Tafurer -a. 1. Persona que fa com una professió del joc procurant-s’hi guanys amb maniobres fraudulentes. 2. Persona que freqüenta les cases de joc.
Oró estret i alt, de llatra d'espart, amb tapadora i quatre anses, que serveix per a portar olives a l'almàssera. [Oró: Cabàs gran, generalment més alt que ample, de forma cilíndrica o un poc panxuda, que servix per a guardar grans, llegums o figues seques].
Gabieta on els caçadors porten el furó. Sol estar fet de diferents materials naturals [verducs, suro, fusta
1. Dansa valenciana que es balla acompanyada de tabal i donsaina; els balladors es col·loquen en rotle, interpol·lant les dones amb els homes; comença la dansa una parella que fa una volta i pren un altre ballador, i així successivament fins a augmentar el rotle de tal manera que omple la plaça o una era gran; després van desunint-se els dansadors fins que el ball es dissol. 2. Festa, però de burrera, de paella, de torrada. 3. Gatzara, tabola
1. Torre des d'on es pot observar el camp, la mar, etc., i donar avís del que s'hi descobreix. 2. Persona encarregada de vigilar mirant de lluny per prevenir un atac, per informar dels moviments de l'enemic, etc.
1. Bossa a manera de sac, però de tela millor que la d'aquest, destinada a tenir-hi o transportar-hi cereals, llegums o altres coses. 2. Sarró. Bossa, normalment de pell, que usen els pastors per a portar principalment el menjar. 3. Els pecats que un ha comesos i de què li cal descarregar-se per la confessió. 4. Mesura de gra equivalent a quatre barcelles. 5. Difunt, mort violentament [fer taleca]
1. Aptitud intel·lectual, capacitat per a fer certes coses. 2. Disposició d’ànim bona o dolenta per a fer alguna cosa. 3. Gana de menjar.
1. Fulla de metall, ampla i amb tall, que forma part de diversos instruments utilitzats per a tallar coses colpejant-les amb l'aresta tallant. 2. Ferramenta que consistix en una fulla, generalment d'acer, de vora tallant, proveïda d'un o dos mànecs, usada per a tallar pegant colps. 3. Ferramenta utilitzada per a picar i rebaixar pedres. 4. Tallaferro. Ferramenta de ferrer usada per a tallar objectes de ferro.
Persona que, amb arts màgiques, desfà les tronades o provoca la pluja.
1. Llesca o tallada d'una cosa comestible. 2. Capa de neu, palla, aigua o altra matèria, que cobrix un terreny.
1. Tros de fusta gruixut. 2. Soquet que va fixat enmig de la traiga (Anella de fusta o de ferro que va penjada per l'aixanguer a la part central del jou, i dins la qual passa i se subjecta l'espigó de l'arada o del carro). 3. Trosset de fusta que es clava dins d'una paret per a ficar-hi un clau. 4. D’enteniment obtús, sense vivor.
Anar a palpes. Ajudant-se de les mans en lloc d'usar la vista per a encertar el camí, per a evitar entropessar o caure.
Carro que té una caixa mòbil que es pot tombar quan s’ha de descarregar
1. Seient per a una sola persona sense respatler i sense braços. 2. Escambell per a posar els peus. [Escambell: Tamboret de poca alçària que servix per a posar els peus damunt o com a suport i elevació d'una persona o cosa].
1. Instrument d'entre 10 i 12 centímetres de diàmetre. Normalment de fusta, però també metàl·lics. Mitjançant unes brides se subjecta la pell i es tiba fins a donar-li el so que desitgem. S'utilitza una petita baqueta d'uns 25 centímetres de llarg. 2. En pilota valenciana, xamfrà de pocs centímetres d'altura que, tant a la banda del rest com a la del dau, mata l'angle que fan els frontons amb el sòl del trinquet
1. Colp fort que rep una persona, animal, vehicle, etc., en topar violentament contra algun obstacle. 2. Caiguda violenta; cop que es pega en caure. 3. Soroll molt fort. 4. Tempestat curta, però forta, de pluja, vent i tronada
1. Peça plana de ferro que es posa en un canal o en un rec per desviar l’aigua, perquè no passi o per evitar que la terra se’n vagi, quan s’està enaiguant. 2. Porticó que obri cap a fora.
