persones

Molt cabell, poc cervell

Es diu de broma, ja que molts artistes i savis destacats porten els cabells llargs

persones cos huma

Molt delit i poc profit

Es diu com a crítica a qui demostra gran aparença o verborràgia que en realitat amaguen o dissimilen un bluf, una buidor, una inconsistència

persones

Molt diner en poc temps entrat, o robat o trobat

Quan es fan grans fortunes molt ràpidament, mai no són fruit del treball honest sinó de la desgràcia aliena, actual o futura

persones diners temps

Molt parlar i poc obrar

Es refereix a les persones que a l’hora de la veritat ens deceben, quan ens havíem pensat o ens havien fet creure que eren eficients en algu assumpte

persones parlar

Molt regatejar, comprar més car

Qui regateja poc és perquè coneix el valor exacte del producte i no es deixa engalipar

persones diners

Molta fulla i poc raïm

Es refereix a les persones que a l’hora de la veritat ens deceben, quan ens havíem pensat o ens havien fet creure que eren eficients en algun assumpte

persones vinya plantes

Molta orella té l’ase, i no sap de lletra

Es diu de qui sempre esta escoltant darrere les portes o finestres

animals persones cos huma

Molta pressa i poca endreça [endreça = mirament, traça, tacte]

És una reprensió que es diu a qui actua atropelladament

persones

Moltes caretes pel Carnaval, però encara n’hi ha més la resta de l’any

La falsedat, la hipocresia, la mentida i l’engany són més habituals que ens pensem

persones festivitats

Moltes filles, males veïnes i velles vinyes, destrueixen la casa

Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent, eren elements improductius durant la infància i l’adolescència

parentiu vinya persones casa

Moltes llebres jeuen en el jaç per falta de caçadors

Significa que les oportunitats o les coses es queden sense aprofitar per passivitat o falta d'iniciativa. Es diu principalment referint-se a les noies que no es casen perquè no procuren trobar festejaire o parella. Les llebres al jaç: Representen les persones (històricament les dones joves) que es queden resguardades a casa, quietes o esperant de manera passiva. La falta de caçadors: Simbolitza la falta d'iniciativa, de pretendents o d'acció activa per a sortir a buscar parella.

amor animals persones caça

Moltes promeses i poques ateses

Es diu referint-se a persones que prometen molt però no compleixen les promeses

persones

Moltó escuat, que anà per llana i tornà trasquilat

És un advertiment o una moralitat per a conjurar actituds egoistes i materialistes

persones animals

Molts arregladors desarreglen la nóvia

Significa que quan massa persones intenten intervenir, opinar o ajudar en un mateix afer, el resultat sol ser confús, es retarda o acaba sortint malament. En lloc de solucionar el problema, la intervenció excessiva de gent el complica encara més. Utilitza la imatge d'una núvia a qui tothom vol ajudar a vestir-se, pentinar-se o posar-se guapa abans de la boda: al final, tantes mans i tantes opinions diferents acaben per espatllar el resultat.

amor persones

Molts componedors descomponen la núvia

Significa que quan massa persones intenten intervenir, opinar o ajudar en un mateix afer, el resultat sol ser confús, es retarda o acaba sortint malament. En lloc de solucionar el problema, la intervenció excessiva de gent el complica encara més. Utilitza la imatge d'una núvia a qui tothom vol ajudar a vestir-se, pentinar-se o posar-se guapa abans de la boda: al final, tantes mans i tantes opinions diferents acaben per espatllar el resultat.

amor persones

Molts es treurien un ull per veure els altres cegos

Es diu com a crítica a qui perjudica conscientment o voldria perjudicar una altra persona

cos huma persones

Molts governants en un consell, el blanc fan tornar vermell

Ningú no tolera la competència

persones colors

Molts oficis, pocs beneficis

Qui sol fer moltes feines sol ser perquè, en cap de les que fa, no cobra gaire

treball persones oficis

Molts pàmpols i poc raïm

Es refereix a les persones que a l’hora de la veritat ens deceben, quan ens havíem pensat o ens havien fet creure que eren eficients en algun assumpte

plantes persones vinya

Monges i polls, mai són sadolls

animals persones

Monges, civils i ous ferrats, sempre van aparellats

persones

Monyo alt i molt taló, demostren poca raó

persones

Monyo fet i cara llavada, xica templada

Significa que amb la netedat ja basta per a fer les dones agradoses

persones

Morella no té abric, i home pobre no té amic

[Municipi castellonenc de la comarca dels Ports]. Fa referència al vent de la tramuntana, indicant que aquest vent fueteja amb força sense trobar obstacles i comparant-ho amb la desprotecció i la manca de suport que pateix una persona sense recursos.

