persones

Aquell qui té un jove per mestre, és semblant a l'home que menja raïms verds i beu vi dolç; però el deixeble del vell, menja raïms madurs i beu vi ranci.

[Mestre jove: Falta d'experiència. Raïms verds i vi dolç: Símbols de coses inmadures. Mestre vell: Representa la prudència i el saber. Raïms madurs i vi ranci: Símbols de la perfecció i el bon gust que dóna l'experiència]. Defensa la saviesa de la gent gran davant la immaduresa. Significa que aprendre d'un mestre jove pot donar resultats poc fets o inmadurs (com el raïm verd o el vi dolç no reposat), mentre que seguir els consells d'un mestre vell aporta experiència i coneixement madur i sòlid.

oficis persones vinya beure

Arbre mort tothom l’estella

Ho diuen parlant de gent desvalguda que els altres encara procuren despullar aprofitant-se de la seva indefensió

persones plantes

Arbre que no dóna, al foc para

Significa que un arbre que ja no fa fruit es pot tallar per aprofitar-la seva fusta com a llenya per al foc. Sovint s'aplica de manera irònica a tot allò o aquells qui no reporten cap benefici o utilitat pràctica.r-la seva fusta com a llenya per al foc.

foc persones plantes

Arbre que no dóna, aviat al foc

Significa que un arbre que ja no fa fruit es pot tallar per aprofitar-la seva fusta com a llenya per al foc. Sovint s'aplica de manera irònica a tot allò o aquells qui no reporten cap benefici o utilitat pràctica.r-la seva fusta com a llenya per al foc.

foc persones plantes

Arc sempre armat, o fluix o tensat o trencat

Quan les persones estan molt temps sotmeses a pressions, preocupacions o adversitats, el seu caràcter es reblaneix o s’endureix i sempre en queda afectat

persones

Arc sempre armat, o fluix o tibat

[tibat = rígid, tes, estirat, dur, fort]. Quan les persones estan molt temps sotmeses a pressions, preocupacions o adversitats, el seu caràcter es reblaneix o s’endureix i sempre en queda afectat

persones

Arranca les males herbes, ans que prenguen moltes ales

Tant es refereix a birbar les terres de cultiu com a l’educació i el tracte amb les persones

camp persones consells

Arrebols de Portugal, pel matí sol seran

[Arrebol = el color vermell dels núvols il·luminats pels raigs del Sol]. Quan els núvols s’encenen de la rojor del sol al final del dia indiquen un canvi de temps per a l’endemà

oratge parlar persones

Arrenca l'arbre de la partició, que és de l'amo la perdició

Adverteix sobre el perill de treure o moure els arbres que marquen els límits o les fronteres entre camps, ja que alterar aquestes fites tradicionals portava problemes i pèrdues econòmiques o litigis per a l'amo de la terra.

persones plantes maneres de dir

Arrendadoret, menjar en plata i morir en grillet

Significa que qui treballa en una propietat que és llogada, ve un moment en què ha de fer front a la despesa, de la qual no es recordava o no havia fet la previsió oportuna

mort menjar persones treball

Arreplegador de segó i escampador de farina

Persona que estalvia coses inútils i malgasta les profitoses

maneres de dir persones

Arri i gira, que l'amo mira

persones

Arribar a vells volem veure-ho, però sense ser-ho.

persones

Ase carregat de lletres

Persona que sap molta lletra, però té poc sentit comú

maneres de dir persones saber animals

Ase salvatge no necessita manescal

[Manescal: És la paraula tradicional per a referir-se al veterinari. Originàriament era qui curava els cavalls i les bèsties de càrrega i els posava les ferradures]. Expressa que les persones o coses que creixen en llibertat, de manera natural o sense gaires miraments, són més fortes i no necessiten atencions constants. Fa referència a la capacitat d'adaptació i a la fortalesa que dona el fet d'haver de superar les dificultats per un mateix, sense dependre d'ajuda externa o de cures artificials.

