mesos

Quan l'octubre trona, neu dona

Revela que les tempestes de l'octubre signifiquen nevades als mesos d'hivern.

donar mesos oratge

Quan l'octubre ve a la fi, tords i guatlles són aquí

Significa que quan ve el fred hi ha abundància d’aquests ocells

animals oratge mesos

Quan l'octubre ve a la fi, tots els ocells d'hivern ja són aquí

Les aus migrats del nord d’Europa hivernen a les riberes mediterrànies fugint del fred polar

animals estacions mesos oratge

Quan la Candelària plora, l’hivern ja és fora, i si no plora, ni dins ni fora

2 febrer. Quan plou no fa fred, perquè si en fera, nevaria

festivitats mesos oratge

Quan la Candelària riu, llenya al niu; quan la Candelària plora, no faltaran tres mesos de mala hora

2 febrer. La pluja el 2 de febrer sol ser abundosa o repetitiva i afectar l’andana i el seu contingut

festivitats mesos oratge riure/plorar

Quan la Candelera plou, el fred es fon

2 febrer. Aquesta és una data indicativa de la major o menor durada del fred. Quan plou no fa fred, perquè si en fera, nevaria.

festivitats mesos oratge

Quan la cigala canta pel setembre, no compres blat per revendre

És un indicador que la calor forta s’allarga i que les pluges primaverals es produiran entrada la primavera i hi haurà una collita abundant

animals cantar mesos plantes

Quan l’abril és florit, cada ocell fa el seu niu; només el picot i el gaig ho fan el mes de maig

Ja ho sabeu. [Picot o picacarrasques: Au (Picus viridis) d'uns 32 centímetres, de color verd amb el copró groc, el capell roig encés i la cara i els bigots de color negre, característica del bosc mediterrani].

animals camp mesos

Quan l’octubre creix, la fruita podreix

És una dita popular que assenyala la fi de la temporada de fruita carnosa i l'arribada del fred A mesura que avança el mes, van marcint-se els productes de l’estiu, llevat del caqui, que es manté madur a l’arbre, i dels melons d’olor, que es pengen de les bigues a l’andana ventilada

mesos plantes

Quan l’octubre és a la fi, fes l’oli per amanir

Des d’aquest moment fins al gener és la temporada de plegar o collir olives

camp mesos plantes

Quan l’octubre és acabat, tots els ocells d’hivern ja són arribats

Les aus migrants del nord d’Europa hivernen a les riberes mediterrànies fugint del fred polar

oratge animals mesos estacions

Quan l’octubre és arribat, a mar a caçar i a terra a pescar

Encara que semble un contrasentit, significa que hi ha cacera pertot i que convé evitar la mar, que pot ser traïdora en hivern, i anar a pescar al riu

mar caça mesos

Quan l’octubre és arribat, llaura la terra i llaura la mar

Convé preparar els bancals perquè absorbisquen les pluges hivernals, mentre que el mar va agitant-se i fent ones després de la calma estiuenca

mesos camp mar

Quan l’oreneta no ve pel març, l’hivern és llarg

Les orendelles solen venir a les nostres terres al llarg de març i abril, segons la temperatura

mesos animals oratge estacions

Quan març fa de maig, maig fa de març

Quan l’oratge no es correspon amb el temps cronològic, és que l’any està trastocat i l’hivern s’allargarà

oratge mesos

Quan més fort és l'estiuet, guarda't més del fred

11 de novembre. Fa referència a l'estiuet de Sant Martí. Indica que com més calor fa durant aquests dies de tardor, més intens i rigorós serà el fred de l'hivern que vindrà just després, avisant de la necessitat de preparar-se.

mesos oratge sants

Quan Nadal cau en dimarts, pa i vi de totes parts.

25 desembre. Per Nadal hi ha una part molt important per al menjar i beure. Si és en dimarts, que ja es duen dos dies de festa, la quantitat ja pot damunt la qualitat.

festivitats menjar mesos setmana vinya

Quan Nadal cau en divendres el blat va a parar a les cendres.

