22 gener. Sant Vicenç (diaca i màrtir) és considerat un protector de la vinya. La pluja en aquesta data es veu com un mal auguri per a la producció vinícola. Quan en aquesta data plou o hi ha humitat en l’ambient s’atura la producció de raïm.
22 gener. Destaca que la pluja en aquesta època és molt beneficiosa per al camp, especialment per als sementers o conreus acabats de plantar. Indica que tota l'aigua recollida és profitosa per a la sembra.
22 gener. Indica que un dia de Sant Vicenç assolellat i clar (bo) augura una collita excel·lent i abundància de vi al celler per a l'any vinent.
22 gener. En referència a les inclemències meteorològiques extremes. Un dia de gener calmat i sense tempestes és senyal d'una collita de cereal sana, amb el gra ben format i sense malalties. Però els trons al gener es consideren un senyal de desordre atmosfèric. Popularment, es creia que les tempestes elèctriques en aquesta època feien que el blat "es neulés", és a dir, que la planta es tornés groga, malaltissa i que l'espiga no s'omplís de gra.
22 gener. El dia de Sant Vicent, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos. S'associa que el sol és més alt i arriba als torrents a les zones de cotes baixes.
22 gener. El dia de Sant Vicent, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos. S'associa que el sol és més alt i arriba als torrents a les zones de cotes baixes.
22 gener. [xalest = alegre, divertit]. El dia de Sant Vicent, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos. S'associa que el sol és més alt i arriba als torrents a les zones de cotes baixes. En tot cas recordem que encara ens resta febrer i març.
22 gener. A partir d'aquesta data, les boires de les inversions tèrmiques pròpies del final de la tardor i del principi de l'hivern solen donar pas als dies de vent del nord fred i intens.
5 febrer. El dia de Santa Àgata, el dia pot ser de dur hivern, de fred, pluja i neu. Pel que sembla la nevada en aquest període beneficia el camp. Es poden produir boires, senyal de pedregades a curt i llarg termini, en dies consecutius a la data.
26 juliol. És una expressió que vincula la festivitat de la santa amb els efectes físics de la forta calor estiuenca. El mes de juliol és el més dolent de l'any pels qui pateixen migranya i de mals de cap forts.
26 juliol. Aquesta és una oració o invocació popular que les filadores i teixidores solien resar a la santa per demanar-li ajuda en la seva feina, especialment durant els dies feixucs de l'estiu. Com que el 26 de juliol fa una calor sufocant (la canícula), la feina manual es tornava molt feixuga. La frase "feu que el fus treballi sol" és una expressió de desig: demanar que la feina es faci ràpida i sense esforç davant la mandra o el cansament que provoca el sol de juliol.
26 juliol. Aquesta és una oració o invocació popular que les filadores i teixidores solien resar a la santa per demanar-li ajuda en la seva feina, especialment durant els dies feixucs de l'estiu. Com que el 26 de juliol fa una calor sufocant (la canícula), la feina manual es tornava molt feixuga.
4 desembre. És una pregària de protecció agrària que els pagesos deien amb fervor quan veien aparèixer els núvols negres de la pedra i que pot destruir la collita de tot un any en pocs minuts.
Aquesta és una corrandeta o lletania popular que es feia servir antigament a la zona de Sallent (Bages) i altres punts de la Catalunya Central per invocar la protecció dels sants sobre les diferents contrades i masies, per assenyalar dates o tasques agrícoles al llarg de l'any, sovint relacionades amb el calendari de sembrar.
25 novembre. De la temperatura que fa per Santa Caterina se'n dedueix la que farà per l'Advent. El temps durant l'advent serà molt confús.
25 novembre. És un refrany popular català utilitzat per descriure el clima fred i ventós associat amb la festivitat de Santa Caterina d'Alexandria. Aquesta expressió forma part del refranyer tradicional que vincula els sants amb el temps meteorològic, tot indicant l'arribada de vents hivernals en aquestes dates.
25 novembre. Expressió popular lligada a la veneració de Santa Caterina d'Alexandria. Aquesta frase ressalta la gran devoció i el respecte universal cap a la santa, considerada una de les més venerades en la tradició cristiana, patrona de filòsofs i estudiants, el culte dels quals es va estendre àmpliament per tot Europa.
