Tema
animals
4.768 refranys catalogats sota aquest tema.
Dur una pell de serp al damunt, fa veure les trampes dels qui fan jocs de mans
animals joc
Dur [algú] darrere com un gos
Expressió usada per a indicar que una persona en segueix amb insistència una altra servilment, interessadament, afectivament, etc.
animals maneres de dir
Dur [o portar] més llenya que un ase de traginer [ o que un burro d'Urgell]
Rebre moltes tupades
maneres de dir animals
Durar més que el prenyat d'una gata
Durar molt
maneres de dir animals
Durar més que una corfa de caragol en un femer
Significa durar molt de temps, ser molt resistent o longeu. S'aplica tant a persones (viure molts anys) com a objectes que són molt duradors. La imatge evoca la gran resistència de la closca.
animals maneres de dir
D’any en any, el tord es caça en parany
Cada espècie ornitològica es caça d’una manera
caça any animals
D’ocell de riu o d’estany, agafa el de darrere, no el de davant
Cal saber actuar i conformar-se amb el que puga ser, perquè abans d’agafar el de davant hauran volat tots, alertats pels de darrere
animals
D’on no hi ha, les rates fugen
Vol dir que tothom s'allunya dels llocs o empreses on no hi ha res a guanyar
animals
Egües i dones, no totes són bones
Recomana parar molta atenció a l’hora d’elegir
animals persones
Egües i vaques, a l'abril les més flaques
animals mesos
Ei rubiales, vols un pardal sens ales?
animals persones
Eixa haca arre, uo!
És el que es diu als cavalls, mules i matxos per fer-los parar
maneres de dir animals
Eixams d'abril, cada un val per mil
mesos animals
Eixe té color d'ala de mosca
Indefinit, brut, descolorit.
animals colors
Eixir en una pota de gall
Dir una cosa extravagant o inoportuna
maneres de dir animals
Eixut com una arengada
Molt prim
animals maneres de dir
El bacallà fa marxar els forasters
animals menjar
El barb, la truita i el gall, tot el maig [o menjar de maig]
Literal
animals menjar
El bestiar de remuc, bona carn i millor suc
animals
El bestiar escogat és pitjor que cap [o El bestiar escuat és pitjor que cap]
És un refrany pejoratiu dirigit a les dones.
animals
El bestiar va alegre, aviat plourà
Ho diuen humorísticament quan algú demostra alegria o va de berbes.
animals oratge alegria
El bitxac, per Sant Jordi és nat
23 d’abril. [bitxac: Ocell de la família dels túrdids: "Saxicola torquata"]. Per aquestes dades aproximadament, naix la pollada d’aquest ocell similar al tord. És una dita tradicional relacionada amb l'arribada de la primavera i l'activitat agrícola i ornitològica.
animals mesos sants
El bolet de maig, és bo per matar un gavatx
Vol dir que els bolets de primavera no són tan comestibles com els de la tardor.
animals mesos plantes
El bolet que hi ha cucs, no mata
Si els animals se’l mengen, és perquè és mengívol
plantes animals menjar
El bon ase sols en la mort troba descans
animals
El bon blat, prompte és picat
Els ocells, com tothom, trien el millor. La idea és extensiva a qualsevol concepte, article o persona
plantes bona animals
El bon gat de mar sap ben jugar, ben fumar i ben nedar
Els pescadors passen moltes hores inactives que dediquen a ocupacions d’esplai per a distraure’s
bona animals mar
El bon llebrer sempre rastreja
Recomana analitzar les coses abans de decidir-se per la més adequada
animals
El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. La tradició gastronòmica es fonamenta en el fet que cada animal o vegetal està millor en un moment que en un altre. Defineix el menú ideal segons el preu i la disponibilitat de la carn a cada estació. El conill, més lleuger per a la calor de juny, i el pollastre (o el capó), més festiu i nutritiu per al fred de desembre.
animals festivitats mesos sants
El bon peixet fa el bon blanquet
menjar bona animals
El bon pescador el peix va a trobar
Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets
mar bona animals oficis
El bon pescador fa el que els peixos volen
Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets
oficis mar animals bona
El bon pescador parla amb els peixos
Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets
mar bona animals parlar oficis
El bon pescador sap el peix on té l’ajocador
Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets
oficis mar bona animals
El bon poll, en la closca canta
animals cantar bona
El bon ruc i el mal ruc, en la seua terra és ben venut
Totes les coses, per lletges o inútils que siguen, acaben venent-se
animals
El bon vi mata la cuca
vinya animals
El bou a l'estiu i el xai quan el fred és viu
Consells per obtenir el millor profit dels aliments.
animals estacions menjar oratge
El bou de tardor i el cavall de primavera
estacions animals
El bou diu cornut a l'ase
Es diu per blasmar aquells que murmuren d'altri imputant-li defectes que ells també tenen
animals
El bou es coneix per la banya i l'home per la paraula
Significa que les persones s'han de jutjar pel que diuen, comprometen o compleixen, de la mateixa manera que un bou és identificable o subjectable per les banyes. És una dita sobre la responsabilitat, l'honor i la importància de complir les promeses.
