«Nadal» — 354 resultats

text: Nadal + Modifica la cerca
A Nadal al foc, i a Pasqua al joc [o sol]
25 desembre. El fred es combat en el llit o dins de casa, mentre que el bon temps demana activitats i diversions a l’aire lliure
dormir festivitats foc oratge
A Nadal els focs. a Pasqüa els jocs
25 desembre. Les dues pasqües reuneixen tradicionalment la gent, l’una a l’aire lliure i l’altra dins casa
festivitats foc
A Nadal l'all al bancal
25 desembre. És el moment idoni per la plantació.
camp festivitats mesos plantes
A Nadal manta no hi cal
25 desembre.
festivitats oratge
A Nadal neu a la serra, i pau a la terra
25 desembre. Invoca la pau social i familiar pròpia d'aquestes dates, lligant el benestar del camp amb el de les persones.
festivitats mesos oratge
A Nadal no emplees cabal ni en ceba ni en all
Desaconsella fer-ne una plantació massiva, ja que no sabem si l’hivern resultarà plovedor o sec
mesos plantes diners festivitats camp
A Nadal, capa no en cal; d'allí en allà, fred no en farà
25 desembre. Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal
festivitats mesos oratge indumentària
A Nadal, fred com cal
25 desembre. Sol fer fred, però no tant com el dia de Reis
festivitats mesos oratge
A Nadal, la roba tota cal
25 desembre. Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal.
festivitats oratge indumentària
A Nadal, l’all, al bancal i a Sant Joan, a casa
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Són els moments idonis per a la plantació i la recol·lecció. A Nadal, l'all al bancal: Significa que el solstici d'hivern és el moment òptim per a la sembra. L'all necessita passar fred per dividir-se bé en grans. A Sant Joan, a casa: Pel 24 de juny, la planta ja s'ha assecat i és el moment de la collita. Si es deixen a terra més temps, les tiges es podreixen i el cap de l'all es pot obrir.
camp festivitats mesos plantes sants
A Nadal, neules.
25 desembre. Per les festes de Nadal es mengen neules. Aquest costum ve del segle XIII.
festivitats
A Nadal, tot ací dalt
25 desembre. [ací = a la boca]. Nadal és una celebració en la que es menja molt
festivitats menjar
A Nadal, una passa de gall
25 desembre. Indica que la duració del dia s'allarga una mica
animals festivitats mesos
A qui veges amb espardenyes [o capa] per Nadal, no li preguntes com li va
25 desembre. Les dates de Nadal, són percebudes com a dies freds.
festivitats indumentària
A Santa Llúcia un pas de puça, a Nadal un pas de pardal, als Reis bèstia qui no ho coneix
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Reis: 6 gener. Aquest refrany popular català descriu com s'allarguen els dies al voltant del solstici d'hivern (13 de desembre - 6 de gener), indicant un increment progressiu i gairebé imperceptible al principi: "pas de puça" (13/12), "pas de pardal" (Nadal) i el creixement ja evident per Reis ("ase/bèstia qui no ho coneix").
animals festivitats mesos sants
A Santa Llúcia un pas de puça, a Nadal un pas de pardal, als Reis bobo és qui no ho coneix, a Sant Antoni un pas de dimoni, a Santa Agnés una hora més
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Reis: 6 gener. Santa Agnés: 21 gener. Aquesta dita popular descriu com s'allarguen progressivament les hores de claror a l'hivern, des del solstici (desembre) fins al gener, utilitzant metàfores animals per indicar l'augment de la durada del dia.
animals festivitats mesos sants
A vores de Nadal, Pasqua... .