Tupada, palissa. a.- Sèrie de colps pegats a algú. b.- Derrota contundent que algú patix en una discussió, una competició esportiva o un enfrontament.
1. Moment o període d'una activitat que s'assigna ordenadament als diversos participants per a exercir-la un darrere de l'altre. 2. Període de treball en què es dividix la jornada laboral d'una empresa. 3. Grup de persones que alterna amb un altre grup en un treball. 4. Torn de regada que toca a cada participant d'un dret d'usar l'aigua d'una séquia o d'un riu segons la reglamentació establida. 5. Quantitat que ha de pagar un propietari de terra per tindre dret a rec. 6. Sèrie, c
Acció interrompuda; cada porció de temps en què es fa una acció no contínua.
1. Contràriament al que s'esperaria. 2. Realment, de veres. Naturalment, amb tota certesa. 3. Serveix per a fer l'afirmació d'un fet expressant ensems una limitació de tal fet o l'existència de certes dificultats que s'oposaven a la seva realització. 4. De totes maneres.
1. Tot seguit, immediatament. De poc. 3. De seguida que, tot just.
Cos d'edifici cobert de teulada, generalment obert per un costat, que està separat de les cases d'una masia i serveix per a tenir-hi palla, garbes, herba, eines o bestiar, en temps de pluja o de massa sol
Espai comprés entre la teulada i el sostre més alt d'una casa, destinat a protegir-la del fred i de la calor del sol, el qual s'aprofita per a guardar trastos, creïlles, fruita, etc. [Es diu a Vilafamés, Aín]
1. Instrument de fusta, consistent en un caixó molt llarg, sense tapadora, més ample d'un cap que de l'altre, que se fica pel cap estret dins una sèquia, s'omple d'aigua, es treu i es buida dins els bancals situats més amunt del nivell de la sèquia. 2. Molí de farina mogut per una bístia.
Bufanda. Peça de roba calenta que s'enrotlla al voltant del coll i de la cara en temps de fred.
1. Conjunt de roba que servix per a tapar el llit. 2. Persona, cosa, acció o situació que s'usa per a encobrir alguna cosa
1. Persona que supleix les deficiències d’una altra, l’absència d’algú. 2. Despectivament, mestre de cases o paleta poc hàbil, matusser. 3. En periodisme, notícia de poca importància o anunci publicitari que serveix per a completar l’espai que queda al final d’un article més exten.
Tapadora. Tapall de llit. (Maestrat). Conjunt de roba que servix per a tapar el llit.
Terreny de pedra flonja o de terra més dura que l'ordinària, de consistència argilosa i color fosc, que no és bona per al conreu i serveix per a fer teules i rajoles
1. Persona menuda i rabassuda. 2. Xiquet amb pretensions d'home. 3. Tap mal fet, mal posat. 4. Cosa que embossa una canonada o qualsevol altre conducte.
Cobretaula. Peça de tela o de teixit sintètic, amb què es cobrix una taula. Posar [alguna cosa] sobre el tapet: Discutir
1. Paret que circumda un espai descobert, com ara un hort o un pati. 2. Tros de paret fet de terra pastada i premsada dins d'un motle i secada a l'aire. 3. Paret feta amb estos trossos de paret.
Fer el taquí o avar. Desig excessiu, afany desordenat, d'adquirir riqueses per a guardar-les.
Tararot. Persona destrellatada, atrotinada, sense formalitat i amb poca iniciativa.
Eixelebrat; que obra sense seny, sense preocupació per la serietat o formalitat.
1. Curt d'enteniment, ximplet, atrotinada, sense formalitat i amb poca iniciativa. 2. Home petit i despreciable.
Sobrassada de tipus mallorquí que es fa en el poble del mateix nom (vall de Callosa, comarca de la Marina) i que té molta fama en tot el País Valencià.
Tardà -ana. a.- Que ve o madura tard. b.- Que arriba tard per costum, per manera d'esser. c.- Que passa després del temps oportú.
Eixelebrat. Persona destrellatada, atrotinada, sense formalitat i amb poca iniciativa.
Taral·lirot. Persona destrellatada, atrotinada, sense formalitat i amb poca iniciativa.
1. Llot, solatge d'un dipòsit d'aigua o d'un lloc on ha passat una riuada. 2. Situació anguniosa o d'extrema necessitat
1. Tronc dels cereals segats, que forma el rostoll. 2. Tros de branca seca o estella llarguera
1. Capa de pòsit de color vermellenc que el most deixa a les parets de les bótes i de les tines; es treu quan es ven el vi. 2. Teixit, generalment gros i de llana, amb dibuix escocés, utilitzat en la confecció de faldes escoceses, teles d'abric i mantes de viatge. 3.
1. Carruatge lleuger de dos rodes, amb coberta arredonida i seients laterals. 2. Embarcació de dimensions reduïdes de vela llatina. 3. Cosa vella i inútil, especialment un automòbil
Llombrígol. Cuc de terra. Anèl·lid oligoquet (Lumbricus sp), de color blanc o rogenc, de cos moll, llarg i cilíndric, format per nombrosos anells proveïts de pèls curts i rígids en la part inferior, que li servixen per a caminar, i que viu en terrenys humits on contribuïx a la formació de l'humus.
1. Tiberi, gresca. 2. Eixelebrat, mancat de reflexió. 3. Torbat d'enteniment, incapaç de coordinar bé les idees, sia per excés emocional, sia per embriaguesa, etc. 4. Atrotinat, destarifat.
Peça, generalment de fusta o de metall, amb dos cares que formen un angle diedre molt agut, que s'usa per a falcar, o per a badar o dividir cossos sòlids
1. Acció de tastar, de prendre una quantitat reduïda (d'un menjar o d'una beguda), posar-se'n un poc en la boca per apreciar el gust que fa. 2. m. Gust o sabor que es troba en un menjar o en una beguda quan es tasta.
Tastaolles. Persona inconstant, que comença moltes coses i no n'acaba cap.
1. Prendre una petita quantitat d'una cosa de menjar o de beure, per apreciar-ne el gust o la qualitat. 2. Menjar o beure molt poc d'una cosa. 3.Menjar per primera vegada (una cosa). 4. Experimentar, sentir l'efecte d'una cosa.
1. Exclamació amb què s'acompanya l'acció de treure el cap o de destapar-se els ulls per distreure o fer riure les criatures. 2. S'usa per a demanar la confirmació del que es diu, l'assentiment a una demanda.
1. Clau curt amb la cabota grossa i plana. 2. Defecte. Allò que, en una persona o en una cosa, no és com ha de ser. 3. Taca. a.- Senyal que queda sobre una cosa a causa de la presència d'una substància estranya. b.- Deshonra, acció que entela la reputació. 4. Blaüra. Taca blavosa o moradenca de la pell o dels òrgans interns que resulta de l'extravasació de la sang en el teixit subcutani com a conseqüència d'un colp o d'una contusió.
Dit d’una persona rústica bonhomiosa, que actua sense malícia, que no és molt intel·ligent.
1. Feixa; porció de terreny de conreu, de forma quadrangular, separada de les altres per cavallons o solcs, i destinada a sembrar-hi una espècie determinada d'hortalissa. 2. Mesura d'aigua de la regada, que és la quantitat d'aigua que cap de cavalló a cavalló sense córrer molt, i equival a uns 900 litres per minut
1. Taula llarga i alta que hi ha a les botigues per a mostrar els gèneres als compradors. 2. Taula llarga i alta damunt de la qual un menestral treballa les coses del seu ofici. 3. Post de pastar o fenyedor, que es posa entravessada en la pastera o en la boca d'un llibrell, i damunt de la qual es feny el pa. 4. Post damunt de la qual es porten els pans i coques al forn o es tornen del forn a casa. 5.
