ensenyar

A aquest no li hem d'ensenyar res

ensenyar

A cada bolet, una lliçó

Dependre dels erros comesos

maneres de dir plantes ensenyar

A ensenyar aprenents i a domar cavalls no hi ha cap ganància

ensenyar

A escola que falten mestres

ensenyar oficis

A escola, que hi ha molta falta de rectors

ensenyar

A estudi, que el mestre es fa vell

Perquè es donin pressa

ensenyar persones oficis

A la dona ballar i a l'ase bramar, lo diable [o dimoni] li ho degué ensenyar [o amostrar]

Suggereix que les activitats d'oci femení (ballar) i els sons naturals dels animals (rebruixar) són coses "diabòliques" o antinaturals, atribuint-ne l'origen al dimoni. S'utilitza per criticar o desaprovar l'alegria desmesurada o el ball a les dones, posant-lo al mateix nivell que el soroll molest d'un ase.

animals diable festa persones ensenyar

A la taula i a l’aula substància, no faula

Convé que el menjar siga consistent, energètic i alimentós, de la mateixa manera que la formació ha de ser instructiva i pràctica

ensenyar menjar

A mestre d'espasa, aprenent de pistola

oficis ensenyar

A qui llegeix molts llibres, el cap se li torna fum

És una crítica que es fa als grans lectors, potser per enveja del seu saber, si bé és cert que s’han donat alguns rars casos de desconnexió de la realitat

ensenyar cos huma

A tal mestre, tal deixeble

Sempre deprenem, bé o mal, segons l’exemple o el mal exemple dels adults més pròxims

ensenyar oficis

A un gat vell no li digues moixina

Indica que no cal donar lliçons de vida pràctica a les persones d'edat

ensenyar animals persones

A un vell gat no li cal mostrar la rata

Vol dir que els homes experimentats no necessiten lliçons

persones animals ensenyar plantes

A vella guineu no cal ensenyar-li a robar gallines

La vellesa comporta saviesa per la molta experiència en la vida

animals vell ensenyar

A, e, i, o, u, el burret sap més que tu

Es diu com a broma o burla a l’escolar

ensenyar animals

Abans d'ensenyar, aprèn

Es refereix que per a ser mestre en una cosa, primer s'ha de treballar molt en això

ensenyar oficis

Això que t´ho ensenyen, en l´escola?

ensenyar

Al que menja lo madur, fes-li rosegar lo dur

Convé educar i preparar les persones per a totes les eventualitats de la vida

ensenyar menjar

Allò que es veu, s'aprèn

consells ensenyar

Amb sopes i surres es crien les criatures

Per a ben educar, es recomana el premi i el castic segons el comportament

parentiu ensenyar

Amics i llibres, pocs i bons

Les bones coses escassegen; per tant, convé triar el bo i millor

persones bona amistat ensenyar

Anar a costura

Anar a escola en llenguatge infantil

maneres de dir ensenyar

Anar a ensenyar-se a...

Forma d’expressar anar a aprendre

maneres de dir ensenyar

Anar a escola

1 Anar un alumne a un centre d'ensenyament primari a fi d'aprendre. Assistir a les lliçons en una escola. Anar a estudi. 2 'Anar a escola' és anar a estudiar [acció dels alumnes]; 'anar a l’escola' és anar a l’edifici [acció dels mestres]

ensenyar maneres de dir

Anar a línia

Expressió aplicada a l’àmbit de l’educació reglada per indicar la llengua vehicular d'ensenyament

maneres de dir ensenyar

Anar al safrà

Fer campana, faltar a escola

maneres de dir ensenyar

Anar peix

No haver estudiat, no saber una assignatura, una lliçó, etc.

ensenyar saber maneres de dir animals

Anar [o Estar] en llibres de rei

Estar encausat o processat

ensenyar maneres de dir

Aprèn de mestre i esdevindràs destre

[destre = hàbil]. Aprendre per pròpia experiència és molt útil, encara que lent; però aprendre directament de qui ja domina la teoria i la pràctica, és millor i més ràpid

oficis ensenyar

Aprèn primer a callar si vols saber parlar

ensenyar parlar consells

Aprendre de lletra

Aprendre a llegir

ensenyar maneres de dir

Aprendre la lliçó

Escarmentar-se. Estar advertit per un altre

maneres de dir ensenyar

Aprenent de molt oficis [o ciències], mestre de poc [o res]

La dedicació simultània a moltes activitats dificulta l'especialització i per tant la destresa en una tarea concreta

oficis estacions ensenyar

Aprenent de Portugal, que no sap cosir i vol tallar

Es diu de les persones que presumeixen de saber fer coses que estan per damunt de la seva capacitat.

llocs oficis ensenyar

Aprenent de tot, mestre de res.

