Refranys oratge

Comerciant de fruita o neu, soterrar per l'amor de Déu

oratge, plantes, mort, déu

Conèixer més que el mal temps (Conèixer bé qualcú i tenir-ne mal concepte. Conèixer més que el mal diner, conèixer més que un mal any doble)

oratge, maneres de dir

Cop de riera (Crescuda gran i sobtada d'una riera. Riuada, rierada, revinguda, cop de riu, ramblada, torrentada)

oratge, maneres de dir

Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga (Els halos solars o parhelis són anunci de pluja, mentre que els halos lunars són un clar exponent de bonança)

oratge, oficis

Corrent de garbí, agafa la capa i vés a dormir (Es diu del corrent de garbí, dolent per anar a pescar)

oratge, mar

Corrent de llevant, sardines de pam

animals, oratge

Córrer com la tramuntana (Córrer molt veloçment)

maneres de dir, oratge

Còrrer un temps (Posar-se a ploure)

maneres de dir, oratge

Coure-s'hi ous (Fer molta calor en un lloc)

maneres de dir, oratge

Creixent llevant i ponent minvant (Amb una sola mirada podem saber en quina fase està, i segons estiga sabrem com es comporta la natura i si es podrà, o no, pescar, podar, plantar...)

oratge

Créixer com una bola de neu (Augmentar d’una manera progressiva)

oratge, maneres de dir

Crema més el sol d'abril que el de tot l'estiu (El primer sol que es pren en l’any bronzeja més perquè tenim la pell descolorida des de la temporada anterior)

mesos, estacions, oratge

Cremallot al llum, pluja i no fum

oratge

Cuidar-se'n com les neus d'antany

oratge

D'abril que no haja pedregat ningú no en recorda cap

mesos, oratge

D'aigua que avall vol anar, es fa el mar (Moltes vegades, les coses que considerem sense importància o els desitjos que considerem irrealitzables, poden adquirir una gran importància i ser una realitat)

oratge, mar, aigua

D'aigua, pedra i foc, fuig-ne si pots (Recomana ser cauts, ja que en algun moment es poden embravir i donar males conseqüències)

oratge, foc, aigua

D'alegria de jugador, de salut de vell i de cel estrellat, ni me'n fio ni me n'he fiat

joc, salut, alegria, oratge

D'enemic reconciliat i de vent que passa per un forat, no te'n fiis (Adverteix que pot tractar-se d’un engany o una estratagema)

persones, amistat, oratge

D'entretemps (Que és propi de les temporades de tardor o primavera, quan no fa ni molt fred ni molta calor. De migtemps, ni d'hivern ni d’estiu)

oratge, maneres de dir

Darrera el novembre nuvolós, ve el gener polsós [o plujós} (Són versions contradictòries però coincidents en el fet que el gener sol ser improductiu i desagradable)

mesos, oratge

Darrere d’una gran secada ve una gran remullada (Així sol ocórrer, sobretot a la zona litoral llevantina, on els estius llargs donen pas a la gota freda que s’enduu ponts)

oratge

Darrere d’una roïna primavera, pitjor estiu espera (Si plou poc quan hauria de ploure, el temps de la calor serà infernal)

estacions, oratge

Davall dels arbres plou dues vegades

oratge, plantes

Davant de la pedra el tro, abans la flama que el fum; cada cosa al seu punt (Adverteix a qui pretén saltar-se etapes que unes coses són efecte d’unes altres i que tot segueix un ordre natura)

oratge, foc

De bon matí vent de terra i cap al vespre vent de mar (La nit gela l’atmosfera i fa que l’aire fred davalle per les torrenteres, mentre que el sol la calfa i al final del dia l’aire calent ascendeix, i es crea un suau corrent continu d’aire a terra

mar, oratge

De cara Cantavella o Morella, lluna vella (Poble conegut en castellà com a Cantavieja i situat en la província de Terol a la comarca del Maestrat. Morella es trova a la província de Castelló a la comarca dels Ports)

llocs, oratge

De cara Vallibona, lluna nova (Municipi de la comarca dels Ports a la província de Castelló)

oratge

De Carcaixent, mal vent i mal casament (Municipi valencià de la comarca de La Ribera Alta)

llocs, amor, mal, oratge

De darrers de setembre fins als darrers d'abril, no dallis l'herba ni un fil

mesos, oratge

De febrers, n'hi ha [o n'hi ha hagut] pocs de bons (És el cor de l’hivern, quan la naturalesa hiverna)

oratge, mesos, bona

De gener, ni ovella ni corder (En el ple del fred, els animals no crien)

animals, oratge

De jorn sa colga es Mestral, cansat de fer mal ( Però no se pot dormir i s'aixeca de matí)

oratge

De juliol sense calor, guardeu-nos, Senyor!

mesos, oratge

De juny enllà, el sol comença a minvar (El temps de llum solar va reduint-se paulatinament)

mesos, oratge

De l'abril al setembre navega sense témer; de l'octubre al març no vagis per mar (Navegar pot ser un plaer pel bon temps o un malson pel mal temps)

oratge, mar, mesos

De l'aigua d'octubre i del sol de maig, naix el blat (Són els elements meteorològics propicis)

plantes, oratge, aigua, mesos

De l'aigua de gener ni una gota se'n fa malbé (Les pluges del gener assaonen els bancals tot fent-los productius. I, a més, alimenten les fonts)

oratge, aigua, mesos

De l'aigua de l'octubre i del sol del maig, en neix el sembrat (Si plou després de la sembra del setembre i l'oratge primaveral no ix rebolicat, tot va bé per als cereals)

aigua, camp, mesos, oratge

De l'hivernet de Sant Mamet a l'estiuet de Sant Martí, mig any curt hi comptí (11 maig) (11 novembre)

mesos, oratge, sants

De la Candelera, quinze dies davant, quinze dies darrere, no et fies d’ella (2 febrer) ( És una data central del cor de l’hivern)

oratge, mesos, festivitats

De la flor de març, no s’ompli el sac (La floració que despunte en aquest mes encara està en perill de gelada)

mesos, camp, oratge

De la flor que el març vorà, poc de fruit se’n menjarà (La floració que despunte en aquest mes encara està en perill de gelada)

camp, mesos, oratge, plantes

De la lluna de gener, el cinqué dia veuràs quin any tindràs (És un indicador de l’oratge que ha de fer)

oratge, mesos

De la prostituta i el vent, una quarta a barlovent

oratge

De les gotes s´ajusten els rius (Amb paciència i perseverança s’assoleixen grans objectius)

oratge, aigua

De les tronades de gener, res de bo en ve

oratge, mesos, bona

De llebeig, aigua no en veig

oratge

De lluna nova, vés-hi amb el cove (La pesca abunda o escasseja segons la fase de la lluna)

oratge

De llunes la del gener i la d'agost també (Els plenilunis dels dos mesos solen ser molt bells perquè és quan més pròxima a la Terra i més gran es veu la Lluna)

mesos, oratge

Pàgina 14 de 78.

El Refranyer