gent

Qui no ho vulgui creure que ho vagi a veure

Ho diu aquell qui es sent indiferent envers allò que li afirmen, i no vol preocupar-se de comprovar-ho ni de negar-ho

gent

Qui té dolor i pren freixe, el bastó al racó deixa.

Destaca les propietats medicinals del freixe (Fraxinus excelsior), considerat històricament un remei eficaç per combatre el dolor, especialment els relacionats amb el reumatisme i les articulacions. La dita suggereix que prendre infusions o remeis fets amb fulles o escorça de freixe alleuja el dolor físic fins al punt que la persona ja no necessita el bastó per caminar.

gent plantes salut

Qui té gent i no hi va, si és ric, pobre es fa

Es refereix al qui té treballadors que fan feina per ell i no té esment a vigilar-los

gent treball

Qui tira floretes, tira amoretes

Fa referència a les flors de maig, que criden l'amor i porten felicitat.

amor gent plantes

Qui treballa malament, enganya la gent

treball mal gent

Repeteix cent vegades una mentida i esdevindrà una veritat.

Parla de la propaganda i de com la gent pot arribar a creure un engany si el sent moltes vegades, tot i que repetir-lo no el converteix en una veritat real.

gent

Rient i plorant, es fa la gent gran

Vol dir que la vida es compon d'alegries i dolors. Significa que la vida té moments bons i moments dolents. Ens recorda que el camí de créixer i envellir es forma amb una barreja d'alegries i de penes.

gent riure/plorar alegria

Rient rient es bat el cul a la gent

Les coses dites amb humor no ofenen i les persones interessades es donen per enteses però no poden argumentar que els han ofés

persones cos huma riure/plorar gent

Rient rient, foten la gent

Es diu referint-se a algú que sense fer soroll ni ostentació guanya als altres

riure/plorar gent

Rient, rient, es va morint la gent.

gent mort riure/plorar

Roda el món i torna al Born

El Born era l'antic mercat central de Barcelona. Es diu per indicar que encara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al punt més cèntric o al lloc d'origen

gent mon

Rodonyà, gent de fiar

[Municipi tarragoní de la comarca de l'Alt Camp]. Destaca la suposada honradesa i confiança dels habitants d'aquest municipi.

gent llocs

Roín gent, roín processó

Vol dir que amb gent dolenta o inepta no és possible que les coses surtin bé. Significa que quan hi participen persones ineptes, malintencionades o desagradables en una activitat col·lectiva, el resultat final serà dolent o caòtic.

gent

Sallent, xica vila i mala gent

Municipi barceloní de la comarca del Bages

llocs gent

Sant Pol la mata, la gent amarganta que no sap quina hora és

Sant Pol de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona. Queixosos els veïns d'aquest poble perquè no tenien rellotge públic l'Ajuntament decidí de fer-ne un de sol, i perquè la pluja no el fes malbé decidiren fer-li una teuladeta. Naturalment, no hi tocava la pluja, però tampoc el sol, i es quedà la població com si no tingués rellotge.

gent llocs

Sant Pol, gent de manta

Sant Pol de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona

gent llocs

Santa Pau, vila mardau vila merdera poca gent i mentidera

[Municipi Gironès de la comarca de la Garrotxa]. Antigament, era molt comú que els pobles veïns s'inventaren rimes ofensives per burlar-se els uns dels altres. Vila mardau": El terme mardau (o mardà) es refereix al mascle de l'ovella, però en aquest context s'utilitza per titllar els habitants de bruts o de caràcter banyut i tossut. "Poca gent i mentidera": És l'atac clàssic a les viles petites, acusant els seus habitants de ser poc fiables o de fer safareig (xafarderies).

gent llocs

Secrets davant de la gent, senyal de poc enteniment

Es diu per censurar aquells qui es posen a parlar en veu baixa davant altra gent. Remarca que parlar a l'orella o tindre secrets quan hi ha més persones davant és una falta d'educació i de respecte cap als altres.

gent parlar

Segons la gent, el tractament [o els encens]

Vol dir que a cadascú cal tractar-lo així com mereix. S'utilitza per indicar que el tracte que es dóna a la gent ha de ser personalitzat i a mida.

gent

Segons la gent, l'encens: - posa, bonyigo, escolà!

