`

Refranys persones

persones animals amor

Home casat, burro entrenat

Ho diu qui no és partidari del matrimoni

amor animals persones

Home casat, burro espatllat

Ho diu qui no és partidari del matrimoni

animals persones

Home casat, ocell eixalat

L’home que es casa perd part de la llibertat que tenia

maneres de dir persones

Home d'anys

Vell. Home que fa molts anys que viu

maneres de dir persones

Home d'empenta

Home enèrgic o de molta vàlua i capacitat per a una activitat

persones cos huma

Home d'ull, home d'embull

Allò que es fa a ull, sense calcular bé, acostuma a sortir malament

persones salut

Home de banys, home de pocs anys

Qui es cuida de manera anormal és perquè té poca salut

persones be oratge camp plantes

Home de bé, és com blat de bona lluna

Els productes són de qualitat si es planten en el moment propici, ja que les fases de la lluna són determinats en totes les labors del camp

maneres de dir persones bona

Home de bona edat

Home que té l'edat intermèdia de la seva vida

maneres de dir persones

Home de braça

Personba de molta força

persones maneres de dir

Home de costums

Es diu de qui cada dia fa les mateixes coses i de la mateixa manera

persones

Home de daga, tot se concaga [concagar = embrutar, estropellar]

Qui és violent o habitualment obra malament, afecta a tothom que estiga al seu voltant

persones ensenyar mar

Home de molts llibres, ximple segur

Critica els que han invertit tot el seu temps a saber molt però s’han descuidat l’aprenentatge de les coses pràctiques de la vida

persones treball

Home de molts oficis, o pobre o ric

Qui sol fer moltes feines sol ser perquè, en cap de les que fa, no cobra gaire

oficis persones treball

Home de molts oficis, pobre segur

Qui sol fer moltes feines sol ser perquè, en cap de les que fa, no cobra gaire

dia i nit persones maneres de dir

Home de palla

Home que és al capdavant d'una institució, però no mana, depèn d'altres

maneres de dir persones

Home de temps

Vell. Home que fa molts anys que viu

maneres de dir persones

Home de tro

Home que fa molt de soroll, que fa pariar molt d'ell

persones vinya beure

Home de vi, carregat de res [ò home de res]

Un borratxo és un no-ningú, un zero a l’esquerra, un ninot sense voluntat, anul·lada per l’alcohol

beure vinya persones

Home de vi, home de per aquí

Un borratxo és un no-ningú, un zero a l’esquerra, un ninot sense voluntat, anul·lada per l’alcohol

persones vinya beure

Home de vi, ni al vespre ni al matí

Un borratxo és un no-ningú, un zero a l’esquerra, un ninot sense voluntat, anul·lada per l’alcohol

beure vinya persones

Home de vi, ni al vespre ni al matí; home d'aiguardent, ni de llevant ni de ponent, i home de cafè no és res

Un borratxo és un no-ningú, un zero a l’esquerra, un ninot sense voluntat, anul·lada per l’alcohol

persones

Home desdit, no val un ardit [ardit = no val res]

Qui no ha complit la paraula donada no és persona de fiar en noves ocasions

persones animals

Home d’urc, home ruc [urc = orgull]

Denosta els qui es pensen ser més un altre, els doctes i els tossuts

amor diners persones

Home enamorat, home empenyat

Destaca que l’enamorament encega l’intel·lecte i fa fer molts regals i moltes locures d’amor

menjar treball persones

Home fart mai fa bon pap [o no és menjador]

vol dir que els qui estan ben abastits i no senten la necessitat de treballar, generalment s'esforcen poc a fer feina

persones menjar déu treball

Home fart, porteu-lo a jeure [o Home fart, Déu li dó bon son]

Vol dir que després de menjar molt no poden fer feina bé

menjar persones treball

Home fart, sempre fa tard

Vol dir que els qui estan ben abastits i no senten la necessitat de treballar, generalment s'esforcen poc a fer feina

persones vinya beure

Home fluix, vi fort [o beguda forta]

