Refranys animals

Més caga [o embruta] un bou que cent orenetes (Vol dir que fa més feina o té més eficàcia una persona o cosa gran i poderosa que moltes de petites o dèbils)

animals

Més curt que un talp (Molt curt d'enteniment)

maneres de dir, animals

Més dolent que carn de xinxa (Es diu d'una cosa o persona molt dolenta)

maneres de dir, animals

Més enredat que un poll (Molt arrupit, mancat d'energia)

animals, maneres de dir

Més fa [o val] la basta que el burro que l’embasta [basta = tira o tirant de tela / embastar = fer o cosir les bastes d’un vestit] (És un insult amistós a qui està construïnt, treballant o fent alguna cosa)

animals

Més fosc que una gola de llop (Es diu de la nit molt fosca, o d'un recinte totalment obscur)

maneres de dir, animals

Més fred que el nas d'un ca (Molt fred, molt gelat)

animals, maneres de dir

Més fred que una serp (Expressió emprada per indicar que una cosa és molt freda)

maneres de dir, animals

Més gelat que el morro d'un gos (Molt fred, molt gelat)

oratge, maneres de dir, animals

Més gelat que el nas d'un gos (Molt fred, molt gelat)

maneres de dir, animals

Més gos que un pont (S’aplica a qui és molt malfaener, a qui no té mai ganes de fer faena)

maneres de dir, treball, animals

Més gos que un pont (S’aplica a qui és molt malfaener, a qui no té mai ganes de fer faena)

animals, treball, maneres de dir

Més gos que una pitera (Expressió que atribuim a la lentitud de creixement de la pitera)

maneres de dir, plantes, animals

Més lent que el cavall del dolent (Molt lent)

animals, maneres de dir

Més lladra el ca quan més por ha

animals

Més lladra el gos quan lladra de por (Vol dir que moltes vegades les persones que criden i amenacen ho fan per dissimular llur temor)

animals

Més llarg que el somni d'un porc (Que dura massa)

dormir, animals, maneres de dir

Més llest que una daina (Molt llest, astut)

saber, maneres de dir, animals

Més m'estime ase em porte, que cavall que em derroque (Recomana preferir la humiltat i la seguretat a l’ostentació i l’excés)

animals

Més m'estime un ase que m'arrastre que no un cavall que em tire (Significa que a vegades és preferible una cosa segura i còmoda que una luxosa o aparatosa que ens complique la vida)

animals

Més malfeiner que un gat d'hostal (Molt malfaener, que mai té ganes de fer feina. Poc treballador)

treball, maneres de dir, animals

Més mosques se cacen amb una gota de mel, que amb un barral de vinagre. (Dóna a entendre que s’aconsegueixen moltes més coses amb paraules dolces que amb paraules aspres i ofensives)

caça, vinya, animals

Més negre que un corb (Molt obscur)

colors, animals, maneres de dir

Més pesa la ploma que l'aixada»: significa que el treball intel•lectual és més fatigós que el manual

animals

Més pòlissa que un gat negre (Ésser molt astut)

maneres de dir, animals

Més poregos que una llebre (Es diu d'una persona o animal molt poregosa)

animals, maneres de dir

Més puta que les gallines (Ésser molt astut)

animals, maneres de dir

Més ric que un grill (Molt ric)

animals, diners, maneres de dir

Més s'abasta amb una ditada de mel, que amb una arrova de vinagre (Les bones paraules i maneres convencen, mentre que els mals modos distancien o enemisten)

vinya, animals

Més sabut que gos de cec (Ser molt espavilat)

maneres de dir, animals

Més se'n moren de joves que de vells; «Moren més xais que moltons (Es diu per encoratjar els vells que tenen por de morir)

salut, persones, mort, animals

Més tonto que un cabàs de llops (Ésser molt beneitot)

maneres de dir, animals

Més val cabana buida, que casa plena de llops

animals

Més val carrar que amb burros pelear [carrar = traure llesques de suro de les alzines] (És preferible fer una feina dificultosa que no intentar fer raonar qui no en té la capacitat o no vol)

animals, treball

Més val colom amb sal que llard amb mal

animals

Més val esser pardal de bosc que de gàbia (Significa que convé més la llibertat que la subjecció)

animals

Més val hort [o casa] que jardí, i pollastre que teuladí (Significa que, entre dues opcions, convé elegir la millor)

animals, camp

Més val la salsa que els cargols (Es diu quan l’esforç és més gran que el profit)

animals, menjar, maneres de dir

Més val moixó en mà que cent volant (Aconsella aprofitar l’ocasió quan es presenta i conformar-se amb el que pot ser)

animals

Més val pa a seques amb amor que pollastres amb dolor (Fan més profit la companyia o l’apetència que el menjar en si)

menjar, animals

Més val pa i ceba amb amor, que gallines amb dolor (Fan més profit la companyia o l’apetència que el menjar en si)

menjar, animals, plantes

Més val perdre el peix que perdre la caravel·la (És preferible acceptar el perjudici que no perdre encara més intentant reparar-lo)

animals

Més val ser cap de sardina que cua de peix [pagell, lluç o rap] (Vol dir que convé més comandar damunt poca gent que ser comandat d'un personatge important)

animals, consells, maneres de dir

Més val ser cap de sardina que cua de tonyina (És preferible destacar en alguna cosa o en algun col·lectiu sense importància que ser l’últim de la fila o passar desapercebut en un col·lectiu o un ofici més gran o important)

animals

Més val un bitxac al plat que una perdiu volant (Es millor tenir una cosa segura que d'altres possibles)

animals, menjar

Més val un moixó [o ocell] a la mà que una àguila volar (Aconsella aprofitar l’ocasió quan es presenta i conformar-se amb el que pot ser)

animals

Més val un ocell a la mà que cent volant [o que una àguila volant] Més val un ocell a la mà que cent volant (o que una àguila volant)

animals, maneres de dir

Més val un ocell al puny que una grua lluny (Aconsella aprofitar l’ocasió quan es presenta i conformar-se amb el que pot ser)

animals

Més val un tord en sa mà, que mil i cinc-cents que volen (Vol dir que és millor tenir una cosa segura que moltes de possibles)

animals

Més val una abella, que mil mosques (Una persona productiva és preferible a qualsevol altra)

animals, treball

Pàgina 56 de 96.

El Refranyer