Vol dir que el tracte que es dóna a la gent ha de ser proporcionat a la categoria d'aquesta. Recrea una ordre del capellà o de la gent de la parròquia cap a l'escolà en el moment de preparar l'encensador: L'encens: Es reserva per al sant o la divinitat (el tracte més elevat, d'honor i respecte). El bonyigo (o femta seca): S'empra de despectivament per a qui no mereix cap consideració especial. L'escolà: És el que ajuda a l'altar i mereix un tracte normal, però inferior al del sant.

gent oficis

Ser gent de got i ganivet

Ser mala gent, gent de gresca o delinqüents

maneres de dir gent

Ser gent de l'ungla

Ser lladres

gent maneres de dir

Ser gent de la bola

Ser delinqüents o malfactors

gent maneres de dir

Ser gent de la ganivetada

Ser delinqüents o malfactors

maneres de dir gent

Ser gentola vagarina l

Ser gent delinqüent. Ser algú del que no et pots fiar perquè et pot enganyar, furtar…

gent

Ser més pesat que un collar de melons d'Alger

Es diu a la gent que és insuportable

gent maneres de dir

Ser-ne mig món

Ser-ne molta gent

maneres de dir gent

Si amb gent dolenta vas, el que ells fan, també ho faràs.

Adverteix que les companyies influeixen en el comportament i que relacionar-se amb persones de mal viure porta a imitar les seves males accions.

gent

Si et creus tindre molt talent, procura no dir-ho, ja ho dirà la gent

gent

Si la Candelària riu, torna-te’n al niu

2 febrer. Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents

festivitats gent mesos oratge

Si la gent no sopés, els metges no dinarien.

gent menjar oficis persones salut

Si la gent sabia com és de bona l'artemísia, en guardaria a la vora de la camisa

Resalta les virtuts d'aquesta planta per a la salut

gent plantes salut indumentària

Si no escalfa el Joanet, ja escalfarà el Peret.

Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Aquesta dita popular catalana fa referència a l'arribada de la calor estiuenca, assegurant que si no fa bon temps per Sant Joan (el "Joanet", 24 de juny), segurament farà calor per Sant Pere (el "Peret", 29 de juny). Ambdós sants marquen el canvi d'estació i la consolidació de l'estiu.

gent

Si veniu per bé, no us quedeu al carrer i si veniu per mal, no passeu del portal.

Salutació que figura a l'entrada de moltes cases.

gent

Si vols estar bé amb tota la gent, digues de tot sempre amén

Aproveu-ho tot, donar el consentiment a tot.

gent

S’ha de donar més compte a la gent que a Déu

Adverteix que, moltes vegades, hem de donar explicacions del que fem com a justificació dels nostres actes, ja que la gent és molt curiosa

persones déu gent

Tal gent tals coses té

Es diu referint-se als qui fan rareses o grosseries

gent

Tant tenim de salt com de rebot

Es diu referint-se a un problema que no es resol ni d'una manera ni d'una altra

gent

Tararà i tararú, tot va a ser u

Es diu referint-se a dues coses que semblen diferents però són gairebé la mateixa

gent

Tenir mal païdor

Es diu de la gent rancuniosa

maneres de dir salut gent cos huma

Terrassa mala raça, Sabadell mala gent, Barcelona són gitanos i Mataró bona gent

Municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

llocs gent

Terrassa mala rasa, Sabadell mala pell a Manresa són gitanos i a Callús són bona gent

Els dos primers són municipis de la comarca del Vallès Oriental i els dos últims de la comarca del Bages a la província de Barcelona

gent llocs

Terres apartades, mentides a cabassades.

gent

Tindre do de gents

Gràcia especial, conjunt de qualitats amb què una persona es guanya la benvolença, la simpatia de la gent que tracta

maneres de dir gent

Tindre molta [o poca] coneguda

Conéixer molta [o poca] gent

maneres de dir gent

Tonyina, per a la gent roïna

És una espècie en perill d’extinció

animals gent dia i nit

Torrent, bona terra i mala gent [i repliquen: Torrent, bona terra i millor gent]

Poble valencià de la comarca de l'Horta

llocs gent

Tot ho paga el cul del frare.