25 desembre. Proxim a Nadal, Pasqua...
maneres de dir
Abans de Nadal capa no cal
25 desembre. Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal
festivitats mesos oratge indumentària
Abans de Sant Blai encara és Nadal
3 febrer. La gent vella creia que les festes de Nadal duraven fins a la Candelera, i durant aquest període fou costum menjar torrons totes les festes i cada diumenge, i,com van explicar fins a aquest dia hom no desguarnia el pessebre.
festivitats mesos sants
Aigua per Sant Joan, vinagre és per Nadal
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Refrany català que adverteix que la pluja a finals de juny (Sant Joan) és molt perjudicial per a la vinya. Aquesta humitat inoportuna afavoreix les malalties del cep, espatllant el raïm i provocant que el vi resultant sigui agre o de mala qualitat quan arribi el Nadal.
aigua mesos oratge sants vinya
Amoretes pel gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer
25 desembre. És una dita que destaca la rapidesa del festeig i la formació d'una família. L’enamorament porta a la boda i al naixement de fills.
amor festivitats mesos parentiu
Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta
25 desembre. Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims
animals festivitats menjar mesos oratge
Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa li donarem un tall
25 desembre. Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims
animals festivitats menjar mesos
Ara ve Nadal, menjarem torrons, i amb una guitarra cantarem cançons
Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims
cantar mesos menjar festivitats
Ara ve Nadal, posarem el porc en sal, la truja a la pastera i farem xera, xera
25 desembre. Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims
animals festivitats menjar mesos
Benvingut sia el gall, encara que sia [o mes que haja] passat Nadal
25 desembre. Manifesta que un regal és sempre apreciat per qui el rep
animals festivitats
Bocs amb davantal, cabrits per Nadal
25 desembre. Als cabrots se’ls posa un davantal en l’època de zel a fi que no prenyen tot el ramat
animals festivitats
Boires per Nadal no fan bé ni mal
25 desembre. Indica que la boira durant l'època nadalenca té un impacte neutre sobre el camp i el clima futur. A diferència d'altres moments de l'any on la boira pot anunciar canvis dràstics o perjudicar les collites, a l'hivern profund es considera un fenomen normal i inofensiu.
festivitats mal oratge be
Boires per Nadal, migjorn en gran
25 desembre. Indica que si hi ha boira durant les festes de Nadal, es preveu l'arribada de vents del sud (migjorn), sovint associats a temps més suau o canviant.
festivitats mesos oratge
Boires per Nadal, migjorn o mestral
25 desembre. Assenyala que, segons la saviesa popular, si el dia de Nadal hi ha boira, el temps posterior sol derivar cap a dos vents molt concrets: el migjorn (vent del sud) o el mestral (vent del nord-oest). La dita suggereix un canvi de temps definitiu, ja que tant el migjorn com el mestral tenen la capacitat d'escombrar la humitat, dissipar la boira i obrir el cel.
festivitats oratge
Bon dia i bon any que Déu nos do, per Nadal bona porcella i per Pasqua un bon moltó
25 desembre. És una salutació amb desig, o la resposta a una salutació
animals any bona déu festivitats
Bona casa i bona brasa, bona brasa i bon tió, i bon Nadal que Déu ens do
25 desembre. Vol dir que a les cases riques hi ha abundància de tot
bona casa déu festivitats foc
Bona sort per Nadal, desventura per Sant Joan.
Nadal 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Nadal i Sant Joan són els dos moments oposats de l'any. El refrany suggereix que si has tingut una ratxa de sort extraordinària durant l'hivern (Nadal), és probable que la balança es compense amb algun contratemps quan arribe l'estiu (Sant Joan). La "desventura" de l'estiu: Sovint es refereix a les pèrdues en les collites o a la salut, ja que la calor de juny i juliol podia portar malalties o tempestes que arruïnaven el treball de tot l'any.
bona festivitats mesos sants
Bona sort per Sant Joan, desventura per Nadal
Sant Joan: 24 juny, Nadal: 25 desembre. ens diu que qui gaudeix d'un estiu ple de abundància, bones collites i èxits (la sort de Sant Joan), sovint arriba a l'hivern amb les mans buides o amb dificultats (Nadal).
bona festivitats mesos sants
Bregues per Sant Joan, pau hi haurà per Nadal
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Suggereix que els conflictes, discussions o desavinences (bregues) que sorgeixen durant l'estiu, cap al solstici de juny (Sant Joan), se solucionaran i portaran a un estat de reconciliació i calma per Nadal. Indica que les disputes temporals o passatgeres solen calmar-se amb el pas del temps, simbolitzant el cicle entre l'activitat estiuenca i la tranquil·litat hivernenca.
