menjar

Menjar recalfat, doneu-li’l al gat

Menysprea les menges que no estan acabades de fer

menjar animals

Menjar sardina i rotar gamba

Es diu quan a una persona li agrada aparentar el que no és. La sardina és un peix blau, sovint considerat popular i econòmic, mentre que la gamba és percebuda com un producte de luxe o de major preu. Rotar (eructar) la gamba implica haver-la menjat, però la frase indica que, en realitat, l'origen de la fanfarroneria és "sardina"

animals menjar maneres de dir

Menjar sense vi, menjar mesquí.

menjar vinya

Menjar solls

[Soll: Residus d'una cosa que queden sense aprofitament]. S'utilitza col·loquialment per referir-se a un lloc on el menjar és dolent, està mal preparat o són restes.

menjar maneres de dir

Menjar sopes damunt el cap, [a algú]

Esser-li molt superior, valer molt més que ell

menjar cos huma maneres de dir

Menjar tots d'una mateixa olla

Estar sans tots els d'una casa, no haver-n'hi cap que no mengi com els altres

menjar maneres de dir salut

Menjar verdura és cordura [o tindre trellat)

La verdura és bona per a sans i malalts

salut plantes menjar

Menjar, servit; i dormir, en llit

Indica les condicions perquè el menjar i el dormir siguin perfectament agradables

menjar dormir

Menjar-s'ho en quatre mossos

Menjar-s'ho de pressa

menjar maneres de dir

Menjar-se (una cosa o una persona) amb els ulls

Mirar una cosa o una persona molt fixament, àvidament, amb una gran atenció o desig

cos huma menjar maneres de dir

Menjar-se el pa fins a les crostes

Aprofitar bé els pocs recursos de què es pot disposar

menjar diners maneres de dir

Menjar-se els blens dels llums

Tenir molta gana

menjar maneres de dir

Menjar-se els ferros de la presó [o la llotja]

Tindre moltíssima fam

maneres de dir menjar

Menjar-se els fetges d'algú

Tenir-li un odi mortal

maneres de dir menjar cos huma

Menjar-se els punys

Tenir fam

maneres de dir menjar cos huma

Menjar-se la partida

Endevinar allò que hi ha ocult, comprendre una cosa que estava amagada

menjar maneres de dir

Menjar-se les ungles

Viure en extrema misèria

cos huma menjar diners maneres de dir

Menjar-se lo que es treu del ventre

Patir fam i haver de menjar qualsevol cosa

maneres de dir menjar cos huma

Menjar-se un bou amb les banyes

Tindre molta fam

menjar animals maneres de dir

Menjar-se un bou pels garrons

Tindre molta fam

menjar animals maneres de dir

Menjar-se uns amb els altres

Estar en gran discòrdia

maneres de dir menjar amistat

Menjar-se [algú] a picades

Renyar-lo molt i donar-li mala vida

menjar maneres de dir

Menjar-se [un aliment] com bresques

Menjar, algú, molt i de pressa, perquè troba una menja molt bona

maneres de dir plantes menjar

Menjat i begut

Dit de la persona que no treballa i hom ha de mantenir per no res

maneres de dir menjar

Menjat i vestit

Dit de la persona que no treballa i hom ha de mantenir per no res

menjar maneres de dir

Mentre el pa no ix del forn, no hi ha engrunes per l’entorn

menjar

Mentre la cosa està calenta es pela bé

L'aviram i animals de ploma en general. Per extensió: actuar abans no sigui massa tard.

menjar

Mentres venguen la cansalada a trossos, no cal matar porc

menjar animals

Menys substància que una broma de caragol

Descriu una cosa o persona amb molt poca substància, aprofitable o sense trellat. Es refereix a una gran escassetat de contingut o valor, similar a la "broma" (baba o mucositat) que deixen els caragols, la qual no té cap utilitat ni consistència.

animals menjar maneres de dir

Més blanc que la llet, [o que un glop de llet]

Molt blanc

colors menjar maneres de dir

Més canelons i menys tovallons

menjar

Més fam que Carracuca

Patir molta fam

menjar maneres de dir

Més llarg que un dejuni

Que dura molt

maneres de dir menjar

Més ne moren de farts que de fam

És una exageració que es diu com a advertiments als molt menjadors

mort menjar

Més sentit que un ou blanet

Es diu de la persona amb molta sensibilitat o que s'ofèn fàcilment

maneres de dir menjar

Més tardà o més matiner, Carnaval dins del febrer

mesos festivitats menjar

Més val bona fam que bon recapte

Significa que el qui està afamegat sol trobar bo qualsevol menjar

menjar bona

Més val botifarró ple que botifarrada buida

Significa que és millor tenir una mica de profit real i segur (el botifarró ple) que grans promeses, aparicions o expectatives que no tenen contingut ni substància (la botifarrada buida). Valora la qualitat i la utilitat per sobre de l'aparença.

