`
Recomanable en la primera quinzena per no aigualir el raïm
És senyal de bon temps
2 febrer. [revén = retorna]. Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents
2 febrer. Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents
2 febrer. Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents
16 juliol. Hom es tableix relació entre el dia d'avui i el de l'Assumpció, que s'escau el 15 d'agost. El temps que faci avui, regirà també la d'aquell dia.
Convé llaurar abans no arriben les pluges
Cert. Per això s’inaugura la temporada de cacera a l’octubre
25 desembre. Si no fa l’oratge que correspondria al moment, és que el clima està trastocat
25 desembre. El pleniluni per Nadal és significatiu de nit rasa i, per tant, freda
25 desembre. Vol dir que si el bon temps permet d'anar amb espardenyes per Nadeal, el fred tardà obligarà a dur els esclops per Pasqua.
3 febrer. Mostra la característica del dia de Sant Blai, les hores de sol del dia, han crescut una hora, des del solstici d'hivern, a l'alba i al capvespre. En cas de ser un dia assolellat, el fred continua present. Diu la llegenda que els pastors van demanar a sant Blai que els ajudés a deslliurar-se dels llops que devoraven els ramats. El sant s'endinsà al bosc i el vent va deixar de bufar per no molestar-lo.
3 febrer. Les seves conseqüències duren molt de temps. Si aquest dia el fred és tan viu que l'aigua es torna vidre, ja ens podem calçar, perquè vol dir que la primavera encara està a les beceroles i ens queden quatre setmanes llargues de bufar-nos els dits.
21 gener. Aquesta dita és un joc de paraules clàssic del refranyer: si el dia del sant que té la "fruita" al nom es presenta clar i assolellat, és el millor presagi perquè els arbres fruiters tinguin una floració sana i una collita abundant a l'estiu. Això sí, com diu el refrany, sempre amb el permís del temps (o de Déu), que a l'hivern és ben capritxós. Si el sol treu el cap precisament llavors, sembla que la terra comença a agafar l'embranzida que necessitarà per treure fruit.
24 juny. Aquesta dita és un pronòstic meteorològic que vincula l'estat dels rius durant el solstici d'estiu amb la previsió per als mesos següents. Si pel 24 de juny els rius baixen crescuts i bruts, es creia que l'estiu seria molt plujós i tempestuós. Popularment, es considera que el temps que fa per Sant Joan "marca" el patró atmosfèric de tota la temporada estival.
24 juny. Resumeix la por del pagès a les tempestes d'estiu: una pluja fora de temps pot arruïnar les dues collites. La pluja per Sant Joan és dolenta per a la vinya, ja que pot afavorir l'aparició de fongs (com el mildiu) o fer que el raïm es podreixi abans de madurar correctament. Si plou quan el blat ja està sec i a punt per segar, el gra es fa malbé, perd força i no serveix per fer una bona farina; per tant, el pa no sortirà tou ni bo.
24 juny. El 24 de juny és una data clau per a la previsió de la pluviositat de l’any. No s'ha de prendre literalment com 40 dies exactes de pluja, sinó com un senyal que s'ha obert la porta a un període d'inestabilitat. Si el dia 24 de juny plou, la tradició diu que l'estiu serà passat per aigua.
24 juny. La tronada indica un canvi de temps o una humitat que afavoreix que les nous es facin malbé per dins. A finals de juny, el fruit del noguer encara és verd i tendre per dins. Es creu que l'electricitat estàtica dels trons o l'excés d'humitat de les tempestes de Sant Joan afavoreixen que el cuc hi entri o que el fruit es faci malbé. Quan diem que una nou es "corca", volem dir que un insecte hi pon l'ou i la larva se la menja per dins, deixant-la buida o negra.
19 març. Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori. Indica que si aquest ocell migrador no es fa sentir al voltant d'aquesta data, és un senyal que la migració ha fallat o l'ocell ha mort.
21 setembre. Les pluges de finals de setembre són vitals perquè marquen l'inici de la tardor. Si plou per Sant Mateu, l'herba dels prats creixerà tendra i abundant abans que arribin les primeres glaçades. Això permet que el bestiar mengi de valent, s'engreixi i estigui fort per passar l'hivern. Una ovella ben alimentada es veu "grossa com un bou".
La Conversió de sant Pau: 25 gener. Aquest vent aconsella no fer-se a la mar. Indica que si bufa la tramuntana en aquesta data, s'espera un hivern fort i persistent que impedeix sortir a pescar, provocant falta d'ingressos i aliments per al pescador.
