Tema
persones
3.345 refranys catalogats sota aquest tema.
La dona anellada, promesa o casada
[Anellada: Ve d'anell, joia en el dit que és una marca distintiva de compromís]. S'utilitza tradicionalment per indicar que, històricament, quan una dona portava un anell es donava per fet que estava compromesa en matrimoni (promesa) o ja directament casada. L'origen prové del costum social en què les joies, i concretament els anells a determinats dits (com l'anular), servien com a senyal públic de l'estat civil d'una persona.
amor persones
La dona bona no ha de tenir ni ulls ni orelles
Ha de ser discreta, no tafanera
cos huma persones bona
La dona bonica mai no et farà tornar ric
Significa que la bellesa és agradable als ulls però no sol implicar cap enriquiment monetari
persones diners
La dona bonica, ni alta ni xica.
persones
La dona borratxa i el vi al celler, no pot ser
beure persones vinya
La dona es brinca, i l'home es trinca
persones
La dona és com el raïm, la bona trepitjada i la dolenta penjada
Refrany masclista, que avui dia ha quedat totalment desfasat i en desús per la seva connotació violenta i degradant cap a la dona. Fa un paral·lelisme (molt qüestionable) amb l'elaboració del vi: "La bona trepitjada": Es referia a la submissió, suggerint que la "bona dona" era la que es deixava dominar o "trepitjar" sense queixar-se, igual que el raïm es trepitja per treure'n el suc. "La dolenta penjada": Al·ludia al càstig o, en el cas del raïm, a deixar-lo penjat perquè s'assequi.
bona persones plantes vinya
La dona és com un piano, com més la toques més bé sona L'home potser també.
És un refrany popular o dita humorística i satírica sobre les relacions, la mútua atenció i la convivència en parella. Utilitza la metàfora musical del piano per parlar de la cura, la sensibilitat i el tracte en el-la companyer-a. En sentit figurat compara l'afecte i la dedicació amb tocar un instrument. L'afegitó "l'home potser també" rebaixa la generalització i obre la porta a la reciprocitat en clau d'humor.
persones
La dona ha d'esser com la formiga, i no com la gallina
Significa que la dona ha de ser treballadora, prudent i estalviadora (com la formiga que guarda menjar al rebost), en lloc de ser sorollosa, escandalosa o poc discreta (com la gallina que canta i anuncia a tothom tot el que fa quan pon un ou). La formiga: Representa la laboriositat silenciosa, la cura de la llar i l'economia domèstica. La gallina: Simbolitza la falta de discreció, el cridar l'atenció i fer públic tot allò que es fa.
amor animals persones
La dona honesta, les mans a la filosa i els ulls a la finestra
Cal treballar i vigilar al mateix temps
cos huma treball persones
La dona i el meló a prova, tota hora és bona
Compara la necessitat de posar a prova la fidelitat o la virtut de les dones amb la pràctica d'haver de provar sempre els melons abans de saber si són bons. Expressa una visió tradicional i estereotipada segons la qual, de la mateixa manera que un meló no es pot saber si és dolç o gasós fins que no es tasta o es comprova en qualsevol moment, cal desconfiar o posar a prova el comportament de la dona en tot moment.
amor persones plantes
La dona i el vi, maregen al fadrí
Es refereix a que aquests dos factors desestabilitzen, òbviament.
persones vinya beure
La dona i el vi, vendre i no penedir.
persones
La dona i l'or, ho poden tot.
