Romanalles d'una cosa que resten dins el recipient que la contenia
Quantitat d’una substància alimentària, medicinal, etc., que cap en una cullereta.
1. Cullera grossa, en què la part concavada és sovint hemisfèrica, que es fa servir per a repartir, a taula, la sopa, un suc, etc. 2. Larva aquàtica dels amfibis anurs, que es diferencia de l'animal adult principalment per tindre cua, faltar-li les potes i respirar per brànquies. 3. Joc infantil que es juga quan fa sol o bé a la claror de la lluna o dels fanals, en què el jugador que paga ha de xafar el cap de l'ombra d'un altre jugador. 4. Haver-se engolit el cullerot: Actuar estirat
1. Recipient sobre el qual es trepitja el raïm i on el most es transforma en vi. 2. Instal·lació on s'elabora el vi. 3. Espai subterrani, a manera d'habitació, on es guarden les olives o el gra. 4. Conducte estret, de forma cònica o cilíndrica, per on va l'aigua a la roda o a la turbina d'un molí d'aigua.
1. Endreçat, que fa les coses amb orde i netedat, així com cal. 2. Net, lliure d'impureses
Dèria, idea fixa que mena o incita persistentment a fer alguna cosa.
1. Gossada. Conjunt de gossos, especialment quan cacen junts. 2. Grup de caçadors, que normalment són amics i es reuneixen per anar de caça. Aquests tenen una caseta a la muntanya i van a passar-hi els caps de setmana que està oberta la veda. Tots solen anar equipats, amb escopeta, cartutxos, motxilla i amb els gossos de cada caçador
1. Acaramullat -ada. Ple a vessar. 2. Caramull. Porció d'una substància que sobreïx del recipient que la conté.
Cosquerelles. Pessigolles. Sensació espasmòdica, acompanyada de convulsió i de rialles, produïda per un contacte superficial i voluble a certes parts del cos, especialment a les plantes dels peus, a les aixelles o a la part anterior del coll.
Manifasser, que es vol ficar en tots els assumptes sense tenir-ne necessitat
Paraula usada per a referir-se a algú o alguna cosa que no es vol o no es pot mencionar d’una manera determinada. S'usen com a pronoms, com a substantius [comuns i propis], com a adjectius, com a adverbis i com a verbs, segons la categoria gramatical del mot o mots que aquestes paraules indeterminades substitueixen
Paraula usada per a referir-se a algú o alguna cosa que no es vol o no es pot mencionar d’una manera determinada
1. De dalt d'una cosa a baix, a terra. 2. Pertorbació profunda o succés calamitós que canvia completament l'orde de les coses, que produïx ruïnes i desastres. 3. Gran escàndol, baralles i discussions.
1. Últim període de la duració d'una cosa. 2. Postres. Fruita, dolços o altres aliments que es prenen en acabar les menjades
Vulgarisme. Forma usada en lloc de fins i que indica el terme al qual arriba el moviment o l'acció
1. Dit de la mà. 2. Home astut, molt enginyós per a aprofitar-se dels altres
1. Anar, moure's, d'un punt a un altre de més baix. 2. Recórrer de dalt a baix. 3. Portar de dalt a baix. 4. Descendir
1. Peça de roba o d'un altre material més resistent que cobrix la part de davant del cos per a resguardar el vestit. 2. Bata amb mànegues, de teixit prim i comú, que duen els infants i alguns homes damunt llurs vestits per no embrutar-se
1. Aparell usat per a debanar fils, cordes o altres materials flexibles. 2. Aparell giratori sobre el qual es debana una madeixa. 3. Dona que debana
Anar prenent el fil d'una troca o madeixa i enrotllar-lo formant un cabdell, omplint un rodet, etc.
1. Desajust entre dos coses. Decalatge entre el projecte urbanístic i el ritme de les obres. 2. Desplaçament en el temps o en l'espai. 3. Desplaçament de tots els elements d'una cadena en direcció a un dels extrems.
1. Decor. Correcció, elevació, en les maneres, en el comportament d’algú, que correspon a la seva condició social, a les seves responsabilitats.
Laberint. Lloc tancat format artificiosament per passadissos intricats, que fan difícil trobar-ne l'eixida.
Degotim. 1. Líquid que goteja. 2. Allò que es dóna o es rep en petites quantitats i de manera intermitent.
1. Efecte persistent d'una cosa que ha cessat. 2. Regust o sabor que deixa un menjar o una beguda. 3. Inflexió especial del llenguatge segons els individus, els pobles o l'estat anímic de qui parla. 4. Particularitat en la manera d'executar alguna cosa, que traïx hàbits o costums.
