Tema
menjar
3.016 refranys catalogats sota aquest tema.
Tot lo que farta [o lo que ve de gust] engordix
Mentre no mengem res tòxic, qualsevol cosa alimenta o, simplement, passa de llarg pel tub digestiu
menjar
Tot lo que ve de gust, engreixa
Vol dir que els aliments que agraden al paladar solen fer profit
menjar
Tot se'n va per s'olla [o Tot s'aferra per s'olla]
Es diu referint-se a un negoci o empresa en què els beneficis es perden per l'excés de despeses secundàries
menjar
Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada
Quan s’és novençà en alguna activitat, és comprensible que li falte perfecció, que s’adquirirà amb el temps
persones amor menjar
Totes les criatures moren de menjar poc i els vells de menjar massa
Encara que no sempre és així, la comparació és prou vàlida
menjar mort persones
Tots els dies olla, amarga el caldo
Remarca que la repetitivitat acaba cansant
menjar
Tots els peixos són prou bons si els guisa un pescador
Els pescadors saben per experiència com s’ha de guisar cada peix per a obtenir-ne el millor sabor
menjar mar oficis bona animals
Tou com un mató
Molt estovat, vessant satisfacció
maneres de dir menjar
Tranquil·litat i bons aliments tenen sanes les gents
Locució amb què hom recomana de fer o de prendre les coses amb calma.
bona gent menjar salut
Traure [a algú] la gana a ballar
Tindre moltíssima gana
menjar maneres de dir
Treballa i no menjaràs palla
Qui treballa o s’esforça acaba tenint la seua recompensa
treball menjar
Treballs en pa fan de bon passar
Quan no falta el quemenjar, tot se suporta
bona menjar treball
Trencar l'aigua
Menjar una bocinada abans de beure aigua perquè aquesta no faci mal
menjar aigua maneres de dir
Tres mitges figues fan figa i mitja
Juga amb les matemàtiques bàsiques per recordar-nos una obvietat: el resultat de sumar tres meitats és una unitat i mitja. S'utilitza sovint de manera irònica o humorística per explicar coses evidents o per ressaltar que l'acumulació de parts petites acaba sumant un tot més gran.
menjar plantes
Treure el ventre de pena
Menjar molt , fent així la pau del que no s’havia menjat durant temps o els dies anteriors. Aquesta expressió col·loquial s'utilitza quan s'aprofita un bon àpat per compensar dies de carència, «menjant molt bé». És sinònim d'atipar-se o omplir la garjola.
cos huma menjar maneres de dir
Treure el ventre de penes
Atipar-se de menjar
maneres de dir cos huma menjar
Treure el ventre [o panxa] de mal any
Atipar-se
maneres de dir menjar any cos huma
Treure sa carn de s'olla [a algú]
Sostreure-li allò que ell considerava com a seu
menjar
Trobar pèls en els ous
Trobar defectes en tot
maneres de dir menjar
Trobar taula parada
Ser mantingut per un altre
maneres de dir menjar
Tronades de març, mortaldat i fam
El mal temps desbarata les activitats agrícoles que alteren el bon creixement dels cultius
camp mesos mort menjar
Tronades de setembre porten mala obra, el pa molt car i mort de gent pobra
Adverteix de com en pot ser de perillós aquest mes.
gent menjar mesos oratge
Trons al matí no prenen pa ni vi.
Vol dir que, encara que la tronada faci por de bon matí, normalment és passatgera.
menjar oratge vinya
Tros, que alegra el cos
Significa que les tallades de carn o les bones menges són agradables
maneres de dir alegria menjar
Trumfes i fesols [o cols], ¿què dimoni vols?
Es diu per indicar que amb patates, fesols i pa, ja es poden alimentar satisfactòriament
menjar
Tururut, pa amb oli
Expressió que denota la consumació d'un fet que ja no te remei. S'utilitza per indicar que ja és massa tard, que una oportunitat s'ha perdut o que una expectativa s'ha frustrat. Serveix per anunciar, de vegades amb to irònic, que alguna cosa se n'ha anat en orris.
menjar maneres de dir
Un bescuit, consevol se’l menja
menjar
Un bocí bo, tothom el vol
menjar bona
Un bon català, té fred després de menjar.
