Tema
bona
1.138 refranys catalogats sota aquest tema.
L'orgull no és bo per a res
Manifesta el defecte de ser orgullós. La persona orgullosa sent arrogància i se situa per sobre dels altres, fins al punt de menysprear, d'una banda, el que no està a l'alçada de les seves expectatives i, de l'altra, qui no col·loca la seva persona a l'alçada imaginada i imaginària.
bona consells
La bona amistat no té preu
Ressalta el valor de l’amistat vertadera perquè és incondicional
amistat bona
La bona botifarra pel març ha se ser encetada
Els nostres avis encetaven botifarres del porc mort pel desembre el dia 15 de març, Santa Madrona. Les botifarres que es van fer per Nadal o per Sant Antoni (gener), arriben al març amb el punt de secat ideal. Si s'espera més, amb l'arribada de la calor de la primavera, es poden assecar massa o fer-se ràncies.
bona menjar mesos
La bona cara del metge ajuda a curar el malalt
salut bona oficis cos huma
La bona col s’ha de fer en juliol
És el seu millor moment culinari, encara que l’olor de col bollida desagrada a molts
mesos menjar plantes bona
La bona collita despatxa mossos i espanta gossos
animals bona camp treball
La bona criança fa la sang bona
Vol dir que el bon comportament constitueix més noblesa que la noblesa de llinatge
cos huma bona
La bona escudella infla la mamella
menjar bona
La bona feina no necessita anunci
Es refereix a que la feina ben feta val per si mateix
bona treball
La bona filadora el dissabte despulla la filosa
Per la interdicció de filar en diumenge, les filadores tenien punt a acabar abans de les dotze de la nit i despullar les filoses. Déu passava a veure qui tenia la filosa guarnida i no la deixava entrar al cel.
bona oficis setmana
La bona filanera, des de Sant Bertomeu fa la vela, i la molt bona, des de la Magdalena
Sant Bertomeu: 24 agost. La Magdalena: 22 juliol. indica el moment òptim per començar a filar a la llum d'un llumí ("vela" o "vetlla"), ja que els dies comencen a escurçar-se a finals d'estiu.
bona mesos sants mar
La bona filanera, per Sant Bartomeu comença la tela, i la roïna, per la Canelera
Sant Bartomeu: 24 agost. La Canelera: 2 febrer. Destaca la importància de la previsió i el treball diligent. Indica que la treballadora responsable comença a filar a finals d'agost (Sant Bartomeu), com que els dies comencen a ser més curts, aprofita la llum del dia per avançar feina abans que arribi el fred. mentre que la mandrosa ho deixa per la Candelera (2 febrer). Per a ella, el temps de filar ja gairebé ha passat o haurà hagut de cremar molt d'oli per treballar de nit durant tot l'hivern.
bona festivitats mesos sants mar
La bona filla creix cosida a les faldilles de sa mare
Habitualment, les xiques fan més vida a casa que al carrer, al contrari que els xics
bona parentiu
La bona fusta per obrar, pel setembre l'has de tallar
[per obrar = per a la construcció]. Consell per a llenyaters
bona mesos plantes
La bona fusta per obrar, pel setembre l'has de tallar: per la lluna nova, talla la soca; per la lluna vella, talla l'estella
Consell per a llenyaters
mesos treball oratge bona
La bona lloca pel maig deixa els polls i torna al pollastre
És el temps en què van més bé les llocades, si no trona.
animals bona mesos
La bona mare vol a un fill el mateix que a quatre
Els progenitors solen voler a tots els fills per igual
parentiu bona
La bona mare, tant estima un fill com cent
Els progenitors solen voler a tots els fills per igual
bona parentiu
La bona música surt de la barrica [barrica = bóta, tonell]
Els efectes del vi fan cantar la gent
música vinya bona
La bona obra, al mestre honra
Les persones desapareixen, mentre que la seua obra queda, i si és admirable, perdurarà en el temps
oficis persones ensenyar bona
La bona paraula a l'enemic calma
Destaca que les bones maneres són més aconseguidores que les males
parlar bona amistat
La bona paraula amaneix la taula
Destaca que les bones maneres són més aconseguidores que les males
parlar bona
La bona portalada honra la casa
Es diu parlant d'una casa de gran portal, i també humorísticament d'una persona que té la boca massa gran
casa bona
La bona salsa, cou
S'aplica normalment a medecines que fan efecte, remeis dràstics, o de manera figurada, a situacions on per obtenir un bon resultat cal passar per un tràngol molest o dolorós.
