Refranys camp

D'olives i de glans, tantes en cullen els petits com els grans (Es diu per justificar o explicar que en la feina de collir olives intervinguin famílies senceres, inclosos els infants)

plantes, camp

De blat i de palla, com més n'hi ha, més se'n gasta

menjar, camp

De casar i sembrar, ningú consells pot donar (És arriscat donar una opinió personal en aquests afers, ja que cada persona té unes circumstàncies diferents)

consells, amor, camp

De cavar, tothom en sap; de podar, ja no tant

camp

De dona finestrera, de camp vora ribera i de vinya en camí ral, no se'n treu gaire cabal (Qui passa el temps distraient-se no treballa)

persones, treball, vinya, plantes, diners, camp

De flor de Març, fruit no en veuràs

plantes, mesos, camp

De genollons collia, collia; de genollons collia codonys; quan m'ajupia codonys collia; quan m'aixecava codonys agafava

camp, cos huma, plantes

De jugar a cartes i de sembrar, mai no se'n sap prou

camp, joc

De l'aigua de l'octubre i del sol del maig, en neix el sembrat (Si plou després de la sembra del setembre i l'oratge primaveral no ix rebolicat, tot va bé per als cereals)

aigua, camp, mesos, oratge

De la flor de gener per les abelles va bé (Quan hi ha abundància de flors en temps de precarietat alimentària, les abelles es poden nodrir i fer bona producció de mel)

mesos, animals, camp

De la flor de gener se'n fa el meler (Quan hi ha abundància de flors en temps de precarietat alimentària, les abelles es poden nodrir i fer bona producció de mel)

camp, animals, mesos

De la flor de gener, ningú no omple el graner [o paner] (Vol dir que si l'ametller floreix massa primerenc, la flor cau i no fa fruit)

plantes, camp, mesos

De la flor de març, no s’ompli el sac (La floració que despunte en aquest mes encara està en perill de gelada)

mesos, camp, oratge

De la flor que el març vorà, poc de fruit se’n menjarà (La floració que despunte en aquest mes encara està en perill de gelada)

camp, mesos, oratge, plantes

De la vinya plantada per St. Martí, en surt el millor vi (11 novembre) (Això diuen)

vinya, plantes, sants, camp, mesos

De llavor de ceba no collireu pebre

plantes, camp

De Mare de Déu a Mare de Déu, el blat collireu [16 juliol] (De la Mare de Déu del Carme (16 de juliol) a la Mare de Déu de l'Assumpció (15 d'agost)

camp, festivitats, mesos

De sant Joan a Sant Pere, sembraràs les fesoleres [o la setmana fesolera] (24 juny) (29 juny) (A cavall entre juny i juliol és el moment idoni de la sembra)

plantes, mesos, camp, sants

De Sant Miquel a Sant Miquel, es cull de tot i no queda res [Fa referència al període de temps que va des de Sant Miquel de maig (dia 8 de maig) fins a Snt Miquel de setembre (el 29 de setembre), època de bonança estival.]

sants, camp

De sembrar i casar, consells no vulguis donar

consells, amor, camp

De sembrar, d’embarcar i de casar, consell no en vulguis donar (Per molta professionalitat que es tinga, la naturalesa de les coses i de les persones és variable i diferent en cada cas)

persones, amor, consells, donar, camp

De terra d’alacrans, pocs pans (Els alacrans es crien en zones desèrtiques pedregoses, i per tant impossibles de llaurar)

animals, camp

De terra fluixa, collita fluixa

camp

De Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir (11 novembre) (Convé plantar de novembre en avant, que és quan les plantes hivernen i tenen bon reg pluvial)

plantes, sants, festivitats, camp, mesos

De vaques llaurat i de dones cavat, mal treballat i pitjor trepitjat

animals, treball, camp, persones

Del fem el bon llaurador, sol fer plata i també or

oficis, camp, bona

Del juliol fins al darrer, tin el teu blat dins el graner

camp, plantes, mesos

Dels rastrols d'uns, altres fan garbes

camp, plantes

Desembre ben fred, bon any i ben esplet

any, camp, oratge, mesos

Desembre molt fred, bon gener i millor esplet

camp, oratge, mesos

Desembre never ompli botes i graner (Fa referència a la influència que té la neu durant aquest mes per tirar endavant els sembrat de la vinya i el blat)

oratge, vinya, camp, mesos

Desgraciat del masover que cada dia ha de donar el bon dia a l'amo (Significa que el subordinat que té el seu superior contínuament prop d'ell, no pot estar tranquil ni gaudir de llibertat)

camp, oficis

Després de gener poda l'arbre fruiter (És el moment en què els arbres dormen i la saba està inactiva, i si es fa quan no hi ha lluna visible, la llenya no es corca)

camp, plantes, mesos

Després de mort ni vinya ni hort (El que s’haja de fer, s’ha de fer en vida. Després, ja no podrem)

mort, camp, vinya, plantes

Després de segar ve el batre (Ho diuen per recomanar l'orde natural en tota cosa)

camp

Déu ens dóna bones mans, però no ens treballa els camps (Ens dóna els mitjans, però la feina l'hem de fer nosaltres)

bona, camp, cos huma, déu, donar, treball

Dia de calçons amples (Dia en què es pot treballar al camp)

dia i nit, maneres de dir, camp

Dia de llaurar (Extensió de terra que es llaura en un jornal)

maneres de dir, dia i nit, camp

Dia que no pugues llaurar, deus les eines arreglar [o adobar]

dia i nit, camp

Diada de port i cova (Dia de temporal, entre els mariners, o dia de pluja de gregal o de tramuntana, entre els pagesos)

camp, oratge, mar

Dijous Sant, a collir frígola al camp

camp, plantes, festivitats

Dilluns el cullo, dimarts el molc, dimecres el garbello, dijous el pasto, divendres el coc, dissabte me'l menjo i diumenge el paeixo. (Setmana del llaurador)

camp, oficis, setmana

Dins gener, ja floreix l'ametller (Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit)

plantes, camp, mesos

Diu el blat al sembrador: al juliol estaré amb vós (Ja sabeu quan se sega aquest cereal)

mesos, camp, oficis, plantes

Diu el blat, amb un gra o dos, en juny seré amb vós (Les espigues ja mostren els seus grans, encara menuts)

mesos, camp, plantes

Dona i vinya donen a l'home alegria.

camp, vinya, persones, alegria

El bé se sembra a la terra i es recull al cel

camp, be

El blat curt o llarg pel juny ha de ser segat (La sega sol ser en juny, perquè al juliol ja fa massa calor

mesos, camp, plantes

El blat el dóna déu, la farina el moliner

camp, oficis, déu, plantes, donar

El blat gitat, fa plantar a l'amo (L’interés pel benefici fa espavilar-se. (Es cereals que es dobleguen per l’abundància de gra fan que el propietari es pose mans a l’obra per segar la collita))

camp, plantes

Pàgina 6 de 27.

El Refranyer