El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
El llibre
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys animals
Mirar els bous de de la barrera (És un retret a aquells que critiquen l’activitat d’altres sense implicar-s’hi ni conéixer-ne la dificultat)
animals
Moixó de rapinya sempre està sec (Destaca que els lladres s’esforcen i es desgasten menys que els que produeixen la riquesa)
animals
Moixons arramadats, neu pels serrats (Els ocells menuts són individualistes, però s’agrupen allà on hi ha quemenjar, sobretot pels camps sembrats)
animals
,
oratge
Molletes crien galletes
animals
Molt lladra el gos, quan lladra de por (És una defensa preventiva)
animals
Molt sap la mona, i més qui l'agafa (Significa que no ens hem d'avanar de saber més que un altre)
animals
Molta mosca i mosquit, cel enterbolit (Es diu perquè la presència de mosquits és considerada com a senyal de pluja)
animals
,
aigua
,
oratge
Molta orella té l’ase, i no sap de lletra (Es diu de qui sempre esta escoltant darrere les portes o finestres)
animals
,
persones
,
cos huma
Molta ploma per terra, pocs ous al ponedor
animals
Moltes cigonyes, bona collita (On hi ha abundor d’ocells és perquè hi ha menjar per a tots)
animals
,
camp
Moltes llebres jeuen en el jaç per falta de caçadors (Es diu principalment referint-se a les noies que no es casen perquè no procuren trobar festejaire)
amor
,
animals
,
caça
,
persones
Moltes mosques al sol i molts mosquits al capvespre, pluja esperen
animals
,
oratge
Moltes mosques maten un ase (Vol dir que el gran nombre o insistència dels enemics poden anorrear la resistència de qualsevol)
mort
,
animals
Moltes vespes maten el burro (Molts maldecaps o problemes acaben fent sucumbir l’empresa més gran o el més ambiciós dels projectes)
animals
Moltes voltes està el peix al plat per falta de gat (Significa que sovint les coses no s'aprofiten perquè no hi ha qui tingui interès a aprofitar-les)
animals
Moltó escuat, que anà per llana i tornà trasquilat (És un advertiment o una moralitat per a conjurar actituds egoistes i materialistes)
persones
,
animals
Moltons per a fer doblons (En un ramat, els mascles estan fonamentalment per a multiplicar-lo)
animals
,
diners
Molts burros van als mercats, uns a quatre potes i altres empinats
animals
Molts moren per la boca com els peixos (Al•ludeix als qui són indiscrets en el parlar)
animals
,
parlar
Monges i polls, mai són sadolls
animals
,
persones
Moren més xais que moltons (Significa que moren més joves que vells, i es diu als vellets per animar-los)
animals
Morir com a rates (Morir en gran nombre; haver-hi gran mortaldat)
animals
,
maneres de dir
Morir com un poll (Morir quietament, sense convulsions ni estertor)
maneres de dir
,
animals
Morir [o caure] com mosques (Morir en gran quantitat, especialment en un combat)
maneres de dir
,
animals
,
mort
Moro fi, ni menjar porc ni beure vi
menjar
,
animals
,
vinya
,
beure
Mort de poll, [o de pollet] (La que sobrevé plàcidament, sense agonia perceptible)
mort
,
animals
,
maneres de dir
Mort el gos, acabada la ràbia
animals
Mort el gos, morta la ràbia (Significa que en haver suprimit la causa, desapareixen els efectes)
animals
Morta és la gallina que ponia els ous d’or (Es diu per asseverar que ningú regala res perquè sí)
animals
Morta l'aranya, mort el verí
animals
Morta la cuca, mort el verí (Vol dir que quan ja no existeix la causa, desapareix l'efecte o l'acció d'aquella)
mort
,
animals
,
maneres de dir
Mos daurat, regnes de capsana.
animals
Mosca hi ha en l'arròs! (Expressió per a indicar que alguna cosa no acaba de quadrar, que hi ha motius fundats per a sospitar)
maneres de dir
,
plantes
,
animals
,
any
Mosca picant, tempestat endavant
animals
,
oratge
Mossegada de mostela, ni temps d'encendre una candela
animals
,
mort
Mossegada de vidriol porta dol. (Vol dir que les mossegades de vidriol [un rèptil] són mortals)
mort
,
animals
Mosso i gall, un cada any (Convé evitar l’excés de confiança amb criats o empleats i renovar el mascle del corral perquè sempre siga jove i actiu)
animals
,
any
,
oratge
Mostrar [o ensenyar] les ferradures (Ésser cocejadora una bèstia cavallina o un ase)
ensenyar
,
maneres de dir
,
animals
Mou mardà, mou (Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres)
maneres de dir
,
animals
Muda el llop les dents, però no els seus pensaments (Significa que el temperament i el geni de les persones no canvien amb l'edat)
persones
,
animals
Mudar l'aigua al canari (Pixar)
aigua
,
animals
,
maneres de dir
Mudar la pell com les serps (Transformar-se)
cos huma
,
animals
,
maneres de dir
Mula boja, mai es fa vella
animals
Mula de frare i matxo de rector, tots dos grossos són
animals
,
oficis
Mula guita, de tothom sospita (Convé evitar les persones i els animals de mal geni o imprevisibles)
animals
Mula guita, vent-la prest! (Convé evitar les persones i els animals de mal geni o imprevisibles)
animals
Mula i dona, garrot la fa bona (Suposa que l'única manera de dominar les mules i les dones, és tractar-les a garrotades)
animals
,
persones
Mula mohina, o molt falsa o molt fina
animals
Mula moïna, o molt bona o molt roïna (Significa que tenen sempre molt geni i un caràcter retragut, el qual es pot manifestar quan menys ho esperem, i que només quan es moren se’ls acaba el mal caràcter)
animals
Mula que no veu civada, la sella la té matada (Significa que l'animal que no menja prou, sol patir de nafres i altres malures)
animals
Pàgina 57 de 96.