Sant Pere: 29 juny. Sant Pau: 25 gener. Qui ja té la solució a algun problema, no busca més. Sant Pere és més important que sant Pau. Si tens el favor del "cap" o de qui realment té el poder (Sant Pere, que té les claus), no et cal demanar ajuda ni favors a ningú més (Sant Pau).
20 gener. Consell al pagès. Les faves s'han de sembrar a finals de desembre o principis de gener.
25 juliol. Ens recorda que el raïm que madura massa ràpid per Sant Jaume (25 de juliol) sol ser poc dolç i té molta aigua, mentre que el de setembre ha tingut temps de concentrar tots els sucres i aromes gràcies al sol de l'estiu.
13 juny: Sant Antoni de Pàdua, Venerat com a protector contra el foc i per trobar coses perdudes. Aquesta dita s'utilitza com a pregària per demanar protecció a sant Antoni de Pàdua contra perills físics (foc) i socials o personals (la gent de Cornellana.
24 juny. Suggereix no donar importància als conflictes, disputes o malentesos que puguin sorgir al voltant de la festivitat del 24 de juny. No s’ha de donar importància a allò que no en té, perquè forma part de la teatralitat de les relacions humanes. En aquesta època, arrendadors i arrendataris de terres concertaven el preu del semestre
19 agost. Sembla que no és recomanable fer neteja de l'organisme durant les festes del patró perquè pot provocar diarrees, o perquè es beu i menja molt i no pots gaudir-ne bé.
24 agost. S'utilitza tradicionalment per justificar, sovint de manera irònica, quan algú es queda amb un objecte que ha trobat o s'apropia del que no és seu.
24 juny. Les regles de medicina popular aconsellen les sagnies (petites extraccions de sang) en aquest mes per «netejar» el cos ievitar la plètora del cos en produir-se la gran ufanor pròpia dels temps calorosos i garantir la salut durant tot l'any.
28 agost. A finals d'agost les filadores ja necessitaven llum artificial per continuar filant.
13 novembre: Naixememnt de Sant Agustí. És temps de gelor i de dormir ben colgats i junts
28 agost]. Es diu perquè les pluges de la segon quinzena d'agost no solen ser gaire abundoses com el que cap en un carabassí
28 agost. Hi havia la creença que a darreries d'agost és ja temps de fer un escapbuçó i acabar els banys.
30 novembre. El dia de Sant Andreu, segons sembla, fa aparició la neu, que són les primeres abans de l'entrada de l'hivern i poden ser copioses. Si la neu s'espera un hivern amb neu, igual que sigui amb temperatures baixes que perdurarà fins pràcticament el final de l'estació hivernal.
13 juny: Sant Antoni de Pàdua. Pregàries que fan les fadrines a Sant Antoni, quan veuen que passen els dies i la joventut i no troben la companyia desitjada.
Sant Antoni de Pàdua: 13 juny, Sant Francesc: 4 octubre. S'associa a la festivitat de Sant Antoni, assenyalant un període d'inestabilitat meteorològica (la rosada d'Antoni) que històricament coincidia amb un augment de malalties, tot i ser un sant reconegut per la seva virtut de trobar coses perdudes. És l'època dels primers constipats, grips i "mals de coll" provocats pel contrast tèrmic (migdies calorosos i nits de gèlid).
17 gener. Aquest sant Antoni és el casamenter, al qual s’aclamen solteres i vídues en demanda de pretendent, i cada una interpreta la seua imatge segons l’edat
17 gener. En l’edat està el misteri. El comportament de cada persona o la seua visió o interpretació del món està en funció de l’edat que té
17 gener. Per Sant Antoni el dia continua creixent, a un ritme més alt que des del nou any. La temperatura és realment freda. Les temperatures més baixes de l'any es registren entre Sant Antoni i Sant Sebastià.
[Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona]. S'aplica a la persona que es conrea molt, que fa bona vida i descansada.
[Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona]. S'aplica a la persona que es conrea molt, que fa bona vida i descansada.
