déu

Clamar a Déu

Clamar al cel. És una expressió que indica que una acció, situació o fet és d'una injustícia evident i extrema. S'utilitza per expressar indignació davant d'una cosa que es considera intolerable o inacceptable, sovint amb un to de queixa desesperada o de denúncia.

déu maneres de dir

Com hi ha un Déu al cel

Locució per a afirmar enèrgicament la certesa d’allò que hom diu o com a jurament sobre el que s'està dient. També pot utilitzar-se per expressar sorpresa.

déu maneres de dir

Comerciant de fruita o neu, soterrar per l'amor de Déu

La sentència vol dir que són professions amb les quals mai no es farà cabal. Comerciant de fruita: Abans en les zones predominantment agrícoles, la fruita que es consumia era quasi exclusivament de collita pròpia. Fins que no arriben els moderns mitjans de conservació i de transport, el circuit comercial de la fruita pràcticament es limitava a les ciutats pròximes al lloc de producció. Comerciant de neu: A l'hivern s'omplien de neu les caves o neveres per a comercialitzar-la a l'estiu.

déu mort oratge plantes

Conèixer tot Déu

Conèixer tothom

maneres de dir déu

Confia en Déu, però corre

Sempre hem de posar de la nostra part per aconseguir qualsevol finalitat, encara que confiem en ajuda externa, la qual podrà realitzar-se o no

déu

Coses justes, Déu les vol

Qui obra amb justícia, està en gràcia de Déu

déu justicia

Cristià per força no plau a Déu

Vol dir que els bons cristians ho han d'esser per convicció i no per imposició

déu

Curar de gracia

Persona que té les facultats de curar dient que té propietats divines

déu salut

D'anar a França Déu me'n reguard, que fan els ous ferrats amb llard.

Es menysprea la cuina francesa.

déu llocs menjar

D'hora en hora, Déu millora

Vol dir que d'un moment a l'altre es deixa sentir la protecció de Déu

déu

D'ull esbarriat, Déu me n'apart

Comunament, els ulls guerxos, o torts, o amb cataractes, inquieten els interlocutors, normalment sense fonament.

cos huma déu

D'ulls entelats, Déu me n'apart

Als rostres que percebem estranys els atribuïm generalment mals instints

persones cos huma déu

D'un gran mal Déu ne val

D'una contrarietat es pot extreure alguna cosa bona.

déu mal

D'un mal llibre els senyor ens lliure

ensenyar mal déu

Davant de l’home, alça’t; front a Déu, agenolla’t

A cada u se li deu un senyal de respecte

persones déu

De cal Déu

Molt gran,desmesurat

déu maneres de dir

De Fe de notari, Rècipe de metge i Digiste d’advocats, Déu ens guard

Recomana evitar haver-se de posar en mans d’aquests professionals, ja que sempre n’eixim mal parats per bé que ens vaja

persones oficis déu justicia

De gent de barca, Déu me n’aparta

Ve a dir que no convé juntar-se amb els pobres

mar déu diners gent

De gent de mar, que Déu ens en guard

Dels pescadors per pobres, i dels mariners per borratxos, contrabandistes o mentiders, convé allunyar-se

persones déu mar

De jugador, borratxo i fart, Déu me n'apart

Expressa la desconfiança cap a les persones que pateixen addiccions al joc, l'alcohol o una golafreria extrema. S'utilitza per indicar que d'aquestes persones no se'n pot esperar res de bo o de fiar.

déu joc menjar beure

De jutge, notari i advocat, Déu ens en guard

Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals

déu justicia oficis

De l'aigua mansa em lliuri Déu

És un consell referit a les persones, significa que les aparences poden enganyar i que les persones tímides, apocades o vergonyoses també tenen caràcter.

aigua déu

De l'endemà del dijous i de la vigilia del dissabte, Déu nos en guard.

déu setmana

De les coses del piu, Déu se’n riu

En qüestió de sexe, cada persona fa el que vol, i tota la humanitat es comporta similarment

amor déu riure/plorar

De mal de mare, Déu ens guardi

Ho diu qui no vol tenir descendència.

déu mal persones salut

De mi i de tothom te'n burlaràs, però de Déu, no te n'escaparàs.

déu

De nas curt i ulls de gat, Déu ens en guard

Als rostres que percebem estranys els atribuïm generalment mals instints

persones déu cos huma animals

Deixat de la mà de Déu

Abandonar-se, Afluixar-se per negligència, cessar de tenir-se l'esment que pertoca

maneres de dir déu

Del dimarts, Déu ens en lliuri.

déu setmana

Dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo.

