`
Fer anar arrere una cavalleria, fer-la recular. Aixa arrere!. Aixa uó, veu que utilitzen els carreters o conductors de cavalleries per a fer-les parar
Trena de més de tres ramals feta amb espart per fer la sola de les espardenyes
Agafar o pendre amb força o amb habilitat; agafar d'una manera violenta o contra la voluntat de l'agafat
Aparell format per quatre samugues encreuades, que es posava damunt de l'albardó dels animals de càrrega i servia per a transportar palla o cereals
Adobar un camp portant-hi ovelles perquè hi deixen els seus excrements,
Roba d'ús personal i d'ús comú de la casa que els nóvios aporten al matrimoni
1. Posar al jaç. Llit o cosa disposada per a gitar-se damunt. 2 Ajeure’s o gitar-se en un jaç.
1. Junyir (ajuntar, unir, els animals) al jou. 2. Domar; subjectar, dominar.
Alitrencat -ada. 1. Que té una o dues ales trencades i no vola bé. 2. Que té ferides poc greus. 3. Que té poques forces. 4. Que no segueix el bon camí; que no discorre bé.
1. Falta de vent, calma en la mar. 2. Defalliment, desmai
1. Criatura morta abans de tindre ús de raó. 2. Soterrament d'una criatura morta abans de tindre ús de raó. 3. Ingenu, innocent, fàcil d'enganyar, que pareix una criatura. 4. Malifeta. Mala acció, mala endreça
1. Canal o conducte per a donar eixida a les aigües brutes. 2. Forat per on comença un conducte de desaigüe, com el de les vores dels carrers, d'una pica, d'una piscina o d'un abeurador. 3. Respirall d'una séquia subterrània
1. Gratificació que es dona a la persona que porta una bona notícia. 2. Bona notícia
Tros de sola que els sabaters posen a la forma perquè el calçat sigui més alt. La forma aquí és la peça de fusta que serveix de motlle en la fabricació i la reparació de calçat
1. Augment del preu d'alguna cosa (monedes, mercaderies o lloguers). 2. Tros de sola que els sabaters posen en la forma perquè el calcer siga més alt. 3. S'usa per a expressar sorpresa, admiració o incredulitat.
Expressió exclamativa usada per a denotar sorpresa, admiració, desacord, etc
Perpal. Barra rígida mòbil voltant (o girant) damunt un punt de suport o fulcre, usada per a fer palanca, que serveix per a aixecar coses pesants.
1. Dormitori interior annex a una altra habitació més gran, o una de les parts en què es dividix una habitació destinada a contindre un o més llits. 2. Cúpula del forn pròpia de l'antiga indústria ceràmica valenciana
1. Aire que ix dels pulmons durant l'expiració. 2. Bufada suau de vent. 3. Capacitat per a fer un esforç
Aregar. 1. Ensinistrar (una bèstia) per al treball. 2. Instruir o ensinistrar (a algú) en algun treball o algun negoci.
1. Aire que ix dels pulmons durant una expiració. 2. Alé fort, especialment respiració forta
Obertura a través de la qual es renova l'aire d'un espai tancat o a través de la qual pot eixir el fum o el gas produït en l'interior d'una cavitat
Obertura a través de la qual es renova l'aire d'un espai tancat o a través de la qual pot eixir el fum o el gas produït en l'interior d'una cavitat
1. Exhalar l'alé. 2. Reposar d'un treball o esforç. Cansat. 3. Tranquil·litzar-se o alleujar-se d'una temor o pena. 4. Gaudir d'un descans enmig o després d'un treball o d'una situació complicada
1. Volada d'una teulada. 2. Pedra gran i plana que, juntament amb altres, es col·loca de costat damunt d'una paret o d'una bardissa, perquè el bestiar no la puga saltar
Banc de terra o d'arena que es forma en la desembocadura d'un riu.
1. Anella de ferro que es posava en l'eix dels carros entre la clavilla i la caixa. 2. Anella dels forrellats o tancadures de les portes. 3. Taulell d'origen àrab, allargat i de forma hexagonal. 4. Rutló del molí d'oli, pedra que va col·locada de cantell sobre el jaç del molí i la fa rodar per moldre l'oliva
1. Calcular a ull la quantitat o el valor especialment dels fruits en verd d'un camp, abans de la collita . 2. En pilota valenciana, pronosticar el resultat [d'una partida] abans de començar-la.
1. Originàriament, hostal. Establiment, de menor categoria que l'hotel, on es proporciona allotjament i se servix menjar a canvi d'un preu convingut. 2. Almodí. A l’edat mitjana, conjunt d’edificis on els mercaders estrangers podien allotjar-se i efectuar tota mena d’afers comercials.
