`

Refranys persones

persones cos huma

Ull petit i eixerit, home valent i atrevit [eixerit = espavilat, viu, inquiet]

Generalment, qui té els ulls menuts sol ser persona molt activa

persones

Ulleres i bastó, senyal de doctor

Amb el capell, sol ser indumentària de gent d’estudis

cos huma colors persones saber

Ulls blaus i cabell roig, o molt savi o molt boig

Són una combinació inusual que fa estrany a la resta de la gent, la qual deixa volar la imaginació

cos huma persones

Ulls blaus i cara petita fan la cara bonica

Les dones amb els ulls blaus solen ser més agradoses

persones colors cos huma amor

Ulls blaus, ulls d’engany; ull ros, ull amorós

A la conca mediterrània fa estrany veure ulls blaus, i com tot allò inhabitual, desperta sospites; en canvi, els ulls verds són prou habituals

amor animals cos huma persones

Ulls de gos, home fidel i amorós

La mirada atenta i dolça és significativa de sinceritat

cos huma persones

Ulls i cor són de la dona el ressort [ressort = moll, molla, disparador]

Allò més perceptible o impactant d’una persona són els ulls, i quan la seua mirada i l’amor responen, la resta del món importa poc

cos huma persones

Ulls mig aclucats, molt desperts i espavilats

Les parpelles caigudes, com els ulls xicotets i el gest de mig tancar-los per agusar la vista, són indicatius de sagacitat i activitat mental

maneres de dir persones

Un altre dia serà germà

Expresió per negar-li a algú el que ens demana

persones

Un bastó tort fa anar dret

Els correctius, per lletjos que puguen semblar, ajuden a educar o a fer acatar la voluntat de qui té els mitjans per a imposar-se

animals persones

Un compte fa l'ase i un altre el qui el mena

Vol dir que la persona manada té la seva voluntat subjecta a condició

maneres de dir persones

Un esquitx d'home

Un home molt petit o insignificant

persones

Un home mudat val per cent d’espellifats [espellifat = espentolat, esparracat, arrupit, espellorfat, pollós]

La indumentària és fonamental, i a vegades determinant, en la impressió que causem als altres

persones

Un loco en fa cent

Es diu quan algú atrau l’atenció d’una colla de gent amb coses sense trellat o paraules sense fonament

persones

Un no és ningú; dos en fan un, i a la de tres ja sap la dona qui és

Una persona sola és molt vulnerable En canvi, quan en són més de dos, vénen les desavinences perquè el tercer acaba trencant l’equilibri i l’entesa de la parella

amor persones

Un nuvi amb cabells blancs fa carnestoltes

Significa que un que es casa quan ja és vell s'exposa a fer el ridícul

persones alegria

Un pet és l’alegria del pobret

És un alleujament ben econòmic

persones

Un pic jeuen amb sa mare

Vol dir que una falta es pot perdonar, però si es repeteix, no mereix esser perdonada

persones mar

Un poc cada u, la barca va

Els esforços sumats multipliquen la força

diners persones

Un tio ric, el millor amic

Certament: uns, de cor; altres, de conveniència

persones

Un tot sol no pot fer el que molts hi són menester

És més probable encertar una cosa amb intervenció i opinió de dues persones que d'una tota sola

casa persones bona

Una bona casa la fan els bons veïns

Ens recorda que, abans d’establir-nos en un lloc que no coneixem, és important saber quin veïnatge hi trobarem

persones casa

Una dona en es portal, fa tanta planta com un ca a l'església

La dona que ix molt al carrer, sol tindre la casa com un femer

cos huma persones

Una encaixada de mans és un pacte

En totes les cultures humanes, quan dues persones acorden una venda o un matrimoni, es donen la mà

persones parlar

Una paraula és un pacte

A cada u se’l considera per determinats atributs o mèrits, i entre els humans s’aprecia la persona que té trellat en l’acompliment de la paraula donada

persones plantes

Una poma podrida en fa podrir d’altres

Les persones que freqüenten algun dolent acaben més o menys contaminades del seu comportament

persones maneres de dir

Uns tenen la fama i altres carden la llana

Vol dir que uns tenen l’anomenada bona o dolenta, i altres en treuen profit o en sofreixen les conseqüències