festivitats mesos sants
Cada cosa pel seu temps per Nadal, neules, i per l'estiu, cigales
25 desembre. Cal esperar el moment oportú. recomanen un ordre i un temps per a les feines, les festes…
animals festivitats mesos
Cada dia no és Nadal
25 desembre. Cal aprofitar els bons moments que se’ns presenten
festivitats
Calors de Nadal són frescors per Pasqua
25 desembre. Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit. Expressa la creença tradicional que si el temps és inusualment càlid durant el Nadal, la primavera següent (Pasqua) serà freda o inestable.
festivitats mesos oratge
Carnestoltes moltes voltes, Pasqua de mes a més, Nadal cada dos dies, Quaresma, no tornes més
Nadal: 25 desembre. Lloa les festivitats i deplora l’època sense festes. Aquesta dita popular catalana expressa el desig de perllongar les festes, l'abundància i la gresca (Carnestoltes, Nadal, Pasqua), mentre es rebutja el període de privacions i austeritat de la Quaresma. Es una exaltació de la disbauxa contraposada al període laboral i de dejuni.
festivitats
Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes
Nadal: 25 desembre. És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables
festivitats
Carnestoltes quinze voltes, i Nadal de mes en mes. cada dia fossin festes, i la Quaresma mai vingués
Nadal: 25 desembre. És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables
festa festivitats
Carnestoltes, moltes voltes, i Nadal de mes a mes; Pasqua totes les setmanes; la Quaresma mai vingués
Nadal: 25 desembre. És un desig generalitzat que hi haja sempre festa i alegria i no mai privacions i tristor
festivitats
Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués; la butxaca, proveïda, no digués jamai que no; tot el dia cridaria noia, porta'm el porró
Nadal: 25 desembre. És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables.
festivitats
Castanyes per Nadal saben bé i es paeixen mal
25 desembre. [Pair = digerir, coure, assimilar]. Les castanyes torrades calfen les mans fredes i la panxa i resulten apetitoses, encara que costen de pelar i són un punt indigestes.
festivitats menjar mesos
Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal.
Santa Teresa: 15 octubre. Sant Martí: 11 novembre. Nadal: 25 desembre. Aquesta dita popular és un resum dels preparatius i provisions que les cases feien antigament per encarar l'hivern. Amb l'arribada de la tardor i l'escurçament dels dies, calia proveir-se de cera per fer espelmes i tenir llum. Sant Martí marca la temporada de la matança del porc. Les gallines i capons eren el plat estrella de Nadal.
animals festivitats menjar mesos sants
D'olives, una per sant Joan i cent per Nadal
Sant Joan: 24 juny, Nadal 25 desembre. Descriu perfectament el cicle de maduració del fruit: per Sant Joan l'oliva tot just és un granet incipient, però si tot va bé, al desembre la collita serà generosa.
festivitats mesos plantes sants
De la Purísima a Nadal, tres tirs de pardal
La purísima: 8 desembre. Nadal: 25 desembre. Per indicar el poc de temps que falta de la Purísima a Nadal.
animals festivitats mesos
De la Puríssima a Nadal desset dies de cabal
[cabal = just, exacte. La Puríssima: 8 desembre. Nadal: 25 desembre. Ja podeu fer el càlcul
festivitats mesos
De Nadal a Carnaval, set setmanes, tant se val
Nadal: 25 desembre. La festivitat de Carnestoltes o Carnaval se celebra al febrer abans de l’inici de la Quaresma
festivitats
De Nadal a Carnestoltes tot el món va en tretze voltes
Nadal: 25 desembre. Sempre que s'acaben unes festes, automàticament ja pensem en les pròximes. Així doncs, quan s'acaben les de Nadal, la tendència és tenir la mirada posada en Carnestoltes i Pasqua. Entre Nadal i Carnestoltes més o menys hi ha unes set setmanes, ja que el Carnaval normalment se celebra al febrer.
