plantes

2.672 refranys catalogats sota aquest tema.

Mostrant 1701–1800 de 2.672
No sigues ruc: per a la sang saüc
Els fruits del saüc són rics en vitamina C i la infusió de les flors és un excel·lent diaforètic emprat en refredats, bronquitis, xarampió, etc.
animals plantes salut
No tenir bardissa
Ésser molt agosarat, no aturar-se per cap dificultat
plantes treball maneres de dir
No tenir cap ceba que li cogui als ulls
No tenir cap culpa ni responsabilitat en un afer
cos huma plantes
No tindre res a veure els collons pa menjar arròs
No tindre res a veure una cosa amb l'altra
menjar cos huma maneres de dir plantes
No tindre valor per a furtar un enciam
No tindre coratge a mamprendre grans assumptes, a afrontar els perills, les dificultats, etc.
plantes maneres de dir diners
No totes les olives cauen a la borrassa
Significat literal: Quan s'espolsen les oliveres, no totes les olives cauen a la borrassa (la tela o xarxa que es posa a terra per recollir-les), sinó que algunes queden fora. Significa que les coses no sempre surten bé a la primera, o que no tot és perfecte ni surt segons el pla previst. S'utilitza per consolar-se quan un negoci, tasca o projecte no té un èxit total o quan les coses no surten com un vol.
plantes
No totes les peres cauen per Sant Joan; algunes maduren pers San Pere
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Recomana paciència i justifica que les coses, referint-se a les fruites, no es produeixen totes alhora ni puntualment quan desitjaríem
mesos plantes sants
No tots els ocells coneixen el bon gra
No hi ha ningú infal·lible
animals bona plantes
No valdre un nap [o un nap torrat]
Ser inútil o no tindre gens de valor o d'importància
maneres de dir plantes
No valdre un rave
Ser menyspreable
maneres de dir plantes
No valer ni pruna
No valer res
maneres de dir plantes
No valer una bleda
No valer res, esser molt xerec
maneres de dir plantes
No valer una pinya
No valer res, esser completament inservible
maneres de dir plantes
No voler quedar per llavor
No voler quedar desatès o oblidat; no voler deixar de participar en una cosa
maneres de dir plantes
No voler sinó pinyons pelats
Ser molt primcernut, no voler sinó les coses millors
maneres de dir plantes
Nous i pinyons, postres de minyons
Són aliments molt energètics i saborosos que es mengen en poca quantitat per ser escassos i cars
menjar plantes
Novembre mes de castanyes, nous, olives i patates
És el temps de collir aquests productes
mesos plantes
Novembre, si les flors estan, replega el safrà
mesos plantes
Octubre finit, la fruita ha podrit
La fruita carnosa és d'estiu i en aquesta època no hi queda cap
mesos plantes
Octubre finit, raïm collit
La verema es fa comunament al setembre, però pot allargar-se fins a l’octubre com a tard
plantes mesos camp
Octubre humit, la fruita ha podrit
La fruita sucosa sol podrir-se, tret del caqui, i comença la collita de la fruita seca
plantes mesos
Oli i romaní fregit, remei beneït
Valora la diversitat de les seves propietas. L'oli i el romaní s'han utilitzat com a remei terapèutic i culinari. Cuinar romaní en oli o fer-ne maceracions s'empra tradicionalment com a antiinflamatori per a fregues i per mitigar els efectes de les digestions pesades.
plantes salut
Oli i vi, remei diví
Són dos productes saníssims per separat, i junts, es compensen en la panxa i, consumits amb moderació, formen una combinació tradicionalment considerada un veritable remei diví per a l'organisme.
plantes salut
Oli, vi i amic, el millor és el més antic
Les coses conegudes o conservades d’antic són les millors i més fiables
salut plantes vinya amistat
Oli, vi i amic, l'antic
Podem confiar en allò que coneixem de temps
plantes vinya amistat
Oli, vi i amic, tant més bo com més antic
Cert. Amb els anys, les tres coses milloren i es valoren més.
amistat plantes vinya
Oliva menjada, pinyol a terra
Per a dir que no es facen moltes coses a la volta, sinó acabar-les una a una
plantes
Oliva, una és or, dues plata, i la tercera mata
Recomana la moderació en el consum d'olives. Indica que, tot i ser un aliment saludable i bo en quantitats petites (or/plata), menjar-ne gaires pot resultar pesat o indigest (mata).
