bona

1.138 refranys catalogats sota aquest tema.

Mostrant 501–600 de 1.138
El bon llevat treu la dona de combat
bona persones menjar
El bon llevat treu pastadora de mal estat
Vol dir que les activitats de l'home estan sotmeses a les circumstàncies, als esdeveniments que poden precipitar-les d'una manera o altra.
bona mal menjar oficis
El bon mariner es mareja en terra i en mar està seré
Aconsella estar en perfectes condicions a l’hora de treballar
mar bona oficis
El bon mariner fa bon patró i el bon patró fa bon mariner
Un vertader professional coneix bé el seu ofici i totes les seues especialitats
oficis bona mar
El bon mariner fa bon patró no menen marinera
mar oficis bona
El bon mariner ha de vetllar les veles
Si es vol ser un bon professional, no s’ha de descuidar mai cap detall. La direcció i la força del vent poden canviar
mar bona oficis
El bon mariner navega amb calor, que amb fred no
S’ha de saber disfrutar de les coses i no fer-les quan no convénen
oficis oratge bona mar
El bon mariner, mirant la lluna, ja sap son quefer
Sentencia que qui té ofici sap com ha de fer les coses i no s’ha de deixar influir per altres
oficis oratge persones bona mar
El bon meló es coneix per l'olor
bona
El bon metge mal no ha de dir que el malalt no pot guarir
No s’ha de ser derrotista abans d’hora, i amb més motiu davant dels que pateixen
bona persones oficis salut
El bon nap, per l'agost ha d'ésser nat
La planta despunta a mitjan juliol
camp bona plantes mesos
El bon nap, Per Sant Jaume ha d'ésser nat.
25 juliol. Aquesta dita marca el moment límit per a la sembra dels naps si es vol que tinguin una bona mida abans que arribi el fred de l'hivern. Si el nap no ha germinat ("nat") pels volts del 25 de juliol, no tindrà prou temps de créixer abans que les hores de sol minvin i la terra es refredi. Un nap que neix més tard sol quedar petit o "llenyorós". Per això es diu que el "bon nap" és el que ja treu el cap per Sant Jaume.
bona camp mesos plantes sants
El bon nap, per sant Jaume sembrat.
25 juliol. Indica que la millor època per plantar naps és al voltant de Sant Jaume. El calendari agrícola tradicional recomana aquesta data al juliol o agost perquè la planta arreli bé abans del fred.
bona camp mesos plantes sants
El bon nap, per Sant Jaume treu el cap.
25 juliol. Indica que és el moment òptim per a la sembra dels naps, ja que els primers brots o el "cap" del nap comencen a aparèixer per aquesta data, garantint una bona collita.
bona camp mesos plantes sants
El bon pa fa bones sopes
Significa que amb bons elements es poden fer coses bones.
bona menjar
El bon pagador és amo de la bossa del senyor
Qui és complidor amb les obligacions contretes és mereixedor de confiança i crèdit
diners bona persones
El bon pagador és senyor de la bossa d’altre
Qui és complidor amb les obligacions contretes és mereixedor de confiança i crèdit
persones bona diners
El bon pagador té la clau de la caixa de l’altre
Qui és complidor amb les obligacions contretes és mereixedor de confiança i crèdit
persones bona diners
El bon pastor, ton, i no escorxa
Significa que les coses s'han de fer bé i amb suavitat
oficis bona
El bon patró no escolta opinió
Sentencia que qui té ofici sap com ha de fer les coses i no s’ha de deixar influir per altres
bona persones mar oficis
El bon peixet fa el bon blanquet
menjar bona animals
El bon pescador el peix va a trobar
Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets
mar bona animals oficis
El bon pescador fa el que els peixos volen
Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets
oficis mar animals bona
El bon pescador no perd mai calada [calada = instal·lació de la xarxa]
Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets
bona oficis mar
El bon pescador parla amb els peixos
Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets
mar bona animals parlar oficis
El bon pescador pesca sense ormeig
Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets
bona oficis mar
El bon pescador sap el peix on té l’ajocador
Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets
oficis mar bona animals
El bon pescador s’estima més el bastiment que la dona
oficis bona mar persones
El bon pescador treu el bo i millor
Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets
bona oficis mar
El bon poll, en la closca canta
animals cantar bona
El bon riure fa de bon viure
L'alegria és vitamina pel cor.
bona riure/plorar
El bon soldat mai recula
Es diu per recomanar coratge davant les dificultats
oficis bona
El bon ventet per la proa s'admet
mar oratge bona
El bon ventrell fa el bon cervell
Significa que una bona alimentació (tenir el ventre ple o nodrit) és essencial per tenir intel·ligència, energia i capacitat mental. Es considera que menjar bé i estar satisfet influeix directament en el bon funcionament del cervell i en l'enteniment.
bona cos huma menjar
El bon vi crida els veïns.
persones vinya bona
El bon vi dos gustos pot donar: un al nas i un altre al paladar.
