21 gener. Aquesta dita és un joc de paraules clàssic del refranyer: si el dia del sant que té la "fruita" al nom es presenta clar i assolellat, és el millor presagi perquè els arbres fruiters tinguin una floració sana i una collita abundant a l'estiu. Això sí, com diu el refrany, sempre amb el permís del temps (o de Déu), que a l'hivern és ben capritxós. Si el sol treu el cap precisament llavors, sembla que la terra comença a agafar l'embranzida que necessitarà per treure fruit.
25 juliol. Dita popular catalana que pronostica inestabilitat meteorològica a finals de juliol, indicant que si plou el dia de Sant Jaume, és probable que caigui pedra o hi hagi pedregades en els vuit dies següents. Aquest refrany tradicional s'utilitza per predir pedregades estivals.
24 juny. Aquesta dita és un pronòstic meteorològic que vincula l'estat dels rius durant el solstici d'estiu amb la previsió per als mesos següents. Si pel 24 de juny els rius baixen crescuts i bruts, es creia que l'estiu seria molt plujós i tempestuós. Popularment, es considera que el temps que fa per Sant Joan "marca" el patró atmosfèric de tota la temporada estival.
24 juny. Resumeix la por del pagès a les tempestes d'estiu: una pluja fora de temps pot arruïnar les dues collites. La pluja per Sant Joan és dolenta per a la vinya, ja que pot afavorir l'aparició de fongs (com el mildiu) o fer que el raïm es podreixi abans de madurar correctament. Si plou quan el blat ja està sec i a punt per segar, el gra es fa malbé, perd força i no serveix per fer una bona farina; per tant, el pa no sortirà tou ni bo.
24 juny. El 24 de juny és una data clau per a la previsió de la pluviositat de l’any. No s'ha de prendre literalment com 40 dies exactes de pluja, sinó com un senyal que s'ha obert la porta a un període d'inestabilitat. Si el dia 24 de juny plou, la tradició diu que l'estiu serà passat per aigua.
24 juny. La tronada indica un canvi de temps o una humitat que afavoreix que les nous es facin malbé per dins. A finals de juny, el fruit del noguer encara és verd i tendre per dins. Es creu que l'electricitat estàtica dels trons o l'excés d'humitat de les tempestes de Sant Joan afavoreixen que el cuc hi entri o que el fruit es faci malbé. Quan diem que una nou es "corca", volem dir que un insecte hi pon l'ou i la larva se la menja per dins, deixant-la buida o negra.
19 març. Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori. Indica que si aquest ocell migrador no es fa sentir al voltant d'aquesta data, és un senyal que la migració ha fallat o l'ocell ha mort.
25 d'abril. Representa la famosa quarantena de Sant Marc: una creença popular que diu que el temps que fa el 25 d'abril es queda "encallat" i es repeteix durant els següents quaranta dies.
21 setembre. Les pluges de finals de setembre són vitals perquè marquen l'inici de la tardor. Si plou per Sant Mateu, l'herba dels prats creixerà tendra i abundant abans que arribin les primeres glaçades. Això permet que el bestiar mengi de valent, s'engreixi i estigui fort per passar l'hivern. Una ovella ben alimentada es veu "grossa com un bou".
La Conversió de sant Pau: 25 gener. Aquest vent aconsella no fer-se a la mar. Indica que si bufa la tramuntana en aquesta data, s'espera un hivern fort i persistent que impedeix sortir a pescar, provocant falta d'ingressos i aliments per al pescador.
31 agost. Es creu que sant Ramon desitja que se celebri la seva festa i per això fa perdre les collites i les llavors que hom sembra el dia 7 de gener.
22 gener. Després de pluja, la vinya vol molt de sol i si deixa de ploure la collita de vi serà abundosa. Indica que si fa bon temps i sol per aquestes dates hivernals, es preveu una bona anyada de vi. Es considera un dia clau on el sol al camp, especialment a les vinyes, augura una collita productiva i de qualitat per a l'any, afavorint el cep.
22 gener. ["bot": el recipient de pell de cabra] Prediu la collita de vi basada en el temps: el bon sol augura una producció abundant (un bot per cep), la pluja al matí la redueix a la meitat, i la pluja a la tarda la fa molt dolenta o perduda.
22 gener .Aquesta dita tanca el cercle de la vinya, connectant el gener amb el setembre (la verema.) Estableix una relació directa entre el clima d'hivern i el nivell de sucre i suc que tindrà el gra a la tardor. Les vinyes volen sol. Les pluges de gener no beneficien les vinyes.