menjar plantes
Olivera de ton avi, i figuera de ton pare, i vinya de tu mateix
millor producció la dóna l’olivera vella, la figuera de mitja edat i la vinya jove
vinya parentiu plantes
Oliveres del teu avi, figueres del teu pare i vinyes teves temàtica: plantes, vi, parentiu
Explica de la natura segons cada generació: Oliveres del teu avi: L'olivera triga molts anys a créixer i ser plenament productiva, però viu segles. Les que plantes avui les gaudiran els teus néts. Figueres del teu pare: La figuera té una vida mitjana. Triga uns anys a fer fruit, ideal perquè la planti un pare i en gaudeixi el fill. Vinyes teves: El cep de vinya creix molt ràpid i produeix de seguida. El mateix pagès que la planta en recull el fruit i fa el seu propi vi.
plantes vinya parentiu
Olives, una per Sant Joan i cent per Nadal
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Fa referència al cicle de creixement de l'oliva i a les previsions de la collita segons l'època de l'any. "Una per Sant Joan": Indica que a finals de juny el fruit encara és molt petit i escàs. Si en aquesta data l'agricultor ja és capaç de veure alguna oliva formada a l'arbre, és un senyal d'esperança. "Cent per Nadal": Suggerix que, si la floració ha anat bé, per Nadal (quan l'oliva ja està madura i a punt de ser collida la producció serà abundant.
festivitats mesos plantes sants
Olla de cabró, tot naps i carnó
menjar plantes
On entra la ceba, no entra el metge
salut plantes oficis
On es cria ruda, totes les plantes tenen virtut
La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible
plantes
On hi ha ceba no hi ha dolor
plantes salut
On hi ha mates, no hi ha tomates
plantes
On hi ha pèl hi ha alegria, i on hi ha mata hi ha patata
Se sol respondre a algú que es queixa de massa pèl, fent referència a les parts piloses del cos
cos huma maneres de dir plantes alegria
On hi ha ruda, Déu ajuda
La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible
plantes salut déu
On hi ha setge no entra el metge
[setge o escrofulària (Scrophularia nodosa) = herba medicinal]. Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal). Indica que qui pren infusions o remeis d'aquesta planta no necessita metge, ja que té grans capacitats curatives, especialment per a infeccions, nafres i problemes estomacals.
menjar oficis plantes salut
On hi tinguis els cigrons no hi fotis mai els collons.
plantes
On neix un anyell neix una mica d'herba
animals plantes
Orba i Orbeta, carabassí i carabasseta
Pobles alacantins de la comarca de La Marina Alta. És una dita popular o rima tradicional valenciana que fa referència a localitats veïnes, concretament Orba i el seu nucli dependent, Orbeta, situats a la comarca de la Marina Alta (Alacant). S'usa sovint de forma lúdica per la rima consonant i la proximitat geogràfica. La frase uneix els noms dels dos pobles amb els termes "carabassí i carabasseta" (tipus de carbasses petites), utilitzant la rima per crear una expressió de tradició oral.
llocs plantes
Orina clara, figues al metge
Significa que si l'orina és clara, senyal que el malalt ja s'ha guarit. Les "figues" al metge: Fer figues (un gest de desdeny amb la mà) al metge vol dir que no el necessites. Si tens l'orina clara, pots estar tranquil i enviar el doctor a passeig, perquè estàs sa com un gínjol.
oficis plantes salut
Orina clara, figues clares
Si l'orina és transparent (orina clara), és un senyal inequívoc de bona salut. Les "figues clares" (el resultat o la conclusió) ens diuen que el cos està net i que no hi ha cap malaltia amagada. S'aplica també a situacions de la vida on tot és tan transparent que no hi ha lloc per a l'engany. És equivalent a dir "les coses clares i la xocolata espessa". Si els fets són clars, la realitat és la que és.
plantes salut
Pa albercocs, el Serretillo; la Coma pa bresquilles; pa lo primerenc, Beniali, i Llíria pa roses fines
[La toponímia fa referència a partides de Llíria, poble valencià de la comarca del Camp del Túria]. Destaca les millors zones de cultiu agrícola del territori. Aquesta dita popular assenyala amb precisió els pobles i partides ideals per a cada tipus de collita: Albercocs: La partida del Serretillo. Bresquilles (pressecs): La partida de La Coma. Fruita primerenca: El poble de Benialí (a la Vall de Gallinera). Roses fines: La ciutat de Llíria.