Sant Antoni: 17 gener. Sant Vicenç: 22 gener. La Candelera: 2 febrer. Es refereix al fred hivernal. Sant Antoni és el punt on el fred "gela", és el moment més cru de l'any on les temperatures toquen fons. Sant Vicenç el fred "mata". Tot i que la intensitat és màxima, és un fred que ja té els dies comptats. La Candelera l'enterra. Aquesta data marca el final simbòlic de l'hivern.
17 gener. Critica el mal gust d’algunes persones
Sant Antoni: 17 gener. Sant Joan: 24 juny. Fa referència a la tradició on Sant Antoni es representa amb un porquet i Sant Joan amb un xai (be), vinculant aquests sants a l'enamorament. És una manera jocosa i tradicional de declarar amor o interès per algú.
17 gener. Patró dels jugadors de naips, perquè segons tradició, el diable el volia temptar fent-lo jugar a cartes, però per més mala jugada que tingués, el sant sempre guanyava per efecte del poder de la seva santedat.
17 gener. La pluja de gener beneficia aquest conreu.
17 gener. Invocació còmica i irònica quan cau alguna persona i no es fa mal.
17 gener. Es diu quan u s'enamora d'una persona lletja.
Sant Antoni: 17 gener. Sant Sebastià: 20 gener. Sant Vicenç: 22 gener. Sant Pau: 25 gener. Mare de Déu Candelera: 2 febrer. Al·ludeix a la successió de festes. Palau és Palau del Vidre, vila propera a Argelers, en el Vallespir; i Nidolera és un antic llogarret de Montesquiu, també en el Vallespir.
13 juny: Sant Antoni de Pàdua. Ressalta la devoció a Sant Antoni de Pàdua, reconegut tradicionalment com el sant que ajuda a retrobar objectes perduts i a afavorir l'harmonia en el matrimoni. Es tracta d'una oració popular breu que subratlla les virtuts atribuïdes al sant i la seva intercessió en la vida quotidiana.
13 juny. Les fadrines creien que sant Antoni feia trobar casador ric a les que el dia d'avui li cremaven un ciri.
17 gener. El ball parlat de Sant Antoni de Beseit.
20 maig. Indica el moment tradicional adequat per a la sembra dels fesols menuts, basant-se en l'experiència pagesa i les condicions climàtiques d'aquesta època de l'any.
20 maig. Aquesta és una cançó popular i infantil molt coneguda a Catalunya, sovint utilitzada per fer ballar els nens sobre els genolls o simplement com una rima divertida i irreverent. Presenta un sant molt pobre, sense ni tan sols un ciri per a la processó és una forma de personificar-lo i fer-lo proper, gairebé com un veí més que té un descuit. L'escolà anant al darrere amb el mànec del bastó dona el toc d'humor i de desordre, on la solemnitat sovint es barreja amb la xerinola.
20 maig. La dita es dedica a confirmar l'evidència més absoluta: que abans del 20 ve el 19. El vers de "tant si plou com si no plou" es diu amb conya per indicar que "Passi el que passi al cel, el calendari no es mou". Com que Sant Baldiri és el patró de Sant Boi de Llobregat, aquesta corranda es canta sovint durant la Festa Major per escalfar els ànims i fer broma amb els veïns.
24 agost. [Abocar" implica una quantitat d'aigua considerable en molt poc temps]. Si plou en aquesta data, ho fa amb gana. Són els típics xàfecs de final d'estiu que, en qüestió de minuts, ho deixen tot xop. El "pertot arreu" reforça la idea que no és una pluja local de muntanya, sinó un canvi de temps generalitzat que afecta tant la costa com l'interior.
24 agost. ["Embarcar" o "enriuar" el cànem consistia a submergir les feixos de la planta dins de l'aigua (en basses, rius o rieres) perquè es produís la maceració]. Per Sant Bartomeu, el cànem ja s'ha segat i assecat una mica. És el moment ideal per posar-lo a l'aigua, aprofitant que l'aigua dels rius encara és calenta i facilita la fermentació. Com que per Sant Bartomeu arriba "l'aigua primera", els pagesos aprofitaven aquest augment del cabal dels rius per omplir les basses de maceració.
