salut

Picada d'escurçó, no hi ha temps d'extremunció

Fa referència al perill que comporta la picada d'aquesta serp, que pot arribar a ser mortal si injecta una elevada quantitat de verí a la víctima.

salut

Picada de colobra, la mort darrera

Fa referència al perill que comporta la picada d'aquesta serp, que pot arribar a ser mortal si injecta una elevada quantitat de verí a la víctima.

salut

Picada de vidriol porta dol

[vidriol: El vidriol o serp de vidre, Anguis fragilis, sovint és confós amb una serp però realment és un llangardaix àpode (sense extremitats), membre de la família Anguidae]. Vol dir que les mossegades de vidriol són mortals.

salut

Picada d’aranya, la mortalla; pic d’escurçó, la extremaunció; pic de xaveta, la taüteta

Exagera la perillositat del verí d’aquests tres gèneres animals

animals mort salut

Picor al nas, cucs al cul

salut

Pitjor és la recaiguda que la caiguda

La segona vegada que es pateix la mateixa malaltia és perquè el cos no ha creat les defenses suficients i està en desavantatge

salut

Poc mal danya

mal salut

Poc remei ajuda i poc mal danya

Aconsella ser prudent davant les molèsties lleus. Aconsella no intervenir excessivament amb medicaments quan una malaltia és molt lleu, ja que els remeis poden tenir efectes adversos i el cos sovint es recupera per si sol.

salut

Poc sol, poca pena i poc sopar, si vols viure ben sa

menjar oratge salut

Poc sopar i poca pena, salut plena

salut menjar

Poc vi, pa de casa, no gaire carn, peix i verdura i llegum, abundant

Principis bàsics d'una alimentació de dieta mediterrània tradicional des d'una òptica de salut, equilibri i economia domèstica.

menjar plantes salut vinya

Poca medecina, molta salut

Advoca per un estil de vida preventiu i natural. Suggerix que un mode de vida saludable —basat en l'alimentació, l'exercici i el descans— redueix la necessitat de medicaments, afavorint el benestar general.

salut

Poca medicina, poca salut

S'utilitza generalment per descriure una persona malaltissa o que té una disposició habitual a estar malalta, indicant una fragilitat física constant. També es pot interpretar, des d'un punt de vista reflexiu, que la salut no depèn exclusivament dels medicaments, sinó d'un equilibri general.

salut

Pocs diners, poca salut

salut

Poder valdre's

Ser més o menys capaç de moure's, fer les coses sense ajuda d'un altre tot i l'edat, la malaltia o les xacres

salut maneres de dir

Poques metzines no maten

Es diu per llevar importància a una cosa que es considera nociva, però que per la seva poca quantitat no pot fer mal

mort salut

Porc amb vi del vell en fa nin.

És un refrany tradicional que destaca la importància de la criança i l'alimentació en la qualitat del porc. Suggereix que si al porc se li dóna vi vell (o un bon vi) per beure o barrejat amb el menjar, el seu greix esdevé més blanc, net i de millor qualitat (fan nin, fent referència al color blanc o net com una criatura).

salut vinya

Porc fresc i vi novell, al cementiri amb ell

Tot aliment elaborat necessita un temps mínim de repós per a concloure la seua reacció química i estabilitzar-se

vinya salut beure menjar animals+1

Portar [o dur algú] a la sepultura

Causar-li la mort

mort salut

Portar-se bé de salut

Tindre salut

maneres de dir salut

Portar-se malament de salut

Tindre mala salut

maneres de dir salut

Posa la testa vora la finestra

salut

Posa les orelles vora les estrelles

salut

Posar malalt

treure algú de seny

maneres de dir salut

Posar-se a to

Refer-se [de salut i de situació econòmica]

maneres de dir salut diners

Posar-se bo (posar bo)

Curar-se d'una malaltia, Retornar la salut

maneres de dir salut bona

Precaució i brou de gallina estalvia medicina

Destaca que l'alimentació saludable i la cura personal són la millor prevenció contra les malalties, reduint la necessitat de medicaments. El brou de gallina tradicional és reconegut com un aliment reconfortant, nutritiu i digestiu, vital per a la recuperació.

animals salut

Pren en dejú ginebrons i et fugiran molts trastorns

[Ginebrons: fruits del ginebre, (Juniperus communis o Juniperus oxycedrus)]. Recomana menjar uns quants fruits del ginebre al matí, abans d'esmorzar. Es refereix als beneficis per a la salut, tradicionalment associats a la millora de la digestió, la neteja de l'organisme (efecte diürètic) i la prevenció de refredats o infeccions lleus. Però s'ha de tenir en compte que el consum excessiu de ginebrons pot ser irritant per als ronyons. S'ha de prendre amb moderació.

plantes salut

Prendre aire

Alleujar-se d'una malaltia, enfortir.se

maneres de dir salut

Presó i llit són prova d'amic

Significa que els bons amics els coneixem quan estem en l'adversitat, i principalment en estar malalts o captius

salut dormir amistat

Prim de salut

Malaltís, amb poca salut

salut maneres de dir

Prou dejuna qui molt menja

Vol dir que aquells qui per necessitat o pobresa estan mal alimentats, fan tanta mortificació com els qui dejunen voluntàriament.

salut

Purga més una lliura de raïm que el senet, l'acíbar i el pucim.