1. Donació singular d’un o més drets o coses, ordenada en disposició testamentària. 2. Allò que una generació transmet a una altra, llegat. 3. [usat generalment en plural] Deixalla. Allò que es deixa de banda perquè ja no es pot aprofitar o ha deixat d'usar-se.
Qualitat de deixat (que no posa cura en les coses pròpies, descurós, negligent).
1. Allò que es deixa de banda perquè ja no es pot aprofitar o ha deixat d'usar-se. 2. Allò que queda en el plat després de menjar, com ara ossos, pells o trossos de menjar no aprofitats. 3. Seqüela, ròssec.
1. Dissoldre [un sòlid] per mitjà d'un líquid. 2. Remenar un ou per fer truita. 3. Perdre força o consistència, una obra literària, una actuació, una conferència
1. Fer sortir d’un estat d’ensopiment. 2. Despertar, espavilar, fer sortir d’un estat d’indolència, de peresa.
1. Acció de dejunar. No prendre aliments o prendre'n en molt poca quantitat durant un temps determinat. 2. Privació voluntària d'aliment per motius ascètics o religiosos. 3. Abstinència de carn. 4. Falta, privació. 5. Vaga de fam. Mitjà de lluita no violenta que consistix en la pràctica del dejuni voluntari, si cal fins a la inanició, per a aconseguir la satisfacció d'unes reivindicacions.
1. Patir deler per alguna cosa. 2. Anhelar, desitjar ardentment.
Que té deler, ple de deler. Desig vehement. Passió que es posa en una acció.
1. Cos que té la propietat de desagregar-se i tornar-se líquid en absorbir la humitat de l’aire. D’aquesta propietat se’n diu deliqüescència. 2. Vague, difús, evanescent.
1. Esborrar; destruir totalment. 2. Consumir-se de desig ardent. 3. Desitjar intensament, vehementment
1. Estar intranquil. 2. Ser afectat per un desig vehement.
1. Tribut que consistia en la desena part de fruits, de rendes o de beneficis. 2. Impost que es pagava a l'Església per al manteniment del clero i dels edificis religiosos, i que consistia en un deu per cent sobre els productes de la terra
1.- Desena. Grup de deu unitats.. 2. Cada una de les parts en què es divideix el rosari, composta d'un parenostre, deu avemaries i un glòria. 3. Gra de rosaris més gros que els corresponents a les avemaries, i que serveix per a comptar els gloriapatris. 4. Muntó de deu gavelles que arrepleguen els eixarmentadors. 5. Tanda, grup de persones o d'animals que fan un treball. 6. Part de les deu en què es pot dividir un terme
Infecció vírica, epidèmica i contagiosa, que produeix febre, dolors articulars i musculars, inflamació dels ganglis limfàtics i erupció ocasional de la pell. 2. Delicadesa afectada o menyspreu fingit
1. Proporcionar, posar a la disposició d'algú. 2. Treure el parament d'una cosa. Normalment la fem servir per referir-nos a la taula i concretament per a menjar: a) Desparar la taula: desguarnir la taula dels utensilis necessaris per a menjar. b) Desparar l'altar: llevar-li els paraments que l'adornen en les funcions solemnes, principalment en les de Setmana Santa.
Idea fixa que incita persistentment a fer alguna cosa i que condiciona el seu comportament
1. Abandonat; deixat anar. Especialment: Abandonat per vell o inservible. 2. Cansat, esgotat
1. Desllomar, baldar. 2. Posar malament una cosa trencant-li els petges o peces de sosteniment, fent-li perdre allò que li dóna estabilitat o bona presència
1. Desmesurat; que excedeix tota mesura. 2. Molt excitat; fora de si. 3. Propi d'una persona boja
Mancat d'amor, d'afecció; que obra sense delit, de mala gana
Guardar. 1. Posar en lloc segur (alguna cosa) mentre no s'haja d'usar. 2. Gravar (una informació) en un suport adequat, generalment per a donar-li un caràcter definitiu o per raons de seguretat.
No avingut, malavingut. Cadascuna de les persones que no s’entén amb les altres, que no hi està d’acord.
1. Destruir l'ajust o la connexió de les peces de què es compon (un mecanisme o un objecte armat). 2. Desbaratar (un propòsit). 3. Desfer (una nau, un vehicle o un aparell) per a aprofitar-ne les parts que poden ser útils. 4. Perdre el trellat, trastornar-se.
