Tema
persones
3.307 refranys catalogats sota aquest tema.
Les criades són enemics pagats i finestres que donen al carrer
Adverteix de les indiscrecions possibles de qui té gent al seu servei
persones
Les criatures sense ossos tiren ses mares al fossos
Es refereix als perills dels avorts
persones salut mort
Les dones com les paelles: o penjades o al foc!
És una opinió misògina, o siga, més que masclista
foc persones
Les dones d'Ambret, la casa bruta i el carrer net
[Municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya en la província de Lleida]. Es tracta d'una dita basada en les aparences. Critica aquelles persones que es preocupen molt per la imatge pública (el carrer net) mentre descuren la seua vida privada o la higiene de la seua pròpia llar (la casa bruta).
llocs persones
Les dones d'Ulldemolins quan la tenen fora la volen dins
Municipi de la comarca del Priorat, en la província de Tarragona
llocs persones
Les dones de Cerdanyola saben molt i saben poc, amb el peu escuren l'olla i amb el cul bufen el foc
persones saber foc cos huma
Les dones de Falset, la casa bruta i el carrer net
[Municipi de la comarca del Priorat en la província de Tarragona. Deien les dones eren molt xafarderes i eren al carrer, dissimulant que agranen però atentes al que passava,deixant la casa per netejar
llocs persones
Les dones de la Riera tenen el pit al davant i el cul al darrera; al revés de les de Ferran, que tenen el cul a darrera i el pit al davant
[La Riera de Gaià (tradicionalment anomenat, simplement, la Riera) i Ferran: són dos municipis de la comarca del Tarragonès]. És una crítica a qui diu alguna obvietat. Totes les dones (i homes) tenen el pit al davant i el cul al darrere. Sembla que vulgui descriure una diferència anatòmica increïble, però acaba dient exactament el mateix per a tots dos pobles.
llocs persones
Les dones de Sitges no fan foc per no fer fum
[Municipi barceloní a la comarca del Garraf]. Aquesta frase sembla ser un joc de paraules, embarbussament o una dita popular basada en la rima i l'al·literació (repetició de sons consonàntics), més que una descripció literal d'un costum real de les dones de Sitges. La seva funció principal és la dificultat de pronunciació ràpida a causa de la repetició de sons com 'f', 'o', 'd' i 's'.
foc llocs persones
Les dones i els ases, perdició de les cases
animals casa persones
Les dones i la mar, les has de saber enganyar
S’ha de conéixer bé el medi i tenir art suficient per a assolir l’objectiu que es busque tot evitant-ne els perills
persones mar
Les dones no fan vasa
persones
Les dones que van de nits, són gats o mals esperits
animals persones
Les dones són com els totxos: tot són forats .
persones
Les dones són com les guerres, la que no suma se n'ix
Aconsella no esforçar-se inútilment en col·lectius desunits
persones
Les dones són com les sardines, com més petites, més fines.
persones
Les dones tenen set vides, com els gats, i les menges nou
Certament. Es diu de qui sempre té sort i tot li ix bé
persones animals
Les dones, el beure i el fumar fan aprimar
salut beure persones
Les dones, el vi i el joc fan anar els homes de tort.
vinya persones beure joc
Les dones, molt mirar i poc tocar
Es diu als qui volen posar les mans a coses delicades.
persones
Les fadrines de la Torre profiten per a molt poc; pa torrar un sardina l’arrastren per tot lo foc
[La Torre d'en Besora és un municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Maestrat]. Fa referència a la suposada ineficiència o poca traça de les dones joves (fadrines) de la Torre d'en Besora, indicant que per a una tasca senzilla com torrar una sardina, necessiten fer servir tot el foc, suggerint malaptesa o exageració.
llocs persones
Les fadrines de Morvedre són altes i pensen poc; pa torrar una sardina desbaraten tot el foc
[Morvedre es l'antic nom de la ciutat de Sagunt a la comarca valenciana del Camp de Morvedre]. S'utilitza per a burlar-se o fer mofa de les dones joves (fadrines) de Morvedre (actual Sagunt), titllant-les d'altes, poc intel·ligents i poc traçudes en les tasques domèstiques.
llocs persones
Les lleis, segons els temps
Significa que els comportaments varien segons les circumstàncies de cada moment
persones justicia
Les lletanies de maig, que les dejuni el capellà, el vicari i l'escolà
La setmana en què s'escau el dijous de l'Ascensió era anomenada «setmana de les lletanies. Referent al dejuni i a les processons propis d'aquesta setmana
festivitats mesos persones
Les mitges al garró no fan senyor.
