`

Refranys animals

maneres de dir animals

Dur la mosca

Estar empipat, de mal humor

animals maneres de dir

Dur [algú] darrere com un gos

Expressió usada per a indicar que una persona en segueix amb insistència una altra servilment, interessadament, afectivament, etc.

caça any animals

D’any en any, el tord es caça en parany

Cada espècie ornitològica es caça d’una manera

animals

D’ocell de riu o d’estany, agafa el de darrere, no el de davant

Cal saber actuar i conformar-se amb el que puga ser, perquè abans d’agafar el de davant hauran volat tots, alertats pels de darrere

animals

D’on no hi ha, les rates fugen

Vol dir que tothom s'allunya dels llocs o empreses on no hi ha res a guanyar

animals persones

Egües i dones, no totes són bones

Recomana parar molta atenció a l’hora d’elegir

maneres de dir animals

Eixa haca arre, uo!

És el que es diu als cavalls, mules i matxos per fer-los parar

maneres de dir animals

Eixir en una pota de gall

Dir una cosa extravagant o inoportuna

mesos animals sants

El bitxac, per Sant Jordi és nat (23 d’abril)

Per aquestes dades aproximadament, naix la pollada d’aquest ocell similar al tord

plantes animals menjar

El bolet que hi ha cucs, no mata

Si els animals se’l mengen, és perquè és mengívol

plantes bona animals

El bon blat, prompte és picat

Els ocells, com tothom, trien el millor. La idea és extensiva a qualsevol concepte, article o persona

bona animals mar

El bon gat de mar sap ben jugar, ben fumar i ben nedar

Els pescadors passen moltes hores inactives que dediquen a ocupacions d’esplai per a distraure’s

animals

El bon llebrer sempre rastreja

Recomana analitzar les coses abans de decidir-se per la més adequada

animals mesos sants festivitats

El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal. ( 24 juny )

La tradició gastronòmica es fonamenta en el fet que cada animal o vegetal està millor en un moment que en un altre

mar bona animals oficis

El bon pescador el peix va a trobar

Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets

oficis mar animals bona

El bon pescador fa el que els peixos volen

Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets

mar bona animals parlar oficis

El bon pescador parla amb els peixos

Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets

oficis mar bona animals

El bon pescador sap el peix on té l’ajocador

Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets

animals

El bon ruc i el mal ruc, en la seua terra és ben venut

Totes les coses, per lletges o inútils que siguen, acaben venent-se

animals

El bou diu cornut a l'ase

Es diu per blasmar aquells que murmuren d'altri imputant-li defectes que ells també tenen

animals maneres de dir persones parlar treball

El bou es coneix per la banya i l'home per la paraula

Vol dir que l'home s'ha de considerar fermat per la seva paraula tant com el bou per la banya

animals

El bou gros venç al flac

Certament, i això és extensiu per a tot

animals

El bou i la mula sempre en fan una

Adverteix que la gent roïna sempre està a punt per fer mal

animals camp

El bou sol [o solt], llaura quan vol

Convé controlar directament els animals i els empleats perquè no decaiga el rendiment

bona animals

El bou tira de l'arada, mes no de bona gana

Quasi tots solem complir amb les obligacions, però quasi ningú ho fa per gust

animals

El bou vell llaura millor que el novell

Qui té anys d’ofici o experiència sap com s’han de fer les coses

animals

El bou vell sempre a la rega

Qui té anys d’ofici o experiència sap com s’han de fer les coses

animals

El bou vell, si no tira... guia

Qui té anys d’ofici o experiència sap com s’han de fer les coses

animals persones

El bou xiquet tot ho posa en banyes

La joventut ocupa el seu temps en diversions més que no en fer coses de profit

animals

El burret davant, perquè no s’espante

Es diu com a crítica a qui, en una citació o relació, es menciano davant dels altres

animals mesos festivitats

El burret de Sant Vicent, que porta la càrrega i no se la sent

Expressió utilitzada al posar el ninotet del dia dels Innocents

animals oficis

El burro del traginer sempre va davant

Ho diuen quan algú s'anomena en primer terme

animals

El burro mal esquilat, als vuit dies igualat

Es diu a qui acaba de fer-se tallar els cabells. El temps, tot ho anivella, trau veritats a la llum i acaba posant a cada u en el lloc que li correspon

animals

El burro valent porta càrrega i no la sent

Vol ser una crítica a qui, podent no patir, pateix i justifica el seu patiment

animals

El burro [o ruc] que ensopega dues vegades en la mateixa pedra, és burro de veres