amistat llocs persones

Morena i els ulls blaus; ja té la mare pa per a dies

Les fèmines que tenen bellesa natural solen tindre més sort en la vida i més pretendents que les altres

persones cos huma

Mort Cintet Rosquilla, li portaren la bacinilla

Les coses o els remeis que es fan massa tard ja no serveixen de res

persones

Mosso i amic, ni pobre ni ric

Recomana de relacionar-se amb persones que ni ens abandonen ni ens enganyen

persones

Muda el llop les dents, però no els seus pensaments

Significa que el temperament i el geni de les persones no canvien amb l'edat

persones animals

Mula i dona, garrot la fa bona

Reflecteix una mentalitat masclista i misògina antiga. S'utilitzava per perpetuar la idea que la dona havia de ser dominada per la força. L'expressió compara les dones amb les mules, suggerint que la violència física (el garrot) és el mètode adequat per sotmetre-les i fer-les obedients.

animals persones

Nas de gos, genoll de vella i cul de gat, tot això sempre glaçat

Cert

cos huma animals persones vell

Necessitar, una, un matxo llirià

Es deia de les xiques llirianes [ del poble valencià de Llíria] que, anèmiques i de mala cara, canviaven de semblant i milloraven en casar-se. Alhora, en totes les cases hi havia un matxo per a llaurar

llocs persones animals

Neu abans de festes mata persones i bèsties

[festes de Nadal (25 desembre), Any Nou (1 gener) i Reis (6 gener)]. Si la neu arribava massa d'hora, quan encara s'havia de collir o moure el bestiar, les conseqüències eren nefastes. Significa que una nevada prematura (per Nadal o abans) agafava la gent desprevinguda, sense prou llenya o reserves, i el fred intens podia ser mortal.

animals festa oratge persones salut

Ni a boda ni a bateig vages, si no et criden

No convé ficar-se en embolics ni allà on no hàgem estat invitats

persones consells

Ni abril sense flors, ni joventut sense amors

Compara la primavera amb l'etapa vital de la joventut. Com a l'abril no li poden faltar les flors pròpies de l'esclat primaveral, tampoc es pot concebre la joventut sense la vivència del sentiment amorós o la il·lusió. Relaciona la natura que renaix i s'omple de color amb el despertar vital, la passió i l'energia de la plenitud humana.

amor mesos persones plantes

Ni ase de traginer, ni gos de mariner, ni filla d’hostaler no vulguis per cap diner

Ensenya que està molt exposat a ser enganyat el que compra cavalleria d'un traginer i el que contrau matrimoni amb la filla d'un hostaler.

animals diners oficis persones mar

Ni casa cantonera, ni dona balconera

Vol dir que les dones que surten molt al balcó fan poca feina dins de casa seva

casa treball persones

Ni de burles ni de veres, amb ton senyor no vulguis partir peres

Adverteix que, en les disputes o negocis amb una persona de més poder (el "senyor" o cap), el més feble sempre surt perjudicat. El poderós s'imposa i es queda amb el millor (les madures), mentre que a tu et deixa les engrunes o les conseqüències més amargues (les verdes). "Partir peres" equival a trencar una relació, barallar-se o intentar repartir beneficis d'una manera que acaba sent desigual i injusta. Fa referència a la jerarquia i la desigualtat de forces en les relacions laborals o socials

consells persones plantes

Ni de pobresa espantar ni de riquesa gallejar [gallejar = presumir]

Convé evitar l’ostentació perquè no ens roben i la misèria perquè no ens marginen

diners persones

Ni dona desvergonyida ni planta pel maig florida

No són convenients perquè la seua bellesa serà poc disfrutada

mesos persones plantes

Ni dona desvergonyida, ni planta per març florida

No són coses desitjables perquè duraran poc

persones plantes mesos

Ni dona ni blat, amb llum sigui mirat

Significa que no s'ha de triar parella (en el context històric, esposa) ni tampoc comprar el gra a les fosques o de nit, sinó que cal analitzar-ho tot amb molta claredat i atenció per a no endur-se un engany. Actualment s'utilitza com a metàfora per dir que qualsevol negoci, tracte o decisió important s'ha de prendre amb visió clara i sense presses ni enganyifes.

persones plantes

Ni dona prop de barons ni estopa prop de tions

[Baró: mascle, home. Estopa: (fibra tèxtil molt inflamable) s'encén ràpidament si està a prop d'un tió encès o caliu (foc)]. Recomana a les xiques evitar el tracte amb xics per evitar temptacions, problemes, o relació sexual, segons la tradició moral.

amor foc persones

Ni dona que encanti ni home que espanti.