persones maneres de dir indumentària

Val més el pedaç que la camisa

Vol dir que es dóna més importància a la circumstància que a la substància, a les coses subsidiàries que no pas a les essencials

persones animals oficis

Val més ser amo d'un ou que mosso d'un bou

Millor és ser petit i lliure que gran i esclau

oficis persones

Val més ser un petit pagès que un gran masover

Millor és ser petit i lliure que gran i esclau

persones

Val més sort que ésser fill de reis

Moltes vegades, la sort o l’infortuni regeixen i determinen l’existència de cada ser vivent més que no les condicions materials de cada un

bona mal persones

Val més un bon veí que un mal parent

Qui està físicament o anímicament més a prop nostre és qui ens pot ajudar

animals persones

Val més un esparrall [o una sardina, o un reix] a la mà que una tonyina nedar

És preferible poc, o lleig, o roí, però segur, a allò improbable o quimèric

persones

Val més un mal veí que un tocaor de violí

És una manera humorística de criticar als sorollosos

persones mort

Val més un mort que molts ferits

En circumstàncies molt extremes, és preferible que se sacrifique un individu per a salvar un col·lectiu

persones llocs

Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca

Qui està físicament o anímicament més a prop nostre és qui ens pot ajudar

persones vell salut

Vell i viciós de curar dificultós

Qui està dominat per un vici al llarg de tota una vida, és irrecuperable

amor vell persones

Vella sigui la rabassa, mentres la vida em faça

Ho deien les noies que es casaven amb vells

persones salut vell

Vellesa és malaltia de la quan hom deu morir

Que si no mors de quelcom malaltiaqualsevol dia et tindràs que morir de vell

mar oratge persones

Vent de mar, dona i ventura, prest es muden

Significa que no hi ha res immutable

camp animals vinya persones

Veremar sense cabra, és com la núvia sense arracada

Es diu per a denotar que falta algun detall perquè la feina estiga ben rematada. La cabra es menja l’agràs o agram i poda la vinya

maneres de dir persones

Vés al cony de ta mare!.

Expressió vulgar per a desentendre's d'algú que molesta

persones

Veure el got mig ple o mig buit

Es diu de qui davant d'un problema ho veu d'una manera positiva o negativa

vinya persones mesos

Vi de setembre les dones fa estendre

El vi, en general, alegra el paladar, dóna energia i fa la gent xarradora. Ací, estendre, s’ha d’interpretar com eixir al balcó o eixir de casa amb una excusa per xarrar

vinya plantes persones beure

Vi pur i all cru fan l'home valent i astut

La coentor de l’all reclama vi, i el vi dóna energia i ajuda la digestió

llocs persones

Vigatà i home de bé, no pot ser

Habitant de Vic, municipi de la comarca d'Osona a la província de Barcelona

persones parlar

Vilà i vil entreteniment és dir mal del que està absent

Malparlar de qui no es pot defensar és molt censurable com a acte de covardia

vinya plantes persones

Vinya pomposa, poc raïm

Es refereix a les persones que a l’hora de la veritat ens deceben, quan ens havíem pensat o ens havien fet creure que eren eficients en algun assumpte

persones vinya plantes camp

Vinya vora camí, prat vora ribera i dona finestrera, tots tres fan mala fi

El terreny per improductiu i la dona perquè passa el temps distraient-se i no treballa

persones vinya

Vinyes i dones fan mal de guardar

Allò que es manifesta agradable i apetible és cobejat i resulta difícil de controlar que ningú se n’aprofite

vinya persones

Vinyes i dones formoses, de guardar són dificultoses

Allò que es manifesta agradable i apetible és cobejat i resulta difícil de controlar que ningú se n’aprofite

persones

Viu i deixa viure

Per a la millor convivència de les persones, cal deixar als altres ser com són i no posar-se amb ningú ni criticar

persones

Viure per a veure

Significa que el qui viu molt té ocasió de veure moltes coses estranyes

persones beure vinya diners

Voldria la dona borratxa i el vi al bót

Es diu d'aquells qui voldrien donar-se bona vida i divertir-se sense gastar

saber persones animals

Volen saber més ets ous que ses gallines

Es diu referint-se als infants o gent jove que pretenen saber més que els vells en coses pròpies de l'experiència