25 desembre. L'any en que el Nadal cau en divendres, hom creu que és bo per a sembrar I hi haurà bona anyada.

camp festivitats mesos setmana

Quan Nadal entra nedant, la vinada es abundant

25 desembre. Hom creu que la pluja de nadal afavoreix la vinya i és averany de bona collita.

mesos vinya

Quan Nadal tomba en dimecres, sembra camps i feixes.

25 desembre. [Feixa = bancalet, taula, tros de terra marginal]. Es diu perquè hi ha la creença que el Nadal en dimecres porta bona anyada. És una dita basada en la meteorologia popular i l'astronomia antiga, on el dimecres es considerava un dia que portava bona sort per al camp.

camp festivitats mesos setmana

Quan no plou per l'agost, pateix el camp i pateix el bosc

Pateixen set

camp mesos plantes oratge

Quan novembre ve, abriga't bé

mesos oratge

Quan pel desembre canta el mussol, pluja o bon sol

És un indicador molt precís

oratge cantar animals mesos

Quan pel novembre fa cluc la lluna, de dues cabres ven-ne una

[fer cluc = aparèixer, guaitar]. S’acosta el mal temps i la mala època

animals mesos oratge

Quan per l'abril trona, la collita és bona

Quan l’oratge es correspon amb el seu temps, s’augura un bon any per a les collites

mesos oratge bona camp

Quan per Sant Jordi gela, mal any de peres.

23 abril. Segons sembla, durant aquesta data un dia d'hivern és inusual que passi, i si es produeix el més probable que sigui l'últim i únic de la primavera. En cas que plogui al mes, ho farà entre Sant Jordi i Sant Marc. El dia si és gelat, pronostica una mala collita de fruita, com ara la pera.

mesos oratge sants

Quan plo, plou, quan fa fred, malament

mesos oratge

Quan plou pel febrer, tot va bé

És l’època oportuna perquè fructifique el camp a la primavera

oratge mesos

Quan plou pel juliol, plou fusta

La pluja en aquest mes malmet la fruita i només aprofita per a regar els arbres i fer-los créixer

mesos oratge plantes

Quan plou pel setembre, la tardor bé entra

Les pluges setembrals són normals i habituals en el cicle natural

mesos oratge estacions

Quan plou per l'agost, no gastis diners en most

La pluja agostina et donarà most i de tot el que hages plantat

mesos oratge vinya

Quan plou per l'Ascensió, plouen quaranta dies més; un dia sí, un dia no

Aquesta data és indicativa de l’oratge venidor

oratge mesos festivitats

Quan plou per Sant Medard plou quaranta dies massa tard

8 de juny. Indica que la pluja en aquesta data ja no és beneficiosa per a les collites, especialment el cereal, perquè arriba massa tard per ser útil i pot fins i tot fer malbé la collita. La pluja és oportuna al començ de la primavera, que és quan broten les plantes, no al final.

mesos oratge sants

Quan plou per sant Medard, de la collita se'n porta un quart; si plou per la Trinitat, s'emporta la meitat

8 juny. Una altra conseqüència de tanta aigua. Indica que la pluja en aquesta data ja no és beneficiosa per a les collites, especialment el cereal, perquè arriba massa tard per ser útil i pot fins i tot fer malbé la collita. Per cert, per saber el dia a què es refereix la segona part de l'adagi s'han de fer números. La Trinitat és una d'aquelles festes mòbils, Se celebra set dies després de la Pentacosta. Aquesta és el cinquantè dia després de la Pasqua de Ressurrecció.

festivitats mesos oratge sants

Quan plou, plou per a tots

oratge mesos

Quan s'escau el juliol, la vinya vol conèixer el sol

El necessita per la maduració del raïm

oratge vinya mesos camp

Quan Sant Bernabé se'n va, sega el segolar

11 juny. [segolar: Camp sembrat de sègol]. Indica que al voltant d'aquesta data comença l'època ideal per segar el sègol. Marca el pas de la primavera a l'estiu i l'inici de les feines de sega.

