Refranys vi

A Santa Anna, raïms a la plana (26 de juliol) (Per aquesta festivitat comença a madurar el fruit per planes i costers de baixa altitud)

sants, vi, mesos, plantes

A Santanyí, poca aigua i gens de vi.

A Valls hi ha bon vi i els xiquets ho poden dir (capital de la comarca de l'Alt Camp a la província de Tarragona)

vi, llocs

A vinya tova, pagès fort.

A vinya vella, amo nou.

vi, oficis

Abans de casar tingues casa per estar, terres per llaurar i vinyes per podar.

Abans de deixar herència a nebot, beu-t’ho en vi tot

vi, parentiu, beure

Abans de novembre, que la teua vinya sense fruita quede (La verema sol començar al setembre)

mesos, camp, vi

Abans de Sant Josep ni trascolis el vi ni podis el cep. (19 març)

sants, camp, mesos, vi

Abans de veremar, el cànem a amarar (En tot s’ha de seguir un ordre lògic, moltes vegades per imposició de la naturalesa)

vi, plantes

Abocar [o versar] vi, porta sort (Es diu per a restar importància al fet que s’haja tombat alguna copa de vi en taula)

Abril finit, el cep florit.

Abril rigorós, pa i vi abundós

vi, menjar, mesos

Acabat el vi, fora la bóta (Quan les coses han arribat al seu fi és millor no enyorar-les sempre, perquè ja no tenen remei. Quan la bóta està buida, no té sentit que estiga a la vista, perquè ens incita a beure. Més val retirar-la que estar patint)

Agost i verema n'hi ha cada any, uns amb guanys i d'altres amb danys (La naturalesa es manifesta en el seu moment oportú, el qual s’ha d’aprofitar)

vi, mesos, camp

Agost i verema tots els dies no aplega (La naturalesa es manifesta en el seu moment oportú, el qual s’ha d’aprofitar)

mesos, camp, vi

Agost i veremar, cada dia no es fa (La naturalesa es manifesta en el seu moment oportú, el qual s’ha d’aprofitar)

camp, vi, mesos

Agost, most; i setembre, vi per vendre

mesos, vi

Ai, mallol, quan seràs vinya! [mallol = cep, vinya jove] Critica qui, sent físicament adult, és mentalment immadur)

persones, vi

Aigua a l'agost, safrà, mel i millor most (La pluja en el ple de la calor [fins a la primera quinzena] afavoreix tot això i més)

aigua, plantes, mesos, oratge, vi

Aigua a les figues, i a les peres, vi (Cada líquid ajuda a ressaltar el sabor de cada fruita)

plantes, aigua, vi

Aigua amb vi, pels espantats (Rebaixar el vi no és per a persones normals i sanes, però pot servir com a calmant si no tenim til·la)

aigua, vi, salut, beure

Aigua de gener, omple botes [o gerres] i graner (Fa referència a la influència que té la pluja durant aquest mes per tirar endavant els sembrat de la vinya i el blat)

vi, camp, oratge, mesos

Aigua de gener, omple botes [o gerres] i graner, i la pica d'oli també (Fa referència a la influència que té la pluja durant aquest mes per tirar endavant els sembrat de la vinya i les oliveres)

mesos, camp, vi, plantes, oratge

Aigua de pixarelles (Vi de poc grau)

Aigua de Sant Joan, celler buit i molta fam (24 juny) La pluja en aquest moment no convé ni a la vinya, perquè li lleva dolçor al raïm, ni al blat, que ja està granat)

camp, plantes, aigua, vi, mesos, oratge

Aigua de Sant Joan, no dóna ni vi ni pa (24 juny) (La pluja en aquest moment no convé ni a la vinya, perquè li lleva dolçor al raïm, ni al blat, que ja està granat)

aigua, mesos, vi, sants, plantes, camp

Aigua de Sant Magí, no dóna pa i lleva vi (19 agost) (Ja solen estar segats els cereals i prou desenvolupats els xinglots de raïm)

mesos, camp, vi, sants, plantes, aigua

Aigua d’agost, safrà, mel i most (Manifesta la bondat de la pluja estival)

mesos, vi, aigua, oratge, plantes

Aigua freda i vi calent, fan mal al ventrell (Els aliments a temperatures anormals no són sans)

beure, aigua, vi, menjar, salut, cos huma

Aigua i foris, que, de vi, no en plou (Les coses naturals són preferibles a les transformades o artificials)

vi, aigua

Aigua per la Mare de Déu d'Agost, treu oli i aigua al most (15 agost) (Si plou a mitjan mes, les oliveres i els ceps xuplen massa aigua i aigualeixen els seus fruits, que són de secà)

oratge, aigua, festivitats, mesos, plantes, vi

Aigua per Sant Bernardí lleva pa i no dóna vi (20 agost) (Les pluges agostines no afavoreixen els cerealn ni la vinya, sinó que baden les espigues iels xinglots del raïm, que ja estàn madurs)

aigua, camp, mesos, oratge, plantes, sants, vi

Aigua per sant Bernardí lleva pa i no dóna vi (20 maig)

aigua, mesos, plantes, sants, vi

Aigua per Sant Joan, vinagre és per Nadal (La pluja a les portes de l’estiu és molt beneficiosa per als cultius, ben contràriament que la de l’hivern)

oratge, aigua, mesos, sants, vi

Aigua [o pluja] per Sant Urbà, lleva vi i no dóna pa (25 maig) (Això se sol dir)

mesos, aigua, camp, sants, vi

Aigua, Senyor! que de vi ja en venen (Exclamació que es diu quan plou, i també irònicament, quan plou massa)

maneres de dir, vi

Aiguardent de tenda i vi de taverna (Fins les coses roïnes serveixen per a alguna cosa)

beure, vi

Aiguardent del vi dolent.

Aiguardent i vi els joves fa viure i els vells morir (L’alcohol, en general, dóna alegria a la joventut i perjudica la vellesa)

beure, persones, vi, vell

Aiguardent i vi, borratxo fi (Qui és habitual de l’alcohol és alcohòlic)

vi, beure

Aire de ponent, l’aigua fresca i el vi calent (La calor de ponent es combat amb aquestes begudes: l’aigua per a refrescar i el vi per a dormir)

oratge, aigua, vi

Aixarop de pàmpol (Referir-nos al vi d'una manera graciosa o humorística)

maneres de dir, vi

Aixecar el cap a una bóta (Alçar la bóta del cap oposat al de la aixeta, quan hi queda poc vi, per fer-lo acabar de rajar)

cos huma, maneres de dir, vi

Això és una vinya!

Això s'acabarà, pujant el vi (Es refereix a quan paguen justos per pecadors)

vi, diners

Al bon caldo, el vi li fa coixí(En un bon caldo hi ha que menjar un bon vi)

menjar, vi

Al bon caldo, el vi li obri el camí (El vi és bo per acompanyar quasi totes les menges)

menjar, bona, vi

Al bon Malloll al cap de quatre anys ja és vinyol.

Al bon tastador, que el vi no li passi del galló [galló = campaneta, glotis] (A qui li agrada el vi, en disfruta més l’olor i el gust que el sabor. Els tastavins professionals, dits sumillers, no solen engolir-lo per a no emborratxar-se)

bona, vi, oficis, beure

Pàgina 2 de 30.

El Refranyer