Persona que anava per les cases estanyant olles, llibrells, ferrades i safates trencades. Era un ofici de carrer. Anava per tot el poble cridant: “¡El estañador y el paragüeroooo!”
1.- Recobrir [un metall] d’una capa d’estany. 2. Parar d’eixir sang d’una ferida
1. Espantall. Espantaocells. Ninot o qualsevol altre objecte que es posa en un jardí o en un camp per a espantar els pardalets. 2. Persona aturada que fa nosa o que no fa el que hauria de fer
1. Eriçar [el pèl d'un animal, les plomes d'una au, etc.]. 2. Manifestar-se ple de satisfacció, d'orgull, de acontentament. 3. Estufar. Enfadar-se visiblement. 4. Fer ocupar més espai [a una cosa] esponjant-la, estovant-la. 5. Augmentar de volum esponjant-se, estovant-se
1. Rellogat -ada . Persona que habita una part de la casa o pis on està un altre com a llogater, al qual aquella paga un lloguer convingut. 2. Masover -era. El qui s'encarrega del conreu d'una finca rústica i de tenir esment a les coses que hi pertanyen
1. Trencar o trencar-se una cosa a trossos; aixafar una cosa a causa d’una topada violenta. 2. Fracassar, una empresa o una manera de pensar, per topar amb algú o alguna cosa que suposa un obstacle insuperable
1. Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l'aigua dins una sèquia o canal. 2. Peça plana i sòlida que es col•loca en la part inferior d'una portalada per a impedir que l'aigua del carrer entre dins de la casa
1. Instrument compost de dues palanques corbades i unides per un eix comú al voltant del qual poden girar, i que, agafades amb les mans per un dels extrems, per l'altre estrenyen fortament una cosa per subjectar-la, arrancar-la, etc. 2. Ferramenta de metall, format per dos braços encreuats que poden girar al voltant d'un eix comú situat en el seu punt d'encreuament, que serveix per a agafar fortament alguna cosa, arrancar-la o tallar-la
Netejar quelcom que és força brut de teranyines o d’altres coses
1. Conjunt de coses esteses o escampades. 2. Conjunt de roba o altres coses posades a estendre perquè s'eixuguin, s'assolellin, s'oregin, etc. 3. Escampada de persones o d'animals morts
1. Senalla o cabàs gran per a transportar o contenir peix o altres coses. 2. Muntó, conjunt de coses apilotades
1. Apilar o disposar mercaderies, provisions, etc., de manera que ocupen el menor lloc possible, especialment tractant-se de la càrrega d'una nau. 2. Col•locar i embalar per al transport. 3. Carregar molt; omplir completament un vehicle, un recipient qualsevol
Destrellat, despropòsit. Dita, acudit, sortida, etc., incongruent, que no ve al cas
Temperar, posar l'aigua en el grau de puresa, de temperatura, etc., que escau per al seu ús
1. Acurtar, llevar una part [d'una cosa sencera]. 2. Netejar el raïm, tallant i apartant els grans més lletjos, els picats o els més madurs, per tal de deixar els que tenen més bona vista
1. Gran quantitat de persones, animals o coses juntes, generalment en moviment o en acció. 2. Esquadra naval. Conjunt de naus. 3. Exèrcit. a. Conjunt de les forces terrestres o aèries d'un Estat. b. Gran unitat de soldats, amb els comandaments corresponents i a les ordes d'un cap superior. c. Conjunt de caps i oficials que constituïxen la jerarquia militar. 4. Manada. En l'escoltisme, unitat formada pels llobatons i les daines
1. Fer perdre els sentits per la violència d'un cop o d'altra activitat excessiva. 2. Fer agafar molta por, espantar
1. Part basta que es separa del lli i del cànem en trencar-los o pentinar-los i que s'aprofiten per a fer-ne un fil de baixa qualitat o cordell. 2. Tela teixida amb aquest fil. 3. Violència física
1. Fet d'estopa. [Estopa: Filaments de rebuig de l'operació de pentinar el lli o el cànem que s'aprofiten per a fer-ne un fil de baixa qualitat o cordell]. 2. Que presenta una textura semblant a la de l'estopa, sec, aspre