25 novembre. Indica que per a aquesta data s'espera un temps inestable, caracteritzat per fred intens o molta humitat, marcant l'arribada de l'hivern.
25 novembre. Aquesta dita popular invoca a Santa Caterina com a protectora contra la mort sobtada, una tradició arrelada a la cultura catalana. Santa Caterina és considerada advocada davant les morts repentines. La frase destaca la devoció popular per demanar protecció divina davant un final inesperat.
25 novembre. Indica que per a aquesta data s'espera un temps inestable, caracteritzat per fred intens o molta humitat, marcant l'arribada de l'hivern.
Santa Caterina: 25 novembre. Fa referència al martiri de Santa Caterina d'Alexandria. Segons la llegenda, va ser condemnada a morir en una roda amb ganivets (que va esclatar en flames o espurnes en tocar-la) i finalment decapitada. La frase subratlla un presagi funest davant la visió del foc, indicant que les campanes toquen a mort com a senyal de dol o per cridar a la precaució; però també s'usa en el refranyer per avisar de l'arribada del fred intens.
25 novembre. [Sementera: sembra]. Indica que per aquesta data el blat i l'ordi ja haurien d'estar sota terra. És el moment en què la terra encara conserva una mica de l'escalfor de la tardor abans que les gelades de desembre la deixin dura com una pedra. Es considera que la pluja de Santa Caterina és la millor per "batejar" el gra nou i fer que tregui l'ullet abans del fred rigorós de Nadal.
22 novembre. Refrany pronosticador de la patrona dels músics. En aquest cas es dictamina que la manca de pluges el dia 22 de novembre ocasionarà pluges quantioses durant les quatre etmanes que precedeixen el Nadal.
22 novembre. Indica que és l'època habitual de l'any en què comencen les primeres nevades significatives, especialment a les zones de muntanya. Simbolitza l'arribada del fred intens i el canvi d'estació cap a l'hivern.
22 novembre. És el temps ideal de la sembra. La millor època per plantar faves és al voltant de Santa Cecília. Aquesta dita popular del camp català assenyala que el fred i les pluges d'aquesta època són ideals per al cultiu, assegurant la sembra abans que l'hivern sigui més intens.
12 agost. Es creu que aquesta santa era bugadera. Per la seva onomàstica, el sol crema amb tota la força. És el moment ideal per estendre la roba blanca: el sol no només l'asseca en un tres i no res, sinó que actua com un blanquejador natural, deixant els llençols "clars" i nets.
12 agost. És el prec dels vidriers de Catalunya. El gran repte de qualsevol vidrier era aconseguir un vidre sense impureses ni colors tèrbols. Es deia el prec abans de treure el vidre fos, demanant que la peça sortís neta i resistent. Es demanava un vidre tan pur que gairebé no es pogués veure, com l'aire que ens envolta.
L'Exaltació de la Santa Creu: 14 de setembre. El Nom de Maria: 12 setiembre. Les dates assenyalades, alerten de possibles ventoleres i precipitacions, que es poden repetir els propers anys.
3 maig. És una efemèride del catolicisme i una data de referència per als pagesos
6 febrer. Tal com passava amb la lluna de gener, a principis de febrer les altes pressions i el fred intens deixen l'atmosfera puríssima. La "nit més clara" no és per la llum del sol, sinó per la brillantor de les estrelles i la lluna sobre un cel negre i nítid.
6 febrer. Utilitzada per demanar un temps suau, clar i agradable, sovint fent referència a la "lluna de mel" com a metàfora de temps dolç i plaent. Es creu que la nit de Santa Dorotea és de les més clares de l'any.
12 febrer. Hom creu que si el dia d'avui fa bon sol, hi haurà bona i primerenca collita de vi.
[Santa Linya és una vila del municipi de les Avellanes a la Noguera]. Històricament, Santa Linya ha estat un lloc de clima rigorós, sec i amb un relleu abrupte. La referència al "foc" sol fer al·lusió a la calor sufocant de l'estiu, mentre que la "tinya" s'usava antigament per descriure la pobresa o les dificultats de la vida rural en zones àrides.