persones
Les noies de l'Esquirol, es casen quan Déu ho vol
Municipi de la comarca d'Osona a la província de Barcelona
amor llocs persones
Les noies de la Bisbal són boniques i estan molt bé, només tenen un defecte i és que es pixen al carrer
La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
llocs persones
Les persones se troben, que les muntanyes no
Destaca la capacitat humana de retrobament malgrat la distància, a diferència dels elements geogràfics immòbils. S'utilitza per indicar que les persones es poden tornar a veure un dia o altre i, sovint, per destacar la importància de les relacions personals sobre les coses materials.
persones
Les putes no ploren sinó d'un ull; les casades, de dos; les monges, de quatre
riure/plorar persones cos huma
Les rates de sagristia són més roïnes que les de l’horta
Les persones beates, que fa ostentació de devoció i religiositat
camp animals persones
Les tres coses més fredes de la terra són: el nas d’un gos, la navalla del barber i el cul d’una dona
Cert
animals cos huma persones oficis
Les tres desgràcies de l'home són: el joc, les dones i el vi
joc persones beure
Les tres plagues més grans, dones, cartes i capellans
mal persones
Les veritats ofenen
A ningú li agrada que li diguen els defectes que té o les coses que fa malament
persones
Les veritats són amargues
A ningú li agrada que li diguen els defectes que té o les coses que fa malament
persones
Les visites sempre donen alegria; sinó a l'entrada, a l'eixida
Si són del nostre grat són ben rebudes i sinó, ens alegrem quan se'n van
persones amistat
Les visites sempre fan plaer; si no és quan arriben, és quan se'n van
Si són del nostre grat són ben rebudes i sinó, ens alegrem de la seva marxa
persones
Les xiques d'Orba i Orbeta totes filen a la lluna, per a fer-se l'aixovar i no se casa ninguna
Pobles alacantins de la comarca de La Marina Alta. Aquesta frase és una popular jota o cançó tradicional valenciana, específicament de la Marina Alta, que fa referència a la faena de filar de les dones d'Orba i Orbeta per a preparar el seu aixovar, destacant irònicament que, tot i el seu esforç, no es casen. Forma part del cançoner popular sobre les costums de festeig i faena de la zona.
amor llocs persones
Les xiques de Benicassi han fet un ninot de palla i l’han gitat en lo llit pensant-se que era Cucala
Benicàssim és un municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta
persones llocs
Les xiques de Beniopa totes són caragoleres, tenen la panxa rasposa de pujar dalt les moreres
Població del terme municipal valencià de Gandia de la comarca de la Safor
llocs persones
Les xiques de Castellfort són moltes i saben poc; per rostir una sardina l'arrastren per tot el foc
[Poble castellonenc a la comarca dels Ports]. És una exageració hiperbòlica i burlesca que indica poca traça o habilitat en les tasques domèstiques (en aquest cas, rostir una sardina).
animals llocs menjar persones saber
Les xiques de La Carroja li han fet un vestit a Sant Pere; li han cosit els pantalons amb la bragueta darrere
29 juny. [Nucli de població alacantí en La Vall de La Gallinera de la comarca de la Marina Alta]. Aquesta quarteta és una mostra de l'humor picant i burlesc del folklore valencià. És molt comú en les cançons de ronda o de festa major fer mofa de la imatge del patró local, humanitzant-lo a través de situacions absurdes o vestimentes estrafolàries.
llocs persones sants
Les xiques de la Vall totes s’arranquen el monyo perquè no els fan ball
Municipi castellonenc de la comarca de l'Alt Palància
llocs persones
Les xiques de les casetes totes són altes i fines, que pareixen escaletes d'ajocar-se a les gallines
persones
Les xiques de l’Alforí tenen la panxa pigosa i més avall del melic tenen un mos de rabosa
Fontanars dels Alforins és un xicoteta població valenciana de la comarca de la Vall d'Albaida
llocs persones
Les xiques de Torreblanca totes filen en cadira, i en compte de filar llana, filen estopa podrida
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta]. Sovint s'utilitza com a burla o ditxos populars per parlar de la gent d'aquest municipi d'una manera satírica. Dir que "filen en cadira" (assegudes còmodament) i que usen "estopa podrida" (un material de baixa qualitat, les restes més bastes del lli o el cànem) és una manera d'insinuar que no són bones treballadores o que no tenen la destresa que s'esperava d'una bona filadora.
llocs persones
Les xiques de Torreblanca totes van a l’aigua al pou; la una li diu a l’atra: - Si a tu et pica, a mi me cou
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta]. Aquesta és una cançó o dita popular valenciana tradicional, que sovint s'usa per a fer befa o broma sobre les noies del poble i descriure complicitat, solidaritat o que un problema afecta per igual a dues persones. S'utilitza quan dues persones comparteixen el mateix problema, ràbia o patiment: si una cosa t'afecta a tu (et pica), a mi també m'afecta (em cou), de vegades fins i tot més.
llocs persones
Les xiques de Torreblanca totes van a segar brossa, s’escarramen a la sèquia i se renten la carxofa
Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta
persones llocs
Les xiques de Torreblanca totes van de cinc en cinic; la un se’n diu a l’atra: - Mare, que grossa la tinc!
Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta
llocs persones
Les xiques de Vinaròs porten lo topo molt gros, se pensen que és cabellera i és carabassa en arròs
Municipi castellonenc de la comarca del Baix Maestrat. Són versos d'una corranda. [Corranda: Dansa cantada que es balla per parelles].
llocs persones
Les xiques del Bellestar són moltes i valen poc; per rostir una sardina, l’arrastren per tot lo foc
[Nucli de població del municipi castellonenc de la Pobla de Benifassà a la comarca del Baix Maestrat]. S'utilitza per dir que són ineficients o poc traçudes, exagerant que per a una tasca senzilla, com rostir una sardina, malgasten tots els recursos.
llocs persones
Les xiques d’Artana, en ves de camisa porten guitarra
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. La dita completa sol ser: "Les xiques d’Artana, en ves de camisa porten guitarra. Ma mare vol que em case en Castelló de la Plana, però jo em casaré en un sarier d’Artana." Destaquen la fama de les dones d'Artana per ser festives o musicals, contraposant-ho amb els casaments a la capital, Castelló.
llocs persones indumentària
Les xiques si no treballen se curquen
treball persones
Les xiques templades es casen sense dot
persones
Les xiquetes de la Vall totes filen a la llluna i per no fer l'aixovar no es casarà ninguna
La Vall d'Albaida, comarca de la província de València
llocs persones
Lladres, bolets i conills, per la vora dels camins
Fa referència a la seva proliferació
plantes animals persones
Llàgrimes de dona, arrel de falsia.
persones plantes
Llaurada de burro i cavada de xiquet
Avisa que les feines que no fan els adults en les condicions i amb els mitjans que cal, no donen bon resultat
persones camp animals
Llaurador [o dona] que molt beu tard pagarà allò que deu
Qui es gasta els diners en beguda desatén les necessitats primeres
diners beure oficis persones
Llaurar de "burret" [o "ruquet"] i cavar de xiquet, collita de pet
Vol dir que les feines que s'encarreguen a gent inepta surten malament
animals persones
Llaurat de vaques i cavada de dones, baconada segura
[baconada = porcada, enviscada, merderada, bunyol, faena mal feta]. Avisa que les feines que no fan els adults en les condicions i amb els mitjans que cal, no donen bon resultat
animals camp persones treball
Llaurat de vaques i cavat de dones, mal treballat i ben trepitjat
Avisa que les feines que no fan els adults en les condicions i amb els mitjans que cal, no donen bon resultat
animals camp persones treball
Llebeig no té abric i home pobre no té amic
Ningú sol apreciar el temps dolent i els pobres de solemnitat. Compara la dificultat d'abrigar-se quan bufa la tramuntana amb la dificultat del pobre per trobar amics.
amistat oratge persones
Lleig en faixa, bell en plaça
Significa que els que d'infants són lletjos, quan són grans solen esser bells
persones
Llengua de mel, llengua del cel
Qui alaba i resulta agradable és més apreciat que qui és antipàtic. Significa que les paraules afalagadores, dolces o amables tenen un so deliciós i plaent per a qui les rep. S'utilitza per descriure a persones afables, amb bon caràcter, o per expressar que la dolcesa en la parla és ben rebuda.
parlar persones
Llenties, menjar de velles
menjar plantes persones
Llenya d'alzina, foc de fadrina
La llenya d’alzina o carrasca crema lentament, però intensament, com un amor de fadrina
foc plantes persones
Llenya de mata, foc de beata
La llenya prima fa molta flama però poca brasa
persones foc
Llenya de pi, foc de fadrí
Com més densa i pesant és la fusta, més calories amolla en cremar-se
foc persones plantes
Llenya torta, el foc l'adreça
Tant es refereix a la llenya com a alguns caràcters difícils
persones foc
Llenya torta, foc dret
Tant es refereix a la llenya com a alguns caràcters difícils
foc persones
Llet i ous d'homes vells en fa de nous
Destaca el valor nutritiu i revitalitzant d'aquests aliments, fins i tot quan ja no són de primera frescor. Suggereix que són aliments essencials que mantenen la salut i la força en la gent gran.