festivitats
De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes
Nadal: 25 desembre. [desimboltes = aproximadament, si fa no fa, llargues]. La festivitat de Carnestoltes o Carnaval se celebra al febrer abans de l’inici de la Quaresma
festivitats
De Nadal a Nadal un any va
25 desembre. Sense cap dubte
any festivitats
De Nadal a Sant Anton, festes són
Nadal: 25 desembre. Sant Anton: 17 gener. Enllaça les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis amb la festivitat de Sant Antoni, que és la gran festa dels animals i l'inici de les "festes barbudes". Indica que, durant aquestes setmanes, la gent aprofita per estar de festa i menjar bé, sovint allargant la celebració fins que el gener ja és ben entrat.
festa festivitats mesos sants
De Nadal a Sant Antoni no vagis a l'Aragó
Nadal: 25 gener. Sant Antoni: 17 gener.
festivitats mesos sants
De Nadal a Sant Blai, va perdre la vella el seu cabdal
Nadal: 25 desembre. Sant Blai: 3 febrer. En el cru hivern, la terra i el ramat no produeixen mentre que les provisions i la llenya decreixen. La pobra vella, de tant de fer festes, de tant de menjar i de tant de cremar llenya per escalfar-se des de Nadal fins a Sant Blai, es va quedar sense ni un ral.
festivitats mesos oratge sants
De Nadal a Sant Joan, va mig any
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Exacte. Són el solstici d’hivern i el solstici d’estiu, respectivament. El refranyer ens recorda la dualitat del calendari: del fred intens a la calor del solstici, de la nit més llarga a la més curta. És la mesura perfecta del pas del temps a la nostra cultura.
any festivitats mesos sants
De Nadal a Sant Julià, tretze dies hi ha
Nadal: 25 desembre. Sant Julià: 7 gener. Ja podeu fer el càlcul. Si comptes des del 25 de desembre fins al 7 de gener, surten exactament tretze dies. Sovint s'utilitza per indicar que s'han tancat totes les celebracions del solstici d'hivern.
festivitats mesos sants
De Nadal i de Sant Joan, només hi ha un cada any
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Recomana aprofitar aquestes efemèrides festives per menjar bé i divertir-se
any festivitats mesos
De novembre a Nadal, neu, pluja, temporal i mal temps cabal
25 desembre. Es d'esperar. Entrem a l'hivern.
festivitats mesos oratge
De Sant Andreu a Nadal no hi ha un mes cabal, i una vella que ho va comptar per Sant Joan l'hi va trobar
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Aquests dos refranys són contradictoris: el segon pot indicar que, en efecte, de Sant Andreu (30 de novembre) a Nadal no hi ha un mes, però sí que hi és si es compta fins a Cap d'Any.
festivitats mesos sants
De Sant Andreu a Nadal no hi ha un mes per un igual; la vella que ho va comptar pel Cap d'Any l'hi va trobar
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Recurs mnemotècnic per recordar dates assenyalades. Documentat a Amades (1950). Sant Andreu és el 30 de novembre. Evidentment, del 30 de novembre al 25 de desembre no hi va pas un mes sencer i per això cal anar-se'n fins a Cap d'Any (1 de gener) per trobar aquests 30 dies.
any festivitats mesos sants
De Sant Andreu a Nadal, tot un mes no hi és cabal
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. La diada de Sant Andreu s'escau sempre molt aprop del temps d'Advent i participa ja de l'ambient prenadalenc.
festivitats mesos sants
De Sant Joan a Nadal, mig any cabal
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Són els solsticis d'estiu i d'hivern, respectivament, o siga, el dia més llarg i la nit més llarga de l'any
any festivitats mesos sants
De sant Joan a sant Miquel, mesos tres. I de sant Miquel a Nadal, altre tant.
