Tema
gent
368 refranys catalogats sota aquest tema.
El dimoni, sap mes per vell que per dimoni
La gent major sap per experiència
maneres de dir gent diable
El llevant entra llepant i fa fugir la gent del camp
oratge gent camp
El Llevant fa fugir la gent del camp
És un vent plovedor o molt humit que no invita precisament a romandre a la intempèrie
oratge camp gent
El llop muda les dents, però no els pensaments
Vol dir que la gent dolenta pot canviar d'aspecte, de posició social, etc., però no sol perdre els seus mals instints
maneres de dir gent animals
El març marceja, i la gent bogeja
Vol dir que pel mes de març el temps sol ser variable, que no se'n poden fiar, perquè tan bon punt fa sol com plou o fa una ventada
oratge mesos gent
El meló i el casament enganyen a molta gent
La persona es fa una idea del que espera, però la realitat pot ser molt diferent
gent amor plantes parentiu
El pa calent mata la gent
Menjar el pa calent és malsà
menjar gent
El poble de vegades fa com la mona: imita i no raona
La massa humana, en qualsevol cultura i època, es comporta gregàriament, cosa que la fa fàcilment aconduïble, siga en modes, religions, ideologies...
persones gent animals
El que a la taula busca baralles que mengi palles.
gent menjar
El que enganya, s’enganya a si mateix
Qui no és sincer amb als altres és perquè té alguna cosa que amagar, i per tant viu en una contradicció
gent
El que fa un bon nas fa un bon detràs
Per indicar de manera humorística que les persones que tenen gros el nas també hi tenen el cul.
bona gent
El que no es cremi per tu, que no es cremi per ningú
gent foc
El que no vulguis per tu, no vulguis per ningú.
gent
El savi, amb son bell parlar, de molta gent es fa amar
Això es diu, però la realitat sol ser ben altra, almenys en vida del savi
persones saber gent
Els de muntanya tenen gran manya
Significa que la gent que viu a la muntanya és astuta, llesta, hàbil i difícil d'enganyar. Assenyala la saviesa pràctica i l'enginy desenvolupat per adaptar-se a un entorn sovint difícil. Es relaciona amb la idea que els muntanyesos són enginyosos.
gent
Els reis són senyors de la gent, els savis, senyors dels reis
Subratlla que el poder polític o la força (els reis) domina la gent, però el coneixement i la saviesa (els savis) dominen, al seu torn, els qui tenen el poder. És un elogi de l'intel·lecte sobre la força bruta. Els monarques millor tractats per la Història han sigut els que s’han sabut envoltar de savis i artirstes
gent persones
Em fas un petó? No, no. Una abraçada? Encara, encara.
gent
Embarcar la gent i quedar-se en terra
Critica aquell que intenta que els altres facen allò que ell, a l’hora de la veritat, no fa
persones gent mar
En esta gent ja estem aviats, ja!
gent
En Què-diran se morí de fam, i en Què-diré se campa molt bé
Indica que és perjudicial preocupar-se massa del que diu la gent, i és saludable mirar més la pròpia conveniència que el parer dels altres
parlar gent
Enterrar-se en vida
Recloure's i esquivar el tracte amb la gent
maneres de dir gent
Entre gent de vi, ni tarda ni de matí
Convé evitar la relació amb persones que no porten bona conducta
persones gent beure
Entre la gent de mar no hi ha cap malvat
Els pescadors tenen reputació d’honestos; una altra cosa és la marineria, on hi ha de tot
persones gent mal mar oficis
Entre lladres, la capa al coll
Vol dir que entre gent dolenta, els mateixos companyons han d'anar recelosos
gent persones indumentària
És cosa perillosa tractar amb gent ociosa
No tenir obligacions no és cosa normal i dóna que pensar
persones gent
És el parer de molta gent, segons d'on bufa el vent
Que canvia molt fàcilment d’opinió
gent
Espot, gent de foc
Municipi de la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida
llocs foc gent
Ésser gent de pilota a l'olla
menjar gent
Esser gent del rap
Esser gent donada al robatori
animals gent maneres de dir
Faltar gent [en un lloc]
Animar a algú a anar a un lloc o manar-li que hi vagi
maneres de dir gent
Fem com els de Jerusalem, que com més anem, més valem
És una declaració de la degradació inherent a l’edat
llocs gent
Fem, morros i males cares, treu la gent de les cases
gent
Fent i desfent s’ensenya la gent
El que no es fa ben fet s’ha de desfer i tornar-ho a fer bé. El refrany critica que no s’hagen pensat bé les coses abans de fer-les
ensenyar gent
Fer com fan, no és pecat
Implica que obrar segons la norma social o el costum general no és moralment reprovable. Justifica actuar d'una manera determinada, sovint una falta lleu o comportament qüestionable, perquè la majoria ho fa. S'usa per alleugerir la culpa, suggerint que seguir el costum general fa l'acció acceptable. S'aplica sovint per disculpar accions que, tot i no ser del tot correctes, es fan per imitació.
