Tema
persones
3.345 refranys catalogats sota aquest tema.
La persona que és curiosa, té un refrany per a cada cosa.
persones
La persona que molt muda, sempre la veuràs perduda
Adverteix dels inconvenients de la inconstància. Significa que és molt perjudicial canviar sovint de residència o de professió.
oficis persones
La persona zelosa, d'un mal en té dos
persones
La persona [o l'home] que no sap sumar, mai sabrà multiplicar
persones
La pòlvora, la dona i l'estopa, prop del foc són un perill
Recomana a les xiques evitar el tracte amb xics per a conjurar alguna possible relació sexual. El foc representa la temptació o l'home. La pòlvora i l'estopa (molt inflamables) representen la dona o la facilitat per encendre la passió de manera immediata. Indica que ajuntar elements tan inflamables a prop del foc (la proximitat entre homes i dones) pot provocar una ignició incontrolable, fent referència al risc d'una relació sexual o de perdre el control moral segons la tradició antiga.
amor foc persones
La primera, el Rei, perdona; la segona, catxamona; la tercera, coll a terra
Significa que es pot ser benèvol amb una primera falta, però la reincidència demana un càstig. El primer error és gratuït; s'accepta com una badada o un accident. El segon error ja té conseqüències. Es rep l'avís físic o verbal (la catxamona és un copet a la galta o al cap) com a toc d'atenció. Coll a terra evoca la imatge de la submissió absoluta o de la decapitació tradicional, indicant que la paciència s'ha esgotat del tot. Significa la derrota total, el càstig sever o l'eliminació.
persones
La puça naix botant i l'home i la dona plorant
animals riure/plorar persones
La punxa quan naix ja punxa
Es refereix a les persones dolentes que de ben joves fan nosa als seus consemblants
persones
La que no és bonica als quinze anys, que no espere ser-ho mai
La bellesa és molt efímera perquè la joventut, és només una curta etapa de la vida
persones
La qui tinga cul i mamelles que no conte meravelles.
Recomana no mentir ni fabular
persones cos huma
La raó es dóna als bojos
Ho diu qui no està disposat a cedir en el seu convenciment i en la seua actitud
persones
La raó només té un camí
Les mentides, les dissimulacions, els enganys, els silencis... són mitjans per intentar ignorar o retardar l’accés a la raó. Només la veritat sincera desemboca directament en ella
persones
La roba bruta es renta a casa
Les desavinences o les vergonyes, convé que es queden dins del col·lectiu concertit, ja que no li importen a ningú altre, que podria aprofitar-les en contra dels concernits
casa persones indumentària
La sardina i la dona, com més salada més bona
Ponderació de les dones gracioses, simpàtiques o "salades" comparant-les amb les sardines.
animals menjar persones
La sorpresa és un avantatge
Qui actua sense que els altres s’ho esperen, els agafa descuidats
persones
La sort, se la busca cada u
Cada persona s’ha d’espavilar a decidir el camí que vol seguir en la vida
persones
La tramuntana fa la dona sana
oratge persones salut
La trena fa la donzella, les banyes fan l’ovella i la cua fa l’ocella
La intel·ligència, les idees i el seny distingeixen cada persona, i el físic, els sexes, mentre que els ocells són identificables per la cua
persones animals
La valeriana és l'herba de les dones, que quan estan malaltes les posa bones
salut plantes persones
La vella sorda quan fila no estorba
persones
La vellesa començà quan pesen més els records que les esperances
persones salut
La vellesa és malaltia incurable
Fa referència a la naturalesa irreversible del pas del temps i el deteriorament físic. Tot i que l'envelliment natural no és una malaltia clínica pròpiament dita, la dita l'assimila al concepte per la seva condició de procés sense "cura" o remei possible.
