persones

Matiner de gener, gastador d'oli

Pel gener, tarda molt a fer-se de dia, i per a il·luminar-se, antigament s’havia de cremar oli en el cresol

persones mesos

Matiner de gener, que així que surt ja es pon

Al gener, tarda a fer-se de dia i es fa fosc prompte

mesos persones

Melons i criades, busca'ls tu, no els comandes

Vol dir que les coses d'importància o de gust delicat —com triar un bon meló o a triar servei personal— s'han de fer un mateix. Si ho encarregues a un altre, normalment surt malament o no s'adapta al teu gust.

camp persones plantes

Menta olorada, noia casada

salut plantes persones

Mentider conegut no és mai cregut.

Al mentider, ni tan sols quan diu la veritat, solem creure'l.

persones

Mentre uns piulen, altres xiulen

persones

Mentres criden no s’escanyen

[escanyar = rompre, pegar, perjudicar]. Justifica que és preferible la desavinença verbal a la violència física

parlar persones

Mentres hi hagi calçons, que no paguin faldons

persones

Mentres hi haurà campanes, hi haurà dones mundanes

Mentre el món sigui món, sempre existirà el bé i el mal.

persones campana

Més aviat és un home casat, que un ase albardat.

[Albarda: És la peça de l'arnés que es posa sobre el llom de les bèsties de càrrega per protegir-les i subjectar la càrrega]. Significa que l'ase es resisteix a deixar-se albardar. Es belluga, tira guitzes, mossega. A un home, ben prompte una dona s'el fa seu, és a dir, li carrega l'albarda.

persones

Més fets i menys paraules

Es diu com a crítica a qui demostra gran aparença o verborràgia que en realitat amaguen o dissimilen un bluf, una buidor, una inconsistència

persones parlar

Més logren faldes que plomes i espases

[Faldes: Representa les dones (metonímia de la indumentària femenina tradicional). Plomes: Simbolitza els escriptors, els estudiats, la llei o la burocràcia. Espases: Representa la força militar, la guerra o la violència]. Significa que la influència, l'atractiu o la perspicàcia de les dones poden aconseguir més coses que no pas la força de les armes (espases) o la saviesa de la intel·lectura i la burocràcia (plomes).

amor persones

Més mata una mala llengua que una mala llaga

La mentida i l’infundi poden arruïnar la reputació d’una persona o una empresa

persones parlar

Més se'n moren de joves que de vells; «Moren més xais que moltons

Es diu per encoratjar els vells que tenen por de morir

salut persones mort animals

Més val amo de poc que mosso de molt

Vol dir que val més tenir una empresa petita i ser-ne l'amo que treballar en una de grossa

persones

Més val anar a una nóvia que a un soterrar [una nóvia = una boda]

Sempre és preferible anar de festa i a coses bones i agradables que estar trist i afectat per mals i desgràcies

mort persones

Més val bona avinença, que bona sentència

És preferible arreglar els conflictes a bones que a males, ja que qui passa pel jutjat sempre acaba perjudicat, encara que guanye el litigi

persones justicia bona

Més val cara roja que cor negre [o trist]

Aconsella d’intentar superar injustícies, conflictes, errades... en els que ens reconeixem alguna culpabilitat per a no continuar arrossegant la mala consciència, o demanar perdó si hem ofés algú

persones cos huma

Més val esser un petit amo que un valent mosso

Vol dir que val més tenir una empresa petita i ser-ne l'amo que treballar en una de grossa

persones

Més val honorar un vell que plorar-ne cent

Significa que val més respectar i cuidar a la gent gran en vida que no pas lamentar la seva pèrdua o patir les conseqüències de no haver-los atès com calia.

consells mort persones riure/plorar

Més val infants que malalties

persones salut

Més val mal [o boig]conegut, que bo [o savi] sense conéixer

En ocasions, es preferible conformar-se amb la situació actual encara que siga roin ja que qualsevolr canvi podria empijorar-la

mal saber persones

Més val palmada de frare que pessic de monja

persones

Més val pedaç que forat

Ensenya que és preferible posar remei a un problema o conformar-se amb quelcom reparat (apedaçat) abans de quedar-se sense res o patir les conseqüències d'una manca total (foradat). Aplicat a l'economia ens diu que és millor fer un petit arranjament domèstic o estalviar en lloc de gastar per damunt de les nostres possibilitats i incórrer en deutes.

