casa

Lo que de casa marxa, a casa torna

Qui deixa la casa familiar per la raó que siga, al cap del temps hi torna, encara que siga de visita, per necessitat, comoditat o enyorança

casa

L’enteniment és la millor ferramenta de la casa

casa

Mala casa sense hort i mal celler sense most

camp casa vinya

Mas i masia, aire i sol per tot el dia

Aquesta frase popular, sovint associada a la vida rural i la masia com a model d'habitatge autosuficient, descriu un entorn ideal, assolellat i ventilat. Representa una connexió amb la natura, la calma, i l'orientació tradicional cap al sud per aprofitar la calor solar i protegir-se dels vents, tal com es conserva en l'arquitectura de masies històriques.

casa

Mentre a casa sic, rei estic

casa

Mentre Maria és al ball, a casa se li crema el tall

Denota que hom no pot parar atenció i curar de dos afers alhora.

casa festa

Més sap un tonto a ca seua, que un llest a ca d'un antre

casa

Més valen les agranades de ma casa que tot lo de la teua

Tothom sol apreciar més les coses, els menjars, els costums... propis que els dels altres, encara que siguen millors. Se sol diu com a menyspreu

casa

Mestressa amb amic, ni la tinguis a casa ni la donis al veí

donar amistat casa oficis persones

Millor va qui a casa s'està

casa

Molt fa qui va i ve, però més qui casa manté

casa

Moltes filles, males veïnes i velles vinyes, destrueixen la casa

Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent, eren elements improductius durant la infància i l’adolescència

parentiu vinya persones casa

Moros en l'horta, tanca la porta.

Al·ludeix a la necessitat de protegir-se si amenaça un perill. En els segles XVI i XVII foren molt freqüents les incursions dels pirates d'Alger pel litoral valencià.

camp casa

Morros i mala cara, trauen la gent de casa

cos huma mal gent casa

Mossos vingueren que de casa ens tragueren

Es diu pels qui amb habilitat o desvergonya s'ensenyoreixen de les coses d'altri

treball casa

Muller malcarada i paella foradada, mal per la casa

casa mal parentiu

Ni casa amb dues portes, ni bèsties cegues o tortes

casa

Ni casa cantonera, ni dona balconera

Vol dir que les dones que surten molt al balcó fan poca feina dins de casa seva

casa treball persones

Ni casa prop de convent, ni vinya prop de torrent

Ho diuen perquè si està prop de convent, la casa serà solitària o ombrívola o molestada de campaneig; i si està prop de torrent, s'exposa que la torrentada l'arregussi

casa vinya

Ni casa sense hort ni celler sense most

camp casa vinya

Ni el pescador de canya ni el caçador de cardina no compraran mai ni casa ni vinya [cardina = cadernera]

Quan es depén de la sort, de l’oratge o de circumstàncies incertes per a fer patrimoni, al finall no s’ha aconseguit res important

caça vinya oficis diners casa+1

Ni massa vinyes ni massa filles ni massa cases en pobres viles

Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent, eren elements improductius durant la infància i l’adolescència

parentiu vinya casa

Ni per casa ni per vinya no prenguis [o casis] dona parida

persones vinya casa

Ni per foc ni per muller no deixis ta casa i vagis al carrer

Recomana controlar bé les coses més íntimes i no descuidar allò que ens convé

foc casa parentiu

Ni rates a casa, ni dur vi sense bóta ni carbassa

Serveix per a recordar com mantenir l'ordre i l'abastiment correcte."Ni rates a casa": És una crida a la neteja i a mantenir la llar lliure de plagues i brutícia, ja que la rata era vista com a símbol de malaltia i malbaratament dels aliments. "Ni dur vi sense bóta ni carbassa": Subratlla la importància de la qualitat i la conservació. La carbassa s'utilitzava com a recipient per al vi o l'aigua.