24 agost. Recomana donar prioritat a les collites: Amb les ametlles, les nous i el cànem, a finals d'agost hi ha massa feina urgent al camp. Si ja tens llenya tallada d'hivernades anteriors, no perdis el temps fent-ne de nova ara; dedica totes les forces a collir abans que arribin les "tronades arreu".Tallar llenya és una feina feixuga que és millor deixar per a quan el fred de debò hagi arribat i la saba dels arbres hagi baixat.
Sant Benet: 21 març. Sant Pere: 29 juny. Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori. Entre març i juny és quan el cucut mascle marca el territori i busca parella amb el seu cant característic. Quan arriba el calor de finals de juny, la fase de reproducció s'acaba.
21 març. Diu la tradició que si plou aquest dia, plourà força pel juliol.
11 juliol. [Ben pito: És una expressió col·loquial antiga que significa algú eixerit, polit, ben plantat o "galant". Básicament, que estiga bé de veure i tinga gràcia!]. Se li atribueix el poder de "triar" o portar sort en l'amor, especialment en les festes majors de juliol on el jovent aprofitava per festegar.
[11 juny]. Indica que és el moment ideal per a la sembra del fesol. Aquest proverbi agrícola assenyala que, al voltant d'aquesta data, la terra és prou calenta i s'eviten les glaçades tardanes, assegurant una bona producció de llegums.
11 juny. Aquesta expressió assenyala que, malgrat la calor intensa d'aquesta època, el vent al voltant de la festivitat de Sant Bernabé és refrescant, sa i necessari, sent el millor vent d'inici de l'estiu.
11 juny. Significa que si el dia de Sant Bernabé (11 de juny) fa bon temps i el cel està clar (seré), es preveu una calor intensa o un temps calorós per a la resta de l'estiu o la darrera part de la temporada.
20 d'agost. És advocat contra aquestes dolences.
20 d'Agost. Les pluges a finals d'agost són probables i esperades. En tot cas convindrà regar amb freqüència les plantes i en profunditat els tarongers i llimoneres.
3 febrer. Aquesta dita popular fa referència a la devoció per Sant Blai (3 de febrer) a la localitat de Bot (Terra Alta), destacant-la com a superior o més intensa que la de Tortosa. L'expressió subratlla la tradició local i la importància de la festivitat en aquest municipi, utilitzant un joc de paraules geogràfic.
3 febrer. Pregària tradicional valenciana, adreçada al sant per demanar la curació dels xiquets, especialment de la tos ferina o malalties de gola.
3 febrer. Refrany que diuen als xiquets xicotets quan tossen, per tal de calmar-los la tos.
3 febrer. És el patró de la tos. Hi ha qui diu “Sant Blai gloriós” quan algú tus, com hi ha qui diu “Jesús” quan algú esternuda
3 febrer. És el sant patró invocat tradicionalment per guarir la tos, la gola i les malalties respiratòries. La frase s'utilitza de forma irònica o humorística per indicar que s'ha intentat evitar un problema però la situació ha empitjorat, tenint-ne ara el doble.
3 febrer. Sant Blai. És l'advocat contra els mals de coll i protector del bestiar. La frase invoca la protecció del sant pels pastor per evitar els perills, especialment els llops que amenaçaven els ramats a l'hivern.
3 febrer. És el patró de la tos. Hi ha qui diu “Sant Blai gloriós” quan algú tus, com hi ha qui diu “Jesús” quan algú esternuda
3 febrer. L’arribada o l’absència de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any. Un Sant Blai plujós ("mullat") prediu una primavera avançada amb l'arribada d'aus, mentre que un dia sec ("eixut") indica un retard en la migració.
3 febrer. Vol dir que les nevades de febrer solen ser les últimes. Suggereix que si neva per Sant Blai, l'hivern ja ha donat el millor de si i aviat acabarà.
