1. Atrapar, engarjolar. 2. Privar de llibertat. 3. Recloure. Tancar [a algú] en un lloc d'on no pot eixir, on està apartat del tracte de la gent, separat de la societat
1. Engolir, menjar desmesuradament. 2. Creure coses falses amb molta facilitat
Acostar a la galta una arma de foc per apuntar-la. 2. Entimar, dir coses ofensives, parlar sense mirament. 3. Encarar-se, posar-se front a front per barallar-se
1. Fer botiges parlant, tartamudejar. 2. Copular, els animals. 3. Barallar-se, discutir. 4. Fer-se addicte al consum d'una substància o aficionar-se molt a alguna cosa. 5. Tindre o patir una contractura muscular
1. Ficar [a algú] en la presó. 2. Tancar en un lloc estret. 3. Induir enginyosament a fer una cosa. 4. Engaldir. Engolir [el menjar] àvidament o sense mesura
1. Emmalaltir-se un animal per haver menjat garrofes verdosenques. 2 Parar-se i no poder continuar fent un discurs o altre parlament. 3. Parar-se-li el mos, [a algú]. 4. Encanar-se de riure o de plorar
1. Donar voltes amb un garrot , perquè agarri millor allò que subjecta. 2. Posar erta com un garrot [una part del cos]. 3. Envoltar amb una corda l'armadura [d'una cadira] i tesar-la per mitjà de l'engarrotador, a fi d'ajustar com cal totes les peces.
1. Embriagar-se. Fer excessos de beure. 2. Pertorbar-se els sentits [d'algú] o perdre la raó
1. Posar el gipó. 2. Arreglar [una cosa] de pressa i corrents, de qualsevol manera
1. Enguiscar. Molestar, donar mala vida amb paraules ofensives. 2. Incitar o estimular a la baralla. 3. Xafardejar. Fer objecte de conversació, més o menys malèvolament, allò que se sap o es creu saber, allò que s'ha sentit dir de la vida i els fets aliens
1. Fer passar per la gola, de la boca a l'esòfag. 2. Menjar àvidament i abundantment. 3. Ficar-se per una gola o lloc estret. 4. Creure's amb facilitat alguna cosa. 5. Callar, una persona allò que hauria volgut dir. 6. Suportar un dany, una ofensa o una contrarietat
1. Deixar una riuada cobert de fang. 2 Es diu del taronger afectat pel fong Phytophtora, a causa d’haver massa aigua un terreny.
Mancat de delit, de gana de moure's, de treballar, de sortir, de fer qualsevol esforç
Que engresca. 1. Incitar o animar a fer alguna cosa. 2. Despertar l'entusiasme o el desig. 3. Entusiasmar-se, animar-se.
D’un color que tira a groc generalment per malaltia
1. Trosset molt menut [d'una cosa], especialment, els que es desprenen del pa en fer-ne trossos. 2. Deixes d'un menjar. 3. Engrut. Capa de brutícia o greix que es forma sobre la pell o els vestits
1. Parlar, dialogar, conversar. 2. Discutir o examinar en conversa. 3. Parlar. 4. Sotmetre [una cosa] a raonament
1. Enraonaments entre la gent referits a un fet o circumstància tingut per reprovable. 2. Rumor sense fonament
1. Posar-se rígid pel fred, per la mort, per una acció química, etc. 2. Adoptar un posat rígid. 3. Endurir-se, els llegums i les verdures, quan es refreden abans d'acabar la cocció
Que presenta complicacions, dificultats, embulls, que en fan difícil la comprensió, la solució
1. Perdre qualitat, fer-se malbé un aliment empaquetat, com ara creïlles, galetes, etc., perquè s’ha obert l’embolcall. 2. Arrugar-se, endurir-se i tindre mal tast, les olives, quan estan molt de temps adobades
1. Lloança falsa o exagerada. 2. Derrota humiliant en un joc o en un esport
Massa elaborada amb farina, rent, ou i sucre, cuita en forma d'espiral amb sagí o amb oli i recoberta de sucre en pols.
