1. Pati clos immediat a la casa, a cel obert, totalment o en part, destinat a tenir-hi el bestiar, amb departaments per als porcs, els conills (conillar), les gallines (galliner amb ponedors), els coloms (colomar amb nials), etc. 2. A València, a Mallorca i, especialment, a Castella, recinte on es representaven les comèdies des del final de l'Edat Mitjana. 3. Lloc on es tanquen els bous en les festes taurines. 4. Corral de vaques: Lloc brut i desordenat.
Corral aïllat per a tancar el bestiar, propi de les terres de masos. 2. Corral menut
1. Regall. Excavació produïda en un terreny que fa pendent per l'escorriment de les aigües de pluja. 2. Barranc. Excavació profunda de vessants abruptes que es fa en la terra, generalment produïda pels corrents d'aigua, especialment en zones que presenten materials fàcils d'erosionar.
1. Correguda curta. 2. Acció de córrer un grup que fuig o que es dispersa. 3. En una corredissa: Ràpidament.
Divertir-se, anar de festes, generalment nocturnes i acompanyades d'excessos, de falta de moderació en el menjar, en el beure, en les diversions i els plaers; ús immoderat d’alguna cosa.
1. Flexible i elàstic, que es doblega fàcilment sense trencar-se. 2. Que resulta [un aliment] gomós i difícil de mastegar
Carter. Persona que distribuïx les cartes i la resta d’objectes enviats per correu postal.
Camí estret pel qual només pot passar una persona darrere l’altra.
1. Marrucs de coloms. 2. Afalacs, moixaines d'enamorats
Grup de persones, d'animals o de vehicles que avancen els uns darrere dels altres formant una llarga filera.
Trobar-se en una situació anguniosa. 2. Afanyar-se. a.- Actuar, obrar amb rapidesa, amb pressa. b.- Treballar amb molta diligència, sol•lícitament. c.- Entregar-se a una faena, a una acció, de manera molt activa. d.- Fer diligències actives per a aconseguir alguna cosa
Presses, afanys, atrafegament. Ansietat i precipitació per fer una cosa que no és prou important per a justificar tal comportament. No diríem que una persona «va amb corruixes» si actua d’una manera ansiosa i precipitada davant del risc de mort d’un ésser volgut, però sí que direm que «va amb corruixes» si actua així perquè vol arribar a l’estació amb temps de sobra abans que isca el tren.
Volantí. Volta completa del cos, especialment recolzant el cap o les mans en terra, que es fa fent anar el cap avall amb força i pujant els peus enlaire
Fill d’un cosí o d’una cosina del pare o de la mare.
1. Que es fa apegalós cercant carícies, afalacs, manyagueries, etc. 2. Home efeminat.
1. Cenyir el vestit al cos. 2. Vestir-se ajustant la roba al cos. 3. Donar cos o consistència (a alguna cosa).
Peça de vestir que cobreix el cos o el bust, generalment sense mànigues.
Atifell gran, en forma de tronc de con, destinat principalment a fer la bugada
1. Recipient de terrissa, de forma acampanada, dins el qual posen terra i hi sembren plantes de jardí. 2. Recipient en forma de tronc de con, més menut que un cossi, i a vegades proveït d'un mànec llarg. 3. Recipient on cau l'oli en brollar de la premsa. 4. Orinal. Recipient d'obra, metall o plàstic per a orinar o fer altres deposicions corporals. 5. Capell de forma troncocònica invertida, que portaven els homes de poble valencians
1. Feix gran de llenya, com els que es cremen en un forn de coure pa o de rajoler. 2. Càrrega que porta una bèstia a cada banda del bast. 3. Sac gran fet de xarpellera teixida amb cànem o jute. 4. Conjunt de 35 garbes de cànem. 5. Taleca de cinc barcelles on es posava la farina
Rost, que fa costa o pendent considerable (un terreny).
1. Inclinat avall, cap a terra. 2. Cap cot (o amb el cap cot): Trist, capficat.
Corset. Faixa ampla de tela reforçada amb barnilles que serveix per a sostenir el pit i els costats de les dones.
Autobús. El que fa regularment viatges entre dos punts fixos
1. Desenrotllar una malaltia des del moment en què es contrau fins que apareixen els primers símptomes. 2. Estar-se a casa ben calent o fent llit, per poder curar-se d’una malaltia. 3. Reposar excessivament, un menjar, que ja s'ha apartat del foc. 4. Ser una cosa mantinguda gairebé apagada, latent, fins a l’hora d’esclatar. 5. Preparar (alguna cosa) detingudament sense manifestar-la fins que sigui l’hora oportuna.
Recipient gran, de més o menys fondària, més ample de dalt que de baix i fet de vímens o de canyes, que servix per a diferents usos
Rebentar, esclatar. Trencar, o trencar-se, un dipòsit ple de líquid o de gas.
