1. Acte de festejar, de tenir relacions amoroses. 2. Temps que dura la relació amorosa que s'estableix entre dos persones que tenen la intenció de casar-se o de viure juntes. 3. Actes que es fan per celebrar alguna cosa
1. Qui festeja o té relacions amoroses. 2. Pedrís que hi ha a cada costat de finestra, en les cases antigues, per a seure-hi i conversar o festejar
1. Tindre relació, dos persones, amb la intenció de casar-se o de viure juntes. 2. Parlar privadament o passar l'estona junts, els enamorats. 3. Parlar privadament, dos persones, com si foren enamorats. 4. Celebrar una festa. 5. Celebrar [un fet, una data important] amb una festa. 6. Fer festes [a algú]. 7. Fer festes [a algú], dedicar-li afalacs, per a enamorar-lo
1. Acció assenyalada. 2. Malifeta. Mala acció. 3. Succés contrari al que s'esperava. 4. Quantitat d'alguna cosa que es fa d'una vegada
Sotmetre [a algú o alguna cosa] a la influència d'un malefici, d'un sortilegi
1. Estugós, que es fa escrúpol de molts menjars i cal donar-li'ls triats. 2. Persona que practica la fetilleria. [Fetilleria: Conjunt de pràctiques màgiques per a posar al servei de l’home les forces sobrenaturals, a càrrec d’individus que es mouen impulsats pels esperits]
Conjunt de pràctiques màgiques per a posar al servei de l’home les forces sobrenaturals, a càrrec d’individus que es mouen impulsats pels esperits
Pudor. Olor forta, especialment de substàncies orgàniques en descomposició
Persona parada, ximple, beneït, sense energia ni caràcter, sense malícia, que no s'adona de res del que passa al seu voltant
1. Volantí. Volta que es fa amb el cos, especialment recolzant el cap o les mans en terra. [Fer la figuereta: Posar-se amb les mans en terra i el cos vertical amb els peus cap amunt]. 2. Irritar-se. [Pujar-se'n a la figuereta: Enfadar-se molt, perdre la contenció, el control de si mateix]
Peça de ferro aproximadament semicircular, giratòria, que en els extrems forma colze i que en un d'ells permet de subjectar-hi una broca i en l'altre té un mànec o pom, i serveix per a perforar matèries dures, com fusta, ferro, pedra, etc
1. Persona irritada, enutjada. [Estar fet un filadís: Estar molt irritat]. 2. Persona vanitosa. [Estovar-se com un filadís: Unflar-se de vanitat]
1. Fil de cànem, de lli o de jute, filat a un cap i destinat a ser teixit o retorçut. 2. Fil gros i desigual
1. Nom donat als activistes que en el segle XVII treballaven per l'emancipació de les colònies espanyoles de les Antilles i les Filipines. 2. Pirata del mar de les Antilles del segle XVII. 3. Persona sense escrúpols, deshonesta
1. Obra feta de fils d'or o de plata, units i soldats amb molta perfecció i delicadesa. 2. Acció o obra feta amb molta delicadesa i perfecció
1. Xiquet. Persona que està en la infància, que té pocs anys. 2. Nom afectuós amb què es parla a qualsevol persona volent-li demostrar bona estimació
1. Persona considerada en relació als seus padrins, especialment de baptisme. 2. Camí, sèquia o fil conductor que arranca o naix d'un camí, d'una sèquia o d'un fil conductor principal. 3. Brot o renou que ix en la part baixa d'una planta. 4. Part blanca i comestible del margalló. 5. Peça d'un baixant d'aigües brutes que serveix per a acoblar un tub inclinat amb un tub vertical
Vibrar, una biga, una vara flexible o un altre objecte semblant, per l'acció d'una força que obra en sentit transversal i a intervals
1. Acabar, finalitzar. 2. Acabar-se la vida d’una persona o una cosa
Que té el costum de finestrejar o passar el temps guaitant per la finestra
Batent, generalment de fusta, que serveix per a tapar la part vidrada de la porta d'un balcó, d'una finestra, etc., i privar, així, el pas de la llum
Escuradeta. Reproducció a escala reduïda d'atifells d'ús domèstic [plats, gerres, perols, tasses, etc.], amb què juguen els xiquets
