Sicló. 1. Animal que té un sol testicle. 2. Animal que té algun altre defecte de conformació del testicles que el fa infecund. 3. Que té (un mascle oví) els testicles en el ventre i no ixen a l'exterior.
1. Gos, en llenguatge familiar, especialment si és xicotet i no és de raça. 2. Gossera, peresa. Tindre xitxo: Tenir mandra, en llenguatge infantil.
1. Crits d'ocells. 2. Onomatopeia de la remor inintel·ligible d'una conversa tinguda en veu molt baixa, per tal que els del voltant no puguin sentir el que hom diu. Estar de xiu-xiu: Parlar, dos o més persones, en veu baixa o en secret. 3. Soroll de cosa que es fregeix o es crema. 4. Soroll que fa el vent o algú o alguna cosa que xiula, etc.
1. Acció de xiular. er un so agut o una sèrie de sons musicals expel·lint amb força l'aire amb els llavis contrets, o bé amb l'ajuda dels dits. 2. Xiulet. Instrument xicotet de vent que produïx un so estrident i agut, molt usat pels agents de trànsit i pels àrbitres per a cridar l'atenció o donar ordes.
1. Fer xiu-xiu. Parlar en veu molt baixa o a l'orella d'algú. 2. Dir (alguna cosa) en veu molt baixa o a l'orella d'algú. 3. Fer, una cosa, una remor sorda i tenuíssima.
Desordre sorollós; estrèpit, soroll fort però confús de gent que parla o crida, de coses que cauen o es mouen violentament.
1. Instrument per a foradar, molt usat en els tallers, i especialment a bord dels vaixells, per a fer forats en llocs poc accessibles de peces metàl·liques. 2. Persona molt xerradora.
1. Carn picada. 2. Esquer. Menjar o artifici que s'utilitza per a atraure els animals, especialment les aus i els peixos. 3. Fer xitxines: Reduir a trossos. una cosa. 4. Fer xitxines (a algú): Apretunyar-lo. 5. Fer xitxines (d'algú): Maltractar-lo, abusar d'ell.
1. Closca del cap. 2. Enteniment, seny. 3. Pelat. Acció de xollar. Tallar arran el pèl o la llana.
1. Mullar intensament una cosa, fins a deixar-la penetrada del líquid. 2. Mullar amb un drap o altra cosa penetrada d'un líquid.
Completament banyat, amb els vestits amerats. Banyat de manera que el líquid penetra completament, absorvint la major quantitat possible de líquid.
1. Eixir, un líquid, d'un orifici, d'un tub, etc., formant raig o doll. 2. Traure aigua, un recipient o un canó, de manera que forme un xorro. 3. Recuperar les xarxes per traure el peix que s'hi ha agafat.
Gotera o raig que cau per una canal, per un forat del teulat, etc.
1. Cabrit des del seu naixement fins que deixa de mamar. 2. Clot o badall que causa en una cosa sòlida el colp d'un cos estrany més dur que aquella. 3. Colp que peguen els xiquets amb el ferro de la trompa en el cap d'una altra trompa.
Xuplar. 1. Atreure per aspiració a dins la boca el contingut d'una cosa, especialment un líquid. 2. Atreure i encloure dins si mateix una cosa. 3. Sucar, abeurar una cosa ficant-la dins un líquid. 4. Humitejar (alguna cosa) amb saliva, bé introduint-se-la en la boca, o bé passant-li la llengua. 5. Extraure un animal (la sang d'un altre animal, el líquid d'una planta). 6. Atraure i engolir.
1. Tubercle dolç, gros com un cigronet, produït per una planta de l'espècie Cyperus esculentus i que es menja eixut o bé s'empra per a preparar orxata. 2. Bufetada, galtada o altre cop violent donat amb la mà. 3. Ventositat sense soroll. 4. Mentida. 5. Penis. Òrgan extern de l'aparell genital masculí. 6. Callar. No dir ni xufa: No dir res. 7. Embriaguesa. 8. Ignorant. No saber ni xufa
1. Llança curta o bastó acabat en punta que solien dur els vigilants nocturns de les ciutats. 2. Sussú. Pastís de forma més o menys cilíndrica farcit de crema, fregit i recobert amb sucre.
1. Costella de porc, de corder, de cabra o de boví, amb una porció de carn adherida, que es menja fregida o torrada. 2. Cansalada. Part grassa del porc, situada entre la pell i la carn. 3. Apunts que es duen amagats per a consultar-los dissimuladament en un examen. 4. Molt costa, la xulla de recosta; S'usa per a indicar que les coses bones costen molt d'obtindre.
1. Traspuar; entrar o sortir un líquid pels porus o trencs molt prims d'un cos. 2. Beure a morro, aplicant els llavis al broc o vora del dipòsit de líquid. 3. Xuclar, aspirar un fluid aplicant el recipient o dipòsit a la boca. 4. Beure, sobretot líquids alcohòlics.
Objecte generalment de silicona, cautxú o goma, en forma de mugró que es posa a la boca dels infants de pit perquè el xuplen.
Instrument compost d'un garrot que a un cap duu una llendera o una tira de cuiro i serveix per a pegar a les bèsties o per a incitar-les a caminar fent petar la corretja o corda.
1. Pertanyent a la part de l'antic Regne de València on parlen aragonès o murcià. 2. Treballador estacional que parla foraster; treballador de baixa condició. 3. Moltó o ovella que té les cames i el cap coberts de pèl gruixut, curt i rígid, i que té la llana més curta i grossera que la del bestiar transhumant. 4. Peça de pasta de bunyol de forma molt llarguera. 5. Xamba, sort.
1. Persona tossuda. 2. Joc popular infantil, d'agilitat i de resistència, jugat entre dos bàndols, generalment de tres a sis components, en què els jugadors d'un dels equips s'aponen i els de l'altre equip els salten i es van posant damunt.
Recipient de terrissa que serveix per a refrescar l’aigua. (Es diu a Morella)
Fullaca seca dels arbres de bosc, sobretot dels pins i roures.
1. Onomatopeia del crit de l'òliba, el mussol i altres aus nocturnes. 2. Interjecció per a demanar o imposar silenci. No dir ni xut (o ni xut ni mut, o ni xut ni mut ni carabassut): No dir res, no intervindre en la conversació.
1. Interès ardent i actiu en favor d'una persona o d'una idea, d'una causa, etc.; cura eficaç que hom posa en el compliment de les seves obligacions. 2. Apetit sexual en els irracionals. 3. Gelosia. Enveja de les coses que un altre té o de l'èxit que aconseguix.
1. Zig-zag. Línia trencada en forma que recorda la Z. 2. Peça amb els perfils trenats en forma d'angles aguts que toquen la vora de l'escut o d'una altra peça.
1. Cogula, jull, gramínia que creix dins els camps de cereals i perjudica la creixença d'aquests. 2. Discòrdia posada entre persones que estaven o vivien en harmonia. Clavar [o sembrar] zitzania.
Onomatopeia d'una bonior, d'una remor sorda i contínua, com el brunzit d'alguns insectes, la remor d'una multitud de persones, etc.
Oscil·lació del zumzeig. Moviment alternatiu i repetit de pujada i baixada, com el de les ones, d’una cosa que fimbra.
1. Moviment alternatiu i repetit de pujada i baixada, com el de les ones o d'un objecte que vibra. 2. Remor sorda i continuada que mou un abell, una multitud de persones, etc.