camp mesos plantes sants

Quan Sant Blai vol fer bé, cara d'ase ha de fer

3 febrer. Que Sant Blai fagi "cara d'ase" vol dir que el dia es presenta ennuvolat, tapat i lleig, com el posat d'un ase ensopit. Segons la saviesa popular, si el 3 de febrer el temps fa aquesta ganyota, és senyal que l'hivern ja ha donat el millor de si i que la bonança no tardarà a arribar. En canvi, si fa un sol radiant, malament rai: el fred encara s'hi quedarà un bon grapat de setmanes.

animals mesos sants

Quan Sant Francesc treu el cordó, a la mar hi ha gran maror, uns anys sí i uns altres no; però més que sí que no pas que no

4 octubre. «La cordonada de Sant Francesc» respon a un episodi de tempestes intenses que es repeteixen cada any al principi d'octubre. Sovint al mar. El nom del fenomen prové d'una llegenda: quan el diable intentava entabanar Sant Francesc, el sant es treia el cinturó i llançava fuetades a l'aire. En aquell moment es desencadenava una enorme tempesta.

mesos oratge sants mar

Quan Sant Isidre és arribat, tot el blat ja és igualat

15 maig. Cada espiga té el seu propi ritme de creixement fins aquesta data. Indica que cap a mitjans de maig el blat ja ha assolit una alçada uniforme i comença a espigar. Aquest moment marca la maduresa de la planta, suggerint que el cultiu ja és prou madur i igualat abans de la collita final.

mesos plantes sants

Quan Sant Llorenç porta capa, la pluja no s'escapa

10 agost. Si amaneix el dia ennuvolat, plourà

mesos oratge sants

Quan Sant Pere és arribat, el cucut canta sota teulat

29 juny. No és que desaparega, sinó que deixa de cantar perquè ja s’ha emparellat i li convé criar discretament

animals mesos sants

Quan Santa Cecília vegis arribar, planta el favar

22 novembre. Ja ho saps. La millor època per plantar faves és al voltant de Santa Cecília. Aquesta dita popular del camp català assenyala que el fred i les pluges d'aquesta època són ideals per al cultiu, assegurant la sembra abans que l'hivern sigui més intens.

camp mesos plantes sants

Quan setembre és a la fi, les garrofes a collir

La precipitació de les més madures comença al principi de l’agost; al setembre, es pleguen de terra

plantes camp mesos

Quan tremola el vinyater, és quan torna el febrer

Per por que una calamarsada (granissada, pedregada) faça malbé la vinya. I en cas de pluja, l'aigua per la vinya no és bona en aquest mes.

mesos oficis vinya

Quan trona entre dues festes de Déu, un mes més d'hivern [o Si trona entre dues maresdedéu, un mes més d'hivern]

2 febrer. Es refereia a la de febrer: la Candelera i la de març: la Anunciació (25 març).

mesos oratge sants

Quan trona entre les dues Mares de Déu del gener, l'hivern dura 40 dies més

2 febrer. Es refereia a la de febrer: la Candelera i la de març: la Anunciació (25 març). Això diuen

estacions festivitats mesos oratge

Quan trona pel febrer, molt mal en ve

Les tronades de febrer solen ser anunci de mal temps tot l'any

mesos oratge camp

Quan trona pel febrer, tremola el vinyater

Les tronades solen ser anunci de pluja abundant que pot podrir les arrels dels ceps

oratge vinya camp mesos

Quan trona pel mes d'octubre, neu segura

Això diuen, si bé el fenomen meteorològic afecta més o menys en funció del relleu, l’altitud, la proximitat al mar...

mesos oratge

Quan vé el dauradell, fred al clatell

Aquest ocell arriba l'octubre i és senyal de l'arribada del fred.

mesos oratge

Quan ve l'hivern per Sant Martí, fa fred caní

11 novembre. Aquest refrany és el crit d'alerta definitiu sobre la cruesa del clima! Quan l'hivern no s'espera al desembre i treu el cap ja per l'11 de novembre, ho fa amb una intensitat ferotge. L'expressió "fred de gossos" o "caní" es refereix a un fred que mossega, penetrant i molt difícil de suportar, d'aquells que et fan buscar el caliu del foc immediatament. Normalment esperem l'estiuet, però si en lloc de sol tenim tramuntana o neu, el refranyer ens avisa que l'hivern serà llarg i rigorós

estacions mesos oratge sants

Quan vénen els tres barbuts: Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni Abad, vénen els freds cascarruts

Sant Pau ermità i Sant Maure: 15 gener. Sant Antoni Abad: 17gener. El final de gener i l’inici de febrer són l’època més freda de l’any.

mesos oratge sants

Quant Sant Pere toca el timbal, els caragols ixen a ballar.