22 gener. Les vinyes volen sol. Les pluges de gener no beneficien les vinyes. El "temps fi" (calmat i assolellat) de gener és el millor amic de la bota de vi al setembre.
21 gener. El gener humit no és bo per la vinya. Si el gener és sec i lluminós, s'eviten fongs i malalties que podrien aparèixer amb una humitat excessiva. A més, es creia que un dia clar per Santa Agnès vaticinava una bona floració a la primavera i, per tant, una collita de raïm sana i abundant.
5 febrer. Indica que si plou en aquesta data, les condicions meteorològiques seran molt favorables per al conreu del blat de moro (dacsa), augurant un bon creixement i collita. Es considera que l'aigua en aquest moment és molt beneficiosa per al camp.
5 febrer. El dia de Santa Àgata, el dia pot ser de dur hivern, de fred, pluja i neu. El temps que faci el 5 de febrer serveix per predir el que resta d'estació: Si aquest dia plou, s'interpreta que el mal temps i el fred s'allargaran sis setmanes més (els "quaranta dies" típics de les quarantenes populars). La presència de boira baixa és vista com un presagi de tempestes de calamarsa o pedregades durant els mesos següents, especialment quan arribi el bon temps.
5 febrer. Aquesta data és molt significativa de l’oratge venidor
12 agost. Suggereix que si el dia 12 d'agost el cel està clar però hi ha tronades, la tardor serà favorable. Es tracta d'un refrany meteorològic tradicional que associa el temps de mitjan agost amb la collita i el clima de la tardor.
22 juliol. A Santa Magdalena, segons sembla no hi ha d'haver pluges, per a la bona producció de la castanya, després que una primavera hagi estat humida. Els fruits en aquestes dates necessiten temperatures caloroses, per a la maduració adequada.
2 desembre. El 2 de desembre és una data clau per al pronòstic de la duració de les pluges. La dita suggereix que si plou aquest dia, tindrem un període de pluges de 40 dies i una setmana (és a dir, 47 dies).
8 desembre. indica que la pluja el 8 de desembre (Puríssima Concepció) presagia un patró meteorològic plujós en les principals festivitats de primavera (Carnestoltes, Setmana Santa, i Resurrecció). Es tracta d'una creença tradicional que associa la inestabilitat hivernal amb la primavera.
30 novembre. La bonança de la tardor, generalment s'acaba al novembre, encara que faci l'estiuet de sant Martí. Indica que les pluges a finals de tardor pronostiquen l'arribada propera de l'hivern i la neu. La dita serveix per avisar que cal tenir la llenya a punt i el bestiar recollit, perquè el fred rigorós és a punt d'arribar.
17 gener. La relació entre sant Antoni i el dimoni, el bé i el mal, és omnipresent a les expressions d'aquests dies, també o especialment per a la festa quan és passada per aigua.
24 agost. Suggereix que si plou en aquesta data, s'espera una tardor plujosa i favorable per al camp. És un refrany de meteorologia popular que vaticina una bona collita o temps adequat si les pluges d'agost comencen a aparèixer.
3 febrer. Arriba el bon temps. Suggereix que si plou en aquesta data, s'acaba el fred intens de l'hivern.
19 gener. Indica que si plou en aquesta data, s'espera un període llarg i seguit de precipitacions, de manera que els tres mesos següents seran plujosos i no hi haurà sequera.
11 maig. La pluja, per aquest temps, sol ésser persistent i duradora, fins al punt de fer creure que dura una mesada, o una quarentena.
25 de juliol. Això diuen. Probablement es refereix al fet que les temperatures baixen molt després dels xàfecs. És freqüent que el termòmetre marqui diferències de fins a deu graus abans i després d'una tempesta en zones de muntanya.
23 abril. Aquesta dita popular catalana indica que si plou el 23 d'abril, la collita de cireres serà escassa o dolenta ("en orris" significa que es perden o van a mal borràs). La raó és que la pluja durant la florida del cirerer impedeix una bona pol·linització per part de les abelles.
23 abril. Si plou durant la floració, disminueix el nombre de flors fecundades.
8 juny. Indica que la pluja en aquesta data comporta una baixada de temperatures o temps fred, inusual per l'època. Amb tanta pluja no hi ha sol que remunti els termòmetres.