Aquest refrany ens recomana que ens ocupem de prevenir-nos de les coses dolentes, ja que si li atorguem aquesta responsabilitat a algú altre (Déu, per exemple), no tenim cap garantia de què sigui així.

amistat déu

Dels pecats del piu el Senyor [o sant Pere] se'n riu

29 juny. Indica que s'abstinguin admetre que el càstig aplicat a la pràctica de sexe no té sentit. S’entén que la pulsió sexual és inherent a l'ésser humà. Déu (o Sant Pere, que té les claus del cel) té temes més greus dels quals preocupar-se que de les aventures amoroses de la gent.

amor déu sants riure/plorar

Dels pecats del piu, Déu es riu, i dels pecats de la xona, la Mare de Déu les perdona

Aquesta és una dita popular catalana, sovint utilitzada en to festiu i col·loquial, que suggereix que els pecats relacionats amb la luxúria o el sexe (els pecats "del piu" o del membre masculí i els de la "xona" o el sexe femení) no es consideren greus davant la divinitat, trobant fàcil perdó. Indica una visió indulgent sobre la conducta sexual, expressant que les faltes carnals són enteses i perdonades, gairebé com si "Déu se'n rigués" o la Mare de Déu intercedís.

amor déu sants riure/plorar

Descansar en pau

Ser mort en gràcia de Déu

déu mort maneres de dir

Després de Déu, la menjua

Significa que devem la vida a Déu, i la conservació de la vida a l'aliment que prenem

déu

Després de Déu, l’olla

Destaca l’espiritualitat per sobre la materialitat

menjar déu

Déu ajuda a qui s’ajuda

Sempre hem de posar de la nostra part per aconseguir qualsevol finalitat, encara que confiem en ajuda externa, la qual podrà realitzar-se o no

déu

Déu apreta (o estreny), però no ofega

Les penúries poden arribar a superar-se

déu

Déu castiga i no amenaça, i espera s'ocasió

Significa que les males accions no queden sense càstig

déu persones

Déu castiga sense bastó

Les penalitats no provenen directament del cel, sinó a través de les coses terrenes, moltes vegades interpretades a través de faenes, problemes o malalties. S'utilitza per indicar que la justícia poètica o les conseqüències arriben tard o d'hora.

déu

Déu conservi la Justícia i ens guardi d'ella

És necessària però millor no fer-ne ús perquè resulta massa cara

déu justicia

Déu cura i el metge cobra

déu oficis salut

Déu del cel!

Exclamació de sorpresa, d'esglai, de dolor, d'alegria, etc.

maneres de dir déu

Déu desavinga a qui mos mantinga

déu

Déu dirà

Per a indicar que deixem en mans de Déu les coses que han succeir

maneres de dir déu

Déu dóna el fred segons la roba .

Vol dir que la divina providència no envia a l'home treballs superiors a les seves forces per a resistir-los

déu donar oratge indumentària

Déu dóna el pa segons la gana

déu menjar

Déu dóna faves a qui no té barram [barram = barres, mandíbules, maixelles, queixals]

Es diu quan considerem que s’ha produït una injustícia, divina o humana, en la que ha resultat afavorit algú que no s’ho mereixia o no ho necessitava, i no nosaltres

justicia plantes déu donar

Déu dóna faves[o pésols, torrons, garrofes] a qui no té queixals [o dents, o a qui no les pot rosegar]

Comentari que hom fa en veure una persona que, tenint mitjans per a fer una cosa, tanmateix no els usarà

plantes donar déu

Déu dóna les nous a qui no les sap trencar

Vol dir que la sort afavoreix gent que no sap fer bon ús dels seus beneficis

plantes déu donar

Déu dóna pa a qui no té queixals

Es refereix a quan algú té una cosa de la qual no pot gaudir, però que faria profit a algú altre

donar déu cos huma menjar

Déu dóna pa a qui no té talent

Indica que sovint la bona sort recau damunt les persones que ja són prou riques o prou felices

menjar donar déu

Déu dona torrons a qui no té queixals

Es refereix a quan algú té una cosa de la qual no pot gaudir, però que faria profit a algú altre

menjar déu donar cos huma

Déu dona un tros de pa a qui no se'l sap guanyar

El món està mal repartit. Uns tant i altres tan poc

menjar donar déu

Déu el beneeixi

Es diu quan algú va a emprendre una cosa díficil per desitjar-li bona sort

déu maneres de dir

Déu el faci bo

Expressió de compassió

bona déu maneres de dir

Déu el perdoni

Expressió que hom diu per a indicar que no vol venjar-se de l'ofensa que li han fet

maneres de dir déu

Déu el tingui allí on vulgui, menys al rebost de la casa

Ho diem per expressar que no ens sap greu, ans el contrari, que algú s'absenti o es mori. Si es tracta d'una defunció diuen: Déu li doni molts anys d'avantatge! Déu el tingui allà on vulgui.

