Refranys salut

Burro vell, tot són coces (La vellesa i les seues malalties connexes solen derivar en mal caràcter)

animals, salut, vell

Buscar-se un mal jeure (Procurar-se mal-de-caps o disgusts)

salut, maneres de dir

Cabells blancs, queixals i dents són accidents; xacres, arrugues i poca lleugeresa, això és vellesa

salut, persones

Cabra coixa, mai cura [no viu sana, o no dorm] (Qui té algun desavantatge respecte dels altres és el més perjudicat

animals, salut

Cada cinc lavatives, una purga

salut

Cada herba té la seva virtud

plantes, salut

Cada malaltia, cura mort

salut

Cada rajada de sang, una malaltia menys l'any

salut

Cada u viu del que menja

salut

Cagar-se per un camal (Tindre diarrea)

indumentària, maneres de dir, salut

Cal malfiar de les aigües posades

salut

Caldo de gallina la millor medicina [o té fama en la medicina] (Suggereix que el millor remei per a conservar la salut es mengar, però equilibrada i moderadament)

menjar, animals, salut

Caldo dolent, bufant i bullent

menjar, salut

Calentures de tardor, parentes de la mort (Els rigors del fred i la humitat fan que la salut dels més febles, malalts i vells, se’n ressenta.)

salut, estacions, mort

Cambra [o cambres, o cambres calres] (Diarrea, evacuació freqüent o anormal del ventre)

salut, maneres de dir, casa

Camins, malalties i plets giren la bossa al revés

salut

Camisa que molt se lleva i cos que molt s'usa poc temps duren

salut, indumentària

Cansa't de peus i tanca't de boca i et curaràs la gota

salut

Cansada va la vellesa, i no és estrany després de tants anys de caminar

salut, vell

Cap a on hi ha mal, se n'hi va la llengua

mal, cos huma, salut

Cap calent, peus freds, ventre lleuger i cor net

salut, cos huma

Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra (Remeis casolans per tenir bona salut. Són mesures preventives bàsiques)

cos huma, salut

Cap fresc, peus calents, ventre lliure i a viure

cos huma, salut

Cap millor metge que aquests: peus calents i cap fred, ventre lleuger i cos net (La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena)

oficis, cos huma, salut

Cap trànsit tan fort com el de la mort

salut

Capellà, metge i sepultura no tenen hora segura

salut, oficis

Cara d’ou nial (Molt groc, de color malaltís)

maneres de dir, salut, cos huma

Carbassa, ni poc ni massa

salut

Cargolament de ventre (Dolor breu i fortissim als intestins, anomenat còlic intestinal)

cos huma, salut, maneres de dir

Cargols i aigua, la vida enlaire

salut, animals, aigua

Carn crua crida purga

salut

Carn d'avui, pa d'ahir i vi d'antany; salut per tot l'any

menjar, salut, vinya

Carn d'un dia, pa de dos, vi d'un any, salut per tot l'any (Cada aliment té la seua data òptima de consum)

menjar, salut, vinya

Carn de pit, carn de poc profit (La carn, segons de quina part siga, té més o menys greix, consistència i aliment. S’acostuma de donar als malalts carn de pit: colom, pollastre...)

animals, menjar, salut

Carn de ploma treu arruga (Recomana la carn d’au per saborosa i sana)

salut, menjar, animals

Carn de ploma, la més bona (Recomana la carn d’au per saborosa i sana)

animals, bona, menjar, salut

Carn de ploma, la pell apissona (Recomana la carn d’au per saborosa i sana)

salut, menjar, animals

Carn de ploma, ni que sigui de grua [grua = ocell camallarg d’albufera] (Recomana la carn d’au per saborosa i sana)

animals, menjar, salut

Carn fa carn i peix fa cadarn

menjar, animals, salut

Carn fa carn i vi fa sang (Menjar carn i vi proveeix energia i renova el nostre cos)

vinya, salut, menjar

Carn i vi fan de bon pair (El vi ajuda que la carn siga més digestible)

menjar, beure, salut

Carn poc bullida pot costar la vida

salut

Casa amb ruda al balcó, no hi entra mai el doctor (La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible)

salut, plantes, casa, menjar, oficis

Casa de renegador, sempre té pena o dolor

casa, salut

Casa humida, el metge crida

oficis, salut, casa

Casa on entra l'aire, el metge no hi va gaire

salut

Casa on no hi entra el sol, hi entra el metge

salut, oficis

Cataplasma de granotes la salut porta

salut

Catarro, diarrea i nosa porten el vell a la fossa

salut, mort

Caure al llit (Posar-se malalt)

maneres de dir, salut

Pàgina 7 de 45.

El Refranyer