31 agost. Es creu que sant Ramon desitja que se celebri la seva festa i per això fa perdre les collites i les llavors que hom sembra el dia 7 de gener.
22 gener .Aquesta dita tanca el cercle de la vinya, connectant el gener amb el setembre (la verema.) Estableix una relació directa entre el clima d'hivern i el nivell de sucre i suc que tindrà el gra a la tardor. Les vinyes volen sol. Les pluges de gener no beneficien les vinyes.
21 gener. El gener humit no és bo per la vinya. Si el gener és sec i lluminós, s'eviten fongs i malalties que podrien aparèixer amb una humitat excessiva. A més, es creia que un dia clar per Santa Agnès vaticinava una bona floració a la primavera i, per tant, una collita de raïm sana i abundant.
5 febrer. Indica que si plou en aquesta data, les condicions meteorològiques seran molt favorables per al conreu del blat de moro (dacsa), augurant un bon creixement i collita. Es considera que l'aigua en aquest moment és molt beneficiosa per al camp.
5 febrer. Aquesta data és molt significativa de l’oratge venidor
12 agost. Suggereix que si el dia 12 d'agost el cel està clar però hi ha tronades, la tardor serà favorable. Es tracta d'un refrany meteorològic tradicional que associa el temps de mitjan agost amb la collita i el clima de la tardor.
22 juliol. A Santa Magdalena, segons sembla no hi ha d'haver pluges, per a la bona producció de la castanya, després que una primavera hagi estat humida. Els fruits en aquestes dates necessiten temperatures caloroses, per a la maduració adequada.
Es poden preveure nou mesos de pluges intermitents
Indica que l’oratge encara no és estable
Significa que la pluja durant el mes de gener és molt beneficiosa per al camp, ja que assegura una bona collita de cereals (blat) i omple els magatzems, a més de ser bona per a les bótes de vi. Es considera que l'aigua de gener és molt productiva per a l'agricultura.
Es poden preveure pluges intermitents
2 desembre. El 2 de desembre és una data clau per al pronòstic de la duració de les pluges. La dita suggereix que si plou aquest dia, tindrem un període de pluges de 40 dies i una setmana (és a dir, 47 dies).
Si plou quan la collita del raïm està a punt, es baden els xanglots i es llancen a perdre
Indica que l’oratge encara no és estable
15 agost. Si plou de mitjan agost en avant, aigualeix el raïm, el qual no produirà bon vi; en canvi, alimentarà els prats d’herba
Les pluges de maig i de juny són les més oportunes per als conreus i les més apreciades pels agricultors
15 agost. Com que els fruits ja són ben grossos i madurs, se’ls podreixen les arrels
8 desembre. indica que la pluja el 8 de desembre (Puríssima Concepció) presagia un patró meteorològic plujós en les principals festivitats de primavera (Carnestoltes, Setmana Santa, i Resurrecció). Es tracta d'una creença tradicional que associa la inestabilitat hivernal amb la primavera.
Es poden preveure nou mesos de pluges intermitents
la Concepció: 8 de desembre. La pluja a l’inici del desembre augura noves pluges durant tota la primavera
L’olivera fructifica molt si plou en primavera
Nadal: 25 desembre. Aquesta pluja és el preludi d’un hivern plovedor
30 novembre. La bonança de la tardor, generalment s'acaba al novembre, encara que faci l'estiuet de sant Martí. Indica que les pluges a finals de tardor pronostiquen l'arribada propera de l'hivern i la neu. La dita serveix per avisar que cal tenir la llenya a punt i el bestiar recollit, perquè el fred rigorós és a punt d'arribar.
17 gener. La relació entre sant Antoni i el dimoni, el bé i el mal, és omnipresent a les expressions d'aquests dies, també o especialment per a la festa quan és passada per aigua.
24 agost. Suggereix que si plou en aquesta data, s'espera una tardor plujosa i favorable per al camp. És un refrany de meteorologia popular que vaticina una bona collita o temps adequat si les pluges d'agost comencen a aparèixer.
3 febrer. Arriba el bon temps. Suggereix que si plou en aquesta data, s'acaba el fred intens de l'hivern.
19 gener. Indica que si plou en aquesta data, s'espera un període llarg i seguit de precipitacions, de manera que els tres mesos següents seran plujosos i no hi haurà sequera.
11 maig. La pluja, per aquest temps, sol ésser persistent i duradora, fins al punt de fer creure que dura una mesada, o una quarentena.