animals casa plantes vinya

Ni vinya en barranc, ni casa de fang

vinya casa

Nit entrada, porta tancada

No cal fiar-se'n.

casa oratge

No per ser el pilar baixet es cau la casa

Significa que hi ha coses o persones que tenen valor o eficàcia encara que siguin d'aparença modesta.

casa

No caure-li les teulades damunt

S'utilitza per referir-se a una persona que passa molt poc temps a casa, que és molt inquieta o viatgera. Indica que algú no es passa el dia tancat, evitant així l'avorriment o la sensació d'ofec domèstic.

casa maneres de dir

No compres casa de cell qui l'ha obrada

[Cell: aquell]. És una dita de prudència per evitar problemes futurs amb l'habitatge. Aconsella no comprar una casa a la mateixa persona que l'ha construïda o reformada ("obrada"). Es basa en l'experiència que qui construeix la seva pròpia casa pot haver-hi fet nyaps o amagar defectes de construcció que només coneix ell mateix.

casa consells diners

No deixes la porta oberta encara que tingues el gos alerta

No cal fiar-se'n.

casa

No digues blat que no siga al sac, en casa i ben lligat

Significa que no s'ha de donar mai un èxit per segur ni confiar-se abans que un assumpte estiga totalment acabat i garantit. L'expressió té l'origen en el món rural: antigament, fins que la collita de blat no es guardava físicament dins del sac i es fermava fort, qualsevol imprevist (el vent, plagues o un robatori) podia fer-la perdre.

camp casa consells plantes

No es boig qui a casa torna

Significa que no es pot considerar boig o anormal aquell qui sap trobar allò que li convé.

casa

No escalfar cadira a casa seva

Estar poc de temps

casa maneres de dir

No estan bé dos pobres en una porta

Vol dir que no convé que hi hagi molts de pretendents per a una sola cosa

diners casa

No et casis amb cap ferrer, que sempre hauràs de rentar; casa’t amb un mariner, que ja ve net de la mar

mar oficis amor casa

No hi ha boig que a casa no torni.

casa persones

No hi ha pany quan la clau és d'or

ignifica que la riquesa no troba portes tancades.

casa

No poder eixir de casa

Patir una gran vergonya

maneres de dir casa

No puges a la cambra i no cauràs per l'escala

casa consells

No seràs amo [o no manaràs] del pany, si la clau la té un estrany.

persones casa

No vulguis el camp prop d'una riera, ni casa cantonera, ni dona balconera

Ho desaconsella perquè, quan no per un carrer, per l’altre, sol haver-hi soroll i es descansa malament. Quant a la dona que es complau de distraure’s o xarrar, poca feina fa

persones casa camp

Obre la porta a la peresa i entrarà a ta casa la pobresa

La vagueria és l'antesala de la pobresa.

casa diners

Obrir la casa

Rebre a una persona amb cordialitat

casa maneres de dir

On el sol no tocarà, casa no hi vol

Es diu per indicar que el sol és un element important per a la salut.

casa

On hi tinguis la casola, no hi fiquis la titola.

casa consells

Or, vi i amic, vell; casa, barca i dona, nova

Les millors qualitats d’algunes coses rauen en la seua antigor, mentre que la novetat d’unes altres donen confiança i il·lusió

persones mar vinya diners casa+1

Pa de blat, llenya d'alzina i vi de parra aguanten la casa

Destaca els pilars d'una economia domèstica autosuficient i de qualitat. El pa de blat (aliment bàsic), la llenya d'alzina (el millor combustible per escalfar i cuinar) i el vi de parra (el complement energètic i de conservació) eren els elements essencials per garantir l'estabilitat i supervivència de la llar.

casa menjar plantes vinya

Pa de fleca i vi de taverna, la casa mal governa.

vinya menjar casa

Pa negre i vi verd aguanten la casa

menjar colors casa vinya

Pagès que molt caça, deixa caure la casa

Adverteix que si un pagès dedica més temps al divertiment (la caça) que a les obligacions laborals, descuidarà la feina i arruïnarà la seva hisenda. És una dita sobre la priorització del treball, la responsabilitat i la necessitat d'atenció contínua al camp.