consells gent maneres de dir
Fill meu, sies obedient, no faces despler a la gent i pren per bon ensenyament el bon respondre
És un vell i bon consell
parentiu ensenyar consells gent
Foc i argent fan deturar la gent
Només la força o l’interés fan canviar de pensament o d’actitud
foc gent diners
Foc i casament, hi va tota la gent
Quan hi ha interessos comuns o aquests perillen, tothom hi participa
gent amor persones
Fum i carabassa [o fum i mala cara] treuen la gent de casa
Indica que les situacions desagradables, molestes o tòxiques (funció del "fum" i la "mala cara" o «carabassa») fan que la gent marxi d'un lloc, especialment de casa. Fa referència a com els mals humors o un ambient hostil fan insuportable la convivència, provocant que la gent fugi.
cos huma foc gent plantes
Fum, morros i mala cara treuen la gent de casa
Descriu les tres coses que fan que qualsevol lloc es torni insuportable i que la gent en vulgui fugir: El fum: En sentit literal, una casa on la xemeneia no tira bé i s'omple de fum és físicament incòmoda. Però també simbolitza el desordre o els problemes tèrbols. Els morros: Fa referència a l'actitud de qui està enfadat o tancat en banda, mostrant un gest de desaprovació. La mala cara: És el mal humor visible, l'hostilitat que es respira a l'ambient i que talla qualsevol ganes de parlar.
casa cos huma foc gent mal
Geni i figura fins la sepultura
No és fàcil canviar de caràcter
gent mort maneres de dir
Gent aguda mai fa nosa
gent
Gent amb gent, i bossa amb diners [o Gent amb gent, i el dimoni amb son parent]
Expressen que cadascú s'ha d'ajuntar amb els de la seva mateixa condició, categoria o opinió, ja sigui buscant la igualtat econòmica ("bossa amb diners") o la semblança de caràcter ("el dimoni amb son parent").
diable diners gent
Gent amb gent, i el dimoni amb son parent
Significa que cadascú tendeix a ajuntar-se amb els seus iguals, ja sigui per classe, categoria, opinions o costums.
diable gent
Gent amb sotana aconsegueix allò que li dóna la gana
gent
Gent boja, campana de fusta
Vol dir que la gent caparruda cal cridar-la a so de bastonades.
gent campana
Gent com cal
Es diu de les persones honrades i fiables
maneres de dir gent
Gent d'Arbúcies, gent d'astúcies: matavalons!
Municipi de la comarca de la Selva en la província de Lleida
llocs gent
Gent d'aüc, campana de fust
Significa que els eixelebrats no admeten correccions
gent
Gent d'escala avall
Gent comuna, popular
gent maneres de dir
Gent d'esclafit i fona
Gent avalotadora, de mala conducta
maneres de dir gent
Gent d'espardenya i camalet
Llauradors
gent camp maneres de dir indumentària
Gent d'un camal
Dones
maneres de dir indumentària persones gent
Gent de bona capa
En bona posició
maneres de dir indumentària gent
Gent de Brugarola, gent de tabola.
gent llocs
Gent de bursada
Gent que no persevera en les seues empreses
maneres de dir gent
Gent de ciutat, aigua en cistella
Ho diuen els pagesos per expressar la desconfiança amb què miren la gent ciutadana. Significa que la gent de ciutat no és de fiar o que les seves accions són inútils i no perduren, comparant-ho amb la impossibilitat de transportar aigua amb una cistella.
gent
Gent de corbella
Llauradors
maneres de dir gent camp
Gent de corona
Clergues
gent maneres de dir
Gent de dos cares
Hipòcrites
maneres de dir gent
Gent de faldó gros
Pobres, indigents
maneres de dir gent
Gent de gafaüt
Polític, corruptes, lladres
gent maneres de dir
Gent de Gandesa, llanuts
Municipi tarragoní, capital de la comarca de la Terra Alta
llocs gent
Gent de germania
Mala gent
maneres de dir gent
Gent de gorra
Gorristes, que s'excusa de pagar
gent maneres de dir indumentària
Gent de got
Embriac
beure maneres de dir gent
Gent de got i navaixa
Gent bevedora i renyidora
gent maneres de dir beure
Gent de l'ungla llarga
Lladres
maneres de dir gent cos huma
Gent de la briva
Gentola, xusma
gent maneres de dir
Gent de la Plana, qui la perd, la guanya
[Comarca natural i històrica de la província de Castelló que es troba dividida entre les comarques administratives de la Plana Alta i la Plana Baixa]. S'utilitza per a descriure la gent de la Plana (Castelló) com a persones astutes, despertes i capaces de capgirar situacions desfavorables al seu favor. La dita suggereix que, fins i tot quan sembla que perden, acaben guanyant gràcies a la seua habilitat.