Sant Blai: 3 febrer. Nadal: 25 desaembre. La gent vella creia que les festes de Nadal duraven fins a la Candelera, i durant aquest període fou costum menjar torrons totes les festes i cada diumenge. És el moment en què la realitat de l'hivern s'imposa i ens preparem per a la Vella Quaresma.
3 febrer. Si el dia de Sant Blai fa un dia massa bonic i el cel és ben ras (serè), no te'n fies ni un pèl: vol dir que el fred de debò encara ha de venir i que més val que tinguis el llenyer ben ple per escalfar-te.
3 febrer. Aquesta expressió se sol referir al vent i al canvi de temps: per aquestes dates, l'aire no para quiet, ara bufa de dalt, ara de baix, "amunt i vall". És el moment en què l'hivern es comença a bellugar per deixar pas a la primavera, i el temps es torna una mica boig, com el vent que no sap on posar-se.
3 febrer. Aquesta expressió reflecteix la petició tradicional al sant, advocat dels mals de coll, perquè asseguri la collita i l'alimentació,
3 febrer. Dit quan un s'ofega. En cas que se'ns pare el mos, en referència a la festivitat del sant, qui és patró dels mals de gola. L'expressió està lligada a la llegenda on va salvar un xiquet d'una espina de peix entravessada a la gola.
Sant Bru: 6 octubre. Sant Bartomeu: 24 agost. Remarca el fet que cadascú ha de pagar la seva part. És un avís perquè ningú es pense que va de convidat a alguna menjada, festa o celebració.
26 setembre. El dia s'escurça i els vespres són ben foscos, abans de les vuit ja s'ha post el sol. El refrany ens diu que caldrà encendre el llum d'oli.
Sant Climent: 23 novembre. Sant Andreu: 30 novenbre, Les mosques desapareixen durant els mesos d'hivern. Es diu que aquest sant n'inicia l'extermini i, si en queda alguna, a final de mes Sant Andreu serà l'encarregat d'acabar l'assumpte.
23 novembre. La siembra en San Clemente, ya no es recomendable, por la pérdida de las semillas, que no se adaptan al estado húmedo y frío de la tierra. Se pueden producir nevadas en cotas altas y heladas a nivel de mar. Es un periodo con aparición de nieblas con estabilidad atmosférica, en combinación con fuertes vientos, provenientes de duros temporales, con inestabilidad atmosférica.
23 novembre. La sembra ideal del blat i altres cereals és a l'octubre o principis de novembre. Sembra valent": No és un elogi a la valentia, sinó un avís sarcàstic. Has de ser "valent" (o imprudent) per arriscar-te a sembrar quan el fred i les gelades són imminents i poden fer malbé la llavor.
10 juliol. És un desig. La dita s'utilitza com a demanda de protecció davant els perills i dolors, particularment en els viatges.
10 juliol. Nom humorístic que es dóna a Sant Cristòfol, perquè la seva festa s'escau el dia dedicat a sembrar els fesols
25 de gener. S'utilitza principalment a les Terres de Ponent. Es tracta d'un joc de mots refranyer (popular a Sedó, Segarra) que es diu per respondre de manera irònica a algú que reclama que se li doni alguna cosa, assenyalant de forma exagerada que no s'esperi res.
1 desembre. Aquesta és una dita popular molt coneguda que resumeix, amb molta rima i ritme, la progressió vital i professional del sant patró dels metal·lúrgics i joiers. Sant Eloi de Noyon és una figura clau de la tradició catalana, especialment vinculada als oficis del ferro i el foc. La frase reflecteix com, segons la llegenda, va passar de l'aprenentatge d'oficis manuals a la santedat.
29 juny. Justifica que algú negue l’evidència com a recurs desesperat. Aquesta expressió fa referència a l'episodi bíblic en què Sant Pere, tot i ser un apòstol i ser considerat sant, va negar conèixer Jesús tres vegades durant la seva passió.