persones

Més val ser amo que criat

Vol dir que val més tenir una empresa petita i ser-ne l'amo que treballar en una de grossa

persones

Més val tort, que mort

És preferible una cosa defectuosa a no tindre’n

diners mort persones

Més val un amic de Mallorca, que un parent a la porta

Valora més un amic de veritat, encara que visqui lluny (a Mallorca), que un familiar proper amb qui no hi ha bona relació. Reflecteix com, de vegades, la proximitat física d'un parent ("a la porta") només aporta compromisos o conflictes.

amistat persones

Més val un bon casat que un mal capellà

Cada u serveix per a una cosa, i qui no té vocació, difícilment serà un bon professional

treball persones oficis

Més val un bon enemic que un mal amic

És una sàvia reflexió sobre la hipocresia i la seguretat personal. Amb un enemic declarat saps exactament a què t'enfrontes i pots protegir-te. Un mal amic et pot trair quan menys t'ho esperes. El mal que fa una persona en qui confies és molt més dolorós que qualsevol atac d'un rival directe.

amistat bona mal persones

Més val un bon hereu que molts llegats

Molts diners o una bona herència li fan més profit a una sola persona que repartits entre vàries

persones diners bona

Més val un vell que estar sense ell

La presència humana, encara que ens lleve qualitat de vida, és preferible a la solitud

persones vell

Més val una errada de vell, que una acertada de jove.

Sempre cal valorar l'experiència que dóna l'edat.

persones

Mestressa amb amic, ni la tinguis a casa ni la donis al veí

Adverteix del perill de barrejar les relacions íntimes (amic en el sentit d'amant) amb l'entorn domèstic de la mestressa de casa. Mestressa amb amic: Es refereix a la dona que té relacions amoroses amb un altre home que no és el seu marit o amo. Ni la tinguis a casa: Avisa que no es pot tolerar aquesta situació dins de la llar perquè porta problemes familiars. Ni la donis al veí: Indica que tampoc s'ha de refregar el mal exemple als veïns, ja que es perd la reputació i s'escampa a la comunitat.

amistat casa donar oficis persones

Mestressa matinera, mestressa feinera

Qui és més diligent que un altre li porta avantatge

persones treball

Metge i confessor, com més vells millor

salut oficis persones

Mig món critica a l’altre mig

Confirma que tots voldríem que els altres foren i es comportaren com nosaltres mateixos

mon persones

Mig món, se'n riu de l'altre mig

Confirma que tots voldríem que els altres foren i es comportaren com nosaltres mateixos

riure/plorar persones mon

Mira de què es vanta i sabràs què li falta [vantar-se = presumir, gloriar-se, vanagloriar-se]

Es diu de qui fa veure als altres que tot li ix bé, que compra barat, que fa negocis redons, que lliga molt...

persones

Mira la col de grum!

Ho diuen per assenyalar a una dona que va molt estarrufada o perquè es creu massa important

persones plantes maneres de dir

Missa matinal, per tot el dia val

El que es fa quan correspon permet el descans posterior i evita que es quede per fer per algun imprevist

persones

Moda, la que m'acomoda

Ho diu el qui no es subjecta als capricis de la moda

persones

Molt amiguets, però els comptes nets

Es diu quan algú pretén abusar de la confiança. Significa que, per molt bona relació o amistat que tinguem amb algú, les qüestions de diners i deutes s'han de portar de manera clara i transparent.

