Tema
plantes
2.672 refranys catalogats sota aquest tema.
Molta fulla i poc raïm
Es refereix a les persones que a l’hora de la veritat ens deceben, quan ens havíem pensat o ens havien fet creure que eren eficients en algun assumpte
persones vinya plantes
Molts pàmpols i poc raïm
Es refereix a les persones que a l’hora de la veritat ens deceben, quan ens havíem pensat o ens havien fet creure que eren eficients en algun assumpte
plantes persones vinya
Moncofa la garrofa
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. Destaca a la localitat de Moncofa com una zona tradicionalment productora de garrofes. Aquesta frase ressalta la vinculació històrica del municipi amb el cultiu de la garrofera (Ceratonia siliqua), típica de l'agricultura de secà a la zona mediterrània.
llocs plantes
Móres d'albarzer, sastre i modistes al carrer
Significa que en venir el temps de les móres, que és a l'estiu, els sastres i modistes tenen poca feina
oficis plantes treball
Mores de barder fan fer, mores de roldor fan por
[Barder: Bardissa constituïda principalment per esbarzers // Roldor: Arbust de la família de les coriariàcies (Coriaria myrtifolia]. Les primeres són comestibles i les segones són verinoses.
plantes salut
Mos se faran bolets a l'esquena!
Ho diuen quan fa molt de temps que plou
plantes maneres de dir oratge cos huma
Mosca hi ha en l'arròs!
Expressió per a indicar que alguna cosa no acaba de quadrar, que hi ha motius fundats per a sospitar
maneres de dir plantes animals any
Mossegar ceba
Enrabiar
maneres de dir plantes
Mossegar la ceba verda
Fer enrabiar, donar càstig a algú
plantes maneres de dir
Mostra de febrer ompli el celler
Quan el blat es manifesta pel febrer, es pot esperar una bona collita, i a mesura que va apareixent més i més tard, podem pensar que la collita serà menys i menys lluïdora
plantes mesos
Mostra d’abril, no en posaràs oli al setrill
Si l’olivera floreix per aquest temps, significa que fructificarà poc
mesos plantes
Mostra lleganyosa, fornada dubtosa
És un refrany mallorquí d'origen oller que indica que si la primera peça d'una fornada (la mostra) té defectes (lleganyosa), és molt probable que la resta de la fornada sigui de mala qualitat. S'utilitza per predir el resultat final basant-se en un primer indici.
camp plantes
Música i flors conquisten [o porten] amors
Són coses agradables als sentits
música plantes amor
N'hi haure brossa
N'hi haure coses no gaire clares que fan sospitar
maneres de dir plantes
Nadal en diumenge, quan ha passat, ven els bous i compra blat
25 desembre. És costum gastar més de l’habitual i començar el gener amb les butxaques buides, de manera que a vegades s’ha de prescindir d’algunes coses necessàries per a poder menjar
animals festivitats menjar plantes setmana
Nadal en divendres, un cop passat ven els bous i compra blat
25 desembre. Avisa que van a acumular-se moltes festes amb les corresponents despeses, de les quals s'haurà de rescabalar com es puga.
animals festivitats menjar plantes setmana
Nadal gelat, el blat granat
25 desembre. Hom té les glaçades de Nadal per a molt bones per als conreus, especialment per al blat.. La dita vol dir que si per Nadal fa un fred intens i glaça, la collita de blat serà excel·lent, robusta i abundant (el blat es fa "granat"). El fred hivernal és necessari per frenar el creixement excessiu de la planta abans d'hora, destruir possibles plagues i consolidar l'arrelament.
festivitats oratge plantes
Nadal mullat, blat neulat
25 desembre. [El blat «neulat» és aquell que ha patit la neula, una malaltia fúngica (bolets microscòpics) provocada pel fongs de la rovell o el tizon]. Significa que si plou per Nadal, la collita de blat es farà malbé o serà molt pobra. Un Nadal excessivament plujós, combinat amb temperatures suaus i molta humitat ambient, és el pitjor enemic del cereal. Aquestes condicions faciliten que els fongs infecten les plantes joves i podreixin les arrels, fent que la collita es faça malbé.
camp festivitats oratge plantes
Nadal nevat anyada de blat
25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general. La neu actua com una manta protectora. Quan la neu es fon, ho fa molt a poc a poc. Això permet que l'aigua es filtre profundament en la terra sense colgar el camp ni erosionar el sòl, creant una gran reserva d'humitat per a la primavera. El fred intens que acompanya la neu mata els ous i les larves dels insectes, així com els fongs que podrien emmalaltir la planta.