casa déu menjar

Déu els cria i ells s'ajunten

Indica que les persones amb afinitats, caràcter o conductes similars —especialment si són negatives o d'escassa qualitat moral— tenen tendència a relacionar-se i unir-se. Té un sentit de reprovació sobre la complicitat entre individus censurables.

déu gent

Déu em doni ric marit, encara que sigui petit.

Els diners sembla que oculten qualsevol defecte del marit, fins i tot que sigui petit, característica que l'allunya del cànon de la bellesa masculina, on es valora la força i la virilitat.

déu parentiu

Déu em lliure de cavaller de dia i de capellà o frare de nit

Convenen les persones de caràcter i comportament estables, no els tarambanes, les que tenen dos cares i les que es comporten diferentment segons la circumstància

persones déu

Déu em perdone! [o Déu no m'ho tinga en compte! , etc.]

Expressions que s'usen com a fórmula d'excusa quan diu alguna inconveniència, un renec, etc.

déu maneres de dir

Déu en tot mal ajuda

Expressa la força de la Providència en les coses humanes.

déu

Déu ens agafa sense còrrer

Significa desitjar que, davant d'una desgràcia, un perill o un moment crític imminent, estiguem preparats, tranquils i en pau, sense haver de fugir o actuar amb una pressa desesperada.

déu

Déu ens dó bon dia [o bona nit]

Fórmula de salutació

maneres de dir déu

Déu ens dóna bones mans, però no ens treballa els camps

Ens dóna els mitjans, però la feina l'hem de fer nosaltres

bona camp cos huma déu donar+1

Déu ens dóna dones per estimar-les, i paciència per aguantar-les

persones déu

Déu ens done bregues amb gents que ens entenguen

És un desig que les desgràcies que ens puguen afectar siguen el més lleus possibles

déu persones gent

Déu ens done ovelles i fills per a elles

Antigament, l’abundància de fills significava mà d’obra baratíssima

parentiu déu animals

Déu ens doni claredat, en tot menys a l'olla

Ho diuen humorísticament per demanar bon seny, claredat d'enteniment. Quan la quantitat d'aigua posada a l'olla no està amb relació amb la carn i la gallina que s'hi posa el brou resulta aigualit i poc espès i per tant poca alimentós.

déu donar menjar

Déu ens guard d'espardenya que es torna sabata

Es diu per al·lusió als nous rics o als qui es veuen enlairats sense mèrits propis

déu indumentària

Déu ens guard de febres de febrer, de còlics de març i de tos de maig

Aquests mesos són tinguts com a dolents per a la salut.

déu mesos salut

Déu ens guard de foc i de gent de Sort

Municipi de la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida

llocs gent foc déu

Déu ens guard de mula que fa hiï

La dita adverteix sobre els perills de les coses inusuals o contra natura. Una mula que relinxa (fa "hiï") és una anomalia, per tant, s'associa a un comportament enganyós o perillós.

animals déu

Déu ens guard de mula que fa hiï, i de dona que sap llatí

Reflecteix una mentalitat tradicional i masclista. Adverteix, de manera humorística o irònica, contra les dones cultes o intel·ligents (que saben llatí) i les mules amb comportaments estranys, suggerint que cap de les dues coses porta a un bon final. Un animal agitat pot resultar violent, mentre que una dona llesta i saberuda, si s’enfada, pot perjudicar algun home.