Al·ludeix a dues forces poderoses: els diners i la dona.
persones
La dona i la gata són de qui les tracta
persones animals
La dona i la tela, no la miris amb candela
Que si l'una i l'altra es miren amb massa deteniment se'ls veuen massa defectes
persones indumentària
La dona i la xeixa, mai no es deixa
[Xeira: Blat de bona qualitat, que fa la farina blanca i més saborosa que la del blat ordinari]
persones plantes
La dona lletja, l'or la fa bonica
La riquesa o les possessions modifiquen la consideració dels altres
persones diners
La dona maca no canta gaire, però quan canta, encanta
La que és bonica no necessita fer-ho notar, i quan ho fa es torna encantadora
cantar música persones
La dona naneta sempre pareix joveneta
persones
La dona pregada i l'olla reposada
El benefici que s’obté de les persones que han costat de convéncer i les coses que han costat d’obtenir s’aprecia més que el fàcilment obtenible
persones menjar
La dona que de l’home es fia queda com el caragol
Fa referència a la dona que, en confiar cegament la seua fortuna o el seu futur a un home, acaba perdent-ho tot, com un caragol que es quedara sense la seua closca (la seua llar).
animals persones
La dona que en jugar perd, per bé que jugui no es pot refer
joc persones
La dona que és cap verd, mai en la vida madura
Refrany sobre la dona, de caire misogin, que actualment és políticament incorrecte.
persones
La dona que es queixa i es dol, i emmalalteix quan ella vol
Ve a dir que no s’ha de fer cas de qui està tothora queixant-se o lamentant-se, perquè ho fa per vici o hàbit
persones salut
La dona que no beu, n'hi en beu set gots
Adverteix que la persona que presumeix de no beure vi o d'allunyar-se d'un vici sovint acaba consumint-ne molta més quantitat a esquenes dels altres. : Critica aquells que fan veure que tenen virtuts o una conducta molt recta en públic, però que després amaguen una gran contradicció en privat.
persones beure
La dona que no bota dos voltes a l'home, no és dona conforme.
persones
La dona que no es casa pel maig, no es casa en tot l'any
Adverteix que les coses s’han de fer en el moment oportú, i si no s’hi fan, és perquè alguna cosa falla
persones any mesos
La dona que per Sant Bartomeu no vela, no fa bona tela
24 agost. Les filaneres ja començaven la tasca. "Vela" fa referència a la vetlla o filosa; per tant, qui no comença a treballar llavors, obtindrà una tela de pitjor qualitat.
mesos oficis persones sants
La dona que pren, el seu cos ven
Adverteix que els regals i els favors s’han de tornar d’alguna manera, ja que qui els fa, pretendrà cobrar-los
persones
La dona que té bon so, és un tresor sense parió.
persones
La dona que va plana, mai tindrà la testa vana
Intenta justificar que la xica que no és vanitosa ho és perquè és molt cabal
persones
La dona sap una lletra més que el diable
persones saber diable
La dona sens menester no deu eixir [o no estiga baix] al carrer
Critica les dones habitualment desocupades
persones
La dona vanitosa és curiosa
Per a fer gala de si mateixa, s’ha de prodigar amb qualsevol excusa
persones
La dona, flaca i asseà, que gorda i gorrina ja es farà
Recomana elegir la parella esvelta perquè amb el pas del temps el físic perd bellesa i la persona s’abandona un poc quan ja no es considera atractiva
persones
La dona, la guitarra i el gos, no ho deixes a ningú
animals persones música
La dona, prima i curiosa, que grossa i gorrina ja es farà
Recomana elegir la parella esvelta perquè amb el pas del temps el físic perd bellesa i la persona s’abandona un poc quan ja no es considera atractiva
persones
La dona, tan mudable com el vent
Vol dir que les dones són inconstants i mudables
persones
La donzella no s'enuig, que la ventura no li fuig
Vol dir que la fadrina honesta trobarà bona ventura sense impacientar-se
persones
La donzella recatada serà molt bona casada
Significa que les noies modestes i que surten poc de casa, solen tenir més pretendents que les que van molt pel carrer o surten molt a la finestra.
amor persones
La donzella recatada, a la feina i retirada
El recat és una qualitat sempre apreciada
persones
La donzella retirada serà la més ben casada
Significa que les noies modestes i que surten poc de casa, solen tenir més pretendents que les que van molt pel carrer o surten molt a la finestra.