Santa Llucia:13 desembre. Nadal: 25 desembre. [Santa Llúcia de Puigmal: Es refereix a l'ermita situada al terme de Viver i Serrateix (Berguedà)]. Anuncia les dies que falten per a la festa de Nadal. Mentre que la dita general diu "dotze dies", la de Puigmal en compta tretze. Depèn del mètode de comptar, de si comptes el mateix dia 13 i el dia 25. Si inclous ambdós dies en el càlcul surten 13 dies.
Santa Llúcia: 13 desembre. la Concepció: 8 desembre. Santa Llúcia inicia les fires i les festes. La festa de la Immaculada Concepció se celebra cinc dies abans de la de Santa Llúcia i la tradició fa que la Mare de Déu "reclami" el seu lloc. Ella és qui realment obre la porta al cicle de Nadal, les fires d'avets i els pessebres.
Santa Llúcia:13 desembre. Sant Baldiri: 20 maig. Aquesta frase prové dels càntics que, tot fent broma dels goigs, cantava la joventut que pujava a l'aplec de l'ermita de Santa Llúcia de l'Arboç, a la serra dels Perduts. La segona estrofa de la mateixa cançoneta diu: «Sant Baldiri i santa Llúcia s'han trobat per un camí, santa Llúcia diu que no i sant Baldiri que sí.».
13 desembre. Santa Llúcia inicia les fires i les festes. Marca el punt de no retorn cap al Nadal. Una vegada passa el 13 de desembre, el ritme de les fires ja no s'atura fins a Reis. Antigament, la "bústia" o el "calaix" simbolitzava el lloc on es guardaven els estalvis i les ganes de festa durant tot l'any. Santa Llúcia és qui té el permís per treure'ls i gastar-los en les fires (fires d'avets, de pessebres i de bestiar).
13 desembre. Santa Llúcia és venerada com l'advocada i patrona dels ulls, la vista, i de professions com òptics, cosidores i estudiants. S'invoca tradicionalment el 13 de desembre (dia de la santa) o quan algú no troba un objecte que té davant del nas, demanant protecció per a la salut ocular i la claredat mental. També és una recriminació a qui ha interpretat malament alguna cosa
13 desembre. Assenyala que per Santa Llúcia la nit és molt llarga i el dia curt, marcant l'inici del canvi cap a dies més llargs, encara que popularment es diu que l'allargament és només «un pas de puça». És el punt d'inflexió de la llum hivernal abans del solstici.
15 març. És la patrona de les solteres. S’encomanaven a ella les dones solteres que buscaven promès.
22 juliol. La nou ja ha assolit la seua mida i consistència definitiva dins de la bofia verda. És el moment en què el pagès ja sap si la collita de fruits secs serà bona o no, perquè la mulla ja ha "omplit" la closca. A partir d'ací, només queda esperar que s'assequen per a la tardor.
20 juliol. Indica que al voltant d'aquesta data comença el període de més calor de l'estiu, conegut com la canícula o "basca". La dita fa referència a l'entrada de masses d'aire càlid que provoquen un augment significatiu de les temperatures,
20 juliol. Santa Margarida és és la protectora contra les tronades d'estiu. El poble li demana protecció davant la pedregada que ho destruïa tot. També se l'invoca contra els espants, esglais i impressions sobtades. Tot mal espant: Es refereix a qualsevol desgràcia sobtada que puga malmetre la collita o la casa.
Santa Margarida: 20 juliol. Sant Bernat: 20 agost]. Es refereix a la canícula en forma de massa càlida i estable d'aire subtropical provoca una pujada tèrmica significativa que amaina a finals d'agost
29 juliol. Els caminants, pelegrins, vianants i gents de carrera reclamaven sata Marta perquè els fes trobar bona posada i els guardés d'anar a parar a cap hostal lloca i cau de lladres.
18 gener. Marca el moment de mirar cap a la terra quan encara fa un fred que pela. Tot i les gelades, és el moment de preparar la terra per a les varietats de mongetes que aguanten millor o per a anar fent planter.