8 juny. El pronòstic de les precipitacions en aquest dia és important per al transcurs de l'estiu. Aquestes "sis setmanes" (que són 42 dies) ens porten directament fins a meitat de juliol. Això de "ploure cap al tard" és la descripció de les tempestes d'estiu: aquells xàfecs que descarreguen amb fúria quan el sol ja comença a baixar, deixant la xafogor i, sovint, la pedra que tant temen els agricultors. Si Sant Medard obre l'aixeta ja podem preparar el paraigua per a cada tarda de l'estiu.
8 juny. La pluja de Sant Medard espatlla la collita de raïm (i per tant, no hi ha bon vi), almenys la pluja haurà fet créixer l'herba fresca i afavorir la collita de glans per als porcs. D'aquí ve que, si no tenim vi per beure, tindrem bon llard i bona teca de matança per menjar. És el consol del pagès: "el que no va per una banda, va per l'altra". La natura sempre acaba compensant un desastre amb un altre profit.
La Conversió de sant Pau: 25 gener. La pluja de gener s'interpreta aquí com un senyal que el fred "es fon" i que la primavera ja treu el cap. Per contra, es creu que un sol massa radiant i clar per Sant Pau és un "engany" que precedeix una entrada de fred siberià o unes gelades tardanes que poden cremar els brots nous.
13 maig. La pluja, per aquest temps, sol ésser persistent i duradora, fins al punt de fer creure que dura una mesada, o una quarentena.
29 juny. Les pluges de juny són les més oportunes per als conreus i les més apreciades pels agricultors. El "mes darrere" no vol dir que plogui sense parar, sinó que les tempestes de tarda i els dies ennvolats seran la tònica habitual, trencant la calma xafogosa que s'espera per a la sega.
29 juny. És indicatiu de pluges renovades. Els "trenta dies darrere" no vol dir que plogui sense parar, sinó que les tempestes de tarda i els dies ennvolats seran la tònica habitual, trencant la calma xafogosa que s'espera per a la sega.
25 maig. Indica que la pluja en aquesta data és perjudicial per a la collita de blat. Es creu que la humitat excessiva en aquest moment del cicle agrícola provoca malalties a la planta o dificulta la sega, augurant una mala collita i, per tant, poc pa.
22 gener. El dia de Sant Vicent, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos. S'associa que el sol és més alt i arriba als torrents a les zones de cotes baixes.
5 febrer. A més del fred, les precipitacions del dia també tenen la seva importància. si plou per Santa Àgata, la setmana santa és mullada". Si aquest dia plou, s'interpreta que el mal temps i el fred s'allargaran sis setmanes més (els "quaranta dies" típics de les quarantenes populars).
26 juliol. Refrany pronosticador dels que diuen que el temps que fa un dia marca els següents. En aquest cas, la pluja del 26 farà ploure fins a final d'agost.
26 juliol. La festivitat de Santa Anna té la pluja com a variable destacada. En cas que plogui, la pluja arriba tard per al camp. Es fa esment a l'escassa probabilitat de precipitacions en aquest període de l'any, de manera contradictòria, plovent entre un mes i una setmana, en cas de ploure el dia de santa Anna.
26 juliol. La festivitat de Santa Anna té la pluja com a variable destacada. En cas que plogui, la pluja arriba tard per al camp. Es fa esment a l'escassa probabilitat de precipitacions en aquest període de l'any, de manera contradictòria, plovent entre un mes i una setmana, en cas de ploure el dia de santa Anna.
2 desembre. Suggereix que si plou el dia de Santa Bibiana, la pluja persistirà durant un llarg període, tradicionalment citat com nou setmanes, quaranta dies i una setmana, o simplement un temps molt perllongat, indicant un hivern plujós.
31 de maig. [gonella = antiga faldilla]. indica que si plou en aquesta data, les precipitacions seran molt abundants, arribant l'aigua "fins a la gonella" (la faldilla), senyal d'un final de primavera plujós.
31 maig. La pluja per santa Petronella és considerada com a perjudicial. La pluja és tan inoportuna i forta que el ramat es queda sense prou herba per menjar i l'esquella (campana) ja no sona perquè no hi ha ovelles per pasturar, o bé simbolitza la ruïna total.
[31 maig]. [Gotims = Són els raïms espatllats o incomplets]. La pluja per santa Petronella és considerada com a perjudicial perque proliferen els gotims en lloc de formar un raïm sencer i sa, perjudicant la collita futura.
25 juliol. Aquesta és una expressió popular catalana utilitzada irònicament per dir que algú es troba en una situació molt difícil, compromesa o precària. Es refereix a la llegenda que l'apòstol Sant Jaume només tenia un barret, i a sobre, estava foradat.
