Es diu per prevenir sobre la prosperitat massa ràpida o excessiva
Es diu per prevenir sobre la prosperitat massa ràpida o excessiva
Ho diu aquell qui es sent indiferent envers allò que li afirmen, i no vol preocupar-se de comprovar-ho ni de negar-ho
Destaca les propietats medicinals del freixe (Fraxinus excelsior), considerat històricament un remei eficaç per combatre el dolor, especialment els relacionats amb el reumatisme i les articulacions. La dita suggereix que prendre infusions o remeis fets amb fulles o escorça de freixe alleuja el dolor físic fins al punt que la persona ja no necessita el bastó per caminar.
Es refereix al qui té treballadors que fan feina per ell i no té esment a vigilar-los
Fa referència a les flors de maig, que criden l'amor i porten felicitat.
Vol dir que la vida es compon d'alegries i dolors
Les coses dites amb humor no ofenen i les persones interessades es donen per enteses però no poden argumentar que els han ofés
Es diu referint-se a algú que sense fer soroll ni ostentació guanya als altres
El Born era l'antic mercat central de Barcelona. Es diu per indicar que encara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al punt més cèntric o al lloc d'origen
Vol dir que amb gent dolenta o inepta no és possible que les coses surtin bé. Significa que quan hi participen persones ineptes, malintencionades o desagradables en una activitat col·lectiva, el resultat final serà dolent o caòtic.
Sant Pol de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona. Queixosos els veïns d'aquest poble perquè no tenien rellotge públic l'Ajuntament decidí de fer-ne un de sol, i perquè la pluja no el fes malbé decidiren fer-li una teuladeta. Naturalment, no hi tocava la pluja, però tampoc el sol, i es quedà la població com si no tingués rellotge.
Sant Pol de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona
[Municipi Gironès de la comarca de la Garrotxa]. Antigament, era molt comú que els pobles veïns s'inventaren rimes ofensives per burlar-se els uns dels altres. Vila mardau": El terme mardau (o mardà) es refereix al mascle de l'ovella, però en aquest context s'utilitza per titllar els habitants de bruts o de caràcter banyut i tossut. "Poca gent i mentidera": És l'atac clàssic a les viles petites, acusant els seus habitants de ser poc fiables o de fer safareig (xafarderies).
Es diu per censurar aquells qui es posen a parlar en veu baixa davant altra gent. Remarca que parlar a l'orella o tindre secrets quan hi ha més persones davant és una falta d'educació i de respecte cap als altres.
Vol dir que a cadascú cal tractar-lo així com mereix
Vol dir que el tracte que es dóna a la gent ha d'esser proporcionat a la categoria d'aquesta.
Ser gent delinqüent. Ser algú del que no et pots fiar perquè et pot enganyar, furtar…
Es diu a la gent que és insuportable
Adverteix que les companyies influeixen en el comportament i que relacionar-se amb persones de mal viure porta a imitar les seves males accions.
2 febrer. Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents
Resalta les virtuts d'aquesta planta per a la salut
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Aquesta dita popular catalana fa referència a l'arribada de la calor estiuenca, assegurant que si no fa bon temps per Sant Joan (el "Joanet", 24 de juny), segurament farà calor per Sant Pere (el "Peret", 29 de juny). Ambdós sants marquen el canvi d'estació i la consolidació de l'estiu.
Salutació que figura a l'entrada de moltes cases.
Aproveu-ho tot, donar el consentiment a tot.
Adverteix que, moltes vegades, hem de donar explicacions del que fem com a justificació dels nostres actes, ja que la gent és molt curiosa
Es diu referint-se a un problema que no es resol ni d'una manera ni d'una altra
Es diu referint-se a dues coses que semblen diferents però són gairebé la mateixa
Municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona
Els dos primers són municipis de la comarca del Vallès Oriental i els dos últims de la comarca del Bages a la província de Barcelona
Gràcia especial, conjunt de qualitats amb què una persona es guanya la benvolença, la simpatia de la gent que tracta
Poble valencià de la comarca de l'Horta
Es diu al·ludint a qualcú damunt qui es carrega sempre la culpa o les conseqüències de les faltes d'altri.
Locució amb què hom recomana de fer o de prendre les coses amb calma.
Adverteix de com en pot ser de perillós aquest mes.
«Tu i jo som dos» es diu quan un vol dir a un altre: «Tu i jo ens entenem». Un dia el pare deia a la mare: «Vine cap aquí, que tu i jo som dos»; i llavors encara hi va afegir: «i un sac de paia tres».
Es diu quan un català obté grans beneficis de coses que en un principi sembla que tenen poc valor.
Significa que el caràcter o el geni d'una persona és molt difícil, o fins i tot impossible, de canviar al llarg de la vida, mentre que els obstacles físics o materials (com una muntanya) es poden superar amb esforç.
Significa que la vida és un seguit d'alternatives alegres i tristes
Capital de la comarca de l'Alt Camp a la província de Tarragona
Destaca la mala fama del vent de ponent (oest), sovint considerat sec i incòmode. Dura poc, però és desagradable que fa fugir la gent, i tradicionalment s'associa amb una sensació de desassossec,
Municipi barceloní de la comarca del Baix Llobregat
Expressió corrent quan l'horitzó polític es presenta tèrbol i propens a canvis. Encara recorda la dominació napoleònica.
Significa que per l'aspecte exterior d'una casa es pot jutjar la manera d'esser dels seus habitants