1. Cosa molt antiga. Passat de moda. 2. Notícia, costum, de temps antics.
1. Desig. Capritx o apetit intens, sobtat i poc raonable d'alguna cosa, característic de les dones embarassades. 2. Amor sobtat i passatger. 3. Taca cutània de naixement que se sol atribuir a un desig no satisfet de la mare embarassada.
1. Serveix per a cridar l’atenció, per a estimular, per a moure a l’acció. 2. Indica una certa reticència a fer una acció o un fre quan hom la fa. 3. Expressa consol, afecte, encoratjament.
1 Utensili de metall de forma cònica i proveït d'un mànec llarg que s'utilitza per a apagar ciris. 2 Sagristà. Persona que s'encarrega d'una sagristia, de l'endreçament d'una església, entre les que es troba la d’apagar els llums
1. Espècie d'armari per tenir-hi vaixella. 2. Lleixa de fusta on posen els plats verticalment perquè s'escorrin, després d'escurar-los. 3. Finestra i armari amb vidres que hi ha a les botigues de vendre, per tenir-hi exposades les coses de venda.
Persona parada, sense iniciativa i sovint curta d’enteniment
1. Menjada d'una certa importància que es fa diàriament a una hora fixa. 2. Menjada, generalment solemne i abundant, que es fa per a celebrar una festa o un esdeveniment important. 3. Àpat fred: Menjada lleugera, composta generalment de plats freds, que se sol servir al migdia, en lloc del dinar, en festes i recepcions.
1. Posar pedaços [a la roba] per tapar els esqueixos. 2. Posar en millor estat [una cosa trencada o que no funciona bé], sense reparar-la completament. 3. Aconseguir una certa milloria en l'estat de salut sense que hagi una curació completa.
1. Persona que s'ajunta importunament amb els altres, sense conèixer quan fa nosa. Enganxós, que s’enganxa. No ens deixa mai tranquil·la. 2. Contagiós, mal que es transmet
1. De complexió robusta i corpulenta. 2. Refinat de presència i ben educat.
Casera d'abelles, formada antigament de troncs d'arbres buits, suro o plantes trenades com el vímet, canya, espart o vidalba o altres lianes
Arribar. Anar fins a un lloc que es pren com a terme final del recorregut.
Seguretat impertorbable en les maneres, en les accions, possessió de si mateix.
Acatxar. Arrufar-se doblegant els genolls i abaixant el cos fins que toqui els talons, en terra o s'hi faci prop
1. Acatxar. Inclinar-se, doblegar el cos inclinant el cap i l'esquena cap avall, doblegant les cames de manera que les natges toquen els talons. 2. Deixar-se caure en un seient amb tota comoditat
1. Calmar. Fer cessar l'agitació [d'algú o d'alguna cosa], tranquil•litzar, assossegar. 2. Fer disminuir la intensitat [d'alguna cosa]
Aladre. Instrument agrícola constituït essencialment per una peça on va fixada la rella i un espigó on va junyit l'animal, i que s'usa per a obrir solcs en la terra, generalment per a preparar-la per a la sembra.
1. Coure batut, laminat o forjat en forma de xapa, de perfil, de canonada o de fil metàl·lic. Fil d'aram: Fil d'acer dolç, d'una gran flexibilitat i tenacitat, obtingut per estiratge en fred o per trefilatge. 2. Conjunt de peces de metall que entren en el parament de la cuina.
Arbitre. 1. Persona que té poder per a decidir un assumpte, especialment aquella que ha sigut designada per un tribunal o per les parts en litigi. 2. En les competicions esportives, persona que s'encarrega d'interpretar i de fer complir el reglament. 3. Persona que dona la pauta, que dicta les normes, en una matèria. 4. Persona amb capacitat per a obrar per ella mateixa amb absoluta independència.
1. Alçar (alguna cosa), hissar, especialment una bandera o una ensenya. 2. Encendre amb grans flames, acalorar excessivament, excitar en alt grau. 3. Posar dret (especialment una escala) recolzant contra un mur. 4. Posar-se dret, un cavall, alçant les potes de davant.
Antiga arma de foc portàtil, constituïda per un canó de ferro d’ànima llisa muntat sobre una armadura de fusta perllongada per la culata.