gent llocs
Gent de la pota badada
Dones
maneres de dir persones gent
Gent de la Vall, gent de carall
[La Vall d'Uixó, poble castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. Tot i que l'expressió "enviar al carall" denota rebuig, en aquest context, la frase sol emprar-se com una expressió col·loquial i de caràcter humorístic, sovint sense una connotació profundament negativa, sinó com a part de la cultura popular local.
gent llocs
Gent de llamp, gent de camp
gent camp
Gent de lletra
Es diu d’aquelles persones que tenen una professió relacionada amb el fet d’escriure, dels intel·lectuals
gent maneres de dir
Gent de lletres
Escriptor o persona que te afició a escriure
maneres de dir gent
Gent de lligona
Llauradors
gent maneres de dir
Gent de manta
Llauradors
gent camp maneres de dir
Gent de mar i marina són de la mateixa farina
Els oficis de mar atreuen molt la gent que s’hi ha criat a la vora i la gent marinera es relaciona sobretot amb gent de voramar
oficis persones mar gent
Gent de mar, gent de forca
Dolenteria.
gent mar
Gent de marina, gent vagarina
Els mariners i els pescadors donen la impressió d’estar ociosos quan se’ls veu en el seu temps de descans
gent mar
Gent de més o manco
Gent baixa, ordinària, que es troben en un punt intermedi, aproximat o sense una característica molt definida,
gent maneres de dir
Gent de mineta
Avalotador
gent maneres de dir
Gent de Miravet, gent del punyalet
Municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre en la província de Tarragona
llocs gent
Gent de mitja capa
Gent de no gaire bona posició
gent indumentària maneres de dir
Gent de Móra, gent traïdora
llocs gent
Gent de Móra, gent traïdora, aviseu als de Falset, que les bruixes se barallen al Castell de Miravet
Municipis de la província de Tarragona
llocs gent
Gent de muntó
Gentalla
maneres de dir gent
Gent de patilla
Homes
gent maneres de dir persones
Gent de pipa i bossa
Gent de mal viure
maneres de dir gent
Gent de ploma
Persones que es dediquen a escriure
maneres de dir gent
Gent de ploma, gent d'embrolla
Es diu referint-se als advocats i escrivans
gent ensenyar oficis
Gent de poblet, gent de bolet
La gent del camp i de pobles menuts sol ser interessada i desconfiada i tenir molt art per a no donar-se per entesa d’obligacions i eixir sempre guanyant en qualsevol tracte fent-se l’ignorant
gent
Gent de poblet, gent de roglet [o de barret]
Vol dir que en els pobles petits agrada a la gent reunir-se a xafardejar. Als pobles xicotets la gent sempre està reunida; solia utilitzar-se per costum d'eixir a la fresca.
gent indumentària
Gent de poc pelatge
Gent baixa, de dubtosa reputació, de moralitat qüestionable o amb poca traça.
gent maneres de dir
Gent de rella
Llauradors
maneres de dir gent camp
Gent de ribera, puta i mal filanera [o mal faenera]
[La Ribera del Xúquer, o senzillament la Ribera, és una comarca de València]. Reflecteix els prejudicis dels pobles de secà o de muntanya cap als de les zones més baixes i humides. "Puta": És l'insult per qüestionar l'honestedat o la moralitat d'un col·lectiu. "Mal filanera" o "mal faenera": Es deia que la gent de ribera, com que vivia en terres més fèrtils era més vaga o no treballava amb la duresa dels que s'havien de barallar amb la pedra i el secà.
gent
Gent de tartaneta
Gent popular, comuna
gent maneres de dir
Gent de terra al mar no mou guerra
És anecdòtic que a algú de terra endins li grade algun ofici mariner. Significa que les persones que provenen de l'interior no acostumen a tenir sort ni habilitat per als oficis mariners. Aquest refrany assenyala la falta de pràctica i el poc costum de la gent de la terra ferma amb el medi marítim.
gent mar
Gent de tota brossa
Gent de tota mena, sense ofici determinat
maneres de dir gent
Gent de Tremp, tots de bon tremp
Capital de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida
gent llocs
Gent de tro
Gent que va a les tavernes i s'emborratxa. Gent cridanera
maneres de dir beure gent