menjar persones
Lletres i armes noblesa alcancen
Vol dir que els homes de carrera i els militars donen bon to a una família
ensenyar oficis persones
Llibres, dones i gossos fan bona companyia
Certament
persones animals ensenyar
Lo dilluns i lo dimarts són per als desgraciats
El dilluns és un dia reputat com a malastruc, igual que el dimarts. Molt exageradament, el refrany desaconsella prendre qualsevol iniciativa important
setmana persones
Lo diner fa l'home enter
diners persones
Lo meu és meu, i lo teu, dels dos
Critica els egoistes i els ganyans que es deixen convidar o que empren coses als altres però que rarament conviden o ofereixen res seu
persones
Lo poble Vilar de Canes, quin poble més desgraciat! L’escolà s’ha tornat loco i l’alcalde s’ha penjat
Municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Maestrat
llocs persones
Lo que al cel no volen, a l’infern ho arrepleguen
Ho diu qui ha oferit alguna cosa i li l’han refusada. S'utilitza per expressar que, per molt dolenta, inútil o desagradable que sigui una cosa (o una persona), sempre hi ha algun lloc o algú que l'acceptarà.
persones
Lo que és del comú, no és de ningú
Allò que té molts propietaris o qui ha de servir a molts interessats es troba desprotegit perquè ningú no se’n vol fer càrrec
persones
Lo que és moda, no incomoda
Vol dir que hi ha persones, i sobretot dones, que sols per anar de moda s'aconhorten de portar coses incòmodes
persones
Lo que menja el meu veí, poc profit em fa a mi
Es diu amb un punt d’enveja quan algú està econòmicament millor que nosaltres
menjar persones
Lo que no s'enduen els lladrons, es troba pels recons
persones
Lo que u no vol, un atre ho pilla al vol
Com que hi ha tota classe de gustos i necessitats, uns aprofiten allò que altres desaprofiten o rebutgen
persones
Loco és qui per a ell no sap
Està bé ser solidari, altruista, i ajudar els altres, però sense descuidar-se u mateix i els seus pròxims
persones saber
Loco o nin, així com jeu ho diu
Vol dir que els boigs i els infants solen dir les coses tal com són, sense ficció ni desfiguració
persones salut
Locos amb locos s’avenen
Significa que els que són similars o afins acaben juntant-se perquè tenen què coincidir
persones
Los animals són com les persones, fora la crisma
Sobretot els mamífers, solem comportar-nos similarment en tots els actes de la vida; només ens diferencia la cultura adquirida
persones animals
Los de dins manen que els de fora no
Explica taxativament als nouvinguts que no s’ingerisquen en casa d’un altre
persones
L’abril té cara d’abat i urpes de gat
Com que sol fer un clima suau, ens confiem en la vestimenta i en la roba del llit i acabem suats o refredats
animals mesos persones salut indumentària
L’acte més bo que el savi pot fer és complir el sant voler
Critica els que es vanaglorien de saber molt i viuen desastradament
persones bona saber
L’adulació llarga comença dolça i acaba amarga
Tot excés acaba molestant o tocant algun tema irritant
persones
L’agraviat mai dorm
És una sentència sobre el poder del ressentiment i la memòria del dany rebut. S'utilitza com a avís: no s'ha de menystenir mai algú a qui s'ha fet mal, perquè la seva memòria és llarga i la seva paciència, infinita. Qui ha estat escarnit, afrontat, enganyat o traït no té l’ànima en pau fins que es venge o es rescabale del perjudici sofert
dormir persones
L’alegria del jove és el vigor i la força
Certament
persones alegria
L’ambició no té fi, ni ací ni allí
Qui és ambiciós no té límit, i si el món fóra un ou, se’l beuria
persones
L’ambiciós pateix per allò que no posseeix
Ser ambiciós és una manera segura de ser infeliç, ja que és impossible posseir-ho tot
persones
L’amic present val per deu absents
Més val l’ajuda immediata que la incerta o la futurible
amistat persones
L’amic provat i el meló penjat [Abans es conservaven els melons penjats d’una biga]
Significa que l’aparença sol ser enganyosa i que a l’hora de la veritat ens podem endur sorpreses quant a la dolçor
persones amistat plantes
L’amistat no té edat
Les activitats o obligacions pròpies de cada edat de la vida humana no tenen res a veure amb el sentiment o l’afinitat
amistat persones
L’amo nou, tot ho remou
Significa que el qui entra nou en un càrrec directiu sol voler introduir moltes modificacions en el règim d'aquell
persones