23 setembre. Aquesta és una dita ben valenciana, típica de les comarques centrals (com la Marina o la Safor), on la pansa ha estat històricament el motor de l'economia. marca el moment àlgid o final de la campanya de l'escaldà. Escaldar el raïm moscatell en calders d'aigua bullint amb lleixiu, sota el sol de setembre, era una feina feixuga i calorosa. D'aquí ve que Santa Tecla siga "escaldaora": perquè és quan més es treballa vora el foc i el fum dels riuraus.
23 setembre. Vaticina l'arribada de tempestes i pluges fortes al voltant del 23 de setembre. L'expressió fa referència al temps inestable que sol acompanyar les festes de Santa Tecla, patrona de Tarragona, essent "tronera" sinònim de tronada o tempesta.
23 setembre. Santa Tecla és coneguda popularment com la patrona dels avisats i els descuidats, una dita que destaca la importància de preparar-se per a la tardor. Aquesta expressió catalana s'associa a les feines del camp i la verema, suggerint estar alerta davant els canvis meteorològics. En sentit figurat es diu dels veremadors, que són homes i dones i els adverteix dels problemes amorosos que poden sorgir entre ells.
15 d'octubre. Fa referència com la data límit per recollir el bestiar de les zones d'estiu i portar-lo a les masies o estables, ja que comença a fer fred. El refrany indica que les ovelles ja s'han d'haver guardat ("enxaiat") per protegir-les del mal temps.
Per febrer no et refiïs de la clariana i abriga't com si fossis una estàtua de l'església, perquè el fred encara talla. Ens recorda que, encara que el sol ja comenci a escalfar una mica durant el dia, el febrer és un mes traïdor que aconsella protegir-se amb la capa igual que els Sants de guix que que són fredes al tacte i estan quietes, se'ls posa metafòricament una "capa" (el mantell) per protegir-les o decorar-les.
Indica sobre com tendim a valorar més allò que ens és desconegut o ve de fora que no pas el que tenim a prop. Tenim la tendència a creure que un sant d'un santuari llunyà o un curandero d'un altre poble tenen més poder o més gràcia que el veí de tota la vida.
Es refereix a l'antiga vila de Sants, abans de ser barri de Barcelona. Reflecteix la fama que tenia com a lloc de pas i de gran activitat comercial. "Lladres, marxants i esgarrapacristos": Sants era un punt ple de hostals, mercats i traginers, on es movien molts diners i gènere. Com a lloc de pas de gent forastera, es deia que s'havia de vigilar la bossa. "Esgarrapacristos": Es feia servir per descriure la gent que anava molt a l'església però que, a l'hora la veritat, era massa "manetes".
29 setembre. És una referència directa a la iconografia religiosa i al triomf del bé sobre el mal. L'arcàngel Sant Miquel apareix representat com un guerrer celestial que derrota el dimoni, trepitjant-lo amb el peu per mantenir-lo sotmès. S'utilitza per recordar que, per molt que el mal intenti actuar, al final acaba vençut i sota control. També es fa servir per indicar que algú que feia molt de soroll o era molt rebel, finalment ha hagut de claudicar i quedar-se quiet.
6 de gener. Es feia servirr pels avis per prendre'ns una mica el pèl quan ens posàvem massa pesats preguntant pels regals.
8 juny. Es creu que el temps que faci el 8 de juny serà el que dominarà tot el mes d'agost. Si per Sant Medard fa sol i calor, l'agost serà de suar la cansalada. Si per Sant Medard hi ha tempestes, l'agost serà regirat i perillós per a la sega. Aquesta connexió entre el juny i l'agost era vital per als pagesos per saber si podrien batre el blat amb tranquil·litat o si les pedregades els farien la festa magra.
3 febrer. Indica que és un bon moment per plantar faves, garantint-ne una producció abundant. A més de les faves, és un bon moment per altes cultius com les cebes, cols, enciams, escaroles, bròquils, julivert, alls, pèsols, pastanagues i raves. Però cal tenir en compte la lluna nova de febrer.
21 gener. Indica que és el millor moment per plantar alls. Es creu que sembrar-los en aquesta data, malgrat el fred intens de l'època, fa que els alls creixin amb força, siguin molt picants ("rabiós") i de bona qualitat.
