Tema
menjar
3.016 refranys catalogats sota aquest tema.
No dejuna qui fartar espera
Vol dir que no hi ha perjudici en aquelles pèrdues momentànies que fan possible un guany major
menjar
No digues cigró fins que siga al sarró
No avançar els esdeveniments abans que hi tinguin lloc
plantes menjar
No digues moixó que no el tingues dintre del sarró, i si pot ser a la cassola, encara millor
Les coses, fins que no estan completament executades, estan en l’aire i són una quimera dependent de les circumstàncies
menjar animals
No donis faves a qui no te barram
menjar plantes
No en vol, no en vol, i se'n menjaria set plats i lleparia l'olla
Es diu referint-se a algú que fingeix no voler una cosa de la qual té moltes ganes
menjar
No entendre el berenar
No entendre la situació
menjar maneres de dir
No es coneix una persona fins que no t’has menjat un quilo de sal amb ella
La freqüentació aporta coneixement més o menys profund, mentre que la primera impressió pot ser enganyosa o parcial
amistat menjar
No es fa bona olla [o bon caldo] amb aigua sola
Indica que les coses bones han de tenir tots els ingredients que pertoca
menjar aigua bona
No es menja sempre que vols una perdiueta amb cols
menjar animals plantes
No es pot fer el cuinat amb una olla foradada
Per a la consecució de tot objectiu calen uns mitjans i unes condicions mínimes
menjar
No és sa sortir al carrer sense menjar
salut menjar
No esser suc ni salsa
No tenir gens de gràcia, no estar gens bé una cosa
maneres de dir menjar
No estic per ossos, que la carn m'embafa
Es diu per demostrar indiferència o displicència respecte d'una cosa
menjar maneres de dir
No fa profit el que es menja, sinó el que es paeix
salut menjar
No fer cap pet que pudi
Que passa fam, que menja molt poc
menjar maneres de dir
No fer més que menjar i jeure
Viure sense treballar gens
maneres de dir treball menjar
No hi ha cap pa que no costi una coca
Vol dir que per obtenir beneficis s'ha de fer despeses
menjar
No hi ha cap sac buit que s'aguanti dret
Es diu a les persones poc menjadores
maneres de dir menjar
No hi ha carn sense os, ni peix sense espines
Significa que no hi ha cap plaer sense una part de dolor, ni cap situació ideal sense algun inconvenient. Per obtenir lo bo, s'ha de passar per lo dolent. S'utilitza per a expressar que tot en aquesta vida té el seu costat negatiu o imperfecte, i que cal acceptar els problemes com a part de les coses bones.
animals menjar
No hi ha medicina més bona, que ceba, all i llimona
Ressalta els beneficis tradicionals d'aquests aliments per a la salut. Són rics en compostos com l'allicina (all), antioxidants i vitamina C (llimona), que s'utilitzen comunament per reforçar el sistema immunitari, combatre refredats i millorar la circulació de manera natural.
bona menjar plantes salut
No hi ha més mala Quaresma, que de Pasqua a Cinquagesma
Ho diuen les dones perquè en aquella temporada tenen poca cosa per coure. Fa referència a l'escassetat d'aliments entre la Pasqua i la Cinquagesma (o Ascensió/Pentecosta), un període on les reserves hivernals s'esgotaven i encara no hi havia noves collites, provocant penúria i dificultats per cuinar.
festivitats menjar
No hi ha olla ni olleta, que no trobi la seva cobertoreta [o No hi ha olla ni ollot, que no trobi el seu cobertorot]
Significa que qualsevol pot arribar a casar-se si s'ho proposa
amor menjar
No hi ha olla, sense porc
menjar
No menges a dojo gallina i capó; menja bou o bon/molt peixó
És una opinió i una opció possible, encara que convé menjar de tot
animals menjar
No menges cru ni vages a peu nu
menjar salut
No menges gallines ni capó, menja llegums i bon peixó
És una opinió i una opció possible, encara que convé menjar de tot
plantes menjar animals
No menjant sinó d'un plat, tindràs bon ventrell, Bernat
Aquesta dita popular catalana, documentada des de principis del segle XX, recomana la moderació en l'alimentació com a clau per a la salut, aconsellant no barrejar massa menges ni menjar en excés ("no mengis sinó d'un plat") per tenir un bon ventre o digestió.
menjar salut
No menjar ni deixar menjar
No aprofitar les coses ni permetre que altres se n'aprofitin
maneres de dir menjar
No menjar per haver menjat, no és culpa ni pecat
Significa que no és cap error ni falta de respecte saltar-se un àpat si ja s'està satisfet o s'ha menjat prou anteriorment. Justifica la moderació o l'absència de gana sense sentir-se culpable, sovint utilitzada per dir que no cal menjar per compromís.