any festivitats oratge plantes
Nadal nevat, poca palla i molt de blat
25 desembre. Expressa que una nevada durant les festes de Nadal és molt beneficiosa per als camps de cereals. La neu actua com una manta protectora contra les gelades extremes i proporciona aigua de fusió lenta que nodreix profundament la terra. Aquesta humitat afavoreix el creixement d'una bona collita de gra (molt de blat), però fa que la planta creixi més compacta i ajustada, donant menys quantitat de tija i fulla (poca palla).
camp festivitats oratge plantes
Nadal never blat al graner
25 desembre. Indica que les nevades durant l'època de Nadal són un excel·lent auguri per a la collita de cereal de l'any següent. La humitat de la terra en l'hivern és clau per a la futura collita cerealista
camp festivitats mesos oficis plantes
Nadar amb carabasses
Tindre una situació d'abundància, habitualment econòmica
maneres de dir plantes
Naps i cols, i cols i naps, escudella de soldats
oficis plantes menjar
Nedar sense carabasses
Ésser molt deixondit, no necessitar ajuda ni consell d'altri
maneres de dir plantes
Néixer com els bolets
Haver molt
plantes maneres de dir
Netejar els arbres
Tallar les branques no productives d’un arbre
maneres de dir plantes
Neu al pi, altra pel camí
oratge plantes
Ni a l’hivern deixes la capa, ni a l’estiu la carabassa.
[carabassa = antic recipient per a l’aigua]. Cal protegir-se en cada moment contra el fred i la calor
estacions oratge plantes
Ni abril sense flors, ni joventut sense amors
persones plantes amor mesos
Ni casament sense flors, ni mortuori sense plors
Així sol ser
mort amor plantes
Ni de burles ni de veres, amb ton senyor no vulguis partir peres
Significa que en les baralles o disputes amb el superior o amb el poderós, aquest surt sempre guanyador
consells persones plantes
Ni dona desvergonyida ni planta pel maig florida
No són convenients perquè la seua bellesa serà poc disfrutada
mesos persones plantes
Ni dona desvergonyida, ni planta per març florida
No són coses desitjables perquè duraran poc
persones plantes mesos
Ni dona ni blat, amb llum sigui mirat
Significa que no s'ha de triar parella (en el context històric, esposa) ni tampoc comprar el gra a les fosques o de nit, sinó que cal analitzar-ho tot amb molta claredat i atenció per a no endur-se un engany. Actualment s'utilitza com a metàfora per dir que qualsevol negoci, tracte o decisió important s'ha de prendre amb visió clara i sense presses ni enganyifes.
persones plantes
Ni escudella sense tall, ni amanida sense ceba, ni boda salsa sense sal
Era tinguda per molt magra i poc alimentosa, pròpia de la gent pobre.
amor menjar plantes
Ni fornada de flaons, ni hort de melocotons
Es diu perquè la pasterada de flaons és poc profitosa i els melicotons són fruita perillosa i poc duradora
camp plantes menjar
Ni hivern sense capa, ni estiu sense carabassa [la carabassa = recipient per al vi]
L’oratge és canviant i poc fiable, per tant cal estar previnguts
estacions oratge plantes vinya indumentària
Ni l'or ni el blat a la nit has de mirar
Ens adverteix sobre l'engany de les aparences. Tant l'or (la riquesa) com el blat (l'aliment i els recursos) poden presentar defectes, impureses o colors enganyosos si es miren amb poca llum, a la nit o a la llum d'espelmes o candeles. Recomana no jutjar el valor de les persones, les relacions o els negocis sense analitzar-los de manera clara, objectiva i a plena llum.
plantes dia i nit
Ni naps ni cols
Res
plantes maneres de dir
Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca
Sant Joan: 24 juny. És la llei no escrita que dicta el ritme de les nostres festes Cada festivitat té el seu producte característic, cada celebració té el seu aroma i el seu gust.
festivitats menjar mesos plantes sants
Ni pets de col, ni casar-me amb qui no em vol
persones plantes amor
Ni rates a casa, ni dur vi sense bóta ni carbassa
Serveix per a recordar com mantenir l'ordre i l'abastiment correcte."Ni rates a casa": És una crida a la neteja i a mantenir la llar lliure de plagues i brutícia, ja que la rata era vista com a símbol de malaltia i malbaratament dels aliments. "Ni dur vi sense bóta ni carbassa": Subratlla la importància de la qualitat i la conservació. La carbassa s'utilitzava com a recipient per al vi o l'aigua.
animals casa plantes vinya
Ni un gra d'arròs
Ni gens ni mica
plantes maneres de dir
Ningú s'alabi del blat, fins que el maig sigui acabat
Fins que no s’arriba al terme d’un procediment, no podem estar segurs que conclourà bé, ja que les circumstàncies poden espatlar-lo
plantes mesos camp
No beguis aigua de bassa, ni d'olives mengis massa.