en algú
Col•locat en un lloc amb tota comoditat, generalment molt ben assegut i ben ample
1. Extravagant, estrany o desacostumat, excessivament peculiar o original fins a la ridiculesa. 2. Persona mancada de la solvència i formalitat que vol aparentar; que no es mira a complir els seus deures i compromisos. Que està fora del sentit comú en allò que fa o que diu, que es comporta d'una manera estranya, extraordinària
El seu origen ve del nom d'un tipus de ruleta trucada. 1. Comerç il·legal de productes intervinguts per l'Estat, venuts a preus abusius. 2. Mercaderia objecte de comerç il·legal. 3. Operació fraudulenta o de contraban
Regal o present, especialment els diners que es donen el dia de Nadal
Instrument, atuell, eina; objecte de qualsevol mena destinat a un treball o ús determinat
1. Bavorada, bany de vapor. Aplicació de vapor d'aigua calent. 2. Cambra disposada per a prendre banys de vapor. 3. Sufocació produïda per un aire calent i humit
1. Pinzell o granereta que servia per a esquitxar la roba per a planxar-la. 2. Canonet de canya amb què els xiquets, bufant, tiraven aigua a la gent, principalment en temps de carnaval
1. Fer ocupar més espai a una cosa disminuint-ne l'atapeïment. 2. Inflar-se, ocupar més espai fent-se menys atapeït. 3. Esquitxar, llançar un líquid a gotes amb força. 4. Excitar-se molt, d'irritació; enutjar-se visiblement. 5. Inflar-se de vanitat; ostentar orgullosament la satisfacció de si mateix. 6. Rebre o tractar malament qualcú; renyar-lo
1. Rebuf; expiració d'aire per la boca en senyal d'impaciència o d'enuig. 2. Respost aspre i en to de reny. Paraules aspres o desagradables amb què algú acull o es trau de davant algú que s'acosta a parlar-li, que li adreça una demanda o una explicació
1. Lliscar, esmunyir-se. Ser, una superfície, molt llisa, molt greixosa o estar banyada, de manera que dificulta l'estabilitat, l'equilibri o el control de les coses que hi ha damunt. 2. Lliscar i perdre l'equilibri en passar, caminar, córrer, etc., sobre una superfície llisa, mullada, greixosa, etc. 3. Moure's sobre una superfície amb escassa fricció o sense poder-se parar normalment. 4. Caure en una falta moral o faltar a una obligació
Esvarada. Acció o efecte d'esvarar. [Esvarar: Lliscar i perdre l'equilibri en passar, caminar, córrer, etc., sobre una superfície llisa, mullada, greixosa, etc.]
1. Espantat; mancat de serenitat; precipitat per haver perdut l'esma. 2. Que expressa esverament, esglai
Latrina, comú. Dependència concreta d'una casa on les persones es recloïen per a fer en la intimitat més estricta les seues necessitats fisiològiques
Acudit, dita, acció, o ocurrència graciosa i que un diu o fa per divertir i fer riure
Lleuger d'enteniment; que obra lleugerament i sense calcular les conseqüències
1. Infant; persona no més vella de quinze anys. 2. Persona jove, en estat de casar-se; des de l'edat de quinze anys aproximadament fins que es casa. 3. Solter. Que no s'ha casat mai. 4. Persona que aparenta més edat de la que té realment. 5. Servent; criat. 6. Operari que ha passat tot l'aprenentatge del seu ofici, però que encara no n'és mestre
Cabaler. En l'organització tradicional de la família de Catalunya, fill no constituït hereu que rep el seu dret hereditari en una quantitat de diners o en cabal quan es casa o quan moren els pares
Peça de roba molt més llarga que ampla, que serveix per a cenyir el cos per la cintura donant-li dues o més voltes, sia per estrènyer el cos, sia per a subjectar els calçons o altres peces de vestit
Ferramenta constituïda per un mànec que subjecta una fulla corba de ferro acerat tallant o dentada, que s'utilitza per a segar
Peça, generalment de fusta o de metall, amb dos cares que formen un angle diedre molt agut, que s'usa per a falcar, o per a badar o dividir cossos sòlids
