Refranys menjar

Fer gola (Fer-li venir ganes fortes d’una cosa. Gana, apetit d’una cosa en general. Cosa que es menja per gust i no per necessitat; golosia)

menjar, maneres de dir

Fer goleta (Produir enveja, normalment d'aliments i llepolies; tot i que també de productes o de situacions dignes d'enveja)

maneres de dir, menjar

Fer jaç a la fam (Ser molt pobre)

menjar, diners, maneres de dir

Fer la boca aigua (Pensant en una vianda o parlant-ne, imaginar-se que ja s'assaboreix)

maneres de dir, cos huma, menjar

Fer la pitança (Fer el dinar)

maneres de dir, menjar

Fer la vida [a algú] ( Mantindre'l, fer-li el menjar)

maneres de dir, menjar

Fer mengims (Menjar poc i sovint)

maneres de dir, menjar

Fer menjar ceba (Fer perdre la contenció. Excitar molt algú. Fer perdre la serenitat i la paciència

maneres de dir, plantes, menjar

Fer menjar [o fer rosegar] ceba (Fer enrabiar, donar càstig a qualcú)

menjar, maneres de dir, plantes

Fer nyam-nyam (Menjar en el llenguatge infantil)

maneres de dir, menjar

Fer pa i trago (Prendre un refrigeri)

menjar, maneres de dir

Fer paret seca (Menjar sense beure)

maneres de dir, beure, menjar

Fer patir [o fer passar] gana [a algú] [o matar de gana] (No donar a algú l'aliment que li caldria)

maneres de dir, menjar

Fer per l'olla (Guanyar per viure, per alimentarse)

maneres de dir, menjar

Fer profit [el menjar] (Assentar-se bé)

menjar, maneres de dir

Fer quedar les dents contentes (Atipar-se, omplir de menjar)

maneres de dir, menjar, cos huma

Fer sobretaula (Quedar-se a conversar en la taula després d menjar)

maneres de dir, menjar

Fer sorolls els budells (Es diu qua es té molta fam)

maneres de dir, cos huma, menjar

Fer tots una olla (Cuinar juntes dues o més famílies)

maneres de dir, menjar

Fer un beure (Sortir o trobar-se per a prendre alguna cosa en un bar o cafè)

menjar, maneres de dir

Fer una queixelada (Menjar un poc mentres s'espera una menjada més abundant)

maneres de dir, menjar

Fer ventrell (Fer gana)

cos huma, menjar, maneres de dir

Fer vindre aigua a la boca (Pensant en un menjar o parlant-ne, imaginar-se que ja s’assaboreix)

maneres de dir, cos huma, menjar

Fer [o Fer venir] salivera (Produir gran pruïja de desig, sobre tot de menjar)

menjar, maneres de dir

Fer-li l'arròs a la dona

menjar, plantes, persones

Fer-ne cent per un pa sol

menjar

Fer-s'hi l'arròs

menjar, plantes

Fer-se estopa (Referit als aliments mastegats que tenen molta fibra i que són difícils d'engolir)

maneres de dir, menjar

Fer-se més pesat que l'arròs caldós (Que cansa molt)

menjar, plantes, maneres de dir

Fer-se passar la gana (Prendre un refrigeri)

menjar, maneres de dir

Fer-se un pam de greix (Divertir-se molt, sentir gran satisfacció)

maneres de dir, menjar

Fer-se'n jaç (Menjar sense parar amb gana o amb gust)

maneres de dir, menjar

Fer-se't la coca aigua

aigua, menjar

Fer-se-li un nus a la gola (Sentir un impediment en la gola com a conseqüència d'una emoció o impedir-li empassar el menjar)

maneres de dir, cos huma, menjar

Fes allò que el senyor diu i amb ell menjaràs perdiu (Qui és obedient, servicial i complidor, és ben considerat pels superiors)

persones, animals, menjar

Fes allò que l’amo et mana i menjaràs en sa taula (Qui és obedient, servicial i complidor, és ben considerat pels superiors)

menjar, persones

Fés lo que l'amo et mana, i menjaràs en sa taula

persones, menjar

Festa en dijous, carn en divendres (L’endemà d’alguna festa es mengen les sobres)

setmana, menjar, festa

Festa sense menjar festa no fa

menjar, festa

Festa sense xiques i olla sense sal, tot és igual (Les fèmines, com la sal, donen alegria a la vida)

festa, menjar

Festes passades, coques menjades (Vol dir que en haver passat l'ocasió de fer o obtenir una cosa, ja no cal pensar-hi més, ja és inútil intentar-la)

menjar, festa

Ficar al pap (Menjar)

maneres de dir, menjar

Fideus no en veus, arròs no en "vòs", doncs què "vòs". En aquesta dita s'utilitza "vòs" per significar vols, del verb voler.

menjar

Figa tocada, figa menjada (Encara que no sempre és així, normalment es cau en la temptació de tastar-la. De fet, les picades de pardal estan en el punt idoni de maduresa i dolçor)

plantes, menjar

Figa verdal i mossa d'hostal, palpant se maduren [verdal = varietat turgent)] (Les coses que es palpen massa es reblaneixen)

menjar, persones, plantes

Figues i aigua, molt enlaire; figues i vi, molt pel camí (Són dues versions contradictòries, per bé que el vi és un bon acompanyant de qualsevol altre aliment)

plantes, vinya, menjar, aigua

Figues i vi, mort de camí; figues i aigua, mort enlaire (Són dues versions contradictòries, per bé que el vi és un bon acompanyant de qualsevol altre aliment)

aigua, menjar, vinya, plantes

Fil que no penja, botifarra que falta (La cosa més simple pot ser l’indici d’una de més important)

menjar

Fills, conills pelats i a la cassola.

menjar

Fins el burro menja gram si li apreta molt la fam g[ram = herba nana i estopenca] (Adverteix que la necessitat fa actuar a contracor, ja que la fam fa que mengem coses que no ens agraden)

animals, menjar

Pàgina 30 de 61.

El Refranyer