Xafarder. Qui tot ho sap, tot ho vol saber 2. Dotorejar. Exercir, algú, la curiositat [en coses que no li importen, en els assumptes dels altres]
1. Senyal de pedra més o menys treballat, o bé d'obra, que indica la terminació d'una propietat immoble o d'un territori o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera. 2. Moment o fet important
Instrument musical rústic, consistent en un canó de canya, de entre 12 i 35 cm. de llarg, tallat obliquament a un extrem i amb forats pel llarg, que produeix un so semblant al de la flauta i sol ser emprat pels pastors i per acompanyar en festes
Persona decidida, amb un aspecte o un to airós, viu, molt desimbolt, que fa o diu coses poc habituals sense por de si li diran alguna cosa
Pastís fet de farina farcida de brull o de formatge, amb diversos ingredients dolços i amb diferent forma segons les comarques
Peça quadrangular teixida de llana o de cotó, generalment amb ratlles de diferent color, que s'usa com a tapall de llit
Blasfèmia, maledicció; paraula o expressió injuriosa contra Déu o els sants; despropòsit injuriós
1. Malsofert, queixós, que sempre gemega i no està satisfet mai. 2. Vanitós, presumptuós
Flema. Temperament calmós, impassibilitat. 2. Mancat de caràcter, de decisió; que fa les coses sense coratge o delit o que no gosa fer-les
1. Petita porció de llana, cotó. seda o altra matèria tèxtil. 2. Adorn de passamaneria. Cadascun dels fils o cordons adherits i penjats a la vorera d'un vestit, cortina o altra peça de roba, a la qual serveixen d'adorn. 3. Conjunt de fils units per un cap, que serveix d'adorn, d'emblema, etc. 4. Veta lligada formant baga, sia per a subjectar, sia per a adornar una peça de vestit. 5. Conjunt d'uns quants animals que pasturen
1. Borralló; porció despresa d'una massa de neu, de foc, de núvol, etc. 2. Porció espessa despresa d'una massa líquida. 3. Encenalls; porcions molt primes de fusta o altra matèria, arrancades en ribotejar o llavorar. 4. Porció petita de cabells. 5. Conjunt de fruites o de llegums, especialment faves o avellanes, units pel capoll. 6. Embolcall de l'avellana. 7. Senyal que deixa una porció d'excrement en la roba interior
1. La millor part o la part més selecta d'una cosa. 2. Paraula o expressió afalagadora, d'elogi, afectuosa o amable. 3. Persona delicada, molt fina o malaltissa. 4. Anus. Orifici situat al final del canal digestiu, a través del qual s'expulsen les matèries fecals. 5. Vulva. Part dels òrgans genitals femenins dels mamífers que envolta l'obertura externa de la vagina
1. Conjunt dels fruits millors o més escollits. 2. Conjunt de persones o de coses que destaquen entre les millors
Persona que avalua i tria els melons que estan bons per a collir
1. Triar, prendre entre algunes coses aquella o aquelles que agraden més. Com per exemple triar els millors fruits d’un camp. 2. Dir floretes [a les dones]. 3. Estar a flor de terra o d'aigua
un llenguatge, un estil
1. Pa gran, redó i pla. Massa de farina pastada, generalment de forma rodona, de diferents dimensions i amb diversos ingredients, segons les comarques. 2. Pastís fet de farina, a manera de coca. També es diu fogasseta. 3. Peça de formatge, pareguda a un pa
1. Foguer. Lloc on es fa foc; suport on es col•loca allò que es vol coure o escalfar, i que té un dispositiu adequat per al combustible. 2. Fogar instal•lat en les cuines en un buit fet en un massís d'obra en forma de taula, amb un forat lateral per on entra l'aire i se'n trau la cendra i un forat damunt, on es posa allò que cal calfar. 3. Forat que hi ha a la part posterior del canó de les armes de foc i que servia de conducte per a comunicar el foc a la càrrega
1. Es diu de qui sent calor. 2. Ple d'impuls vital, ardorós. Es diu de qui té desig de sexe
1. Sufocació, calrada, rojor que puja a la cara. 2. Feix de llenya prima, principalment de branques de pi o d'olivera, per a cremar en un forn de pa o de calç, en una cuina, etc.
