Refranys animals

A casa, que no he mort peix! (Frase amb què hom indica l’hora del tornar)

maneres de dir, animals

A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sell [o a l’animal és al que s’aparella] (En totes parts s’actua similarment i se li encomana la faena dura al pobre i al dòcil)

llocs, animals

A cavall corredor [o menjador], cabestre curt (A qui li sobra energia, és massa nerviós, pretén les coses abans d’hora o gastar més del que pot ser, convé retenir-lo)

animals

A cavall de (Entre. Enmig)

maneres de dir, animals

A cavall desbocat [o desenfrenat], mira'l de lluny i amagat (Convé ser caut amb els animals i les persones quan estan enfadats)

animals

A cavall donat [o regalat] no li mires el dentat [o pèl] (Expressió que s'utilitza per a indicar que qui rep un regal no ha de mirar si hi troba defectes)

maneres de dir, animals, donar

A cavall flastomat, el pèl li lluu (Es diu perquè sovint les persones a qui es vol més mal són les que viuen més temps i tenen més bona sor)

animals

A cavall gros no li falten mosques (Vol dir que el qui pateix de misèria sol ser víctima d'altres calamitats, o que aquestes solen anar als qui ja en sofreixen d'altres)

animals

A cavall que vola, no li cal esperó ni fuetada (A qui per naturalesa pròpia actua convenientment o diligentment no cal dir-li com ha d’actuar)

animals

A cavaller nou, cavall vell (A qui té poca experiència en alguna cosa cal facilitar-li l’aprenentatge mitjançant qui ja en té)

animals, oficis

A cavaller vell, cavall nou

animals

A colom sadoll, peres [o cireres] li amarguen (Quan s’ha menjat, ja no abelleixen les menges més apetitoses)

animals, menjar, plantes

A cóm es venen les peres? -Segons cauen les bésties

animals, plantes

A despit del febrer, pel març la garsa fa el niu i pon molt bé (En passar l'hivern la garsa es prepara per criar)

mesos, animals

A eixe fins els pollastres li ponen (Es diu de la persona afortunada)

maneres de dir, animals

A eixe fins les rates se li tornen conills

animals

A falta de bous llauren els ases (Quan no hi ha allò que desitgem, hem d’acontentar-nos amb allò que pot ser)

animals

A falta de gallina, bo és el caldo de faves (Quan no hi ha allò que desitgem, hem d’acontentar-nos amb allò que pot ser)

menjar, plantes, bona, animals

A falta de grives, bones són merles (Vol dir que en les dificultats cal acceptar la solució menys dolenta, encara que no sigui la que un voldria)

animals

A falta de truites són bons els barbs (Quan no hi ha allò que desitgem, hem d’acontentar-nos amb allò que pot ser)

animals, bona, menjar

A fam de ca, no li donis carn, dóna-li pa (Quan la fam és molta, no convé assaciar-la amb aliments cars)

animals, menjar

A fam de llop, dent de gos (Quan hi ha necessitat s’acaben les manies i les preferències)

animals

A fibló de vespa, cera d’orella (Un consell de medicina natural)

salut, animals

A fibló [o picada] d'abella, cera d'orella (Perquè la cera d'orella és bona, segons creença vulgar, per curar els pics d'abella)

maneres de dir, cos huma, salut, animals

A Finestrat, ni home ni gos ni gat (Poble alacanti de la comarca de La Marina Baixa)

animals, persones, llocs

A fosques es cacen les mosques (Es diu per justificar activitats o ocupacions que no es poden fer de dia)

animals

A gall que fa renou, li estrenyen el coll (Vol dir que el qui es declara contra els poderosos sol esser víctima del poder d'aquests)

animals

A gallina externa, tots li diuen xo. (A ningú li ve bé deixar entrar a casa pròpia o a l’hort al forani i al desconegut

animals

A gallina forastera tots la piquen (Cada col·lectiu humà o animal s’estranya i li molesta que algun foraster pretenga alterar o interferir-se en la comunitat. Per això són típiques les novatades entre gent de poc coneixement)

animals

A gallina que dorm amb gall, no li diguis polla (Es diu referint-se a les dones casades que, encara que siguin velles, poden infantar)

animals, parentiu

A gat mesquer no t'hi acostis, que et traurà els ulls

animals, cos huma

A gat vell rateta [o ratolí] jove [o tendre/a] (Qui té més experiència que un altre, trau més profit de les coses, les obté abans que els altres o tria les millors)

animals

A gat vell, no cal mostrar-li rata (Quan es té experiència en la vida, un no es deixa enganyar o enlluernar per promeses, sinó que actua per pròpia iniciativa)

animals

A gat vell, no li cal cascavell (Quan s’és jove, qualsevol cosa atrau l’atenció; en canvi, quan s’és vell i experimentat, res no crida l’atenció perquè ja s’ha vist de tot)

animals, vell

A gata vella, no li digues moixeta (Quan s’és jove, qualsevol cosa atrau l’atenció; en canvi, quan s’és vell i experimentat, res no crida l’atenció perquè ja s’ha vist de tot)

animals

A gos flac, tot són puces (Vol dir que damunt els pobres solen recaure totes les calamitats)

animals

A gos maleït, el pèl lluït (A qui roba o s’aprofita dels altres li solen anar les coses millor que als afectats)

animals

A gos vell, no hi ha sus, sus (Significa que els vells són difícils d'enganyar)

animals, vell

A gos vell, no hi ha tus-tus (Significa que els vells són difícils d'enganyar)

animals

A grossa bèstia, morral gros (Significa que cal fer les coses en proporció al volum o importància del qui les ha de rebre)

animals

A l'agost, vesprades de gos

mesos, animals

A l'amic i el cavall no el canses mai (No convé abusar de ningú, perquè ens podem quedar sols i desemparats)

animals, amistat

A l'animal que no coneguis no li vagis per darrere (Aconsella no abusar de la confiança amb noves amistats)

animals, amistat

A l'ase encarat, deixa'l

animals

A l'ase i al mul, la càrrega al cul (El pes s’ha de col·locar en el lloc idoni per tal que no es desplace ni perjudique l’estructura portant)

animals, treball

A l'ase i mala muller, bastonades ho han de fer (A qui no vol comportar-se com és menester se l’ha de forçar contra la seua voluntat)

animals, persones

A l'ase regalat, no li miris el bast (Expressió que s'utilitza per a indicar que qui rep un regal no ha de mirar si hi troba defectes)

animals

A l'ase tossut, tant és dir-li arri com só

animals

A l'ase [o animal, o bèstia] que no conegues; no li toques les orelles [o no li fregues, o no li pegues, o no li faces festes, o no li vages al darrere] (Amb els desconeguts (persones o animals) s’ha d’anar amb mirament o precaució, a fi de no ofendre’l

animals, persones

A l'escorxador arriben més anyells que moltons

animals, menjar

Pàgina 2 de 91.

El Refranyer