menjar
No menjar per no cagar
Ser molt avar
maneres de dir menjar
No menjar per tindre la panxa plena, no és pena
cos huma menjar
No n'hi haure ni pa una dent
Ser insuficient el menjar
maneres de dir cos huma menjar
No nodreix el que es menja, sinó el que es paeix
salut menjar
No poder menjar faves torrades
Estar molt mancat de recursos
maneres de dir plantes menjar diners
No prepares la cullera si tens buida la sopera
menjar
No saber de quin pa fer sopes
Estar perplex, no saber què fer per resoldre una dificultat
menjar
No saber fregir un ou
Ésser molt ignorant en matèria culinària
menjar maneres de dir saber
No saber ni treure l'escudella del foc
Ponderatiu d'inutilitat.
foc menjar saber
No són bones les raons, però sí els macarrons
menjar
No sopis conill si ets vell, que t'hi jugaràs la pell.
menjar
No té ni pa ni vi, i convida al veí
Critica els pretensiosos, que simulen tenir el que no tenen per pura aparença
menjar persones
No té pa i vol criar ca
Es diu dels qui pretenen fer grans coses i no tenen recursos per a fer-les.
animals menjar
No tenir per a menjar
Estar en extrema pobresa, mancat de les coses més necessàries
diners menjar maneres de dir
No tindre res a veure els collons pa menjar arròs
No tindre res a veure una cosa amb l'altra
menjar cos huma maneres de dir plantes
No tots els ous surten polles
Vol dir que no totes les coses surten encertades o sense desavantatges
menjar
No veure les partes
Estar molt de temps sense menjar
menjar maneres de dir
No visquis sols per menjar; menja sols per a passar
menjar
No vols caldo? Tres tasses!
Es diu com a sentència a qui, sense buscar-ho, ha rebut un perjudici més gran que si se l’haguera buscat
menjar persones
No vull bull, quan el bull bull
menjar
Nous i pinyons, postres de minyons
Són aliments molt energètics i saborosos que es mengen en poca quantitat per ser escassos i cars
menjar plantes
Obeir el ventrell
Pair, fer la digestió
maneres de dir cos huma menjar
Obrir la boca abans que els ulls
Tindre gana quan algú es desperta
cos huma menjar dormir maneres de dir
Obrir la gana [o fer gana]
Produir apetit de menjar
maneres de dir menjar
Obrir primer la boca que els ulls
Tindre gana quan algú es desperta
cos huma menjar maneres de dir
Ocell que vola, fa cap a la cassola
Es diu indicant que no s'ha de deixar passar les ocasions
animals menjar
Oli gros, amb poc hi ha bon mos
menjar
Oliva, una és or, dues plata, i la tercera mata
Recomana la moderació en el consum d'olives. Indica que, tot i ser un aliment saludable i bo en quantitats petites (or/plata), menjar-ne gaires pot resultar pesat o indigest (mata).
menjar plantes
Olla amb porc, moltó i gallina...
Vol dir que són les millors carns per a guisar.
animals menjar
Olla carn, poca carn
menjar
Olla clara per rentar la cara; olla espessa, fresca mestressa
Valora la cuina substanciosa per sobre de la cuina rònega o massa líquida. Fa referència a la qualitat de l'olla (el brou o guisat) segons la quantitat d'aigua. "Olla clara per rentar la cara": Significa que un brou massa clar, amb poca substància (massa aigua), és de mala qualitat, tan fluix que només serveix per rentar-se. "Olla espessa, fresca mestressa": Indica que un brou espès, ben cuit i consistent, és senyal d'una bona cuinera o mestressa, ja que ha aprofitat bé els ingredients.
menjar
Olla de cabró, tot naps i carnó
menjar plantes
Olla de molts, no bull
Significa que una cosa que pertany a diferents persones no sol estar ben atesa, perquè no hi tenen prou interès
menjar
Olla de rector, vedella, porc i moltó
Vol dir que són les millors carns, per tendres o per saboroses
animals menjar cos huma
Olla escalfada, pel gat o per la criada
animals menjar
Olla grassa, testament magre
Vol dir que el qui menja molt i bo, no pot estalviar gaire diners
menjar diners
Olla menuda, aviat sobreïx
Es diu perquè les coses insuficients resulten inoportunes o inútils.
menjar
Olla nova pren l'olor del que s'hi posa
menjar
Olla petita [o xiqueta], prest [o aviat] vessa [o bull, o sobreïx]
S'utilitza per indicar que les coses insuficients o els recursos limitats resulten inútils o inadequats davant de grans exigències. S'aplica sovint a persones amb poca paciència, mal geni o capacitat limitada per gestionar grans volums de feina o responsabilitat.
menjar
Olla que no has de menjar, deixa-la cremar
Vol dir que no cal preocupar-se d'aquelles coses que no ens afecten directament o que no ens han de donar benefici ni perjudici
menjar
Olla sense anses, t'escaldarà
menjar
Olla sense sal, fa més bé que mal
Tots els aliments ja solen aportar la seva quantitat adequada de sal.