Sant Joan: 24 juny. Sant Miquel: 29 setembre. Nadal: 25 desembre. Indica la distància que hi ha entre aquestes festivitats. És la lliçó magistral de la saviesa popular sobre les quatre estacions: marquen els trimestres que divideixen l'any agrícola i vital.
festivitats sants
De sant Joan de juny a sant Joan de Nadal, sis mesos van
Sant Joan: 24 juny. Sant Joan: 27 desembre. Ens recorda que el 24 de desembre també és el dia de Sant Joan (l'Evangelista), situat exactament a l'altra banda del calendari del Sant Joan Baptista. És el mirall del solstici: de la llum màxima de juny al naixement de la llum al desembre.
mesos sants
De Sant Joan de juny, al de Nadal, mig any cabal
Sant Joan: 24 juny. Sant Joan: 27 desembre. Són els solsticis d'estiu i d'hivern, respectivament, o siga, el dia més llarg i la nit més llarga de l'any.
festivitats mesos sants
De Sant Lluc a Nadal, tots estudien per igual: poc i mal
Sant Lluc: 18 octubre. Nadal: 25 desembre. Aquesta dita és el retrat perfecte de la mandra de la tardor. És tradicional el poc rendiment estudiantí durant el primer trimestre del curs
festivitats mesos sants ensenyar
De Sant Martí a Sant Andreu, setmanes tres; de Sant Andreu a Nadal, gairebé un mes
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Aquest refrany és una fórmula mnemotècnica per calcular el temps que queda fins a les festes de Nadal utilitzant les dates clau del santoral de novembre i desembre. De Sant Martí a Sant Andreu: Hi ha exactament 19 dies, es compten com a "setmanes tres" (21 dies aproximadament). De Sant Andreu a Nadal: Hi ha 25 dies, el que el refranyer defineix com a "gairebé un mes".
festivitats mesos sants
De Sant Tomàs a Nadal just una passa de gall
Sant Tomàs: 21 desembre. Nadal: 25 desembre. Indiquen que la duració del dia s'allarga una mica, gairebé un pas curt com el d'un gall.
animals festivitats mesos sants
De Sant Tomàs a Nadal, un pas de gall
Sant Tomàs: 21 desembre. Nadal: 25 desembre. Indiquen que la duració del dia s'allarga una mica, gairebé un pas curt com el d'un gall.
animals festivitats mesos sants
De Sant Tomàs a Sant Anton temps de Nadal som.
Sant Tomàs: 21 desembre. Sant Anton: 17 gener. Nadal: 25 desembre. Per Sant Tomàs, tradicionalment era el dia que s'encetaven els preparatius forts, es matava el porc i les fires de Nadal estaven al seu punt àlgid. La gent vella creia que les festes de Nadal duraven fins a la Candelera, per bé que els més austers les limitaven fins a sant Antoni. Fins que no passen els animals per la benedicció de Sant Antoni, no es donen per acabats els excessos i el recés de l'hivern.
festivitats sants temps
De Sant. Miquel a Nadal reina el mero pel roquissal.
Sant Miquel: 29 setembre. Nadal: 25 desembre. És la millor època de pesca d’aquest gran peix de carn saborosa. Les aigües encara mantenen una temperatura agradable abans del fred rigorós de gener. Durant aquests mesos, el mero (que és un peix solitari i territorial) es deixa veure més a prop de la costa i dels roquissars a poca profunditat, buscant aliment per preparar l'hivern.
animals festivitats sants mar
De Santa Caterina a Nadal va un mes cabal
Santa Caterina: 25 novembre. Nadal: 25 desembre. [cabal = just, exacte, ben comptat]. Està clar. Fa referència a la precisió del calendari santoral per comptar els dies fins a les festes nadalenques.
festivitats mesos sants
De Santa Caterina a Nadal, un mes no hi val
Santa Caterina: 25 novembre. Nadal: 25 desembre. D'aquí a Nadal hi ha un mes. És una observació popular sobre com de ràpid passa el temps a finals d'any. Les hores de sol són poques i la feina és molta; els dies "volen" i sembla que el mes s'acabi en un obrir i tancar d'ulls. Entre matances del porc, fires de Santa Llúcia i preparatius nadalencs, la sensació és que el calendari corre més que nosaltres.
festivitats mesos sants
De Santa Caterina a Nadal, un pas de pardal.