Es diu per justificar que algú s'abrigue en la sobretaula. (La digestió atrau molta sang del cos, que deixa d'estar per la pell).
menjar
Un bon dinar vol un mal sopar
Es diu perquè haver sopat lleugerament el dia abans fa que es tingui més ganes de dinar
menjar
Un bon dinar, un bon esperar fa
Es diu al·ludint a una cosa molt bona o interessant, que no sap greu d'esperar-la si es té la seguretat d'obtenir-la
menjar bona
Un bon esmorzar estalvia un dinar
En esmorzar gaire, alhora de dinar no tens gana
bona menjar
Un bon foc i bona taula, senyal de bona casa
Vol dir que a les cases riques hi ha abundància de tot.
bona casa foc menjar
Un bon foc i una bona taula, senyal de borrasca
Es diu de les cases en les quals res no manca.
bona foc menjar oratge
Un bon pollastre o capó et farà el Nadal millor
25 desembre. Es un menjar tradicional de Nadal.
animals festivitats menjar mesos
Un bon sopar fa de bon esperar
Les menges elaborades o copioses demanen molta faena a qui les fa i paciència a qui les espera
bona menjar
Un bon sopar sense vi, és un ball sense orquestra.
vinya menjar festa bona
Un convidat en porta set i l’amo en despatxa vuit
Critica els abusadors
menjar persones
Un convidat pot portar-ne tres i l'amo despatxar-ne quatre
Critica els abusadors
persones menjar
Un dia a l'any, s'olla es crema
Significa que en circumstàncies extraordinàries és oportú fer gran festa o despeses anormals
menjar
Un ou bullit, i a jeure!
Es diu a un al·lot que vol homenejar
menjar maneres de dir
Un ou ferrat al matí és or, al migdia plata i al vespre mata.
La recomanació de menjar amb mesura ous perquè no facin mal porta en un sentit més general a aconsellar ser moderats en tot, fins i tot en allò que és bo.
menjar
Un ou, un fura se’l menja
Qui menja només un ou gairebé segur que passa misèria; com a mínim en calen dos.
menjar
Un pa a la post i la cansalada al rebost
Post: Peça de fusta plana, de secció rectangular, molt més llarga que ampla, on es posava el pa abans de coure'l. Rebost: Lloc de la casa on es guarden els queviures.
menjar
Un parenostre a Sant Francesc i a Sant Blai perquè no mos falti pa mai.
Sant Francesc: 4 octubre. Sant Blai: 3 febrer. És una petició tradicional d'abundància i protecció de la subsistència. Esmenta Sant Francesc (associat a la pobresa i la providència) i Sant Blai (conegut per la protecció contra malalties i fam) per assegurar l'aliment bàsic.
menjar mesos sants
Un parenostre a Santa Marta pa que ixca la botifarra farta
29 juliol. Es demana la intercessió de la santa per a l'èxit en l'elaboració dels embotits. Santa Marta cura i protegeix respecte de totes les feines inherents a la matança del porc, i té en compte que es guardin les carns salades i posades en conserva, és a dir, perquè surti grossa i bona.
menjar mesos sants
Un plat blanc pla ple de pebre negre n'era, un plat blanc pla ple de pebre negre està
Embarbussament, frases enrevessades, entrebanca-llengües, que juga amb la repetició de sons oclusius i fricatius (p, b, pl, bl) per dificultar la pronunciació ràpida.
colors menjar plantes
Un plat d'aigua amb arròs, clavells i flors.
menjar
Un ull al gat, i un altre al plat
Significa que cal vigilar tots els aspectes de les coses
menjar animals
Un ull al plat i un ull al gat.