amor persones
La donzella, flor de meravella
Vol dir que així com la flor de meravella oberta de matinada, a penes li ha tocat el sol ja es mostia, així també una fadrina és tan delicada, que en començar a sortir al mig, perd bona part del seu mèrit i valor
persones
La fadrina que està groga pel mes de juliol, no li dones medicina, casar-se és el que vol
[La "grogor" s'associava tradicionalment a la necessitat d'un canvi d'estat civil]. Significa que la pal·lidesa o malenconia d'una dona jove ("fadrina") no és una malaltia física, sinó un símptoma de ganes de casar-se. Es considera una expressió tradicional sobre el matrimoni i l'estat d'ànim.
mesos persones salut
La fadrina recatada farà molt bona casada
El recat és una qualitat sempre apreciada. Reflecteix una visió tradicional i moralista de les relacions de parella d'èpoques passades. Ve a dir que una dona que es mostrava massa extravertida, lliure o que flirtejava molt («poc recatada» o amb «molt festeig») sovint era objecte de xafarderies i, segons la mentalitat de l'època, li costava més trobar un marit disposat a casar-s'hi, ja que es valorava molt la modèstia i la discreció femenines.
amor persones
La faena, per als anglesos
És una manera irònica de dir: “la faena, que la facen els que no n’han feta mai”
persones treball
La fe cura o mata
Qui té fe, té una ajuda per a superar un mal moment, però qui confia en ella sense posar res del seu costat, pot morir-se esperant el miracle
salut persones
La felicitat és més rica si es comunica
Les bones coses compartides es frueixen millor
persones
La festejadora, del pitjor s’enamora
Critica les que festegen massa temps. Fa referència a la ironia o desgràcia de qui, tot i tenir moltes opcions o ser molt exigent a l'hora de buscar parella, acaba triant la pitjor opció possible. Ve a dir que, de vegades, com més es busca o es remena, pitjor és l'elecció final.
amor persones
La figa i la dona, quan torç el coll és bona
És un joc de paraules: quan el fruit madura, el seu pes doblega el peduncle, mentre que dona es mostra receptiva doblegant el coll i deixant-se fer
bona plantes persones
La figa per ser bona ha de tenir coll de penjat, roba de pobre i ull de viuda
En punt idoni de maduresa és quan es doblega pel pes en la rama, se li bada la pell i se li obri el florí
persones bona menjar plantes
La flor de l'hermosura, com la flor de maig dura
Ve a significar que la bellesa de la joventut és efímera
persones mesos
La flor de la joventut [o de l'edat , o de la vida]
El temps de la plena joventut, l'època millor de la vida
persones maneres de dir
La gallina cantant i la mare plorant fan la fillada
Qui cria, se sacrifica i pateix pels fills
persones animals
La gallina pon cantant i la dona plorant
Literal. Dit de les dones i el seu patiment al moment del part.
animals cantar persones riure/plorar
La gallina vella fa bon caldo
S'utilitza per a destacar que l'experiència i la maduresa aporten un gran valor. Fa un paral·lelisme entre la cuina tradicional i la vida real. Es un elogi de la gent major, generalment de les dones Reivindica el saber fer de la gent gran. Assenyala que els anys donen recursos que la joventut no té. En la cuina, la carn de gallina vella és dura per a menjar-se sola, però té molt més greix i sabor, ideal per a fer un caldo potent.
animals persones
La gent fa la festa
Ressalta que importa més la voluntat col·lectiva que no la tradició o les lleis
festa persones
La gent parla, parla, i no sap el que parla
Critica les xarrades i els infundis de qui parla sense coneixement de causa
persones parlar gent
La gracia no està en criar-los sino en ajuntar-los
persones
La humiliació i l’ultratge són un pelatge.