1. Posar en desordre. 2. Desfer, tirar per terra les coses coordinades cap a un fi. 3. Produir greus trastorns en el funcionament [d'un òrgan, etc]. 4. Posar en confusió, derrotar. 5. Descompondre [un mecanisme]. 6. Fer perdre la fe, els bons costums o altres valors morals. 7. Dir o fer desbarats o coses fora de raó o regla. 8. Descompassar-se, parlar o obrar fora de raó
1. Desordenat; posat en desordre. 2. Derrotat; posat en fuita desordenada. 3. Pervertit; que ha perdut els bons costums, la fe o altres valors morals
1. Perdre la moderació. Dir inconveniències o disbarats. 2. Dislocar les barres [mandíbules] a una persona o animal
1. Deixar anar bruscament, descarregar, allò que hom porta dins. 2. Rebentar, trencar a colps.
1. Perdre, un líquid, la força, el gas o l'olor [especialment a un vi o licor espirituós]. 2. Alleujar l'ànim donant eixida a un sentiment, satisfent un desig contingut
1. Atrotinat-ada. Que actua sense reflexió, amb pressa, sense mirar el que fa. 2. Que diu bestieses o les fa
1. Trencar el cap [a algú]. Ferir qualcú en el cap, produir una contusió al cap. 2. Fer un dany molt greu [a algú o a alguna part del cos]. 3. Perjudicar greument
1. Trencar una cosa llevant-li el cantell o cantells [normalment de terrissa I especialment la vora]. 2. Llevar una part (d'una quantitat exacta o d'un nombre que es considera complet). 3. Dir més coses de les que caldria
1. Separar la carn de l'os. 2. Perdre la carn; aflaquir-se molt. 3. Llevar la terra als bancals, a la muntanya, a qualsevol terreny, deixant predominar les pedres
Despartir. Separar, especialment dos o més persones que es barallen agafades.
1. Desencaixar, treure del seu lloc un os o altra peça que estava unida i articulada amb altres. Luxació. 2. Desencaixar les juntures, les peces que componen [un tot]
1. Fet sense posar-hi la cura deguda, que no guarda la cura deguda.
Persona altiva i antipàtica, que menysprea els altres
1. Desposseir (a algú) de tots els diners que porta o que té. 2. Consumir completament, algú, els diners que porta o que posseïx. 3. Gastar molts diners.
1. Negar, dir el contrari d' allò que diu un altre, desmentir. 2. Dir el contrari d'allò que abans s'havia dit. 3. Tornar arrere la paraula donada en promeses, contractes, coses convingudes abans. 4. Refusar, no acceptar de fer una cosa. 5. En gran abundància, en quantitat extraordinària. A desdir: En abundància
Distreure's, divertir-se, prendre expansió del cos o de l'esperit
Cambra, local, etc., per a posar-hi el que faria nosa en un altre lloc, per a fer-hi el que no vindria bé de fer en un altre lloc, etc.
Esbargir-se o distreure’s per a aclarir el cap, per a descansar d’una faena o situació
Fer cessar d'estar embotit. Desinflar, en tots els sentits
Deslliurar-se d'alguna persona o alguna cosa que impedeix d'obrar o cohibeix, que constituïx una molèstia
Ignorant, que no té esment o advertència d'una cosa. Fer-se el desentès: No donar-se [algú], per al·ludit
1. Despulles; allò de què hom és despullat o desposseït. 2. Allò que resta d’una cosa destruïda.
Disbarat. Cosa feta o dita contra la raó o el sentit comú, fora de propòsit
Neguit. Agitació produïda per un mal físic o moral, per una passió, un desig, etc.
1. Desordre complet, gran confusió. 2. Despropòsit, cosa absurda
Desgel. 1. Fosa de la neu, del glaç, quan la temperatura puja per damunt del punt de congelació. 2. En política, clima de distensió en les relacions entre grans potències.
1. Desfer de gra en gra; treure els grans a una cosa que els conté o que n'és formada. 2. En sentit figurat es diu de esbrinar, adquirir coneixença detallada d'una cosa
1. Desfer de gra en gra; treure els grans a una cosa que els conté o que n'és formada. 2. Esbrinar, adquirir coneixença detallada d'una cosa
1. Desacordar, desballestar. 2. Desgavellar, desbaratar (una acció o un esdeveniment).
1. Desembarassat; que va descarregat i té llibertat de moviments. 2. Deseixit; que obra amb llibertat i sense cohibir-se per vergonya, por, etc.