La gent major sap per experiència
És un vent plovedor o molt humit que no invita precisament a romandre a la intempèrie
Vol dir que la gent dolenta pot canviar d'aspecte, de posició social, etc., però no sol perdre els seus mals instints
Vol dir que pel mes de març el temps sol ser variable, que no se'n poden fiar, perquè tan bon punt fa sol com plou o fa una ventada
La persona es fa una idea del que espera, però la realitat pot ser molt diferent
La massa humana, en qualsevol cultura i època, es comporta gregàriament, cosa que la fa fàcilment aconduïble, siga en modes, religions, ideologies...
Qui no és sincer amb als altres és perquè té alguna cosa que amagar, i per tant viu en una contradicció
Per indicar de manera humorística que les persones que tenen gros el nas també hi tenen el cul.
Això es diu, però la realitat sol ser ben altra, almenys en vida del savi
Significa que la gent que viu a la muntanya és astuta, llesta, hàbil i difícil d'enganyar. Assenyala la saviesa pràctica i l'enginy desenvolupat per adaptar-se a un entorn sovint difícil. Es relaciona amb la idea que els muntanyesos són enginyosos.
Subratlla que el poder polític o la força (els reis) domina la gent, però el coneixement i la saviesa (els savis) dominen, al seu torn, els qui tenen el poder. És un elogi de l'intel·lecte sobre la força bruta. Els monarques millor tractats per la Història han sigut els que s’han sabut envoltar de savis i artirstes
Critica aquell que intenta que els altres facen allò que ell, a l’hora de la veritat, no fa
Indica que és perjudicial preocupar-se massa del que diu la gent, i és saludable mirar més la pròpia conveniència que el parer dels altres
Convé evitar la relació amb persones que no porten bona conducta
Vol dir que entre gent dolenta, els mateixos companyons han d'anar recelosos
No tenir obligacions no és cosa normal i dóna que pensar
Municipi de la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida
És una declaració de la degradació inherent a l’edat
El que no es fa ben fet s’ha de desfer i tornar-ho a fer bé. El refrany critica que no s’hagen pensat bé les coses abans de fer-les
Implica que obrar segons la norma social o el costum general no és moralment reprovable. Justifica actuar d'una manera determinada, sovint una falta lleu o comportament qüestionable, perquè la majoria ho fa. S'usa per alleugerir la culpa, suggerint que seguir el costum general fa l'acció acceptable. S'aplica sovint per disculpar accions que, tot i no ser del tot correctes, es fan per imitació.
Només la força o l’interés fan canviar de pensament o d’actitud
Quan hi ha interessos comuns o aquests perillen, tothom hi participa
Indica que les situacions desagradables, molestes o tòxiques (funció del "fum" i la "mala cara" o «carabassa») fan que la gent marxi d'un lloc, especialment de casa. Fa referència a com els mals humors o un ambient hostil fan insuportable la convivència, provocant que la gent fugi.
Descriu les tres coses que fan que qualsevol lloc es torni insuportable i que la gent en vulgui fugir: El fum: En sentit literal, una casa on la xemeneia no tira bé i s'omple de fum és físicament incòmoda. Però també simbolitza el desordre o els problemes tèrbols. Els morros: Fa referència a l'actitud de qui està enfadat o tancat en banda, mostrant un gest de desaprovació. La mala cara: És el mal humor visible, l'hostilitat que es respira a l'ambient i que talla qualsevol ganes de parlar.
Es diu per indicar que cadascú ha d'ajuntar-se amb els de la seva classe, categoria, opinió, etc
Es diu per indicar que cadascú ha d'ajuntar-se amb els de la seva classe, categoria, opinió, etc
Vol dir que la gent caparruda cal cridar-la a so de bastonades.
Municipi de la comarca de la Selva en la província de Lleida
Ho diuen els pagesos per expressar la desconfiança amb què miren la gent ciutadana. Significa que la gent de ciutat no és de fiar o que les seves accions són inútils i no perduren, comparant-ho amb la impossibilitat de transportar aigua amb una cistella.
[Comarca natural i històrica de la província de Castelló que es troba dividida entre les comarques administratives de la Plana Alta i la Plana Baixa]. S'utilitza per a descriure la gent de la Plana (Castelló) com a persones astutes, despertes i capaces de capgirar situacions desfavorables al seu favor. La dita suggereix que, fins i tot quan sembla que perden, acaben guanyant gràcies a la seua habilitat.
[La Vall d'Uixó, poble castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. Tot i que l'expressió "enviar al carall" denota rebuig, en aquest context, la frase sol emprar-se com una expressió col·loquial i de caràcter humorístic, sovint sense una connotació profundament negativa, sinó com a part de la cultura popular local.
Es diu d’aquelles persones que tenen una professió relacionada amb el fet d’escriure, dels intel·lectuals
Els oficis de mar atreuen molt la gent que s’hi ha criat a la vora i la gent marinera es relaciona sobretot amb gent de voramar
Els mariners i els pescadors donen la impressió d’estar ociosos quan se’ls veu en el seu temps de descans
Gent baixa, ordinària, que es troben en un punt intermedi, aproximat o sense una característica molt definida,
Municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre en la província de Tarragona
Municipis de la província de Tarragona
La gent del camp i de pobles menuts sol ser interessada i desconfiada i tenir molt art per a no donar-se per entesa d’obligacions i eixir sempre guanyant en qualsevol tracte fent-se l’ignorant
Vol dir que en els pobles petits agrada a la gent reunir-se a xafardejar. Als pobles xicotets la gent sempre està reunida; solia utilitzar-se per costum d'eixir a la fresca.
Gent baixa, de dubtosa reputació, de moralitat qüestionable o amb poca traça.
[La Ribera del Xúquer, o senzillament la Ribera, és una comarca de València]. Reflecteix els prejudicis dels pobles de secà o de muntanya cap als de les zones més baixes i humides. "Puta": És l'insult per qüestionar l'honestedat o la moralitat d'un col·lectiu. "Mal filanera" o "mal faenera": Es deia que la gent de ribera, com que vivia en terres més fèrtils era més vaga o no treballava amb la duresa dels que s'havien de barallar amb la pedra i el secà.
És anecdòtic que a algú de terra endins li grade algun ofici mariner
Capital de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida