1. Màquina composta de dos grans rodes engranades que, per mitjà de cadufs, eleva l'aigua dels pous o de les séquies. 2. Atracció de fira que consisteix en una roda molt gran amb seients
Planta herbàcia perenne [Phragmites communis], de canya prima no lignificada, de fulles linears i de flors de panícula gran i ramificada, violàcia o de color de palla, que creix per les vores de rius, recs i altres llocs humits.
Que té o expressa bon sentit; enraonat, que pensa o és pensat segons la raó.
1. Afirmar i assegurar d’una manera docta. 2. Prescriure el castic (a un acusat trobat culpable). 3. Decidir el resultat (d'una competició) abans del final.
Gust o olor que comunica a una cosa la presència d'una substància estranya.
1. Molt sensible als reprotxes, a les reprensions, a les desconsideracions. 2. Salat, fort de tast. Molt condimentat
1. Olor, flaire, especialment bona olor. 2. Olor o gust que comunica a un menjar, a una beguda, una substància que s’hi ha produït per una transformació química o una altra causa.
1. Senyal, indici. 2. Sentit: Com a facultat cognoscitiva. Com a significat. Com a opinió. Com a direcció del moviment. 3. Ponderació mental; capacitat mental sana; judici i capteniment conforme amb la raó. Beure's el seny: Perdre el control, tornar-se boig. 4. Sana capacitat mental que és penyora d’una justa percepció, apreciació, captinença, actuació. 5. Campana de certa grossària, sobretot campana instal·lada a una torre. 6. A seny:. Del tot, completament.
1. Fer o posar un senyal (en una cosa). 2. Fer una ferida que deixe una cicatriu o senyal (a algú).
Fer el senyal de la creu damunt o envers d'algú o d'alguna cosa. Senyar-se és una acció que es feia per indicar gran temor, espant, estupor.
1. Bandera amb quatre barres vermelles en fons groc, especialment la que serveix d'insígnia d'un cabdill o d'una corporació. 2. Bandera de la Corona d'Aragó I Catalunya, formada per quatre barres roges sobre fons groc. 3. Bandera de la Comunitat Valenciana, composta per quatre barres roges sobre fons groc, coronades sobre franja blava vora el pal.
1. Lloc on, sobre canyissos, es posa fruita a secar, especialment figues i panses. 2. Canyís sobre el qual es posa fruita o altres productes a secar. 3. Espai enrajolat, empedrat o asfaltat, utilitzat per a escampar i secar l'arròs. 4. Cementeri. Lloc destinat a soterrar els morts.
Terreny sec, amb poca aigua, improductiu, que no és bo per conrear.
Excavació llarga i estreta, sovint revestida de pedra o de rajoles, que serveix per a conduir aigua d'un riu o torrent, sia per a abastir poblacions, sia per a regar, per a moure molins, etc. Sèquia mare o sèquia major: La sèquia més ampla, que pren l'aigua directament del riu i la transmet a les sequioles per repartir-la als terrenys de regadiu. Sèquia fillola: Sèquia secundària, que pren l'aigua de la sèquia mare.
Tindre, alguna cosa, propensió a augmentar molt.
Descobriment casual o imprevist fet per un investigador en el curs d’una recerca orientada a altres objectius i amb pressupòsits teòrics diferents.
Els Serenos eren els encarregats nocturns de vigilar els carrers, regular l'enllumenat públic i, en determinades ciutats o barris, d'obrir les portes als veïns
1. La part aquosa de la llet, separada de la coagulable. 2. Sèrum. Part de la llet que queda líquida una vegada coagulada.
1. Període d'una setmana. 2. Salari que es paga pel treball d'una setmana. 3. Import de la setmanada.
1. Discurs pronunciat en públic per un sacerdot per a instrucció religiosa o edificació dels assistents. 2. Homilia. Predicació, després d'una lectura bíblica, generalment a continuació de l'evangeli de la missa. 3. Amonestació o exhortació llarga, insistent. Fes bé i no faces mal, i altre sermó no cal: S'usa per a induir a obrar bé i ser honestos.
Moure's o estendre's seguint una línia sinuosa, formant meandres, tortes, ziga-zagues.
Hemípter de l'espècie Mytilaspis citricola, paràsit del taronger, al qual xucla la saba.
Manyà. Persona que fabrica i ajusta panys, claus i altres objectes de ferro.
1. Terra coberta de vegetació espessa. 2. Terra coberta de vegetació espessa. 3. Que s'allunya (un parlar) del parlar general i es percep com a tancat.
Artesà que fabrica panys, claus i objectes de ferro; manyà.
1. Conjunt de caps de fils que en les vores de certes peces de tela (com tovalloles, vànoves, mocadors, catifes, etc.) es deixen sense teixir perquè serveixin d'ornament. 2. Vora d'una peça de roba desfilada per l'ús. 3. Franja. Floc de cabells més llargs que els altres, que es deixa créixer a la part davantera del cap. 4. Conjunt de prominències de les vèrtebres que formen l'espinada. 5. Assumpte pendent, especialment de poca importància.
Peça de ferro semicircular amb una vora dentada, que se subjecta sobre el morro de la bèstia de tir, perquè en estirar-li les regnes a les quals va unida la dita peça, l’animal es deixe guiar
Fruit comestible del server o servera, que és semblant a una nespla, en forma de petita poma de color terrós o verdós i de gust molt aspre, que es pot menjar quan ha sobremadurat
1. Sostenir; mantenir una cosa en un determinat estat o posició, fent que no caigui, que no s'afluixi o que no es mogui. 2. Governar, regir; mantenir sota el propi comandament. 3. Guardar, complir, seguir exactament [allò que està prescrit, allò que s'ha promès, allò que és obligació]. 4. Conservar.
Arbre caducifoli [Sorbus domestica], de fulles imparipinnades amb els folíols serrats, i de flors blanques en corimbes vistosos, el fruit del qual és la serva.
Part del cos que comprén l'anus i l'extrem inferior de l'intestí recte.
Setmesí. Que ha nascut en el sèptim mes de gestació.
1. Pitxer. Recipient de terra cuita, de vidre, de metall o de plàstic, relativament fondo, amb una ansa a un costat i un broc a l'altre, que servix per a contindre i mesurar aigua o un altre líquid, o per a posar flors. 2. Cullera metàl·lica amb un mànec llarg perpendicular que s'utilitza per a manipular gelat
Recipient de vidre, de terrissa, de metall, etc., que serveix per a contenir i abocar l'oli o el vinagre d'amanir, l'oli d'untar màquines, etc.
Vas de llauna, de poca alçada, que es posa sota el setrill per a recollir l'oli que se n'escorre
Petit estri de metall, de fusta, etc., que porta dos setrills, l'un per a l'oli i l'altre per al vinagre. En algunes setrilleres també hi ha un saler i un recipient per al pebre
Petit estri de metall, de fusta, etc., que porta dos setrills, l'un per a l'oli i l'altre per al vinagre. En algunes setrilleres també hi ha un saler i un recipient per al pebre.
1. Part anterior del pit; la cavitat que forma entre la carn i la camisa o altra peça de vestit. 2. Matriu de la dona i de les femelles dels mamífers. 3. Donar de si:. Fer-se, una cosa, més ampla o més llarga. 4. Fora de si: Que no té control sobre ell mateix, molt alterat. 5. Tindre per a si: Considerar. 6. Tornar en si: Tornar a l'estat anterior d'ús dels sentits, després d'un desmai.
1. En l’antiguitat, dona que hom suposava que tenia el do de predir l’esdevenidor. 2. Cant de la nit de Nadal que parla dels senyals del judici final i l’adveniment de Crist posats en boca de la sibil·la Eritrea. També: cant de la sibil·la
1. Preparat en pols o granulat compost d’àcid tartàric (20%), bicarbonat sòdic (20%), sucre en pols i essència (60%), que generalment s’usa dissolt en aigua com a refresc. 2. Gran desordre, confusió, renou, desgavell, etc; merder.
1. Tub encorbat que serveix per a fer passar el líquid d'un vas a un nivell més baix passant per un nivell més alt. 2. Part d’un tub de conducció d’aigua en forma de U, amb què se salva una depressió del terreny, un riu, un canal, etc.. 3. Recipient amb tap proveït d'una vàlvula la qual, quan s'acciona, deixa eixir l'aigua carbònica que hi està continguda a pressió. 4. Aigua carbònica artificial, especialment la que està continguda o preparada en sifons.
Sensació espasmòdica, acompanyada de convulsió i de rialles, produïda per un contacte superficial i voluble a certes parts del cos, especialment a les plantes dels peus, a les aixelles o a la part anterior del coll.
1. Peça de vestir interior que es duia davall de la falda per tal de donar volum i abrigar. 2. Home fluix de caràcter. 3. Marit que es deixa governar per la dona.
1. Tros de fusta curt i gruixut. 2.- Crit per a aturar les bísties cavallines, o fer-les girar a la dreta
La sipela es el nom vulgar i rústic de la "erisipela", per afèresi. Malaltia aguda febril caracteritzada per inflamació difusa de la pell i de les membranes mucoses
Corda llarga amb què estiren una embarcació per fer-la anar d'una vorera a l'altra d'un riu, per fer-la caminar contra corrent, etc.
Treballar sense descans, esforçar-se molt en una faena. Anar de pressa per acabar una feina, per poder arribar a l’hora o per una altra causa.
1. Utensili d’espart, de metall, de fusta, etc., sobre el qual es posen les cassoles, les olles, etc., que es porten a taula per a evitar que embruten o cremen les tovalles. 2.- Suport per a col·locar-hi gots o botelles i no embrutar la taula
1. Clot profund a la terra. 2. Cavitat subterrània destinada a guardar-hi collita, principalment de cereals. 3. Dipòsit cilíndric o prismàtic, generalment elevat, per emmagatzemar i conservar productes diversos, especialment cereals, farratge, etc.
Recipient de llanda, amb un mànec llarg vertical, que servix per a traure aigua, oli d'una gerra.
Farciment de carn de porc crua, capolada i pastada amb pebre vermell, pebre coent i sal, i embotida dins un tros de budell gruixut; és producte típic de les Balears i que s'ha estès al continent, sobretot al País Valencià.
1. Desmai. Pèrdua dels sentits, de duració breu. 2. Figuradament, gran ansietat o neguit.
1. Excés d'alguna cosa. 2. Allò que sobra, especialment d'un menjar.
1. Moviment sobtat de l’ànim, que es produïx de colp, d'improvís. 2. Cosa feta sobtadament, sense pensar.
1. Esclop. Calçat de fusta tot d’una peça, emprat per a caminar per llocs humits, treballar l’hort, etc. 2. Sabata de cuiro o de roba amb sola de fusta o de suro. 3. Esclopet de segador. 3. Espardenya gruixuda, tota d'espart, que es duu per a anar pel camp quan està humit, sobretot per a regar. 4. Peça de fusta del fre del carro, aplicada per la part corba damunt la llanda de la roda per a frenar-la i impedir-ne el gir. 5. En els països àrabs, mercat.
1. Rabassa. Part inferior del tronc, que resta a terra amb les arrels quan es talla l’arbre. 2. Tronc de l'arbre. 3. Persona o persones més vella d'una família, d'una estirp. 4. La part més baixa, de forma cilíndrica, del paller o garbera. 5. L'extrem oposat a la punta d'una agulla canyissera. 6. Persona curta d'enteniment.
1. Cremar exteriorment, superficialment i parcialment una cosa. 2. Fer enfadar, enutjar.
1. Cremat superficialment. 2. Rajola ordinària de fang per a cobrir l'entabacat o espai entre les bigues del sostre. 3. Mig embriac. 4. Dibuixos grabats en foc sobre fusta. 5. Porció inferior de l'arròs de la paella o del perol, una miqueta cremat però mengívol. 6. Enfadat, enutjat.
Senyal de cosa cremada superficialment. Fer [una cosa] pudor de socarrim: Fer sospitar que no és com cal; fer mala espina.
Socarrar; especialment, socarrar el pèl o el plomissol d'un animal abans de coure'l.
Part de la cama o del braç oposades respectivament al genoll o al colze, anomenada en llenguatge específic "buit popliti"
Conjunt de trossets de verdura (alls, ceba, julivert, etc.) que se sofregeixen per a servir de salsa o condiment a un guisat.
1. Que suporta bé o pacientment els sofriments. 2. Que és (una tela, un color o un material) molt resistent a l'ús, que no s'embruta, que no perd, que no deixa o que no es fa malbé.
1. Quantitat de fruit caigut al peu d'un arbre després d'una forta ventada o d'una sacsada. 2. Part de terreny baix, de terra grossa, que conté depòsits de materials procedents del pas de l'aigua. 3. Solatge. Matèria que un líquid porta en suspensió i queda depositada per sedimentació en el fons del recipient que el conté.
Fonaments. Estructura soterrada que servix per a transmetre al terreny el pes de les construccions.
1. Cobrir parcialment (un cos) amb un altre. 2. Seguir-se, dos o més situacions o elements, encavalcant-se parcialment.
Dissimulat; que obra de manera mig amagada o enganyosa.
1. Substància que es diposita al fons d’un recipient per sedimentació de les partícules que un líquid porta en suspensió. 2. Residus de menjar que queden al sòl de l'olla o de la cassola. 3. Residus de gra o de fruits que queden al sòl de la sitja o graner, del sac, etc. 4. Quantitat de gra o de fruits que el senyor feudal es reservava com a tribut damunt la collita. 5. Reminiscències o residus de cosa moral o sentimental.
1. Cavitat llarguera produïda per l'arada a la superfície de la terra. 2. Cavitat llarguera produïda en una superfície qualsevol. 3. Línia o senyal llarguer com el que deixa una nau en navegar, un llamp o cos lluminós que travessa el cel, etc.
Solana. 1. Claror i ardor directa del sol. 2. Part d'una muntanya o d'una vall situada cara a migdia, on pega més el sol.
1. Solejada. Insolació, claror i ardor directa del sol. 2. Acció d'assolellar o assolellar-se, exposar alguna cosa als raigs del sol. 3. Insolació. Malestar o malaltia causada per una exposició excessiva als rajos del sol i que en grau avançat pot causar una gran febra, cefalàlgia, vertígens, deliris i fins i tot el coma.
1. Biga horitzontal que clou per dalt un portal o finestra. 2. Post o estora que forma el fons del carro, per damunt del bossat, tapant-lo
Coses que no interessen o que entrebanquen, que dificulten l'acció. Posar en solfa (a algú): a.- Sotmetre'l a la conducta que es considera correcta. b.-Malparlar-ne, fer-ne comentaris jocosos. c.- Preparar-la, disposar-la.
1. Brutícia humida; matèria líquida o fangosa clara que embruta. 2. Part d’un aliment que no s’aprofita. 3. Lloc tancat per als porcs, porcells i truges. 4. Solatge, cul que queda d’un líquid en un recipient. 5. Residus de gra i polseguera que queden damunt de l'era després de ventar. 6. Fulles despreses de la llenya abans de ficar-la dins del forn. 7. Lloc brut i pudent.
Embrutar. 1. Fer brut (a algú o alguna cosa). 2. Tacar (l'ànima, la noblesa o la fama) amb vicis o accions indignes. 3. Agafar, un assumpte, un mal aspecte. 4. Actuar, una persona, sense escrúpols en un assumpte, obtindre un interés o un lucre indegut. 5. Embrutar-se defecant.
1. Enderroc; caiguda de paret, de terra, d'un edifici. 2. Derrota, fracàs, crisi.
1. Desfer-se i caure una massa de terra, de pedres, un mur, un edifici, etc. 2. Apedaçar. Refer amb l'agulla el teixit d'una tela foradada o esclarida, imitant el teixit original. 3. Coure amb poc de suc i a foc lent fins que l'aliment quede ben cuit. 4. Torrar-se un menjar fins que no li quede suc. 5. Consumir, gastar, fer malbé. 6. Extenuar-se, demacrar-se.
1. Acció de soltar, de posar en llibertat. 2. Acció d'absoldre, de deslligar d'una culpa, d'una obligació. 3. Acció i efecte de resoldre, de desfer una dificultat, d'aclarir un problema. 4. Acció de resoldre, de decidir. 5. Adaptació a la raó, al seny, a la manera com cal fer les coses. 6. Fet de soltar els coloms per a veure quin s'emporta la femella.
Atent a servir o a complaure; delerós de fer coses útils
1. Que té poca profunditat, superficial. 2. Massa superficial. 3. Cim, part superior d'una muntanya o d'un arbre.
1. Càrrega d’un animal de bast, equivalent a tres quintars. 2. Part alta d'una muntanya, des d'on es veu molta terra.
1. Femella de l'ase, que s'explota com a reproductora i com a animal de bast.. 2. Dona grossera o molt curta d'enteniment.