1. Banasta de figura redona. 2. Taibola. Gabieta de verducs dins la qual duen la fura els caçadors
1. Espècie de taula gruixuda, amb quatre cames robustes i un caragol d'estrènyer, damunt la qual treballen els fusters, ferrers i llauners. 2. Seient llarguer amb quatre cames, que a un cap té una post ampla amb una estaqueta, i que és allà on l'espardenyer treballa per fer les soles d'espardenya. 3. Taulell situat a l’altura de la cintura per a preparar el menjar. 4. Cavalló molt ample on hi ha plantats arbres fruiters
1. Barra lateral del llit que serveix de suport a les posts. 2. La mandíbula amb la sèrie de dents i geniva de la boca
1. Tros de terra plana cultivada, limitada per rases, rengles d'arbres o marges. 2. Teixit de lli usat per a cobrir la pasta de pa abans de coure-la. 3. Drap o tapís per a cobrir un banc, un seient qualsevol, una taula.
Home de baixa condició moral. Malfactor, malvat, canalla, vil, brètol, galifardeu, malparit
1. Seient petit sense respatla. 2. Gran canelobre de forma piramidal que sosté una atxa
1. Maltractar, pegar. 2. Ferir reiteradament amb adversitats, causar aflicció. 3. Sacsar repetidament i amb força [alguna cosa]
Balladora. Peça de forma rodonenca o troncocònica, que els infants fan ballar donant-li força amb els dits. 2. Persona menuda i que no para de moure's
Paret prima, feta generalment de rajoles i guix, que separa dues habitacions
1. Canvi d’una cosa per una altra. 2 a barata de. En canvi de. 3. donar [o fer, etc.] una cosa barata cançons. Donar-la, fer-la, etc., a canvi de res o de gairebé res
Que té la barba serrada, molt espessa, amb molt de pèl
1. Que no té pèl a la cara; s'aplica especialment a l'home adult. 2. Dit del jove pretensiós que homeneja
1. Mesura de gra, equivalent aproximadament a la sisena part d'una quartera. 2. Recipient que té la capacitat de la dita mesura i serveix per mesurar. 3. Extensió de terra de conreu que es pot sembrar amb esta mesura de gra. 4. Mesura per a oli, de 25 lliures
Espècie de cabàs amb tapadora d'espart o de palmes, on els caçadors posen els animals que cacen, o on els treballadors del camp duen el menjar i les eines i que va penjat a un costat del carro
1. Conjunt de coses o de persones mesclades sense ordre. 2. Persona desordenada. 3. Gandul [fer el bardoll: Fer el gandul, el malfaener]
1. Bossa gran, sarró de tela o de pell, amb tapadora, que els caminants duien penjada a l'esquena per a portar aliments per al viatge, roba o altres utensilis. 2. Cistell de vímens ovalat amb una ansa al mig. 3. Panxa. Abdomen, ventre, especialment la seva cara anterior
Recipient de vidre, molt ample de panxa, amb un bequerull molt llarguer, per beure a galet
Beguda que s'elabora combinant aiguardent i mistela o altres licors
Menja típica de la Vall d'Uixó - La Plana Baixa - Castelló. Pastisset de tomata o verdures com a base; però amb altres ingredients, en el que destaca l’abadejo. La seva diferència sobre els pastissets actuals és que són mes grans que els que podem trobar ara als forns o pastisseries.
