persones

Baralles de canalla, foc de palla

Normalment són actuacions sense fonament, que tenen lògica només per a ells o són simulades, i solen ser de poca durada

foc persones

Baralles per Sant Joan, pau per tot l'any

24 juny. Aquesta dita és tota una lliçó de superstició positiva i psicologia social! Se sol aplicar al context de les parelles, les famílies o els amics que celebren la nit més curta de l'any. Suggereix que els conflictes o tensions al voltant del 24 de juny (solstici d'estiu) serveixen per descarregar energies, garantint així tranquil·litat durant la resta de l'any.

mesos persones sants

Barba blanca per marit, primer que jove esvanit

[esvanit = vanitós, presumit]. És preferible l’experiència i el trellat a la inexperiència i la superficialitat

colors cos huma persones

Barba blanca senyal de vellesa

Així sol ser

persones colors cos huma vell

Barba de molts colors, sols la porten els traïdors

Això diuen. De fet, les barbes cridaneres sempre han caigut mal a la majoria de la gent per algun motiu alié a la barba

persones cos huma colors

Barca vella vol adob [adob = adobament, reparació]

Tot necessita un manteniment per a continuar sent útil

mar vell persones animals

Barra de cap i dona d'esquena

Ho diuen per significar dues coses fermes per a aturar un home.

cos huma persones

Bé cuina la criada, però millor la bossa sorrada

Vol dir que per a fer el menjar bo, més que l'habilitat del cuiner hi val l'abundor d'ingredients apropiats

menjar be persones

Bé guisa [o bona és] la mossa, però millor la bossa

Vol dir que per a guisar menges gustoses és molt important l'abundància i bona qualitat dels ingredients.

bona diners persones be

Bé que és dels altres, no m'ompli les galtes

Corrobora que el benestar dels altres no repercuteix en nosaltres

persones

Beata farinera, ara per davant, ara per darrera

Critica la hipocresia de qui té dos cares o dos conductes

persones

Beata, fadrinera o falsa

Critica la hipocresia de qui té dos cares o dos conductes

persones

Bell-lloc, bon lluny, i roín prop

Bell-lloc = Benlloch. Municipi castellonenc que es troba a la comarca de la Plana Alta

persones bona llocs

Bellesa i flor de maig, en un dia me'n vaig

La bellesa és tan efímera com una flor, perquè la joventut, com el mes de maig, és només una curta etapa de la vida

mesos persones

Ben plantat

Persona de gentil disposició

maneres de dir persones

Bens de menors, perdició de tots

Qui fa de marmessor o administrador de béns de menors d’edat sol ser criticat per enveges i sempre té el dubte de si actua convenientment

persones diners

Béns de menors, perdició d’ells i dels tutors

Qui fa de marmessor o administrador de béns de menors d’edat sol ser criticat per enveges i sempre té el dubte de si actua convenientment

diners persones

Béns del comú, béns de ningú

Quan la propietat és compartida, la cosa es complica i l'un per l'altre, finalment ningú se'n fa càrrec i es malmeten irremeiablement

persones

Benvingut el que vinga, i el que no ve no fa falta

És una invitació oberta a tothom

persones

Benvingut sigues, mal, si véns sol

Recomana conformar-se amb l’adversitat i pensar que podria ser pitjor

persones consells

Bèstia assenyalada, ¡¡liberamus domine!!

Vol dir que cal parar compte amb les persones que ja són prou conegudes per les seves qualitats negatives.

persones

Bèstia com un pot

Es diu d'una persona molt estúpida

maneres de dir persones

Bèstia de comú, no és de ningú

Quan la propietat és compartida, la cosa es complica i l'un per l'altre, finalment ningú se'n fa càrrec i es malmeten irremeiablement

persones animals

Bèstia xica i dona gran, traieu-me-la del davant.

persones

Bestiu un bastó i semblarà un senyor.

persones

Blanc i negre, fa virat

[virat = tèrbol, barrejat, mesclat]. Es diu de qui és hipòcrita i mostra una o una altra cara a segons qui o segons li convé

colors persones

Blat ajagut alça el cap de l'amo

Quan el blat s'ajeu, és perquè té molta espiga i plena, i el pagès tindrà una bona anyada.