llocs plantes
Pa calent, amb oli és menys dolent
Segons la saviesa popular, menjar pa calent pot ser pesat per a l'estómac, però l'oli d'oliva suavitza aquest efecte i fa que sigui molt més saludable i fàcil de digerir. La molla del pa acabat de coure és més densa i tendeix a formar boles a l'estómac, la qual cosa pot dificultar les digestions. L'oli d'oliva verge extra conté greixos saludables que lubriquen els aliments, afavoreixen el trànsit intestinal i redueixen la velocitat d'absorció dels hidrats de carboni.
menjar plantes
Pa civader no val res
menjar plantes
Pa de blat, llenya d'alzina i vi de parra aguanten la casa
Destaca els pilars d'una economia domèstica autosuficient i de qualitat. El pa de blat (aliment bàsic), la llenya d'alzina (el millor combustible per escalfar i cuinar) i el vi de parra (el complement energètic i de conservació) eren els elements essencials per garantir l'estabilitat i supervivència de la llar.
casa menjar plantes vinya
Pa de civada, mala bocada
cos huma menjar plantes
Paciència burro, que la civada va cara
plantes animals
Paella de pobre: arròs amb ceba i bacallà
plantes menjar
Pagar [alguna cosa] amb blat vell [o amb palla vella]
Significa pagar una compra o un deute amb el mateix benefici, fruit o guany que ha produït allò que s'ha adquirit. És a dir, s'utilitza per indicar que es paga una cosa amb els diners o els recursos que aquesta mateixa cosa ha generat, sense haver d'avançar fons propis o patir pèrdues.
diners plantes maneres de dir
Pagés, la bona col, pel juliol
Ja sabeu quan s’ha de collir
mesos oficis camp bona plantes
Panses i pinyons, coses de minyons
Són aliments molt energètics i saborosos que es mengen en poca quantitat per ser escassos i cars
plantes menjar
Panses, nous i figues, són bones amigues
plantes bona
Paraules i fulles, el vent se les emporta
Significa que les paraules pronunciades però no escrites poden oblidar-se, o negar-se quan convingui, i per tant, no tenen força suficient.
consells oratge parlar plantes
Pareix que duga la jaqueta de meló
Es diu quan una peça de roba és molt lletja
maneres de dir indumentària plantes
Parèixer la flor de la carabassera, que de mirar-la se sema
Ser molt delicat
plantes maneres de dir
Parèixer un bolet
Ser molt menut
maneres de dir plantes
Parèixer un bolet de fem
Ser molt menut
plantes maneres de dir
Paréixer una majoles i aigua de neu
Ser molt delicada i sensible
oratge plantes maneres de dir
Parlant de cada cosa un poc, tinc el pimentó al foc
Es diu quan algú se n’ix del tema de la conversa
plantes parlar foc
Parlem del que parlem, i al julivert no hi toquem
Significa que cal concretar la conversa a allò que interessa, i no desviar-la a coses accidentals
parlar plantes
Pasqua granà, la falç a la mà
[granat o granós = espigat, que té gra o llavor]. Aquesta festivitat marca el moment de la sega dels cereals
camp festivitats plantes
Passar amb llentilla i mitja
Gastar molt poc, passar amb poca despesa
plantes menjar
Passar amb una figa i una nou
Gastar molt poc, passar amb poca despesa
maneres de dir plantes
Passar la garrofa
Passar una mala situació, passar-ho malament.
plantes maneres de dir
Passar més fam que un romer a un cingle
No tindre que menjar
menjar maneres de dir plantes
Peix, arròs i pebre volen vi per beure.
Indica que amb aquelles menges cal beure vi fort.
animals menjar plantes vinya beure
Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes
Fa tant de fred que s’agraeix calfar-se les mans i l’estómac amb castanyes torrades
menjar mesos oratge plantes
Pel desembre i pel gener, omple la pica i l'olier
La collita té lloc principalment entre els mesos de novembre i gener.
mesos plantes
Pel desig del margalló, rossegava la granera
Ho diuen d’algú que manifesta desitjos rars o no normals
plantes persones
Pel febrer floreix l'ametller
Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit
mesos camp plantes
Pel fruit es coneixen els arbres
plantes
Pel fruit hom coneix l'arbre
plantes
Pel gener flors, pel maig dolors
Els vegetals que floreixen massa prompte, acaben gelant-se de fred i no donant fruit
oratge mesos plantes
Pel gener pateix el bosc i el graner
Indica que el fred i la duresa del mes de gener afecten negativament tant la natura (bosc, arbres) com les reserves d'aliments emmagatzemades (graner), marcant un període de penúria i baixa activitat agrícola.