4 octubre. Nom que es dóna a Sant Francesc d'Assís, perquè la seva festa s'escau al temps de sembrar les faves. Sembrar les faves per Sant Francesc permet que la planta creixi prou abans que arribin els freds forts de desembre. Si se sembren ara, es podran menjar les primeres faves tendres cap al febrer o març, les més preuades.
Sant Francesc: 4 octubre. Sant Josep:19 març. Marca el període de la foscor i el recés a la vora del foc. A partir del dia de Sant Francesc la gent que treballa al carrer es veia obligada a encendre fanalets per veure-s'hi. El dia s'escurça ràpidament, les famílies i els artesans s'han de tancar a casa més d'hora. Comencen les vetlles, aquelles hores de feina o conversa amb llum artificial abans d'anar a dormir. Amb l'arribada de la primavera, les vetlles s'acaben ("se les emporta").
4 octubre. Segons aquest refrany, la cordonada habitual dura ters dies. Si plou en dura nou. Si ha nevat o està a punt, en caurà a grapats. El millor temps no ens impedirà d'espetegar les dents de fred. Menja per tres: Amb els primers freds el cos necessita calories. Quan plou, menja per nou: La gent s'ha de quedar a casa i la millor distracció és la taula. Quan neva, menja que es crema: La fam és voraç per a combatre el gèlid
Sant Francesc de Pàdua: 2 abril. El dia que se celebra Sant Francesc es creu que si no hi ha núvols al cel la collita de fruita serà bona.
16 octubre. Antigament Sant Galderic era el patró dels pagesos (durant nou segles), fins que fou arraconat en benefici de Sant Isidre. Fa referència al seu patronatge històric, el qual va ser àmpliament substituït per Sant Isidre després de la Guerra de Successió, on els els bisbes imposats pels Borbó van promoure Sant Isidre (patró castellà).
1 setembre. Sant Gil presenta la presumpció del començament del camí cap a l'hivern, quan el llarg i intens estiu dóna mostres de canvis, pel que sembla les temperatures nocturnes i les hores de sol descendeixen gradualment, igual que augmenten les precipitacions, donant la sensació de la proximitat del canvi estacional.
1 setembre. És una crítica a l'avarícia malentesa o a la hipocresia de qui aparenta estalvi. S'utilitza per descriure persones que fan economies ridícules o contradiccions: gasten en luxes (sobrassada) mentre estalvien en coses irrisòries (el fil).
12 març. Sant Gregori és una de les moltes sants de la primavera vinculats a la predicció del temps i l'agricultura, sent un moment de control de la collita. Indica l'inici del moment crític per a la floració o el començament del fruit, especialment el préssec, que és molt sensible a les fredorades tardanes.
16 maig. Invocació dels forners a sant Honorat, que era forner com ells i per efecte de la seva gràcia divinal enfornava i desenfornava els pans de dos en dos.
15 maig. Sant Isidre és anomenat "favater" perquè és el sant que les porta en el seu millor moment. Les faves estan en el seu millor moment de desenvolupament. La frase "roba faves qui no en té" fa referència a la visibilitat de la collita. Com que les faves creixen en baines grosses i cridaneres a les vores dels camins, qui no en va plantar sovint cau en la temptació d'"agafar-ne un manat" del camp del veí.
15 maig. Es diu que a partir de l'onomàstica del sant agricultor desapareixen les precipitacions i dominen les clarianes. Indica que per la festivitat de Sant Isidre Llaurador, patró dels pagesos, el temps sol canviar, deixant enrere les pluges primaverals per donar pas a la calor i el sol necessaris per al camp.
25 juliol. És una tornada d'una cançó. A la processó de la ciutat de Lleida i la seva relació amb el culte a Santiago, les comparses de gegants i capgrossos que acompanyen la cerimònia religiosa per carrers i places de la ciutat, en finalitzar els ritus religiosos, l'actuació de gegants i capgrossos s'acompanya amb antigues tonades com aquesta.