animals déu persones

Déu ens guarde de freds tardans, i de frares i capellans

El fred que arriba quan ja no se l’espera sol perjudicar la salut i els cultius, de la mateixa manera que rectors i monges solen perjudicar-nos la butxaca amb bones paraules

oratge persones déu

Déu ens guarde de la pols de maig i de la fang d'agost

Si fa sequedat en primavera i plou massa tard, les collites se’n ressenten

oratge mesos déu

Déu ens guarde de l’home de bé, que del pillet jo em guardaré

És una fórmula de consolació

déu persones

Déu ens guarde de tot mal i bufada de mestral

Es conjura aquest fred gelador

oratge déu

Déu ens guarde del forn, la barberia i el llavador

Significa que on es congrega gent esperant el seu torn se sol comentar i criticar la vida dels altres

persones déu

Déu ens guarde del mal veí, i d'aprenent de cornetí

S’ha de mirar molt on va a ficar-se u

persones déu ensenyar

Déu ens guardi d'un palleter quan deixa l'albarda en terra

Es diu quan una cosa ja està feta i no té remei ni volta.

déu

Déu ens guardi de bojos en lloc estret

En els llocs estrets s'ha d'extremar la prudència per passar-hi sense causar molèsties als altres.

déu salut

Déu ens guardi de la gata, que davant fa festes i darrera arrapa

Es refereix als hipòcrites, que diuen una cosa i en fan una altra o presenten una imatge amable i actuen amb traïdoria

déu animals

Déu ens guardi de pols de gener i de fang de juliol

Quan el clima habitual es veu alterat, tota la producció del camp en pateix les conseqüències

mesos déu

Déu ens guardi de prendre mal i de fent.

Exclamació, ho dius quan no vols que et passi, que Déu faci que no et passi.

déu mal

Déu ens guardi de traïdor i de fred quan fa calor

Es refereix als hipòcrites, que diuen una cosa i en fan una altra o presenten una imatge amable i actuen amb traïdoria

déu persones oratge

Déu ens guardi d’aigua que no corri i gat que no mioli

Es refereix als hipòcrites, que diuen una cosa i en fan una altra o presenten una imatge amable i actuen amb traïdoria

animals persones déu

Déu ens guardi l'enteniment més que la vida

Es diu comentant un suïcidi o, parlant d'una persona formada, qui quan manco era d'esperar, deixa el camí recte que havia de seguir.

déu saber

Déu ens lliure d'aigua estancada i de gat que no miola

Aconsella desconfiar de les aparences tranquil·les o silencioses. S'utilitza per prevenir contra perills ocults, especialment persones callades o situacions tòpiques que poden ser traïdores. Es diu per recomanar cautela envers els homes que no parlen gaire.

aigua animals déu

Déu ens lliure d'un estudiant que sols estudia en un llibre

Cal evitar conflictes o impertinències allunyant-se dels tocats del bolet, i evitar aturar o canalitzar l’aire artificialment perquè no prenga força perillosa

ensenyar déu

Dèu ens lliure d'una picada d'oca [o lloca]

animals déu

Déu ens lliure de freds tardans, de frares i capellans

El fred que arriba quan ja no se l’espera sol perjudicar la salut i els cultius, de la mateixa manera que rectors i monges solen perjudicar-nos la butxaca amb bones paraules

déu oratge persones

Déu ens lliure de l'airet, del mes que entre en abat i acabe en frare

Sant Gil: 1 de septiembre. Sant Jeroni: 30 setembre. Fa referència al mes de setembre, que comença amb sant Gil abat i acaba amb sant Jeroni. Presenta la presumpció del començament del camí cap a l'hivern, quan el llarg i intens estiu dóna mostres de canvis, pel que sembla les temperatures nocturnes i les hores de sol descendeixen gradualment, igual que augmenten les precipitacions, donant la sensació de la proximitat del canvi estacional.

déu oratge

Déu ens lliure de les gelades de maig

Una gelada extraordinària al final de la primavera arruïna totes les collites

déu mesos oratge

Déu ens lliuri del dia de les enyorances

déu

Déu ens pille confessats

Expressió que denota preocupació per alguna cosa.

déu

Déu és just; o Déu és dret

Signifiquen que la justícia divina es fa sentir ja en aquesta vida

déu

Déu et do enteniment i pa pel talent

[talent: gana]. Són imprescindibles.

déu menjar

Déu et doni una bona assecada, com el sol a la gelada

El sentit d'aquesta dita és desitjar que algú rebi una "bona assecada" (una mala passada o un càstig) comparable a l'efecte que fa el sol sobre una gelada: és a dir, fer desaparèixer o eliminar qualsevol rastre d'allò que hi havia de manera fulminant.

bona consells déu donar oratge

Déu et faça bo!

Expressió que ironitza sobre una actitud que es considera equivocada

maneres de dir déu