1. Que crema, incandescent. 2. Que produïx una sensació de cremor intensa. 3. Que consumix, que abrasix, per dins. 4. Ple de foc. Molt apassionat o vehement.
1. Valent, coratjós, agosarat, atrevit. 2. Artifici utilitzat per a aconseguir alguna cosa, especialment per a enganyar l'enemic. 3. Avís, notícia.
Discurs adreçat a una assemblea, a qualsevol aplec de persones, especialment amb el fi d’enardir-les, d’encoratjar-les, a fer alguna cosa.
Arenal. Terrer, platja, riba, llit de riera, etc., format de sorra; sorral.
Morter fet amb calç, arena i aigua que s'usa en les construccions de murs, per a unir rajoles, pedres o altres materials
Unitat de pes antiga, equivalent a la setzena part d’una unça. [unça: Antiga unitat de pes catalana equivalent en general a la dotzena part d’una lliura, o sia uns 33 grams].
1. Bastidor fet amb barres o travessers de fusta que es fixa al bast de l'animal, i que s'utilitza per a transportar garbes d'herba, de palla, o altres càrregues similars. 2. Corda d'una certa grossària, generalment d'espart. 3. Corda llarga i resistent per a lligar la càrrega a la bèstia o al carro.
1. El qui viu a costa d’una dona prostituïda; macarró. 2. Noi, bordegàs, minyó. Home jove. 3. Rei arlot: Als segles XIII i XIV, oficial existent a València i en d’altres ciutats de la corona catalanoaragonesa encarregat del govern i de la inspecció dels bordells.
Plat dolç que es fa de carabassa cuita al forn amb sucre, canyella, ametles i pinyons, i que és propi de la Setmana Santa
Buc d'avelles. Habitacle d'una comunitat d'abelles constituït per una estructura fabricada amb cera i formada per nombroses cel·les hexagonals
1. Eina corbada, amb pues de metall (actualment són de plàstic) i forma d’urpa, que serveix per pentinar les branques dels olivers i fer caure les olives. 2. Arpelles. Ferramenta proveïda de dos o més pues o ganxos, que servix per a remoure pedres, traure fem i altres faenes agrícoles.
Eina consistent en una fulla de ferro que per una banda està dividida en dos o tres forcons llargs i per l’altra té tall horitzontal o vertical, i que va posada al cap d’un mànec llarg que forma angle agut amb la fulla. Aquesta eina serveix per cavar la terra, per arrabassar ceps, patates, etc.
1. Prendre violentament [alguna cosa a algú]. 2. Cavar la terra [d'un terreny] per a arrancar les plantes perjudicials, a fi de preparar-lo per al conreu. 3. Remoure profundament [la terra]. 4. Arrancar [una planta] de soca-rel. 5. Arrancar [alguna cosa a algú]. 6. Desposseir [d'alguna cosa a algú]
1. Apartar a algú d’un càrrec o d’un lloc de comandament. No fer cas [d'una persona o d'una cosa], relegar-la a l'oblit.
1. Lligar ben fort. 2. Fer seguir una bèstia agafada pel ramal.
1. Agranar, arreplegar amb ramassos (escombra feta de branques de ginesta, de botja o d'una altra planta, per a escombrar l'era, el carrer, el forn) allò que han tirassat. 2. Arreplegar, endur-se , amb pressa, d'una manera cobdiciosa tot allò que hi ha en un lloc determinat, allò que es escampat, coses disperses
1. Endur-se per davant amb impuls violent una cosa. 2. Arramassar, arreplegar, impetuosament o amb cobdícia [algú o alguna cosa] i endur-se'ls
1. Tallar arran, deixar com tallat arran. 2. Arrasar, derrocar, destruir del tot. 3. Fer passar (la dalla o una altra ferramenta) quasi tocant a terra.
1. Acció o efecte d'arrapar. Esgarrapada, grapada, ferida superficial feta amb les ungles, amb una agulla o amb un altre instrument agut. 2. A arraps: Malament, de qualsevol manera. 3. En un arrap: Precipitadament, molt de pressa. 4. Ser un arrap (d'algú): Semblar-li molt.