[Senet: Planta herbàcia subllenyosa de la família de les globulariàcies (Globularis vulgaris), emprada com a purgant i diürètic, i contra la incontinència de l'orina]. Acíbar: Suc de les fulles de l'àloe, de sabor amarg, usat en farmàcia, esp. com a purgant..

salut vinya

Quan arriba la mort, no hi ha remei en cap hort

Expressa la inevitabilitat de la mort i assenyala que no existeix cap medicina, remei natural o solució física capaç d'evitar-la. És una reflexió popular sobre la fragilitat humana i el destí final davant del qual la ciència i la riquesa no hi tenen cap poder.

mort salut

Quan cou, cura; quan pica, madura

Es diu com a conhort al qui es queixa que una ferida o altra malura li cou. L'ardor (coure) es considera el procés de guarició (cura), mentre que la picor (pica) s'associa a la maduració de la ferida.

salut

Quan Déu dóna una nafra, no hi ha remei que la guareixi.

S'utilitza per referir-se a aquelles desgràcies, mals o problemes greus que es consideren inevitables. Segons aquesta dita popular, quan el destí (o una força superior) provoca una ferida profunda a algú, aquesta no es pot curar amb cap remei humà.

déu donar salut

Quan Déu no vol, el metge no pot.

Sentència que indica que convé més acudir directament al superior principal.

déu oficis salut

Quan digué: -Ai!, ja no tenia remei

S'utilitza per descriure una situació en què algú es lamenta o s'adona d'un perill quan ja és massa tard i el mal ja està completament fet. Fa burla o reflexiona sobre els laments inútils. En la cultura popular, s'aplica a aquelles persones que no escolten els advertiments previs.

salut

Quan el mal és amo no hi ha cura

salut

Quan el mal és de mort sols el morir és remei

Expressa la fatalitat: significa que davant d'un problema irreversible o una malaltia terminal no hi valen solucions ni medicines, ja que l'únic desenllaç possible és el final de la vida.

mort salut

Quan el mal és de mort, les medecines són metzines

En al·lusió a les herbes remeieres. La mort no es pot curar amb cap medecina o remei natural.

mort salut

Quan el malalt no empitjora, ja millora

salut

Quan el metge roda el cap, mal assumpte

Sol interpretar-se com un senyal de preocupació o mal pronòstic davant una situació de salut, tot i que, en termes mèdics reals, el fet que un professional mogui el cap del pacient pot ser una maniobra diagnòstica o terapèutica, com la maniobra d'Epley per a vertígens posicionals, que es resolen ràpidament a la consulta.

mal oficis salut

Quan els ulls de poll piquen, senyal de canvi de temps

Les ferides antigues, sobretot dels ossos, i les afeccions de la pell són molt sensibles al menor indici d’humitat

salut oratge

Quan es té mal als peus se'n ressent tota la persona

salut cos huma

Quan estem bons donem consells als malalts, però no els sabem prendre quan estem mals

consells salut

Quan et trobis malament o de mal humor, pensa que darrera d'un dia dolent en ve un altre de pitjor

Anima a ser optimistes quan les circumstàncies són adverses, afirmant que poden canviar ràpidament i passar a una situació favorable en poc temps.

salut

Quan fa mal el cap tot fa mal

Aplicat a les relacions entre qui mana i els qui en depenen. En un sentit figurat significa que quan els poderosos o superiors en una jerarquia tenen problemes, això afecta molt els qui depenen d'ells.

cos huma salut

Quan fou mort li arribaren els remeis.

Serveix per criticar una actuació tardana respecte a algú o alguna cosa, auxilis i remeis que arriben tard.

mort salut

Quan l'infant denta la mort no s'absenta

Ho diuen perquè a l'edat de dentar, temps atràs, solia haver molta mortalitat infantil.

mort persones salut

Quan la barba es comença a emblanquir, deixa la dona i agafa el vi.

vinya salut persones

Quan la boca no ho demana el païdor no ho obeeix

cos huma salut

Quan la boca put el ventre és brut

salut cos huma

Quan la fam pica bona és la mica

Quan prem la necessitat no es repara en delicadeses.

bona menjar salut

Quan la salut és espatllada és més estimada

Quan ens falla la salut apreciem més la importància de portar una vida sana

salut

Quan lo mal pica, madura, i quan cou se cura

Es diu com a consolació a qui té una ferida o un mal, indicant que el dolor (picor o coïssor) és senyal de millora.

salut

Quan lo seny ha vingut l’home està perdut

Una vegada aconseguit allò que es desitja, es fan coses que abans s'havien rebutjat per injustes o dolentes.

persones salut

Quan mal tinguis bé t'hi avinguis

salut

Quan no empitjora a malalt, bé li va el mal

salut

Quan no pot més el dolor, o et cures o et mors

salut mort

Quan no té febre, té un cadarn [cadarn = refredar]

D'una persona que sempre té un mal o altre

maneres de dir salut

Quan pica cura menys els ulls, que piquen per malura

Es diu com a consolació a qui té una ferida o un mal

salut cos huma

Quan se sua, aigua ninguna

aigua salut

Quan serà mort, serà curat!