Caterina: 25 de novembre. Nadal: 25 de desembre. Fa referència a l'allargament imperceptible dels dies entre el dia de Santa Caterina i el dia de Nadal. Indica que en aquest període el dia guanya molt poca llum, com un pas petit d'un pardal.
festivitats mesos sants
De Santa Llúcia a Nadal, dotze dies de cabal.
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Exactament. Indica l'inici del compte enrere per Nadal, tradicionalment marcat per la fira de Santa Llúcia, on s'adquirien els elements necessatius per al pessebre i la decoració.
festivitats mesos sants
De Tots Sants a Nadal perd la fornera son cabal
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. [cabal = capital, diners, fortuna] Fa referència al fet que, en el període entre l'1 de novembre i el 25 de desembre, la fornera gasta els seus estalvis o guanys a comprar llenya per abastir el forn durant tot l'hivern, i és un temps d'inversió i pocs beneficis.
diners festivitats mesos oficis
De Tots Sants a Nadal, justa una passa de gall
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. Des de l’1 de novembre es nota que el dia va acurtant. La "passa de gall" és una metàfora que indica una distància molt curta o un període breu, suggerint que les setmanes volen durant aquesta època de tardor cap a l'hivern.
animals festivitats mesos
De Tots Sants a Nadal, l'hivern formal
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. En cara que el fred siga més suau que el de gener i febrer, en un any normal ha de començar el fred l’1 de novembre on el temps es torna clarament hivernal, consolidant el fred, la pluja o el vent.
estacions festivitats mesos oratge
De Tots Sants a Nadal, les set setmanes fosques de l'any
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. Som en els dies més foscos de l'any. Coincideix amb el pas de la tardor a l'hivern, quan els dies es fan més curts fins a arribar al solstici d'hivern (el dia més curt de l'any, entorn del 21 de desembre).
festivitats mesos oratge setmana
De Tots Sants a Nadal, neu i pluja i vent cabal
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. La fi de la tardor, la temperatura decreix, la humitat ambiental creix i el mal oratge apareix. Assenyala que en aquest període és habitual el mal temps, incloent-hi pluges, vent fort i les primeres neus o glaçades, marcant l'inici formal de l'hivern.
festivitats mesos oratge
De Tots Sants a Nadal, o bé ploure o bé gelar
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. A la fi de la tardor, la temperatura decreix i la humitat ambiental creix. És una època típica de la tardor on les temperatures baixen i les precipitacions són freqüents, ja sigui en forma de pluja o glaçades.
festivitats oratge be
De Tots Sants a Nadal, o ploure o nevar
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. A la fi de la tardor, la temperatura decreix i la humitat ambiental creix. És una època típica de la tardor on les temperatures baixen i les precipitacions són freqüents convertin-se en neu a les zones altes.
festivitats mesos oratge
De Tots Sants a Sant Andreu, un mes breu, i de Sant Andreu a Nadal, no hi ha pas tant
Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Hom compara la fita calendàrica del Nadal amb d'altres festes, unes vegades per relacionar-les quant al temps, i d'altres dins d'altres plans d'idees. "Un mes breu": Com que els dies són tan curts i la llum marxa tan d'pressa, la sensació és que el novembre s'escapa de les mans. "No hi ha pas tant": De Sant Andreu a Nadal només hi ha 25 dies. És el període de l'Advent, un tram final on els preparatius nadalencs fan que el calendari corri més.
festivitats mesos sants
De Tots Sants a Sant Martí, onze dies hi comptí, i de Sant Martí a Nadal, un mes i mig cabal
Tots Sants: 1 novembre. Sant Martí: 11 novembre. [cabal = complet, sencer]. Exactament. De Tots Sants a Sant Martí: La resta és neta, són exactament els 11 dies que diu la rima. De Sant Martí a Nadal: Aquí tenim aproximadament 44-45 dies, que és, un mes i mig (uns 45 dies). Aquest període és el cor de la tardor, on es feia el pas definitiu del record als difunts (Tots Sants) a la taula plena de la matança i les festes.