animals persones

Ases, dones i burres, llenya com pugues

Reflecteix la mentalitat i el context cultural d'èpoques passades. En el seu sentit històric o literal, feia referència a la duresa del treball al camp i al tracte que es donava als animals de càrrega (i malauradament, en la societat patriarcal antiga, també a la visió subordinada de les dones). La paraula "llenya" s'utilitzava com a sinònim de rebre cops, castics o treball dur.

animals persones

Ave Maria, hi ha foc? -A l'altra casa n'hi ha un poc

Es diu per a desempallegar-se d’algú que pretén que l’ajudem

persones casa foc

Àvol fembra

Prostituta. Dona que per un preu convingut s'avé a mantenir relacions sexuals amb algú

persones maneres de dir

Avorrir-se i envellir és el pitjor que et pot succeir.

persones

Avui per tu i demà per mi

S’ha d’ajudar els altres quan estan en algun destret o necessitat. L'un fa l'altre, un dia serà al revés, un altre dia m'ajudaràs tu a mi

persones

Bagassa [o prostituta] primerenca, beata tardana

[bagassa = prostituta]. Moltes persones que en la joventut han obrat malament pretenen reconciliar-se amb la societat quan el seu cos ja no els permet els excessos anteriors

persones

Baix la manta no hi ha negra ni blanca

En qüestió de sexe, cada persona fa el que vol, i tota la humanitat es comporta similarment

colors persones

Baixa el porc el cap avergonyit en saber que sa mare és una bacona

S'utilitza de manera irònica per referir-se a algú que fa una feina, un gest o una acció que no era obligatòria, però que acaba fent com si fos necessària o inevitable. També descriu algú que sent vergonya d'una cosa que és absolutament òbvia, natural o inevitable. Es diu que el porquet camina avergonyit mirant a terra perquè s'ha assabentat que la seva mare és una "bacona". El porc s'avergonyeix d'una cosa que és totalment òbvia i natural, ja que ell mateix és un porc (o bacó).

animals persones

Baixen les muntanyes i pugen les cabanyes

Es refereix a l'enveja de les persones que han triomfat i el desig de que els canvi la sort. Fa referència a la inversió de rols, la inestabilitat o els canvis dràstics de fortuna. Significa que allò que estava a dalt (muntanyes/poder) baixa, i allò que estava a baix (cabanyes/humils) puja, indicant que la situació actual no és permanent.

persones

Ballar fusta amb fusta

Ballar homes amb homes, o dones amb dones. Aquesta locució prové d'una època on el ball social era estrictament per parelles d'home i dona; fer-ho amb algú del mateix sexe es considerava una anomalia o un recurs quan faltaven parelles de l'altre gènere.

festa persones maneres de dir

Balleu, fadrinets, balleu, que demà no ballareu: l'un agafarà l'aixada, l'altre agafarà l'arreu

Referint-se a l'animació d'un quadre de ball, en diumenge, la veu serena d'un que mira més enllà, deia…

persones alegria

Banyes i cabells blancs, no ixen pels anys

Ve a dir que les coses no són perquè sí, sinó per causes concretes, encara que a vegades les ignorem

persones

Baralles de canalla, foc de palla

Normalment són actuacions sense fonament, que tenen lògica només per a ells o són simulades, i solen ser de poca durada

foc persones

Baralles per Sant Joan, pau per tot l'any

24 juny. Aquesta dita és tota una lliçó de superstició positiva i psicologia social! Se sol aplicar al context de les parelles, les famílies o els amics que celebren la nit més curta de l'any. Suggereix que els conflictes o tensions al voltant del 24 de juny (solstici d'estiu) serveixen per descarregar energies, garantint així tranquil·litat durant la resta de l'any.

mesos persones sants

Barba blanca per marit, primer que jove esvanit

[esvanit = vanitós, presumit]. És preferible l’experiència i el trellat a la inexperiència i la superficialitat

colors cos huma persones

Barba blanca senyal de vellesa

Així sol ser

persones colors cos huma vell

Barba de molts colors, sols la porten els traïdors

Això diuen. De fet, les barbes cridaneres sempre han caigut mal a la majoria de la gent per algun motiu alié a la barba

persones cos huma colors

Barca vella vol adob [adob = adobament, reparació]