Resumeix l'essència de l'anàlisi sensorial: el vi de qualitat s'aprecia tant per l'olfacte (nas) com pel gust (paladar).
bona menjar vinya
El bon vi entra molt bé i després esgarrapa.
vinya bona
El bon vi es beu sol.
bona vinya beure
El bon vi és el que s'orina.
vinya bona
El bon vi és or fi.
bona vinya
El bon vi fa bon llatí
Es diu perquè en beure vi se sol destravar la llengua i se sol enraonar molt
bona vinya parlar beure
El bon vi fa dormir.
vinya bona dormir
El bon vi fa pair.
Sempre s'ha dit que el vi ajuda a pair tota mena de carn.
bona salut vinya
El bon vi i l'home valent no solen durar molt temps [o L'home valent i la bóta de bon vi aviat s'acaben]
Vol dir que els qui presumeixen de valents sovint són arrauxats momentanis, que aviat perden el coratge
vinya persones beure bona
El bon vi no necessita ram ni la bona dona reclam
Significa que les coses bones no necessiten que se'n faci propaganda
bona persones beure vinya
El bon vi pel bevedor fi
Només qui té molt bon gust o un paladar refinat pot apreciar l’excel·lència d’un producte
vinya beure bona
El bon vi ressuscita el pelegrí
Per recuperar forces. Els pelegrins solen recórrer llargues distàncies a peu i acabar cansadíssims
bona beure vinya
El bon vi si no pots orinar resulta un verí
Un bon consell mèdic
vinya beure salut bona
El bon vi surt a la cara i puja al topí
La ingesta d’alcohol dóna bon color de cara i afecta el cervell
bona cos huma salut beure vinya
El bon vi, beu-te'l tu i no el donis al veí
És un consell un poquet egoista que vol significar que primer és u que els altres
donar bona vinya
El bon vi, en vas petit
Les coses excel·lents, en poca quantitat, s’aprecien millor
vinya beure bona
El bon vinet és el fresquet
beure vinya bona
El bon vinyater poda en gener i cava en febrer
Ja sabeu quan s’ha de fer
bona camp mesos oficis vinya
El bou tira de l'arada, mes no de bona gana
Quasi tots solem complir amb les obligacions, però quasi ningú ho fa per gust
bona animals
El burro és dolent per llaurar i bo per traginar
Significa que cada persona o cosa té les seves pròpies habilitats i limitacions, i és millor utilitzar-les per a la tasca per a la qual són aptes. Indica que els rucs no són bons per a la feina pesada de la terra (llaurar), però són molt capaços de transportar càrregues (traginar).
animals bona camp
El camí de l’infern està empedrat de bones intencions
Es diu per a precavir a qui obra de bona fe, perquè a vegades la bona voluntat és mal utilitzada per altres
bona persones diable
El cigró més bo, el que té la cara vella i cul de bugadera
[bugadera = dona que llava roba en el llavador traient el cul]. La descripció "cara vella i cul de bugadera" destaca la seva forma peculiar: una superfície arrugada (cara vella) i una base més ampla i arrodonida (cul de bugadera), indicant que és petit, saborós i de pell fina.
bona menjar plantes
El costat bo
La part bona d'una cosa, la superfície que està a la vista
bona maneres de dir
El diner fa bona olor, vingui d'on vingui
diners bona
El fer bé bona sembra és
Significa que actuar correctament, ser generós o fer bones accions comporta sempre conseqüències positives, actuant com una bona llavor que donarà bons fruits, similar a com una bona sembra produeix una bona collita.
bona
El fill del bo serà això
Assevera que qui s’ha educat en els bons exemples serà necessàriament exemplar
parentiu bona
El fill del bo sofreix bo i mal; el fill del mal, ni bo ni mal
Les bones persones han de viure el bé i el mal que la vida els depare, mentre que les males persones, com que no tenen principis ni consciència, no fan cas de res
bona mal parentiu
El juny diu al juliol: ja que jo he plogut, tu fes bon sol
bona oratge mesos
El mal dels altres fa de bon passar
L’egoisme fa que ens importe poc la desgràcia aliena, amb la qual, alguns, fan negoci
persones bona mal
El meló del promès és bo corfa i tot
Significa que un obsequi és estimat segons la persona que el fa
plantes bona
El meló vol vi bo i el cargol diu que també en vol
Indica que certs aliments, com el meló i els cargols, "demanen" ser acompanyats per un vi de qualitat.
animals bona menjar plantes vinya+1
El meló vol vi bo, el pebrot vol vi fort, i el préssec també en vol
El millor vi és el fort i rabiós. Destaca, amb un toc irònic, que tant el meló, com el pebrot i el préssec són aliments que casen molt bé amb el vi, especialment si és fort.