casa oficis caça

Parar casa

Posar dins una casa els mobles convenients per a poder-hi habitar

maneres de dir casa

Passar casa

Poder fer front a totes les despeses produïdes per la casa. Disposar dels ingressos mínims per a poder viure sense luxes, però sense penúries.

casa maneres de dir

Pel febrer, mig a casa i mig al carrer

casa mesos

Per als lladres no hi ha res tancat

Vol dir que el qui vol fer mal, sol trobar moltes maneres de fer-ne

casa

Per casa mira molt poc el qui juga a tot estrop

casa joc

Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva.

Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. És una festivitat considerada una mica com la continuació de la Festa de Nadal. Ens parla amb eloqüència de la intimitat familiar del Nadal.

casa festivitats mesos sants

Per Nadal, a casa i prop de la brasa

25 desembre. Fa referència al retrobament familiar tan característic de l'època de Nadal: temps de descans, de festa i de compartir. Històricament, el dinar de Nadal constituïa l'àpat familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents. Per això, actualment la metàfora del refrany funciona entre les parelles corral/casa i ovella/persona. De fet, Nadal és l'època de l'any en què tothom torna a casa, és a dir, al corral, sobretot si viu lluny.

casa festivitats foc

Per pilar menut no cau la casa; per gran, alguna vegada

Significa que hi ha coses o persones que tenen valor o eficàcia encara que siguin d'aparença modesta

casa

Per sa casa mira poc, el que juga o mira el joc

joc casa

Per Sant Jaume, sa madona entrega sa clau de sa cambra

25 juliol. per Sant Jaume (25 de juliol), La madona (l'ama de casa) tanca el magatzem o la cambra del gra i entrega la clau perquè la collita ja està recollida i guardada. Marca el final de la feina forta de la sega i l'inici de la seguretat de l'abastiment.

casa mesos sants

Per Sant Llorenç, el sol toca pels torrents, i allà on no tocarà, ni casa ni vinya vagis a plantar

10 agost. La vinya cal que gaudeixi del sol i de llum abundant. Per això són millors llocs, les vessants orientals al migdia ja que seran les que disposen de més hores de llum. L'acció del sol a primeres hores del matí eixugarà les fulles mullades per la rosada, estalviant-los malalties criptogàmiques.

camp casa mesos oratge sants+1

Per tenir casa mal llogada, val més tenir-la ben tancada

casa mal

Pescador de nansa, tot l'hivern a casa

Qui es dedica a la captura de marisc roman inactiu fins a la primavera

mar estacions oficis casa

Petita brasa crema una casa

No s’ha de descuidar mai el foc, encara que no siga perceptible, perquè pot gastar males bromes

foc casa

Pobra és la casa on les gallines canten i el gall calla

Critica aquelles famílies on la dona duu els pantalons i l’home no pinta res

casa cantar animals

Portar la casa a sobre

És molt pobre

casa

Primer els de casa, i després els de la plaça

casa

Primer guardar la casa que a resar vaiga

casa

Pujar la casa dreta

No ésser bo per a res

maneres de dir casa

Quan a ca teva vulguis obrar, pes març has de començar

Es creu el millor temps de l'any per a emprendre obres.

casa mesos

Quan cara a casa vas, pit avall vas

casa cos huma

Quan criden "viva la llibertat!", tanca bé la porta

casa

Quan els lladres han saltat per la finestra, hi posen reixa

No arribar o no actuar en temps oportú.

casa

Quan en casa em parlen amb criança, mal va la dansa

Per massa confiança, no solen ser habituals les paraules amables en la intimitat de les famílies

amor casa parentiu

Quan gela i glaça, mariner a casa

És preferible romandre inactiu però calent a passar calamitats insanes

oratge oficis mar casa

Quan la gavina [o merita] va per l’horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta [o mal en la costa]