bona menjar salut
La bona satisfacció es fa en vida, i en mort... no
Es diu a aquells que fan promeses a complir pels hereus.
bona mort
La bona vida s’apura; el bon nom dura
Destaca que els mèrits que hàgem fet en vida duraran més que la nostra existència
bona persones
La bona vida, a tothom prova
bona
La bona vista amb un ull en té prou
Fa referència al fet que, amb un sol ull, de vegades ja es té prou visió per percebre l'essencial o entendre una situació, tot i que es perd la percepció de profunditat (visió estereoscòpica) que ofereixen els dos ulls. Metafòricament s'utilitza per indicar que no cal tenir tots els recursos o detalls per entendre el fons d'un assumpte; amb menys informació (un sol ull) ja es veu prou clar.
bona cos huma
La cara bona
La part bona d'una cosa, la superfície que està a la vista. En sentit figurat es refereix a la millor versió d'una persona o d'una situació. Quan algú "mostra la cara bona", està ensenyant el seu costat més amable, educat o positiu, sovint per causar una bona impressió.
bona maneres de dir
La Conca de Tremp, regada i bona, bon pa, bon vi i bona minyona
Capital de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida
llocs camp bona menjar vinya
La discreció sempre és bona i més en reunió
bona
La dona bona i lleial, és un tresor principal [o sense igual]
Vol dir que una bona dona de casa val més que una bona dot
parentiu bona casa
La dona bona no ha de tenir ni ulls ni orelles
Ha de ser discreta, no tafanera
cos huma persones bona
La dona és com el raïm, la bona trepitjada i la dolenta penjada
Refrany masclista, que avui dia ha quedat totalment desfasat i en desús per la seva connotació violenta i degradant cap a la dona. Fa un paral·lelisme (molt qüestionable) amb l'elaboració del vi: "La bona trepitjada": Es referia a la submissió, suggerint que la "bona dona" era la que es deixava dominar o "trepitjar" sense queixar-se, igual que el raïm es trepitja per treure'n el suc. "La dolenta penjada": Al·ludia al càstig o, en el cas del raïm, a deixar-lo penjat perquè s'assequi.
bona persones plantes vinya
La dona i el meló a prova, tota hora és bona
bona plantes persones
La figa i la dona, quan torç el coll és bona
És un joc de paraules: quan el fruit madura, el seu pes doblega el peduncle, mentre que dona es mostra receptiva doblegant el coll i deixant-se fer
bona plantes persones
La figa per a ser bona ha de tindre tres senyals: clavillada, rebecada i picadeta de pardals
Copla sobre els atractius sexuals de les dones d'edat, que inclou un joc de paraules entre fruits i òrgans sexuals.
bona plantes
La figa per ser bona ha de tenir coll de penjat, roba de pobre i ull de viuda
En punt idoni de maduresa és quan es doblega pel pes en la rama, se li bada la pell i se li obri el florí
persones bona menjar plantes
La figa per ser bona, ha de tenir tres senyals: madura, secallona i picada pels pardals
Copla sobre els atractius sexuals de les dones d'edat, que inclou un joc de paraules entre fruits i òrgans sexuals.
animals bona plantes
La figa, si és bona, no és cara
La qualitat té un cost que no ens ha de doldre
plantes bona menjar
La filla que no ha de ser bona, set canes que la terra la cobre
[cana = mesura, mida de longitud (aprox. 1,5-2 metres). / cobrar = engolir, tapar]. Expressa, de manera exagerada i masclista, que una filla que no es comporta segons les normes socials imposades (mal comportament, desobediència) era considerada preferible que morís. Set canes que la terra la cobre: Fa referència a enterrar-la profundament (set canes de terra a sobre), una hipèrbole per desitjar la mort.
bona parentiu
La fruita d'hort, bona pel porc
plantes animals camp bona
La gràcia del bon monyo: curtet i ple de llémenes.