dites festivitats mesos sants
Demà de Nadal, arròs de catedral
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. El segon dia de Nadal, que és Sant Esteve, és costum aprofitar les sobres de la dinada anterior per fer un nou dinar especial
festivitats menjar mesos
Dia de Nadal
25 desembre. El dia en què es commemora el naixement de Jesucrist
festivitats dia i nit maneres de dir
Diner per Nadal, pobresa per Sant Joan
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Qui es beneficia de les collites de l’estiu, va gastant al llarg de l’hivern. Ens adverteix que si ens passem de la ratlla amb les despeses durant les festes de desembre, arribarem al solstici d'estiu amb les butxaques buides.
diners festivitats mesos sants
Durar de Nadal a sant Esteve
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Durar molt poc de temps.
festivitats mesos sants
El bon filar, de Sant Miquel a Nadal
Sant Miquel: 29 setembre. Nadal: 25 desembre. Des del 29 de setembre fins a la fi de l’any és temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa. És el període òptim per filar la llana o el lli. Coincidint amb la tardor, quan els dies es fan més curts i les feines al camp disminueixen, les dones es reunien per filar a la vora del foc durant les vetllades.
bona festivitats mesos sants treball
El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. La tradició gastronòmica es fonamenta en el fet que cada animal o vegetal està millor en un moment que en un altre. Defineix el menú ideal segons el preu i la disponibilitat de la carn a cada estació. El conill, més lleuger per a la calor de juny, i el pollastre (o el capó), més festiu i nutritiu per al fred de desembre.
animals festivitats mesos sants
El conill per sant Joan, i la perdiu, per Nadal.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Són els moments en què la seua carn és més tendra i saborosa. Ens recorda que al juny els conills abunden i estan en el seu punt, mentre que la perdiu és la peça de caça noble que corona la taula quan arriba el fred intens de desembre.
animals festivitats menjar mesos sants
El forn, pel Nadal, no para un instant
25 desembre. Per dues raons: perquè tots conviden a tots generosament a menjar i perquè calfa la casa
festivitats foc menjar mesos
El fred cabal, un mes abans i un mes després de Nadal
25 desembre. Es nota més el fred de novembre per comparació amb la temperatura suau de l’octubre que el de desembre, perquè ja ens hi hem acostumat, i el dia de Reis sol començar el fred de veritat
festivitats mesos oratge
El fred de Nadal tot l'any va mal
25 desembre. Per Nadal és temps propi de fred.
any festivitats mal oratge
El mes de Nadal, o al llit o al fumeral
25 desembre. És com més calent s’està pel temps de fred
dormir festivitats mesos oratge
El pa per Nadal i el conill per Sant Juan
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. El refranyer ens recorda que cada aliment té el seu moment de glòria: el pa (com a base dels rics farcits, canelons i sopes de l'hivern) i el conill (com la carn més sana i lleugera per encendre les brases de l'estiu). Per Nadal necessitem el pa per a l'escudella, per sucar el rostit i per fer els galets. És l'aliment que atipa i escalfa. Per Sant Joan, el conill és ideal perquè es cou ràpid a la parrilla, no és pesada i fàcil de digerir.
animals festivitats menjar mesos sants
El quinzet guanyat per Sant Joan, quinzet i mig per Nadal
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Recomana estalviar i invertir. Qui ja té beneficis abans de l'època bona, que és l'estiu, pot esperar que l'economia li anirà millor.
diners festivitats mesos sants
El ral guanyat per Sant Joan és ral i mig per Nadal si hom sap guarda'l
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. [ral = diners]. Qui ja té beneficis abans de l’època bona, que és l’estiu, pot esperar que l’economia li anirà millor
diners mesos sants
El ral guanyat per Sant Joan, és ral i mig per Nadal
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. [ral = diners]. Qui ja té beneficis abans de l’època bona, que és l’estiu, pot esperar que l’economia li anirà millor
diners mesos sants dia i nit