animals parlar persones treball maneres de dir
El bou gros venç al flac
Certament, i això és extensiu per a tot
animals
El bou i la mula sempre en fan una
Adverteix que la gent roïna sempre està a punt per fer mal. S'utilitza sovint per parlar de dues persones (amics, germans o socis) que, quan s'ajunten, sempre acaben tramant alguna cosa o ficant-se en embolics.
animals
El bou li diu al xai: el meu gust no el tindràs mai
Compara dues carns diferents i pondera la carn de bou.
animals menjar
El bou per a llaurar, l’ocell per a volar
Cada u serveix per a una cosa
animals
El bou sol [o solt], llaura quan vol
Convé controlar directament els animals i els empleats perquè no decaiga el rendiment
animals camp
El bou tira de l'arada, mes no de bona gana
Quasi tots solem complir amb les obligacions, però quasi ningú ho fa per gust
bona animals
El bou vell llaura millor que el novell
Qui té anys d’ofici o experiència sap com s’han de fer les coses
animals
El bou vell sempre a la rega
Qui té anys d’ofici o experiència sap com s’han de fer les coses
animals
El bou vell, si no tira... guia
Qui té anys d’ofici o experiència sap com s’han de fer les coses
animals
El bou xiquet tot ho posa en banyes
La joventut ocupa el seu temps en diversions més que no en fer coses de profit
animals persones
El burret davant, perquè no s’espante
Es diu com a crítica a qui, en una citació o relació, es menciano davant dels altres
animals
El burret de Sant Vicent, que porta la càrrega i no se la sent
5 abril. Aplicat als qui poden deixar un pes i continuen sostenint-lo. Es diu també quan hom posa algun objecte damunt algú i no se n'adona, utilitzada al posar el ninotet del dia dels Innocents
animals festivitats mesos
El burro aguanta la càrrega
animals
El burro del traginer sempre va davant
Ho diuen quan algú s'anomena en primer terme
animals oficis
El burro és dolent per llaurar i bo per traginar
Significa que cada persona o cosa té les seves pròpies habilitats i limitacions, i és millor utilitzar-les per a la tasca per a la qual són aptes. Indica que els rucs no són bons per a la feina pesada de la terra (llaurar), però són molt capaços de transportar càrregues (traginar).
animals bona camp
El burro i l'ignorant, són fills de cosingermans
animals parentiu
El burro mal esquilat, als vuit dies igualat
Es diu a qui acaba de fer-se tallar els cabells. El temps, tot ho anivella, trau veritats a la llum i acaba posant a cada u en el lloc que li correspon
animals
El burro valent porta càrrega i no la sent
Vol ser una crítica a qui, podent no patir, pateix i justifica el seu patiment
animals
El burro [o ruc] que ensopega dues vegades en la mateixa pedra, és burro de veres
Tots podem fallar i equivocar-nos, però reincidir en la mateixa equivocació denota que no hem aprés res de la mala experiència
animals
El burro, quan té fam, es menja l’agram
Confirma que la necessitat acaba amb els gustos i les manies
animals menjar
El ca es guanya el pa
Indiquen que els serveis i afalagadures solen fer-se per l'interès de la retribució.
animals menjar
El ca que bé lladra, bé guarda la casa
El gos va ser domesticat per a alertar els humans de possibles perills i aücar-los
animals casa
El ca remenant la cua es guanya el pa
Indiquen que els serveis i afalagadures solen fer-se per l'interès de la retribució.
animals menjar
El cabrit, d'un mes, i l'anyell de tres
Consells per obtenir el millor profit dels aliments.
animals menjar
El caçador de gos sempre va brut, esgarrat i ronyós
caça oficis animals
El caçador molts conills a la boca i pocs al sarró
Ho diuen per al·lusió a l'exageració de què solen abusar els caçadors quan conten les seves caçades
animals oficis caça
El caldo de gallina ressussita els morts
Amb raó, perquè és molt alimentós i digestible
salut animals menjar
El caldo de gallina resta set anys dins del ventre
Amb raó, perquè és molt alimentós i digestible
animals menjar salut
El cant de l'aranya, crida la tramuntana
L'observació dels animals ha donat lloc a diversos interessants proverbis de vaticinis meteorològics.
animals oratge
El cant de la 'rana' crida la tramuntana
animals oratge
El cant del cucut, sant Josep el porta i sant Pere se l'emporta.
Sant Josep: 19 març. Sant Pere: 29 juny. Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori. Marca el període de l'any en què es pot sentir el cant d'aquest ocell.
animals mesos sants
El cant del mussol assenyala pluja
Literal
animals oratge cantar
El cap de la perdiu és maleït, per això no el menja ningú
Això diuen. De fet, ningú no menja caps de ninguna au
animals menjar
El cap fa l’home i la cua fa l’ocell
Per la manera d’expressar-se es coneix l’espècie i el nivell intel·lectual i moral de cada u
persones animals
El cap ple de pardalets allunya els fadrinets
Les xiques que tenen el cap buit resulten poc atractives per als solters casadors
animals cos huma amor
El caragol surt quan plou, i l home quan fa sol
Compara de manera molt visual els cicles de la natura amb les tasques del camp. Mentre el caragol surt amb la humitat de la pluja, l'home de l'horta treballa aprofitant la llum del sol, tot reflectint la saviesa popular i els ritmes de vida.