1. Treure foc; cremar com foc. 2. Sotmetre a l'acció de la flama o d'un cos incandescent. 3. Aplicar ferro roent o altre cauteri. 4.Anar amb extraordinària fúria, velocitat, violència. 5. Ferir o procurar de ferir disparant armes de foc. 6. Habituar les persones, els cavalls, al foc de la pólvora. 7. Avesar o exercitar en coses difícil
1. Fogó per a escaldar o coure alguna cosa i que té un dispositiu adequat per a la combustió d'un combustible qualsevol o bé va proveït d'unes resistències elèctriques que produeixen la calor necessària. 2. Esclavó. Peça de ferro, semblant a una anella de cadena, que serveix per a traure foc d'un tros de sílex quan es colpeja
1. Foc que fa molta flama. 2. Rojor que puja a la cara, acalorada. Afluència sobtada de la sang a la cara, principalment per avergonyiment o per excés d'ira
1. Boig. Mancat totalment de la raó, que la té greument pertorbada o que pateix una malaltia mental. 2. Que obra irracionalment, contra el bon seny. 3. Que experimenta un sentiment molt intensament, amb un grau extrem. 4. Desenraonat, excessiu, desmesurat
1. Instrument format d'una bossa de tela o de pell amb un cordill a cada extrem, dins la qual es posa una pedra o altre projectil, i fent-la voltar ràpidament se li dóna impuls per a llançar aquell contra un enemic o contra un objecte. 2. Gastar pròdigament, sense miraments. [Tirar amb fona]. 3. Molt ràpidament, a gran velocitat. [Com una fona]. 4. Que no és de fiar. [D'esclafit i fona]
1. Eixem. Mida equivalent a la distància entre el cap del dit polze i el del dit índex, tan separats com sia possible. 2. Trena d'alls o de cebes composta de dues cames unides per un extrem
1. Instrument format per un pal de fusta acabat per un extrem en dues o més puntes, que serveix per a alçar o regirar la palla, l'herba, etc., especialment en les operacions agrícoles de ventar a l'era i d'apilar la palla o l'herba. 2. Pal acabat per un extrem en dues puntes, que els forners empren per a ficar la llenya dins el forn. 3. Barra de fusta bifurcada per un extrem que els vidriers utilitzen per a agafar i transportar peces que tinguin coll
1. Bastó acabat per un extrem en dues puntes, que serveix per a sostenir alguna cosa, com les branques d'una parra, les barres d'una peanya de sant en les processons, la pena de l'antena d'una barca, etc. 2. Pal acabat per un extrem en dues puntes, que serveix per a penjar i despenjar objectes del sostre o per a collir fruita de les branques altes dels arbres
Anus. Orifici situat al final del canal digestiu, a través del qual s'expulsen les matèries fecals
Seriós; vertader; que no és de burla; que se'n poden fiar com de persona o cosa que no enganya
1. Feix de llenya i brossa cobert de terra, al qual peguen foc i el deixen cremar sense flama per escampar després la terra i cendres com a femada. 2. Formigam. Multitud de formigues
1. Formigueig. Experimentar, una part del cos, una sensació anàloga a la que produirien les formigues caminant sobre la pell. Rampa, paràlisi dolorosa d'una part del cos per interrupció transitòria de la circulació. 2. Moure's, una multitud, de persones o d'animals
1. Allò que es cou d'una vegada en el forn. 2. Promoció, conjunt de persones que han obtingut simultàniament un títol, que han ingressat ensems en una corporació, etc.
1. Proveir, dotar d'allò que es necessita o convé tenir. 2. Lliurar en quantitat suficient una cosa, venent-la, donant-la, produint-la, etc.
1. Eina que té tres o quatre pues i serveix per carregar herba o per dur-la. 2. Utensili constituït per una peça de ferro en forma de U fixada en l'extrem superior d'un pal, que s'utilitza per a penjar i despenjar objectes situats a una certa alçària
Peça xicoteta de perruqueria, en forma de U, formada per un fil d'aram doblegat pel mig, que s'utilitza per a subjectar els cabells
Barreta de ferro que va subjectada a una porta o finestra per dues argolles i que, fent-se lliscar mitjançant un agafador que hi va adherit, es fica per un dels seus extrems en una argolla o forat que hi ha en el bastiment o a l'altra fulla, i tanca així en fort la porta o finestra
1. Barra de ferro o de fusta doblegada que serveix per a remenar i esclafar l'abeurall dels porcs. 2. Pala de ferro per a remenar les brases i arreplegar la cendra. 3. Forrellat. Mecanisme per a tancar portes o finestres format per una barreta de ferro amb un mànec, que es fa córrer entre les anelles d'un suport perquè s'encaixe en un forat del bastiment o en una altra anella