Corretja que per sos extrems du passats els braços del carruatge i que, passant per davall la panxa de la bèstia, serveix per a evitar que el vehicle s’alce
1. Persona esburbada, que fa les feines a la greu manera, sense mirament. 2. Moviment desordenat, atropellat, trafegós, sense miraments
1. Que treballa malament, poc mirat en la faena, matusser, grosser. 2. Es diu de la faena mal feta, mal deixada
1. Cada una de les llenques de fusta primes i caragolades que trau la plana o la garlopa planejant. 2. Cosa de poca duració, especialment si al començament té molta força o esplendor i s’extingeix de seguida. 3. Tira prima i acaragolada d'un material o d'un aliment. 4. Coses supèrflues, banals i de poca vàlua
1. Tronxo de la panolla de moresc, després de llevar-li els grans. Rapa de raïm. Raïm despullat de grans
1. Que té [especialment un animal] bona barra, que menja molt. 2. Que té barra, desvergonyit, que es posa pertot i embolica les coses
Panxa. Abdomen, ventre, especialment la seua cara anterior
Espècie de cabàs amb tapadora d'espart o de palmes, on els caçadors posen els animals que cacen, o on els treballadors del camp duen el menjar i les eines i que va penjat a un costat del carro
Caixa de fusta o de plàstic que s'utilitza per al transport de fruita i hortalissa
Fona. Arma de tir, composta d'una trena de cànem, de lli, de pell o d'una altra matèria flexible i forta, amb un ullet o bosseta enmig, on es posa una pedra, i girant ràpidament la trena i amollant-la d'un cap, surt amb força el projectil
1. Recipient fet de pedra o d'una soca buidada per una cara, que serveix per posar-hi el menjar o abeurall dels animals domèstics, principalment dels porcs i l'aviram, per a llavar plats, pastar algeps o altres usos. 2. Recipient metàl·lic de dimensions reduïdes, amb una ansa o dos, que s'utilitza per a arreplegar la pasta que el rodet va fent i posar-la en els cofins
1. Recipient de fusta, de forma allargada, on es posa el menjar i el beure als animals domèstics. 2. Espècie de recipient de fusta o de pedra, amb aigua per atreure-hi els ocells i caçar-los amb els filats. 3. Piqueta on renten la roba. 4. Ferrada cilíndrica de fusta que serveix per escurar els plats a l'aigüera
Espècie de sella amb els arçons molts sortits i units per una peça a cada costat, i que serveix principalment per traginar càrrega feixuga a esquena de bístia
Persona que fabrica i adoba basts, selles i altres guarniments de bísties cavallines
Construcció provisional feta amb taulons o tubs de ferro que suporta plataformes de treball per a fer accessibles als obrers els llocs on han de treballar
Peça cilíndrica, generalment de ferro o de bronze, que va penjada dins la cavitat d'una campana o esquella, i batent amb la cabota de son extrem inferior fa sonar la campana
1. Pla inclinat del safareig sobre el qual es frega o es colpeja la roba quan es llava. Pedra sobre la qual es colpeja la roba que es llava. 3. Pala que s’usa per picar la roba quan es renta
Desori causat per una aglomeració de persones que van amunt i avall o per altres coses
Pinta llarguera, que té una meitat de pues espesses i l'altra meitat de pues amples
1. Desmai, afluixament de les forces vitals. 2. Enrabiada, disgust gran
1. Acte de batre els arbres per fer-ne caure la fruita, principalment les nous, garrofes, ametles, etc. 2. Acte de batre amb batolles els cereals o llegums per separar la bajoca o la palla del gra
1. Bastó llarg per batre els arbres i fer-ne caure la fruita. 2. Conjunt de dos bastons units d'un cap per una corda o corretja, un dels quals serveix de mànec i l'altre de batedor, per batre els cereals i llegums
1. Conjunt de faenes que es fan en l'era des del moment que s'hi estenen les garbes fins que se separa el gra de la palla. 2. Estesa de garbes que es fa en l'era. 3. Palissa. 4. Acte de córrer els caçadors per dins un bosc o garriga per avalotar la caça i fer-la sortir de sos amagatalls. 5. Molta pressa
1. Fer caure les olives, les ametlles o altres fruits, de l’arbre a cops de bastó. 2. Barallar-se a colps, pegar-se
Aficionat a tindre batusses. Persona a qui no costa gaire de barallar-se, que de seguida està a punt per fer-ho
Persona que parla molt i fora de lloc. Que li agrada saber dels assumptes dels altres
1. Canvi brusc en l'estat de repòs o de moviment d'un cos a causa d'una causa exterior. 2. Emoció forta, contratemps, etc., que trasbalsa
1. Matraca. Instrument de fusta, compost de diverses peces articulades que en posar-se en moviment es topen produint un so sec i estrident, i serveix per substituir les campanes en les funcions religioses del dijous i Divendres Sant. 2. Beneitó, curt d'enteniment o de voluntat
Receptacle, capsa rectangular normalment de fusta, d’un pis o dos, amb una tapa solta i amb un o més compartiments, destinat a transportar o guardar les plomes d'escriure, els llapis, els bolígrafs i els colorets
Pitet. Tovalloner que posen penjat davall el coll dels infants o persones bavoses perquè no s'embrutin el vestit amb les baves o deixalles del menjar
1. Allò que pot contindre el bec d'una au. 2. Menjar que una au pren amb el bec per a donar-lo a les seves cries. 3. Colp pegat amb el bec. 4. Moviment de caiguda del cap que fa qui s'adorm sense estar gitat. 5. Dormida curta. 6. Error comés per distracció, per irreflexió.
