Refranys animals

Més puta que les gallines (Ésser molt astut)

animals, maneres de dir

maneres de dir, animals, diners

Més s'abasta amb una ditada de mel, que amb una arrova de vinagre (Les bones paraules i maneres convencen, mentre que els mals modos distancien o enemisten)

vinya, animals

Més sabut que gos de cec (Ser molt espavilat)

maneres de dir, animals

Més se'n moren de joves que de vells; «Moren més xais que moltons (Es diu per encoratjar els vells que tenen por de morir)

salut, persones, mort, animals

Més tonto que un cabàs de llops (Ésser molt beneitot)

maneres de dir, animals

Més val cabana buida, que casa plena de llops

animals

Més val carrar que amb burros pelear [carrar = traure llesques de suro de les alzines] (És preferible fer una feina dificultosa que no intentar fer raonar qui no en té la capacitat o no vol)

animals, treball

Més val colom amb sal que llard amb mal

animals

Més val esser pardal de bosc que de gàbia (Significa que convé més la llibertat que la subjecció)

animals

Més val hort [o casa] que jardí, i pollastre que teuladí (Significa que, entre dues opcions, convé elegir la millor)

animals, camp

Més val la salsa que els cargols (Es diu quan l’esforç és més gran que el profit)

animals, menjar, maneres de dir

Més val moixó en mà que cent volant (Aconsella aprofitar l’ocasió quan es presenta i conformar-se amb el que pot ser)

animals

Més val pa a seques amb amor que pollastres amb dolor (Fan més profit la companyia o l’apetència que el menjar en si)

menjar, animals

Més val pa i ceba amb amor, que gallines amb dolor (Fan més profit la companyia o l’apetència que el menjar en si)

menjar, animals, plantes

Més val perdre el peix que perdre la caravel·la (És preferible acceptar el perjudici que no perdre encara més intentant reparar-lo)

animals

Més val ser cap de sardina que cua de peix [pagell, lluç o rap] (Vol dir que convé més comandar damunt poca gent que ser comandat d'un personatge important)

animals, maneres de dir, consells

Més val ser cap de sardina que cua de tonyina (És preferible destacar en alguna cosa o en algun col·lectiu sense importància que ser l’últim de la fila o passar desapercebut en un col·lectiu o un ofici més gran o important)

animals

Més val un bitxac al plat que una perdiu volant (Es millor tenir una cosa segura que d'altres possibles)

animals, menjar

Més val un moixó [o ocell] a la mà que una àguila volar (Aconsella aprofitar l’ocasió quan es presenta i conformar-se amb el que pot ser)

animals

Més val un ocell a la mà que cent volant [o que una àguila volant] Més val un ocell a la mà que cent volant (o que una àguila volant)

animals, maneres de dir

Més val un ocell al puny que una grua lluny (Aconsella aprofitar l’ocasió quan es presenta i conformar-se amb el que pot ser)

animals

Més val un tord en sa mà, que mil i cinc-cents que volen (Vol dir que és millor tenir una cosa segura que moltes de possibles)

animals

Més val una abella, que mil mosques (Una persona productiva és preferible a qualsevol altra)

animals, treball

Més valen dos mossos de vaca que set de pataca (Un bon filet de carn és més alimentós i saborós que qualsevol vegetal)

menjar, plantes, animals

Mes viu que una mostela (Ésser astut)

maneres de dir, animals

Més viu [o pòlissa, o traïdor, o dolent] que una geneta (Es diu d'una persona molt viva, que no es deixa enganyar o que sap enganyar els altres)

animals, maneres de dir

Mesclar cols amb caragols (Fer confusió, barrejar coses que haurien d'anar separades)

animals, plantes, maneres de dir

Mesclar ous amb caragols (Mesclar coses heterogènies, idees discordants; involucrar unes coses amb unes altres)

maneres de dir, animals

Mestral, peix de tall

animals, oratge, mar

Mico filós (Persona desnerida, d'aspecte ridícul)

animals, maneres de dir

Miquel, Miquel, no tens abelles i vens mel (Ho diuen parlant d'un qui ven o dóna coses qui no poden ser ben adquirides)

animals

Miracles de la mar: els ocells, nadar i els peixos, volar

mar, animals

Mirallets de caçar aloses (Promeses enganyadores)

amor, animals, maneres de dir

Mirar amb ulls de mussol (Mirar sense fixar-s'hi, sense prestar atenció)

animals, maneres de dir

Mirar amb ulls de tita (Tenir els ulls unflats)

cos huma, maneres de dir, animals

Mirar de reüll com els bous (Mirar amb traicció)

maneres de dir, animals

Mirar els bous de de la barrera (És un retret a aquells que critiquen l’activitat d’altres sense implicar-s’hi ni conéixer-ne la dificultat)

animals

Moixó de rapinya sempre està sec (Destaca que els lladres s’esforcen i es desgasten menys que els que produeixen la riquesa)

animals

Moixons arramadats, neu pels serrats (Els ocells menuts són individualistes, però s’agrupen allà on hi ha quemenjar, sobretot pels camps sembrats)

animals, oratge

Molletes crien galletes

animals

Molt lladra el gos, quan lladra de por (És una defensa preventiva)

animals

Molt sap la mona, i més qui l'agafa (Significa que no ens hem d'avanar de saber més que un altre)

animals

Molta mosca i mosquit, cel enterbolit (Es diu perquè la presència de mosquits és considerada com a senyal de pluja)

animals, aigua, oratge

Molta orella té l’ase, i no sap de lletra (Es diu de qui sempre esta escoltant darrere les portes o finestres)

animals, persones, cos huma

Molta ploma per terra, pocs ous al ponedor

animals

Moltes cigonyes, bona collita (On hi ha abundor d’ocells és perquè hi ha menjar per a tots)

animals, camp

Moltes llebres jeuen en el jaç per falta de caçadors (Es diu principalment referint-se a les noies que no es casen perquè no procuren trobar festejaire)

amor, animals, caça, persones

Moltes mosques al sol i molts mosquits al capvespre, pluja esperen

animals, oratge

Moltes mosques maten un ase (Vol dir que el gran nombre o insistència dels enemics poden anorrear la resistència de qualsevol)

mort, animals

Pàgina 56 de 96.

El Refranyer