25 de juliol. Això diuen. Probablement es refereix al fet que les temperatures baixen molt després dels xàfecs. És freqüent que el termòmetre marqui diferències de fins a deu graus abans i després d'una tempesta en zones de muntanya.
23 abril. Aquesta dita popular catalana indica que si plou el 23 d'abril, la collita de cireres serà escassa o dolenta ("en orris" significa que es perden o van a mal borràs). La raó és que la pluja durant la florida del cirerer impedeix una bona pol·linització per part de les abelles.
23 abril. Si plou durant la floració, disminueix el nombre de flors fecundades.
8 juny. Indica que la pluja en aquesta data comporta una baixada de temperatures o temps fred, inusual per l'època. Amb tanta pluja no hi ha sol que remunti els termòmetres.
8 juny. El pronòstic de les precipitacions en aquest dia és important per al transcurs de l'estiu. Aquestes "sis setmanes" (que són 42 dies) ens porten directament fins a meitat de juliol. Això de "ploure cap al tard" és la descripció de les tempestes d'estiu: aquells xàfecs que descarreguen amb fúria quan el sol ja comença a baixar, deixant la xafogor i, sovint, la pedra que tant temen els agricultors. Si Sant Medard obre l'aixeta ja podem preparar el paraigua per a cada tarda de l'estiu.
8 juny. La pluja de Sant Medard espatlla la collita de raïm (i per tant, no hi ha bon vi), almenys la pluja haurà fet créixer l'herba fresca i afavorir la collita de glans per als porcs. D'aquí ve que, si no tenim vi per beure, tindrem bon llard i bona teca de matança per menjar. És el consol del pagès: "el que no va per una banda, va per l'altra". La natura sempre acaba compensant un desastre amb un altre profit.
13 maig. La pluja, per aquest temps, sol ésser persistent i duradora, fins al punt de fer creure que dura una mesada, o una quarentena.
29 juny. Les pluges de juny són les més oportunes per als conreus i les més apreciades pels agricultors. El "mes darrere" no vol dir que plogui sense parar, sinó que les tempestes de tarda i els dies ennvolats seran la tònica habitual, trencant la calma xafogosa que s'espera per a la sega.
29 juny. És indicatiu de pluges renovades. Els "trenta dies darrere" no vol dir que plogui sense parar, sinó que les tempestes de tarda i els dies ennvolats seran la tònica habitual, trencant la calma xafogosa que s'espera per a la sega.
25 maig. Indica que la pluja en aquesta data és perjudicial per a la collita de blat. Es creu que la humitat excessiva en aquest moment del cicle agrícola provoca malalties a la planta o dificulta la sega, augurant una mala collita i, per tant, poc pa.
22 gener. El dia de Sant Vicent, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos. S'associa que el sol és més alt i arriba als torrents a les zones de cotes baixes.
26 juliol. La festivitat de Santa Anna té la pluja com a variable destacada. En cas que plogui, la pluja arriba tard per al camp. Es fa esment a l'escassa probabilitat de precipitacions en aquest període de l'any, de manera contradictòria, plovent entre un mes i una setmana, en cas de ploure el dia de santa Anna.
31 de maig. [gonella = antiga faldilla]. indica que si plou en aquesta data, les precipitacions seran molt abundants, arribant l'aigua "fins a la gonella" (la faldilla), senyal d'un final de primavera plujós.
25 juliol. Aquesta és una expressió popular catalana utilitzada irònicament per dir que algú es troba en una situació molt difícil, compromesa o precària. Es refereix a la llegenda que l'apòstol Sant Jaume només tenia un barret, i a sobre, estava foradat.
29 juny. Si les collites i el temps "s'escauen bé" (és a dir, si no hi ha tempestes que ho espatllin tot per Sant Pere), cada cosa torna al seu lloc. El pagès pot recollir el gra i les bèsties poden descansar tranquil·les. "Cada gall en son galliner" és una metàfora de la convivència. Indica que cadascú ha d'estar a casa seva, ocupant-se dels seus assumptes i respectant la propietat dels altres, sense buscar baralles ni invasions de territori.
31 desembre. Prediu que si plou per Sant Silvestre (Cap d'Any), l'any vinent serà plujós i dolent per al camp (plora), mentre que si fa sol o temps sec (riu), l'any serà bo. És una forma tradicional de vaticinar la meteorologia i les collites segons el temps del darrer dia de l'any.
22 gener. El dia de Sant Vicent, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos. S'associa que el sol és més alt i arriba als torrents a les zones de cotes baixes. En tot cas recordem que encara ens resta febrer i març.
