1. Posar de morros cap a terra. 2. Beure tocant el broc d'un recipient, d'una aixeta, amb els llavis. 3. Fer tocar a una altra pel seu extrem anterior. 4. Besar-se apassionadament a la boca.
1 Utensili de metall de forma cònica i proveït d'un mànec llarg que s'utilitza per a apagar ciris. 2 Sagristà. Persona que s'encarrega d'una sagristia, de l'endreçament d'una església, entre les que es troba la d’apagar els llums
1. Espècie d'armari per tenir-hi vaixella. 2. Lleixa de fusta on posen els plats verticalment perquè s'escorrin, després d'escurar-los. 3. Finestra i armari amb vidres que hi ha a les botigues de vendre, per tenir-hi exposades les coses de venda.
Persona parada, sense iniciativa i sovint curta d’enteniment
1. Posar pedaços [a la roba] per tapar els esqueixos. 2. Posar en millor estat [una cosa trencada o que no funciona bé], sense reparar-la completament. 3. Aconseguir una certa milloria en l'estat de salut sense que hagi una curació completa.
1. Persona que s'ajunta importunament amb els altres, sense conèixer quan fa nosa. Enganxós, que s’enganxa. No ens deixa mai tranquil·la. 2. Contagiós, mal que es transmet
Casera d'abelles, formada antigament de troncs d'arbres buits, suro o plantes trenades com el vímet, canya, espart o vidalba o altres lianes
Acatxar. Arrufar-se doblegant els genolls i abaixant el cos fins que toqui els talons, en terra o s'hi faci prop
1. Acatxar. Inclinar-se, doblegar el cos inclinant el cap i l'esquena cap avall, doblegant les cames de manera que les natges toquen els talons. 2. Deixar-se caure en un seient amb tota comoditat
1. Calmar. Fer cessar l'agitació [d'algú o d'alguna cosa], tranquil•litzar, assossegar. 2. Fer disminuir la intensitat [d'alguna cosa]
Morter fet amb calç, arena i aigua que s'usa en les construccions de murs, per a unir rajoles, pedres o altres materials
1. Bastidor fet amb barres o travessers de fusta que es fixa al bast de l'animal, i que s'utilitza per a transportar garbes d'herba, de palla, o altres càrregues similars. 2. Corda d'una certa grossària, generalment d'espart. 3. Corda llarga i resistent per a lligar la càrrega a la bèstia o al carro.
Plat dolç que es fa de carabassa cuita al forn amb sucre, canyella, ametles i pinyons, i que és propi de la Setmana Santa
Buc d'avelles. Habitacle d'una comunitat d'abelles constituït per una estructura fabricada amb cera i formada per nombroses cel·les hexagonals
1. Prendre violentament [alguna cosa a algú]. 2. Cavar la terra [d'un terreny] per a arrancar les plantes perjudicials, a fi de preparar-lo per al conreu. 3. Remoure profundament [la terra]. 4. Arrancar [una planta] de soca-rel. 5. Arrancar [alguna cosa a algú]. 6. Desposseir [d'alguna cosa a algú]
1. Apartar a algú d’un càrrec o d’un lloc de comandament. No fer cas [d'una persona o d'una cosa], relegar-la a l'oblit.
1. Agranar, arreplegar amb ramassos (escombra feta de branques de ginesta, de botja o d'una altra planta, per a escombrar l'era, el carrer, el forn) allò que han tirassat. 2. Arreplegar, endur-se , amb pressa, d'una manera cobdiciosa tot allò que hi ha en un lloc determinat, allò que es escampat, coses disperses
1. Endur-se per davant amb impuls violent una cosa. 2. Arramassar, arreplegar, impetuosament o amb cobdícia [algú o alguna cosa] i endur-se'ls
1. Estimular una bèstia a iniciar, a seguir o a accelerar la marxa, generalment amb la veu o amb el fuet. 2. Treballar de pressa. 3. Partir d'un lloc, anar-se'n. 4. Pegar. Fer que algú reba [un colp o algun tipus d'impacte].