1. Estimular una bèstia a iniciar, a seguir o a accelerar la marxa, generalment amb la veu o amb el fuet. 2. Treballar de pressa. 3. Partir d'un lloc, anar-se'n. 4. Pegar. Fer que algú reba [un colp o algun tipus d'impacte].
Manifasser, que es posa arbitràriament, sobretot en afers d'altri, amb la voluntat de resoldre'ls
1. Doblegar l’extrem inferior (d’un vestit, d’una màniga, d’una cortina, etc.). 2. Replegar o fer replegar una cosa damunt ella mateixa.
Arreplega. Acció d’arreplegar o d’arreplegar-se; agregat de coses o de persones arreplegades.
1. Agafar o recollir d’ací i d’allà (coses escampades a terra, disperses, abandonades) per aplegar-les, per guardar-les, per apropiar-se’n. 2. Ajuntar i guardar (alguna cosa, especialment diners). 3. Donar asil, acollir (un animal o una persona que necessita protecció, que està abandonat). 4. Anar a buscar (alguna persona, animal o cosa) al lloc on es troba per a dur-la a un altre lloc. 5. Ser atacat (per una malaltia). 6. Ser atacat (per una cosa).
Persona que per tots els mitjans procura d’atènyer de pressa l’objecte de la seva ambició.
1. Arreplegar-se cap amunt (les mànegues d'una peça de vestir, els camals dels pantalons, una falda). 2. En sentit figurat, decidir-se resoludament a fer alguna cosa.
1. Contraure o encollir [una part del cos] disminuint-ne el volum. 2. Contraure's, encollir-se. 3. Replegar una mànega o un vestit cap amunt
1. Most bollit fins que pren la consistència del xarop. 2. Confitura elaborada amb el most concentrat:.Arrop i talladetes Confitura elaborada amb most bollit i tallades de fruita, especialment de carabassa
Unitat de pes equivalent a la quarta part d'un quintar, i que en les poblacions valencianes equival a 12'78 kg
Arrugar. Fer arrugues (en alguna cosa). Plec que es forma en la pell i especialment defectuós, que es fa en la roba o en qualsevol altre objecte flexible.
1. Contraure [una part de la cara] fins a arrugar-se la pell. 2. Eriçar-se, estufarrar-se, els cabells
Expressió usada per a aüixar, allunyar el bestiar, l’aviram, els coloms, etc.
1. Arruixada. Pluja de curta durada, però forta i de gotes grosses. 2. Reprensió forta.
1. Replegar [una cosa] sobre ella mateixa, fent-la menys extensa. 2. Replegar-se, una persona o un animal, sobre ell mateix, contraent els músculs, doblegant els genolls
Tros de terra, anteriorment cobert de bosc o de matolls, que s'ha preparat per al conreu, especialment llevant els arbres i cremant el sotabosc i el matoll en muntons que després s'escampen perquè les cendres servisquen d'adob per a la terra.
1. Que està (un moble o un altre objecte de fusta) trencat o fet malbé. 2. Molt cansat, lesionat.
1. Cerimònia de la aspersió, o acte d'esquitar amb aigua beneita els fidels abans de començar la missa major. 2. Salpasser. Utensili que consisteix en un mànec de fusta o de metall en l'extrem del qual hi ha un manoll de pèl o una boleta amb forats que conté una esponja, usat per a fer les aspersions amb aigua beneïda. 3. Caldereta amb aigua beneïda
1. Desplaent al tacte perquè té la superfície plena de desigualtats. 2. Que produeix una sensació anàloga als altres sentits. 3. Rude, difícil, no suau. Més aspre que un codony: Poc afable i de tracte difícil o desagradable. 4. Que és (un terreny) abrupte, escabrós. 5. Que és (l'oratge) rebolicat, desagradable.