Tot necessita un manteniment per a continuar sent útil

mar vell persones animals

Barra de cap i dona d'esquena

Ho diuen per significar dues coses fermes per a aturar un home.

cos huma persones

Bé cuina la criada, però millor la bossa sorrada

Vol dir que per a fer el menjar bo, més que l'habilitat del cuiner hi val l'abundor d'ingredients apropiats

menjar be persones

Bé guisa [o bona és] la mossa, però millor la bossa

Vol dir que per a guisar menges gustoses és molt important l'abundància i bona qualitat dels ingredients.

bona diners persones be

Bé que és dels altres, no m'ompli les galtes

Corrobora que el benestar dels altres no repercuteix en nosaltres

persones

Beata farinera, ara per davant, ara per darrera

Critica la hipocresia de qui té dos cares o dos conductes

persones

Beata, fadrinera o falsa

Critica la hipocresia de qui té dos cares o dos conductes

persones

Bell-lloc, bon lluny, i roín prop

Bell-lloc = Benlloch. Municipi castellonenc que es troba a la comarca de la Plana Alta

persones bona llocs

Bellesa i flor de maig, en un dia me'n vaig

La bellesa és tan efímera com una flor, perquè la joventut, com el mes de maig, és només una curta etapa de la vida

mesos persones

Ben plantat

Persona de gentil disposició

maneres de dir persones

Bens de menors, perdició de tots

Qui fa de marmessor o administrador de béns de menors d’edat sol ser criticat per enveges i sempre té el dubte de si actua convenientment

persones diners

Béns de menors, perdició d’ells i dels tutors

Qui fa de marmessor o administrador de béns de menors d’edat sol ser criticat per enveges i sempre té el dubte de si actua convenientment

diners persones

Béns del comú, béns de ningú

Quan la propietat és compartida, la cosa es complica i l'un per l'altre, finalment ningú se'n fa càrrec i es malmeten irremeiablement

persones

Benvingut el que vinga, i el que no ve no fa falta

És una invitació oberta a tothom

persones

Benvingut sigues, mal, si véns sol

Recomana conformar-se amb l’adversitat i pensar que podria ser pitjor

persones consells

Bèstia assenyalada, ¡¡liberamus domine!!

Vol dir que cal parar compte amb les persones que ja són prou conegudes per les seves qualitats negatives.

persones

Bèstia com un pot

Es diu d'una persona molt estúpida

maneres de dir persones

Bèstia de comú, no és de ningú

Quan la propietat és compartida, la cosa es complica i l'un per l'altre, finalment ningú se'n fa càrrec i es malmeten irremeiablement

persones animals

Bèstia xica i dona gran, traieu-me-la del davant.

persones

Bestiu un bastó i semblarà un senyor.

persones

Blanc i negre, fa virat

[virat = tèrbol, barrejat, mesclat]. Es diu de qui és hipòcrita i mostra una o una altra cara a segons qui o segons li convé

colors persones

Blat ajagut alça el cap de l'amo

Quan el blat s'ajeu, és perquè té molta espiga i plena, i el pagès tindrà una bona anyada.

camp persones plantes

Blat i vi, avui per tu, demà per mi

S’ha d’ajudar els altres quan estan en algun destret o necessitat

persones plantes vinya

Bo és que la casa sàpia a home

[saber a = es note la presència masculina]. Els homes solen mantenir i reparar la casa

bona casa persones

Bo és que mos conegam, però no tant

Es diu per a marcar una certa distància amb una altra persona que envaeix la nostra intimitat o pretén aprofitar-se de l’amistat

bona persones amistat

Bo és tindre un amic encara que siga a l’infern

Convé tenir amistats de tota mena i condició i en totes bandes, ja que els podem necessitar en la circumstància més impensable

persones amistat

Bo i amb talent, val més que cent

Qui acumula virtuts val molt com a persona. Destaca que la qualitat (ser bona persona i tenir habilitats) supera amb escreix la quantitat. En qualsevol àmbit, l'excel·lència individual d'algú íntegre i capacitat és molt més valuosa que una gran massa de persones o recursos sense aquestes qualitats.