persones salut vell
La vellesa és molt lletja, però lletja volia ser Pepa
persones salut
La vellesa és una malaltia
salut persones
La vellesa és: esternudar, tossir i preguntar quina hora és
salut persones
La vellesa escurça el dormir i estira el grunyir
persones salut
La vellesa més curta, passa segles de dolor
persones salut
La venjança és un plaer de déus
La ira i el ressentiment poden perdurar indefinidament fins al moment oportú de respondre i quedar descansat
persones
La venjança és un plat que s’assaboreix fred
La ira i el ressentiment poden perdurar indefinidament fins al moment oportú de respondre i quedar descansat
persones
La vergonya i l'honra, a la dona que la perd, mai li torna
persones
La veritat no més té un camí
Les mentides, les dissimulacions, els enganys, els silencis... són mitjans per intentar ignorar o retardar l’accés a la raó. Només la veritat sincera desemboca directament en ella
persones
La veritat sempre sura com l'oli
Significa que la veritat sempre sura per damunt de la mentida, la falsedat o els infundis
persones
La vestidura fa la figura
persones
Las chicas de Geldo no llevan camisa, ni puños ni cuello
Municipi castellonenc de la comarca de l'Alt Palància
llocs persones indumentària
Las mocicas de Segorbe cuando van al agua al río debajo del delantal llevan un conejo vivo
Municipi castellonenc de la comarca de l'Alt Palància
llocs persones
Les ànsies del vicari mataren el rector
Es diu quan alguna cosa ha eixit malament per haver interferit algú aliè al tema o no haver obrat com calia
persones oficis
Les aparences enganyen.
No sempre et pots fiar de qui sembli una bona persona, perquè quan menys t'ho pensis te la clavarà per l'esquena
consells persones
Les aranyes a filar i les persones a treballar
Vol dir que cada cosa s'ha d'aplicar a la seva pròpia finalitat
maneres de dir treball persones oficis animals
Les banyes i les canes, ixen sense ganes
Vol dir que les coses arriben de manera gradual, lenta i inevitable amb el pas del temps, sense que ens n'adonem o puguem fer res per evitar-ho. Les banyes: fan referència a la sospita de la infidelitat (portar banyes), que sovint s'instaura a poc a poc a la vida d'algú. Les canes: fan referència als cabells blancs que surten amb la vellesa, un procés natural i lent que tampoc no es pot aturar. Sense ganes: significa que apareixen sense que nosaltres les desitgem o les demanem.
amor persones
Les bledes les donen als condemnats, per més pena
Significa que les bledes són un pobre aliment
plantes persones
Les cançons dels vells, al final de la vida se tornen en llágrimes
Parla sobre la tristesa. Significa que les persones grans, quan arriben al final de la vida, sovint es penedeixen o ploren en veure que han dedicat molt d'esforç a coses (les "cançons") que no els han portat cap benefici real o profit.
persones vell riure/plorar música
Les criades són enemics pagats i finestres que donen al carrer
Adverteix de les indiscrecions possibles de qui té gent al seu servei
persones
Les criatures sense ossos tiren ses mares al fossos
Es refereix als perills dels avorts
persones salut mort
Les dones com les paelles: o penjades o al foc!
És una opinió misògina, o siga, més que masclista. S'associava el paper de la dona a la vida domèstica i a l'àmbit culinari, reduint el seu rol a estar cuinant (al foc) o bé recollida sense utilitat pública (penjada).
foc persones
Les dones d'Ambret, la casa bruta i el carrer net
[Municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya en la província de Lleida]. Es tracta d'una dita basada en les aparences. Critica aquelles persones que es preocupen molt per la imatge pública (el carrer net) mentre descuren la seua vida privada o la higiene de la seua pròpia llar (la casa bruta).
llocs persones
Les dones d'Ulldemolins quan la tenen fora la volen dins
[Municipi de la comarca del Priorat, en la província de Tarragona]. Fa referència amb doble sentit i un toc de picardia a Ulldemolins, jugant de manera humorística amb la dualitat entre la famosa gastronomia i el llenguatge col·loquial picaresc. Ulldemolins és conegut per la seva tradició artesana i embotits. La frase "quan la tenen fora la volen dins" fa referència, en sentit literal, a voler ficar la botifarra al rebost, però evidentment té una clara connotació humorística i sexual.
