El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
El llibre
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys mal
El mal ve a arroves i se'n va a unces (Vol dir que les malalties i conflictes vénen aviat i se'n van a poc a poc )
mal
,
salut
El mal ve quan no s'espera (Les desgràcies i els accidents no solen anunciar-se, i les malalties, rarament)
mal
,
salut
El mal ve volant i se'n va a peu coix (Els accidents o les malalties es produeixen o es demostren en un moment donat; en canvi, la recuperació costa molt)
salut
,
cos huma
,
mal
El meu mal no vol soroll (Les penes, els dolors i els infortunis són coses íntimes que no han d’importar a ningú)
mal
,
salut
El peix per ser bo, sal i sucre, vi i julivert; treu tot verí i mal (És més una recepta culinària que un refrany)
animals
,
bona
,
menjar
,
mal
,
vinya
El pitjor mal és el que no se li veu el final
mal
El que és bo per al fetge és dolent per a la melsa (es diu referint-se a una solució que afavoreix una cosa però en perjudica una altra)
cos huma
,
mal
,
salut
,
bona
El que és mal fill no pot ser bon home (Qui no es comporta convenientment amb les persones que més l’han estimat és perquè no té bons sentiments)
parentiu
,
bona
,
mal
El que fa mal testimoni, ofici fa de dimoni (Cal ser exacte i fidedigne per a no perjudicar a ningú injustament)
persones
,
diable
,
mal
El que torna bé per mal, coneix premi inmortal
mal
,
mort
El queixal a la mà mal no fa
salut
,
cos huma
,
mal
El record del mal servici, dura més que el del bon benefici
mal
El sabater és el més mal calçat i el sastre el més apedaçat (Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix)
indumentària
,
oficis
,
maneres de dir
,
treball
,
mal
El sabater és el més mal calçat (Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix)
oficis
,
mal
,
treball
,
maneres de dir
El senyor vos guarde d'un ja està fet si està mal i no es pot desfer
mal
El teu mal passar procura, que el temps tot ho cura (Intenta aconhortar en els mals moments)
temps
,
salut
,
mal
El vent gregal és el que fa més mal (Així sol ser, ja que ve carregat de pluja)
oratge
,
mal
El vi de Nadal, ni emborratxa ni fa mal (Una cosa extraordinària, no habitual, no afecta o afecta poc i és lògicament comprensible pels altres)
vinya
,
beure
,
mal
,
festivitats
El vi és bon mosso, però mal amo (Mentre la voluntat impera sobre el vi, tot va bé; si el vi impera sobre la voluntat, crea dependència i esclavitza)
vinya
,
beure
,
mal
,
bona
Els bons se'n van, i els dolents queden (Es diu com a lament i alabança als que han mort abans de nosaltres)
persones
,
bona
,
mal
,
mort
Els de la Bisbal tant els fa quedar bé com mal (La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona)
llocs
,
mal
,
be
Els doblers són mals de guanyar
diners
,
mal
Els exemples del majors, fan bons o mals els menors (Els animals ens formem a imitació dels adults més pròxims)
mal
,
persones
,
bona
Els mals abrils es compten per mils (L’oratge és encara inestable)
mesos
,
mal
,
oratge
Els mals, amb el pa, són menys (Tot dolor es mitiga menjant)
menjar
,
mal
Els plaers [o goigs] entren per unces i els mals [o disgustos] per arroves (Vol dir que les malalties i conflictes vénen aviat i se'n van a poc a poc)
alegria
,
salut
,
mal
Els trons de Nadal, no fan bé ni mal (Importen poc perquè tothom està en casa)
oratge
,
mal
,
festivitats
,
be
En bon any com en mal any, parves en maig [parva = entrepà] (Confirma que les coses s’han de fer en el seu moment, al marge de les circumstàncies. Quan hi ha molta faena al camp, els camperols s’hi porten els queviures per no perdre temps)
mesos
,
menjar
,
mal
,
any
,
bona
En escudellar veuràs qui et vol bé i qui et vol mal (Adverteix que qui serveix el menjar sol afavorir a uns més que a uns altres posant-los el millor tros o el més gran)
menjar
,
be
,
mal
En roín any, no deixes la clau al pany (En èpoques de precarietat o conflicte convé desconfiar, ja que sempre hi ha espavilats i aprofitosos)
any
,
mal
En tot hi ha maldat menys en la llet que hi posen aigua
aigua
,
menjar
,
mal
Enganyar de barra a barra (Enganyar completament)
mal
Entre la gent de mar no hi ha cap malvat (Els pescadors tenen reputació d’honestos; una altra cosa és la marineria, on hi ha de tot)
persones
,
gent
,
mal
,
mar
,
oficis
És capaç de fer més mal una ploma que un punyal
mal
És doblada la maldat que es fa en senyal d'amistat (L’engany és un gran senyal de covardia, perquè l’altre actua confiadament i no utilitza mitjans d’autodefensa)
persones
,
mal
,
amistat
És el més dolent dels mals, el tractar amb animals (Adverteix de la dificultat de comprensió i de comunicació que sol haver-hi entre les espècies)
animals
,
mal
És pitjor el remei que la malaltia (Aplicar una solució que, lluny de resoldre el problema, l'empitjora)
maneres de dir
,
salut
,
mal
Estar a les dures i a les madures [o a les dures i les madures, o a les bones i a les males] (Estar dispost a afrontar totes les situacions, favorables o adverses)
maneres de dir
,
mal
,
bona
Estar bé, com En Pepis dalt la forca (Irònicament, estar malament)
maneres de dir
,
be
,
mal
Estar d'un humor negre (Estar de molt mal humor)
mal
,
maneres de dir
Estar de bon [o mal] humor (Estar en bona o mala disposició anímica)
maneres de dir
,
bona
,
mal
Estar mal del terrat (Estar boig)
mal
,
maneres de dir
,
salut
Estar per merèixer (Persona, especialment la xica, en estat de casar-se i lliure de compromís matrimonial)
mal
Estels amb cua, guerra y malura
mal
Et curarà de tot mal, una ajuda amb aigua i sal.
aigua
,
mal
,
salut
Ets pitjor que un mal de ventre en dejú
cos huma
,
mal
,
salut
Fa més mal una plomada, que d'un gat l'esgarrapada
animals
,
mal
Fang i calç tapen molts mals (Que la bona roba dissimula moltes faltes, tant físiques com morals)
mal
,
salut
,
indumentària
Fas mal?, espera igual (Adverteix que els perjudicats reaccionaran tard o d’hora a les nostres males accions)
persones
,
mal
Fer bon [o mal] ventrell (Agradar, donar gust, esser plaent. o donar disgust, no esser agradable)
maneres de dir
,
mal
,
bona
,
cos huma
Pàgina 5 de 13.