22 gener. En referència a les inclemències meteorològiques extremes. Un dia de gener calmat i sense tempestes és senyal d'una collita de cereal sana, amb el gra ben format i sense malalties. Però els trons al gener es consideren un senyal de desordre atmosfèric. Popularment, es creia que les tempestes elèctriques en aquesta època feien que el blat "es neulés", és a dir, que la planta es tornés groga, malaltissa i que l'espiga no s'omplís de gra.
22 gener. El dia de Sant Vicent, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos. S'associa que el sol és més alt i arriba als torrents a les zones de cotes baixes.
22 gener. El dia de Sant Vicent, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos. S'associa que el sol és més alt i arriba als torrents a les zones de cotes baixes.
22 gener. [xalest = alegre, divertit]. El dia de Sant Vicent, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos. S'associa que el sol és més alt i arriba als torrents a les zones de cotes baixes. En tot cas recordem que encara ens resta febrer i març.
22 gener. A partir d'aquesta data, les boires de les inversions tèrmiques pròpies del final de la tardor i del principi de l'hivern solen donar pas als dies de vent del nord fred i intens.
26 juliol. Aquesta és una oració o invocació popular que les filadores i teixidores solien resar a la santa per demanar-li ajuda en la seva feina, especialment durant els dies feixucs de l'estiu. Com que el 26 de juliol fa una calor sufocant (la canícula), la feina manual es tornava molt feixuga. La frase "feu que el fus treballi sol" és una expressió de desig: demanar que la feina es faci ràpida i sense esforç davant la mandra o el cansament que provoca el sol de juliol.
26 juliol. Aquesta és una oració o invocació popular que les filadores i teixidores solien resar a la santa per demanar-li ajuda en la seva feina, especialment durant els dies feixucs de l'estiu. Com que el 26 de juliol fa una calor sufocant (la canícula), la feina manual es tornava molt feixuga.
25 novembre. De la temperatura que fa per Santa Caterina se'n dedueix la que farà per l'Advent. El temps durant l'advent serà molt confús.
25 novembre. És un refrany popular català utilitzat per descriure el clima fred i ventós associat amb la festivitat de Santa Caterina d'Alexandria. Aquesta expressió forma part del refranyer tradicional que vincula els sants amb el temps meteorològic, tot indicant l'arribada de vents hivernals en aquestes dates.
25 novembre. Expressió popular lligada a la veneració de Santa Caterina d'Alexandria. Aquesta frase ressalta la gran devoció i el respecte universal cap a la santa, considerada una de les més venerades en la tradició cristiana, patrona de filòsofs i estudiants, el culte dels quals es va estendre àmpliament per tot Europa.
25 novembre. Indica que per a aquesta data s'espera un temps inestable, caracteritzat per fred intens o molta humitat, marcant l'arribada de l'hivern.
25 novembre. Aquesta dita popular invoca a Santa Caterina com a protectora contra la mort sobtada, una tradició arrelada a la cultura catalana. Santa Caterina és considerada advocada davant les morts repentines. La frase destaca la devoció popular per demanar protecció divina davant un final inesperat.
25 novembre. Indica que per a aquesta data s'espera un temps inestable, caracteritzat per fred intens o molta humitat, marcant l'arribada de l'hivern.
Santa Caterina: 25 novembre. Fa referència al martiri de Santa Caterina d'Alexandria. Segons la llegenda, va ser condemnada a morir en una roda amb ganivets (que va esclatar en flames o espurnes en tocar-la) i finalment decapitada. La frase subratlla un presagi funest davant la visió del foc, indicant que les campanes toquen a mort com a senyal de dol o per cridar a la precaució; però també s'usa en el refranyer per avisar de l'arribada del fred intens.
25 novembre. [Sementera: sembra]. Indica que per aquesta data el blat i l'ordi ja haurien d'estar sota terra. És el moment en què la terra encara conserva una mica de l'escalfor de la tardor abans que les gelades de desembre la deixin dura com una pedra. Es considera que la pluja de Santa Caterina és la millor per "batejar" el gra nou i fer que tregui l'ullet abans del fred rigorós de Nadal.