llocs persones
Les dones de Cerdanyola saben molt i saben poc, amb el peu escuren l'olla i amb el cul bufen el foc
persones saber foc cos huma
Les dones de Falset, la casa bruta i el carrer net
[Municipi de la comarca del Priorat en la província de Tarragona. Deien les dones eren molt xafarderes i eren al carrer, dissimulant que agranen però atentes al que passava,deixant la casa per netejar
llocs persones
Les dones de la Riera tenen el pit al davant i el cul al darrera; al revés de les de Ferran, que tenen el cul a darrera i el pit al davant
[La Riera de Gaià (tradicionalment anomenat, simplement, la Riera) i Ferran: són dos municipis de la comarca del Tarragonès]. És una crítica a qui diu alguna obvietat. Totes les dones (i homes) tenen el pit al davant i el cul al darrere. Sembla que vulgui descriure una diferència anatòmica increïble, però acaba dient exactament el mateix per a tots dos pobles.
llocs persones
Les dones de Sitges no fan foc per no fer fum
[Municipi barceloní a la comarca del Garraf]. Aquesta frase sembla ser un joc de paraules, embarbussament o una dita popular basada en la rima i l'al·literació (repetició de sons consonàntics), més que una descripció literal d'un costum real de les dones de Sitges. La seva funció principal és la dificultat de pronunciació ràpida a causa de la repetició de sons com 'f', 'o', 'd' i 's'.
foc llocs persones
Les dones i els ases, perdició de les cases
animals casa persones
Les dones i la mar, les has de saber enganyar
S’ha de conéixer bé el medi i tenir art suficient per a assolir l’objectiu que es busque tot evitant-ne els perills
persones mar
Les dones no fan vasa
persones
Les dones que van de nits, són gats o mals esperits
animals persones
Les dones són com els totxos: tot són forats .
persones
Les dones són com les guerres, la que no suma se n'ix
Aconsella no esforçar-se inútilment en col·lectius desunits
persones
Les dones són com les sardines, com més petites, més fines.
persones
Les dones tenen set vides, com els gats, i les menges nou
[La paraula menges és una deformació de monges]. Es diu de qui sempre té sort i tot li ix bé. Les dones tenen set vides perquè tenen una gran energia per sortir endavant de situacions difícils. I les monges, nou és diu perquè les monges, en fer una vida de clausura o conventual, no patien el desgast de les feines del camp, els perills exteriors ni els riscos lligats a la maternitat, de manera que es considerava que vivien encara molts més anys.
animals persones
Les dones, el beure i el fumar fan aprimar
salut beure persones
Les dones, el vi i el joc fan anar els homes de tort.
Adverteix que els excessos amb el vi, la luxúria i el joc de l'atzar poden arruïnar la vida d'una persona, fer-li perdre el trellat o portar-la a la ruïna moral i econòmica. El vi: Representa la temptació de l'alcohol i la pèrdua de control o de la raó. Les dones: Fa referència a la passió desbocada o a les distraccions amoroses en el context moral antic. El joc: Simbolitza el risc econòmic, l'addició i la pèrdui de béns materials.
joc persones vinya beure
Les dones, molt mirar i poc tocar
Es diu als qui volen posar les mans a coses delicades.
persones
Les fadrines de la Torre profiten per a molt poc; pa torrar un sardina l’arrastren per tot lo foc
[La Torre d'en Besora és un municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Maestrat]. Fa referència a la suposada ineficiència o poca traça de les dones joves (fadrines) de la Torre d'en Besora, indicant que per a una tasca senzilla com torrar una sardina, necessiten fer servir tot el foc, suggerint malaptesa o exageració.
llocs persones
Les fadrines de Morvedre són altes i pensen poc; pa torrar una sardina desbaraten tot el foc
[Morvedre es l'antic nom de la ciutat de Sagunt a la comarca valenciana del Camp de Morvedre]. S'utilitza per a burlar-se o fer mofa de les dones joves (fadrines) de Morvedre (actual Sagunt), titllant-les d'altes, poc intel·ligents i poc traçudes en les tasques domèstiques.
llocs persones
Les lleis, segons els temps
Significa que els comportaments varien segons les circumstàncies de cada moment
persones justicia
Les lletanies de maig, que les dejuni el capellà, el vicari i l'escolà
La setmana en què s'escau el dijous de l'Ascensió era anomenada «setmana de les lletanies. Referent al dejuni i a les processons propis d'aquesta setmana
festivitats mesos persones
Les mitges al garró no fan senyor.