camp persones plantes

Blat i vi, avui per tu, demà per mi

S’ha d’ajudar els altres quan estan en algun destret o necessitat

persones plantes vinya

Bo és que la casa sàpia a home [saber a = es note la presència masculina]

Els homes solen mantenir i reparar la casa

bona persones casa

Bo és que mos conegam, però no tant

Es diu per a marcar una certa distància amb una altra persona que envaeix la nostra intimitat o pretén aprofitar-se de l’amistat

bona persones amistat

Bo és tindre un amic encara que siga a l’infern

Convé tenir amistats de tota mena i condició i en totes bandes, ja que els podem necessitar en la circumstància més impensable

persones amistat

Bo i amb talent, val més que cent

Qui acumula virtuts val molt com a persona

persones bona

Boga i bagassa, pel maig està grassa

[boga = bova, planta aquàtica que serveix per a fer seients de cadires / bagassa = prostituta]. Significa que, amb l'arribada del bon temps al maig, tant la boga (planta aquàtica) com la bagassa (terme despectiu per a una dona o prostituta) es troben en el seu millor moment, referint-se a la ufanor, plenitud o millor presència gràcies a la primavera.

mesos persones plantes

Boig amb boig, sempre s’avenen

Significa que els que són similars o afins acaben juntant-se perquè tenen què coincidir

persones

Boig i ric, bastó sobredaurat

Recomana actuar amb mirament i comediment a l’hora de reprendre qui ens puga perjudicar

persones diners

Bojos amb bojos s’avenen

Significa que els que tenen un caràcter similar, comparteixen aficions o són col·legues, coincideixen en la conversa perquè comparteixen coses

persones

Bon abril i bon caballer, molt escassos solen ser

Significa que no podem fiar-nos de l’oratge, que es comporta com els senyors feudals, que hui pactaven i demà es combatien

persones oratge mesos menjar bona

Bon abril i bon cavaller molt escassos solen ser

bona mesos persones

Bon advocat, mal veí

Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals

bona persones oficis

Bon cabal per a un pobre home!

Es diu parlant d'una noia poc treballadora

treball persones

Bon cap per alcalde

Es diu de qui té el cap gran, i suposadament amb molta capacitat

persones cos huma bona

Bon capell fa bon frare

La bona aparença exterior dóna importància a la persona

bona persones indumentària

Bon cobrador, mal pagador

És una crítica al comerciant insistent a cobrar, ja que deixa traslluir el caràcter agarrat

persones diners

Bon cor lleva la mitat de la por

Qui actua bé, no té res a témer perquè no es crea enemics

bona cos huma persones

Bon do té qui et manté

És una manera elegant de dir-li a algú que la relació amb ell és dificultosa, siga per caràcter, gustos o manies

bona persones

Bon home però mal músic

És una manera elegant de dir-li mediocre a algú

mal bona música persones

Bon Jan qui paga [o Bon Jan qui dóna]

Significa que la gent sol considerar bon home aquell qui és generós, qui dóna molt

bona persones

Bon pit, bon cànem

Vol dir que un home sà pot fer produir molt a la terra

salut persones bona camp

Bon senyor té bon pastor

Qui té bon caràcter i es porta bé amb els altres és respectat i apreciat

bona persones oficis

Bon senyor té bon servidor

Qui té bon caràcter i es porta bé amb els altres és respectat i apreciat

persones bona

Bon senyor, sigueu cortés; parlar bé no costa res

Invita elegantment a no ser bast en la conversa

persones parlar bona

Bon tabac fa bona cendra

significa que els bons materials o els bons principis produeixen bons efectes. Referit a persones i coses, indica que el que és bo no pot donar mals resultats. Igual que un bon cigar deixa una cendra blanca i consistent, una bona feina o una bona persona es reconeixen per les seves traces o pel que deixen rere seu. En resum: si la base és bona, el final també ho serà.