amistat persones

Molt cabell, poc cervell

Es diu de broma, ja que molts artistes i savis destacats porten els cabells llargs

persones cos huma

Molt delit i poc profit

Es diu com a crítica a qui demostra gran aparença o verborràgia que en realitat amaguen o dissimilen un bluf, una buidor, una inconsistència

persones

Molt diner en poc temps entrat, o robat o trobat

Quan es fan grans fortunes molt ràpidament, mai no són fruit del treball honest sinó de la desgràcia aliena, actual o futura

persones diners temps

Molt parlar i poc obrar

Es refereix a les persones que a l’hora de la veritat ens deceben, quan ens havíem pensat o ens havien fet creure que eren eficients en algu assumpte

persones parlar

Molt regatejar, comprar més car

Qui regateja poc és perquè coneix el valor exacte del producte i no es deixa engalipar

persones diners

Molta fulla i poc raïm

Es refereix a les persones que a l’hora de la veritat ens deceben, quan ens havíem pensat o ens havien fet creure que eren eficients en algun assumpte

persones vinya plantes

Molta orella té l’ase, i no sap de lletra

Es diu de qui sempre esta escoltant darrere les portes o finestres

animals persones cos huma

Molta pressa i poca endreça [endreça = mirament, traça, tacte]

És una reprensió que es diu a qui actua atropelladament

persones

Moltes caretes pel Carnaval, però encara n’hi ha més la resta de l’any

La falsedat, la hipocresia, la mentida i l’engany són més habituals que ens pensem

persones festivitats

Moltes filles, males veïnes i velles vinyes, destrueixen la casa

Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent, eren elements improductius durant la infància i l’adolescència

parentiu vinya persones casa

Moltes llebres jeuen en el jaç per falta de caçadors

Significa que les oportunitats o les coses es queden sense aprofitar per passivitat o falta d'iniciativa. Es diu principalment referint-se a les noies que no es casen perquè no procuren trobar festejaire o parella. Les llebres al jaç: Representen les persones (històricament les dones joves) que es queden resguardades a casa, quietes o esperant de manera passiva. La falta de caçadors: Simbolitza la falta d'iniciativa, de pretendents o d'acció activa per a sortir a buscar parella.

amor animals persones caça

Moltes promeses i poques ateses

Es diu referint-se a persones que prometen molt però no compleixen les promeses

persones

Moltó escuat, que anà per llana i tornà trasquilat

És un advertiment o una moralitat per a conjurar actituds egoistes i materialistes

persones animals

Molts arregladors desarreglen la nóvia

Significa que quan massa persones intenten intervenir, opinar o ajudar en un mateix afer, el resultat sol ser confús, es retarda o acaba sortint malament. En lloc de solucionar el problema, la intervenció excessiva de gent el complica encara més. Utilitza la imatge d'una núvia a qui tothom vol ajudar a vestir-se, pentinar-se o posar-se guapa abans de la boda: al final, tantes mans i tantes opinions diferents acaben per espatllar el resultat.

amor persones

Molts componedors descomponen la núvia

Significa que quan massa persones intenten intervenir, opinar o ajudar en un mateix afer, el resultat sol ser confús, es retarda o acaba sortint malament. En lloc de solucionar el problema, la intervenció excessiva de gent el complica encara més. Utilitza la imatge d'una núvia a qui tothom vol ajudar a vestir-se, pentinar-se o posar-se guapa abans de la boda: al final, tantes mans i tantes opinions diferents acaben per espatllar el resultat.

amor persones

Molts es treurien un ull per veure els altres cegos

Es diu com a crítica a qui perjudica conscientment o voldria perjudicar una altra persona

cos huma persones

Molts governants en un consell, el blanc fan tornar vermell

Ningú no tolera la competència

persones colors

Molts oficis, pocs beneficis

Qui sol fer moltes feines sol ser perquè, en cap de les que fa, no cobra gaire

treball persones oficis

Molts pàmpols i poc raïm

Es refereix a les persones que a l’hora de la veritat ens deceben, quan ens havíem pensat o ens havien fet creure que eren eficients en algun assumpte

plantes persones vinya

Monges i polls, mai són sadolls

[Sadoll: fart]. Expressa en un to humorístic i resignat que la fam, la petició o la necessitat d'algunes coses no s'acaben mai. Es feia servir per criticar o fer broma sobre la insistència amb què les persones religioses o les institucions demanaven almoines, ajudes o donatius per a la benedicció o obres de caritat, comparant-ho amb la insistència dels polls que mai en tenen prou de xuclar sang.