mal menjar
Olla vetlada, mai bull
Vol dir que les coses que esperem amb afany, solen trigar a venir
menjar
Omplir el baül
Atipar-se
maneres de dir menjar
Omplir el buc
Menjar i beure
maneres de dir beure menjar
Omplir el pap
Menjar
maneres de dir menjar
Omplir el sac
Atipar-se, omplir-se la panxa
maneres de dir cos huma menjar
Omplir el ventre
Menjar i beure
menjar beure maneres de dir
Omplir la garjola
Omplir-se la panxa, menjar abundantment
menjar maneres de dir
Omplir la grípia [a algú]
Proveir-lo de menjar o de mitjans econòmics suficients per a la vida
diners menjar maneres de dir
Omplir la panxa
Menjar
maneres de dir cos huma menjar
On hi ha menjar, no em puc enyorar
Significa que les tribulacions resulten mitigades si no ens manca l'aliment
menjar
On hi ha setge no entra el metge
[setge o escrofulària (Scrophularia nodosa) = herba medicinal]. Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal). Indica que qui pren infusions o remeis d'aquesta planta no necessita metge, ja que té grans capacitats curatives, especialment per a infeccions, nafres i problemes estomacals.
menjar oficis plantes salut
On mengen quatre, mengen cinc
S'empra per assenyalar que, quan cal, s'ha de repartir allò que es té. També es diu per convèncer algú perquè es quedi a menjar, encara que no se l'esperava.
menjar
On mengen quatre, mengen tres millor
menjar
On mengen tres, mengen quatre
S'empra per assenyalar que, quan cal, s'ha de repartir allò que es té. També es diu per convèncer algú perquè es quedi a menjar, encara que no se l'esperava.
menjar
On no hi ha pa ni farina, no hi falta la xamusquina.
Vol dir que allà on no hi ha recursos per a viure, no sol mancar-hi irritació ni malestar.
menjar
Ou caigut
Ou que, sense batre’l, es cou en el caldo d’un guisat o es fregeix en oli o en llard.
menjar maneres de dir
Ou de menestral, cada un un ral
Es deia en aquell temps en què els ous a ral resultaven molt cars, per indicar que als menestrals els surt molt cara la vida perquè ho han de comprar tot
menjar
Ou deixat caure
(També conegut com a ou caigut, ferrat, estrellat o fregit) és una preparació culinària on l'ou es fregeix en oli o llard sense batre'l, cuinant-se fins que la clara es qualla i el rovell queda tendre. Es trenca la closca i es deixa caure l'ou directament a la paella calenta o al brou.
menjar maneres de dir
Ous sense sal, ni cauen bé ni fan mal
Tenen poc gust però són ben sans i alimentosos.
mal menjar salut be
Ous sense sal, no fan bé ni mal
Tenen poc gust però són ben sans i alimentosos
menjar
Ovella sense pastor, recapte pel llop
Significa que tot allò que està mal guardat o descuidat és fàcil que caigui en mans alienes o es perdi. S'utilitza per alertar que l'absència de vigilància o direcció (el pastor) facilita que els enemics o aprofitats (el llop) es quedin amb el benefici.
animals menjar
Pa a la post i un bon pernil al rebost
Post: Peça de fusta plana, de secció rectangular, molt més llarga que ampla, on es posava el pa abans de coure'l. Rebost: Lloc de la casa on es guarden els queviures.
bona menjar
Pa acabat treu de combat
menjar
Pa alís
[alís: pa àzim, sense llevat]. És el pa que no fa mal al ventrell, el que es considera realment saludable. En un sentit més figurat, també es diu de les coses que ja estan madures o de les situacions que s'han calmat i ja no cremen.
cos huma menjar salut
Pa amb pa, menjar de beneits.
El refrany reprova qui només menja pa o pa amb arròs i recomana indirectament la varietat en l'alimentació. Empleat en sentit ampli, el refrany rebutja la unió del que forma un conjunt monòton o de poca utilitat per ser semblant.
menjar
Pa blanet o touet] passa collet
Lloa l’excel·lència d’aquest aliment bàsic
menjar
Pa bord, no l'estova ni el garrot.
Pa bord es referit al pa sense fermentar
menjar
Pa calent fa mala panxa
Menjar el pa calent és malsà
menjar salut
Pa calent i aigua freda, mal de ventre i revessega
[revessega=dolor agut de la panxa]. Indica que combinar pa acabat de coure (calent) amb aigua freda provoca dolors estomacals, indigestió (revessega) i mal de ventre. L'expressió popular adverteix que els canvis bruscos de temperatura en els aliments menjats, especialment el pa calent, causen molèsties digestives.
aigua cos huma menjar salut beure