bona persones

Boga i bagassa, pel maig està grassa

[boga = bova, planta aquàtica que serveix per a fer seients de cadires / bagassa = prostituta]. Significa que, amb l'arribada del bon temps al maig, tant la boga (planta aquàtica) com la bagassa (terme despectiu per a una dona o prostituta) es troben en el seu millor moment, referint-se a la ufanor, plenitud o millor presència gràcies a la primavera.

mesos persones plantes

Boig amb boig, sempre s’avenen

Significa que els que són similars o afins acaben juntant-se perquè tenen què coincidir

persones

Boig i ric, bastó sobredaurat

Recomana actuar amb mirament i comediment a l’hora de reprendre qui ens puga perjudicar

persones diners

Bojos amb bojos s’avenen

Significa que els que tenen un caràcter similar, comparteixen aficions o són col·legues, coincideixen en la conversa perquè comparteixen coses

persones

Bon abril i bon caballer, molt escassos solen ser

Significa que no podem fiar-nos de l’oratge, que es comporta com els senyors feudals, que hui pactaven i demà es combatien

persones oratge mesos menjar bona

Bon abril i bon cavaller molt escassos solen ser

bona mesos persones

Bon advocat, mal veí

Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals

bona persones oficis

Bon cabal per a un pobre home!

Es diu parlant d'una noia poc treballadora

treball persones

Bon cap per alcalde

Es diu de qui té el cap gran, i suposadament amb molta capacitat

persones cos huma bona

Bon capell fa bon frare

La bona aparença exterior dóna importància a la persona

bona persones indumentària

Bon cobrador, mal pagador

És una crítica al comerciant insistent a cobrar, ja que deixa traslluir el caràcter agarrat

persones diners

Bon cor lleva la mitat de la por

Qui actua bé, no té res a témer perquè no es crea enemics

bona cos huma persones

Bon do té qui et manté

És una manera elegant de dir-li a algú que la relació amb ell és dificultosa, siga per caràcter, gustos o manies

bona persones

Bon home però mal músic

És una manera elegant de dir-li mediocre a algú

mal bona música persones

Bon Jan qui paga [o Bon Jan qui dóna]

Significa que la gent sol considerar bon home aquell qui és generós, qui dóna molt

bona persones

Bon pit, bon cànem

Vol dir que un home sà pot fer produir molt a la terra

salut persones bona camp

Bon senyor té bon pastor

Qui té bon caràcter i es porta bé amb els altres és respectat i apreciat

bona persones oficis

Bon senyor té bon servidor

Qui té bon caràcter i es porta bé amb els altres és respectat i apreciat

persones bona

Bon senyor, sigueu cortés; parlar bé no costa res

Invita elegantment a no ser bast en la conversa

persones parlar bona

Bon tabac fa bona cendra

significa que els bons materials o els bons principis produeixen bons efectes. Referit a persones i coses, indica que el que és bo no pot donar mals resultats. Igual que un bon cigar deixa una cendra blanca i consistent, una bona feina o una bona persona es reconeixen per les seves traces o pel que deixen rere seu. En resum: si la base és bona, el final també ho serà.

bona persones

Bon tracte i millor pitança desterren l’enyorança

El benestar fa oblidar moltes circumstàncies anteriors

persones bona

Bon veïnat fa tindre l’home descuidat

L’excés de confiança fa que descurem la seguretat dels propis interessos, siguen immobles o sers vius

bona persones

Bona cara i dolents fets

Es diu d'una persona hipòcrita, que mostra una cara o fesomia, però n’amaga una altra de més fosca

persones cos huma

Bona dona, mal cap

persones bona cos huma

Bones confiances i collites males, acaben les cases

Autoconvidar-se, prendre coses o demanar favors a qui passa estretors i no pot dir que no per amistat, és acabar-lo d’afonar

