Tema
casa
595 refranys catalogats sota aquest tema.
En casa del dolçainer tots són balladors
Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal
festa casa oficis música parentiu
En casa que no es bonega no hi ha pa
[bonegar = renyar]. La permissivitat és motiu d’indolència i peresa
casa menjar
En la casa "empenyà", no es coneix anyà.
casa
En la casa del que jura no faltarà desventura
Tot va lligat: la fam o la desgràcia i el mal caràcter
casa parentiu
En la casa dels conills, de la mateixa manera acaben els pares que els fills
Els membres d’una mateixa família o els que comparteixen alguna activitat o creença tenen un comportament similar pel fet de compartir els costums
parentiu animals casa
En la casa dels conills, el que fan els pares fan els fills
Quan els pares no donen bon exemple, els fills actuen igual per imitació
parentiu animals casa
En la casa on no fan olla, no hi ha xolla
[xolla = tosa, esquilada] Quan es menja bé, s’adquireix energia per a treballar
casa menjar
En la casa on se treballa, no hi manca pa ni palla
Denota que el treball proporciona la subsistència i els augments de la casa.
casa treball
En la casa on s’anomena molt el pa, senyal que no n’hi ha
En general, quan es parla molt d’alguna cosa és perquè se l’enyora o es desitja
menjar casa
En la casa que es maleeix i jura està la malaventura
Tot va lligat: la fam o la desgràcia i el mal caràcter
parentiu casa
En la casa que es treballa, mai no falta pa ni palla
En la família on es treballa no falta el menjar ni per a les persones ni per a les cavalleries
treball parentiu casa menjar
En la casa que no es renya no hi ha pa
menjar casa
En la casa que no hi ha farina, tot és moïna [moïna = preocupació[
Quan falta el menjar, tots es desesperen
casa menjar
En la casa que tots manen no m'agarraran a mi
casa
En ma casa couen faves i en la teua a cabassades
Com que tots tenim defectes, es diu a qui critica els nostres
casa plantes
En porta tancada no entren lladres
Aconsella no descuidar-se mai
consells casa
En quan veus la casa bruta, de visites una pluja
oratge aigua casa
En totes les cases bullen faves, i en la meua, a perolades
Com que tots tenim defectes, es diu a qui critica els nostres
menjar plantes casa
Entre uns i altres, la casa per agranar
casa
Escombrar cap a casa
Actuar en benefici propi
maneres de dir casa
Ésser de casa bona
Ésser d'una familia distingida i bona reputació
maneres de dir bona casa
Estar que s'arremet [una casa]
Estar mol desendreçada
maneres de dir casa
Faena a la porta, Déu la porta
La faena que permet el sustent costa d’aconseguir, per tant les faenes que ens són oferides són com un regal
treball casa déu
Fer cambra i cuina
Ser molt amics
maneres de dir casa
Fer casa a part
Separar-se, els que viuen junts
maneres de dir casa
Fer casa santa
Quedar-s'ho tot
maneres de dir casa
Fer petar la porta per la cara o pels bigotis [d'algú]
Tancar-li la porta, no deixar-lo entrar
maneres de dir casa
Fes la porta al migjorn i viuràs més que tot el món
Tindràs més hores de Sol i per tant de llum.
casa oratge salut mon
Fes ta casa al migjorn i viuràs més que tot el món
casa oratge
Fiar-se'n tant [de qualcú o de qualque cosa] com d'unes cases que cauen
No tenir-hi gens de confiança, no fiar-se'n gens
maneres de dir casa
Ficat dins de casa, mentre la trona passa
oratge casa
Filla amb bon dot, a casa hi dura poc
Qui té patrimoni, prompte troba pretendents
parentiu casa diners amor
Fills i llar són l’única veritat
Per a qualsevol persona, són allò més important de la vida
parentiu casa
Finca treta i casa feta
Una feina en demana una altra. Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar la gent. Sinònim: Similar: Casa parada, la mort a la porta.
casa
Foc d'un dia no crema casa
Significa que una sola acció puntual, un error aïllat o un problema efímer no té la capacitat de destruir quelcom consolidat o fort. S'utilitza per a minimitzar la importància d'un imprevist o per dir que un petit problema no comporta una ruïna total.
casa foc
Foc de casa reial lluu més que ningun altre
Moltes vegades, l’entorn destaca o magnifica allò que és normal i corrent
foc casa
Foc de palla pot cremar la casa
Recomana no confiar que una cosa menuda no puga ser perillosa
foc casa
Forasters vingueren que de casa ens tragueren
Critica l’actitud dels que pretenen manar en casa d’un altre o s’ingereixen en els assumptes dels altres
persones casa
Fuig del fum, de la gotera i de la dona carassera
Recomana evitar la falsedat de qui es mostra somrient en qualsevol circumstància
foc casa persones
Fum i carbassa treuen la gent [o el marit] de casa
Significa que les coses molestes, desagradables o el menjar poc desitjable (com una sopa de carbassa repetitiva) poden fer que la gent se'n vagi o que la convivència a casa sigui insuportable, provocant discussions.