Són dos conceptes diferents que solen ser producte d’una mateixa mala voluntat
persones
La ignorància és arribada, i li han feta gran entrada
En el cas d’enemistats, l’odi és la primera reacció, la qual perjudica a qui odia, i és preferible considerar que l’altra persona ha deixat d’existir
persones
La ignorància és el millor menyspreu
En el cas d’enemistats, l’odi és la primera reacció, la qual perjudica a qui odia, i és preferible considerar que l’altra persona ha deixat d’existir
persones
La impostura poc dura
Destaca que l’engany és efímer perquè tots els indicis el delaten
persones
La joventut és fer coses
Vol dir que els joves tenen energia per a tot
persones
La joventut tot ho atropella
Confirma que la sobra d’energia i la poca experiència fa que els joves cometen excessos
persones
La llengua d'un mal veí pica més que un escorpí
Parlar mal, maldient o calumniant
cos huma persones animals
La llibertat d’un s’acaba on comença la d’un altre
És una màxima que es diu quan algú pretén envair la intimitat d’un altre o modificar-li o recriminar-li algun comportament correcte
persones
La llonza i la dona sense sang són bones
[Llonza: Tros de carn de moltó, porc, vaca, etc., adherida a una falsa costella].
bona menjar persones
La mal casada, es coneix amb la cara
mal persones
La mala administració fa mal al bo
Si una institució és injusta, molts administrats es consideren burlats, robats, afrontats o ignorats
persones bona mal diners
La mala companyia és pitjor que la tinya
[tinya = infecció parasitària subcutània]. significa que les males influències i les companyies negatives poden corrompre o fer malbé el comportament d'una persona més de pressa i profundament que no pas una malaltia. Una infecció a la pell que es pot contagiar i tractar, però que es considera menys perillosa per a l'ànima i la conducta que una mala amistat.
amistat persones
La mar de ponent és com el plor de les dones: manca el vent, manca la mar
Navegar sense vent resulta avorrit i sense fonament, com el plor inconsistent de les fèmines
mar persones riure/plorar oratge
La mar i les dones mirades de lluny són bones
Recomana no aventurar-se en àmbits desconeguts o d’humor canviant
persones bona mar
La mar no vol hòmens; als ofegats, els torna
Així sol ser, tard o d’hora
mar persones
La mar pel mariner i la terra pel masover
Aconsella que cada u es dedique a allò que coneix i no es pose en matèries que desconeix
persones mar consells camp
La mar un home mort reclama
Expressa la fatalitat i la superstició que la mar és un ésser viu i insaciable que, tard o d'hora, s'ha de cobrar la vida d'algun mariner o banyista per calmar la seva fúria. Abans, quan un vaixell naufragava o un pescador desapareixia, s'acceptava la tragèdia, la mar havia vingut a buscar el que considerava seu. També es lliga a una altra creença: que la mar rebrota i treu cap a la platja tot allò que li sobra, excepte quan decideix quedar-se un cos fins que ha cobrat el seu "tribut".
oratge persones mar
La mare cria la filla i la casa la veïna
Critica que les mares solen ser poc pràctiques perquè veuen la filla com a filla i no com a esposa
parentiu persones
La mateixa dona, els mateixos pecats
persones
La merda semple flota
Es diu d’aquells que, sent dolents, incompetents o malvats, sempre estan presents en la vida professional o política, a pesar dels canvis que pateix el món
persones
La meua dona
S'utilitza quan l'home es referix a la dona en la que està casada
amor persones maneres de dir
La millor defensa és un bon atac
És un joc de paraules que pretén justificar una immoralitat
persones
La muller de la perdiu, tan aviat plora com riu
Es diu referint-se a les persones que amb facilitat passen de la tristesa a l'alegria o viceversa. En el món animal, el mascle i la femella són la mateixa espècie: el perdiu i la perdiu. Per tant, la "muller de la perdiu" és una metàfora humorística. S'utilitza per personificar la inconstància i el caràcter mudable, gairebé capritxós.