25 juliol. Cançoneta, en la que es revela la joia de la pluja. Es canta sempre que plou, utilitzada per demanar bon temps, especialment al voltant de Sant Jaume, per evitar les tempestes d'estiu que fan malbé la collita. La lletra demana que aclareixi el cel per poder acabar les tasques domèstiques.
24 juny. Indica que aquesta data coincideix amb el final de la primavera indica que, amb la festivitat de Sant Joan el 24 de juny, s'acaba oficialment la primavera i comença l'estiu. És una dita que marca el canvi d'estació, el solstici i l'arribada de la calor.
24 juny. Sobre el costum de les donzelles de cremar flors dels escardots i embolicar les cendres en tres paperets, en que hi ha escrits els noms de tres fadrins pels quals senten certa simpatia. Els tiren sota el llit,i,l'endemà, en llevar-se els cullen. El paperet que s'hagi mig desclòs, serà el futur marit.
8 març. Aquesta frase és una oració popular o refrany irònic utilitzat tradicionalment per demanar l'ajuda de Sant Joan de Déu per recuperar coses perdudes, sovint d'una manera humorística o desesperada.
14 desembre. s'utilitza quan algú fa una cosa perquè no en pot fer una altra, o com a consol irònic davant d'una mancança. S'utilitza com a refrany per a situacions on l'àpat és escàs però la beguda és present, o per celebrar la festivitat amb vi.
24 juny. Aquesta dita popular catalana fa referència al canvi de contracte de treball rural tradicional al voltant del 24 de juny (Sant Joan). Els mossos o pagesos finalitzaven el seu acord anual, deixaven els amos i buscaven nova feina, mentre els amos en cercaven de nous per a la següent temporada agrícola.
24 juny. Fa referència a la bona sort o prosperitat que es creu que porta quan la festivitat de Sant Joan (24 de juny) cau en dijous. Indica una collita pròspera o un temps favorable ("alegria del pagès"), tot i que implica molta feina per als animals de càrrega ("afany dels bous") a causa de la intensitat del treball agrícola en aquesta data.
24 juny. Indica un any de gran prosperitat, abundància i bones collites, especialment per al camp. La metàfora de les pedres convertint-se en ous (un aliment preuat i escàs antigament) simbolitza que fins i tot allò que és estèril esdevé productiu, assegurant menjar i riquesa.
24 juny. Augura molta sort, prosperitat i bones collites ("ventura a munts") per a l'any si la festivitat de Sant Joan (24 de juny) cau en dilluns. Es considera un dia molt positiu, al contrari que si cau en dimarts, que es creu que porta mala ventura.
24 juny. Reflecteix les creences i supersticions de la gent. Aquesta dita reflecteix la vella creença que el dimarts és un dia de mal averany (com diu l'altre: "En dimarts, ni te casis ni t'embarquis"), i si la festivitat de Sant Joan cau en aquest dia, la "mala sort" es multiplica.
24 juny. Fa referència a la meteorologia o a la durada percebuda de la festivitat segons el dia de la setmana en què cau. En el folklore, el dimecres sovint es considera un dia "mort" o curt, per la qual cosa la festa de Sant Joan sembla passar més ràpidament. Indica que si la revetlla de Sant Joan cau en dimecres, la celebració o l'ambient festiu sembla durar menys o ser menys intens.
24 juny. Fa referència a la previsió necessària, ja que antigament els comerços tancaven en diumenge i festius. Destaca la importància de la previsió quan la festivitat cau en diumenge, indicant que cal comprar el pa i la coca el dia abans per assegurar-se'n. És una dita centrada en l'organització domèstica i l'evitament de tancaments.
24 juny. Vaticina una mala collita agrícola, especialment de blat o cereals, si la festivitat de Sant Joan cau en divendres. La frase "collita de cendres" significa que el resultat del camp serà infèrtil o destructiu (només cendres), ja que el divendres es considera tradicionalment un dia de bruixes, males arts i mal averany.
24 juny. És la nit del dia 23 de juny que es produeix el solstici d'estiu, quan la duració del dia i de la nit és la mateixa.