casa menjar plantes
Fum, morros i mala cara treuen la gent de casa
Descriu les tres coses que fan que qualsevol lloc es torni insuportable i que la gent en vulgui fugir: El fum: En sentit literal, una casa on la xemeneia no tira bé i s'omple de fum és físicament incòmoda. Però també simbolitza el desordre o els problemes tèrbols. Els morros: Fa referència a l'actitud de qui està enfadat o tancat en banda, mostrant un gest de desaprovació. La mala cara: És el mal humor visible, l'hostilitat que es respira a l'ambient i que talla qualsevol ganes de parlar.
casa cos huma foc gent mal
Gallina en casa rica, sempre pica
Tant es refereix als animals com als criats
animals casa
Gat negre a casa, la noia no es casa
persones animals amor colors casa
Gran com una casa
Molt gran
casa maneres de dir
Gran olla, poca carn, i casa gran, pa xiquet
Adverteix que, moltes vegades, l’aparença exterior amaga precarietat
menjar casa
Guanye qui guanye, tot queda en casa
casa
Hereu de la casa cremada
Fill de família arruïnada
maneres de dir diners casa
Hostes vindran que de casa mos trauran
[hoste = invitat]. Es diu com a crítica a qui pretén disposar en casa d’algú altre
casa persones
Ja que la casa es crema, escalfem-nos
casa
Jaure en alt, un tresor val
Significa que és molt convenient tenir el dormitori a un pis alt, i no a planta baixa
salut dormir casa
Jo vull el violí, que la casa se'n va a fer punyetes
Està tret d'un fet verídic. En una casa on tenien dos nois, els varen deixar triar entre el violí o la pròpia casa
casa
Joans, Joseps, Peres, burros i ases, n'hi ha a totes les cases
Es diu per la gran abundància que hi ha de persones que porten aquests noms.
animals casa sants
Joc i beguda, casa perduda
casa joc beure
L'endemà de Nadal, sant Esteve; a la casa on no hi ha pa, ningú està alegre
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre
casa festivitats menjar sants alegria
L'home fa la casa, i la casa fa l'home
casa
La bona filla, dues vegades va a casa
Viu a casa de joveneta i hi sol tornar més avant per cuidar els pares vells
parentiu casa
La bona portalada honra la casa
Es diu parlant d'una casa de gran portal, i també humorísticament d'una persona que té la boca massa gran
casa bona
La cambra de dormir ni ha de fer olor ni ha de pudir
Consell d'higiene.
casa salut
La casa (o el llit) és el cel d'aquest món, si la muller és un àngel; però si no ho és, la casa és un infern
subratlla la importància de la convivència i l'harmonia familiar per a la felicitat personal. També es pot trobar la variant més curta com: "La casa és el cel d'aquest món". La felicitat o la infelicitat depenen sovint de l'ambient que es crea dins de la pròpia llar.
casa oratge
La casa acabada i la bossa buidada fan l'home savi i prudent
Fer una casa habitable costa molts diners i esforços, de manera que quan s’acaba, mai més es torna a tenir ganes de repetir l’experiència
casa persones diners
La casa ben regida, a migdia escudella i al vespre amanida
Aconsella menjar sempre escudella per a estalviar.
casa menjar
La casa de l'honrat, no té portes
casa
La casa del llaurador, quant més bruta està, millor
Com que sempre s’hi torna brut de fang, o palla, o gra..., com més es neteja més prompte es veu bruta, mentre que si es manté bruta, la ronya no es nota perquè sempre es veu igual
casa oficis
La casa dels altres fa de mal arranjar
casa mal
La casa d’un home és el seu castell
Cadascú en s'ha casa es com millor es troba. Indica que tothom té dret a la intimitat, la seguretat i la privacitat dins de casa seva, on ningú no pot entrar sense permís, com si fos una fortalesa.
casa
La casa en cantó, i la vinya en racó
Vol dir que la casa situada a cantonada és convenient perquè té més sol i ventilació, i la vinya arraconada o lluny de camí està menys exposada a furts
vinya casa
La casa és gran [o forta]
Expressió que s’usa per a indicar suficiència de mitjans, despreniment; normalment es fa servir en sentit irònic
maneres de dir casa
La casa i el galliner, cadascú sap com se’ls té
Es diu com a contestació a qui pretén immiscir-se en els nostres assumptes. Cada persona té les seues pròpies maneres de gestionar la casa o els negocis (el galliner). El que a un de fora li pot semblar un desordre o una bogeria, per a l'amo té tot el sentit del món. Serveix per a tallar en sec a qui intenta donar consells sense que l'hagen demanat. Ve a dir que ningú millor que el propietari coneix els problemes, els racons i el funcionament de la seua pròpia vida.
animals casa
La casa i la llar cent dobles val
diners casa
La casa obrada i la vinya criada
Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar la gent
casa vinya persones
La casa on governa la muller no sol anar mai bé
parentiu amor casa
La casa on no hi ha pa no hi ha pau
Indica que la falta de les coses necessàries produeix dissensions i desorde a les famílies. La dita juga amb la similitud fonètica entre "pa" i "pau" per transmetre una veritat universal: Sense recursos o menjar a taula, neix la discòrdia, ja sigui en una família, en un poble o en un país. La pau no és només l'absència de guerra, sinó l'existència de justícia i seguretat alimentària.