1. Baina d’un llegum 2. Fesol tendre 3. Bajoca 4. Doblec fet per adornament en la roba o en qualsevol altra cosa flexible. 5. Penis. 6. Plec, arruga
Revista infantil d'historietes il·lustrades. ]Del nom de la revista infantil TBO, publicada a Barcelona del 1917 al 1998]
1. Menjada abundant i bona. 2. Cop sec. Soroll d'un cos sòlid que topa amb un altre; especialment, soroll d'una bola de joc quan fa blanc i topa amb una altra. 3. En pilota valenciana, qualitat de la pilota que depèn en gran manera del seu farciment. 4. Joc infantil que es juga amb unes boles d'argila cuita, vidre, pedra o altres materials durs.
1. Capsa per a guardar alguna cosa. 2. Part del reliquiari on es guarda la relíquia. 3. Vianda, menjar, conjunt de coses comestibles. 4. Xerri, fems d'ovella o de cabra. 5. Brutícia, porqueria.
1. Persona encantada, poc enèrgica, que no se’n surt quan fa les coses. 2. Alifac, malaltia. 3. Dificultat, complicació. 4. Teclós -a. Difícil d’acontentar, maniàtic-
1. Minuciós, massa remirat, carregat de romanços. 2. Que està carregat d'alifacs i manies, massa pendent de la seua salut.
1. Tea. Fusta resinosa de pi o d'altres arbres que es crema amb molta facilitat. 2. Ascló gran d'esta fusta, utilitzada antigament per a fer llum, o bé xicoteta, utilitzada per a encendre un foc.
1. Membrana molt prima, com la que cobreix una ceba, la que es troba sota la closca d'un ou, etc. 2. Capa molt fina que es forma damunt de la superfície de la llet quan es calfa. 3. Agregat de partícules o gotetes finíssimes adherides formant una capa tenuíssima, que cobrint alguna cosa li lleva la transparència. 4. Frenet de la llengua. Membrana estreta i prima que subjecta la part inferior mitjana de la làmina de la llengua a la part inferior de la boca. 5. Himen. Replec mucós que hi ha entr
1. Capçalet del carro. Travesser de fusta que va davant i darrere del carro, perpendicularment a les contrapernes, amb les quals forma el bastiment de la caixa. 2. Barana llevadissa del carro
1- Tros redó de teula, test o altra matèria semblant. 2. En el sambori, pedra plana que marca la casella en joc. [Joc de sambori. Joc en què es va a peu coix i es procura a colps de punta de peu fer anar una tella de dins d'una casella a les altres d'un dibuix fet a terra]. 3. Qualsevol fragment de matèria sòlida caigut de dalt, d'una teulada, etc., o llançat violentament contra algú.
1. Dur, mancat de blanor, de suavitat. 2. Que és (un menjar) difícil de mastegar a causa de la duresa de les seues fibres.
Barandat. Paret prima formada generalment per maons posats de cantell o panys prefabricats i que normalment no suporta cap pes, que es fan a l’interior de les cases per separar les diferents cambres.
Remenar una cosa durant molta estona, generalment amb desfici
Ben plantat, atractiu. Més templat que un orgue: Amb bon aspecte i bona salut.
Espai de temps que es distingeix de la resta de l'any per alguna cosa (feina pròpia del temps, producció de fruits, divers lloc de residència, jocs o espectacles, etc.)
Estat del temps, mogut i desagradable, especialment quan fa vent i plou.
1. Tendror. Qualitat de tendre. Que encara no s'ha endurit. 2. Afecció plena de dolcesa que hom sent envers algú.
Taula «camilla». Taula rodona tapada amb roba per tots els costats, davall la qual es posa el braser en l'hivern.
Escalfor tènue i agradosa com la que fa un foc moderat o la brasilada.
Passes vacil·lants, com les de l'infant que comença a caminar, del convalescent a la primeria d'alçar-se del llit, de l'embriac, del vell xaruc, etc.