menjar

Més val comprar-li un vestit que convidar-lo a dinar

Es diu de qui menja sense mida

menjar indumentària

Més val dinar que esternudar

menjar salut

Més val gastar-s’ho en la confiteria que en la farmàcia

S’explica sol

salut menjar

Més val l'os pel març que la carn pel maig

menjar mesos

Més val la salsa que els cargols

Significa que la part accidental, preparatòria o secundària d'un assumpte ha resultat més costosa, important o laboriosa que la cosa principal en si. S'utilitza quan l'esforç o la despesa no compensen el resultat final.

animals menjar maneres de dir

Més val morir d'una fartada que de fam

És una manera exagerada de criticar els qui són fartaners

menjar mort

Més val morir fart que desmaiat [o de gana]

És preferible l’abundància a la precarietat, sobretot en el menjar

mort menjar

Més val pa a seques amb amor que pollastres amb dolor

Fan més profit la companyia o l’apetència que el menjar en si

menjar animals

Més val pa i ceba amb amor, que gallines amb dolor

Fan més profit la companyia o l’apetència que el menjar en si

menjar animals plantes

Més val que sobre que no que falte

Recomana acabar-s’ho tot, inclús sense gana

menjar

Més val rotar que badallar

Es clar que millor és menjar que patir fam. Ens recorda que és preferible l'abundància i la vitalitat —encara que sigui de manera poc refinada— abans que la precarietat, la gana o la inactivitat. És una picada d'ullet a gaudir dels plaers de la vida i a l'acció per sobre de l'avorriment.

menjar

Més val talent que pa de forment

El més important és tenir gana. O el que val és saber fer les coses.

menjar

Més val un bitxac al plat que una perdiu volant

Es millor tenir una cosa segura que d'altres possibles

animals menjar

Més valen dos mossos de vaca que set de pataca

Un bon filet de carn és més alimentós i saborós que qualsevol vegetal

menjar plantes animals

Mig cuit mig cru, menja-t'ho tu

menjar

Minja bé i peta fort, i no tingues temor a la mort

Es diu de les persones escrupuloses i obsessives en qüestions de salut.

menjar mort salut

Mirar i no tocar, no se mastega

Es diu per manar o recomanar que no toquin alguna cosa

menjar

Moixernó amb platillo, és tan bo com el llomillo

Ressalta el seu valor culinari

plantes menjar

Moliner de vent, no menja quan té talent

Vol dir que l'ofici de moliner de vent és poc productiu o almenys té una desigualtat de producció segons que el temps sia ventós o no

oficis menjar

Molt arròs fa mal al cos.

menjar cos huma salut

Molt costa, la xulla de recosta

S'usa per a indicar que les coses bones costen molt d'obtindre.

menjar maneres de dir

Molta fruita menjaré i molta salut tindré

Lloa la sanitositat de la fruita fresca

menjar plantes salut

Molts fills i poc pa, anar a captar

Destaca les dificultats econòmiques de les famílies nombroses amb pocs recursos. Significa que quan hi ha molts fills i poc aliment a casa, l'única sortida que quedava antigament era anar a captar, és a dir, demanar almoina o caritat per poder sobreviure.

menjar parentiu

Morir-se de fam

Morir per falta d'aliment. Patir fam extremada, estar mancat de les coses necessàries per a viure

menjar maneres de dir

Moro fi, ni menjar porc ni beure vi

menjar animals vinya beure

Mort de fam

Home mancat de recursos, d'allò més elemental per a viure

maneres de dir menjar

Mos engolit, sabor fugit

menjar

Mos menjat, no guanya amistat

Vol dir que quan ja s'ha gaudit dels beneficis o favors d'algú, no solen recordar-se'n ni correspondre-hi

menjar

Mossegar-se els dits

Estar molt impacient o afamegat

menjar cos huma maneres de dir

Muller que no menja amb el marit, lo millor ja ho té engolit

es refereix a les persones que fingeixen estar desmenjades, però que d'amagat s'atipen bé

parentiu amor menjar

Muller que no menja amb vós, després menja més que dos

És un avís als marits que no fan cas de la desgana de llurs mullers

menjar amor parentiu

N'ha mot més [o ha matat més gent] la cena que no n'ha salvat Avicena

Recomana que se sopi ben poc. Avicena, el famós metge àrab de fama universal

menjar mort

N'hi haure un bon bocí

Ser molt gran una persona o cosa

menjar bona maneres de dir

Nadal en diumenge, quan ha passat, ven els bous i compra blat

25 desembre. És costum gastar més de l’habitual i començar el gener amb les butxaques buides, de manera que a vegades s’ha de prescindir d’algunes coses necessàries per a poder menjar

animals festivitats menjar plantes setmana

Nadal en diumenge, totes les festes es menja

25 desembre. Perquè s'escauen en diumenge Nadal i Cap d'Any.