1. Aspre, abrupte, selvàtic. 2. Lloc inaccessible, precipici.
Camí obert per a servir al pas del bestiar o per traginar les collites
1. Fer madurar els fruits. Posar en saó, en el punt que ha de tindre. 2. Regar la terra per poder-la conrear bé. 3. Posar, en un menjar, els ingredients que li donen el gust picant o salat. 4. Castigar, corregir, ablanir [algú ] a base de cops
1. Que patix set. Els van trobar assedegats i mig morts de fam. 2. Que desitja o necessita alguna cosa molt intensament.
1. Notable, distingit damunt els altres. 2. Dia molt important, que hom celebra o recorda
1. Arrasar, abatre, destruir completament. 2. Tirar a pla, a terra una edificació. 3. Aclarir-se, un líquid, deixant el solatge en el fons del recipient. 4. Arrasar, el vent o l’aigua, un sembrat o un altre conreu. 5. Tallar un bosc arreu; deixar-lo ben malmès
1. Presa de poca alçària que es fa en rius i en rierols per a detindre les aigües i fer-ne pujar el nivell per tal de derivar-les a una séquia. 2. Embassament de l'aigua d'un corrent.
Acció d’astorar o d’astorar-se; l’efecte. Causar o sentir un gran espant, una gran perplexitat.
1. Produir espant [a algú], aterrir-lo. 2. Sentir un gran espant. 3. Posar-se en guàrdia davant d'una amenaça o d'un perill
1. Peça teatral còmica caracteritzada per una acció desficaciada. 2. Expressió o dita vulgar, sense distinció.
1. Atuir, torbar els sentits per un soroll molt fort. 2. Atordir, entabuixar, amoïnar amb una excessiva insistència de parlar. 3. Atorrollar. Confondre, torbar [a algú] de manera que no sap què dir, què ha de fer, com comportar-se.
1. Entrar en color la fruita en madurar, especialment les figues. 2. Prendre color, entrar en color per l'exposició al sol o per excés de calor. 3. Adormir-se per efecte de la calor. 4. Deixar [una persona o un animal] sense sentits. 5. Astorar, torbar d'admiració. 6. Coure lleugerament
Deixar sense ànim, atordir, pertorbar els sentits i les forces, especialment per l'excés de calor o per la violència dels colps
1. Travessa, drecera, camí lateral més curt que el camí ordinari o principal. 2. Camí o carrer transversal entre uns altres dos
1. Comprimir [una cosa] dins d'una altra fent pressió amb les mans, amb els peus o d'alguna altra manera per fer més compacte el conjunt. 2. Fer menjar i beure fins a no poder més. 3. Omplir-se de menjar amb excés
1. Atordir. Pertorbar els sentits d'algú] per efecte d'un colp, d'un soroll molt fort, etc. 2. Fer perdre [a algú] la serenitat, la presència d'ànim, el cap
1. Afinar, veure una cosa que és lluny o que no és fàcil de descobrir o sense distingir-la bé. 2. Mirar, observar. 3. Midar a ull l'extensió d'un camp
1. Acostar llenya al foc per fer-lo més viu. 2. Avivar el foc removent els tions perquè cremen millor, o bé bufant o ventant. 3. Incitar, fomentar la irritació o la malvolença. 4. Excitar un sentiment, una passió, etc. 5. Incitar a fer alguna cosa, amb la paraula o l'acció. 6. Impulsar fortament
1. Recipient fet de terrissa, de metall, de fusta, etc., destinat a contindre líquids, grans, etc., o a servir com a recipient de cuina. 2. (Usat en plural). Atifells. Utensilis, ferramentes
Atordir o confondre algú, torbant-lo de manera que no sap què dir, què ha de fer, com comportar-se
Deixar sense ànim, atordir, pertorbar els sentits i les forces, especialment per l'excés de calor o per la violència dels colps
1. Melancòlic, hipocondríac. 2. De caràcter difícil i variable, irritable.
Aglomeració de persones o de coses que es mouen desordenadament totes alhora
1. Molt cansat, malmès, malalt. 2. Tractat (a algú) de manera brutal, sense mirament ni respecte. 3. Accelerat vivament, precipitat. 4. Que actua o parla d'una manera precipitada, excessivament ràpida.
1. Que actua sense reflexió, amb pressa, sense mirar el que fa [es diu dels infants, principalment]. 2. Fet malbé, en molt mal estat. 3. Espentolat. Amb la roba feta a péntols
1. Recipient fet d'obra, de metall, de fusta o d'un altre material, destinat a contindre alguna substància, o a servir com a recipient de cuina. 2. Utensilis, ferramentes