Foscor. Falta de llum o de claror, generalment durant la nit. 2. Brutícia dels bucs d'abelles
Boira tènue i uniforme per l’efecte de la calor, que es pot veure sobre la línia de l’horitzó, sobretot a la mar
1. Cementiri. Lloc destinat a soterrar els morts. 2. Furgar; alçar o remoure la terra amb el morro
Soterrador -a. Persona que cava les fosses i es dedica a soterrar els morts
1. Au aquàtica robusta [Fulica atra], d'uns 38 centímetres de llargària, plomatge negre amb una placa còrnia de color blanc en el front i potes verdes, freqüent en les vores dels llacs i dels aiguamolls. 2. Persona mandrosa, de moviments lents, que no treballa com cal. 3. Persona covarda. 4. Bassal d'aigua o de fang. 5. Fer fotja: fer fugina, deixar d'assistir a escola furtivament
1. Fer l'acte sexual. Copular. 2. Enganyar, sorprendre desagradablement, decebre, etc. 3. Prendre, robar, etc. 4. Escarmentar. 5. Riure's, burlar-se. 6. Molestar, perjudicar, etc. 7. Experimentar intensament una sensació desagradable, roïna, etc. 8. Llançar, tirar bruscament. 9. Caure algú
1. Partir, anar-se'n, fugir. 2. Pegar, aplicar brutalment, un colp, una espenta, etc. 3. Posar, col·locar, aplicar, ficar. 4. Iniciar una acció. 5. Menjar, beure. 6. Causar a algú un greu dany, deixar-lo en una mala situació, fer malbé. 7. Malalt. Estar fotut: no trobar-se bé, estar fet malbé
1. S’usa per expressar enuig, cansament, fracàs o fins i tot indignació. Difícil, estrany. 3. Que s'ha trencat o deteriorat
Franja. Floc de cabells de la part davantera del cap que es pentinen cap avant deixant-los caure sobre el front
1. Molt sensible al fred. 2. Calfred. Estremiment involuntari, convulsiu i rítmic dels músculs, acompanyat a voltes d'una sensació intensa de fred o de calor, produït per una emoció forta, pel fred o per la febre
Persona que n’afalaga una altra de manera baixa i servil amb intenció de traure’n algun profit. Adulador abjecte
1. Lligament membranós que subjecta la llengua per sa part inferior. 2. Lligament que uneix el prepuci amb el glande
1. Anar sovint; concórrer assíduament [a un lloc, a visitar algú]. 2. Tindre tractes [amb algú], relacionar-s'hi. 3. Practicar amb freqüència [alguna cosa]
1. Temps fresc. 2. Fred moderat, temperatura agradable quan hom té calor. 3. Xarrada, expressió desenfadada i desagradable. 4. A la fresca: En un lloc fresc, generalment al carrer, quan fa molta calor. 5. Prendre la fresca: Posar-se en un lloc fresc quan fa molta calor
Temps fresc moderat però amb sensació poc intensa i agradable
1. Decepció de qui no pot haver-hi allò que desitja, especialment si està acostumat a obtenir-ho. 2. Desfici. Agitació causada per un mal físic o moral, per una passió que despaciencia o per un desig violent. 3. Picor. Sensació corporal molesta, especialment en la pell, que incita a rascar-se
1. Plat gran, ovalat, de fons pla i amb una vora de tres o quatre dits d'alçada, que s'usa per a servir en taula els aliments guisats. 2. Utensili amb tapadora per a portar el menjar fora de casa
Cara principal d'un edifici. Paret anterior o posterior d'una casa, edifici, construcció en general
Conjunt de dues planxetes subjectes per un de llurs costats a un mateix eix al voltant del qual poden girar, i clavades o empernades de manera que serveixen de sosteniment i d'articulació a una porta, finestró, tapadora o altra cosa que hagi de formar un angle d'obertura variable. 2. Articulació. Zona d'unió, mòbil o fixa, entre dos o més ossos
Sentir un viu plaer, especialment per la possessió d'una cosa, per la consecució d'una cosa desitjada; gaudir
Fugida. Acció de fugir. Deixar d'assistir allà on calia anar, com a escola, a missa, a complir un encàrrec[fer fugina].
1. Olor; sospites, indicis perceptibles. 2. Cosa vana, llenegable, que només té aparença. 3. Pretensions de qui es pensa que és més que l’altra gent
1. Reprendre, bonegar. 2. Remugar, marmolar, dir entre dents
Furó. Persona viva, que tot ho remena, que es fica en les coses dels altres i que tot ho sap o vol saber
1. Excavar la terra amb el morro, com fan els porcs i altres animals. 2. Remenar una cosa interiorment ficant-hi la mà, un bastó o altre instrument. 3. Tocar algú o alguna cosa amb un bastó o altre instrument llarg. 4. Incitar; procurar activament que algú faci tal o tal cosa. 5. Ficar-se en un lloc, en un assumpte, tractant activament de veure, d'investigar, de saber o manejar tot el que es pugui