camp mesos plantes
Pel gener planta l'aller; cap al darrer, no pel primer
Consell al pagès.
camp mesos plantes
Pel gener poda l'ametller
camp plantes mesos
Pel gener [o febrer], faves a fer
Indica que és el moment ideal per començar a cultivar o preparar la terra per a les faves, ja que és una planta de cultiu hivernal. A l'inici d'any, les faves ja s'estan desenvolupant i s'acosten a la seva època de recol·lecció.
menjar mesos plantes
Pel juliol asseca les figues al sol
plantes mesos
Pel juliol cull el fesol i pel gener menja-te'l bé.
plantes menjar mesos
Pel juliol, dóna blat a la perdiu, si en vol, i, com que en voldrà, bé cantarà
Fa referència a l'art de la caça amb perdiu de reclam. Significa que si alimentes bé la perdiu mascle durant el juliol, el tindreu fort, sa i animat perquè cante amb força quan comence la temporada. Si el reclam està ben alimentat a l'estiu, a la tardor i a l'hivern tindrà un zel potent. Quan el tragueu al camp dins la gàbia, cantarà sense parar i de manera enèrgica, complint a la perfecció la seua funció d'atraure la resta de la llocada.
animals cantar mesos plantes
Pel juliol, el blat al sol
Fa referència a la temporada de sega i batre. El mes de juliol és el punt àlgid de l'estiu, amb una calor intensa que antigament s'aprofitava per deixar el blat a l'era. Aquest sol fort és necessari per assecar bé el gra abans de moldre'l.
mesos plantes
Pel juliol, el raïmet porta dol i l’oliva també en vol
Van adquirint maduresa i color
vinya plantes mesos
Pel juliol, la corbella al coll
És el temps de la sega de les espigues
mesos camp plantes
Pel juliol, mores i polls [o puces]
Les móres silvestres van madurant i és temps de desparasitar els corrals
mesos animals plantes
Pel juliol, ni dona ni col, encara que col i dona, tot l’any és bona
Hi ha activitats no gens recomanables quan més calor fa, per indigestes o per fatigoses; però no podem passar sense elles.
menjar mesos persones plantes
Pel juliol, ni porc ni col
Hi ha coses que s’han d’evitar quan més calor fa, unes perquè aporten calories
plantes animals mesos menjar
Pel juny confitures, pel juliol fesols i per l'agost figues i most.
Cada collita en el seu mes.
menjar mesos plantes vinya
Pel juny el raïm comença a fer suc
Certament, i algunes varietats de taula ja es poden collir
mesos vinya plantes
Pel juny els alls al forcall
[forcall = forc, rastre, trena, penjoll d’alls]. És el moment de fer els rastres d'alls
mesos plantes
Pel juny fruites madures, i bones migdiades
És el temps de les migdiades a l'ombra i lluny del sol
dormir mesos plantes
Pel juny, l’albercoc, en vuit dies groc
El sol fort i la calor el fan madurar aviat.
mesos plantes
Pel maig faves a raig [o a sacs]
Indica que durant el mes de maig la collita de faves és tan abundant que es poden recollir en gran quantitat, "a raig" (a dojo, contínuament) o "a sacs". Aquesta dita destaca la màxima producció d'aquest llegum en plena primavera.
camp mesos plantes
Pel maig floreix el faig i canta el gaig
[faig = arbre esvelt similar al xop / gaig = còrvid blavós del gènere Garrulus]. Ja ho sabeu
animals cantar mesos plantes
Pel maig la murtra i pel setembre la fruita [murta o murtra = arbust fullós que serveix per a enramar]
Diu quan es produeix cada cosa
mesos plantes
Pel maig, a collir el safrà me'n vaig
És el moment de la seva recol·lecció
camp plantes mesos
Pel maig, la tórtora puja al faig
En primavera i estiu es fa visible aquest colom
animals camp plantes mesos
Pel maig, tot gra és espigat
Passat l'hivern entrem a la fase reproductiva. En uns vuit dies queden fecundades totes les flors fèrtils de l'espiga, en aquest moment l'activitat fisiològica és màxima. Arribem a nivells alts de transpiració, d'extracció d'aigua i de nutrients del sòl.
camp mesos plantes