animals persones

Monges, civils i ous ferrats, sempre van aparellats

persones

Monyo alt i molt taló, demostren poca raó

persones

Monyo fet i cara llavada, xica templada

Significa que amb la netedat ja basta per a fer les dones agradoses

persones

Morella no té abric, i home pobre no té amic

[Municipi castellonenc de la comarca dels Ports]. Fa referència al vent de la tramuntana, indicant que aquest vent fueteja amb força sense trobar obstacles i comparant-ho amb la desprotecció i la manca de suport que pateix una persona sense recursos.

amistat llocs persones

Morena i els ulls blaus; ja té la mare pa per a dies

Les fèmines que tenen bellesa natural solen tindre més sort en la vida i més pretendents que les altres

persones cos huma

Mort Cintet Rosquilla, li portaren la bacinilla

Les coses o els remeis que es fan massa tard ja no serveixen de res

persones

Mosso i amic, ni pobre ni ric

Recomana de relacionar-se amb persones que ni ens abandonen ni ens enganyen

persones

Muda el llop les dents, però no els seus pensaments

Significa que el temperament i el geni de les persones no canvien amb l'edat

persones animals

Mula i dona, garrot la fa bona

Reflecteix una mentalitat masclista i misògina antiga. S'utilitzava per perpetuar la idea que la dona havia de ser dominada per la força. L'expressió compara les dones amb les mules, suggerint que la violència física (el garrot) és el mètode adequat per sotmetre-les i fer-les obedients.

animals persones

Nas de gos, genoll de vella i cul de gat, tot això sempre glaçat

Cert

cos huma animals persones vell

Necessitar, una, un matxo llirià

[Matxo: Animal híbrid (resultat d'encreuar un cavall i una somera, o un ase i una egua)]. Es deia de les xiques llirianes [ del poble valencià de Llíria] que, anèmiques i de mala cara, canviaven de semblant i milloraven en casar-se. Alhora, en totes les cases hi havia un matxo per a llaurar

animals llocs persones

Neu abans de festes mata persones i bèsties

[festes de Nadal (25 desembre), Any Nou (1 gener) i Reis (6 gener)]. Si la neu arribava massa d'hora, quan encara s'havia de collir o moure el bestiar, les conseqüències eren nefastes. Significa que una nevada prematura (per Nadal o abans) agafava la gent desprevinguda, sense prou llenya o reserves, i el fred intens podia ser mortal.

animals festa oratge persones salut

Ni a boda ni a bateig vages, si no et criden

No convé ficar-se en embolics ni allà on no hàgem estat invitats

persones consells

Ni abril sense flors, ni joventut sense amors

Compara la primavera amb l'etapa vital de la joventut. Com a l'abril no li poden faltar les flors pròpies de l'esclat primaveral, tampoc es pot concebre la joventut sense la vivència del sentiment amorós o la il·lusió. Relaciona la natura que renaix i s'omple de color amb el despertar vital, la passió i l'energia de la plenitud humana.

amor mesos persones plantes

Ni ase de traginer, ni gos de mariner, ni filla d’hostaler no vulguis per cap diner

Ensenya que està molt exposat a ser enganyat el que compra cavalleria d'un traginer i el que contrau matrimoni amb la filla d'un hostaler.

animals diners oficis persones mar

Ni casa cantonera, ni dona balconera

Vol dir que les dones que surten molt al balcó fan poca feina dins de casa seva

casa treball persones

Ni de burles ni de veres, amb ton senyor no vulguis partir peres

Adverteix que, en les disputes o negocis amb una persona de més poder (el "senyor" o cap), el més feble sempre surt perjudicat. El poderós s'imposa i es queda amb el millor (les madures), mentre que a tu et deixa les engrunes o les conseqüències més amargues (les verdes). "Partir peres" equival a trencar una relació, barallar-se o intentar repartir beneficis d'una manera que acaba sent desigual i injusta. Fa referència a la jerarquia i la desigualtat de forces en les relacions laborals o socials

consells persones plantes

Ni de pobresa espantar ni de riquesa gallejar

[gallejar = presumir]. Convé evitar l’ostentació perquè no ens roben i la misèria perquè no ens marginen