Manifasser, que es posa arbitràriament, sobretot en afers d'altri, amb la voluntat de resoldre'ls
1. Contraure o encollir [una part del cos] disminuint-ne el volum. 2. Contraure's, encollir-se. 3. Replegar una mànega o un vestit cap amunt
1. Most bollit fins que pren la consistència del xarop. 2. Confitura elaborada amb el most concentrat:.Arrop i talladetes Confitura elaborada amb most bollit i tallades de fruita, especialment de carabassa
Unitat de pes equivalent a la quarta part d'un quintar, i que en les poblacions valencianes equival a 12'78 kg
1. Contraure [una part de la cara] fins a arrugar-se la pell. 2. Eriçar-se, estufarrar-se, els cabells
1. Replegar [una cosa] sobre ella mateixa, fent-la menys extensa. 2. Replegar-se, una persona o un animal, sobre ell mateix, contraent els músculs, doblegant els genolls
1. Cerimònia de la aspersió, o acte d'esquitar amb aigua beneita els fidels abans de començar la missa major. 2. Salpasser. Utensili que consisteix en un mànec de fusta o de metall en l'extrem del qual hi ha un manoll de pèl o una boleta amb forats que conté una esponja, usat per a fer les aspersions amb aigua beneïda. 3. Caldereta amb aigua beneïda
Camí obert per a servir al pas del bestiar o per traginar les collites
1. Fer madurar els fruits. Posar en saó, en el punt que ha de tindre. 2. Regar la terra per poder-la conrear bé. 3. Posar, en un menjar, els ingredients que li donen el gust picant o salat. 4. Castigar, corregir, ablanir [algú ] a base de cops
1. Notable, distingit damunt els altres. 2. Dia molt important, que hom celebra o recorda
1. Arrasar, abatre, destruir completament. 2. Tirar a pla, a terra una edificació. 3. Aclarir-se, un líquid, deixant el solatge en el fons del recipient. 4. Arrasar, el vent o l’aigua, un sembrat o un altre conreu. 5. Tallar un bosc arreu; deixar-lo ben malmès
1. Produir espant [a algú], aterrir-lo. 2. Sentir un gran espant. 3. Posar-se en guàrdia davant d'una amenaça o d'un perill
1. Atuir, torbar els sentits per un soroll molt fort. 2. Atordir, entabuixar, amoïnar amb una excessiva insistència de parlar. 3. Atorrollar. Confondre, torbar [a algú] de manera que no sap què dir, què ha de fer, com comportar-se
1. Entrar en color la fruita en madurar, especialment les figues. 2. Prendre color, entrar en color per l'exposició al sol o per excés de calor. 3. Adormir-se per efecte de la calor. 4. Deixar [una persona o un animal] sense sentits. 5. Astorar, torbar d'admiració. 6. Coure lleugerament
Deixar sense ànim, atordir, pertorbar els sentits i les forces, especialment per l'excés de calor o per la violència dels colps
1. Travessa, drecera, camí lateral més curt que el camí ordinari o principal. 2. Camí o carrer transversal entre uns altres dos
1. Comprimir [una cosa] dins d'una altra fent pressió amb les mans, amb els peus o d'alguna altra manera per fer més compacte el conjunt. 2. Fer menjar i beure fins a no poder més. 3. Omplir-se de menjar amb excés
1. Atordir. Pertorbar els sentits d'algú] per efecte d'un colp, d'un soroll molt fort, etc. 2. Fer perdre [a algú] la serenitat, la presència d'ànim, el cap
1. Afinar, veure una cosa que és lluny o que no és fàcil de descobrir o sense distingir-la bé. 2. Mirar, observar. 3. Midar a ull l'extensió d'un camp
1. Acostar llenya al foc per fer-lo més viu. 2. Avivar el foc removent els tions perquè cremen millor, o bé bufant o ventant. 3. Incitar, fomentar la irritació o la malvolença. 4. Excitar un sentiment, una passió, etc. 5. Incitar a fer alguna cosa, amb la paraula o l'acció. 6. Impulsar fortament
1. Recipient fet de terrissa, de metall, de fusta, etc., destinat a contindre líquids, grans, etc., o a servir com a recipient de cuina. 2. Utensilis, ferramentes
Atordir o confondre algú, torbant-lo de manera que no sap què dir, què ha de fer, com comportar-se
Deixar sense ànim, atordir, pertorbar els sentits i les forces, especialment per l'excés de calor o per la violència dels colps
Aglomeració de persones o de coses que es mouen desordenadament totes alhora
1. Que actua sense reflexió, amb pressa, sense mirar el que fa [es diu dels infants, principalment]. 2. Fet malbé, en molt mal estat. 3. Espentolat. Amb la roba feta a péntols
1. Recipient fet d'obra, de metall, de fusta o d'un altre material, destinat a contindre alguna substància, o a servir com a recipient de cuina. 2. Utensilis, ferramentes
1. Carreró o camí que no té eixida. 2. Conflicte o situació molt difícil de resoldre
Fer fugir els animals, espantant-los. S’empra especialment referit a les mosques i altres insectes, però també s’aplica a altres animals com gats, gossos, gallines, etc.
Certament, en veritat. Ja ho crec!, i tant!, certament, ausades bugades!, usaes causaes!, a osades, a gosades
1. Alçament popular. Aplec tumultuós. 2. Crits o sorolls molt forts, com de gent irada o fortament excitada
Calcer rústic de cuiro que es lliga amb corretges al turmell
Bassa o recipient amb aigua, que se situa en el camp per atreure els ocells a beure i poder-los caçar
1. Amollar, posar en camí o en moviment. 2. Amollar [el bestiar] perquè ixi a pasturar. 3. Donar eixida [a alguna cosa]. 4. Donar eixida a l'aigua o al líquid que conté [un recipient]. 5. Posar [alguna cosa] en l'ordre i en la disposició convenients per a poder anar avant. 6. Encaminar-se. Dirigir per un camí cap a un punt determinat
1. Espantall. Ninot que posen dret o penjat per fer por als aucells i no deixar-los fer mal a la fruita o al sembrat. 2. Carassa. Contorsió grotesca de la cara, que es fa sovint voluntàriament per a fer riure, per a fer por, per a cridar l'atenció d'algú o que es fa de manera involuntària a causa del dolor o de la pena. 3. Persona inútil, incapaç d'obrar amb seny. 4. Mostrar, fer, a la vista d'algú, coses que li despertin un desig
Lloc o situació on hi ha una confusió grandíssima. Torre de Babel : Lloc on hi ha desorde i confusió.
