Atrotinat, destarifat. Mancat de seny i discreció; que fa les coses sense pensar-les bé, inconsideradament
Distància que hi ha entre l'extrem del dit polze i el del dit índex posats tan separats com sia possible. [aprox. 13,5 cm]
1. Que li agrada molt eixir de casa. 2. Portella que dóna sortida a la teulada
Munyir. Llevar les fulles o fruits [olives] d'un arbre agafant les branques amb la mà i resseguint-les cap avall
Operació de traure l'aigua de l'arrossar per a calcinar o birbar el terreny i matar la brossa o els insectes
Torcamans. Eixugador. Drap que serveix per a eixugar plats, gots i altres utensilis
1. Emportar-se la humitat, el líquid que cobreix una cosa o hi està contingut. 2. Llevar la pols, la brutor que cobreix un objecte, passant-hi un drap o altra cosa per netejar-lo. 3. Perdre la humitat, especialment per evaporació. 4. Buidar [un recipient] del líquid que conté. 5. Escórrer [o perdre] totalment la llet +una vaca, ovella, etc.
1. Privat de l'aigua o altre líquid que ho cobria o que hi estava contingut, o que deuria estar-hi. 2. Magre, escàs de carn. 3. Tot sol, sense res que li doni sabor o atractiu. Pa eixut: pa tot sol, sense companatge. 4. Curt de paraules o d'expressió; que parla o es manifesta poc. 5. Sequedat en la terra per falta de pluja
Conjunt de dues peces de goma o d'altra matèria elàstica, combinades de manera que passant per damunt les espatlles es subjecten per llurs extrems als botons de la part anterior i posterior de la colga dels pantalons i serveixen per a sostenir aquests i evitar que baixin
1. Embadalit mirant una cosa. 2. Captivat, enamorat d’una persona
1. Suspendre l'ànim en la contemplació d'una cosa. 2. Quedar amb l'ànim suspès en la contemplació d'alguna cosa
1. Omplir-se la terra de tolls d’aigua. 2 Amerar-se la terra
Embadalir-se. Quedar-se absort en la contemplació d’alguna cosa. Distreure’s d’allò que es fa i quedar-se bocabadat, amb l’ànim suspès, per a qualsevol ximpleria
1. Llevar l'apetit, carregar l'estómac, un aliment, per l'excés de dolçor, de greix o d'espessor. 2. Molestar o cansar, una cosa, per l'excés d'artifici o la insistència. Cobrir [alguna superfície], el baf, llevant-li la brillantor o la nitidesa
1. Privat d'apetit per l'excés de menjar dolç o greixós. 2. Que està (una superfície polimentada) coberta de baf. 3. Satisfet de si mateix, presumit.
1. Volum d'una cosa, especialment quan és desmesurat o desproporcionat amb la densitat de l'objecte. 2. Cosa o munt de coses de gran volum
Paraula, frase o locució difícil de pronunciar i que sol proposar-se com a joc, travallengua
1. Cosir provisionalment amb punts llargs la roba, pell, etc., per indicar la forma en què ha de cosir-se definitivament. 2. Projectar, preparar [una cosa sense acabar-la].
1. Envestida. Cop que dóna l'onada contra les roques, contra una nau, etc. 2. Envestida, atac violent
Guarnir o revestir de boga a una cadira o a un altre seient
Que té tendència a armar embolics. Que té el costum d'enredar les coses donant explicacions innecessàries o enganyoses
1. Embrollar, complicar. 2. Ficar a algú en assumptes o negocis compromesos o perillosos. 3. Enfarfollar-se. Entrebancar-se parlant. Dir coses sense solta, embolicades.