29 juny. [El timbal és la metàfora del tron]. Descriu de forma molt poètica i infantil el fenomen de la tempesta d'estiu i la reacció de la fauna. Quan trona i plou, els caragols es desvetllen i passegen.

animals mesos sants

Que no passen Peret, Marquet i Creueta, no et lleves la jaqueta

Peret: 29 abril. Marquet: 25 abril. Creueta: 3 maig. Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos

mesos oratge sants

Que santa Llúcia ens/et/... conserve la vista

13 desembre. Santa Llúcia és la patrona dels invidents, oculistes, modistes i oficis que requereixen bona agudesa visual. És una crítica que es fa a qui no s’ha fixat convenientment en alguna cosa o a qui té mal gust. Es basa en la llegenda que la santa es va arrencar els ulls com a martiri, i la Mare de Déu li'n va donar uns altres de millors.

mesos sants maneres de dir

Quedar com Sant Bartomeu: pelat de cap a peus

24 agost. Significa quedar-se completament sense diners, arruïnat o escurat. . L'expressió al·ludeix gràficament a la iconografia del sant, sovint representat escorxat (sense pell), simbolitzant haver perdut tot el que es tenia.

mesos sants mon

Quedar-se com la criada de santa Anna, sense virgo i sense diners

26 juliol. Aplicat als qui han fet un gros esforç per obtenir un resultat que al final no aconsegueixen. Descriu el desastre absolut. Ho perd tot: La dignitat (o la castedat, en el sentit arcaic) i la bossa.

mesos sants maneres de dir

Qui anar bé vol, es compra roba pel desembre i calçat pel juliol

mesos indumentària

Qui arrenca una calcida per l'abril n'arrenca més de mil

[calcida = card. Planta herbàcia de la família de les compostes: Cirsium arvense)

mesos plantes

Qui bon maig ha de tenir, primerenc comença

Vol dir que per a tenir bon èxit i acabar bé, cal començar de jove o a la primeria a fer les coses degudes

mesos

Qui bon maig vulga, primerenc comence

La llaurança és convenient per a oxigenar la terra i preparar-la per a absorbir tota possible pluja abans de la calor

camp bona mesos

Qui canta en agost, en desembre dejuna

cantar mesos

Qui cava la vinya per l'agost, omple el celler de most

Convé entrecavar els ceps per estovar la terra a fi que absorbisca bé la possible pluja

vinya plantes mesos camp

Qui cava pel novembre perd el temps

camp mesos

Qui cava per l’agost ompli el celler de most

Destaca la importància de treballar la terra, especialment les vinyes, durant el mes més calorós de l'estiu. Aquesta feina de cavar (o entrecavar) la vinya serveix per estovar la terra, eliminar males herbes i permetre que els ceps aprofitin millor la humitat de les possibles pluges, assegurant així una bona collita de raïm.

camp mesos vinya

Qui cull l'oliva abans de gener, deixa l'oli a l'oliver

Com més madura està l’oliva i més oli conté és en gener

mesos camp plantes

Qui de la muntanya es vulgui enamorar, per Sant Joan hi ha d'anar

24 juny. Ressalta la bellesa del paisatge pirinenc durant el solstici d'estiu. És quan l’atmosfera està més límpida, el sol més radiant, les herbes, més florides i perfumades, i els ocells, més contents perquè han criat.

mesos sants

Qui el desembre acabarà, l'any nou veurà

Qui acaba desembre pot dir que ha viscut un any més i que espera viure’n un altre

mesos any salut

Qui el juny no pot mantenir l'ase, ni el setembre el ca, ja pot dir que va a captar [o més val que plegui]