Es diu perquè la presència de la gavina o merita és senyal de mal temps

mar oratge camp foc animals+1

Quan la porta està oberta, a bo i a dolent dóna entrada

casa

Quan un grill canta a la llar de foc, a la casa hi porta sort

Això diuen

animals foc cantar casa

Quan una porta es tanca cent n'obrin

Indica la varietat de camins per aconseguir els objectius i assenyala la necesitat de mantenir l'esperança davant els imprevists i les desilusions

casa

Que es cremi la casa, però que no faça fum

Expressa la voluntat que un problema o una acció es resolgui o passi sense deixar rastre, fer soroll o causar molèsties visibles. S'utilitza per demanar discreció absoluta o evitar conseqüències desagradables tot i la gravetat d'un assumpte.

casa

Que hem de fer? Vendre la casa i anar de lloguer [o pagar el lloguer]

Es diu per a restar importància a qualsevol fet o situació adversa

casa

Qui a casa d'altri fa hostal, a ca-seva fa hospital

Vol dir que no convé passar molt de temps a casa d'altri en visites, convits, etc., sinó que cal guardar la casa pròpia

casa

Qui a la botigueta va i ve, dos cases manté

Significa que els qui van sovint a comprar a la menuda arriben a gastar-se el doble de diners

diners casa

Qui a la tenda va i ve, dos cases mante

Significa que els qui van sovint a comprar a la menuda arriben a gastar massa

diners consells casa

Qui al cafè va i ve, dos cases manté

casa

Qui bé tanca, bé obre

Recomana que tanquin bé la casa o els recipients on es guarden coses de valor

consells casa

Qui de casa dels altres fa cabal, de la seua fa un corral [o Qui de casa d'altres fa hostal, de casa seva fa un corral]

Vol dir que qui es fica en assumptes de casa d'altri, sol descuidar els propis

casa

Qui de casa se'n va a casa torna

Qui deixa la casa familiar per la raó que siga, al cap del temps hi torna, encara que siga de visita, per necessitat, comoditat o enyorança

casa parentiu

Qui de casa se'n va, a casa torna i paga la pena dobla

Qui deixa la casa familiar per la raó que siga, al cap del temps hi torna, encara que siga de visita, per necessitat, comoditat o enyorança

casa parentiu

Qui de la tenda va i ve, dues cases manté

casa

Qui és roín en sa casa, roín serà allà on vaja

Significa que per a mostrar bona educació davant els altres, cal observar les regles de l'educació en privat

persones casa

Qui fa marrada, torna a casa

Qui deixa la casa familiar per la raó que siga, al cap del temps hi torna, encara que siga de visita, per necessitat, comoditat o enyorança.

casa

Qui fa obra, se fa pobre

Es diu perquè els treballs de construcció i reparació d'edificis sempre resulten més costosos del que s'ha calculat, i solen produir gran desequilibri en el pressupost del qui els paga

diners treball casa

Qui fuig, a casa torna

Qui deixa la casa familiar per la raó que siga, al cap del temps hi torna, encara que siga de visita, per necessitat, comoditat o enyorança

parentiu casa

Qui gasta els doblers en obra, rient rient se fa pobre

Es diu perquè els treballs de construcció i reparació d'edificis sempre resulten més costosos del que s'ha calculat, i solen produir gran desequilibri en el pressupost del qui els paga

casa treball diners riure/plorar

Qui li agrada jugar casa alta no es farà

casa joc

Qui no acudís a la gotera, ha d'acudir a la casa entera

Qui no posa remei a les coses quan és el moment, resulta molt perjudicat a la llarga

casa

Qui no acudix a la gotellera ha d’acudir a la casa entera

casa

Qui no adoba la gotera, ha d'adobar la casa entera

Qui no posa remei a les coses quan és el moment, resulta molt perjudicat a la llarga

casa