1. Untar o embrutar amb fema d’animal [bonyigos]. 2. Fer una cosa de pressa i malament
Mig adormit; carregat del cap, que no s'adona bé de les sensacions ni de les idees
1. Calfar el cap [a algú] [amb alguna cosa] perquè la faça. 2. Ficar zitzània, mal, punxar. Induir [a algú] a tindre mala opinió d'una altra persona. Amotinar. Provocar [a algú] de paraula o d'obra per a fer-lo enfadar o produir-li una determinada reacció
1. Omplir de manera compacta, especialment posant-la tibant. 2. Menjar fora mida; omplir de menjar excessiu. 3. Inflar; augmentar de volum alguna cosa
1. Embolic, complicació, enrevessament, d'un assumpte, una qüestió, etc. 2. Engany. Persona mentidera o embolicaire. 3. Engany, acció embullosa, especialment en el joc
1. Ennuvolar-se. 2. Embriagar-se. 3. Embullar-se, posar-se en situació difícil un assumpte
Desbaratafestes. Persona que interromp inoportunament una festa, una reunió o una activitat
1. Fartó. Que acostuma menjar molt i no engreixa proporcionadament. 2. Tartamut-uda. Que parla amb repeticions i interrupcions involuntàries
1. Fer molts cèntims, especialment de manera poc honrada. 2. Guanyar diners en un negoci o en un joc
Que està excessivament vinculat a la mare, que no sap estar sense la mare
Dir coses que no són veritat, que no cal dir o que no tenen solta ni volta; ficar-se en afers comprometedors o inconvenients
1. Embrutar d’un líquid espès o de pasta clara; d'una viscositat enganxosa. 2. Pegar una passada d’algeps o de mescla amb el palustre [paleta triangular que gasten els obrers] a una paret. 3. Pegar una passada de cal a la paret per emblanquinar-la. 4. Embolicar i marejar en un afer
Empantanada. Aturat, impedit d'avançar o d'obrar
Engolir-se: 1. Menjar àvidament i abundantment. Fer arribar quelcom a l’estómac sense mastegar. 2. Creure's amb facilitat alguna cosa. 3. Callar, una persona allò que hauria volgut dir. 4. Suportar un dany, una ofensa o una contrarietat
1. Empalustrar. Embrutar, especialment amb una substància pastosa o viscosa, o amb un tint. 2. Fer les coses malament, d'una manera grollera
1. Cobert de pedra. Paviment de pedres. 2. Ple, farcit. 3. Plat d’arròs i fesols típic de la Vall d’Uixó [Castelló]. “Empedrao”
Idear, imaginar-se, forjar una cosa [projecte, mentida, contarella, etc.]
Que malalteja, indispost. Estar empiocat [o pioc]: No trobar-se prou bé, sentir-se un xic malalt
1. Ajuntar les potes dels conills caçats per poder-los dur o tenir penjats. 2. Enllaçar dues cordes o altres coses per llurs caps o extrems
Empindongat-ada. Que va molt mudat o excessivament arreglat amb vestits i abillaments elegants, que facen goig
Rompre la terra. Fer la primera llaurada d’un camp a l'octubre
1. Ficar dins un lloc estret; fer caber. 2. Encabotar-se, entossudir-se
Agafar una mania. Entossudir-se, agafar una idea forta, obstinar-se
1. Fer anar la pilota o altra cosa a un lloc d'on no és fàcil de recobrar, com és ara dalt una teulada, dins una finestra tancada, etc. 2. Caure, una cosa, en un lloc alt on queda retinguda, fora de l'abast
Perdre l'alè, ofegar-se per excés de rialles o de plorar
1. Exercir [sobre algú o alguna cosa] arts de màgia. 2. Atraure irresistiblement, fascinar. 3. Agradar molt. 4. Quedar-se immòbil contemplant una cosa, distraure's. 5. Entretindre's excessivament, perdre temps. 6. Descuidar-se, deixar de prestar l'atenció deguda
Efecte produït per arts màgiques i que pretenen alterar la realitat
1. Fer mal de cap. 2. Fer mal de cap a força de parlar o de fer veure coses que preocupen. 3. Encaparrar-se. Capficar-se, preocupar-se molt
1. Cobrir-se, el cel, de núvols foscs de pluja. 2. Ensopir-se un malalt
Capritxós. Que té sovint capritxos o actua per capritx. 2. Mal caràcter. Que fàcilment s'encara, que agafa idees fortes o desitjos insistents
1. Posar dues persones cara per cara, i fer-les parlar per aclarir la veritat d'un fet. 2. Girar-se de cara a un, per parlar-li, i especialment en forma agressiva o poc amistosa. 3. Hipotecar; garantir amb béns immobles. 4. Cobrir un dolç de merenga. 5. Predisposar favorablement. 6. Agafar un desig intens
1. Rígid, faltat de flexibilitat. Persona que no pot fer un moviment o un gest que li és habitual. 2. Artificiós o poc natural, pompós
1. Produir carn nova, una ferida. 2. Personificar o representar [un concepte abstracte, una idea]. 3. En la religió cristiana, fer-se, Déu, home en la persona de Jesucrist
1. Fer que [un assumpte, una empresa o una persona] agafen el camí correcte o adequat. Fer anar avant, fer prosperar
Adquirir, una cosa flexible, un cert grau de rigidesa Especialment s’aplica en aturar-se un vell d'envellir visiblement, com si quedés estacionat en l'edat
1. Posar un capell o altre cobrecap molt endins, fins a molt avall del cap. 2. Posar-se dins el cap una idea fixa; obstinar-se. 3. Ficar idees falses, equivocades o extravagants. 4. Ficar dins el cap; fer aprendre. 5. Travar-se el projectil d'una arma de foc en disparar-la, i quedar dins el canó.