Tots podem fallar i equivocar-nos, però reincidir en la mateixa equivocació denota que no hem aprés res de la mala experiència

animals menjar

El burro, quan té fam, es menja l’agram

Confirma que la necessitat acaba amb els gustos i les manies

animals casa

El ca que bé lladra, bé guarda la casa

El gos va ser domesticat per a alertar els humans de possibles perills i aücar-los

animals oficis caça

El caçador molts conills a la boca i pocs al sarró

Ho diuen per al·lusió a l'exageració de què solen abusar els caçadors quan conten les seves caçades

salut animals menjar

El caldo de gallina ressussita els morts

Amb raó, perquè és molt alimentós i digestible

animals menjar salut

El caldo de gallina resta set anys dins del ventre

Amb raó, perquè és molt alimentós i digestible

animals mesos sants

El cant del cucut, sant Josep el porta i sant Pere se l'emporta. (19 març) (29 juny)

Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori

animals menjar

El cap de la perdiu és maleït, per això no el menja ningú

Això diuen. De fet, ningú no menja caps de ninguna au

persones animals

El cap fa l’home i la cua fa l’ocell

Per la manera d’expressar-se es coneix l’espècie i el nivell intel·lectual i moral de cada u

animals cos huma amor

El cap ple de pardalets allunya els fadrinets

Les xiques que tenen el cap buit resulten poc atractives per als solters casadors

animals

El caragol, on naix mor

Sempre viu dins la closca, que li és casa i taüt

animals salut

El cargol és metzina i al cul porta la medecina

És indigest i s’ha de porgar durant tres dies abans de coure’l, però la seua bava guareix les berrugues

salut animals

El cargol és mitja vida, perquè al cul porta la medecina

És indigest i s’ha de porgar durant tres dies abans de coure’l, però la seua bava guareix les berrugues

animals

El cavall corredor, en sentir la dolçaina, ja renilla

Qui està dispost a fer les coses no necessita que ningú l’hi obligue

animals oficis vinya

El cavall del traginer coneix molt bé al taverner o [Cavall de traginer les tavernes coneix bé]

És una crítica a aquests professionals en base al fet que en cada parada de descans o posta de canvi aprofitaven per beure algun got de vi

animals maneres de dir

El colom, menja plata i caga plom o menja or i caga plom

Vol dir que els coloms costen molt de mantenir i no produeixen beneficis proporcionats a les despeses de llur manteniment

animals oficis

El comerciant i el porc, a l’hora de la mort

Els comerciants tenen part del seu patrimoni invertit en els nombrosos articles a la venda, que no se sap fins que se’n fa l’inventari o recompte; i el porc, fins que no se l’obri en canal

animals

El comerciant i el porc, no se sap què té fins que és mort

Es refereix a les sorpreses que donen els homes de negocis, que sovint semblen estar en magnífica situació econòmica quan estan endeutats fins a les celles, cosa que es veu i descobreix si el n

menjar mesos festivitats animals sants

El conill per sant Joan, i la perdiu, per Nadal. ( 24 juny )

Són els moments en què la seua carn és més tendra i saborosa

animals

El corb a la gralla li deia negra

És un retret als que critiquen defectes o comportaments que ells mateixos tenen i no es volen reconéixer

animals

El corb diu a la garsa: comare, molt negra sou

Es diu d'aquells qui imputen als altres els mateixos vicis que ells tenen

animals

El corb diu negra a la garsa

És un retret als que critiquen defectes o comportaments que ells mateixos tenen i no es volen reconéixer

animals

El corb li diu a la gralla: fes-te enrera que emmascares, i la gralla li diu al corb: més valdria que callares

És un retret als que critiquen defectes o comportaments que ells mateixos tenen i no es volen reconéixer

animals

El corb menja carn de burro mort

Pretén ser un menyspreu, encara que els corbs no són carnívors

animals

El corb quan el tanques es fa el mort

Deu ser una tàctica per a poder escapar quan es confien i òbriguen la porta

animals persones sants

El criat i el gall, de Sant Joan a Sant Joan ( 24 juny )

Recomana canviar-ne sovint per tal que donen rendiment. El gall es fa vell i els criats prenen confiança