1. Ferida xicoteta en forma de tall, que sol fer-se al voltant dels dits, però també en altres parts del cos, com ara els llavis, com a conseqüència de la sequedat o del fred. 2. Clevill que es fa en els unglots de les cavalleries. 3. Clevill profund en una roca
1. Tauleta, prestatges, armariet, on es posen els objectes que es volen tenir a mà per al servei de taula, de l’altar, etc. 2. Conjunt dels sis canelobres grans que hi ha damunt de l'altar, enmig dels quals es posa la creu. 3. Llibre de credença: Llibre de comptes d'una confraria.
1. Obedient, que executa allò que mana (algú). . 2. Vanitós, excessivament segur de la seua superioritat, de la seua vàlua.
Llum de ganxo, compost essencialment de dos platets de metall posats un dins l'altre, el superior dels quals és llevadís i conté l'oli i el ble
1. Tel. Capa tova i prima que es fa al capdamunt d’un líquid, especialment el tel que es forma en la llet. 2. Capa superficial endurida d'una vianda. 3. Rissat formant ondes molt menudes.
Fer cresps els cabells, rissar-los, ondular-los
1. Espècie de bunyol de farina i oli torrat a la paella. 2. Cresp. Capa sòlida que es forma en la superfície d'una cosa líquida, especialment el tel que es forma en la llet.
Receptacle que té el fons ple de forats iguals que serveix per a separar objectes de grandària desigual, deixant passar els uns i retenint els altres
Garbellar. Passar pel garbell; netejar o porgar amb un garbell
1. Tros de pa o de formatge en el qual abunda la crosta. 2. Extrem d'una barra de pa. 3. Dau menut de pa fregit que se servix com a guarnició de sopes, cremes, purés o ensalades
Conjunt d’aliments vegetals que es consumeixen crus en un àpat. Poden estar adobats o no, però mai cuits, com per exemple: alficòs, ceba, encisam, carlota, rave, tomaca, olives, cebetes en vinagre, pebrera en aigua-sal, etc.
1. Soroll que fa un cos quan cruix. 2. Baldat, fatigat fortament, amb els músculs adolorits. 3. Lesió lleugera d'ossos o estirament muscular en l'esquena.
Residu que queda quan es cola el sagí del porc després de fondre'l
1. Tros de pedra de dimensions variables i de forma més o menys rodonenca. 2. Persona molt ignorant i amb moltes dificultats per a aprendre coses noves
Manoll de sarments de quatre a sis pams de llarg, que són molt bons per a fer foc viu
Mosquit. Insecte dípter (Culex sp), de cos cilíndric, cap amb dos antenes, i una trompa llarga i prima proveïda, en les femelles, d'òrgans punxants amb què travessen la pell dels fruits i dels animals per a xuplar el suc o la sang.
1. Instar vivament (a algú) a fer alguna cosa. 2. Afanyar-se a fer alguna cosa, donar-se pressa.
1. Moure o remenar el cul. 2. Fer ziga-zagues. Oscil·lar la part posterior, d'un vehicle, per excés de velocitat, per una mala maniobra o per falta d'estabilitat.
1. Pedaç que es cus en les peces de les calces, faldilles, pantalons, etc. quan estan foradades en la zona que va sobre el cul. 2. Part de la roba que tapa i protegeix el cul. 3. Agarrar la forma del cul una peça de vestir
Romanalles d'una cosa que resten dins el recipient que la contenia
Quantitat d’una substància alimentària, medicinal, etc., que cap en una cullereta.
1. Cullera grossa, en què la part concavada és sovint hemisfèrica, que es fa servir per a repartir, a taula, la sopa, un suc, etc. 2. Larva aquàtica dels amfibis anurs, que es diferencia de l'animal adult principalment per tindre cua, faltar-li les potes i respirar per brànquies. 3. Joc infantil que es juga quan fa sol o bé a la claror de la lluna o dels fanals, en què el jugador que paga ha de xafar el cap de l'ombra d'un altre jugador. 4. Haver-se engolit el cullerot: Actuar estirat
1. Recipient sobre el qual es trepitja el raïm i on el most es transforma en vi. 2. Instal·lació on s'elabora el vi. 3. Espai subterrani, a manera d'habitació, on es guarden les olives o el gra. 4. Conducte estret, de forma cònica o cilíndrica, per on va l'aigua a la roda o a la turbina d'un molí d'aigua.
1. Endreçat, que fa les coses amb orde i netedat, així com cal. 2. Net, lliure d'impureses
Dèria, idea fixa que mena o incita persistentment a fer alguna cosa.
1. Gossada. Conjunt de gossos, especialment quan cacen junts. 2. Grup de caçadors, que normalment són amics i es reuneixen per anar de caça. Aquests tenen una caseta a la muntanya i van a passar-hi els caps de setmana que està oberta la veda. Tots solen anar equipats, amb escopeta, cartutxos, motxilla i amb els gossos de cada caçador
1. Acaramullat -ada. Ple a vessar. 2. Caramull. Porció d'una substància que sobreïx del recipient que la conté.
Cosquerelles. Pessigolles. Sensació espasmòdica, acompanyada de convulsió i de rialles, produïda per un contacte superficial i voluble a certes parts del cos, especialment a les plantes dels peus, a les aixelles o a la part anterior del coll.