1. Compartiment d'un graner. 2. Compartiment d'una almàssera destinat a guardar les olives
1. Varietat de l'àrab parlada per les minories musulmanes que es quedaren en la península Ibèrica després de la conquista cristiana- 2. Llenguatge o escriptura inintel·ligible. 3. Cridadissa confusa.
Andana, cambra o falsa situada en la planta més elevada d'una casa
1. Oficial encarregat de fer complir la llei i de l'administració de justícia, en nom del rei o de les constitucions. 2. Oficial dependent d'un jutjat o tribunal, d'un ajuntament o del batlle, encarregat d'executar els seus acords
1. Oficial municipal inferior executor dels manaments del municipi, de l’alcalde, etc. 2. A l’edat mitjana, governador d’una població sarraïna.
1. Mal físic que sobrevé amb els anys o que es patix a conseqüència d'una malaltia. 2. Tumor sinovial que apareix en les garretes dels cavalls, les mules, com a conseqüència de l'excés de treball
Convidada de menjar o beure per celebrar una festa, una bona sort, les acaballes d'una feina col·lectiva o altra feta joiosa, i especialment per un contracte de compra o venda avantatjós
Peça de cuiro que passa per damunt de les anques de les cavalleries enganxades
1. Que té ferides poc greus. 2. Malaltís. Que té poques forces. 3. Que no seguix el recte camí, que no discorre bé
Dipòsit quadrangular, ample i de poca fondària, excavat en la terra, revestit per dintre de marès o pedres i tapat de volta, que serveix per recollir en el camp l'aigua de pluja que corre per en terra
1. Allargar excessivament, estiregassar. 2. Ajaure's ben estirat, tan llarg com un és.
1. Massa de neu o de glaç que es desprèn i es precipita muntanya avall. 2. Allò que s'acumula amb força o en molta quantitat.
1. Sense cap trava ni cap subjecció, amb total llibertat. 2. Benestant, que no té problemes econòmics. 3. A pler, satisfet, amb gust.
Salsa feta a base d'alls picats batuts amb oli i, generalment, també amb rovell d'ou. Més marejat que un allioli: Molt marejat, desorientat, confús.
Sèrie de cops donats a algú amb la mà, amb un bastó, amb uns assots, etc.
1. Llunàtic; d’humor variable, que va a rauxes. 2. Que té la mateixa forma o una forma similar a la que presenta la lluna creixent.
Molí d’oli, trull (molí que mol les olives reduint-les a pasta per a obtenir-ne l’oli).
1. Quantitat d'alguna cosa que cap dins de les dos mans juntes. 2. Fet de posar les dos mans juntes en disposició de rebre qualsevol cosa
1. Antiga mesura de grans, de valor variable, equivalent en terres valencianes aproximadament a quatre litres. 2. Recipient de fusta en forma de piràmide quadrangular truncada que servia per a mesurar grans
1. Explotació agrària tradicional integrada per una casa de camp amb diverses dependències, amb terrenys de conreu especialment de regadiu. 2. Casa de camp situada en esta explotació. 3. Antigament, conjunt de cases de camp de conreu d'una heretat.
1. Situat en un lloc elevat. 2 Altiu. Que demostra o es comporta amb altivesa. Amb sentiment d'orgull arrogant, desdenyós.
1. Expressió usada per a fer que hom es deturi en una marxa, correguda, etc., que hom interrompi un discurs, una tasca qualsevol, l’execució d’alguna cosa. Fer l'alto (a algú): Manar-li que es detinga. 2. Parada que fan els soldats, els transeünts, els caminants, per a descansar. 3. Alto el foc. Cessament de les hostilitats pactat per les parts bel·ligerants.
1. Preparar; disposar una cosa de manera apta o convenient per l'ús que n'han de fer. 2. Posar en el menjar la sal, oli, vinagre o altres ingredients per fer-lo més gustós. 3. Compondre una explicació, una disculpa, etc.
Que és fàcil de manejar, per la seua estructura, per les seues dimensions o per altres característiques
1. Acariciar una persona. 2. Tractar (a algú, especialment un xiquet) amb excessiva debilitat o condescendència, consentir-li-ho tot. 3. Domesticar. Fer que perda la seua rebel·lia i es torne més dòcil, més tractable.
Amerar. 1. Mullar (alguna cosa) de manera que el líquid la penetri, que absorbeixi la major quantitat possible de líquid. 2. Penetrar l'ànim (d'algú) un afecte, una idea, un sentiment.
Conjunt de coses amassades; sovint l’expressió un amàs de s’usa en el sentit de molts, en gran nombre’.