22 novembre. Indica que és l'època habitual de l'any en què comencen les primeres nevades significatives, especialment a les zones de muntanya. Simbolitza l'arribada del fred intens i el canvi d'estació cap a l'hivern.
12 agost. Es creu que aquesta santa era bugadera. Per la seva onomàstica, el sol crema amb tota la força. És el moment ideal per estendre la roba blanca: el sol no només l'asseca en un tres i no res, sinó que actua com un blanquejador natural, deixant els llençols "clars" i nets.
12 agost. És el prec dels vidriers de Catalunya. El gran repte de qualsevol vidrier era aconseguir un vidre sense impureses ni colors tèrbols. Es deia el prec abans de treure el vidre fos, demanant que la peça sortís neta i resistent. Es demanava un vidre tan pur que gairebé no es pogués veure, com l'aire que ens envolta.
L'Exaltació de la Santa Creu: 14 de setembre. El Nom de Maria: 12 setiembre. Les dates assenyalades, alerten de possibles ventoleres i precipitacions, que es poden repetir els propers anys.
3 maig. És una efemèride del catolicisme i una data de referència per als pagesos
6 febrer. Tal com passava amb la lluna de gener, a principis de febrer les altes pressions i el fred intens deixen l'atmosfera puríssima. La "nit més clara" no és per la llum del sol, sinó per la brillantor de les estrelles i la lluna sobre un cel negre i nítid.
12 febrer. Hom creu que si el dia d'avui fa bon sol, hi haurà bona i primerenca collita de vi.
Santa Llucia:13 desembre. Nadal: 25 desembre. [Santa Llúcia de Puigmal: Es refereix a l'ermita situada al terme de Viver i Serrateix (Berguedà)]. Anuncia les dies que falten per a la festa de Nadal. Mentre que la dita general diu "dotze dies", la de Puigmal en compta tretze. Depèn del mètode de comptar, de si comptes el mateix dia 13 i el dia 25. Si inclous ambdós dies en el càlcul surten 13 dies.
Santa Llúcia: 13 desembre. la Concepció: 8 desembre. Santa Llúcia inicia les fires i les festes. La festa de la Immaculada Concepció se celebra cinc dies abans de la de Santa Llúcia i la tradició fa que la Mare de Déu "reclami" el seu lloc. Ella és qui realment obre la porta al cicle de Nadal, les fires d'avets i els pessebres.
Santa Llúcia:13 desembre. Sant Baldiri: 20 maig. Aquesta frase prové dels càntics que, tot fent broma dels goigs, cantava la joventut que pujava a l'aplec de l'ermita de Santa Llúcia de l'Arboç, a la serra dels Perduts. La segona estrofa de la mateixa cançoneta diu: «Sant Baldiri i santa Llúcia s'han trobat per un camí, santa Llúcia diu que no i sant Baldiri que sí.».
13 desembre. Santa Llúcia inicia les fires i les festes. Marca el punt de no retorn cap al Nadal. Una vegada passa el 13 de desembre, el ritme de les fires ja no s'atura fins a Reis. Antigament, la "bústia" o el "calaix" simbolitzava el lloc on es guardaven els estalvis i les ganes de festa durant tot l'any. Santa Llúcia és qui té el permís per treure'ls i gastar-los en les fires (fires d'avets, de pessebres i de bestiar).
13 desembre. Santa Llúcia és venerada com l'advocada i patrona dels ulls, la vista, i de professions com òptics, cosidores i estudiants. S'invoca tradicionalment el 13 de desembre (dia de la santa) o quan algú no troba un objecte que té davant del nas, demanant protecció per a la salut ocular i la claredat mental. També és una recriminació a qui ha interpretat malament alguna cosa
15 març. És la patrona de les solteres. S’encomanaven a ella les dones solteres que buscaven promès.
22 juliol. La nou ja ha assolit la seua mida i consistència definitiva dins de la bofia verda. És el moment en què el pagès ja sap si la collita de fruits secs serà bona o no, perquè la mulla ja ha "omplit" la closca. A partir d'ací, només queda esperar que s'assequen per a la tardor.
