diners

Tindre bon bovalar

Tindre bons recursos

diners maneres de dir

Tindre bona bossa

Tindre molts diners

maneres de dir bona diners

Tindre diners llargs

Ser ric

diners maneres de dir

Tindre diners que mai no ha vist el sol

diners

Tindre el pa assegurat

Tindre resolta la qüestió econòmica

diners maneres de dir

Tindre els cordons de la bossa

Tindre el maneig dels diners

diners maneres de dir

Tindre els ronyons ben coberts

Tindre diners

cos huma diners maneres de dir

Tindre la butxaca calenta

Ser molt ric

maneres de dir diners

Tindre la butxaca plena

Tindre mols diners

maneres de dir diners

Tindre la butxaca queta

No fer cap despesa; estalviar

diners maneres de dir

Tindre la butxaca solta

Gastar molts diners

maneres de dir diners

Tindre la cuca

Tindre gran riquesa

maneres de dir animals diners

Tindre més collons que diners

Es diu d'aquell que es vanta de tenir diners però que en realitat no en té o no en té els que diu

maneres de dir diners

Tindre més diners que pels al cap

Tindre molta riquesa

cos huma diners maneres de dir

Tindre més paraules que diners

Es diu d’aquells que, no essent rics, volen fer creure que ho són

maneres de dir diners

Tindre on posar mà

Tenir recursos suficients

maneres de dir diners cos huma

Tindre per perdre

Posseir béns

maneres de dir diners

Tindre vint-i quatre hores de renda tots els dies

No tenir res, esser molt pobre

diners maneres de dir

Tindre [portar o dur] un roc a la faixa

Tindre diners estalviats, tindre riqueses guardades per a quan facin falta

maneres de dir diners

Tindre'ls ben agarrats

Ser avar

maneres de dir diners

Tinga el meu amo diners, que no li mancaran criats ni res

diners

Tirar [o viure] del tros

Viure del capital o mota, no limitant-se a gastar els guanys o els interessos

maneres de dir diners

Tirar el bou per la finestra

Gastar molt, sobretot en una festa

maneres de dir animals diners festa

Tirar l'ase per la finestra

Gastar fora mida fent una celebració

maneres de dir animals diners

Tirar la casa [o el gat]pel fumeral

Gastar molts diners en una festa o en alguna cosa

maneres de dir casa animals diners festa

Tirar [algú] per portes

Conduir-lo a la ruïna, reduir lo a la misèria

diners maneres de dir

Tirar-s'ho tot al pap

Ser molt fartó. També, ser persona de recursos

menjar diners maneres de dir

Tocar diners

Ser ric

maneres de dir diners

Tocar-ne de calents

Pervindre diners a algú

maneres de dir diners

Toquem i toquem

Al comptat

maneres de dir diners

Tot això a la caixa i la clau a la butxaca

diners

Tot allò que es pot comprar amb diners, és barat.

diners

Tot el barat és car.

diners

Tot ho governa la farina

diners

Tot s’apega menys els diners

Qui freqüenta males companyies o perills, acaba sent afectat per ells

amistat diners

Tota camisa és bona al despullat

Que tot és valuós quan no es té res.

diners indumentària

Tota cosa regalada surt més cara que comprada

Vol dir que les coses regalades cal agrair-les amb obsequis més valuosos que aquelles

diners

Tota fortuna comença amb un euro

diners

Tothom hi és pel diner

diners

Tots els guilopos tenen fortuna

diners

Tots havem nascut despullats

diners

Tramuntana no té abric, home pobre no té amic i si en té no és gaire ric

Compara la dificultat d'abrigar-se quan bufa la tramuntana amb la dificultat del pobre per trobar amics.

amistat diners oratge persones

Trau els cacaus

Trau els diners

maneres de dir diners

Traure la bossa

Fer un dispendi important

maneres de dir diners

Traure raca

Obtenir una porció important de diners o altres coses de valor

maneres de dir diners

Treballar i no guanyar, més val descansar

És un plantejament filosòfic seguit per cada vegada més col·lectius humans

diners treball

Treballar i no guanyar? Més val, llavors, descansar

És un plantejament filosòfic seguit per cada vegada més col·lectius humans

treball diners

Tres capes té Joan: dos que li han de fer, i una que li'n faran

S'aplica a persones que s'alaben del que no tenen o que presumeixen de possessions futures per aparentar més del que tenen realment. És una manera irònica de descriure la falta de riquesa real. La frase fa burla d'algú que té intencions o promeses de tenir coses ("les dues que li han de fer" i "la que li faran") però que en la realitat actual no en té cap, o ben poques.

diners indumentària

Tres pescadors, tres jugadors i tres caçadors són nou pobres

caça mar oficis joc diners

Tres quintars fan dotze arroves; contes vells, baralles noves

Vol dir que per evitar discussions cal pagar els comptes tan aviat com sia possible

amistat diners

Treure diners de sota les pedres

Aconseguir diners amb una gran facilitat

maneres de dir diners

Treure i no posar, tira la bossa a rodar

Cal reposar les despeses fetes per no exhaurir els recursos. Qui gasta més del que té no li queda per guardar.

diners

Trobar les Índies

Trobar una manera d'enriquir-se

maneres de dir diners

Trobar-se a tres sous i onze

Trobar-se pobre, endarrerit econòmicament

diners maneres de dir

Truges a mitges no fan porcells

Significa que els negocis portats a mitges no solen esser gaire productius per a cadascun dels participants

diners animals

Tu fiaràs, tu pagaràs

diners

Un bon amic no es pot pagar

amistat diners bona

Un cop de bossa no mata

Vol dir que despendre diners no és cosa que perjudiqui gaire, mentres no es repeteixin massa les despeses

diners mort

Un duro a la butxaca és un bon amic

Que a aquell qui té diners no li manquen amics.

amistat diners

Un duro és un bon company

Que a aquell qui té diners no li manquen amics.

diners

Un fallo que mina la moral i buida la butxaca

Expressió utilitzada quan es falla una pilota molt fàcil de ser jugada

diners joc

Un no sap quan es pateix més, si amb diners sense salut, o amb salut sense diners.

