`

Refranys casa

festa casa oficis música parentiu

En casa del dolçainer tots són balladors

Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal

casa menjar

En casa que no es bonega no hi ha pa [bonegar = renyar]

La permissivitat és motiu d’indolència i peresa

casa parentiu

En la casa del que jura no faltarà desventura

Tot va lligat: la fam o la desgràcia i el mal caràcter

parentiu animals casa

En la casa dels conills, de la mateixa manera acaben els pares que els fills

Els membres d’una mateixa família o els que comparteixen alguna activitat o creença tenen un comportament similar pel fet de compartir els costums

parentiu animals casa

En la casa dels conills, el que fan els pares fan els fills

Quan els pares no donen bon exemple, els fills actuen igual per imitació

casa menjar

En la casa on no fan olla, no hi ha xolla [xolla = tosa, esquilada]

Quan es menja bé, s’adquireix energia per a treballar

menjar casa

En la casa on s’anomena molt el pa, senyal que no n’hi ha

En general, quan es parla molt d’alguna cosa és perquè se l’enyora o es desitja

parentiu casa

En la casa que es maleeix i jura està la malaventura

Tot va lligat: la fam o la desgràcia i el mal caràcter

treball parentiu casa menjar

En la casa que es treballa, mai no falta pa ni palla

En la família on es treballa no falta el menjar ni per a les persones ni per a les cavalleries

casa plantes

En ma casa couen faves i en la teua a cabassades

Com que tots tenim defectes, es diu a qui critica els nostres

consells casa

En porta tancada no entren lladres

Aconsella no descuidar-se mai

menjar plantes casa

En totes les cases bullen faves, i en la meua, a perolades

Com que tots tenim defectes, es diu a qui critica els nostres

maneres de dir casa

Escombrar cap a casa

Actuar en benefici propi

maneres de dir bona casa

Ésser de casa bona

Ésser d'una familia distingida i bona reputació

treball casa déu

Faena a la porta, Déu la porta

La faena que permet el sustent costa d’aconseguir, per tant les faenes que ens són oferides són com un regal

maneres de dir casa

Fer casa a part

Separar-se, els que viuen junts

parentiu casa diners amor

Filla amb bon dot, a casa hi dura poc

Qui té patrimoni, prompte troba pretendents

parentiu casa

Fills i llar són l’única veritat

Per a qualsevol persona, són allò més important de la vida

foc casa

Foc de casa reial lluu més que ningun altre

Moltes vegades, l’entorn destaca o magnifica allò que és normal i corrent

foc casa

Foc de palla pot cremar la casa

Recomana no confiar que una cosa menuda no puga ser perillosa

persones casa

Forasters vingueren que de casa ens tragueren

Critica l’actitud dels que pretenen manar en casa d’un altre o s’ingereixen en els assumptes dels altres

foc casa persones

Fuig del fum, de la gotera i de la dona carassera

Recomana evitar la falsedat de qui es mostra somrient en qualsevol circumstància

animals casa

Gallina en casa rica, sempre pica

Tant es refereix als animals com als criats

menjar casa

Gran olla, poca carn, i casa gran, pa xiquet

Adverteix que, moltes vegades, l’aparença exterior amaga precarietat

persones casa

Hostes vindran que de casa mos trauran [hoste = invitat]

Es diu com a crítica a qui pretén disposar en casa d’algú altre

salut dormir casa

Jaure en alt, un tresor val

Significa que és molt convenient tenir el dormitori a un pis alt, i no a planta baixa

casa

Jo vull el violí, que la casa se'n va a fer punyetes

Està tret d'un fet verídic. En una casa on tenien dos nois, els varen deixar triar entre el violí o la pròpia casa

parentiu casa

La bona filla, dues vegades va a casa

Viu a casa de joveneta i hi sol tornar més avant per cuidar els pares vells

casa bona

La bona portalada honra la casa

Es diu parlant d'una casa de gran portal, i també humorísticament d'una persona que té la boca massa gran

casa persones diners

La casa acabada i la bossa buidada fan l'home savi i prudent

Fer una casa habitable costa molts diners i esforços, de manera que quan s’acaba, mai més es torna a tenir ganes de repetir l’experiència

casa oficis

La casa del llaurador, quant més bruta està, millor

Com que sempre s’hi torna brut de fang, o palla, o gra..., com més es neteja més prompte es veu bruta, mentre que si es manté bruta, la ronya no es nota perquè sempre es veu igual

casa

La casa d’un home és el seu castell

Cadascú en s'ha casa es com millor es troba

vinya casa

La casa en cantó, i la vinya en racó

Vol dir que la casa situada a cantonada és convenient perquè té més sol i ventilació, i la vinya arraconada o lluny de camí està menys exposada a furts

maneres de dir casa

La casa és gran [o forta]

Expressió que s’usa per a indicar suficiència de mitjans, despreniment; normalment es fa servir en sentit irònic

animals casa

La casa i el galliner, cadascú sap com se’ls té

Es diu com a contestació a qui pretén immiscir-se en els nostres assumptes

casa vinya persones

La casa obrada i la vinya criada

Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar la gent

casa menjar mesos be

La casa que es porta bé compra olla pel febrer

Hom creu que és el moment de l'any més bo per a comprar els elements propis per a fer l'escudella

casa

La casa que no té pau, moltes nits no es tanca amb clau

Significa que allà on hi ha discòrdies sol haver-hi desorde

casa

La clau és la pau

Indica que convé prendre totes les precaucions i no refiar-se de la bona fe

menjar plantes casa

La col i la carabassa empudeguen tota la casa

Certament, per això es diu “fer la col” quan a algú se li causa una molèstia contínua

casa parentiu

La dona a casa i l'home a la plaça

Recomana que la dona estiga dins casa seva i no vaja inútilment pel carrer o per casa d'altri

parentiu bona casa

La dona bona i lleial, és un tresor principal [o sense igual]

Vol dir que una bona dona de casa val més que una bona dot

parentiu casa

La dona del seu menester, no estigui a baix del carrer

Recomana que la dona estiga dins casa seva i no vaja inútilment pel carrer o per casa d'altri

parentiu cos huma casa

La dona honrada a casa en la cama trencada

Recomana que la dona siga casolana i poc eixidora

parentiu casa

La dona, en casa, i l’home, on faça falta

Recomana seguir la tradició masclista

parentiu vell casa

La mare i la teulada, com més vella més estimada

Les teules velles són més apreciades que les noves perquè la seua efectivitat està provada, com l’amor de les mares

casa persones indumentària

La roba bruta es renta a casa

Les desavinences o les vergonyes, convé que es queden dins del col·lectiu concertit, ja que no li importen a ningú altre, que podria aprofitar-les en contra dels concernits

oficis mort casa

La ventura del mariner: morir en un racó de casa

És afortunat qui no ha perit en la mar

maneres de dir cos huma casa

Les mans al cul i el cul a casa

Es diu quan algú està tocant alguna cosa que no deu tocar

diners casa

Les obres als rics fan pobres

Es diu perquè els treballs de construcció i reparació d'edificis sempre resulten més costosos del que s'ha calculat, i solen produir gran desequilibri en el pressupost del qui els paga

animals casa

Les tórtores porten desgràcia a les cases que en tenen

Això diuen, possiblement perquè ho caguen tot per on passen