20 juliol. Indica que al voltant d'aquesta data comença el període de més calor de l'estiu, conegut com la canícula o "basca". La dita fa referència a l'entrada de masses d'aire càlid que provoquen un augment significatiu de les temperatures,
20 juliol. Santa Margarida és és la protectora contra les tronades d'estiu. El poble li demana protecció davant la pedregada que ho destruïa tot. També se l'invoca contra els espants, esglais i impressions sobtades. Tot mal espant: Es refereix a qualsevol desgràcia sobtada que puga malmetre la collita o la casa.
Santa Margarida: 20 juliol. Sant Bernat: 20 agost]. Es refereix a la canícula en forma de massa càlida i estable d'aire subtropical provoca una pujada tèrmica significativa que amaina a finals d'agost
29 juliol. Els caminants, pelegrins, vianants i gents de carrera reclamaven sata Marta perquè els fes trobar bona posada i els guardés d'anar a parar a cap hostal lloca i cau de lladres.
23 setembre. Aquesta és una dita ben valenciana, típica de les comarques centrals (com la Marina o la Safor), on la pansa ha estat històricament el motor de l'economia. marca el moment àlgid o final de la campanya de l'escaldà. Escaldar el raïm moscatell en calders d'aigua bullint amb lleixiu, sota el sol de setembre, era una feina feixuga i calorosa. D'aquí ve que Santa Tecla siga "escaldaora": perquè és quan més es treballa vora el foc i el fum dels riuraus.
23 setembre. Vaticina l'arribada de tempestes i pluges fortes al voltant del 23 de setembre. L'expressió fa referència al temps inestable que sol acompanyar les festes de Santa Tecla, patrona de Tarragona, essent "tronera" sinònim de tronada o tempesta.
23 setembre. Santa Tecla és coneguda popularment com la patrona dels avisats i els descuidats, una dita que destaca la importància de preparar-se per a la tardor. Aquesta expressió catalana s'associa a les feines del camp i la verema, suggerint estar alerta davant els canvis meteorològics. En sentit figurat es diu dels veremadors, que són homes i dones i els adverteix dels problemes amorosos que poden sorgir entre ells.
15 d'octubre. Fa referència com la data límit per recollir el bestiar de les zones d'estiu i portar-lo a les masies o estables, ja que comença a fer fred. El refrany indica que les ovelles ja s'han d'haver guardat ("enxaiat") per protegir-les del mal temps.
Per febrer no et refiïs de la clariana i abriga't com si fossis una estàtua de l'església, perquè el fred encara talla. Ens recorda que, encara que el sol ja comenci a escalfar una mica durant el dia, el febrer és un mes traïdor que aconsella protegir-se amb la capa igual que els Sants de guix que que són fredes al tacte i estan quietes, se'ls posa metafòricament una "capa" (el mantell) per protegir-les o decorar-les.
La terra humida fa que els ametlers traguen flor, de la qual s’alimentaran les abelles
Generalment es creu que el gener és pobre de pluges. Molts són els proverbis que donen una idea de com són de bones per als conreus les pluges d'aquest mes.
8 juny. Es creu que el temps que faci el 8 de juny serà el que dominarà tot el mes d'agost. Si per Sant Medard fa sol i calor, l'agost serà de suar la cansalada. Si per Sant Medard hi ha tempestes, l'agost serà regirat i perillós per a la sega. Aquesta connexió entre el juny i l'agost era vital per als pagesos per saber si podrien batre el blat amb tranquil·litat o si les pedregades els farien la festa magra.
Generalment es creu que el gener és pobre de pluges. Molts són els proverbis que donen una idea de com són de bones per als conreus les pluges d'aquest mes.
25 desembre. ADestaca la gran resistència i el llarg cicle de collita de la bleda. Si les sembres a la primavera (maig), la planta creix amb força i, com que és capaç de suportar bé les primeres freds, et permet continuar collint-ne les fulles fins i tot durant les festes de Nadal.
Tradicionalment indica que el primer divendres d'aquest mes és el moment ideal per plantar cigrons, cercant un bon cigronar. Aquesta pràctica es considera una tradició agrícola arrelada en el calendari del camp.
