Refranys casa

Casa sense dona, barca sense timó (Una dona és clau, si no imprescindible, en el regiment d’una casa; per això els fills tarden cada vegada més a deixar la casa paterna)

mar, parentiu, casa

Casa sense foc i sense dona, cos sense ànima (La llar o l’estufa i la dona són el centre i l’element més important de tota casa o família)

casa, foc, parentiu

Casa sense foc, cos sense ànima (La llar o l’estufa és el centre i l’element més important de tota casa o família)

foc, casa

Casa sense gent a dins, niu de ratolins

animals, gent, casa

Casa sense habitants, niu de rates

animals, casa

Casa sense mare, riu sense mar (Una dona és l’element central i principal d’una família, sobretot si hi ha fill)

casa, mar, parentiu

Casa sense muller, cent [o vint] ulls té de menester

cos huma, casa, parentiu

Casa sense pa, infern segur

casa

Casa sense pa, ni el dimoni hi pot habitar

menjar, casa, diable

Casa tancada fa veïnat bo (La família ens ve donada, però els amics i els veïns els triem nosaltres i hem de saber fer bona tria)

parentiu, amistat, casa

Casa tancada, casa arruïnada

casa

Casa vella, tot són goteres (Quan les coses, persones i els animals ens fem massa vells, perdem les capacitats que teníem)

casa, persones

Casa vora riu, sempre en perill

casa

Casa, la que tu visquis; vinya, de la que beguis; i terra, la que tu et vegis (Significa que no convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar)

beure, vinya, casa, camp

Cases i mules, les menys que pugues (Tot dóna faena i maldecaps)

animals, casa

Cinc filles i una mare, sis lladres de casa (Una família reduïda es regeix mal que bé, mentre que massa gent arruïna l’economia de la casa o es baralla de tant en tant)

casa, parentiu

Clau d'or obri qualsevol pany (expressa que aquell qui té diners pot fer tot allò que vulgui. S'utilitza per manifestar la llibertat del ric per comprar el que li vingui de gust)

casa, diners

Clau d'or obri totes les portes (Expressa que aquell qui té diners pot fer tot allò que vulgui. S'utilitza per manifestar la llibertat del ric per comprar el que li vingui de gust)

diners, casa

Col i carbassa, tota la casa en passa

plantes, menjar, casa

Com en casa no hi ha res (És on millor s’està, amb totes les comoditats i les persones estimades)

casa, parentiu

Com en casa, en ningun lloc (Sentencia que les comoditats de què s’hi disposa són immillorables)

casa

Com la casa de Meca, el qui no entra no peca

casa

Com si fos a casa seva ( Amb tota comoditat)

maneres de dir, casa

Com una casa de pagès (Molt gros. Enorme, com una catedral, com una casa, com una casa de pagès amb paller i tot)

casa, maneres de dir

Començar la casa pel terrat (Començar una feina de la manera que hauria de servir per a acabar-la )

treball, maneres de dir, casa

Començar la casa per la teulada (Començar una cosa al revés, voler prescindir del que és bàsic, del que és primer, en fer una cosa)

maneres de dir, casa

Compra casa per a estar, i terra la que pugues llaurar (On s’estiga, s’ha de viure a gust i no convé carregar-se de faena)

camp, casa

Compra en casa, ven en casa, i faràs casa (Vol dir que és molt convenient tenir dins la pròpia família els elements necessaris per a la vida, sense haver-los d'adquirir a fora casa)

diners, casa

Conéixer (o conèixer) com si fos a casa seua (o a sa casa).

casa

Conèixer el trasteig d'una casa (Saber bé on és cada cosa. Saber la distribució, conèixer els topants, conèixer els trastets d'un lloc)

casa, maneres de dir

Conill de cambra (Insult per a referir-se a una persona que sempre està llegint i no ix mai de casa)

maneres de dir, casa, animals

Criada nova, casa neta (Els primers dies, els criats han de demostrar a l'amo la seva vàlua)

casa

D'anar per casa (Simple, poc apropiat per engalanar o lluir. Fet de qualsevol manera, amb poca cura, sense ostentacions, d'estar per casa)

casa, maneres de dir

De Betxí ni dona ni rossí ni casa que siga d’allí (Municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa)

persones, animals, casa, llocs

De bona casa, bona brasa (A qui té diners no li falta de res, principalment les coses bàsiques)

bona, foc, casa

De dia la cambra ventejada, de nit ben tancada

casa, dia i nit

De dia la cambra ventejada, de nit que còrrega l'aire

dia i nit, casa

De dia, la cambra ventejada; de nit que no hi corri l'aire

casa, salut

De dones en una casa en una ni ha poc, en dos massa (La dona és qui històricament ha fet les faenes de manteniment de la casa, però un excés de dones en la casa implica plets i baralles)

parentiu, casa

De Joseps, Joans i ases, n'hi ha per totes les cases ( Es diu perquè són noms molts utilitzats)

casa, animals, persones

De la casa feta a estall fuig de davall

casa

De la casa on no hi ha pa, les rates en fugen (Vol dir que tothom s'allunya dels llocs o empreses on no hi ha res a guanyar)

animals, menjar, casa, persones

De la casa que té setge, se’n pot tornar el metge [setge = herba medicinal] (Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal)

plantes, salut, casa, oficis

De la clau no hi sigues esclau

casa

De la ventura del dilluns, ningú no se n'ha fet cap casa.

casa, setmana

De les grans cases surten els grans ases

animals, casa, persones

De pa de casa més bo i més barato

menjar, bona, casa

Deixa’m un duro i dus-me’l a casa (Recrimina la persona obsequiada que pretén una cosa diferent de la que li ofereixen)

diners, casa

Dels lladres de casa fa mal guardar, Sebastià (Ens dol més que siguen parents, o coneguts, o de la pròpia terra, que si són forasters o desconeguts)

parentiu, casa

Dels lladres de casa, és mala la guarda (Ens dol més que siguen parents, o coneguts, o de la pròpia terra, que si són forasters o desconeguts)

casa, parentiu

Pàgina 5 de 12.

El Refranyer