1. Teixit que fabriquen diversos aràcnids amb el fil produït per les glàndules sericígenes i que servix de parany per a caçar les preses de les quals s'alimenten. criar teranyines en la gola: Menjar massa poc. 2. Traïnya. Ormeig de pesca constituït per una xàrcia rectangular de grans dimensions, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa un cap que, a l'estirar-lo, convertix la xàrcia en una bossa dins de la qual queda empresonat el peix. 3. Llaganya.
1. Que té en suspensió (un líquid o un gas) partícules d'una substància estranya que li lleven la claredat, la transparència. 2. Fosc, confús; poc clar per a l'enteniment; poc net per a la consciència moral. 3. Embriac. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol.
1. Vent arremolinat; la pols o neu que el vent alça en remolí. 2. Tempestat de vent i aigua. 3. Multitud de coses que vénen plegades i violentament. 4. Gresca, tabola, festa sorollosa. 5. Cap cansat, mareig o mal de cap que no solen ser de gaire importància.
1. Unitat de pes equivalent a la lliura. 2. Tercera hora del dia, en la divisió romana del temps; corresponia a les nou del matí actuals. 3. La tercera part d'una lliura carnissera; la terça vénen a ser 400 grams i es divideix en 12 unces. 4. La tercera part d'una quantitat a pagar en tres lliuraments (per salari, per impost, per multa, etc.). 5. Cadascun dels pagaments parcials (quatre, cinc, etc.) que s'han de fer durant un any per a pagar íntegrament una quantitat en un temps fixat.
Fer la tercera llaurada al camp en el mateix any, al final de l'estiu
1. Nom amb el qual són coneguts els filaments i les fibres sintètiques de polièster llançats al mercat amb el nom comercial Tergal. 2. Teixit confeccionat amb aquesta fibra.
Fila. Conjunt de persones o de coses situades l'una al costat de l'altra o l'una darrere de l'altra, formant una línia.
Terrabastall. Soroll fort d'una cosa que cau, de coses que es topen repetidament, de colps forts entre persones o coses.
1. Espai pla i força gran; es forma aprofitant el tros que queda des del capdamunt d’un corredor fins al sostre; s’hi sol arribar per una cambra de la casa i serveix per guardar-hi coses. 2.Cambra més alta que les altres; en trobem en algunes cases de pagès; sol servir per guardar-hi palla, fruita seca o altres coses. 3. Soroll fort, especialment d'una cosa que cau.
1. Vent de ponent. Vent que bufa de la terra cap a la mar des del vespre fins a mitjan matí. 2. Terrer d'on els rajolers prenen la terra per a fer les rajoles i altres productes de llur indústria.
1. Persona que es dedica al conreu de la terra. 2. En els pobles de marina, tot aquell qui no és mariner ni pescador. 3. De la gent de terra a dins o que hi té relació.
1. Menudall de carbó vegetal. 2. Gran quantitat de terra depositada en un lloc o alçada pel vent. 3. Polseguera. Gran quantitat de pols, especialment quan se l'emporta el vent.
1. Terra d'escudelles. La que s’usava per escurar. 2. País natiu.
1. Massa compacta de terra adherida formant un sol cos, però que es disgrega fàcilment en donar-li cops. 2. Massa compacta de partícules adherides d'altres matèries, com sucre, sal, calç, etc. 3. Terra de conreu. 4. Persona rústica, mancada d'instrucció i d'educació. 5. Persona vella i decrèpita.
1. Cap d'una persona o d'un animal. 2. Frontal o cara anterior d'una cosa.
Brasilada. Foc molt gran i durador perquè s’hi cremen socs i altres trossos de llenya gruixuda.
Obstinat, porfidiós. Persona que sempre vol tenir raó, o que es faci allò que ell proposa.
1. Dona que treballa cuidant xiquets. 2. Germana gran, de més edat (en el llenguatge infantil).
1. Fartar, omplir de menjar; s'usa sobretot com a refl.: tibar-se. 2. Posar tens, rígid; estirar. 3. Estar tens, rígid, estirat. 4. Aplicar el cas d'un martell o d'un objecte dur fent pressió (damunt d'una peça), en sentit contrari a l'acció de les martellades que reblen un clau o posen una falca.