bona persones

Bon tracte i millor pitança desterren l’enyorança

El benestar fa oblidar moltes circumstàncies anteriors

persones bona

Bon veïnat fa tindre l’home descuidat

L’excés de confiança fa que descurem la seguretat dels propis interessos, siguen immobles o sers vius

bona persones

Bona cara i dolents fets

Es diu d'una persona hipòcrita, que mostra una cara o fesomia, però n’amaga una altra de més fosca

persones cos huma

Bona dona, mal cap

persones bona cos huma

Bones confiances i collites males, acaben les cases

Autoconvidar-se, prendre coses o demanar favors a qui passa estretors i no pot dir que no per amistat, és acabar-lo d’afonar

casa persones bona camp

Bons canonges i mal capítol

Es diu al·ludint als membres d'una corporació que manifesten en comú opinions diferents de les que manifesta cadascú d'ells en privat

persones

Bons desitjos, però obres enmig

Critica els qui parlen molt però no fan res

bona persones

Borinot negre, ull alegre; borinot ros, ull plorós [borinot = bajoc, badoc]

És una caricatura de la cara de les persones

persones colors cos huma

Borni de l'ull dret, murri perfet; borni de l'ull esquerre, ni en pau ni en guerra

Reflecteix una època en què la gent intentava "llegir" la maldat o la bondat en la cara dels altres. Borni de l'ull dret, murri perfet: Es deia que qui perdia l'ull dret desenvolupava una astúcia i una picardia especials per sobreviure. El "murri" és algú espavilat, que sap moure's i enganyar si cal. Borni de l'ull esquerre, ni en pau ni en guerra: Indica que de la persona que no hi veu de l'ull esquerre no te'n pots fiar mai. Es considerava un senyal de mal averany o de caràcter perillós.

cos huma persones

Bot petit, aviat és ple

Ho diuen de les persones petites, que solen esser irascibles

vinya persones

Bota cego que ve bassal

persones

Bovo no hi ha ningú

Cada individu, per anormal que siga, mira pel seu propi bé

persones

Brou i casament, en calent

Aconsella aprofitar les oportunitats o prendre decisions importants al moment oportú, sense deixar-les per a més endavant, de la mateixa manera que el brou és millor consumir-lo acabat de fer. Significa que les coses s'han de fer quan toca.

persones

Budallers de Sant Celoni són pitjors que luterans, van ficar foc a l'església per cremar la barba dels sants

[Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona]. Els Budallers: El malnom de Sant Celoni (els qui fan o venen budells per a embotits). En l'època en què es va forjar la dita, ser luterà era el pitjor que es podia dir d'algú (heretges, enemics de la fe). Dir que són "pitjors" és elevar la burla al màxim nivell. Per voler "netejar" o cremar la barba d'un sant (potser perquè tenia pols o teranyines), van acabar calant foc a tota l'església.

llocs persones

Bufetada que no pugues venjar, no te la deixes pegar

Recomana no mamar-se el dit i espavilar-se per mantenir la dignitat

persones

Burla’t del neci i sofriràs despreci

Recomana no fer xeuxa de ningú, ja que el burlat procurarà venjar-se

persones

Burro vell, tot són guitzes

Adverteix que els insociables i maleducats menyspreen els altres

persones vell animals

Burros i dones, condemnació d’ànimes

En general, als homes els enfada molt la tossuderia i la insistència

animals persones

Busca l'amic i no el teu profit

L’amor i l’amistat són duradors i útils, al contrari que el guany econòmic, que és efímer

persones amistat

Busca qui t’ha pegat

Se li diu com a consolació a qui ha rebut algun mal d’algú de qui es desconeix la identitat

persones

Ca [o gos] rabiós no coneix son amo [o Gos rabiós, a l'amo mossega]

Indica que la ira extrema elimina la raó i la lleialtat. Significa que una persona cega de fúria, exasperada o fora de si és capaç de fer mal sense distingir, fins i tot als seus éssers més propers o protectors.

animals persones

Cabal mal adquirit, no fa profit

Adverteix que les fortunes aconseguides il·legalment poden ser reclamades judicialment o robades per d’altres més espavilats

diners persones

Cabal mal guanyat a l'hereu va mancat

Adverteix que les fortunes aconseguides il·legalment poden ser reclamades judicialment o robades per d’altres més espavilats

persones diners

Cabells blancs, queixals i dents són accidents; xacres, arrugues i poca lleugeresa, això és vellesa