Es pot dubtar respecte al que és prioritari, la qual cosa vol significar en realitat que és tan greu no tenir salut com no tenir diners.

diners salut

Un nuc a la bossa i dos a la boca

diners parlar

Un preu prohibitiu

Preu excessivament car

maneres de dir diners

Un sou de mal, set sous d’empastre

diners

Un tio ric, el millor amic

Certament: uns, de cor; altres, de conveniència

diners persones

Una almoina per a Lorenzo, que li ha allargat la vida i se li han acabat els béns

Es refereix a algú que s'ha arruïnat per no saber-se administrar

diners

Una bossa solament, té la casa on hi ha argent

Recomana que una sola persona administri els diners. Quan uns mateixos diners passen per diferents mans, aviat s'acaben.

diners

Una gàbia tan gran per a uns pardals tan lletjos

Es diu quan una família és d'aspecte físic poc agraciat i té molts diners

maneres de dir diners animals

Una unça toma un quintar

Significa que una cosa molt petita, insignificant o un petit detall pot fer caure o destruir una cosa molt gran o important. En sentit figurat, s'utilitza per dir que els diners, la corrupció o un petit impuls poden tombar grans voluntats, reputacions o estructures. L'unça és una unitat de pes petita ((33,33 g}), mentre que el quintar és una mesura de pes gran (41,6 kg) o \(104 lliures). La frase subratlla el contrast entre la petita força (unça) i el gran pes (quintar).

diners

Unes ulleres d'or fan veure el negre roig

Importància dels diners.

diners

Uns tenen la fama i altres els doblers

Significa que unes persones reben el reconeixement (bo o dolent) mentre que d'altres s'emporten els beneficis reals o el profit econòmic de la feina.

diners

Usures, sogres i gats duen mals resultats

animals diners parentiu

Vaixell que duu passatge, bossa pel cuiner

On hi ha gent, hi ha negoci. Els capitans dels grans velers d'abans, convidaven sovint a la seva cambra als oficials de bord, d'altres capitans amb qui es creuaven, i, també, hostes distingits que viatgessin amb ells. Aquest acte gastronòmic era motiu d'orgull per al capità, i per això lliurava al cuiner un extra…

diners oficis mar

Val més bon nodriment que or i argent

salut diners bona

Val més fortuna que esser fill de rei

Alguns objectius s’aconsegueixen per un colp de sort

diners parentiu

Val més home sense diners que diners sense home

diners persones

Val més la salut que els diners

salut diners

Val més manllevar al graner que a l'usurer.

Aconsella la previsió i l'estalvi propis abans que recórrer a deutes perillosos. Significa que és millor utilitzar els propis recursos estalviats (del "graner") en temps de necessitat que no pas demanar diners a prestadors amb alts interessos ("usurers"), evitant així l'explotació i la ruïna.

diners

Val més mendicar que en la forca gambejar

Significa que és millor esser pobre que fer mala fi per furts o altres delictes.

diners

Val més pagar el forner que el metge

oficis diners salut

Val més pobre que mesquí

diners

Val més ser bon pobre que mal ric

No caiguis mai en la temptació de fer cap tort a ningú per la fal·lera d'acaparar diners.

diners

Val més un dit de cervell que una quarterada a l'Horta

Vol dir que és molt millor la intel·ligència que la riquesa

cos huma diners

Val més una bona dona que una bona hisenda [o «que diners]

Vol dir que una bona dona de casa val més que una bona dot

casa bona diners parentiu

Val més, vendre barat que donar.

Defensa que sempre és millor obtenir un mínim benefici econòmic abans que desprendre's de franc d'un producte o servei. Evita regalar la teva feina, ja que establir un preu, per petit que sigui, manté el valor de mercat i garanteix uns ingressos.

diners

Valdre més diners que el que pesa

Ser molt valuós

maneres de dir diners

Valdre quatre gallets

Vol dir que una cosa és econòmica

maneres de dir diners

Valdre un món

Tindre molt de valor

diners maneres de dir mon

Valdre una mina [o un potosi]

Allò que produïx abundància d'alguna cosa o de què s'obté molt de profit

maneres de dir diners

Valer més or [o plata, o diners] que no pesa

Ser molt bona una persona o cosa

diners maneres de dir

Valer un credo

Ésser molt car

maneres de dir diners

Valer un ronyó

Costar molts diners. Costar el pebre, costar una picossada, pagar-ne el gust i les ganes, costar el bec i les ungles, costar un ull de la cara, costar una ronyonada

diners maneres de dir

Valer un ull de la cara

Ser molt car

diners cos huma

Valer una fortuna

Valer molt

diners

Valer una Índia

Ser molt valuós

diners maneres de dir

Vendre, comprar, etc., a l'engròs

Vendre, comprar, etc. en gran quantitat

maneres de dir diners

Venir a res

Quedar sense recursos; no tenir gens de valor

maneres de dir diners

Ventades de febrer, guanyes e fosser

[fosser = enterrador]. Aquest mes és tingut com a dolent per a la salut.

diners mesos oficis oratge

Ves a cobrar al riu

Ho diuen per indicar que no volen pagar

maneres de dir diners