És una al·lusió a l'abundor d'herba i de figues.

animals mesos

Qui en desembre [o gener] ha de festejar, vora el foc s'ha de ficar

Fa massa fred com per a estar molt de temps parat a l’exterior

mesos foc amor oratge

Qui encén foc per Sant Joan no es crema en tot l'any

24 juny. La nit de Sant Joan té fama de màgica des de l’antigor precristiana i és tradició encendre fogueres i prendre el primer bany de l’any com a bon auguri. Destaca el caràcter màgic i protector de la foguera durant la revetlla. Aquesta tradició ancestral simbolitza la purificació, la sort i la protecció contra les cremades i els mals averanys durant els dotze mesos següents.

any foc mesos sants

Qui es banya per Sant Jaume, poc temps més menja a taula

25 juliol. Aquesta dita reflecteix una superstició antiga sobre els banys en determinades dates. Antigament es creia que el dia de Sant Jaume les aigües estaven "maleïdes" o especialment mogudes. Els pescadors i mariners respectaven aquest dia i no faenaven. Hom té per molt dolent banyar-se el dia d'avui. És una advertència sobre la perillositat de les aigües en ple estiu, ja sigui per talls de digestió (pels canvis bruts de temperatura) o per les fortes corrents i marees de la canícula.

mesos sants

Qui es gronxa per Sant Joan, creix més d’un pam

24 juny. [gronxar = gronsar, agronsar, baldar]. Es diu que gronxar-se en aquesta nit màgica ajuda als nens a créixer, simbolitzant la vitalitat i el creixement, de vegades associat a saltar-se les fogueres.

mesos persones sants

Qui es pentina per Sant Joan, no té polls en tot l’any

24 juny. És una dita vinculada a les creences màgiques de la nit de Sant Joan. Aquesta tradició oral suggereix que pentinar-se durant aquesta data especial actua com a remei preventiu contra els polls que s'associa a la creença que la revetlla de Sant Joan té propietats curatives, purificadores i protectores.. És una creença antiga amb poc fonament, ja que només la higiene continuada és efectiva contra els polls.

animals mesos sants

Qui es purga per Sant Jaume, no arriba a Santa Anna

Sant Jaume: 26 juliol. Santa Anna: 26 juliol. És una advertència sobre la perillositat de la purga. Antigament, les purgues (mètodes per "netejar" l'organisme, sovint laxants forts) eren tractaments comuns. Fer-ho el dia de Sant Jaume, un dels dies més calorosos de l'any, es considerava extremadament perillós. Com que Santa Anna és a l'endemà, la dita suggereix de forma irònica i tràgica que el se efecte és tan fulminant que la persona podria morir en menys de 24 hores.

mesos sants

Qui fa cols pel juliol, en menja quan vol

Indica que el mes de juliol és clau per iniciar amb èxit el cultiu de les cols

consells camp plantes mesos

Qui menja caragols per l’abril, que es prepare per a morir

Avisa tradicionalment sobre el perill de consumir-los massa aviat, quan encara poden estar alimentant-se de plantes tòxiques o estar massa tendres,

animals menjar mesos mort

Qui menja caragols per Sant Joan no arriba a Sant Pere

Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Té un punt de superstició barrejat amb un consell pràctic de salut! Tradicionalment es deia que a finals de juny, amb l'arribada de la calor forta, els caragols comencen a "purgar-se" o a menjar herbes que poden ser tòxiques o indigestes per als humans. Com que només hi ha cinc dies de diferència entre Sant Joan i Sant Pere, la dita fa broma (o por!) amb la idea que una mala digestió o una intoxicació et pot portar a l'altre barri en temps rècord.

animals menjar mesos sants

Qui menja cargols per l'abril, que es prepari per a morir

És una supestició. La frase suggereix precaució, possiblement perquè a la primavera els cargols mengen plantes que podrien ser tòxiques, o simplement per tradició culinària que indica que la seva millor època no és l'abril.

animals menjar mesos mort

Qui menja cargols per Sant Joan, té diners tot l'any.