persones

Ni el soldat sens armes pot pelear ni l’estudiant sens llibres estudiar

Sense els mitjans adequats no es pot fer gran cosa encara que es tinga molta voluntat

ensenyar persones

Ni en divendres ni en dimarts, a l'infant deus batejar

persones setmana

Ni en mar tractar, ni en molts fiar

Tot tracte s’ha de fer quan es disposa físicament de l’objecte del tracte, no pas abans, perquè les circumstàncies poden impedir que complim. D’una altra banda, les persones de fiar són poques, generalment

persones

Ni és al·lot ni al·lota, ni nin ni nina, ni cavaller a porta

Ho diuen d'un que no és bo per res

persones

Ni estan tots els que són, ni són tots els que estan

Al·ludint al manicomi, significa que hi molts bojos solts i que alguns que es té per bojos són en realitat savis

persones

Ni formatge sense ronya, ni donzella sense vergonya

Vol dir que la cotna manté el formatge, i la vergonya defensa les donzelles

menjar persones

Ni gat amb cascavell ni casament de dona jove i home vell

Significa que allò que no combina no pot donar bon resultat. Desaconsella unir una dona jove amb un home gran, així com posar un cascavell a un gat. Posar-li un cascavell a un gat és una acció completament antinatural i contraproduent. La mentalitat tradicional considerava que la bona convivència i l'harmonia en el matrimoni exigien que la parella fos proporcionada en edat i condició.

amor animals persones

Ni home tiple, ni dona baixa

S’ha de desconfiar del que, de bon començament, no ens resulte lògic, perquè la anormalitat acabarà manifestant-se en algun aspecte

persones

Ni home xiquet, ni dona de cul baixet

Aconsella buscar l’esveltesa i la bellesa física

persones

Ni la raça ni el color fan a la persona millor

persones

Ni males armes ni males manyes

Qui actua amb males arts no pot ser bona persona

mal persones

Ni manso sense esquella, ni casar home jove amb dona vella

animals persones

Ni mascle de veu femella, ni femella de veu mascle

Propugna la desconfiança en les coses que no són lògiques

persones

Ni mula d'Arbeca, ni dona d'Albi, ni rella de Juneda

[Municipis de la comarca del Garrigues a la província de Lleida]. Aconsella no confiar en aquestes tres coses per considerar-les de mala qualitat o problemàtiques. Suggeria que les mules eren dolentes, les dones poc recomanables o de caràcter difícil, i les relles d'escassa qualitat.

animals llocs persones

Ni obra bona, ni paraula mala

Es diu referint-se a aquells qui prometen molt i no compleixen les promeses

persones parlar

Ni pantalons la dona, ni faldetes l'home

persones

Ni paret fesa, ni home de Manresa

Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona

llocs persones

Ni per casa ni per vinya no prenguis [o casis] dona parida

persones vinya casa

Ni pets de col, ni casar-me amb qui no em vol

Expressa la negativa rotunda a acceptar imposicions o situacions no desitjades. Serveix per rebutjar amb contundència allò que no es pot ni es vol tolerar, posant un element absurd o desagradable (els pets de col) al mateix nivell que un matrimoni forçat. Es fa servir de manera irònica o col·loquial per tallar de soca-rel una pretensió o una mentida que algú intenta fer creure.

amor persones plantes

Ni sopem ni es mor l’auela

Es diu quan es produeix alguna tardança injustificada al moment de fer alguna menjada comunal

persones mort menjar

Ni sopem ni parix l’auela

Es diu quan es produeix alguna tardança injustificada al moment de fer alguna menjada comunal

menjar persones

Ni tan guapa que mate ni tan fea que espante

La bellesa excessiva en les dones atrau pretendents i problemes

persones

Ni veí del ferrer, ni renyir amb el barber, ni enemic del carnisser

Aconsella ser prudent en les relacions amb determinats oficis. Tots tres són destres en la confecció o en l'ús d'armes.

oficis persones

Nígul geperut, pareix net i du brut

[Nígul: Núvol]. Pareix un núvol senzill i dóna aigua a voler.

persones

Ninetes de Sant Feliu, ja no cal que presumiu, que us falten sinó morralles que, d'albardes ja en teniu

Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

llocs persones

Ningú diga el que sap, que li pot caure el cap

A vegades convé ser un poc reservat per a no ser l’objecte d’enveges, ires o imitacions. Aconsella no revelar informació, secrets o coneixements que es tinguin sobre un tema delicat.

cos huma persones saber

Ningú és imprescindible

Recomana ser humils, reconéixer les pròpies limitacions i ser conscients que d’altres ens reemplaçaran quan ens morim o ens retirem de la professió

persones

Ningú és profeta en el seu poble

Habitualment, qui destaca de la massa o triunfa socialment ho ha fora del seu poble, perquè allí li coneixen els defectes, mentre que en un altre lloc no

persones gent

Ningú pot servir dos senyors

persones

Ningú ralla més que qui té què rallar.