1. Ganiveta un poc corba que empren els sabaters i basters per a tallar la sola. 2. Falceta. Falç xicoteta usada per a tallar els sanglots durant la verema, per a tallar herba, per a empeltar
1. Ganivet molt corbat que serveix per a tallar branques d'arbusts. 2. Ganivet encorbat que serveix per a veremar. 3. Falceta. Falç xicoteta usada per a tallar els sanglots durant la verema, per a tallar herba, per a empeltar
Allò que cap en la bossa que es pot fer alçant-se de davant una falda ampla
Barra de ferro vertical proveïda d'un ganxo a cada cap que, al girar sobre el seu eix i encaixar estos ganxos amb una baga o un piu fixat al bastiment, tanca una porta balconera o una finestra
Falòria. Idea errònia, raó dèbil o gratuïta amb aparença de veritat o solidesa
El pis més alt d'una casa. Espai comprés entre la teulada i el trespol més alt d'una casa, destinat a protegir-la del fred i de la calor del sol, i que se sol utilitzar per a guardar coses de poc ús
Morir-se. Ser, algú, absent pel fet d’haver-se mort. 2. Cessar, algú o alguna cosa, de fer el seu servici. 3. Ofendre a algú, injuriar-lo, no tindre-li el respecte degut. 4. Efectuar actes contraris a allò que s'espera, a un deure o a una obligació. 5. Deixar d'assistir a un lloc on s'ha d'assistir obligatòriament. 6. Ser, algú, absent
1. Falua, embarcació de rems llarga i descoberta o amb cobert llevadís destinada a l'ús de personatges de categoria. 2. Persona o animal xicotet i que no para de moure's. 3. Home alt, prim i sense vigor ni vivesa
Idea fixa amb desig intens. Inclinació profunda cap a una persona o una cosa que porta a desitjar-la d'una manera vehement, a pensar en ella a tothora
Mesura agrària de superfície que correspon a l’extensió de terra que es pot sembrar amb una faneca de gra. [La faneca és una mesura de capacitat equivalent al contingut d’un sac o 33 litres i mig]. Una fanecada equival aproximadament a quatre quartons i és la dotzena part d'una hectàrea: 833,3 m2
1. Anar pel fang. 2. Manejar fang. 3. En el conreu de l'arròs, mesclar la terra amb aigua, removent-la i desfent els terrossos
1. Fang que cobreix un camí o un carrer. 2. Situació embolicada, complicada, de la qual és difícil d'eixir
1. Motlle petit de formatge o brossat; recipient a manera de cistelleta molt menuda, de vímens o de llauna, dins el qual es posa una porció de formatge o de brossat que roman emmotllat dins aquella. 2. Semblança, manera de ser semblant a una altra
Roba o altres objectes embolicats amb un mocador o un tros de tela qualsevol per a poder ser portats d'una banda a una altra
1. Matèries alimentàries [carn picolada, sang, arròs, pebre, etc.] amb què es farceixen les botifarres i altres embotits. 2. Massa constituïda per ratlladures de pa, clara d'ou, carn picada o desfeta, pinyons i espècies que, pastada en forma de pilota, se sol posar en l'olla
1. Ple de carn trinxada, arròs, confitura o altres ingredients. 2. Completament ple. 3. Farciment. Allò amb què es farceix alguna cosa
Roba, paper o altra mercaderia posada ben pitjada dins d'un embolcall d'arpillera o roba enquitranada, per a poder ser convenientment transportada
Que té una locució poc clara produïda per una articulació defectuosa dels sons que integren la paraula
1. Foguer o fornal on es calfen els metalls per a forjar-los. 2. Establiment on es redueix a metall el mineral de ferro
1. Solatge o baixos de l'oli o del vi. 2. Fang produït en els camins i camps per la pluja o per la fusió de la neu
Bravejador. Que presenta un aspecte salvatge, fort, potent
1. Satisfer la fam o la set [d'algú] més que plenament, excessivament. 2. Causar tedi, enfastidir. Cansar, molestar. 3. Fer alguna cosa amb excés, fins a cansar-se'n. 4. Donar o subministrar [a algú] amb massa abundància