animals oratge persones
El caragol, on naix mor
Sempre viu dins la closca, que li és casa i taüt
animals
El cargol és metzina i al cul porta la medecina
[metzina: verí, tòxic]. Significa que encara que és indigest ("metzina") i s’ha de porgar durant tres dies abans de coure’l, la seua bava té propietats curatives ("medecina") per les berrugues
animals salut
El cargol és mitja vida, perquè al cul porta la medecina
Popularment es creia que la part final de l'animal tenia propietats curatives o digestives, a més d'atribuir a la seva bava virtuts terapèutiques per a la pell (berrugues).
animals salut
El carro xicotet i el rossí gran
animals
El cavall corredor, en sentir la dolçaina, ja renilla
Qui està dispost a fer les coses no necessita que ningú l’hi obligue
animals
El cavall de llaurança, és sempre ric d'esperança
Sempre es té l'esperança de fer-se ric. Tothom està d'acord que per a obtenir bones collites cal treballar la terra "bé"
animals
El cavall de Sant Jaume es menja el blat de moro si no plou pel juliol
25 juliol. Aquesta és una dita molt visual i meteorològica que explica les conseqüències de la sequera de l'estiu sobre els conreus de secà. El "cavall de Sant Jaume" (que en la iconografia sempre galopa amb força) representa la calor abrasadora i la manca d'aigua de finals de juliol. El blat de moro (dacsa) necessita molta aigua per granar. Si no plou pel juliol, la calor "es menja" la collita, és a dir, les plantes s'assequen i no fan fruit.
animals mesos plantes sants
El cavall del traginer coneix molt bé al taverner o [Cavall de traginer les tavernes coneix bé]
És una crítica a aquests professionals en base al fet que en cada parada de descans o posta de canvi aprofitaven per beure algun got de vi
animals oficis vinya
El colom, menja plata i caga plom o menja or i caga plom
Vol dir que els coloms costen molt de mantenir i no produeixen beneficis proporcionats a les despeses de llur manteniment
animals maneres de dir
El comerciant i el porc, a l’hora de la mort
Els comerciants tenen part del seu patrimoni invertit en els nombrosos articles a la venda, que no se sap fins que se’n fa l’inventari o recompte; i el porc, fins que no se l’obri en canal
animals oficis
El comerciant i el porc, no se sap què té fins que és mort
Es refereix a les sorpreses que donen els homes de negocis, que sovint semblen estar en magnífica situació econòmica quan estan endeutats fins a les celles, cosa que es veu i descobreix si el n
animals
El conill i l'abella, en la terra vella
animals
El conill per sant Joan, i la perdiu, per Nadal.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Són els moments en què la seua carn és més tendra i saborosa. Ens recorda que al juny els conills abunden i estan en el seu punt, mentre que la perdiu és la peça de caça noble que corona la taula quan arriba el fred intens de desembre.
animals festivitats menjar mesos sants
El corb a la gralla li deia negra
És un retret als que critiquen defectes o comportaments que ells mateixos tenen i no es volen reconéixer
animals
El corb diu a la garsa: comare, molt negra sou
Es diu d'aquells qui imputen als altres els mateixos vicis que ells tenen
animals
El corb diu negra a la garsa
És un retret als que critiquen defectes o comportaments que ells mateixos tenen i no es volen reconéixer
animals
El corb li diu a la gralla: fes-te enrera que emmascares, i la gralla li diu al corb: més valdria que callares
És un retret als que critiquen defectes o comportaments que ells mateixos tenen i no es volen reconéixer
animals
El corb menja carn de burro mort
Pretén ser un menyspreu, encara que els corbs no són carnívors
animals
El corb quan el tanques es fa el mort
Deu ser una tàctica per a poder escapar quan es confien i òbriguen la porta
animals
El criat i el gall, de Sant Joan a Sant Joan
24 juny . Fa referència al costum de contractar els mossos de les masies per períodes anuals que començaven i acabaven el 24 de juny. Recomana canviar-ne sovint per tal que donen rendiment. Era el moment de les "mudes": si l'amo i el criat estaven contents, es renovava el pacte; si no, el mosso agafava el farcell i marxava a una altra casa. El mateix passava amb el gall, que se solia renovar anualment per mantenir el corral vigorós. El gall es fa vell i els criats prenen confiança.
animals persones sants
El criat i el gall, no més d’un any
No convé que els empleats prenguen massa confiança o coneguen secrets de l’empresa ni que la carn del gall deixe d’estar tendra
animals persones
El cuc de l'orella
Molestar molt amb la insistència d'una cosa que es repeteix.
animals cos huma
El cucut arribat, nascut el blat
Indica que quan el cucut arriba de la seva migració primaveral i comença a cantar, coincideix exactament amb el moment en què el blat espiga o està a punt de néixer. Tradicionalment, aquest retorn de l'ocell marca l'inici de l'època de bonança i el moment clau del cicle del cereal.
animals camp