24 juny. Diuen de la nit del 23 de juny que té molta màgia. Molts rituals i creences envolten la nit de Sant Joan. Aquesta dita suggereix que menjar cargols per la revetlla de Sant Joan porta bona sort, prosperitat i diners durant tot l'any. És una tradició gastronòmica arrelada on els cargols, sovint acompanyats de vi i salses picants, es converteixen en un símbol de bon auguri. La dita vincula la tradició culinària de la caragolada (menjar cargols) amb l'atzar i la riquesa.

animals any diners menjar mesos+1

Qui naix pel juliol, el cap sempre li dol

Vol dir que els pollets nats en aquest mes solen morir.

cos huma mesos

Qui ni pa ni oli té, passa un mal gener

Es tracta dels aliments més bàsics

plantes menjar mesos

Qui no bat pel juliol ha de batre quan pot

La temperatura de juliol és la millor de l'anya per batre, perquè sol ésser molt seguida i regular: el vent serè de matí, qua ajuda la rompuda i batuda i a la tarda, la marinada, que facilita la feina de ventar i de separar el gra del boll.

camp mesos

Qui no bat per l'agost, bat sense gust

Les coses s’han de fer en el moment oportú o ja no es poden fer, o costen més de fer, o ja no són igual

camp mesos

Qui no celebra el Nadal, és home que molt poc val

25 desembre. És una opinió

festivitats mesos persones

Qui no celebra el Nadal, poc val

25 desembre. És una opinió

festivitats mesos

Qui no es banya pel juliol, no es banya quan vol

Significa que si no aprofites per refrescar-te o banyar-te durant la calor intensa d'aquest mes, difícilment trobaràs una millor ocasió després.

mesos

Qui no es banya per Sant Joan, no es banya en tot l'any

24 juny. Aconsella de prendre almenys un bany anual aprofitant la calor; i aquest era el dia propici per ser un dia màgic des de l’antiguitat i que el bany curava les malalties de la pell

mesos sants

Qui no fa formiguers el juliol, no els fa quan vol

Allò que no es fa en el moment oportú, o ja no es farà o es farà malament o a destemps

treball mesos animals

Qui no menja per Sant Joan, o és boig o no té pa

24 juny. Tota festivitat o celebració mediterrània roda al voltant del menjar; ací en concret es refereix a la collita cerealista, que es fa al juny. assenyala l'obligatorietat de gaudir del menjar quan hi ha abundància.

menjar mesos sants

Qui no pesca pel juliol, no pesca quan vol

Per aquest temps, tots els oficis de mar tenen feina, puix que hom pot emprar gairebé tots els instruments de pesca i servir-se de tots els ormeigs.

mesos oficis

Qui no pesca pel juliol, o no sap pescar, o pescar no vol

Per aquest temps, tots els oficis de mar tenen feina, puix que hom pot emprar gairebé tots els instruments de pesca i servir-se de tots els ormeigs.

mesos oficis

Qui no sala pel març o per l'abril, perd la sal i el barril [o el pernil]

menjar mesos

Qui no sembra a l'octubre, de dol es cobre

Indica que l'octubre és el mes clau per a la sembra de cereals (blat, ordi, sègol). Si no es fa en aquest moment, la collita serà deficient, provocant "dol" o pena per la pèrdua.

camp mesos

Qui no té era ni trull, pel juliol, es treu un ull

Qui no posseeix els mitjans de producció necessaris ha de llogar-los cada vegada i perdre part del benefici

camp mesos

Qui no té ovelles a l'hivern ni garbes a l'estiu, en gran descans viu

mesos plantes estacions

Qui no trilla al juliol, no trilla quan vol

És l'època de batre i cal aprofitar-la. En sentit figurat es refereix a que les coses s'han de fer en el moment oportú o ja no es poden fer, o costen més de fer, o ja no són igual.

mesos

Qui pel juny no pot mantenir el burro ni pel setembre el ca, més val que plegui

animals mesos

Qui pel març fa el dia tres, fa tota la resta del mes

L’oratge és molt similar durant tot el mes

mesos oratge