Tema
persones
3.307 refranys catalogats sota aquest tema.
Ulls mig aclucats, molt desperts i espavilats
Les parpelles caigudes, com els ulls xicotets i el gest de mig tancar-los per agusar la vista, són indicatius de sagacitat i activitat mental
cos huma persones
Un altre dia serà germà
Expresió per negar-li a algú el que ens demana
maneres de dir persones
Un bastó tort fa anar dret
Els correctius, per lletjos que puguen semblar, ajuden a educar o a fer acatar la voluntat de qui té els mitjans per a imposar-se
persones
Un bon mosso un bon patró
oficis persones bona
Un camí i un mal veí, fan aixecar dematí
persones
Un compte fa l'ase i un altre el qui el mena
Significa que els plans d'una persona (l'ase) poden ser molt diferents dels del qui té el control o manega la situació (el traginer o el qui el mena). S'utilitza per indicar que la voluntat de qui mana s'imposa per sobre dels desitjos del subordinat
animals persones
Un convidat en porta set i l’amo en despatxa vuit
Critica els abusadors
menjar persones
Un convidat pot portar-ne tres i l'amo despatxar-ne quatre
Critica els abusadors
persones menjar
Un descontent en fa cent.
persones
Un esquitx d'home
Un home molt petit o insignificant
maneres de dir persones
Un gran campanar, un gran riu, i un gran senyor, mals veïns són
persones campana música
Un home de Palafrugell i un senyor de la Bisbal
[Municipis de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona]. L'home de Palafrugell: Representa la gent de mar (o suro), treballadora, directa i amb un punt de xaroneria orgullosa. El senyor de la Bisbal: Representa la capitalitat, la burocràcia i un cert aire de distinció (o de "vull i no puc") per ser el centre administratiu.
llocs persones
Un home mudat val per cent d’espellifats
[espellifat = espentolat, esparracat, arrupit, espellorfat, pollós]. La indumentària és fonamental, i a vegades determinant, en la impressió que causem als altres
persones
Un home valent i una bóta de vi bo, aviat s'acaben
Els qui presumeixen de valent prest troben sabata de son peu; i la bóta de vi… segons el qui la beu.
persones vinya
Un jove pot morir, però un vell no pot viure
Vol dir que ningú no s'escaparà de la mort, però que qui més exposat hi està són les persones grans.
mort persones salut
Un loco en fa cent
Es diu quan algú atrau l’atenció d’una colla de gent amb coses sense trellat o paraules sense fonament
persones
Un mal veí, és un mal matí.
Significa que un veí desconsiderat o molest (sorolls, crits, problemes) pot arruïnar la tranquil·litat diària i l'inici del dia. Subratlla la importància d'una bona convivència per a la pau mental i la qualitat de vida.
persones
Un no és ningú; dos en fan un, i a la de tres ja sap la dona qui és
Una persona sola és molt vulnerable En canvi, quan en són més de dos, vénen les desavinences perquè el tercer acaba trencant l’equilibri i l’entesa de la parella
persones
Un nuvi amb cabells blancs fa carnestoltes
Significa que un que es casa quan ja és vell s'exposa a fer el ridícul
amor persones
Un pet és l’alegria del pobret
És un alleujament ben econòmic
persones alegria
Un pic jeuen amb sa mare
Vol dir que una falta es pot perdonar, però si es repeteix, no mereix esser perdonada
persones
Un poc cada u, la barca va
Els esforços sumats multipliquen la força
persones mar
Un tio ric, el millor amic
Certament: uns, de cor; altres, de conveniència
diners persones
Un tot sol no pot fer el que molts hi són menester
És més probable encertar una cosa amb intervenció i opinió de dues persones que d'una tota sola
persones
Una bona casa la fan els bons veïns
Ens recorda que, abans d’establir-nos en un lloc que no coneixem, és important saber quin veïnatge hi trobarem
casa persones bona
Una dona en es portal, fa tanta planta com un ca a l'església
La dona que ix molt al carrer, sol tindre la casa com un femer
persones casa
Una dona escandalosa, és pitjor que una rabosa.
persones
Una dona sense arracades, sembla un burro sense morralles.
persones
Una dona sola, ni riu, ni canta, ni plora
El qui viu tot sol té poques emocions.
cantar persones riure/plorar
Una encaixada de mans és un pacte
En totes les cultures humanes, quan dues persones acorden una venda o un matrimoni, es donen la mà
cos huma persones
Una paraula és un pacte
A cada u se’l considera per determinats atributs o mèrits, i entre els humans s’aprecia la persona que té trellat en l’acompliment de la paraula donada
persones parlar
Una poma podrida en fa podrir d’altres
Les influències dolentes perverteixen. Les persones que freqüenten algun dolent acaben més o menys contaminades del seu comportament. S'utilitza per advertir que un sol element nociu pot fer malbé un conjunt sencer.