festa festivitats menjar setmana

Nadal en divendres, un cop passat ven els bous i compra blat

25 desembre. Avisa que van a acumular-se moltes festes amb les corresponents despeses, de les quals s'haurà de rescabalar com es puga.

animals festivitats menjar plantes setmana

Naps i cols, i cols i naps, escudella de soldats

oficis plantes menjar

Nero, déntol i orada al forn són cosa preuada

Tres tipus de peix i una manera de cuinar-los.

animals menjar

Ni d’un cuc ni d’un bruc se’n pot treure gran suc

Sense substància ni gràcia; insípid, mancat de sabor.

menjar

Ni el pare es morirà, ni nosaltres soparem

Es diu per indicar que es fa una cosa ansiosament, amb gran pressa

parentiu mort menjar

Ni en divendres ni en dimarts no facis farts.

menjar setmana

Ni es mor el pare ni sopem

Es diu quan es produeix alguna tardança injustificada al moment de fer alguna menjada comunal

menjar mort parentiu

Ni escudella sense tall, ni amanida sense ceba, ni boda salsa sense sal

Era tinguda per molt magra i poc alimentosa, pròpia de la gent pobre.

amor menjar plantes

Ni formatge sense ronya, ni donzella sense vergonya

Vol dir que la cotna manté el formatge, i la vergonya defensa les donzelles

menjar persones

Ni fornada de flaons, ni hort de melocotons

Es diu perquè la pasterada de flaons és poc profitosa i els melicotons són fruita perillosa i poc duradora

camp plantes menjar

Ni menjar cansat ni beure suat

menjar salut beure

Ni menjar ni beure sense gana, ni creure en paraules de gitana

És una advertència popular sobre la prudència i el seny. Aconsella no forçar les necessitats físiques, menjant o bevent només quan es té veritable gana o set, cosa que s'associa amb salut i moderació alhora que reflecteix desconfiança envers les promeses o endevinacions, suggerint no creure cegament en paraules que busquen enganyar o enganyar.

menjar salut beure

Ni menjar sopes sense cullera, ni tenir porta amb polleguera

La cullera i la polleguera són dos eines necessàries per fer la seva funció.

menjar

Ni olla sense sagí, ni taula sense vi, ni sermó sense agustí

Són elements naturals en cada un dels casos exposats. Els vells predicadors no sabien sermonejar si no recorrien a les paraules de sant Agustí.

menjar vinya

Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca

Sant Joan: 24 juny. És la llei no escrita que dicta el ritme de les nostres festes Cada festivitat té el seu producte característic, cada celebració té el seu aroma i el seu gust.

festivitats menjar mesos plantes sants

Ni pujar a cavall sense cagar [o orinar], ni feina de força sense esmorzar [o menjar]

salut treball menjar animals

Ni sopem ni es mor l’auela

Es diu quan es produeix alguna tardança injustificada al moment de fer alguna menjada comunal

persones mort menjar

Ni sopem ni parix la burra

Es diu quan es produeix alguna tardança injustificada al moment de fer alguna menjada comunal

animals menjar

Ni sopem ni parix l’auela

Es diu quan es produeix alguna tardança injustificada al moment de fer alguna menjada comunal

menjar persones

Ni taula sense pa ni exèrcit sense capità

Hi ha coses que són elementals i imprescindibles

menjar

Ni taula sense vi ni sermó sense Agustí

28 agost. Són elements naturals en cada un dels casos exposats. Els vells predicadors no sabien sermonejar si no recorrien a les paraules de sant Agustí.

menjar mesos sants vinya

Ningú sap què hi ha dins s'olla [o Ningú sap es mal de s'olla] més que sa cuiera que la remena

Es diu referint-se a un assumpte tèrbol o misteriós, sols conegut dels qui el manegen íntimament

menjar

Ningú se mor de fam, i molts de farts [o Més ne moren de farts que de fam]

Vol dir que és més perillós per a la salut l'excés de menjar que el dejunar

menjar salut

Ninguna taleca buida es té dreta

Vol dir que sense menjar no podem sostenir-nos

maneres de dir menjar

No aprofita lo que es menja, sinó lo que es paeix

menjar

No bastar per fer coure s'olla

No esser una cosa profitosa, que doni rendiment material

menjar

No bufar cullera

No tenir res per a menjar

menjar maneres de dir