Qui pretén saber o aprendre de tot ha de repartir el temps i les energies i no pot aprofundir en res en concret.

oficis saber ensenyar

Aprenent molt mestre de poc

La dedicació simultània a moltes activitats dificulta l'especialització i per tant la destresa en una tarea concreta

ensenyar vinya

Atendre i entendre es bo per aprendre

Sembla obvi, oi? Però encara hi ha gent que li costa entendre-ho. Per aprendre no hi ha dreceres possibles. Cal parar atenció, meditar, enraonar i quedar-nos amb allò que és necessari per guanyar coneixement i maduresa.

bona consells parlar ensenyar

Bona lectura, la tristesa cura

ensenyar bona salut

Bons costums i diners, fan els fills cavallers

No es naix educat, sinó que l’educació i el comportament s’adquireixen per experiència, i la formació, amb diners

parentiu ensenyar bona diners

Cada dia aprèn de l'anterior

La vida ens dóna lliçons i dia a dia adquirim experiència

dia i nit ensenyar

Cada dia sap u més

La vida ens dóna lliçons i dia a dia adquirim experiència

ensenyar dia i nit saber

Cada mestre té el seu llibre

Cada persona sigueix unes premises particulars

ensenyar oficis

Cadascú viu amb l'art que aprén

[Art: Habilitat per a fer alguna cosa, adquirida amb l'estudi, l'experiència o l'observació]. Cadascú es manté o tira endavant gràcies a l'ofici, habilitat o coneixements que ha après al llarg de la vida. És una expressió que ressalta la importància de la formació i l'experiència personal per a la supervivència i la gestió de la pròpia existència.

mar ensenyar

Cal educar per amor i no per temor

ensenyar amor

Calfar-se el cap

Estudiar

cos huma ensenyar maneres de dir

Caure un llibre de les mans

És una expressió figurada que significa que la lectura d'un llibre és molt avorrida, pesada o fastigosa. S'utilitza quan un llibre cansa tant que fa perdre l'interès per continuar llegint-lo.

maneres de dir ensenyar

Cavall sense fre no es regeix bé

Significa que s’ha d’educar i posar límits a les persones quan encara són joves

animals ensenyar

Com el fill d'en Sans, que volia ensenyar al seu pare a fer infants

Hi ha inconscients que pretenen saber més que els que els seus mestres i atrevits que no tenen por al ridícul

oficis parentiu ensenyar

Com el fill d’en Perot, que ensenyava a fer culleres a son pare

Hi ha inconscients que pretenen saber més que els que els seus mestres i atrevits que no tenen por al ridícul

parentiu ensenyar

Com el mestre Maurici, que treballant treballant va perdre l'ofici

ensenyar treball oficis

Com els fills de l'amo en Pere, que volien ensenyar el seu mestre

Aquesta dita popular s'utilitza per referir-se a persones inexpertes o inconscients que, per atreviment, pretenen ensenyar o donar lliçons a qui en sap més que ells. Critica l'arrogància de voler instruir el mestre o el mestre d'ofici, tot subratllant la manca de prudència i el ridícul que comporta.

oficis ensenyar parentiu

Com la Manovella, que tenia tres fills i era donzella

Hi ha inconscients que pretenen saber més que els que els seus mestres i atrevits que no tenen por al ridícul

ensenyar parentiu

Costums de mal mestre, fill sinistre

Sempre deprenem, bé o mal, segons l’exemple o el mal exemple dels adults més pròxims

ensenyar parentiu oficis mal

Crear escola

Tindre deixebles, seguidors, imitadors

maneres de dir ensenyar

Créixer (o criar-se) com els arbres de la Rambla

S'aplica a aquella quitxalla maleducada, o millor dit, sense educació, per motiu de la deixadesa dels pares

persones plantes ensenyar

Cremar-se les celles

Estudiar

cos huma maneres de dir ensenyar

Criat a mossos i corbellades

Es diu d'una persona que no ha rebut educació a casa, que són feréstecs i mig salvatges

maneres de dir ensenyar

D'un mal llibre els senyor ens lliure

ensenyar mal déu

De bona educació

ensenyar

De fer el senyor i el bacó no en cal ensenyar ningú

A presumir i a fer el manta, tots sabem

animals persones ensenyar

De fills i d’estudiants, molts de xics i pocs de grans

A mesura que els fills creixen, van decaient les ganes d’estudiar o les possibilitats dels pares de costejar-los estudis. Destaca que el camí de l'aprenentatge o de la vida és llarg i que molts es queden pel camí per falta de recursos, voluntat o per les dificultats de la vida.

ensenyar parentiu

De llibres i de gàbies, no se’n tornen gaires

Podem perdre-ho per abús de confiança

ensenyar

De llibres i diners, savis i rics sempre en volen més.