Ens recorda que l'aparença externa no determina l'autèntica noblesa o categoria d'una persona. Antigament, el terme garró feia referència a la part posterior del genoll o al turmell, i l'expressió "portar les mitges al garró" descrivia dur-les caigudes, arrugades o mal posades. El refrany assenyala que vestir peces de roba elegants (com les mitges) de qualsevol manera no és suficient per aparentar distinció o educació.
persones
Les noies de l'Esquirol, es casen quan Déu ho vol
[Fa referència a L'Esquirol (antic nom oficial o comú de Sant Martí Secundilla / Santa Maria de Corcó, municipi de la comarca d'Osona a la província de Barcelona]. Dita popular geogràfica que té com a sinònim més directe "Les noies de l'Esquirol, les toca qui vol". Utilitza el nom del poble per fer broma, ironia o burla sobre les costum o la suposada facilitat o dificultat de casament de les joves del lloc. En aquest cas, juga amb la rima i amb la variant mordaç "les toca qui vol".
amor llocs persones
Les noies de la Bisbal són boniques i estan molt bé, només tenen un defecte i és que es pixen al carrer
[La Bisbal d'Empordà, ciutat, de la comarca del Baix Empordà (Girona)]. En el passat, com a la majoria de pobles medievals i viles antigues, els carrers no tenien lavabos públics ni sistemes moderns, i la gent del camp o del mercat sovint havia de buscar racons als carrers o carrerons de la vila per fer les seves necessitats. Els pobles rivals van agafar aquest detall quotidià de l'època per exagerar-lo i convertir-lo en una cançó humorística que s'ha encomanat de generació en generació.
llocs persones
Les persones se troben, que les muntanyes no
Destaca la capacitat humana de retrobament malgrat la distància, a diferència dels elements geogràfics immòbils. S'utilitza per indicar que les persones es poden tornar a veure un dia o altre i, sovint, per destacar la importància de les relacions personals sobre les coses materials.
persones
Les putes no ploren sinó d'un ull; les casades, de dos; les monges, de quatre
riure/plorar persones cos huma
Les rates de sagristia són més roïnes que les de l’horta
Les persones beates, que fa ostentació de devoció i religiositat
camp animals persones
Les tres coses més fredes de la terra són: el nas d’un gos, la navalla del barber i el cul d’una dona
Cert
animals cos huma persones oficis
Les tres desgràcies de l'home són: el joc, les dones i el vi
Adverteix que el joc, les dones i el vi són els tres grans perills. Aquesta dita reflecteix la moral tradicional sobre els vicis i les temptacions que podien arruïnar la vida o la reputació d'una persona. El vi: Representa la temptació de l'alcohol i la pèrdua de control o de la raó. Les dones: Fa referència a la passió desbocada o a les distraccions amoroses en el context moral antic. El joc: Simbolitza el risc econòmic, l'addició i la pèrdui de béns materials.
joc persones beure
Les tres plagues més grans, dones, cartes i capellans
mal persones
Les veritats ofenen
A ningú li agrada que li diguen els defectes que té o les coses que fa malament
persones
Les veritats són amargues
A ningú li agrada que li diguen els defectes que té o les coses que fa malament
persones
Les visites sempre donen alegria; sinó a l'entrada, a l'eixida
Significa que qualsevol visita és motiu de satisfacció, però per motius molt diferents: A l'entrada: L'alegria és sincera perquè tens ganes de veure aquella persona, parlar-hi i compartir un moment. A l'eixida: L'alegria neix de l'aliviu i el descans que sents quan una visita pesada, llarga o inoportuna finalment marxa i et deixa recuperar la tranquil·litat de la llar.