amor persones riure/plorar alegria
La necessitat és l'última arma i la més poderosa
Significa que el qui es veu constret per la necessitat a fer una cosa, la fa, encara que li estigui prohibida
persones
La necessitat [o la fam] no fa vacances
Si no es soluciona no té descans i persisteix
persones
La noia que és ben honrada s’estima més anar sola que mal acompanyada
Es diu com una lloança a la virtut, la prudència o la independència d'una dona. Transmet que és millor la solitud que la companyia de persones que poden portar problemes, mala reputació o prejudicis. Aconsellava a les noies que no acceptessin qualsevol pretendent per desesperació o pressió social, ja que un mal matrimoni o una parella inadequada (un "mal acompanyat") arruïnaria la seva vida i la seva reputació.
consells mal persones
La noia que té casera, es torna finestrera.
Fa referència a les ganes de sortir o de distreure's de qui passa molt de temps tancat a casa. Històricament, s'utilitzava per descriure com una noia que acostumava a ser molt casolana (casera), si es veia obligada o triava passar massa hores tancada, s'acabava passant el dia mirant pel balcó o la finestra (finestrera) per veure què passava al carrer i buscar una via d'escapament o distracció.
amor persones
La núvia remenada i l'olla reposada
Aconsella sobre el temps i la preparació que necessiten les coses per sortir bé. L'olla reposada: Fa referència al menjar. Els guisats, els brous i els plats de cullera queden més saborosos si, un cop cuinats, es deixen reposar una estona perquè els sabors s'assentin. La núvia remenada (o festejada): Significava que era convenient que una dona hagués tingut un festeig llarg o hagués conegut bé el món i la vida abans de fer el pas del matrimoni, per així triar amb maduresa i seny.
menjar persones
La paciència és la mare de la ciència
Qui persisteix en les seues conviccions o objectius, encara que no arribe a assolir-los, haurà superat moltes dificultats
persones
La paciència tot ho alcança
Qui persisteix en les seues conviccions o objectius, encara que no arribe a assolir-los, haurà superat moltes dificultats
persones
La pasta i el xiquet a l’estiu tenen fred
Significa que els infants solen amagrir-se en temps d'estiu
oratge persones estacions
La pau fa el diner i el diner fa la guerra
Expressa el cicle econòmic i social on l'estabilitat (pau) permet l'acumulació de riquesa, la qual, paradoxalment, sovint es destina a finançar conflictes (guerra). Reflexiona sobre la relació cíclica entre prosperitat i destrucció.
diners persones
La pera i la dona, la que calla és bona
Significa que la pera millor és la que és sucosa i blana
plantes bona persones parlar
La perdiu s'ha de menjar entre tres: un home, un gat i un gos
Perquè no en quede res, ni la carn, ni les potes, ni el cap, ni els ossos
animals menjar persones
La perdiu, tot ho xerra, tot ho diu
Fa referència a la lleugeresa o a la poca discreció d'aquelles persones que no saben guardar un secret. S'associa la perdiu amb un cant continu i cridaner que delata la seva presència al camp. De la mateixa manera que la perdiu no pot evitar fer-se notar amb la seva veu, la dita s'aplica a qui és xerraire, poc reservat o incapaç de callar allò que sap o sent.
animals consells parlar persones
La persona de bé per tot erreu és ben arribat
persones
La persona i l'elefant, els dos van cap endavant
Ressalta la importància de mirar sempre cap al futur, progressar i no quedar-se estancat en el passat. Utilitza la imatge de l'elefant, un animal que camina amb pas ferm i decidit, i que físicament té dificultats per retrocedir ràpidament, com a metàfora de com hauria de ser l'actitud humana davant la vida: avançar sempre, malgrat els obstacles.
animals persones
La persona llesta sempre és tinguda per honesta
persones
La persona lliure treballa si li plau, a la força la bèstia i l'esclau
persones
La persona naix per treballar, com l'au per volar i el peix per nadar
Cada u serveix per a una cosa
treball animals persones