bona menjar plantes vinya beure
El mentider ha de tindre bona memòria
Significa que el qui diu mentides, necessita recordar bé el que ha dit per evitar d'incórrer en contradiccions
bona
El mes de gener és bon mes si els blats són verds
En la vida del blat, com a la de les altres gramínies, es presenten un conjunt d'estadis, de fases i de períodes que configuren el cicle. El blat que es va sembrar a la tardor ja ha d'haver germinat i crescut una mica durant el desembre. Si al gener els camps presenten un color verd viu i homogeni, és senyal que la planta ha arrelat correctament, resisteix bé les gelades de l'hivern i té la força necessària.
bona camp colors mesos plantes
El millor pa [o plat] és bona gana
Res dóna més apetència qu estar afamat. Quan es té molta gana, tot es troba bo.
bona menjar
El millor predicador [o sermó] és fer [bon] exemple
oficis bona
El millor remei, bona costella i bon trago
Reivindica el plaer del bon menjar i el bon beure com la millor recepta per a mantenir la salut, la felicitat i allunyar les penes. Defensa que una bona alimentació (la costella) i l'alegria d'un bon got de vi (el trago) són més eficaços per al cos i l'ànima que qualsevol medicina d'apotecari.
bona menjar beure
El pa pertot arreu és bo
menjar bona
El peix per ser bo, sal i sucre, vi i julivert; treu tot verí i mal
És més una recepta culinària que un refrany
animals bona menjar mal vinya
El que bon peu planta, bon arbre cria
bona plantes
El que és bo no és ben volgut, fins que s'ha perdut
Quan deixem de tenir algun benefici, amor o avantatge els solem valorar més que quan els teníem o fruíem
bona
El que és bo per al fetge és dolent per a la melsa
Es diu referint-se a una solució que afavoreix una cosa però en perjudica una altra
bona cos huma mal salut
El que és bon fill és bon marit
Qui té bons sentiments i bon comportament, els té per a tots
bona parentiu
El que és mal fill no pot ser bon home
Qui no es comporta convenientment amb les persones que més l’han estimat és perquè no té bons sentiments
parentiu bona mal
El que fa un bon nas fa un bon detràs
Per indicar de manera humorística que les persones que tenen gros el nas també hi tenen el cul.
bona gent
El que no és bo per un, és bo per un altre
Qui té vicis i no es cuida, no és persona recomanable
bona persones
El que no té pa, no pensa cosa bona.
És comprensible que el famolenc i el pària no pensen més que a superar la seua situació de la manera que siga, lícitament o il·lícitament
menjar bona
El que té bon dentat, pot mengar el que li és grat
cos huma bona menjar
El qui vulgui bona caça, que la compri a la plaça
bona caça
El raïm blanc fa bon vi i el negre el fa ennegrir
Així són les seves propietats
vinya plantes colors bona
El ranci que és bo en el vi, en el porc no es pot sofrir
El vi millora quan envelleix; en canvi, el greix del porc perd qualitat
vinya beure bona animals menjar
El rot del bon profit, no està bé, però és consentit
bona be menjar
El rotet de bon profit, és consentit
menjar salut bona
El setembre bo és, si no plou en tot el mes
El setembre, com el juny, són mesos en què l’oratge és molt tranquil i suau, i la pluja liquida la calor estiuenca i molesta les moltes labors del camp que s’han de fer aquest mes
mesos bona oratge
El setembre és bo si del primer al darrer està serè
El setembre, com el juny, són mesos en què l’oratge és molt tranquil i suau, i la pluja liquida la calor estiuenca i molesta les moltes labors del camp que s’han de fer aquest mes
oratge mesos bona
El setembre és veremador i es fa vi del bo i millor
És quan es cull el raïm i se’l premsa
bona mesos vinya
El setembre omple la caldera de bona fartanera
menjar bona mesos
El sol de l'Assumpció fa el vi bo i millor
15 agost. Això diuen
bona festivitats oratge vinya
El suar, en tot temps és bo [o sa]
Expel·lir la suor pels porus de la pell. Es creu que així s'eliminen totes les toxines del cos.
bona salut temps
El temps que es viu de més bona gana són les postes de sol i els caps de setmana
Els vespres i els diumenges són per descansar.
bona oratge setmana temps
El vi ben bo i el cavall de pedra
Recomana el bon vi i no muntar a cavall a continuació, que actualment podem interpretar com conduir un vehicle
vinya beure animals bona
El vi bo és bon dormidor
Com més cos té el vi, més son provoca
beure vinya bona dormir
El vi és bon mosso, però mal amo
Mentre la voluntat impera sobre el vi, tot va bé; si el vi impera sobre la voluntat, crea dependència i esclavitza
vinya beure mal bona
El vi ha de tenir coses de la dona hermosa: bon color, bon nas i bona boca
Ha d’agradar a la vista, tenir bon aroma i regalar el paladar
bona beure vinya
El vi vol bon coixí
El vi fa son i dormir fa passar la borratxera
vinya beure bona dormir