29 juny. Si les collites i el temps "s'escauen bé" (és a dir, si no hi ha tempestes que ho espatllin tot per Sant Pere), cada cosa torna al seu lloc. El pagès pot recollir el gra i les bèsties poden descansar tranquil·les. "Cada gall en son galliner" és una metàfora de la convivència. Indica que cadascú ha d'estar a casa seva, ocupant-se dels seus assumptes i respectant la propietat dels altres, sense buscar baralles ni invasions de territori.
31 desembre. Prediu que si plou per Sant Silvestre (Cap d'Any), l'any vinent serà plujós i dolent per al camp (plora), mentre que si fa sol o temps sec (riu), l'any serà bo. És una forma tradicional de vaticinar la meteorologia i les collites segons el temps del darrer dia de l'any.
22 gener. El dia de Sant Vicent, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos. S'associa que el sol és més alt i arriba als torrents a les zones de cotes baixes. En tot cas recordem que encara ens resta febrer i març.
21 gener. El gener humit no és bo per la vinya. Si el gener és sec i lluminós, s'eviten fongs i malalties que podrien aparèixer amb una humitat excessiva. A més, es creia que un dia clar per Santa Agnès vaticinava una bona floració a la primavera i, per tant, una collita de raïm sana i abundant.
12 maig. Indica que aquesta és una data ideal per plantar mongetes, ja que s'acaben els riscos de glaçades tardanes i el temps afavoreix una collita molt abundant. Segons la tradició, és el moment òptim per assegurar una producció de mongetes superior a les necessitats.
12 febrer. Aquesta dita destaca la importància de no retardar la sembra a principis d'any per a un bon rendiment agrícola. És una data límit excel·lent per acabar les sembres de cereals (com el blat o l'ordi) i d'algunes hortalisses. Es creu que si se sembra en aquestes dates, la planta tindrà el temps just per créixer amb força abans que arribi la calor de la primavera. Això garanteix que la planta sigui alta (bona palla) i que l'espiga sigui plena (bon gra).
13 desembre. Per aquest temps disminueix considerablement l'activitat al camp. Hom creu que durant el mes de desembre la terra dorm. És un mes que se'l qualifica de dormidor. És massa tard per a la collita, ja que els cultius no tindrien temps de créixer a causa del fred i la foscor.
19 març. Respostes de rebot. Quan algú es queixa de tenir fred, en lloc d'oferir-li una solució directa, un català autèntic pot respondre amb aquesta expressió. Amb un to que barreja la burla i l'humor, la frase suggereix que es faci servir la “capa de Sant Josep” per abrigar-se, una capa que evidentment no existeix, la qual cosa afegeix un toc sarcàstic a la situació.
23 abril. Pronostica una collita excel·lent de cereals si hi ha tempestes el 23 d'abril. Indica que les pluges primaverals durant aquesta festivitat són molt beneficioses per al blat, la xeixa (una varietat antiga de blat) i l'ordi, assegurant una gran producció.
23 abril. Indica que una tronada (tempesta) el 23 d'abril és un signe positiu per a les collites de cereal. S'interpreta com un vaticini de bona producció de blat i ordi per a la temporada.
11 novembre. Aquesta dita marca les dues estratègies clau per al conreu de l'all segons el paladar que tinguis: Per Sant Martí: L'all té més temps per créixer lentament, el que li dóna un gust més suau i una textura més delicada (bo i fi). Per l'Advent (desembre): El fred més intens de l'hivern fa que la planta pateixi una mica més i concentri més la seva potència, resultant en un all molt més picant (coent).
3 febrer. Consell de pagès. Es fa la sembra i plantada de cebes, cols, enciams, escaroles, bròquils, julivert, alls, pèsols, faves tardanes, pastanagues i raves. Però cal tenir en compte la lluna nova de febrer.
21 setembre. Aconsella iniciar la sembra dels cereals a mitjans de setembre per obtenir una bona collita, aprofitant les primeres pluges de tardor i l'equinocci. És una dita que destaca la importància de la precocitat en la sembra per a l'èxit agrícola.
24 juny. Estovar la terra per tal que absorbisca fins l'última gota de l'escassa pluja estival és molt beneficiós per als cereals.
24 juny. Recomana llaurar la terra al voltant de l'estiu per preparar el camp, ja que permet que la terra s'assenti i elimini herbes dolentes abans de la sembra, garantint una millor collita.