1. Disposat, preparat a fer. 2. Ràpid a aprofitar les ocasions, ràpid en l'acció. 3. Afable, accessible al tracte.
Anadura, pas, de l’animal que ambla. [Amblar és caminar a bon pas alguns quadrúpedes, sense sacsejar, movent alhora les potes d’un mateix cantó del cos].
1. Quantitat d'alguna cosa que cap dins de les dos mans juntes. 2. Fet de posar les dos mans juntes en disposició de rebre qualsevol cosa
1. Atraure, excitar el desig amb algun atractiu. 2. Prendre gust a una cosa, acostumar-s'hi. 3. ornar-se dolç com la mel
1. Banyar [alguna cosa] de manera que el líquid la penetre completament, que absorbisca la major quantitat possible de líquid. 2. Penetrar l'ànim [d'algú] un afecte, una idea, un sentiment. 3. Arremullar [la calç viva] fins a convertir-la en pasta de calç amerada. 4. Posar a remulla les tiges [de lli, de cànem, de jute i d'altres vegetals fibrosos], per a fer-ne fermentar les parts llenyoses
1. No deixar estar tranquil, provocar un sentiment d’impaciència, d’irritació, d’inquietud, de preocupació. 2. Importunar, molestar, amb peticions insistents o inoportunes.
1. Acariciar [un gat o una altra bèstia] passant-li suaument la mà pel damunt. 2. Tocar amb suavitat la cara o el cos de qualcú, en demostració d'afecte o simpatia. 3. Tocar suaument [coses insensibles]. 4. Dir o fer a algú coses agradables, tractar-lo bé, per tenir-lo content o per induir-lo a fer qualque cosa. 5. Afluixar, amansir-se, perdre la força o la irritació. 6. Obtindre el consentiment [d'algú] amb afalacs
1. Soltar, deixar lliure (a algú o alguna cosa que es retenia). 2. Afluixar, cedir, minvar d’intensitat. Amollar el mos [o la mosca]: Cedir, deixar d'insistir. 3. Dir (alguna cosa que es retenia). 4. Pegar (un colp) a algú. 5. Pagar o donar (diners). Amollar el mos: Pagar, donar diners sense ganes de fer-ho. 6. Disparar (un tir).
Aborregat -ada. Que es comporta amb esperit gregari, que ha perdut la iniciativa.
1. Amor suau; persona estimada. 2. (sovint en plural) Amoretes. Paraules, esguards, amanyacs, gestos, etc., amb què els enamorats manifesten el seu amor, demostracions amoroses.
1. Fer tornar o tornar-se amorosa, alguna cosa. 2. Ablanir, suavitzar. Calmar o fer desaparéixer (en algú) un estat d'agitació, violència o intransigència.
1. Posar de morros cap a terra. 2. Beure tocant el broc d'un recipient, d'una aixeta, amb els llavis. 3. Fer tocar a una altra pel seu extrem anterior. 4. Besar-se apassionadament a la boca.
Sestar. Ajeure’s les ovelles en fer molta calor, amb els caps baixos, fent-se ombra unes a les altres. En general, fer migdiada el bestiar en un lloc ombrat.
1. Manllevar, prendre prestat (alguna cosa). 2. Obtindre per a si (alguna cosa d'un altre).
Molt desgastat per l’ús. Sempre fa referència a una peça de roba.
1. Descàrrega simultània de tota l'artilleria d'un dels costats d'una embarcació. 2. Reprensió molt dura i severa.
1. Sensació d'opressió en el pit, respiració fatigosa, produïda per una calor sufocant, per un patiment, per una indisposició física, per un disgust. 2. Estat de l'atmosfera que dificulta la respiració, que causa angoixa. 3. Opressió de l'ànim, ansietat profunda. 4. Dificultat. Situació difícil de resoldre, cosa difícil.
1. Ser semblant a una anguila. 2. Fer esses, serpentejar.
1. Malestar que provoca la sensació que es produirà la pèrdua dels sentits de manera imminent. 2. Malestar moral intens causat per la por que es produïsca alguna cosa desagradable o per l'amenaça d'un perill imminent.
Aniquilar. 1. Reduir a no res, destruir completament. 2. Destruir la força, la virtut, l'eficàcia (d'alguna cosa).
Fama, reputació. Opinió pública, favorable o desfavorable, que es té sobre algú o alguna cosa.
Aniquilar. Anihilar, reduir a no res, destruir del tot.
Acció d’anostrar, que és fer nostre o traduir a la nostra llengua.
Llenca de terra que, quan es fa la llaurada d'un bancal, queda sense llaurar en els caps i que després es llaura transversalment, es cava o es deixa sense conrear.