S’ha d’estar pendent en tot moment dels interessos i dels possibles perills
animals menjar cos huma
Un ventre fart no coneix un dejú [o de buit]
Significa que qui està satisfet (fart) no pot entendre o no es preocupa per les necessitats o les penúries de qui té gana o necessitat (dejú). S'utilitza per indicar la falta d'empatia entre els qui viuen bé i els qui passen dificultats.
cos huma menjar
Un, dos, tres, menjar, beure i no fer res
Al·ludeix a la persona acomodada que viu sense treballar.
menjar treball beure
Una bona botifarra fa obrir la gana.
menjar
Una bona picada la fem tot d'una cuinada
bona menjar
Una tomaca amanida, la trobaràs beneïda
A un aliment sa i a punt per a ser menjat no se li pot dir que no
plantes menjar
Unes el pasten i altres el tasten
menjar
Vaca i moltó, olla de senyor
Vol dir que són les millors carns, per tendres o per saboroses
menjar animals
Val més aigua de carn, que carn d'aigua
aigua menjar
Val més bona gana que bona vianda
Tenir gana ajuda a trobar el menjar bo
menjar
Val més caçar menjar que caçar gana
S'utilitza generalment per a expressar que és molt pitjor no tenir apetit (per malaltia o desgana) que passar gana per falta d'aliments. No tenir menjar és dolent, però té una solució clara si s'aconsegueix aliment. No tenir gana (caçar gana) és pitjor, ja que sol ser un símptoma de malaltia física, de tristesa o de desgana vital.
menjar caça
Val més dejunar que a l'infern anar
menjar
Val més desig que fastig
Vol dir que convé més acabar-se el menjar que s'havia guisat i quedar amb gana, que si n'ha de quedar sense menjar o se n'ha de menjar massa
menjar
Val més el farciment que l'indiot.
Significa donar més importància a la circumstància que a la substància. S'utilitza quan una cosa secundària o accessòria acaba sent molt més important, cara o costosa que l'element principal. L'expressió deriva de l'elaboració tradicional de l'indiot (el gall dindi) farcit. A la cuina, preparar un bon farciment pot requerir uns ingredients i una dedicació que superen amb escreix el valor de l'au en si mateixa.
menjar maneres de dir
Val més el forn que totes les pasteres del món
menjar
Val més gana que enfit
[Enfit: indigestió].
menjar salut
Val més l'ou avui que la gallina demà
Significa que convé més tenir una cosa petita però segura que una de més gran però insegura
animals menjar
Val més la salsa que els ocells
Destaca la poca importància o el poc valor d’alguna cosa
animals menjar
Val més la vida que el menjar
Mantenir la vida no té preu, mentre que del menjar es pot prescindir durant un temps
menjar
Val més menjar capó que tacó
[capó = pollastre jove]. La carn jove és més tendra
animals menjar
Val més menjar ceba amb amor que llonganissa amb dolor
Fan més profit la companyia o l’apetència que el menjar en si
plantes menjar
Val més menjar cols amb amor, que costelles amb rancor
plantes amor menjar
Val més menjar que anar d'apotecaris
Vol dir que no s'han de plànyer les despeses per alimentar-se bé, car aquestes serveixen per estalviar les d'una malaltia
menjar salut oficis
Val més menjar un tros de pa amb gust que capons i pollastre amb disgust
Fan més profit la companyia o l’apetència que el menjar en si
animals menjar
Val més morir d'un tip que de gana
És preferible l’abundància a la precarietat, sobretot en el menjar
menjar mort
Val més morir tip que decandit
Ho diuen els qui són molt menjadors
menjar mort
Val més pa amb amor que gallina amb dolor
Fan més profit la companyia o l’apetència que el menjar en si
animals menjar
Val més pa dur, que està dejú.