1. Plat de metall amb un entrant semicircular a la vora, que usaven els barbers per a remullar la barba. 2. Orinal. 3. Plat fondo per recollir diners en acapta. 4. Concavitat de la font. 5. Instrument de percussió, espècie de plat de metall
1. Persona que va amb una bacina captant per a una finalitat piadosa. 2. Persona que fa bacines o que en ven. 3. Persona que té per costum posar-se on no la criden
1. Clot ple d'aigua embassada. 2. Líquid escampat per terra. 3. Plat molt gran
Vanagloriar-se excessivament dels propis mèrits, dels propis èxits, de les pròpies riqueses
1. Anella metàl·lica proveïda d'una espiga, roscada o no, que permet fixar-la, especialment a la fusta. 2. Anella per a passar-hi o aguantar una barra, una falleva, per a articular dos peces mòbils d'un mecanisme. 3. Nuc o llaçada en què un dels caps de la corda, del cordó, etc., no es fa passar del tot i forma com un ull o una anella per on pot passar una altra corda, un altre cordó, etc., on pot ser subjectat un gafet, un ganxo, etc., que serveix d'adorn, etc.
1. Prostituta. Persona que exercix la prostitució. 2. Dona malfeinera
1. Allò que porta la persona que va de viatge, d'expedició, especialment un exèrcit o una tropa en marxa. 2. Impost o preu del transport. 3. Conjunt de coneixements o mitjans per a fer una cosa
Cordonet en forma de llaç amb què s'agafa i s'assegura alguna cosa
Ximpleria, neciesa. Feta o dita pròpia de bajà, irracional
1. Peça de fusta, de ferro, etc., que, girant sobre un eix, encaixa amb un nas i serveix per a fixar una porta, una finestra, etc. 2. Barra de ferro o fusta que s'encaixa en buits fets en la paret a costat i costat de la porta que se'n vol refermar 3. Picaport. Anella de trucar a la porta. 4. Cada una de les corretges de ferro que subjecten la tremuja de campana
1. Falda d'una muntanya. 2. La carn situada entre les costelles. 3. Botifarra o embotit curt, d'arròs, ceba, greix i sang
Fer malbé algú, reduir-lo violentament a inutilitat física, una malaltia o un esforç excessiu, quedar tolit. 2. Reduir algú a la impotència en una discussió o litigi; atabacar-lo, deixar-lo vençut. 3. Perdre algú l'ús i el moviment del cos o d'un dels seus membres, ser colpit de paràlisi
1. Balda menuda, especialment la que va fixada pel mig, de fusta clavada a un bastiment de porta o finestra, i que, essent giratòria, es pot posar de manera que travi la porta o porticó. 2. Picaport menut.
1. Balda menuda, especialment la que va fixada pel mig, de fusta clavada a un bastiment de porta o finestra, i que, essent giratòria, es pot posar de manera que travi la porta o porticó. 2. Picaport menut.
1. Dit d’una cosa que no ajusta exactament amb la que la conté, l’envolta, l’abraça, etc. 2. Sobrer, sense profit
1. Balda menuda, especialment la que va fixada pel mig, de fusta clavada a un bastiment de porta o finestra, i que, essent giratòria, es pot posar de manera que travi la porta o porticó. 2. Picaport menut.
1. Calçons amples de llaurador. 2. Malfeiner. 3. Home mal vestit. 4. Calçasses. Home fluix i condescendent, curt de coratge, que es deixa comandar de la dona
Expressió usada per referir-se a una persona que actua sense reflexió. Home informal, de poca serietat
Tremolons. En referència a una malaltia consistent en un trastorn del moviment pertanyent al grup de les discinèsies i caracteritzat per moviments involuntaris anormals dels peus i les mans, vagament comparables amb e1 ball o amb tocar el piano
Cap del fèmur. Protuberància de l'extrem del fèmur que s'articula amb la pelvis
Ensaïmada. Massa elaborada amb farina, rent, ou i sucre, cuita en forma d'espiral amb sagí o amb oli i recoberta de sucre en pols
Fer el badoc. Rodar, vagar, passejar ociosament, sense fer res anar d'ací d'allà sense una destinació concreta, gandulejar
1. Babau. Home curt d'iniciativa, que queda aturat d'admiració o d'indecisió per coses que no tenen importància. 2. Tros de canya sense nusos, que els nois solen emprar per fer una espècie de sarbatana o escopeta de buf. 3. Senyal que es posa als màrgens quan es reparteix l'adob pel camp, a fi de tenir referència per a una millor distribució