Abecedari. Sèrie ordenada de les lletres d'una llengua; primer llibre o cartell de lectura, on aprenen de llegir l'alfabet i de confegir les lletres. 2. Primers rudiments d'un art, d'una ciència
Es diu d’una cosa que se sap a simple vista, sense comptar, mesurar o analitzar res
1. Fer moure [una cosa, especialment una part del cos], desplaçant-la lleugerament. 2. Moure's, no estar quiet. 3. Fer passos, diligències, etc., per a aconseguir alguna cosa. 4. Fer moviments que desplacen lleugerament, ser capaç de moure's per no estar ben fixat, per no estar privat de moviment
Persona inquieta, que es mou molt, que sempre va d'una banda a l'altra, que no sap estar quieta en cap lloc
Broc llarg per on s'aboca el líquid que conté un recipient, com ara la botija, el barral, una canterella o el setrill
1. Allò que pot contindre el bec d'una au. 2. Menjar que una au pren amb el bec per a donar-lo a les seves cries. 3. Colp pegat amb el bec. 4. Moviment de caiguda del cap que fa qui s'adorm sense estar gitat. 5. Dormida curta. 6. Error comés per distracció, per irreflexió.
Peça de ferro aproximadament semicircular, giratòria, que en els extrems forma colze i que en un d'ells permet de subjectar-hi una broca i en l'altre té un mànec o pom, i serveix per a perforar matèries dures, com fusta, ferro, pedra
Barra de ferro que per un cap va penjada al brancal d'una porta i per l'altre té un ganxo o colze que encaixa dins una anella de la porta per tancar aquesta en fort, de manera que la barra forma triangle amb la línia de la porta i amb la del brancal
Parlar malament [d'algú o d'alguna cosa], difamar. Publicar les males accions o els defectes d'altri
1. Part posterior del coll de l'ésser humà i dels animals. 2. Part d'una pell o d'un cuiro que segueix la del cap
Cop pegat amb la mà en el bescoll, la part posterior del coll
1. Acte de bestreure o aportar capital per endavant. 2. Capital en diners o en espècie que s'aporta a un negoci abans de treure'n profit
1. Partícules del menjar que queden adherides als llavis després d'haver menjat o begut. 2. Ratlles negres que ixen a la part dels balcons i els voladissos de les façanes
Tallar o arrabassar les herbes i fullaca que creixen dins el sembrat i el perjudiquen]. 2. Eina consistent en un tallantet posat al cap d'un mànec llarg, que serveix per treure les herbes del sembrat
1. Peça de fusta o d'altra matèria sòlida, d’un pam de llargària, tornejada, amb la base més ampla perquè puga aguantar-se dreta, i que serveix per jugar. 2. Joc d'habilitat consistent a tombar, llançant una bola o un bitlot, un conjunt de bitles
1. Peça de fusta o d'altra matèria sòlida, d’un pam de llargària, tornejada, amb la base més ampla perquè pugui aguantar-se dreta, i que serveix per jugar. 2. Joc d'habilitat consistent a tombar, llançant una bola o un bitllot, un conjunt de bitles. 3. Peça de boix, de ferro o d'acer, en forma de baldufa, que va afegida a la part inferior de l'arbre de la roda de terrisser i que balla dins el dau del volant
1. Conjunt format per una peça buida de fusta tornejada, de material plàstic o bé un tub de cartó, i el fil que hi va enrotllant, disposat dins de la llançadora i que forma la trama del teixit. 2. Quantitat de fil enrotllat que es col•loca dins la llançadora per ser esmerçat
1. Baldar, apalissar. Fer malbé algú, reduir-lo violentament a inutilitat física. 2. Recremar o calfar excessivament, amb ardor de foc
1. Basca, xafogor. Calor sufocant d'un ambient calent i encalmat. 2. Rubor. Color roig que apareix en les galtes o en la cara, per vergonya, confusió o modèstia