amistat persones
Les visites sempre fan plaer; si no és quan arriben, és quan se'n van
gnifica que qualsevol visita és motiu de satisfacció, però per motius molt diferents: A l'entrada: L'alegria és sincera perquè tens ganes de veure aquella persona, parlar-hi i compartir un moment. A l'eixida: L'alegria neix de l'aliviu i el descans que sents quan una visita pesada, llarga o inoportuna finalment marxa i et deixa recuperar la tranquil·litat de la llar.
persones
Les xiques d'Orba i Orbeta totes filen a la lluna, per a fer-se l'aixovar i no se casa ninguna
Pobles alacantins de la comarca de La Marina Alta. Aquesta frase és una popular jota o cançó tradicional valenciana, específicament de la Marina Alta, que fa referència a la faena de filar de les dones d'Orba i Orbeta per a preparar el seu aixovar, destacant irònicament que, tot i el seu esforç, no es casen. Forma part del cançoner popular sobre les costums de festeig i faena de la zona.
amor llocs persones
Les xiques de Benicassi han fet un ninot de palla i l’han gitat en lo llit pensant-se que era Cucala
Benicàssim és un municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta
persones llocs
Les xiques de Beniopa totes són caragoleres, tenen la panxa rasposa de pujar dalt les moreres
Població del terme municipal valencià de Gandia de la comarca de la Safor
llocs persones
Les xiques de Castellfort són moltes i saben poc; per rostir una sardina l'arrastren per tot el foc
[Poble castellonenc a la comarca dels Ports]. És una exageració hiperbòlica i burlesca que indica poca traça o habilitat en les tasques domèstiques (en aquest cas, rostir una sardina).
animals llocs menjar persones saber
Les xiques de La Carroja li han fet un vestit a Sant Pere; li han cosit els pantalons amb la bragueta darrere
29 juny. [Nucli de població alacantí en La Vall de La Gallinera de la comarca de la Marina Alta]. Aquesta quarteta és una mostra de l'humor picant i burlesc del folklore valencià. És molt comú en les cançons de ronda o de festa major fer mofa de la imatge del patró local, humanitzant-lo a través de situacions absurdes o vestimentes estrafolàries.
llocs persones sants
Les xiques de la Vall totes s’arranquen el monyo perquè no els fan ball
Municipi castellonenc de la comarca de l'Alt Palància
llocs persones
Les xiques de les casetes totes són altes i fines, que pareixen escaletes d'ajocar-se a les gallines
És una cançoneta de burla o coranda popular que s'utilitza de manera satírica i humorística per descriure el físic de les joves d'un poble determinat. Utilitza la comparació amb elements de la vida rural tradicional per fer mofa d'una estatura excessivament alta, prima o desproporcionada. L'ús d'elements de l'agricultura i els corralons (com les escaletes o el joquer on pugen a ajocar-se les aus) era un recurs per a fer broma sobre els costums o la fesomia dels veïns dels pobles.
persones
Les xiques de l’Alforí tenen la panxa pigosa i més avall del melic tenen un mos de rabosa
Fontanars dels Alforins és un xicoteta població valenciana de la comarca de la Vall d'Albaida
llocs persones
Les xiques de Torreblanca totes filen en cadira, i en compte de filar llana, filen estopa podrida
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta]. Sovint s'utilitza com a burla o ditxos populars per parlar de la gent d'aquest municipi d'una manera satírica. Dir que "filen en cadira" (assegudes còmodament) i que usen "estopa podrida" (un material de baixa qualitat, les restes més bastes del lli o el cànem) és una manera d'insinuar que no són bones treballadores o que no tenen la destresa que s'esperava d'una bona filadora.
llocs persones
Les xiques de Torreblanca totes van a l’aigua al pou; la una li diu a l’atra: - Si a tu et pica, a mi me cou
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta]. Aquesta és una cançó o dita popular valenciana tradicional, que sovint s'usa per a fer befa o broma sobre les noies del poble i descriure complicitat, solidaritat o que un problema afecta per igual a dues persones. S'utilitza quan dues persones comparteixen el mateix problema, ràbia o patiment: si una cosa t'afecta a tu (et pica), a mi també m'afecta (em cou), de vegades fins i tot més.
llocs persones
Les xiques de Torreblanca totes van a segar brossa, s’escarramen a la sèquia i se renten la carxofa
Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta
persones llocs
Les xiques de Torreblanca totes van de cinc en cinic; la un se’n diu a l’atra: - Mare, que grossa la tinc!