Es diu al·ludint a qualcú damunt qui es carrega sempre la culpa o les conseqüències de les faltes d'altri.

gent persones

Tot t'ho creus, mentides i tot

gent

Tota és bona gent, però la capa no apareix

bona gent indumentària

Tranquil·litat i bons aliments tenen sanes les gents

Locució amb què hom recomana de fer o de prendre les coses amb calma.

bona gent menjar salut

Tronades de setembre porten mala obra, el pa molt car i mort de gent pobra

Adverteix de com en pot ser de perillós aquest mes.

gent menjar mesos oratge

Tu i jo dos, i un sac de palla tres

«Tu i jo som dos» es diu quan un vol dir a un altre: «Tu i jo ens entenem». Un dia el pare deia a la mare: «Vine cap aquí, que tu i jo som dos»; i llavors encara hi va afegir: «i un sac de paia tres».

gent

Un bon Català de les pedres en fa pa

Es diu quan un català obté grans beneficis de coses que en un principi sembla que tenen poc valor.

bona gent

Un d'ací i un d'allà, dos

gent

Una mentida dita cent vegades és una veritat

Reflexiona sobre com la repetició constant d'un engany pot fer que molta gent s'ho cregui, tot i que des del punt de vista lògic i real una mentida mai no es transforma en una veritat.

gent

Una muntanya es pot aplanar, però un gènit no es pot canviar

Significa que el caràcter o el geni d'una persona és molt difícil, o fins i tot impossible, de canviar al llarg de la vida, mentre que els obstacles físics o materials (com una muntanya) es poden superar amb esforç.

gent

Uns ploren i altres riuen, açò és el món

Vol dir que la vida té moments de tristesa i d'alegria alhora. Mostra que la sort i les hores no són iguals per a tothom. Uns pateixen mentre altres gaudeixen en el mateix moment.

gent mon riure/plorar alegria

Valencià i home de bé, no pot ser.

gent llocs persones

Valls, bon poble i mala gent

[Capital de la comarca de l'Alt Camp a la província de Tarragona]. Era una manera de fer broma o rebaixar el prestigi d'una ciutat que destacava en la comarca. Bon poble: Reconeix les virtuts de la localitat, la seua prosperitat econòmica, riquesa cultural o bellesa. Mala gent: És una fórmula fixa i exagerada que s'utilitza en el refranyer tradicional. No s'ha de prendre de forma literal com una veritat absoluta sobre el caràcter dels vallencs.

gent llocs

Vent de Ponent, fa fugir sa gent

Destaca la mala fama del vent de ponent (oest), sovint considerat sec i incòmode. Dura poc, però és desagradable que fa fugir la gent, i tradicionalment s'associa amb una sensació de desassossec,

gent oratge

Vesteix un bastó que semblarà un senyor.

gent

Viladecans: vila-de-gossos; pocs i merdosos

Municipi barceloní de la comarca del Baix Llobregat

animals llocs gent

Vinaixa, gent de faixa

Municipi lleidatà a la comarca de Les Garrigues

gent llocs

Vinga lo que Déu vulga, sols no vinguen los francesos

Expressió corrent quan l'horitzó polític es presenta tèrbol i propens a canvis. Encara recorda la dominació napoleònica.

déu gent

Vista la porta, sabuda la gent

Significa que per l'aspecte exterior d'una casa es pot jutjar la manera d'esser dels seus habitants

casa gent