persones plantes
Una vegada que el diable i la dona van jugar, aquesta el va guanyar
diable joc persones
Una viuda ploriquejant, nuvi va buscant
amor persones riure/plorar
Una xica de Llaurí diuen que té molta manya per a enflocar ratolins i enviar-los a Favara
Municipis valencians a la comarca de la Ribera Alta
llocs persones
Uns tenen la fama i altres carden la llana
Indica la injustícia que uns s'enduen el reconeixement (bo o dolent) mentre altres fan la feina bruta, sofreixen les conseqüències o s'emporten el benefici real. S'utilitza quan s'atribueix a algú un mèrit o culpa que correspon a un altre.
persones maneres de dir
Val més el fum de casa meva que el foc de la teva
És un menyspreu
foc casa persones
Val més el pedaç que la camisa
Vol dir que es dóna més importància a la circumstància que a la substància, a les coses subsidiàries que no pas a les essencials
persones maneres de dir indumentària
Val més home sense diners que diners sense home
diners persones
Val més ser amo d'un ou que mosso d'un bou
Millor és ser petit i lliure que gran i esclau
persones animals oficis
Val més ser amo de poc que criat de molt
És preferible ser el cap que el subordinat.
persones
Val més ser amo menut, que gran criat
Diu que val més treballar en una propietat o empresa petita, i ser-ne l'amo, que no pas en una de gran i potent, i ser-hi un peó.
persones
Val més ser un petit pagès que un gran masover
Millor és ser petit i lliure que gran i esclau
oficis persones
Val més sort que ésser fill de reis
És el reconeixement que, per molts títols, herències o llinatges que tinguis, si la sort no t'acompanya, de poc serveix ser de sang blava. Moltes vegades, la sort o l’infortuni regeixen i determinen l’existència de cada ser vivent més que no les condicions materials de cada un. El refranyer ens diu que la fortuna és capritxosa i que un cop de sort pot valdre molt més que tota la riquesa del món.
persones
Val més un bon veí que un mal parent
Qui està físicament o anímicament més a prop nostre és qui ens pot ajudar
bona mal persones
Val més un esparrall [o una sardina, o un reix] a la mà que una tonyina nedar
Significa que és millor assegurar un benefici petit i real (l'esparrall o sardina a la mà) que somiar amb una gran riquesa incerta (la tonyina nedant lliure).
animals persones
Val més un home pacient que un de valent
Ho diuen per recomanar paciència.
persones
Val més un mal veí que un tocaor de violí
És una manera humorística de criticar als sorollosos
persones
Val més un mort que molts ferits
En circumstàncies molt extremes, és preferible que se sacrifique un individu per a salvar un col·lectiu
persones mort
Val més un que sap que deu que cerquen
Aquells que no se'n recorden de les coses o que no saben mai de què els parles, i dels que no els convé ni saber ni recordar… Del que no troba el que busca o que no sap ben bé el que busca…
persones
Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca
Qui està físicament o anímicament més a prop nostre és qui ens pot ajudar
persones llocs
Val més vellesa que llit
persones salut dormir
Val més virtut de cor, que bellesa de persona
cos huma persones
Valencià i home de bé, no pot ser.
gent llocs persones
Veí agraviat, guerra al costat
persones
Vell i viciós de curar dificultós
Qui està dominat per un vici al llarg de tota una vida, és irrecuperable
persones vell salut
Vell pintat, enteniment perdut
persones
Vell que baila, poca polseguera alga
persones vell música
Vell que es cura, cent anys dura.
persones salut
Vell velleruc, més moll que eixut
persones
Vella sigui la rabassa, mentres la vida em faça
Ho deien les noies que es casaven amb vells
amor vell persones
Vellesa és malaltia de la quan hom deu morir
Que si no mors de quelcom malaltiaqualsevol dia et tindràs que morir de vell
persones salut vell
Vellesa, malaltia natural
persones salut
Vellesa, malaltia que tothom enveja
salut persones
Vellesa, niu de malalties
persones salut
Vells i tarats, en caure la fulla, colgats
Indica que la tardor és una època crítica per a la gent gran o dèbil. Fa referència a la mortalitat de les persones grans o malaltes ("tarats") amb l'arribada del fred i la caiguda de la fulla (tardor).
persones salut
Vent de mar que gela, mestral que desgela i dona que parla llatí no fan bona fi
I les dones il·lustrades també són mal vistes pel refranyer, ja que si, per una banda, es considera que les dones són ximples i gens ni mica intel·ligents, com hem vist, per una altra banda s'adverteix que «si saps llatí no tindràs marit».