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta]. Aquest fragment pertany a la popular cançó valenciana "La manta al coll", coneguda pel seu tarannà festiu i l'humor picaresc sexual.
llocs persones
Les xiques de Vinaròs porten lo topo molt gros, se pensen que és cabellera i és carabassa en arròs
Municipi castellonenc de la comarca del Baix Maestrat. Són versos d'una corranda. [Corranda: Dansa cantada que es balla per parelles].
llocs persones
Les xiques del Bellestar són moltes i valen poc; per rostir una sardina, l’arrastren per tot lo foc
[Nucli de població del municipi castellonenc de la Pobla de Benifassà a la comarca del Baix Maestrat]. S'utilitza per dir que són ineficients o poc traçudes, exagerant que per a una tasca senzilla, com rostir una sardina, malgasten tots els recursos.
llocs persones
Les xiques d’Artana, en ves de camisa porten guitarra
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. La dita completa sol ser: "Les xiques d’Artana, en ves de camisa porten guitarra. Ma mare vol que em case en Castelló de la Plana, però jo em casaré en un sarier d’Artana." Destaquen la fama de les dones d'Artana per ser festives o musicals, contraposant-ho amb els casaments a la capital, Castelló.
llocs persones indumentària
Les xiques si no treballen se curquen
treball persones
Les xiques templades es casen sense dot
[El dot era la quantitat de diners o béns que la família de la núvia aportava al matrimoni]. Fa referència a les qualitats personals de les dones a l'hora de buscar parella o casar-se. Significa que una dona "templada" (que en valencià té un significat ampli que inclou ser espavilada, graciosa, eixerida, atractiva i amb bona actitud) té tant de valor per ella mateixa que no necessita cap riquesa material per a trobar un bon marit.
amor persones
Les xiquetes de la Vall totes filen a la llluna i per no fer l'aixovar no es casarà ninguna
[La Vall d'Albaida, comarca de la província de València]. Filar a la lluna: Les joves aprofitaven les hores vesprades o la llum de la lluna per a filar a l'aire lliure i estalviar l'oli dels candils. L'aixovar: Era el conjunt de roba de llar i vestits que la núvia preparava abans del matrimoni. La ironia final diu que com es passaven les nits xarrant a la llum de la lluna no aconseguien acabar l'aixovar i no es casava mai ningú.
llocs persones
Lladres, bolets i conills, per la vora dels camins
Fa referència a la seva proliferació. Els bolets creixen a les vores dels camins, boscos i margues humides. Els conills s'amaguen i fan els caus a la vegetació de la vora dels camins i camps. Els lladres (o bandolers) freqüentaven aquests indrets poc transitats per vigilar i assaltar els viatgers. Assenyala que les zones de pas, marges i voreres dels camins són llocs per trobar-hi tanta la vegetació i la fauna com, antigament, males companyies.
animals persones plantes
Llàgrimes de dona, arrel de falsia.
Expressa una visió tradicional i desconfiada respecte al plor femení, suggerint que sovint no és sincer sinó una forma de engany. Adverteix que no s'ha de creure en les llàgrimes de les dones, ja que es consideren un signe o origen de falsedat. S'inscriu dins d'un conjunt de refranys d'arrel patriarcal presents a la paremiologia tradicional que desconfien de les expressions emocionals o de la paraula de la dona.
persones plantes
Llaurada de burro i cavada de xiquet
Avisa que les feines que no fan els adults en les condicions i amb els mitjans que cal, no donen bon resultat
persones camp animals
Llaurador [o dona] que molt beu tard pagarà allò que deu
Qui es gasta els diners en beguda desatén les necessitats primeres
diners beure oficis persones