11 novembre. La fusta que es talla en lluna vella o en aquesta festivitat no es corca; per això és ideal per a les bigues, portes i finestres de la casa
11 novembre. Marca el cercle del cultiu de l'all. Per Sant Martí: Surt un all primerenc i suau. Per Advent (Desembre): Surt un all brau i picant. Per gener: Es considera el moment "verdader" perquè és quan el dia ja comença a créixer i la terra té el punt de repòs ideal per a una collita equilibrada a l'estiu.
29 setembre. [crestar: Treure les bresques amb la mel del rusc i deixar-hi les necessàries perquè les abelles puguin alimentar-se]. A finals de setembre es crestaven els bucs d'abelles abans que es retirin per passar l'hivern. Si es fa més tard, es corre el risc que el fred les munti o que no tinguin temps de reorganitzar el rusc per sobreviure.
Sant Marc: 25 abril. Sant Jaume: 25 juliol. Indica el moment ideal per sembrar síndries si es volen collir aviat, coincidint la collita amb les caloroses dates de l'estiu. Marca l'inici de la bona temperatura per al cultiu i garanteix la maduració en uns 3 mesos.
16 agost. Aquesta dita popular catalana ressalta la figura de Sant Roc com a patró i protector contra les pestes i epidèmies. La tradició assenyala el sant com a guaridor de malalts i, acompanyat d'un gos que li portava menjar, simbolitza la protecció divina davant les malalties, especialment en temps de contagis com la pesta bubònica.
Sant Jaume: 25 juliol. Sant Bertomeu: 24 agost. Dita amb resposta: "Si vols plantar un bon nap, per Sant Jaume ha de ser nat" i un altre respon "Ja el faré per Sant Bartomeu, que serà millor que el teu". La dita recomana quan s'han de sembrar naps.
24 juny. El blat ja està madur i és el moment ideal per segar-lo per assegurar-se la collita i, per tant, el pa per a tot l'any. Indica que el juny és la temporada clau de sega.
12 octubre. Com que les faves necessiten temps per créixer abans que arribi el fred intens, sembrar-les al voltant del Pilar permet que la planta s'arreli bé amb la calor que queda a la terra i esperar les pluges, que a la tardor no solen faltar i el faran créixer.
25 novembre. Aconsella talar la fusta a finals de tardor. Es creu que en aquesta època la saba ha baixat i la fusta és més seca, cosa que evita la putrefacció i fa que duri molt més temps.
5 febrer. S'invoca la santa contra els incendis i els perills del foc. Santa Àgata aconsella tallar la llenya en aquesta data per assegurar-se que s'assecarà correctament i no es podrirà. Es creu que la llenya tallada per Santa Àgata és de gran qualitat i es conserva millor per ser cremada posteriorment.
24 febrer. Tots els animals canten o fan ostentacions per a apariar-se i després es moderen o inclús procuren passar desapercebuts per a no ser caçats
És una locució col·loquial que expressa que, si una cosa no representa una millora, un estalvi o un avantatge significatiu respecte a una altra, no val la pena fer el canvi o l'esforç. Sovint s'usa per desestimar una opció gairebé idèntica a l'actual.
29 setembre. Indica que cap a finals de setembre comença el canvi d'estació real cap a la tardor, sovint marcat per les primeres pluges significatives que posen fi a la calor estiuenca.
4 octubre. És el moment en què la natura confirma el canvi de cicle. El temps ja s'ha "girat" (plou, fa fresca o bufa el vent de tardor), podem estar segurs que la tardorada ha arribat per quedar-se i serà com cal.
19 març. Respostes de rebot. Quan algú es queixa de tenir fred, en lloc d'oferir-li una solució directa, un català autèntic pot respondre amb aquesta expressió. Amb un to que barreja la burla i l'humor, la frase suggereix que es faci servir la “capa de Sant Josep” per abrigar-se, una capa que evidentment no existeix, la qual cosa afegeix un toc sarcàstic a la situació.
15 octubre. Es diu d'algú que té moltes propietats, molts pisos o que va d'un lloc a un altre sense parar. Fa referència a la intensa activitat de Teresa de Jesús, que va recórrer Castella fundant fins a 17 convents de les Carmelites Descalces. S'usa sovint per a descriure algú ric o una persona que no para mai a casa ("estàs en més llocs que els convents de Santa Teresa").
29 setembre). Indica que les pluges tardorenques, habitualment al voltant de Sant Miquel, solen compensar la sequera estiuenca, marcant el final de l'estiu i l'inici de la temporada plujosa.