1. Fartada. Satisfer la fam [d'algú] més que plenament, excessivament. 2. Abundància de menjar, menjada abundant. 3. Fartó. Que menja molt, d'un apetit insaciable
1. Que causa fastig. 2. Que sent fastig. [Fastig: Sensació de cansament que produeix en l'ànim una cosa massa insistent o excessiva o mancada d'interès]
1. Equipatge; conjunt de coses que es porten, que es carreguen, que es tenen aparellades per a un viatge, per a una feina, per a un ús qualsevol. 2. Conjunt de coses en general, com articles de comerç, ingredients del menjar, etc. 3. Olfacte; facultat d'olorar
1. Home vanitós, ostentós, bravejador. 2. Fanfarró -ona. Que presumeix de qualitats o de fets reals o suposats
1. Inflor poc prominent que es produeix en l'epidermis per la picada d'un insecte o per altra causa d'inflamació. 2. Taca rodonenca de la pell d'una persona o animal. 3. Gland del penis, en llenguatge grosser. 4. Persona beneitota, aturada, que no té gens de malícia, innocent. 5. Joc infantil en el qual qui para s'acatxa, recolzant les mans en la paret, de manera que la resta dels jugadors hi pugen damunt fins que algú cau i passa a substituir el que fins llavors portava la càrrega
1. Feta pròpia d'una persona fava, beneitota, vanament ostentosa o exagerada. 2. Minúcia, cosa sense importància ni sentit
1. Conjunt de tiges, branquillons o bastons disposats paral·lelament i lligats conjuntament. 2. Conjunt de coses que es porten damunt. 3. Conjunt de coses unides o lligades conjuntament. 4. Gran quantitat. 5. Càrrega difícil de portar
1. Tros de terra llarguer en forma de terrassa, construïda amb marges de pedra seca en els vessants muntanyencs, en el qual se conren cereals, llegums o hortalisses. 2. Mesura superficial agrària de valor variable
1. Badar o fer un clevill [en alguna cosa], dividint-la en dues o més parts trencant-la o tallant-la. 2. Tallar [l'aire, l'aigua, el vent, etc.]. Travessar subtilment i de pressa [un fluid]
1. Acabar de treballar la pasta damunt una post, donant-li la forma de pa o de coca. 2. Fingir, simular. Figurar una cosa així com no és en realitat
1. Animal silvestre. 2. Bèstia fantàstica i espantosa. 3. Conjunt d'animals domèstics o bestiar menor, com conills, porcs, aus casolanes. 4. Conjunt de gent dolenta o avalotada. 5. Conjunt d'infants, especialment dels qui avaloten, es belluguen molt o fan malifetes. 6. Persona roina, perversa. 7. Gentola. Gent de la pitjor classe, menyspreable
1. Animal salvatge, indòmit, que no està domesticat. 2. Persona esquerp, retret del tracte a les persones, allunyat de la gent. 3. Que fa feredat. [Feredat: Horror, por molt intensa]
Xiquet molt entremaliat, molt endrecer, que sempre està fent maldats
1. Poal, especialment el de metall. 2. Recipient de metall de forma troncocònica, amb dos anses i més ample que alt, que s'utilitzava per a tindre aigua, per a escurar, per a tindre roba a remulla, etc. 3. Mesura antiga de líquids, que era el contingut d'una ferrada mitjancera
1. Herba, verda o seca, per a l'alimentació del bestiar. 2. Instrument o peça de ferro
Segador de ferratge. [Ferratge: 1. Herba, verda o seca, per a l'alimentació del bestiar. 2. Instrument o peça de ferro]
1. Que té un cos robust o un caràcter fort. 2. Propi d'una persona forta, robusta
1. Persona mol lletja. 2. Agràs. Raïm verd que encara no s'ha assaonat. Suc àcid del raïm verd, de gust agradable, que s'utilitza com a refrescant en l'alimentació i en medicina
1. Olor d'animal, especialment dels animals salvatges o de caça o dels que estan en corral o altre lloc tanca. 2. Pudor forta, especialment de la carn i altres substàncies quan comencen a passar-se
Aixada que té el ferro amb punta o boca estreta per una banda i amb escarpell o tallant per l'altra