1. Ficar dins el sarró. 2. Formar el blat el sarró o bossa de l'espiga. 3. Enganyar fent creure una falsedat
1. Juntament, en unió, en companyia. Alhora. Al mateix temps, a la vegada
1. Tombar d'esquena. 2. Posar-se una bèstia caiguda en posició tal que no pot aixecar-se per si mateixa. 3. Perdre les forces i gairebé el coneixement. 4. Pegar-se un colp fort contra una paret o contra alguna altra cosa amb tot el cos. 5. Decantar-se i recolzar-se molt sobre la persona que està al costat
Entropessar. Topar involuntàriament amb el peu contra un obstacle. 2. Trobar per casualitat, sense cercar. 3. Trobar una cosa que es cercava i que era difícil de trobar. 4. Trobar el defecte o la falta d'alguna cosa, o la dificultat que presenta la seua execució
1. Endormiscat -ada. Mig adormit, carregat del cap, que no s'adona bé de les sensacions ni de les idees. 2. Avorrit. Que no és gens divertit, que no té animació
1. Olorar. Aspirar l'aire pel nas per a sentir l'olor [d'una cosa]. 2. Sospitar. Descobrir [una cosa secreta]; adquirir notícia subtilment. Presumir o suposar [alguna cosa, especialment roina] per indicis o aparences
Sostre o coberta en què hi ha un enrajolat entre les teules i les bigues
1. Embabucar. Omplir el cap d'il•lusions, d'idees agradables però falses; enganyar amb bones paraules. 2. Fer perdre [a algú] el bon ús de la raó o de la voluntat. 3. Entabuixar. Torbar el cap o l'ús dels sentits [d'algú] una olor forta, el fum, un soroll estrident
Post o tauló ample, generalment d’anouer, llis o armat de tallants o de claus, que rossegada per un animal, serveix per a aplanar la terra i rompre els terrosos. Compta amb dos ferros i dues anelles per lligar-la a la ferramenta del cavall
Consisteix en planejar la terra i colgar les llavors després de la sembra. Es realitzava amb una post de fusta sobre la que pujava el llaurador i que rebia el nom d'entauladora
1. Cadafal normalment fet de fustes que fa d’escenari per a representacions teatrals, concerts, balls o altres espectacles. 2. Conjunt de taules o posts, especialment d'un carro
1. Recobrir d'un tel, especialment fent que minve la nitidesa o la brillantor. 2. Alterar, fer perdre la claredat o la sonoritat. 3. Fer minvar [la fama o el prestigi] d'algú. 4. Guarnir o cobrir de tela [alguna cosa]
Estamordir. Atordir, atalbar. Fer perdre els sentits (a algú) d’un cop.