Manifasser, que es vol ficar en tots els assumptes sense tenir-ne necessitat
Paraula usada per a referir-se a algú o alguna cosa que no es vol o no es pot mencionar d’una manera determinada. S'usen com a pronoms, com a substantius [comuns i propis], com a adjectius, com a adverbis i com a verbs, segons la categoria gramatical del mot o mots que aquestes paraules indeterminades substitueixen
Paraula usada per a referir-se a algú o alguna cosa que no es vol o no es pot mencionar d’una manera determinada
1. De dalt d'una cosa a baix, a terra. 2. Pertorbació profunda o succés calamitós que canvia completament l'orde de les coses, que produïx ruïnes i desastres. 3. Gran escàndol, baralles i discussions.
1. Últim període de la duració d'una cosa. 2. Postres. Fruita, dolços o altres aliments que es prenen en acabar les menjades
Vulgarisme. Forma usada en lloc de fins i que indica el terme al qual arriba el moviment o l'acció
1. Dit de la mà. 2. Home astut, molt enginyós per a aprofitar-se dels altres
1. Anar, moure's, d'un punt a un altre de més baix. 2. Recórrer de dalt a baix. 3. Portar de dalt a baix. 4. Descendir
1. Peça de roba o d'un altre material més resistent que cobrix la part de davant del cos per a resguardar el vestit. 2. Bata amb mànegues, de teixit prim i comú, que duen els infants i alguns homes damunt llurs vestits per no embrutar-se
1. Aparell usat per a debanar fils, cordes o altres materials flexibles. 2. Aparell giratori sobre el qual es debana una madeixa. 3. Dona que debana
Anar prenent el fil d'una troca o madeixa i enrotllar-lo formant un cabdell, omplint un rodet, etc.
1. Desajust entre dos coses. Decalatge entre el projecte urbanístic i el ritme de les obres. 2. Desplaçament en el temps o en l'espai. 3. Desplaçament de tots els elements d'una cadena en direcció a un dels extrems.
1. Decor. Correcció, elevació, en les maneres, en el comportament d’algú, que correspon a la seva condició social, a les seves responsabilitats.
Que es troba en un estat de gran decadència física a causa de la seua vellesa.
Laberint. Lloc tancat format artificiosament per passadissos intricats, que fan difícil trobar-ne l'eixida.
Degotim. 1. Líquid que goteja. 2. Allò que es dóna o es rep en petites quantitats i de manera intermitent.
1. Efecte persistent d'una cosa que ha cessat. 2. Regust o sabor que deixa un menjar o una beguda. 3. Inflexió especial del llenguatge segons els individus, els pobles o l'estat anímic de qui parla. 4. Particularitat en la manera d'executar alguna cosa, que traïx hàbits o costums.
1. Donació singular d’un o més drets o coses, ordenada en disposició testamentària. 2. Allò que una generació transmet a una altra, llegat. 3. [usat generalment en plural] Deixalla. Allò que es deixa de banda perquè ja no es pot aprofitar o ha deixat d'usar-se.
Qualitat de deixat (que no posa cura en les coses pròpies, descurós, negligent).
1. Allò que es deixa de banda perquè ja no es pot aprofitar o ha deixat d'usar-se. 2. Allò que queda en el plat després de menjar, com ara ossos, pells o trossos de menjar no aprofitats. 3. Seqüela, ròssec.
1. Dissoldre [un sòlid] per mitjà d'un líquid. 2. Remenar un ou per fer truita. 3. Perdre força o consistència, una obra literària, una actuació, una conferència
1. Fer sortir d’un estat d’ensopiment. 2. Despertar, espavilar, fer sortir d’un estat d’indolència, de peresa.
1. Acció de dejunar. No prendre aliments o prendre'n en molt poca quantitat durant un temps determinat. 2. Privació voluntària d'aliment per motius ascètics o religiosos. 3. Abstinència de carn. 4. Falta, privació. 5. Vaga de fam. Mitjà de lluita no violenta que consistix en la pràctica del dejuni voluntari, si cal fins a la inanició, per a aconseguir la satisfacció d'unes reivindicacions.
1. Patir deler per alguna cosa. 2. Anhelar, desitjar ardentment.
Que té deler, ple de deler. Desig vehement. Passió que es posa en una acció.
1. Cos que té la propietat de desagregar-se i tornar-se líquid en absorbir la humitat de l’aire. D’aquesta propietat se’n diu deliqüescència. 2. Vague, difús, evanescent.
1. Esborrar; destruir totalment. 2. Consumir-se de desig ardent. 3. Desitjar intensament, vehementment
1. Estar intranquil. 2. Ser afectat per un desig vehement.
1. Estat més o menys durador de pertorbació mental caracteritzada per un grau determinat d'incoherència i confusió mentals, d'excitació nerviosa i d'al·lucinacions, especialment de caràcter visual. 2. Estat, generalment produït per la febra o per intoxicació, en què es patixen al·lucinacions i altres alteracions mentals. 3. Estat d'excitació violenta en què se cessa d'obeir la raó. 4. Passió, desig o entusiasme desmesurats.