Irònicament capgira totalment el concepte de "gràcia" o bellesa! Evidentment, un monyo "ple de llémenes" (els ous dels polls) no té cap gràcia real; és una forma de fer broma sobre la brutícia o el desastre. S’utilitza per descriure, amb molt de sarcasme, una cosa que algú intenta presentar com a bona o "graciosa" però que en realitat és un fastic o una calamitat.
bona
La llonza i la dona sense sang són bones
[Llonza: Tros de carn de moltó, porc, vaca, etc., adherida a una falsa costella].
bona menjar persones
La mala administració fa mal al bo
Si una institució és injusta, molts administrats es consideren burlats, robats, afrontats o ignorats
persones bona mal diners
La mar i les dones mirades de lluny són bones
Recomana no aventurar-se en àmbits desconeguts o d’humor canviant
persones bona mar
La millor cuinera és la bona oliera
L’oli d’oliva és l’aliment més sa i curatiu que existeix
menjar salut plantes bona
La pera i la dona, la que calla és bona
Significa que la pera millor és la que és sucosa i blana
plantes bona persones parlar
La saó de novembre és bona pels nespres
Aquest ens diu que la humitat que deixa al terra les pluges, la saó, és beneficiosa per als nespres.
bona camp mesos plantes
La saó setembral és bona per les ovelles i pels primals
bona camp animals mesos oratge
La sogra, ni de sucre és bona
Ho diu qui no té bones relacions amb ella
parentiu bona
La sort i la companyia, fan fer bona o mala via
[via = camí, itinerari, recorregut]. La bona o mala fortuna, o les bones o males companyies, condicionen o decideixen el nostre comportament
bona mal
La taula pobra és mare de la bona salut
salut bona menjar
La tramuntana no és bona ni sana
Cap vent procedent del nord és saludable
oratge salut bona
La vida [o l'ofici] del bon burgués: beure, menjar i no fer res
Viure sense treballar
oficis menjar bona beure treball+1
Lastre vol el mariner i bona mula el traginer
[Lastre, castellanisme = llast, pes que es posa al fons de l’embarcació per a estabilitzar-la]. Vol dir que cada ofici requereix un element bàsic i indispensable per a treballar amb comoditat i segur El mariner necessita pes al fons de la barca per a donar-li estabilitat i evitar que bolque amb el vent o l'onatge. El traginer (qui transportava mercaderies d'un lloc a un altre) depenia totalment de la força i resistència d'un bon animal per a poder fer la seua feina i carregar el pes pels camins.
animals bona oficis mar
Les bones festes comencen a la vigília
La il·lusió de les coses que estan per venir alegra més que la mateixa consecució de l’objectiu
bona festa
Les bones paraules fan menjar els malalts
Significa que tractant la gent suaument i amb amabilitat se n'obté allò que es vol
salut menjar bona parlar
Les cametes de perdiu son bones cap l'estiu
[Les cametes de perdiu són bolets].
animals bona estacions plantes
Les males noticies arriben volant, les bones coixejant
Significa que les males notícies es propaguen amb molta celeritat
mal parlar bona
Les penes [o pesars] no crien bona sang ni engreixen
salut cos huma bona
Les seques de gener, bones per al pescador i males per al mariner
Cada usuari del mar té uns interessos
oratge oficis mal bona mar
Les sopes tenen cinc virtuts: bones per dormir, millor per pair, esmolen les dents, omplen el ventrell i fan posar vermell
Destaca els beneficis tradicionals de la sopa, celebrant-la com un aliment reconfortant, digestiu, econòmic i saludable que aporta benestar físic, especialment en els mesos freds.
bona cos huma dormir menjar salut
Llaura amb gelada, i tindràs bona anyada
El fred intens fa que l'aigua retinguda a la terra es congeli i augmenti de volum. Aquest procés trenca els terrossos i deixa la terra més fluixa i esponjosa. En llaurar quan el sòl està gelat, afavoreixes que l'aire entri a l'interior i elimines possibles plagues o insectes que estiguin hivernant a la superfície. En fondre's el glaç, l'aigua penetra profundament i proporciona una reserva d'humitat molt necessària per als mesos de primavera.