1. Ficar-se [un animal] dins d'un cau. 2. Tancar-se, amagar-se dins un lloc reclòs
Ofuscar-se. Privar-se de la raó a conseqüència d'un sentiment o passió
1. Encesa; conjunt de ciris o altres coses enceses. 2. Objecte fàcilment combustible i destinat a encendre altres objectes. 3. Cadascuna de les llenques primes que es desprenen de la fusta en planejar-la amb el ribot o garlopa
Peça gran de tela resistent i impermeable, que es posa en el carro per depositar-hi la verema, sota les oliveres quan s’escarren les olives, etc.
1. Començar a gastar una cosa llevant-ne un tros. 2. Començar [una acció, la realització d'una cosa, un moviment, un assumpte, una feina] de certa durada. 3. Llevar un tros de la pell o coberta exterior a un cos, i especialment a una persona o animal
1. Captivar [a algú] per un atractiu poderós [de bellesa, amor, gràcia]. 2. Embruixar; sotmetre algú o alguna cosa a una acció màgica dominadora
1. Introduir [una cosa o una part d'una cosa] dins d'una altra, de manera que quedi fortament fixada. 2. Quedar [ una part del cos], atrapat en una porta, en una màquina o en un altre lloc. 3. Bloquejar-se, el mecanisme d’un motor, una porta o una altra cosa. 4. Enganyar, fer qualcú víctima d'engany
1 Endossar. Encarregar o traslladar a un altre [una càrrega, una cosa molesta, un faena difícil]. 2. Enganyar amb bones paraules
1. Encarregar a algú que faça o s’ocupi [alguna cosa]. 2. Confiar-se a algú, buscant la seua protecció o empara. 3. Demanar a algú que porti o que elabori [alguna cosa]. 4. Contagiar, apegar [una malaltia]
Incomodar, molestar. 2. Enfadar-se. Afectar desagradablement
1. Adolorit. 2. Perdre, els músculs, l'hàbit del moviment, per haver mantingut els membres en repòs excessiu o en mala postura
1. Inclinar-se una cosa, i especialment un carruatge, cap a la part de darrera. 2. Posar en situació de no poder recular més. 3. Perdre en la conversa la capacitat de respondre, no saber què contestar. 4. Empantanar-se, aturar-se un negoci o assumpte. 5. Obstinar-se a no accedir a un desig o a una pretensió, negar-se a arribar a un acord. 6. Endarrerir-se econòmicament, contraure deutes
1. Compondre, arreglar. 2. Fer que [algú o alguna cosa] vaja per bon camí
1. Infectar-se, apostemar-se o inflamar-se, una ferida, una llaga o una altra part danyada del cos. 2. Irritar, indignar
1. Moble o utensili trencat o inútil. 2. Embolics, romanços, cosa que molesta o preocupa inútilment
1. Llançar [un tir, un colp, un objecte] contra algú. 2. Afluixar. amollar [diners]. 3. Endossar. Encarregar o traslladar a un altre [una càrrega, una cosa molesta, un faena difícil]. 4. Donar com a bona [alguna cosa roïna]
1. Omplir o carregar massa, especialment d'ornaments, d'accessoris. 2. Es diu quan una persona du tanta roba que no es pot menejar bé
1. Entrebancar-se parlant. 2. Dir coses sense solta, embolicades
Embadalit, encantat. Persona que queda aturada i admirada veient quelcom
1. Sentir-se atret sexualment de forma obsessiva per una dona. 2. Embadalir-se a causa d'una dona
1. Agafar tot dret [un camí]. 2. Dirigir-se directament cap a un punt, en una direcció determinada. 3. Pujar, una planta, arrapant-se pel tronc d'un arbre o per una paret. 4. Pujar, especialment ajudant-se amb les mans i els peus. 5. Irritar-se molt
Entreteixit de cordes o fils per a caçar caderneres, passerells i altres fringíl·lids utilitzats per al cant, una pràctica "de gran tradició en el territori valencià
1. Indigestió; empatx produït per excés de menjar o per aliments mal païts. 2. Cansament o saturació deguts a algun excés o a la insistència amb què es presenta alguna cosa. 3. Pena amagada. 4. Trencar l'enfit: Curar la indigestió per mitjà de diverses operacions de mesura realitzades amb un mocador alhora que es resa una oració secreta transmesa un Dijous Sant
1. Ofegar, privar d'airejament per excés de persones o coses acumulades o per escassesa de lloc. 2. Estar, una persona, massa temps dins de casa
1. Fer-se o tornar-se fosc. 2. Fer-se de nit. 3. Perdre l'agudesa a un sentit, a una facultat cognoscitiva
Ficar-se en una acció que absorbeix molt l'atenció, com la lectura, una disputa, un problema difícil, etc.
1. Donar excessiva importància a alguna cosa, fer-li massa cas. 2. Obstinar-se, encabotar-se