[vuitada = resos durant vuit dies seguits]. Dita popular catalana que justifica felicitar algú pel seu sant dies després de la data real, entenent que la celebració s'estén durant els vuit dies posteriors. S'usa per disculpar un retard en l'enhorabona, recordant la tradició litúrgica.
Els sants de gener són els sants del fred. Diu la llegenda que entre tots els sants de gener tenen una capa, que es deixen l'un a l'altre el dia de la seva festa per tal que no passin fred; la capa és blanca i vol significar la idea de la neu.
Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Marca els dos extrems del mes de novembre. Comença el mes amb la festa de Tots Sants, dedicada al record dels difunts i a la castanyada i Sant Andreu tanca el mes.
Tots Sants: 1 novembre. Sant Josep: 19 març. El dia de Tots Sants els dies ja són molt curts i es fa fosc de seguida, comencen les vetlles. Era el temps en què les famílies es reunien al voltant de la llar de foc per filar, pelar panotxes o explicar històries a la llum de les teies o els llums d'oli. A Sant Josep, el dia ja s'ha allargat prou perquè no calgui encendre el llum tan d'hora. S'acaben les vetlles d'hivern i la vida torna a fer-se més al carrer i al camp fins tard..
4 desembre. La majoria de les persones busca el remei o la solució quan es veu afectat, és a dir, tard. Té el seu origen en la tradició d'invocar a Santa Bàrbara només durant les tempestes.
Significa que la gent sol ser amable, bona persona o tolerant mentre en tregui un benefici propi (la "bona cassola" o menjar). S'utilitza per assenyalar la hipocresia o l'interès ocult d'algú que es mostra servicial només per conveniència personal.
29 setembre. És un pronòstic de llarga durada sobre el règim de vents i pluges de l'any agrícola que comença. Els pagesos temen que el vent i la pluja els impedeixi sembrar. "Mirar el cel": Reflecteix la inquietud del pagès que, si l'any comença amb un vent que "s'emporta els núvols", s'haurà de passar mesos pendent de si per fi arribarà la pluja necessària per a la sembra i el creixement del cereal.
29 setembre. La tramuntana, en ser un vent fred i sec del nord, acostuma a netejar l'atmosfera i estabilitzar el temps, evitant les pluges. Aquesta dita popular prediu que si bufa el vent de tramuntana al voltant del dia de Sant Miquel, el mes d'octubre següent serà sec i assolellat.
29 setembre. Indica que si bufa tramuntana en aquesta data, l'any serà poc plujós. El pagès haurà de "mirar al cel" contínuament buscant núvols o senyals de pluja que no acabaran d'arribar, ja que la tramuntana acostuma a assecar l'ambient i portar temps clar.
29 setembre. Indica que si bufa tramuntana en aquesta data, l'any serà poc plujós. El pagès haurà de "guaitar al cel" contínuament buscant núvols o senyals de pluja que no acabaran d'arribar, ja que la tramuntana acostuma a assecar l'ambient i portar temps clar.
29 setembre. La tramuntana és un vent del nord, fred i sec. Si bufa fort per Sant Miquel, té la capacitat d'escombrar els núvols i la humitat que portarien les plujes de tardor. Per al pagès, que aquest dia faci tramuntana és una mala notícia, ja que necessita que la terra estigui xopa per poder llaurar i sembrar el cereal.
29 setembre. La tramuntana és un vent sec i fred. Si s'instal·la per Sant Miquel, es creu que marcarà la tendència de tot l'any agrícola que tot just comença. "Mirar el cel" reflecteix la preocupació del pagès que veu com el vent s'emporta els núvols. Si el cicle comença sense pluja, la terra no es podrà llaurar ni sembrar bé, i caldrà estar pendent del cel durant mesos esperant l'aigua.
24 juny. La tronada indica un canvi de temps o una humitat que afavoreix que les nous es facin malbé per dins. A finals de juny, el fruit del noguer encara és verd i tendre per dins. Es creu que l'electricitat estàtica dels trons o l'excés d'humitat de les tempestes de Sant Joan afavoreixen que el cuc hi entri o que el fruit es faci malbé. Quan diem que una nou es "corca", volem dir que un insecte hi pon l'ou i la larva se la menja per dins, deixant-la buida o negra.
19 agost. Fa referència a les freqüents tempestes d'estiu. Tradicionalment, s'avisa que si hi ha trons en aquesta data, les fortes pluges poden ser perjudicials per al bestiar o les collites.