Destaca que el mes de maig és el moment ideal per sembrar julivert, ja que les condicions climàtiques afavoreixen un creixement robust que permetrà collir-ne durant tot l'any. És una referència al cicle de cultiu d'aquesta herba aromàtica, assegurant subministrament constant.
3 febrer. Indica que és un bon moment per plantar faves, garantint-ne una producció abundant. A més de les faves, és un bon moment per altes cultius com les cebes, cols, enciams, escaroles, bròquils, julivert, alls, pèsols, pastanagues i raves. Però cal tenir en compte la lluna nova de febrer.
21 gener. Indica que és el millor moment per plantar alls. Es creu que sembrar-los en aquesta data, malgrat el fred intens de l'època, fa que els alls creixin amb força, siguin molt picants ("rabiós") i de bona qualitat.
Sant Bali: 3 febrer. Sant Martí: 11 novembre. Un consell agrari molt encertat. Plantar per Sant Martí produeix alls més fins i de millor qualitat, mentre que sembrar per Sant Blai és l'alternativa més tardana, tot i que ambdues dates són adequades.
Destaca la importància de preparar la terra i sembrar a l'inici de l'any per garantir una bona collita, especialment en cultius com l'all o la vinya, aprofitant les pluges i el fred..
18 octubre. Aconsella als agricultors tenir sembrat el cereal abans d'aquesta data, independentment de si el temps és sec o plujós. Indica el moment òptim de la tardor per sembrar abans que les pluges intenses dificultin les tasques al camp.
Si no s’havia fet al setembre, que és quan correspon, encara s’és a temps, abans de les pluges i el fred fort
24 de juny. La natura té el seu propi ritme i la collita arribarà al seu temps, normalment cap a final de juny, independentment de quan s'hagi sembrat. Recomana paciència, tot i poder sembrar quan convingui, la collita (especialment de fruites com les bacores o el blat) no madura fins a l'entorn de Sant Joan.
Remarca el temps idoni per la recol·lecció del blat
Significa que les sembres realitzades al gener no solen ser productives. A causa del fred intens i les gelades d'aquest mes, el gra no germina ni creix correctament, la qual cosa resulta en una collita escassa que no omple el graner.
Sant Bertomeu: 24 agost. Sant Andreu: 30 novembre. Consell de pagès. Aconsella sembrar els naps pels volts de Sant Bartomeu per tal que es desenvolupin correctament i estiguin a punt per ser collits cap a Sant Andreu, marcant el calendari agrícola tradicional.
4 desembre. Només se’n recorda d’algú o alguna cosa quan li interessa o ho necessita. Té el seu origen en la tradició d'invocar a Santa Bàrbara només durant les tempestes.
17 gener. S'utilitza principalment amb dos significats: ser una persona molt tafanera que es fica en tot i vol destacar, o bé, estar completament solt i amb total llibertat per fer el que es vulgui, sense cap tipus de control o restricció. Fa referència a la tradició on el porc de Sant Antoni anava solt pel poble amb una campaneta al coll.
3 febrer. No sembla ser un refrany o dita popular catalana àmpliament documentada a les fonts consultades. És probable que es tracti d'una expressió local, personal o una adaptació de dites com "Sant Blai gloriós, fugíem d'un i ara en tenim dos", utilitzada per indicar una situació de doble complicació, enfront de la protecció que se li demana contra els mals de gola.
Els fongs en general solen brotar al setembre, i els rovellons i molts altres fongs comestibles, a l’octubre
Indica que si el mes de setembre és molt boirós, la collita de cereals serà escassa o dolenta. La boira excessiva es relaciona amb la humitat que pot fer malbé la producció, deixant el graner (on es guarda el gra) pràcticament buit i, per tant, "polsós".
Setembre és el mes de veremar perquè els xinglots ja estan en la plenitud de madurs i ben sucosos
És el es mes més productiu en fruita, en el que molts municipis celebren les festes locals al retorn de les vacances d’estiu
La terra massa humida fa fruits carregats d’aigua, mentre que la fruita de secà està més saborosa
Les precipitacions d'aquesta època poden ser violentes. Per això hi ha qui diu que fóra millor que no caigués ni una gota abans que es produeixin aiguats torrencials.