Sant Bali: 3 febrer. Sant Martí: 11 novembre. Un consell agrari molt encertat. Plantar per Sant Martí produeix alls més fins i de millor qualitat, mentre que sembrar per Sant Blai és l'alternativa més tardana, tot i que ambdues dates són adequades.
18 octubre. Aconsella als agricultors tenir sembrat el cereal abans d'aquesta data, independentment de si el temps és sec o plujós. Indica el moment òptim de la tardor per sembrar abans que les pluges intenses dificultin les tasques al camp.
24 de juny. La natura té el seu propi ritme i la collita arribarà al seu temps, normalment cap a final de juny, independentment de quan s'hagi sembrat. Recomana paciència, tot i poder sembrar quan convingui, la collita (especialment de fruites com les bacores o el blat) no madura fins a l'entorn de Sant Joan.
Sant Bertomeu: 24 agost. Sant Andreu: 30 novembre. Consell de pagès. Aconsella sembrar els naps pels volts de Sant Bartomeu per tal que es desenvolupin correctament i estiguin a punt per ser collits cap a Sant Andreu, marcant el calendari agrícola tradicional.
4 desembre. Només se’n recorda d’algú o alguna cosa quan li interessa o ho necessita. Té el seu origen en la tradició d'invocar a Santa Bàrbara només durant les tempestes.
17 gener. S'utilitza principalment amb dos significats: ser una persona molt tafanera que es fica en tot i vol destacar, o bé, estar completament solt i amb total llibertat per fer el que es vulgui, sense cap tipus de control o restricció. Fa referència a la tradició on el porc de Sant Antoni anava solt pel poble amb una campaneta al coll.
21 desembre. Fa referència al 21 de desembre (antiga festivitat de Sant Tomàs abans de 1969), que coincideix amb el solstici d'hivern, sent tradicionalment el dia amb menys hores de llum solar de l'any. és una expressió comparativa que s'utilitza per descriure una cosa que té una durada molt breu, gairebé efímera. També s'empra, en sentit figurat, per referir-se a una persona amb poca intel·ligència o curta d'enteniment, sent sinònim de «curt de gambals».
3 febrer. No sembla ser un refrany o dita popular catalana àmpliament documentada a les fonts consultades. És probable que es tracti d'una expressió local, personal o una adaptació de dites com "Sant Blai gloriós, fugíem d'un i ara en tenim dos", utilitzada per indicar una situació de doble complicació, enfront de la protecció que se li demana contra els mals de gola.
24 de juny. És un consell irònic per fer la "guitza" o desitjar malestar digestiu al marit. Donar cols al marit per Sant Joan és dolent perquè no és temps de col, sent una època de calor on l'olor de col bullida sol resultar desagradable o indigesta.
24 juny. [La cogullada (Galerida cristata) és un ocell que sol cantar quan fa bon temps]. Segons la tradició, si el seu cant se sent passat el dia de Sant Joan, és senyal que el mal temps ha quedat enrere i la collita de cereal prosperarà sense perills meteorològics imminents, com ara tempestes tardanes o pedregades, que podrien malmetre el gra just abans de la sega.
24 juny. [tricot = Samarreta de llana gruixuda que els pastors teixien de les deixies de la llana bona]. Llana de Sant Joan: Es refereix irònicament a la "llana" o el teixit que es faria durant l'època de màxima calor. De fet, en moltes zones s'entén que si el vestit és lleuger ("de llana de Sant Joan"), ja no necessitaràs cap capa més.
31 agost. Fa referència a la fi de l'estiu i la tardança inusual del cant del cucut. Com que Sant Ramon se celebra el 31 d'agost, si el cucut (ocell migratori que sol cantar a la primavera) canta en aquesta data, s'interpreta com un senyal de desordre natural o, exageradament, la "fi del món".
29 juny. Les que hi ha en aquestes dates són les que resten després de la purga i que per tant "hi seran" a l'hora de la collita.
29 juny. Per Sant Pere, la planta del fesol ja hauria d'haver tret el cap de terra. Si en aquesta data la llavor encara no ha germinat ("no és nat"), el pagès va tard de veritat. "Anar-li al darrera": Significa que, per molt que corris o t'hi esforcis, la collita ja no agafarà el ritme adequat. La calor forta de juliol pot cremar la planta jove o, si triga massa a créixer, les primeres freds de la tardor l'agafaran abans que el fesol estigui sec i format.