oratge persones
Vent de mar, dona i ventura, prest es muden
Significa que no hi ha res immutable
mar oratge persones
Vent que gela, mestral que desgela i dona que parli llatí no fan bona fi
Expressa la desconfiança cap a fenòmens meteorològics i actituds que es consideraven anormals o poc naturals. A la costa, el vent humit de llevant sol portar fred intens. El mestral, és un vent de terra (sec i de l'interior) que quan bufa a l'hivern pot provocar un augment brusc de la temperatura i fondre la neu. L'ús del llatí estava restringit als clergues i a les classes cultes. L'actitud masclista veia amb recel les dones que sortien dels rols tradicionals o que mostraven un nivell superior
oratge persones
Verdura crua, donzella nua i beure molt treuen l'home del món
Totes tres coses el maten.
persones plantes salut mon beure
Veremar sense cabra, és com la núvia sense arracada
Es diu per a denotar que falta algun detall perquè la feina estiga ben rematada. La cabra es menja l’agràs o agram i poda la vinya
camp animals vinya persones
Vergonya i honor, la dona que la perd mai més la troba.
persones
Vés al cony de ta mare!.
Expressió vulgar per a desentendre's d'algú que molesta
maneres de dir persones
Veure el got mig ple o mig buit
Es diu de qui davant d'un problema ho veu d'una manera positiva o negativa
persones
Vi de setembre les dones fa estendre
El vi, en general, alegra el paladar, dóna energia i fa la gent xarradora. Ací, estendre, s’ha d’interpretar com eixir al balcó o eixir de casa amb una excusa per xarrar
vinya persones mesos
Vi pur i all cru fan l'home valent i astut
La coentor de l’all reclama vi, i el vi dóna energia i ajuda la digestió
vinya plantes persones beure
Vi, dona i cavall, només per tu, i no els alabis a ningú
vinya persones animals
Vi, tabac i dones, per l'esquerra
Tot és perjudicial en excés
vinya persones beure
Viciós de joventut ni es fa vell ni té salut
salut persones
Vigatà i home de bé, no pot ser
Habitant de Vic, municipi de la comarca d'Osona a la província de Barcelona
llocs persones
Vilà i vil entreteniment és dir mal del que està absent
Malparlar de qui no es pot defensar és molt censurable com a acte de covardia
persones parlar
Vingui d'on vingui, de part de la dona vingui.
persones
Vinya pomposa, poc raïm
Es refereix a les persones que a l’hora de la veritat ens deceben, quan ens havíem pensat o ens havien fet creure que eren eficients en algun assumpte
vinya plantes persones
Vinya vora camí, prat vora ribera i dona finestrera, tots tres fan mala fi
El terreny per improductiu i la dona perquè passa el temps distraient-se i no treballa
persones vinya plantes camp
Vinya vora de camí, hort vora de ribera i donzella finestrera, tenen sempre mala fi
[finestrera = xarraire]. La fruita ben visible i a l'abast de la mà va desapareixent, i la dona poc recatada o desocupada pot despertat l'amor o el desig dels qui la veuen més que el marit.
camp persones vinya
Vinyes i dones fan mal de guardar
Allò que es manifesta agradable i apetible és cobejat i resulta difícil de controlar que ningú se n’aprofite
persones vinya
Vinyes i dones formoses, de guardar són dificultoses
Allò que es manifesta agradable i apetible és cobejat i resulta difícil de controlar que ningú se n’aprofite
vinya persones
Visca el pa, el vi, i visca la mare que ens va parí
Expressió d'entusiasme i admiració
persones
Viu i deixa viure
Per a la millor convivència de les persones, cal deixar als altres ser com són i no posar-se amb ningú ni criticar
persones
Viudo que es torna a casar i nàufrag que es torna a embarcar no es poden perdonar
mar persones
Viure per a veure
Significa que el qui viu molt té ocasió de veure moltes coses estranyes
persones
Voldria la dona borratxa i el vi al bót
Es diu d'aquells qui voldrien donar-se bona vida i divertir-se sense gastar
persones beure vinya diners
Volen saber més ets ous que ses gallines
Es diu referint-se als infants o gent jove que pretenen saber més que els vells en coses pròpies de l'experiència
saber persones animals
Voler la dona torrada i el vi i la bota
Es diu per a referir-se a aquelles persones que volen festes sense gastar-se un xavo
persones vinya festa
Vols ser feliç? Sigues-ho
Recomana no deixar-se influir per les circumstàncies
persones
Vols un sinyor, vist un bastó
persones
Vora mar no vages a plorar
Desaconsella buscar consolació entre gent més perjudicada que un mateix
persones mar riure/plorar
Xica pigada, xica estimada
L’originalitat i raresa de les pigues de rossor en el rostre desperta generalment curiositat, simpatia o atracció. Quan es combinen amb el cabell pèl-roig, els sentiments poden ser contradictoris: de passió o de rebuig
persones
Xics i polls, caguen la casa
El jovent i els animals més joves solen embrutar la casa, mentre que els grans respecten l’espai dels humans adults
persones casa animals
Xiques i xics, el dimoni enmig
La moral integrista sempre ha aconsellat la segregació sexual en tots els actes socials, perquè quan la gent jove es junta, normalment s’arma tabola i alguns s’excedeixen
persones diable