Boira. Fenomen atmosfèric que es produeix quan una porció d'aire porta en suspensió partícules d'aigua, provinents de la condensació del vapor de l'atmosfera, en densitat suficient perquè la visibilitat sigui inferior a un quilòmetre
Taca de color fosc que queda a la pell que resulta de l'extravasació de la sang en el teixit subcutani al lloc on hom s’ha clavat un cop
Matèria colorant blava que se sol fabricar en forma de bolles o rajoletes i que es mescla amb l'aigua per donar més blancor, quasi blavenca, a la roba rentada
Tros de pedra de dimensions variables i de forma més o menys rodonenca per l'acció de l'aigua i del redolament, que formen les platges pedregoses
1. Persona poc espavilada, que no té vigor, curta d'enteniment o massa crèdula. 2. BLEDÀ. Ufanós, que ostenta exuberància de bellesa o de salut
Forn continu de coure rajoles, teules, maons o altra obra de terra, normalment construït prop del terral d'on és extreta l'argila que n'és la primera matèria
1. Que té la boca oberta. 2. Que obri la boca d'admiració, incomprensió o fam. 3. Que bada
1. Moll o bla de boca, dit d'un cavall, d'un mul, etc. 2. Caragol que té molt blana la vorera de la closca. 3. Qui té la boca salivosa. 4. Que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xarra. 5. Persona innocent, fàcil d'enganyar
Que està cap per avall, de cara a terra, de boca a terra
1. Part d'aliment que es posa d'una vegada dins la boca. 2. Un poc de menjar. Part d'aliment que es pren en una menjada no gaire abundant. 3. Tros, fragment, d'alguna cosa trencada o tallada. Tros de camí
1. Porció d'aliment que cap en la boca. 2. Aliments que es prenen entre l'esmorzar i el dinar. 3. Colp donat amb la mà en la boca
Bota gran, ventruda i de dogues molt gruixades, d'unes cinc càrregues proveïda de huit cèrcols que, a igualtat de diàmetre, té menys alçària que una bota ordinària i que serveix per tenir vi i n'hi caben alguns centenars de litres
1. Que té la boca gran. 2. Xerraire indiscret, que tendeix a dir allò que s'hauria de mantindre en secret o que aconsella discreció
1. Peix (Boops boops) de cos afusat amb quatre llistes longitudinals laterals grogues. 2. Planta herbàcia perenne, de fulles molt llargues, coriàcies, erectes, que es fa pels aiguamolls i llocs d'aigua de curs lent.amb les quals es fan seients de cadira, estores, cistelles i altres objectes
Peça de ferro fus, cilíndrica o troncocònica, que va ficada dins la cuba del carro i abriga el cap del fusell
Conjunt de peces de roba que formen el vestit i faixadura d'un infant nou-nat o quan el porten a batejar
Roba o altres objectes embolicats amb un mocador o un tros de tela qualsevol per a poder portar-los d'una banda a una altra
Pic. Bastonet de fusta, curtet de devers un pam, amb punta a cada cap, al qual els nois peguen amb la pala per jugar a bòlit. 2. Pic i pala. Joc infantil consistent a fer botar un bastonet acabat en punta en els dos extrems, pegant-li un colp amb la pala de dalt a baix en una de les puntes, per a llançar-lo amb força una vegada està en l'aire
Reprendre, amonestar algú amb rigor perquè ha comés alguna falta o alguna omissió
1. Protuberància, especialment la produïda en alguna part del cos per una contusió. 2. Protuberància produïda per un colp o qualsevol altra causa mecànica en una superfície, una làmina metàl•lica, etc. 3. Altell, turó. 4. Deute que no se sap com pagar
1. Excrement dels quadrúpedes i, en especial, del bestiar boví i del cavallí. 2. Faena feta grosserament, sense traça. 3. Persona de poca capacitat, poc intel·ligent
1. Moure la boca, obrir i tancar la boca, com el que espira. 2. Espirar. Bufar amb suavitat. 3. Fer les bocades de l'agonia, morir-se. 4. Parlar un poc. 5. Fer bosses, alguna peça de roba. 6. Amplejar, el calcer, els guants