Aconsella la moderació i la prudència per a la salut, indicant que s'ha d'evitar allò que és insalubre (l'aigua estancada) i no abusar d'aliments que, tot i ser bons, en excés poden caure pesats o ser contraproduents, com les olives.
aigua plantes
No deixar fulla verda en un camp
Significa destruir-ho tot de manera absoluta o arrasar amb tot sense deixar res. S'utilitza sovint per indicar que algú o alguna cosa (com ara una ventada o una plaga) ha fet una destrossa total.
camp plantes maneres de dir
No demanis peres a un pi [o om]
Recomana que no es pretengui obtenir coses de les persones que no les posseeixen
plantes consells
No digues blat fins que estiga al sac [o a la taleca] i ben lligat
Ens adverteix que no podem donar un resultat o un èxit per segur fins que no estiga totalment consumat, sota control i fora de qualsevol imprevist. L'origen prové del món de la pagesia. Antigament, fins que el blat no estava collit, posat dins del sac i ben fermat, es podia perdre per culpa del mal temps, plagues o furts.
consells plantes
No digues blat que no siga al sac, en casa i ben lligat
Significa que no s'ha de donar mai un èxit per segur ni confiar-se abans que un assumpte estiga totalment acabat i garantit. L'expressió té l'origen en el món rural: antigament, fins que la collita de blat no es guardava físicament dins del sac i es fermava fort, qualsevol imprevist (el vent, plagues o un robatori) podia fer-la perdre.
camp casa consells plantes
No digues cigró fins que siga al sarró
No avançar els esdeveniments abans que hi tinguin lloc
plantes menjar
No digues figa que a la mà no estiga
No convé avançar-se als esdeveniments ni parlar abans d’hora si no volem quedar malament
plantes
No digues mai oliva fins que no estiga dins la viga
Significa que no cal esser massa optimistes ni donar per segures aquelles coses que són problemàtiques
consells plantes
No digues oliada, que no sia passada l'octubrada
No convé avançar-se als esdeveniments ni parlar abans d’hora si no volem quedar malament
plantes mesos
No digues oliva que no siga collida
Significa que no cal esser massa optimistes ni donar per segures aquelles coses que són problemàtiques
plantes consells
No digues oliva, fins que no estigma baix la biga
Significa que no cal esser massa optimistes ni donar per segures aquelles coses que són problemàtiques
plantes
No diguis blat fins que el maig hagi passat
Literalment significa que no es pot donar una collita per segura, ni celebrar un èxit abans d'hora, fins que no s'ha superat el mes de maig, que és el mes clau i més perillós per al cereal. Aplivat a la vida real ens recorda que mai s'ha de celebrar un èxit ni donar res per fet fins que no estigui completament assegurat.
camp mesos plantes
No diguis mai blat si no és al sac i ben lligat, i encara mira que no hi hagi cap forat
Significa que mai s'ha de donar un èxit o un guany per absolutament segur fins que no estiga totalment sota el teu control, ja que fins i tot en l'últim moment pot sorgir un problema imprevist que ho faça perdre tot.
plantes
No diguis oliva, que de l'agost no sigui sortida
mesos plantes
No donis faves a qui no te barram
menjar plantes
No em dónes carabassa, ni gens, ni poca, ni massa
Ens recorda la importància de buscar l'equilibri i la mesura en tot. Literalment, suggereix que tant l'excés com la falta d'un aliment com la carabassa poden ser pesats o poc saludables, però s'utilitza com a consell general per evitar els extrems en la vida. En la cultura popular, "donar carabassa" també s'ha utilitzat com a sinònim de rebutjar una pretensió (com ara suspendre un examen o donar una negativa amorosa).
plantes
No es meneja [o mou] la fulla de l’arbre sense la voluntat de Déu
És una sentència bíblica. Sense la voluntat de Déu, res no es pot aconseguir. Indica que res no passa de manera casual o sense un propòsit superior.
déu plantes
No es menja sempre que vols una perdiueta amb cols
menjar animals plantes
No es mou la fulla de l'arbre, sinó fa aire
Indica que tot fenomen o succés té una causa, normalment externa o superior. Res no es meneja sense un motiu o una voluntat prèvia.
oratge plantes
No es mou la fulla que Déu no ho vulla.