Aconsella no intentar fer més que un altre més ric, influent o preparat que nosaltres mateixos

persones

Ningú vol ser vell, però tots volen arribar

Les persones velles solen ser una molèstia per a les joves, a la qual s’han de sobreposar perquè tots hem sigut joves i tots serem vells i voldrem que ens cuiden i respecten

persones vell

Ningun "burro", debades, pega cabotades

Vol dir que ningú fa les coses per no res

animals persones

Ningun geperut es coneix la gepa

Ningú no vol reconéixer-se els propis defectes

persones

No alçar un una palleta de terra

persones

No anant, no vénen

Deixant de complir una suposada obligació familiar o social s’espera que els altres actuaran igual i les dues parts quedaran lliures de compromís

persones

No avançar és quedar-se darrere

persones

No cabre un dins de la roba de content

Significa estar tan alegre, orgullós o satisfet per alguna cosa que sembla que l'alegria no hi cap al cos. Expressa un grau molt alt d'eufòria, goig o orgull.

persones alegria indumentària

No creguis a dona alguna, perquè muden com la lluna

Les circumstàncies de la vida van variant, afavorint a uns i arruïnant a d’altres

persones oratge

No crideu que hi ha roba estesa

Que vigilin el què diuen perquè hi ha nens a prop

parlar persones indumentària

No deixes pel teu rancor de saludar al major

persones

No deixis amic vell, que el nou no serà com ell

Significa que val més conservar les amistats de tota la vida que no pas canviar-les per a noves ràpidament, perquè el coneixement mutu i la fidelitat d'un amic antic són difícils de trobar en algú que tot just acabes de conèixer. Recorda que les relacions llargues tenen una base sòlida de confiança. Un amic nou no té el recorregut compartit ni s'ha posat a prova tant com el vell.

amistat persones

No demanes un canó per matar un teuladí

Recomana ponderar bé les possibles solucions als problemes per a no resultar perjudicats

mort animals persones

No diguis burro [o ase] a ningú, que no ho sigui més que tu

Tots podem ser burros i equivocar-nos alguna vegada en la vida

persones animals

No diguis de l’absent el que no diries del present

Pot fer molt goig criticar a qui no es pot defensar, però no és ètic

persones parlar

No distingir el cafè de la malta

persones

No donar lloc a res

Aquesta locució s'utilitza principalment per a dues situacions: No ser motiu o causa d'un fet: Per exemple, quan un assumpte o acció és tan insignificant que no dóna lloc a comentaris o malentesos. Evitar situacions: Actuar o tallar d'arrel una situació per impedir que es desenvolupi o provoqui problemes.

persones

No donar-se per vençut

Significa mantenir la constància, lluitar i no rendir-se davant les dificultats o els obstacles.

persones

No em fases parlar, que ho diré tot

persones

No em fie de ningú i menys de tu

persones

No em fotràs tort, que et veus

Es diu per indicar que s'ha descobert la ficció o allò que un altre procurava dissimular

persones

No enveges res de ningú, procura guanyar-ho tu

Actua com un consell moral i una lliçó de vida sobre l'esforç personal. Adverteix que desitjar els béns, èxits o la sort dels altres és una actitud negativa i estèril que no aporta cap benefici. Promou la superació personal i l'autosuficiència. Indica que la satisfacció real prové d'aconseguir les coses mitjançant el treball propi i el mèrit personal.

consells persones

No és bon amic qui vol la capa d'un altre amic

Adverteix que no convénen les falses amistats amb les que resultem perjudicats o enganyats. Indica que qui pretén treure profit personal o prendre allò que és d'un altre no actua amb lleialtat. Recorda que s'ha de desconfiar de qui busca el propi benefici a costa del benestar del suposat amic.

amistat bona persones dia i nit mar+1

No és bon català qui no pixa quan veu pixar

Es diu humorísticament quan, aturant-se algú a orinar pel camp, els seus companys senten la mateixa necessitat d'evacuar l'orina

persones

No és bord qui als seus sembla

Es diu per justificar o explicar les qualitats i tendències d'algú que les té per herència

persones

No és el deixeble més que el mestre, ni el servent més que el seu senyor

Se li diu a qui es mostra prepotent o docte i se li detecta un error pel qual fa el ridícul davant de qui sap més que ell

persones ensenyar

No és el mateix Bernat que mestre Bernat

Subratlla la diferència entre una persona corrent i una altra que té coneixements, estudis, habilitat o autoritat en un ofici. Indica que qui té l'experiència ("mestre") mereix un reconeixement social o professional superior al que no en té.

oficis persones ensenyar

No és hermós el que és hermós, sinó el que agrada

Remarca que el concepte de bellesa és relatiu, ja que cada persona té els seus gustos i predileccions

persones