La ingesta alcohòlica s’aconsella en els casos de defalliment de les forces físiques o de l’esperit

maneres de dir persones

Home gruixut

Home grosser, d'enteniment curt

persones

Home interessat no pot ser honrat

Qui es manifesta interessat en algun aspecte, és perquè hi té algun interés econòmic o personal que pretendrà aconseguir per qualsevol mitjà, honest o deshonest

joc persones

Home jugador no té aturador

Qui és esclau d’algun vici no té solució exterior, ja que la clau de la solució la té ell mateix en la seua pròpia voluntat

persones

Home lleig, dona bonica

Així sol ser, probablement perquè, per comparació, la bellesa de l’una fa ressaltar la no bellesa de l’altre

maneres de dir persones

Home llis

Persona senzilla, franca, sense engany ni artifici

persones

Home menut carregat de ximpleries

No sempre és així, però crida l’atenció quan descobrim algun baixet presumit o presumptuós

persones

Home nassut no pot ser cornut

Això diuen, potser en base al refrany: Bon nas, bon compàs

persones

Home net, home quiet

Qui no embruta no ha de netejar; per tant, qui no fa esforços no sua

persones

Home pelut, home volgut

És bastant general que els homes peluts siguen bones persones, contràriament al que el seu aspecte exterior faria pensar

diners persones

Home pobre no pot criar gos

Significa que quan hi ha escassesa no es poden tenir coses innecessàries i costoses

persones menjar

Home pobre: olla d'argent i cànter de coure

Remarca que, habitualment, qui és pobre pretén aparençar que no ho és

oficis oratge mon menjar mesos persones parlar

Home poquet, en haver dinat té fred

El reg sanguini perifèric es concentra en l’estómac i l’intestí durant la digestió; per tant, qui té una complexió dèbil o prima es veu afectat per la insuficiència de reg sanguini en la pell

persones

Home previngut val per deu [o dos]

Qui té capacitat intel·lectual per a preveure possibilitats adverses, es prepara per si es produeixen

persones

Home previngut, mai és vençut

Qui ha viscut una mala experiència procura que no li torne a passar

persones parlar

Home que és ben criat, calla si no és preguntat

Recomana no intervenir en converses alienes

diners justicia persones

Home que pledeja, pobre segur

Els litigis i els advocats arruïnen fortunes

persones treball

Home refranyer, gos i malfaener

És una crítica a qui passa més temps xarrant que fent faena o coses de trellat i profit

diners persones amistat

Home ric, mal enemic

El poderós pot més que el feble; per tant no convé enemistar-se amb els rics

animals persones

Home roig i gos pelut, a l’assut

Significa que tenen sempre molt geni i un caràcter retragut, el qual es pot manifestar quan menys ho esperem, i que només quan es moren se’ls acaba el mal caràcter

persones animals

Home roig i gos pelut, abans mort que conegut

Significa que tenen sempre molt geni i un caràcter retragut, el qual es pot manifestar quan menys ho esperem, i que només quan es moren se’ls acaba el mal caràcter

persones

Home roig i gos pelut, primer és mort que no és plangut

Es diu per la fama de mal geni que tenen els homes de pèl roig

persones

Home roig, de la fornada de Judes

Indica el mal caràcter de la gent de cabell roig

persones

Home roig, no et faci goig

Es diu per la mala fama que tenen els homes de pèl roig

colors saber persones

Home roig, o és molt savi o és molt boig [

Indica que els de cabells roig solen ser extremosos i mancats de moderació

persones animals

Home sense abric, ocell sense niu

La situació de desemparament és comparable

persones animals

Home tort i gos pelut, primer mort que conegut

Vol suposar que els homes bornis són indesitjables o perillosos

persones vinya

Home valent i bóta de vi bo, poc dura

Els valents, pel fet de donar la cara, dir les veritats i anar davant de tots, són els primers que l’enemic elimina, i els bons aliments són els més desitjats

persones beure vinya

Home valent i bóta de vi, prompte s’acaba

Els valents es moren o els maten prompte perquè s’arrisquen, o perquè l’envalentonament és resultat de l’enfadament i dura poc; i el vi és consumit perquè agrada

vell persones diners

Home vell i acabalat, ben servit i respectat [acabalat = adinerat, ric]

Sempre sol ser així, al qui té diners tots li fan la falòrnia

persones salut vell

Home vell, cada dia un mal novell

Quan s'arriba a vell quan no et fa mal una cosa et fa mal una altra

treball persones parlar

Home xarrador, faena per l'aire

Qui xarra molt, o no treballa, o ho fa lentament o sense posar-hi l’atenció que caldria