Si fer el mal, ser mandrós, cobejós o egoista fos el camí "correcte" o el que està ben vist, com que el camí de l'error és molt més fàcil i atractiu que el de l'esforç i la bondat, les esglésies estarien plenes de "sants" d'un dia per l'altre. Bàsicament, el refrany ens diu que ser bo costa feina, mentre que "pecar" ho sap fer tothom sense gaire esforç. És una manera irònica de dir que molts que es donen cops de pit en realitat només segueixen el camí més còmode.
24 febrer. És un bon indicador del clima. Indica que si els tords (aus migratòries) no marxen cap al nord per aquestes dates, l'hivern i el fred s'allargaran. Tradicionalment, el 24 de febrer marca l'inici de la fi del fred sever, coincidint amb l'arribada d'altres ocells com la puput o l'oronella, que anuncien la primavera.
24 juny, És un consell tradicional que suggereix no donar aliments pesats o poc adequats (com les cols) a la parella en ple estiu, ja que es considerava perjudicial per a la salut o una mostra de poc afecte.
Cap d'Any: 1 gener. Sant Miquel: 29 setembre. Proposa un idil·li de gairebé nou mesos (del gener al setembre). És una manera de dir que, si es comença bé l'any, la felicitat de la parella pot aguantar tota la roda de les estacions fins que arriba la tardor. Antigament, casar-se a l'hivern permetia gaudir del festeig durant els mesos de menys feina, abans que la primavera i l'estiu exigissin tot l'esforç a la terra.
21 setembre. Si el dia de Sant Mateu fa bon temps, la tardor i l'hivern seran plujosos o durs, per la qual cosa s'ha de preparar l'arreu i el calçat. Es tracta d'una predicció popular sobre el canvi d'estació i l'inici de la inestabilitat climàtica.
3 febrer. Suggereix que si fa bon temps i sol per Sant Blai, la collita serà molt bona, essent "arrai" una expressió que indica gran quantitat o qualitat.
3 febrer. Pel que fa a les característiques del dia de Sant Blai, les hores de sol del dia, han crescut una hora, des del solstici d'hivern, al clarejar i al capvespre. En cas de ser un dia assolellat, el fred continua present.
22 gener. Aquesta és la sentència definitiva per al món del vi! Mentre que el sol promet una producció tan exuberant que el vi correria com l'aigua pels torrents, la pluja en aquesta data es veu com un desastre total: no se n'ompliria ni una closca de nou.
22 gener. Indica que si fa bon temps i sol per aquestes dates hivernals, es preveu una bona anyada de vi. Es considera un dia clau on el sol al camp, especialment a les vinyes, augura una collita productiva i de qualitat per a l'any, afavorint el cep.
20 maig. Sant Bernardí de Siena. Adverteix que una gelada tardana en aquestes dates, quan el cep ja ha brotat, malmetria la collita de raïm i, per tant, la producció de vi.
20 gener. Significa que si hi ha gelades fortes en Sant Sebastià, es preveu una mala collita de vi, ja que el fred intens pot malmetre els ceps.
29 setembre. Significa que si el dia de Sant Miquel, l'alba és ennuvolada, fosca o tempestuosa ("bruta"), és molt probable que el temps durant tot el mes d'octubre sigui inestable, plujós o poc assolellat. Per al pagès, un octubre "brut" (amb aigua) és una bona notícia per preparar la terra, tot i que complica la fi de la verema.
La Candelera: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Si plou, és que ha deixat de fer fred; però si neva es manté
13 agost. [alficòs = cogombre molt llarg i retorçut / diana = acte inicial de les festes de Moros i Cristians]. Relaciona el final de les feines del camp amb l'inici de les festes. Quan s’ha complit en el treball, ja es pot participar de la festa. La "diana" és l'acte que marca l'inici de les festes de Moros i Cristians. El refrany ve a dir que, si el pagès ja ha complert amb les tasques de l'hort i la collita és bona, pot anar a celebrar la festa amb la consciència tranquil·la i alegria.