[braó = força, energia, puixança]. Convé alguna pluja o algun reg al final de l’estiu, ja que la terra ha estat prou temps seca
Això diuen, probablement perquè s’han acabat les vacances i tothom retorna a les obligacions
És un mes tranquil i carregat de fruites, amb bona temperatura i bon oratge, primaveral
Convé sembrar immediatament abans de les pluges per tal que brote prompte i els gambosins o ratolins de camp no tinguen temps de menjar-se’n la sement
El seu cant es produeix des de finals de març i s’allarga per la primavera fins al juny i és molt fidel al seu territori
Les pluges prèvies a l’adveniment de la calor moderen el rigor estival perquè han encatifat de vegetals la terra i han regat els cereals
Tots els animals necessiten protegir-se contra el fred, inclús els de sang freda
Amb l'arribada de l'hivern no poden suportar el fred i moren
Abril té la clau de les collites de cereals i de les vaques grasses o primes
La dita destaca la puntualitat de l'arribada del cucut. Si no es fa sentir, s'interpreta com un senyal negatiu, ja sigui per la mort de l'ocell, perquè està captiu, o com a indicador d'un estiu climatològicament dolent. Indica que el 3 d'abril és la data límit tradicional per sentir el cant del cucut, anunciant la primavera. Si no canta llavors, es diu que està mort, engabiat ("pres") o que el temps és molt dolent ("no es viu").
A últims de juny també si es va al camp a mirar l'olivar es veuen uns petits grans, que són les futures olives que hi haurà a l'hivern.
Els trons són l’anunci d’aiguats pels quals la terra adquirirà saó per a nodrir els sembrats
24 de juny. És un consell irònic per fer la "guitza" o desitjar malestar digestiu al marit. Donar cols al marit per Sant Joan és dolent perquè no és temps de col, sent una època de calor on l'olor de col bullida sol resultar desagradable o indigesta.
Això es diu potser perquè el fred el conserva millor
Les podes, en general, es fan a la tardor i a l’hivern, quan les plantes estan adormint-se o aletargades
La fusta que es talla en lluna vella o en hivern no es corca; per això és ideal per a les bigues, portes i finestres de la casa
Les podes, en general, es fan a la tardor i a l’hivern, quan les plantes estan adormint-se o aletargades
24 juny. [La cogullada (Galerida cristata) és un ocell que sol cantar quan fa bon temps]. Segons la tradició, si el seu cant se sent passat el dia de Sant Joan, és senyal que el mal temps ha quedat enrere i la collita de cereal prosperarà sense perills meteorològics imminents, com ara tempestes tardanes o pedregades, que podrien malmetre el gra just abans de la sega.
Convé provar les coses en les condicions o els terrenys més difícils per tal d’assegurar-nos que en condicions normals respondran bé
24 juny. [tricot = Samarreta de llana gruixuda que els pastors teixien de les deixies de la llana bona]. Llana de Sant Joan: Es refereix irònicament a la "llana" o el teixit que es faria durant l'època de màxima calor. De fet, en moltes zones s'entén que si el vestit és lleuger ("de llana de Sant Joan"), ja no necessitaràs cap capa més.
Es tracta d’un mes de ben poca producció agrícola, ja que s’acaba de sembrar
14 setembre. L'Exaltació de la Santa Creu. La gent de la gleva creu que el vent que fa avui assenyala la intensitat del que farà des d'avui en un any.
Quan el fred comença a minvar, és bon moment per traure a pasturar el ramat perquè s’alimente de la primera herba de l’any
31 agost. Fa referència a la fi de l'estiu i la tardança inusual del cant del cucut. Com que Sant Ramon se celebra el 31 d'agost, si el cucut (ocell migratori que sol cantar a la primavera) canta en aquesta data, s'interpreta com un senyal de desordre natural o, exageradament, la "fi del món".
La neu afavoreix més el camp que la pluja, perquè va desfent-se i regant lentament, a més que mata els paràsits i estova la terra, de manera que es pot preveure una collita cerealista abundosa
Les pluges d’hivern assaonen els bancals i auguren bona collita