Es diu de qui té una malaltia inguarible

salut mort

Quan un ha d'anar a l'altre barri, són en va metge i apotecari

salut oficis mort

Quan un home no és de mort l'aigua li serveix de medecina

Es diu de qui té una salut de ferro i que fins i tot quan cau malalt, se’n surt

persones salut aigua

Quan un s'ha de morir, els metges duen una bena davant la vista

Vol dir que, quan a algú li ha arribat l'hora de morir, no hi ha ciència ni medicina que ho pugui evitar. L'expressió suggereix que els metges, per molt savis que siguin, es tornen "cecs"; perquè la mort és inevitable. S'utilitza quan un tractament falla o quan una malaltia se n'emporta algú malgrat tots els esforços mèdics. La "bena" representa l'ofuscació o la incapacitat de veure la solució.

oficis salut

Quan un vell dorm, no li trenques el son

salut

Quartanes, mal de mala gana [o mal de setmanes]

Les febres quartanes vénen cada quatre dies.

salut setmana

Que en vius de bé!

Se sol dir a les persones que no penquen, no s’exposen a cap perill o que tenen molta cura de la seva salut

salut maneres de dir

Que es faci cura, encara que perdi la freixura.

Freixura: referit a les entranyes, especialment als pulmons

salut

Que n’estàs de bé al món!

Se sol dir a les persones que no penquen, no s’exposen a cap perill o que tenen molta cura de la seva salut

maneres de dir salut

Quedar en un clot de llit

Quedar algú al llit per malaltia

maneres de dir salut

Quedar-se privat

Tindre la mobilitat molt reduïda o nul·la per causes de salut

maneres de dir salut

Qui a trenta anys no té seny ni a quaranta té cabal, va als cinquanta a l'hospital

Per a ser una persona normal s’han de complir determinats requisits que la vida va proporcionant-nos en cada etapa o edat

persones any salut diners

Qui a un metge està entregat tracta un botxí ben pagat

salut oficis mort

Qui aconsegueix pomes cada dia, manté el metge a la llunyania

Si menges fruita tindràs defenses i no estaràs malalt

menjar plantes salut

Qui amaga el seu mal no podrà cura'l

salut

Qui amb herba es cura, salut genera

salut

Qui amb metge no tracta o es cura o es mata

salut oficis

Qui bé es cura molt dura

salut be

Qui bé menja, bé beu i bé dorm té la salut que vol

Són activitats bàsiques i imprescindibles

beure menjar salut dormir be

Qui beu aigua té la vista clara

Destaca els beneficis de la hidratació. Resalta que l'aigua pura neteja l'organisme, aporta energia i manté la ment desperta o la salut visual. S'utilitza per promoure hàbits saludables, a vegades com a variant "Aigua, aigua, que fa la vista clara".

aigua salut beure

Qui beu fonoll i no se'l menja, el diable el penja

El fonoll és molt bo per a la nostra salut.

diable menjar plantes salut beure

Qui beu molta aigua no arriba a vell

aigua beure salut

Qui creu els metges es penja

salut oficis

Qui d'aire muda molt mal cura

Els canvis d'aire són saludables.

salut

Qui de canyes fa flautes i de dones fa cabal, un gorro i a l'hospital

Per indicar que no donen cap profit.

persones salut

Qui de cor juga la salut se juga

salut cos huma joc

Qui de dones fa cabal ja pot amanir la roba i anar-se’n a l’hospital

Avisa que no s’ha d’esperar gran cosa

persones salut

Qui de la salut abusa, si la perd no té excusa

salut

Qui de metges se n'està, o Déu el mata o se n'escapa

salut oficis déu

Qui de son ventre fa un jardí ans de l'any se'n veu la fi

salut cos huma

Qui dejuna per les quatre festes anyals, no li dolen els queixals

Suggereix que dejunar en quatre festes assenyalades de l'any (Nadal, Pasqua, Corpus i l'Ascensió) assegura una bona salut dental (no dolen els queixals). És una dita que vincula la moderació alimentària en dies concrets amb el benestar físic general

cos huma festa menjar salut

Qui dorm dina

salut dormir menjar

Qui dorm es cura

salut dormir

Qui dorm fa salut

dormir salut

Qui dorm massa no viu massa

El temps que passa mentre es dorm es desaprofita per a fer activitats.

dormir salut

Qui dorm massa, té el cap de carabassa

Expressió per a designar una persona amb l'enteniment molt curt, que té poca llestesa mental.

cos huma dormir plantes salut

Qui dorm menja son

Es diu quan hi ha despreocupació en les coses, i es preveuen les conseqüències.

dormir salut