8 juny. El pronòstic de les precipitacions en aquest dia és important per al transcurs de l'estiu. Si plou i les vaques s'aturen sota l'aigua, mentre l'herba dels prats es fa malbé o es torna "massa tendra" i aigualida, i això fa que les vaques no quedin ben atipades i per tant la producció de llet se'n va en orris.
19 agost. El refrany indica que, en plena canícula d'agost, els llamps al capvespre solen ser el preludi d'una tempesta imminent. En aquesta època, l'acumulació de calor durant el dia sovint descarrega durant la nit o la matinada, portant una pluja que sol ser curta però intensa.
Sant Anton: 17 gener. La Puríssima Concepció: 8 desembre. Quan hom no pot precisar el resultat d'una cosa que està en curs de producció, o en tràmit. Prové d'una història sobre un pintor poc hàbil encarregat de pintar un quadre. Davant del dubte de si la figura final s'assemblaria a San Antón (amb barba) oa la Puríssima Concepció (sense ella), va decidir que el resultat li era igual, ja que qualsevol dels dos sants acceptaria l'obra.
30 novembre. El dia de Sant Andreu, segons sembla, fa aparició la neu, que són les primeres abans de l'entrada de l'hivern i poden ser copioses. Si la neu s'espera un hivern amb neu, igual que sigui amb temperatures baixes que perdurarà fins pràcticament el final de l'estació hivernal.
30 novembre. El dia de Sant Andreu, segons sembla, fa aparició la neu, que són les primeres abans de l'entrada de l'hivern i poden ser copioses. Si la neu s'espera un hivern amb neu, igual que sigui amb temperatures baixes que perdurarà fins pràcticament el final de l'estació hivernal.
30 novembre. El dia de Sant Andreu, segons sembla, fa aparició la neu, que són les primeres abans de l'entrada de l'hivern i poden ser copioses. Si la neu s'espera un hivern amb neu, igual que sigui amb temperatures baixes que perdurarà fins pràcticament el final de l'estació hivernal.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. És una expressió d'esperança i confiança que el bon temps de l'estiu acabarà arribant. Referit al moment de l'any i al solstici, a l'estabilització del temps estiuenc a finals de juny. Indica que si el dia de Sant Joan no fa bon temps, segurament en farà per Sant Pere, garantint la calor pròpia de l'època.
23 abril. [tururut = adéu, no esperes]. El 23 d’abril és una data clau per a les pluges de primavera i les collites cerealistes de l’estiu
Sant Pancràs: 2 maig. Sant Urbic: 30 maig. A partir d'ara la vinya no vol molta aigua. Indica que si el temps és sec durant aquestes dates, es preveu una bona collita de raïm i, per tant, molt de vi. L'absència de pluja afavoreix la floració de la vinya, clau per a la producció.
24 agost. Consell de pagès. Destaca la importància de sembrar el blat a temps, tradicionalment al voltant de Sant Bartomeu. Indica que si es retarda la sembra, la collita serà pitjor que la de qui ho fa en el moment òptim, recomanant no esperar més enllà d'aquesta data per garantir un bon gra.
Fa referència als "Rosers", que solen ser les celebracions dedicades a la Mare de Déu del Roser que se celebren diversos diumenges de maig. Suggereix que si plou el primer diumenge de maig (el primer Roser), és molt probable que la pluja es repeteixi els següents diumenges del mes.
3 febrer. Mostra la característica del dia de Sant Blai, les hores de sol del dia, han crescut una hora, des del solstici d'hivern, a l'alba i al capvespre. En cas de ser un dia assolellat, el fred continua present. Diu la llegenda que els pastors van demanar a sant Blai que els ajudés a deslliurar-se dels llops que devoraven els ramats. El sant s'endinsà al bosc i el vent va deixar de bufar per no molestar-lo.
3 febrer. Les seves conseqüències duren molt de temps. Si aquest dia el fred és tan viu que l'aigua es torna vidre, ja ens podem calçar, perquè vol dir que la primavera encara està a les beceroles i ens queden quatre setmanes llargues de bufar-nos els dits.
23 novembre. És un període amb aparició de boires amb estabilitat atmosfèrica, en combinació amb forts vents, provinents de durs temporals, amb inestabilitat atmosfèrica.