any bona camp oratge
Llaurada per l'Advent, fa bon fem
mesos bona camp festivitats
Llenya verda fa bon fum, llenya seca bona llum
La llenya verda crema mal i dona fum; mentre que la seca crema bé i dona claror
foc bona
Lo dels altres fa de bon donar
Es diu al·ludint a aquells qui no miren prim a despendre cabals que no són seus
bona diners donar
L’acte més bo que el savi pot fer és complir el sant voler
Critica els que es vanaglorien de saber molt i viuen desastradament
persones bona saber
L’alegria està en lo bon viure
bona alegria
L’amor és un bon desig que du a bon fi
L’amor busca un bon fi, encara que a vegades no hi arriba
amor bona
L’experiència és bona consellera
Perquè s’aprèn dels errors i errada a errada anem acumulant l’experiència necessària per no repetir-los
cos huma persones bona
Mai plou de tan bona gana, com quan plou de tramuntana
Quan la pluja ve del nord, sol ploure molt i amb molta força
bona oratge
Maig plujós [o ventòs] i juny calent, fan bon vi i bon ferment
Quan l’oratge és el convenient, es poden esperar bones collites
oratge plantes vinya camp bona+1
Mal dormir i bon sopar aparellats van
Després d¡un sopar copiós si et gites aviat passes mala nit
salut bona dormir menjar mal
Mal fuster, bon borrumballer
bona
Mala plomada val més que bona ullada
Cada treball vol el seu instrumental específic, perquè treballar a ull sol donar mals resultats
treball mal bona
Mals mariners, bon vaixell
És una crítica amb un poc d’enveja als qui tenen millor barco que u mateix
mal bona mar oficis
Mariner de bona llei, una mà per ell l’altre pel rei
Qui forma part d’un col·lectiu ha de procurar tant per si mateix com pels altres
oficis mar bona
Mariner i pescador, de la gent el bo i millor
La gent de mar sol ser ben considerada en totes les cultures, per més que a les pel·lícules hollywoodianes els posen la mala fama de bevedors, tramposos o doners
mar bona gent oficis
Mariner, bon mariner, abans d’anar a es Moro pensa-ho bé
mar llocs bona oficis
Mariner, bon mariner, quin és el vent que et va bé?
Es diu a qui no està mai conforme amb el que té
oficis bona mar
Massa bo vol dir burro [o ruc]
Quan s’és massa bo, molts s’aprofiten de l’excés de bondat
animals bona
Màximes de bona ciència, fruit de llarga experiència
bona
Menja més un dia de sol, pel mes de febrer, que tots els cavalls d'un bon cavaller
El sol ja comença a escalfar i hom el creu bo per als conreus en general.
animals bona mesos oratge plantes
Menjar calent, bon aliment
Les menges fetes al foc solen ser molt nutritives i calfen
menjar bona
Menjar molt i bo, drecera per la mort
Menjar amb excés no és bo per a la salut. Després d'una excessiva menjada, la digestió és molt pesada.
bona menjar mort
Mercaderia bona i barata, no cap en una sabata
Significa que la qualitat té un preu i no es pot trobar productes excel·lents a un preu irrisori. Indica que si una cosa és molt barata, probablement no serà de bona qualitat o tindrà algun defecte.
bona
Més bo que el vi de missa
Molt bo, molt saborós
maneres de dir vinya bona
Més val bon vent que força de rems
Naturalment
mar bona oratge
Més val bona avinença, que bona sentència
És preferible arreglar els conflictes a bones que a males, ja que qui passa pel jutjat sempre acaba perjudicat, encara que guanye el litigi
persones justicia bona
Més val bona fam que bon recapte
Significa que el qui està afamegat sol trobar bo qualsevol menjar
menjar bona
Més val bona fama que bona cara
bona consells cos huma
Més val roín ajust, que bona sentència
És preferible arreglar els conflictes a bones que a males, ja que qui passa pel jutjat sempre acaba perjudicat, encara que guanye el litigi
mal justicia bona
Més val tindre bons enemics, que mals amics
Es diu quan se sospita o ja es té la certesa que alguna suposada amistat ens abandona quan més la necessitem
bona mal amistat
Més val un bon amic que deu cunyats o cosins
És una interpretació que deixa en mal lloc els parents polítics o llunyans
parentiu amistat bona
Més val un bon enemic que un mal amic
A l’enemic, el coneixes i pots saber com combatre’l, mentre que davant d’una traïció estàs desemparat
bona mal persones amistat
Més val un bon hereu que molts llegats
Molts diners o una bona herència li fan més profit a una sola persona que repartits entre vàries
persones diners bona
Més val un mal arreglo que un bon plet
bona justicia
Més val un mal conegut que un bo per conéixer
Recomana utilitzar allò que es coneix bé si es vol aconseguir un bon resultat
bona mal
Més val vergonya en la cara, que dolor en lo cor )
Aconsella fer o dir les coses. És preferible vèncer l'empatx de fer una cosa a quedar amb el remordiment de no haver-la dit o fet
bona consells cos huma