diners persones

Ni dona desvergonyida ni planta pel maig florida

No són convenients perquè la seua bellesa serà poc disfrutada

mesos persones plantes

Ni dona desvergonyida, ni planta per març florida

No són coses desitjables perquè duraran poc

persones plantes mesos

Ni dona ni blat, amb llum sigui mirat

Significa que no s'ha de triar parella (en el context històric, esposa) ni tampoc comprar el gra a les fosques o de nit, sinó que cal analitzar-ho tot amb molta claredat i atenció per a no endur-se un engany. Actualment s'utilitza com a metàfora per dir que qualsevol negoci, tracte o decisió important s'ha de prendre amb visió clara i sense presses ni enganyifes.

persones plantes

Ni dona prop de barons ni estopa prop de tions

[Baró: mascle, home. Estopa: (fibra tèxtil molt inflamable) s'encén ràpidament si està a prop d'un tió encès o caliu (foc)]. Recomana a les xiques evitar el tracte amb xics per evitar temptacions, problemes, o relació sexual, segons la tradició moral.

amor foc persones

Ni dona que encanti ni home que espanti.

persones

Ni el soldat sens armes pot pelear ni l’estudiant sens llibres estudiar

Sense els mitjans adequats no es pot fer gran cosa encara que es tinga molta voluntat

ensenyar persones

Ni en divendres ni en dimarts, a l'infant deus batejar

persones setmana

Ni en mar tractar, ni en molts fiar

Tot tracte s’ha de fer quan es disposa físicament de l’objecte del tracte, no pas abans, perquè les circumstàncies poden impedir que complim. D’una altra banda, les persones de fiar són poques, generalment

persones

Ni és al·lot ni al·lota, ni nin ni nina, ni cavaller a porta

Ho diuen d'un que no és bo per res

persones

Ni estan tots els que són, ni són tots els que estan

Al·ludint al manicomi, significa que hi molts bojos solts i que alguns que es té per bojos són en realitat savis

persones

Ni formatge sense ronya, ni donzella sense vergonya

Vol dir que la cotna manté el formatge, i la vergonya defensa les donzelles

menjar persones

Ni gat amb cascavell ni casament de dona jove i home vell

Significa que allò que no combina no pot donar bon resultat. Desaconsella unir una dona jove amb un home gran, així com posar un cascavell a un gat. Posar-li un cascavell a un gat és una acció completament antinatural i contraproduent. La mentalitat tradicional considerava que la bona convivència i l'harmonia en el matrimoni exigien que la parella fos proporcionada en edat i condició.

amor animals persones

Ni home tiple, ni dona baixa

S’ha de desconfiar del que, de bon començament, no ens resulte lògic, perquè la anormalitat acabarà manifestant-se en algun aspecte

persones

Ni home xiquet, ni dona de cul baixet

Aconsella buscar l’esveltesa i la bellesa física

persones

Ni la raça ni el color fan a la persona millor

persones

Ni males armes ni males manyes

Qui actua amb males arts no pot ser bona persona

mal persones

Ni manso sense esquella, ni casar home jove amb dona vella

Adverteix que no s'ha de unir un home jove amb una dona molt més gran que ell, de la mateixa manera que no es deixa anar un animal manso (un bou o xai docil) pel camp sense una esquella per tenir-lo localitzat. Crítica la diferència d'edat, rebutjant els matrimonis o unions on l'home és jove i la muller és gran, considerant-ho desalineat amb el "sender" o la norma social establerta.

amor animals persones

Ni mascle de veu femella, ni femella de veu mascle

Propugna la desconfiança en les coses que no són lògiques

persones

Ni mula d'Arbeca, ni dona d'Albi, ni rella de Juneda

[Municipis de la comarca del Garrigues a la província de Lleida]. Aconsella no confiar en aquestes tres coses per considerar-les de mala qualitat o problemàtiques. Suggeria que les mules eren dolentes, les dones poc recomanables o de caràcter difícil, i les relles d'escassa qualitat.

animals llocs persones

Ni obra bona, ni paraula mala

Es diu referint-se a aquells qui prometen molt i no compleixen les promeses

persones parlar