casa menjar
La casa que es porta bé compra olla pel febrer
Hom creu que és el moment de l'any més bo per a comprar els elements propis per a fer l'escudella
casa menjar mesos be
La casa que la dona hi mana, mal acaba
casa parentiu
La casa que mana la dona, prompte trona
["Tronar" fa referència metafòrica a tempesta, desordre o baralles (truons) dins de la llar] .Expressa una visió masclista antiga sobre la gestió domèstica. Significa que, segons aquesta visió, si la dona assumeix el paper de comandament, la llar tindrà problemes o conflictes.
casa parentiu
La casa que no hi ha pau moltes nits no es tanca en clau
Significa que allà on no hi ha convivència harmoniosa, tranquil·litat o bona entesa (especialment entre la parella o la família), la vida és inquieta, insegura o desordenada. Indica que la manca de pau interior o familiar impedeix el descans i la seguretat.
casa
La casa que no té pau, moltes nits no es tanca amb clau
Significa que allà on hi ha discòrdies sol haver-hi desorde
casa
La casa, els fills i la muller, tot el meu món han de ser
És una bona recomanació per als marits
casa parentiu mon
La col i la carabassa empudeguen tota la casa
Certament, per això es diu “fer la col” quan a algú se li causa una molèstia contínua
menjar plantes casa
La comuna, lluny de la cambra i lluny de la cuina
Consell de salut.
casa salut
La dona a casa i l'home a la plaça
Recomana que la dona estiga dins casa seva i no vaja inútilment pel carrer o per casa d'altri
casa parentiu
La dona bona i lleial, és un tresor principal [o sense igual]
Vol dir que una bona dona de casa val més que una bona dot
parentiu bona casa
La dona del seu menester, no estigui a baix del carrer
Recomana que la dona estiga dins casa seva i no vaja inútilment pel carrer o per casa d'altri
parentiu casa
La dona honrada a casa en la cama trencada
Recomana que la dona siga casolana i poc eixidora
parentiu cos huma casa
La dona que ix molt al carrer sol tindre la casa com un femer
Critica les dones habitualment desocupades
casa parentiu
La dona, en casa, i l’home, on faça falta
Recomana seguir la tradició masclista
parentiu casa
La fusta per fer la casa, pel gener ha de ser tallada.
Una creença general, subsistent encara avui dia, és que la fusta s'ha de tallar a la tardor i a l'hivern i que cal que sigui sempre en lluna vella, la més immediata a Nadal, fins a la lluna vella de gener, perquè així no es torna guerxa ni es corca.
casa mesos
La mare i la teulada, com més vella més estimada
L'experiència, la maduresa i la seguretat que aporten els anys són molt valorades, tant en l'amor i saviesa d'una mare com en la fiabilitat i qualitat d'una teulada antiga, les quals sovint superen les noves. Les teules velles són més apreciades que les noves perquè la seua efectivitat està provada, com l’amor de les mares
casa vell parentiu
La paraula «clau» significa 'casa' i el refrany, per tant, significa que l'home pot trobar la tranquil·litat a casa seva.
Indica que convé prendre totes les precaucions i no refiar-se de la bona fe
casa
La roba bruta es renta a casa
Les desavinences o les vergonyes, convé que es queden dins del col·lectiu concertit, ja que no li importen a ningú altre, que podria aprofitar-les en contra dels concernits
casa persones indumentària
La tempesta fora, bé o mal es passa; la pitjor de totes, la de dins de casa
Las males situacions acaben passant
oratge casa
La ventura del mariner: morir en un racó de casa
És afortunat qui no ha perit en la mar
oficis mort casa
Les cireres de Sant Joan es mengen vora la llar
24 juny. Indica que al voltant de Sant Joan, les cireres ja són madures i és el moment ideal per consumir-les, sovint associat a la vida domèstica i a la vora de la llar de foc o la llar de casa.
casa mesos plantes sants
Les dones i els ases, perdició de les cases
animals casa persones
Les mans al cul i el cul a casa
Es diu quan algú està tocant alguna cosa que no deu tocar
maneres de dir cos huma casa
Les modes són la perdició de les cases
casa
Les obres als rics fan pobres
Es diu perquè els treballs de construcció i reparació d'edificis sempre resulten més costosos del que s'ha calculat, i solen produir gran desequilibri en el pressupost del qui els paga
diners casa
Les rajoles molt fregades i a les parets taranyanes
casa
Les tórtores porten desgràcia a les cases que en tenen
Això diuen, possiblement perquè ho caguen tot per on passen
animals casa
Llaurador [o pagès] que molt caça, deixa caure la casa [o no durà avant la casa]
Adverteix que si un pagès dedica més temps al divertiment (la caça) que a les obligacions laborals, descuidarà la feina i arruïnarà la seva hisenda. És una dita sobre la priorització del treball, la responsabilitat i la necessitat d'atenció contínua al camp.
casa oficis caça