Generalment, qui dedica el temps a enriquir-se espiritualment no s’enriqueix materialment, i a l’inrevés.

diners saber ensenyar

De llibres i paraigües no se’n tornen molts

Podem perdre-ho per abús de confiança

ensenyar

De llibres i paraigües, no en deixes gaires

Podem perdre-ho per abús de confiança

ensenyar

De Sant Lluc a Nadal, tots estudien per igual: poc i mal

Sant Lluc: 18 octubre. Nadal: 25 desembre. Aquesta dita és el retrat perfecte de la mandra de la tardor. És tradicional el poc rendiment estudiantí durant el primer trimestre del curs

festivitats mesos sants ensenyar

De sentir s'aprèn a parlar

ensenyar saber parlar

De tot hi ha lladres menys de llibres

ensenyar

De tot s'ha de pagar l'aprenentatge [o la novetat]

Tot ofici, tota carrera, tot objectiu, tenen un cost i una inversió en temps i dedicació

ensenyar

Deixa fer el mestre, per ase que sigui

El més inútil dels professionals sap més de la seua professió que qui no és de la professió.

ensenyar oficis animals

Deixar els llibres

Abandonar els estudis

maneres de dir ensenyar

Del llibre vell, el bon consell

Els clàssics solen ser font de saviesa, encara que moltes obres modernes, també

vell consells ensenyar

Del pare al fill, no del fill al pare

La potestat i l’educació correspon als progenitors, als professors i als adults en general, que són els que saben i tenen més experiència en la vida

parentiu ensenyar

Dels llibres, pren només el que et convé, i fes-ho bé

Convé elegir sempre el més convenient entre el bo i millor

ensenyar

Després de menjar, ni llibres ni estimar

La digestió vol repós

ensenyar menjar amor

Déu ens guarde del mal veí, i d'aprenent de cornetí

S’ha de mirar molt on va a ficar-se u

persones déu ensenyar

Déu ens lliure d'un estudiant que sols estudia en un llibre

Cal evitar conflictes o impertinències allunyant-se dels tocats del bolet, i evitar aturar o canalitzar l’aire artificialment perquè no prenga força perillosa

ensenyar déu

Dia lectiu

Dia en què estan obertes les aules d'una Escola, Universitat o Institut

maneres de dir dia i nit ensenyar

Dilluns m'he adormit, dimarts se m'ha fet tard al llit, dimecres tinc mala gana, dijous al migdia, tinc galvana, divendres, Déu me'n reguard! dissabte no tinc res per repassar, i diumenge haig d'anar a missa.

Setmana de l'estudiant

setmana ensenyar

Dilluns Sant Gat, Dimarts Santa Mandra, Dimecres faig tard, Dijous, Sant Tomàs, Divendres no s'escau, Dissabte no em plau, i diumenge no nés dia.

Setmana de l'estudiant. Aquesta és la tornada típica del mandrós que busca qualsevol excusa per no fotre brot en tota la setmana.

setmana ensenyar

Dir la lliçó del bacó

Insultar de paraula

ensenyar maneres de dir animals

Donar (o clavar) una lliçó

Regla de conducta donada amb preceptes, exemples, traçada a algú per corregir-lo; esmena, escarment

ensenyar maneres de dir donar

Donar escola

Significa ensenyar alguna mena de coneixement de manera reglada o bé servir d'exemple mestre per la gran habilitat que es té en una matèria.

maneres de dir ensenyar

Donar una canya i ensenyar a pescar

ensenyar mar donar

Durar menys que un caramel [o bombó] a la porta d'una escola

Durar ben poc.

ensenyar

Educació i ciència, la millor herència

ensenyar

Educació i diner, fan el fill cavaller

L’educació fa persona cabal i els diners ho proclamen

parentiu ensenyar diners

Educar és formar l'esperit

ensenyar

El bon estudiant aprén de tots els llibres

El saber, com la veritat, està en el coneixement de molts punts de vista i de moltes versions

bona saber ensenyar

El bon mestre fa bon vailet

[vailet: Noi de dotze a quinze anys que ajuda a la feina d'un menestral, d'un pagès o d'un pastor]. Significa que les persones sempre hereten les característiques i els costums.

ensenyar

El comprar ensenya a vendre

ensenyar diners

El deixeble ensenya al mestre

ensenyar

El diable ensenya a robar, però no a amagar

Convé pensar en la conseqüència abans de realitzar els actes, ja que tota acció acaba sabent-se

ensenyar diable

El fer ensenya a ben fer

be ensenyar

El ferir que el mestre fa al fadrí és així com el ferir que fa l'ocell a la sement

vinya ensenyar oficis animals

El ferrer de Tibi [o de Perelló; o de Livi; o de Banyera], ferrant ferrant [o manxant manxant] perdé [o va perdre] l'ofici

Es diu referint-se a algú que en lloc de progressar en la seva professió o en els estudis, mestost s'hi endarrereix

oficis ensenyar llocs

El fill del mestre Jaume, que ensenyava de fer sabates a son pare

Es diu com a crítica del pretensiós que creu saber més que el mestre i pretén donar-li lliçons

oficis ensenyar parentiu indumentària

El fuster ha de fer la feina polida, el mestre de carros forta i l'ebenista encaixada i bonica

oficis ensenyar treball

El llegir fa perdre l'escriure [o Llegint llegint perdia l’escriure] e

Vol dir que una cosa destorba o atura l'altra; es diu referint-se a algú que, per dedicar-se a una cosa, n'abandona una altra de més important o convenient

ensenyar

El llest mestret té el secret del fred

[mestret: Vol dir el vent de mestral].

oratge ensenyar