21 gener. El gener humit no és bo per la vinya. Si el gener és sec i lluminós, s'eviten fongs i malalties que podrien aparèixer amb una humitat excessiva. A més, es creia que un dia clar per Santa Agnès vaticinava una bona floració a la primavera i, per tant, una collita de raïm sana i abundant.
12 maig. Indica que aquesta és una data ideal per plantar mongetes, ja que s'acaben els riscos de glaçades tardanes i el temps afavoreix una collita molt abundant. Segons la tradició, és el moment òptim per assegurar una producció de mongetes superior a les necessitats.
12 febrer. Aquesta dita destaca la importància de no retardar la sembra a principis d'any per a un bon rendiment agrícola. És una data límit excel·lent per acabar les sembres de cereals (com el blat o l'ordi) i d'algunes hortalisses. Es creu que si se sembra en aquestes dates, la planta tindrà el temps just per créixer amb força abans que arribi la calor de la primavera. Això garanteix que la planta sigui alta (bona palla) i que l'espiga sigui plena (bon gra).
13 desembre. Per aquest temps disminueix considerablement l'activitat al camp. Hom creu que durant el mes de desembre la terra dorm. És un mes que se'l qualifica de dormidor. És massa tard per a la collita, ja que els cultius no tindrien temps de créixer a causa del fred i la foscor.
Significa que si hi ha tempestes (trons) al gener, s'espera una collita de cereals molt abundant. "Apuntalar el graner" és una metàfora que indica la necessitat de reforçar-lo per sostenir la gran quantitat de gra que s'hi emmagatzemarà gràcies a la pluja i el fred d'aquest mes.
La pluja en aquest mes resulta molt productiva en les terres de cereals. Indica que si hi ha tempestes (trons) durant el mes de gener, es preveu una collita molt abundant de cereal i farratge per a l'estiu. Per tant, cal preparar els magatzems ("engrandir el graner i eixamplar el paller") perquè hi haurà molta producció per guardar.
Convé començar les obres de construcció de cara al bon temps, ja que la pluja i el mal temps poden aturar-les
Convé evitar que es facen morenes, ja que la pell perd frescor i s’arruga, i perdran possibles pretendents
19 març. Respostes de rebot. Quan algú es queixa de tenir fred, en lloc d'oferir-li una solució directa, un català autèntic pot respondre amb aquesta expressió. Amb un to que barreja la burla i l'humor, la frase suggereix que es faci servir la “capa de Sant Josep” per abrigar-se, una capa que evidentment no existeix, la qual cosa afegeix un toc sarcàstic a la situació.
Avisa sobre la inestabilitat climàtica. Indica que un febrer inusualment càlid (amb bonança) sol anar seguit d'una Pasqua freda i inestable.
La setmana santa fa treballar moltíssim els sacerdots i la verema fa fer molts viatges als burros
Quan l’oratge es correspon amb el seu temps, s’augura un bon any per a les collites
Mare de Déu de la Candelària: 2 febrer. Mare de Déu de Març: l'Anunciació de l'Arcàngel Gabriel a la Santíssima Verge Maria. 25 març. Les tronades de finals de l’hivern solen anunciar que l’hivern s’allargarà
[trill = pedra de batre a l’era]. Significa que s’espera un mal any i que es produirà poc de gra
El temps del primer mes de l'any és crucial per a la collita de cereal.
Superstició. Es creu que hi haurà guerres, revoltes i revolucions.
Els trons de l'abril són de bon averany i favorables per a les collites
2 febrer. Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents
23 abril. Indica que una tronada (tempesta) el 23 d'abril és un signe positiu per a les collites de cereal. S'interpreta com un vaticini de bona producció de blat i ordi per a la temporada.
11 novembre. Aquesta dita marca les dues estratègies clau per al conreu de l'all segons el paladar que tinguis: Per Sant Martí: L'all té més temps per créixer lentament, el que li dóna un gust més suau i una textura més delicada (bo i fi). Per l'Advent (desembre): El fred més intens de l'hivern fa que la planta pateixi una mica més i concentri més la seva potència, resultant en un all molt més picant (coent).
Els alls es planten des de desembre fins a febrer, en ple hivern
3 febrer. Consell de pagès. Es fa la sembra i plantada de cebes, cols, enciams, escaroles, bròquils, julivert, alls, pèsols, faves tardanes, pastanagues i raves. Però cal tenir en compte la lluna nova de febrer.