Adverteix de les indiscrecions possibles de qui té gent al seu servei
Es refereix als perills dels avorts
És una opinió misògina, o siga, més que masclista
[Municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya en la província de Lleida]. Es tracta d'una dita basada en les aparences. Critica aquelles persones que es preocupen molt per la imatge pública (el carrer net) mentre descuren la seua vida privada o la higiene de la seua pròpia llar (la casa bruta).
Municipi de la comarca del Priorat, en la província de Tarragona
[Municipi de la comarca del Priorat en la província de Tarragona. Deien les dones eren molt xafarderes i eren al carrer, dissimulant que agranen però atentes al que passava,deixant la casa per netejar
És una crítica a qui diu alguna obvietat
[Municipi barceloní a la comarca del Garraf]. Aquesta frase sembla ser un joc de paraules, embarbussament o una dita popular basada en la rima i l'al·literació (repetició de sons consonàntics), més que una descripció literal d'un costum real de les dones de Sitges. La seva funció principal és la dificultat de pronunciació ràpida a causa de la repetició de sons com 'f', 'o', 'd' i 's'.
S’ha de conéixer bé el medi i tenir art suficient per a assolir l’objectiu que es busque tot evitant-ne els perills
Aconsella no esforçar-se inútilment en col·lectius desunits
Certament. Es diu de qui sempre té sort i tot li ix bé
[La Torre d'en Besora és un municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Maestrat]. Fa referència a la suposada ineficiència o poca traça de les dones joves (fadrines) de la Torre d'en Besora, indicant que per a una tasca senzilla com torrar una sardina, necessiten fer servir tot el foc, suggerint malaptesa o exageració.
[Morvedre es l'antic nom de la ciutat de Sagunt a la comarca valenciana del Camp de Morvedre]. S'utilitza per a burlar-se o fer mofa de les dones joves (fadrines) de Morvedre (actual Sagunt), titllant-les d'altes, poc intel·ligents i poc traçudes en les tasques domèstiques.
Significa que els comportaments varien segons les circumstàncies de cada moment
La setmana en què s'escau el dijous de l'Ascensió era anomenada «setmana de les lletanies. Referent al dejuni i a les processons propis d'aquesta setmana
Municipi de la comarca d'Osona a la província de Barcelona
La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
Vol dir que els homes es troben un dia o altre i es poden tornar els beneficis o els greuges
Les persones beates, que fa ostentació de devoció i religiositat
A ningú li agrada que li diguen els defectes que té o les coses que fa malament
A ningú li agrada que li diguen els defectes que té o les coses que fa malament
Si són del nostre grat són ben rebudes i sinó, ens alegrem quan se'n van
Si són del nostre grat són ben rebudes i sinó, ens alegrem de la seva marxa
Pobles alacantins de la comarca de La Marina Alta. Aquesta frase és una popular jota o cançó tradicional valenciana, específicament de la Marina Alta, que fa referència a la faena de filar de les dones d'Orba i Orbeta per a preparar el seu aixovar, destacant irònicament que, tot i el seu esforç, no es casen. Forma part del cançoner popular sobre les costums de festeig i faena de la zona.
Benicàssim és un municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta
Població del terme municipal valencià de Gandia de la comarca de la Safor
[Poble castellonenc a la comarca dels Ports]. És una exageració hiperbòlica i burlesca que indica poca traça o habilitat en les tasques domèstiques (en aquest cas, rostir una sardina).
29 juny. [Nucli de població alacantí en La Vall de La Gallinera de la comarca de la Marina Alta]. Aquesta quarteta és una mostra de l'humor picant i burlesc del folklore valencià. És molt comú en les cançons de ronda o de festa major fer mofa de la imatge del patró local, humanitzant-lo a través de situacions absurdes o vestimentes estrafolàries.
Municipi castellonenc de la comarca de l'Alt Palància
Fontanars dels Alforins és un xicoteta població valenciana de la comarca de la Vall d'Albaida
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta]. Sovint s'utilitza com a burla o ditxos populars per parlar de la gent d'aquest municipi d'una manera satírica. Dir que "filen en cadira" (assegudes còmodament) i que usen "estopa podrida" (un material de baixa qualitat, les restes més bastes del lli o el cànem) és una manera d'insinuar que no són bones treballadores o que no tenen la destresa que s'esperava d'una bona filadora.
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta]. Aquesta és una cançó o dita popular valenciana tradicional, que sovint s'usa per descriure complicitat, solidaritat o que un problema afecta per igual a dues persones.
Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta
Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta
Municipi castellonenc de la comarca del Baix Maestrat. Són versos d'una corranda. [Corranda: Dansa cantada que es balla per parelles].
[Nucli de població del municipi castellonenc de la Pobla de Benifassà a la comarca del Baix Maestrat]. S'utilitza per dir que són ineficients o poc traçudes, exagerant que per a una tasca senzilla, com rostir una sardina, malgasten tots els recursos.
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. La dita completa sol ser: "Les xiques d’Artana, en ves de camisa porten guitarra. Ma mare vol que em case en Castelló de la Plana, però jo em casaré en un sarier d’Artana." Destaquen la fama de les dones d'Artana per ser festives o musicals, contraposant-ho amb els casaments a la capital, Castelló.
La Vall d'Albaida, comarca de la província de València
Fa referència a la seva proliferació
Avisa que les feines que no fan els adults en les condicions i amb els mitjans que cal, no donen bon resultat
Qui es gasta els diners en beguda desatén les necessitats primeres
Vol dir que les feines que s'encarreguen a gent inepta surten malament
[baconada = porcada, enviscada, merderada, bunyol, faena mal feta]. Avisa que les feines que no fan els adults en les condicions i amb els mitjans que cal, no donen bon resultat
Avisa que les feines que no fan els adults en les condicions i amb els mitjans que cal, no donen bon resultat
Ningú sol apreciar el temps dolent i els pobres de solemnitat. Compara la dificultat d'abrigar-se quan bufa la tramuntana amb la dificultat del pobre per trobar amics.
Significa que els que d'infants són lletjos, quan són grans solen esser bells
Qui alaba i resulta agradable és més apreciat que qui és antipàtic
La llenya d’alzina o carrasca crema lentament, però intensament, com un amor de fadrina
Com més densa i pesant és la fusta, més calories amolla en cremar-se
Tant es refereix a la llenya com a alguns caràcters difícils
Destaca el valor nutritiu i revitalitzant d'aquests aliments, fins i tot quan ja no són de primera frescor. Suggereix que són aliments essencials que mantenen la salut i la força en la gent gran.
Vol dir que els homes de carrera i els militars donen bon to a una família
El dilluns és un dia reputat com a malastruc, igual que el dimarts. Molt exageradament, el refrany desaconsella prendre qualsevol iniciativa important
Critica els egoistes i els ganyans que es deixen convidar o que empren coses als altres però que rarament conviden o ofereixen res seu
Municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Maestrat
Ho diu qui ha oferit alguna cosa i li l’han refusada
Allò que té molts propietaris o qui ha de servir a molts interessats es troba desprotegit perquè ningú no se’n vol fer càrrec
Vol dir que hi ha persones, i sobretot dones, que sols per anar de moda s'aconhorten de portar coses incòmodes
Es diu amb un punt d’enveja quan algú està econòmicament millor que nosaltres
Com que hi ha tota classe de gustos i necessitats, uns aprofiten allò que altres desaprofiten o rebutgen
Està bé ser solidari, altruista, i ajudar els altres, però sense descuidar-se u mateix i els seus pròxims
Vol dir que els boigs i els infants solen dir les coses tal com són, sense ficció ni desfiguració
Significa que els que són similars o afins acaben juntant-se perquè tenen què coincidir
Sobretot els mamífers, solem comportar-nos similarment en tots els actes de la vida; només ens diferencia la cultura adquirida
Explica taxativament als nouvinguts que no s’ingerisquen en casa d’un altre
Com que sol fer un clima suau, ens confiem en la vestimenta i en la roba del llit i acabem suats o refredats
Critica els que es vanaglorien de saber molt i viuen desastradament
Tot excés acaba molestant o tocant algun tema irritant
És una sentència sobre el poder del ressentiment i la memòria del dany rebut. S'utilitza com a avís: no s'ha de menystenir mai algú a qui s'ha fet mal, perquè la seva memòria és llarga i la seva paciència, infinita. Qui ha estat escarnit, afrontat, enganyat o traït no té l’ànima en pau fins que es venge o es rescabale del perjudici sofert
Qui és ambiciós no té límit, i si el món fóra un ou, se’l beuria
Ser ambiciós és una manera segura de ser infeliç, ja que és impossible posseir-ho tot
Més val l’ajuda immediata que la incerta o la futurible
Significa que l’aparença sol ser enganyosa i que a l’hora de la veritat ens podem endur sorpreses quant a la dolçor
Les activitats o obligacions pròpies de cada edat de la vida humana no tenen res a veure amb el sentiment o l’afinitat
Significa que el qui entra nou en un càrrec directiu sol voler introduir moltes modificacions en el règim d'aquell