1. Facultat de comprendre, de discernir, de raonar. 2. Trellat, coneixement
Fer perdre la nitidesa o la claredat. Es diu del cel quan hi ha broma
1. Enravenat, inflexible, rígid. 2. Tossut, indòcil, mal de dominar o de persuadir
Empomar. Agafar al vol, generalment amb les mans [a algú o alguna cosa que es llança, que cau]. 2. Captar, generalment amb rapidesa i habilitat [coses que es diuen, que es fan, que es poden observar]. 3. Atrapar. Arribar a agafar [a algú o alguna cosa que fuig, que es mou, que es pot escapar]. 4. Sorprendre [a algú que amaga alguna cosa, a algú que fa alguna cosa que no vol que se sàpiga], especialment utilitzant l'enginy o l'astúcia
1. Donar la segona llaurada [a la terra], mantornar. 2. Fer el segon cosit [a les juntures de la roba blanca] per a amagar [les vores d'una costura]. 3. Entrar-se'n, la roba després de llavada. 4. Tancar incompletament una porta o finestra
Sòcol. Fris o sanefa de color diferent, que es pinta en la part baixa de les parets emblanquinades
Retòrcer, doblegar, encorbar [una cosa rígida] de manera que prenga la forma angle
Torcement de turmell com a conseqüència d'un moviment brusc i sobtat
Entortillar. Embolicar en espiral; retòrcer, lligar una cosa sobre ella mateixa
1. Parar-se el menjar o una atra cosa en la gola produint ofegament. 2. Detestar [a algú] per alguna cosa que no ens agrada d’ell
Dificultat que retarda una acció o una iniciativa. Obstacle, impediment
Posar les cames entre les d'un altre, estant asseguts un davant de l'altre
1. Vivaç i maliciós. Es diu del xiquet que fa maleses pròpies d'una criatura. 2. Difícil, complicat, turbulent. 3. Afectat i hàbil a fer maleses que tenen una certa gràcia i enginy
Mesclar coses alternant les unes amb les altres
Inflar i dificultar de moure's, un membre o nervi, per defecte de circulació
1. Teulada de la barraca. Trespol o conjunt de les dos galteres, panyades, caents o vertents de la teulada d’una barraca valenciana, compost d’un armassó de bigues de chop, morera o un atre arbre local i una coberta, generalment de borró, sobre els canyiços, encara que també pot ser de punchonet, jaç o mansega. 2. onstrucció provisional a l'aire lliure, coberta i tancada amb veles, que servix de sala de ball o per a altres espectacles populars. 3. Molt ràpid, que es mou molt de pressa,
Agafar o pendre amb força o amb habilitat; agafar d'una manera violenta o contra la voluntat de l'agafat
Fer-se com un xiquet, adoptar formes, maneres o comportament de xiquet
Ensopit -ida. 1. Endormiscat -ada. Mig adormit. 2. Que no és gens divertit, que no té animació. 3. Que no es troba gaire bé.
1. Au que s'utilitza com a reclam de caça. 2. Persona parada, sense iniciativa i ni enteniment. 3. Provocador, persona o cosa que incita o provoca a fer alguna cosa. 4. Indicació, senyal. 5. Fer l'enza [o fer l'enzeta]. Provocar, molestar
1. Proveir [un establiment, un lloc o un vehicle] de tot allò que és necessari per al seu objecte. 2. Proveir [a algú] del que li és necessari per a un fi determinat [roba, sabates i altres coses]
1. Produir calfreds [a algú], una emoció intensa, el fred o la febre. 2. Alçar i posar drets [el pèls, els cabells] com les pues d'un eriçó a causa del fred o alguna altra sensació
Estremiment involuntari, convulsiu i rítmic dels músculs, acompanyat a voltes d'una sensació intensa de fred o de calor, produït per una emoció forta, pel fred o per la febre
Malaltia contagiosa produïda per l'Streptococus pyrogenes, caracteritzada per la inflamació i l'enrogiment de la pell, acompanyats de febra
1. Que és [un lloc] àrid i amb poca vegetació. 2. Que un terreny no es conrea, que no produeix. 3. Lloc inhabitat. 4. De caràcter aspre, poc tractable
1. Dret i inflexible [en vertical]; enravenat [en horitzontal]. 2. Rígid, insensible, especialment per efecte del fred
1. Arrancar els badocs bords [d'una planta[. 2. Badar, obrir [especialment una fruita o una flor]
1. Collir els bagots o xanglots. [Bagot: Raïm petit, de pocs grans i que al temps de la veremada no és arribat encara a madurar bé]. 2. Desfer un raïm a bagots o xanglots
1. Deixar atònit, estupefacte; causar una suspensió de la percepció o del raonament per l'excés d'una impressió forta de sorpresa, de grandor, de cosa inesperada. 2. Desmaiar; minvar la força vital; esmorteir
1. Obrir de bat a bat. 2. Espatllar, desgavellar: a. Desbaratar, desconcertar, posar en gran desordre. b. Perdre, [algú o alguna cosa], l'ordre o el rumb correcte
Divulgar. Propagar, escampar, especialment una notícia perquè sigui coneguda per un gran nombre de persones, fer públic
1. Rentar. dissoldre, amb aigua clara el sabó (d’alguna cosa ensabonada). 2. Netejar (una cosa) amb aigua clara.3. Espolsar (una peça de roba). 4. Escampar o estendre (a. lguna cosa, especialment els cabells). 5. Divulgar (els defectes o les virtuts dels altres).