Diferencia l'envelliment estètic ("accidents") de la pèrdua de facultats funcionals, considerada la vellesa real. Distingeix entre els canvis físics superficials (cabells blancs, dents) i la veritable vellesa, definida per la pèrdua de salut i agilitat (xacres, arrugues, poca lleugeresa). Destaca que els primers són inconvenients "accidentals", mentre que els segons són els símptomes reals de l'envelliment.

persones salut

Caçador d’escopeta, llebrer i sarró, no renyiran els fills per la partió

[sarró = bossa per a l’entrepà i la caça / partió = herència, partició]. Sentencia que qui depén de la sort, sempre incerta, no pot esperar ser ric mai

oficis persones caça

Cada boig amb el seu tema i cada llop per sa senda

l'interés individual persisteix al marge d'interesos de tercers o consideracions adicionals

persones

Cada cabró, que s’avente

És una manera dràstica de despatxar la gent

persones

Cada casa és un món

Significa que cada casa té les seves particularitats

maneres de dir mon persones

Cada cassoleta busca la seua tapadoreta

Cada persona, com tots els animals, acaba trobant la seua parella afí o complementària

persones amor

Cada cassoleta [o olleta] té la seua tapadoreta

significa que cada persona pot trobar la seva parella amb qui casar-se

persones

Cada dia muda el vent, i l'home, [o la persona] cada moment

Es refereix als canvis en la naturalesa humana

persones oratge

Cada fava té un corcó, menys la meua que en té dos

Significa que totes les coses i persones tenen imperfeccions

plantes persones

Cada fusta té son grop

Vol dir que totes les persones i coses tenen algun defecte

persones

Cada gall canta en el seu galliner

Cada u fa el que vol en casa pròpia, on és mestre i amo

persones casa animals

Cada olla té la seua cobertora

Cada persona, com tots els animals, acaba trobant la seua parella afí o complementària

amor persones

Cada perolet té la seua tapadoreta

Cada persona, com tots els animals, acaba trobant la seua parella afí o complementària

persones amor

Cada poble la seva llengua, cada casa la seva façana

Tenim una manera de fer les coses. Tenim una llengua i una cultura pròpies que defensem i apliquem i només demanem respecte per la nostra singularitat

gent persones casa

Cada prenyat porta son fat

Cadascú -encara el que sembli més insignificant- té el seu amor propi, els seus gustos, les seves idees, i pot reaccionar quan alguna cosa el molesta o li disgusta la conducta o les pretensions dels altres. Indica que cada persona té el seu destí, costum o «mal fat» (destí ineludible) arrelat

persones

Cada rat-penat busca el seu forat

Es refereix a que cada persona busca el lloc que més li convé

animals persones

Cada terra fa sa guerra

Cada cultura té una forma de pensar, actuar...

llocs maneres de dir persones

Cada terra fa sa guerra, i cada pardal el seu niu

Significa que a cada país i fins i tot a cada família hi ha usos i costums diferents

persones maneres de dir llocs

Cada u atraca [o cou] sa pinxa en es seu foc

[pinxa = arengada, areng]. L’egoisme sol ser general, encara que vaja en detriment dels altres

animals foc persones

Cada u conta la fira [o processó] segons li va

Cada persona parla dels temes que l’afecten segons la seua personal visió, que és diferent de la dels altres

persones

Cada u conta la processó segons li va

Cada persona veu les coses d’una manera; per tant, cada u interpreta un mateix fet des d’un punt de vista diferent

persones

Cada u es rasca allà on li pica

És una fórmula per a desentendre’s de problemes que no ens concerneixen ni volem que ens afecten

persones

Cada u sap on li pica

Cada persona coneix els seus problemes, les seues cuites, els seus anhels, les seues fòbies..., intimitats que als altres no té per què importar-los

persones saber

Cada u s’ajunta amb els seus

Les persones, com la resta d’animals gregaris, solem agrupar-nos amb qui comparteix els nostres gustos o aficions

persones

Cada u té el que es mereix

És una manera de justificar el benefici que u obté o la desgràcia d’algú altre

persones