Significa que és millor acceptar una cosa de poca qualitat o una situació difícil que quedar-se sense res. Aquesta dita popular fomenta la conformitat i la valoració del poc que es té per sobre de la carència absoluta. És una lliçó de conformitat i supervivència: val més menjar pa dur que no menjar res.
menjar
Val més pa eixut amb amor que gallines amb dolor
Més convé acontentar-se amb el que es té disponible que no patir pel que es podria aconseguir il·lícitament
menjar amor animals
Val més pa sol amb amor que pollastre amb dolor
Fan més profit la companyia o l’apetència que el menjar en si
menjar animals
Val més que quedi menjar que no estar malalt demà
salut menjar
Val més quedar amb apetit que tenir d'anar al llit
menjar dormir salut
Val més talent que pa de forment
Vol dir que el qui té molta gana no repara en delicadeses del menjar
menjar
Val més un fart que dos dejunis
menjar
Val més una alosa al plat que una perdiu volant
Aconsella aprofitar l’ocasió quan es presenta i conformar-se amb el que pot ser
animals menjar
Val més una arengada damunt del pa que un colom a volar
No s’ha de desestimar allò que es té per preferir una cosa millor però incerta
animals menjar
Val més una arengada en pau que una perdiu en guerra
És un elogi a la humilitat tranquil·la davant del luxe conflictiu. L'arengada: Representa el menjar més pobre, assequible i senzill (el "menjar de pobre" per excel·lència a la nostra terra). La perdiu: Simbolitza el tiberi, la riquesa, el luxe i el plat més exquisit que un es pot posar a la taula. Ens diu que és molt millor menjar poc i de poca qualitat si ho fas amb tranquil·litat i harmonia, que no pas tindre un banquet de reis enmig de crits, disputes, maldecaps o guerres familiars.
animals menjar
Val més una arruga a la panxa que un forat a la roba
Ho diuen d'aquells qui s'estimen més patir fam que anar mal vestits
menjar indumentària
Val més una costelleta que una sardineta
Entre dues opcions, convé elegir la millor
menjar animals
Val més una hora de dormir que tres terces de carn
[Terça = 1/3 de lliura carnissera = 400 grams]. La dormida reposa i no requereix manteniment del cos
dormir menjar
Valer més el farciment que el gall [pollastre o titot]
Dedicar més esforços i diners a allò que és accessori que no pas a allò que és principal
menjar animals maneres de dir
Valer [o pujar]més la salsa que els caragols [o el peix]
Ésser més bona la part accidental que la principal d'una cosa
maneres de dir menjar animals
Ventre buit, panxa fresca
Significa que el dejuni i l'abstinència afavoreixen la salut. S'utilitza per indicar que moderar el menjar, fer dejuni o portar una dieta lleugera ajuda a depurar l'organisme, baixar la febre o evitar mals de panxa.
menjar salut
Ventre com un tabal
Ventre gros o molt ple, utilitzada per descriure algú que té la panxa molt inflada, prominent o rodona. Fa referència a la forma convexa i tensa de l'instrument de percussió per descriure gràficament un ventre.
cos huma menjar maneres de dir
Ventre dejú, no escolta a ningú
Significa que qui passa fam no atén a raons perquè té el pensament ocupat a cobrir la necessitat més bàsica. Indica que la fam extrema domina la voluntat i impedeix la concentració o la comprensió.
cos huma menjar parlar
Ventre ple demana repòs
Significa que després de menjar abundantment, el cos necessita descansar per facilitar la digestió. La sensació de pesadesa digestiva genera la necessitat de parar l'activitat. S'utilitza per justificar la mandra o el descans després d'un àpat copiós.
menjar salut
Ventre ple, enteniment gros
Només quan el sustent està assegurat, l’intel·lecte es pot dedicar a l'estudi o a la reflexió.
cos huma menjar
Verdura bullida allarga la vida
La verdura és bona per a sans i malalts
menjar plantes salut
Verdura per la tardor, per a tu i per a mi no
menjar estacions plantes salut
Vessar sal, mal senyal
És una creença prou generalitzada
menjar
Vessar vi, bon destí, vessar [o abocar, o escampar] sal, mal senyal
Són dues creences contraposades
menjar vinya