[vulla = forma antiga de vulga]. S’explica sol. És una sentència bíblica. Sense la voluntat de Déu, res no es pot aconseguir. Indica que res no passa de manera casual o sense un propòsit superior.
déu plantes
No es mou l’arbre si no fa vent
Significa que les coses no passen per art de màgia: sempre hi ha una causa, un motiu o un origen darrere de qualsevol acció o fenomen. Justifica que quan la gent rumoreja coses o critica algú és perquè hi ha algun motiu o indici.
oratge plantes
No és pel meló, és per l'acció
plantes
No es pot dir oliva, que a l'agost no sigui eixida
Si no n’hi ha en aquest mes, significa que no se’n farà collita al final de l’any
mesos plantes
No es pot estar en el meló i en les tallades
No poder estar en tot, en diversos temes, converses... alhora
plantes maneres de dir
No estar per figues
No estar de bon humor, no admetre berbes
plantes maneres de dir
No farà discursos bons qui s'aparta dels cigrons
parlar plantes
No haver-hi rosa sense espines
Situació de dolor, de turment
maneres de dir plantes
No hi ha abril sense espigues
Els dies bonics es viuen amb la il·lusió d’un futur prometedor
mesos camp plantes
No hi ha arbre sense ombra
plantes
No hi ha boda sense flors, ni mortalla sense plors
Així sol ser
plantes riure/plorar amor mort
No hi ha cap bon ametller, que no hagi florit el gener
Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit
plantes camp mesos
No hi ha cap carabassera que faça melons
plantes
No hi ha dissabte sense sol, ni romaní sense flor
Encara que realment no siguen visibles, els imaginem
plantes oratge
No hi ha medicina més bona, que ceba, all i llimona
Ressalta els beneficis tradicionals d'aquests aliments per a la salut. Són rics en compostos com l'allicina (all), antioxidants i vitamina C (llimona), que s'utilitzen comunament per reforçar el sistema immunitari, combatre refredats i millorar la circulació de manera natural.
bona menjar plantes salut
No hi ha meló sense taca [o Qui vulga mula sense taca, que vaja a peu]
Significa que tota cosa, persona o situació té algun defecte o imperfecció; res és perfecte. Ensenya a acceptar les limitacions i que, si es busca la perfecció absoluta, no es trobarà res (cal conformar-se o anar a peu).
animals plantes
No hi ha millor medecina que la ceba, l’all i la llima
Destaca el poder preventiu i curatiu d'aquests tres aliments bàsics (ceba, all i llima/llimona) per a la salut, sovint considerats remeis naturals contra infeccions i refredats.
plantes salut
No hi ha oliva que en agost no siga eixida
Castelló
plantes mesos
No hi ha rosa sense espina, encara que ella siga fina
Expressió per a indicar que no hi ha plaer o felicitat que no porti aparellada alguna pena
maneres de dir plantes
No hi ha rosa sense espines
Significa que no hi ha felicitat completa o que no hi ha cap cosa perfecta
plantes
No hi ha rosa sense punxes, ni goig sense dolor
Qui estima de veritat pateix per les persones estimades, o ha de sofrir desenganys, desavinences o disgustos que la vida i la convivència ens deparen
plantes persones amor
No juguem amb canyetes, que ens farem tallets
Si ens posem en perill, correm el risc de prendre mal
consells plantes
No li fiaria faves crues
Es diu d'una persona de qui no es poden fiar gaire
maneres de dir plantes consells
No menges gallines ni capó, menja llegums i bon peixó
És una opinió i una opció possible, encara que convé menjar de tot
plantes menjar animals
No mengis fruita passada ni beguis aigua parada
Consell per evitar malalties.
aigua plantes salut
No morir de llet d'ametlles
Descriu una persona que porta una mala vida i que probablement tindrà una mort violenta o prematura. La frase fa referència al contrast entre la dolçor o innocència de la llet d'ametlles i una vida agitada o perillosa.
mort plantes
No n'hi ha prou amb un cop per tombar un arbre
Significa que la constància i la persistència són més importants que la força bruta inicial. Els grans objectius (tombar l'arbre) no s'aconsegueixen en un sol intent. Cal picar una vegada i una altra. Cada cop de destral, encara que sembli petit, debilita l'arbre. És la suma de tots els cops el que produeix el resultat final. Ens recorda que hem de ser pacients davant les dificultats. Si una cosa no surt al primer intent, cal continuar provant.
plantes
No pintar fava
No tindre res a vore, no pintar-hi res
maneres de dir plantes
No poder beure'n en carabassa
Ser excel·lent una cosa, ser rara
maneres de dir plantes beure
No poder dir fava
Quedar sense forces, sense alé
maneres de dir plantes parlar
No poder dir «pruna»
No poder dir res
maneres de dir plantes parlar
No poder menjar faves torrades
Estar molt mancat de recursos
maneres de dir plantes menjar diners
No pot traure-li un punta ni a la fava
No traure-li profit a alguna cosa.
plantes
No saber a pinyons
No tenir bon gust, no esser gens agradable
plantes maneres de dir
No saber treure una lloca d'un favar
saber plantes animals
No sembris patates a l'hort mentre vegis neu al port
oratge plantes camp
No ser figa ni moixó
Estar en posició molt ambigua
maneres de dir plantes animals