casa persones bona camp

Bons canonges i mal capítol

Es diu al·ludint als membres d'una corporació que manifesten en comú opinions diferents de les que manifesta cadascú d'ells en privat

persones

Bons desitjos, però obres enmig

Critica els qui parlen molt però no fan res

bona persones

Borinot negre, ull alegre; borinot ros, ull plorós

[borinot = bajoc, badoc]. És una caricatura de la cara de les persones. Fa referència a una persona de cara ampla, tustada o amb uns trets facials molt marcats i expressius. S'associa la fisonomia de pell o ulls foscos (el borinot negre) amb un caràcter viu, murri, extravertit, rialler i ple de salut. I s'associa la pell molt clara o els ulls blanquinosos/clars (el borinot ros) amb un aspecte més llangorós, delicat, trist o propens a tindre mala cara, com si estgués a punt de plorar.

colors cos huma persones

Borni de l'ull dret, murri perfet; borni de l'ull esquerre, ni en pau ni en guerra

Reflecteix una època en què la gent intentava "llegir" la maldat o la bondat en la cara dels altres. Borni de l'ull dret, murri perfet: Es deia que qui perdia l'ull dret desenvolupava una astúcia i una picardia especials per sobreviure. El "murri" és algú espavilat, que sap moure's i enganyar si cal. Borni de l'ull esquerre, ni en pau ni en guerra: Indica que de la persona que no hi veu de l'ull esquerre no te'n pots fiar mai. Es considerava un senyal de mal averany o de caràcter perillós.

cos huma persones

Bot petit, aviat és ple

Ho diuen de les persones petites, que solen esser irascibles

vinya persones

Bota cego que ve bassal

persones

Bovo no hi ha ningú

Cada individu, per anormal que siga, mira pel seu propi bé

persones

Brou i casament, en calent

Aconsella aprofitar les oportunitats o prendre decisions importants al moment oportú, sense deixar-les per a més endavant, de la mateixa manera que el brou és millor consumir-lo acabat de fer. Significa que les coses s'han de fer quan toca.

persones

Budallers de Sant Celoni són pitjors que luterans, van ficar foc a l'església per cremar la barba dels sants

[Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona]. Els Budallers: El malnom de Sant Celoni (els qui fan o venen budells per a embotits). En l'època en què es va forjar la dita, ser luterà era el pitjor que es podia dir d'algú (heretges, enemics de la fe). Dir que són "pitjors" és elevar la burla al màxim nivell. Per voler "netejar" o cremar la barba d'un sant (potser perquè tenia pols o teranyines), van acabar calant foc a tota l'església.

llocs persones

Bufetada que no pugues venjar, no te la deixes pegar

Recomana no mamar-se el dit i espavilar-se per mantenir la dignitat

persones

Burla’t del neci i sofriràs despreci

Recomana no fer xeuxa de ningú, ja que el burlat procurarà venjar-se

persones

Burro vell, tot són guitzes

Adverteix que els insociables i maleducats menyspreen els altres

persones vell animals

Burros i dones, condemnació d’ànimes

És un refrany tradicional masclista. S'utilitzava per expressar la idea que tant els ases com les dones eren considerats una font de problemes, maldecaps o perdició per als homes. S'emmarca dins d'una visió molt antiga i sovint misògina que associava les dones a la temptació i els burros a la tossuderia.

animals persones

Busca l'amic i no el teu profit

Ens recorda que l'amistat autèntica s'ha de basar en l'afecte sincer i no en l'interès personal o material. L’amor i l’amistat són duradors i útils, al contrari que el guany econòmic, que és efímer.

amistat persones

Busca qui t’ha pegat

Se li diu com a consolació a qui ha rebut algun mal d’algú de qui es desconeix la identitat

persones

Ca [o gos] rabiós no coneix son amo [o Gos rabiós, a l'amo mossega]

Indica que la ira extrema elimina la raó i la lleialtat. Significa que una persona cega de fúria, exasperada o fora de si és capaç de fer mal sense distingir, fins i tot als seus éssers més propers o protectors.

animals persones