1. Dissipar, esbatre, llevar de damunt. 2. Espargir, escampar, dispersar-se, estendre's. 3. Aclarir, deslliurar de brossa o brutor. 4. Divertir. Entregar-se a activitats o entreteniments que descansen del treball o que distraguin de les preocupacions
1. Excedir-se, anar més enllà del que caldria fer; extralimitar-se. 2. Espantar, fer fugir [un animal]; fer que se'n vagi apressadament fent-li por. 3. Escampar [coses que estaven reunides, ordenades]. 4. Traure [alguna cosa] del lloc on habitualment es guarda i deixar-la en llocs on és difícil trobar-la
Cadascun dels moviments que un au fa amb les ales sense volar, o un peix amb les aletes fora de l'aigua
1. Moure violentament i repetida d'una banda a l'altra. 2. Pegar, apallissar. 3. Espolsar-se, un animal, per a llevar-se de damunt alguna cosa molesta
Cridar excessivament; esgargamellar-se plorant, cantant, renyant, cridant algú, etc.
1. Superar, un xiquet, la primera infància. 2. Arribar, una cria d'animal, a l'edat en què pren forces i vigor. 3. Saber-se arreglar per a obtindre alguna cosa difícil. 4. Educar, espavilar [a algú]
Badar, obrir en dos o més parts, una cosa, pel lloc que ofereix menys resistència fent un tall recte
Desbocar. Eixamplar la boca o el coll [d'alguna cosa], especialment el coll o les mànegues d'una peça de vestir. 2. Donar forma d'embut [a un canó de plom] per a engalzar-lo amb un altre
Divulgar. Fer que [una cosa] sigui coneguda per un gran nombre de persones, fer públic
Mancat d'enteniment; precipitat en l'obrar, irreflexiu
1. Posar els pèls de punta, fer posar la pell de gallina, per efecte d'una sensació física o emocional. 2. Horroritzar. Causar horror. 3. Llevar borrons al cep perquè prengui més força
Desbotifarrar. Rebentar o rebentar-se la roba, l'embolcall, fent que el contingut se n'ixi
1. Perdre, un líquid, la força, el gas o l'olor [especialment a un vi o licor espirituós]. 2. Alleujar l'ànim donant eixida a un sentiment, satisfent un desig contingut
1. Perdre, un líquid, la seua fortalesa, la seua olor, etc. 2. Alleujar l'ànim donant eixida als sentiments que l'oprimien, satisfent a pler un desig contingut
1. Llevar els brins; desfer a brins. 2. Desfer en porcions molt petites. 3. Investigar, examinar detingudament i per parts. 4. Arribar amb esforç a conèixer la veritat [d'una cosa] buscant-la fins a descobrir-la
1. Trencar el broc d'un atifell [barral, pitxera, etc.]. 2. Esmorrellar. Trencar la vora d'un objecte, especialment de vidre o de terrissa
Respirar molt de pressa o amb dificultat, fatigosament per efecte del cansament, de l'exercici
1. Remoure el foc. 2. Desburgar. Indagar, procurar saber la certesa d’una cosa amb preguntes hàbils
1. Descabellar. Despentinar; posar en desordre els cabells. 2. Arrancar els cabells. 3. Alçar els cabells; posar els cabells de punta
1. En sentit figurat, matar, Llevar la vida, fer estrall. 2. Suspendre (a algú) en un examen.