Bolic. Roba o altres objectes embolicats amb un mocador o un tros de tela qualsevol per a poder ser portats d'una banda a una altra
1. Matèries alimentàries [carn picolada, sang, arròs, pebre, etc.] amb què es farceixen les botifarres i altres embotits. 2. Massa constituïda per ratlladures de pa, clara d'ou, carn picada o desfeta, pinyons i espècies que, pastada en forma de pilota, se sol posar en l'olla
1. Ple de carn trinxada, arròs, confitura o altres ingredients. 2. Completament ple. 3. Farciment. Allò amb què es farceix alguna cosa
Roba, paper o altra mercaderia posada ben pitjada dins d'un embolcall d'arpillera o roba enquitranada, per a poder ser convenientment transportada
Que té una locució poc clara produïda per una articulació defectuosa dels sons que integren la paraula
1. Foguer o fornal on es calfen els metalls per a forjar-los. 2. Establiment on es redueix a metall el mineral de ferro
1. Solatge o baixos de l'oli o del vi. 2. Fang produït en els camins i camps per la pluja o per la fusió de la neu
1. Menjar popular compost de farina de cereals i aigua calenta, a vegades barrejada amb oli, carabassa o altres ingredients: blat, panís, fajol, etc. 2. Menjar triturat destinat generalment als xiquets molt menuts o als malalts, que es pot elaborar amb diversos ingredients.. 3. Substància opaca als rajos X que han d'engolir aquelles persones a les quals s'ha de practicar un examen radiològic de l'aparell digestiu
Bravejador. Que presenta un aspecte salvatge, fort, potent
1. Satisfer la fam o la set [d'algú] més que plenament, excessivament. 2. Causar tedi, enfastidir. Cansar, molestar. 3. Fer alguna cosa amb excés, fins a cansar-se'n. 4. Donar o subministrar [a algú] amb massa abundància
1. Fartada. Satisfer la fam [d'algú] més que plenament, excessivament. 2. Abundància de menjar, menjada abundant. 3. Fartó. Que menja molt, d'un apetit insaciable
1. Que causa fastig. 2. Que sent fastig. [Fastig: Sensació de cansament que produeix en l'ànim una cosa massa insistent o excessiva o mancada d'interès]
1. Equipatge; conjunt de coses que es porten, que es carreguen, que es tenen aparellades per a un viatge, per a una feina, per a un ús qualsevol. 2. Conjunt de coses en general, com articles de comerç, ingredients del menjar, etc. 3. Olfacte; facultat d'olorar
1. Home vanitós, ostentós, bravejador. 2. Fanfarró -ona. Que presumeix de qualitats o de fets reals o suposats
1. Inflor poc prominent que es produeix en l'epidermis per la picada d'un insecte o per altra causa d'inflamació. 2. Taca rodonenca de la pell d'una persona o animal. 3. Gland del penis, en llenguatge grosser. 4. Persona beneitota, aturada, que no té gens de malícia, innocent. 5. Joc infantil en el qual qui para s'acatxa, recolzant les mans en la paret, de manera que la resta dels jugadors hi pugen damunt fins que algú cau i passa a substituir el que fins llavors portava la càrrega
1. Feta pròpia d'una persona fava, beneitota, vanament ostentosa o exagerada. 2. Minúcia, cosa sense importància ni sentit
1. Conjunt de tiges, branquillons o bastons disposats paral·lelament i lligats conjuntament. 2. Conjunt de coses que es porten damunt. 3. Conjunt de coses unides o lligades conjuntament. 4. Gran quantitat. 5. Càrrega difícil de portar
1. Tros de terra llarguer en forma de terrassa, construïda amb marges de pedra seca en els vessants muntanyencs, en el qual se conren cereals, llegums o hortalisses. 2. Mesura superficial agrària de valor variable
1. Feix de llenya, i especialment de llenya prima. 2. Feix de branques primes lligades ben estretes que usen els enginyers militars per a fer parapets i altres obres de fortificació de campanya
1. Badar o fer un clevill [en alguna cosa], dividint-la en dues o més parts trencant-la o tallant-la. 2. Tallar [l'aire, l'aigua, el vent, etc.]. Travessar subtilment i de pressa [un fluid]
1. Acabar de treballar la pasta damunt una post, donant-li la forma de pa o de coca. 2. Fingir, simular. Figurar una cosa així com no és en realitat. 3. Arribar i fényer. Obtindre o executar alguna cosa amb molta més rapidesa del que es podia esperar.. 4. pastar i fényer (a algú) Dominar-lo completament
1. Animal silvestre. 2. Bèstia fantàstica i espantosa. 3. Conjunt d'animals domèstics o bestiar menor, com conills, porcs, aus casolanes. 4. Conjunt de gent dolenta o avalotada. 5. Conjunt d'infants, especialment dels qui avaloten, es belluguen molt o fan malifetes. 6. Persona roina, perversa. 7. Gentola. Gent de la pitjor classe, menyspreable
1. Animal salvatge, indòmit, que no està domesticat. 2. Persona esquerp, retret del tracte a les persones, allunyat de la gent. 3. Que fa feredat. [Feredat: Horror, por molt intensa]
Xiquet molt entremaliat, molt endrecer, que sempre està fent maldats
1. Poal, especialment el de metall. 2. Recipient de metall de forma troncocònica, amb dos anses i més ample que alt, que s'utilitzava per a tindre aigua, per a escurar, per a tindre roba a remulla, etc. 3. Mesura antiga de líquids, que era el contingut d'una ferrada mitjancera
1. Herba, verda o seca, per a l'alimentació del bestiar. 2. Instrument o peça de ferro
Segador de ferratge. [Ferratge: 1. Herba, verda o seca, per a l'alimentació del bestiar. 2. Instrument o peça de ferro]
1. Que té un cos robust o un caràcter fort. 2. Propi d'una persona forta, robusta
1. Persona mol lletja. 2. Agràs. Raïm verd que encara no s'ha assaonat. Suc àcid del raïm verd, de gust agradable, que s'utilitza com a refrescant en l'alimentació i en medicina
1. Olor d'animal, especialment dels animals salvatges o de caça o dels que estan en corral o altre lloc tanca. 2. Pudor forta, especialment de la carn i altres substàncies quan comencen a passar-se
Aixada que té el ferro amb punta o boca estreta per una banda i amb escarpell o tallant per l'altra
1. Acte de festejar, de tenir relacions amoroses. 2. Temps que dura la relació amorosa que s'estableix entre dos persones que tenen la intenció de casar-se o de viure juntes. 3. Actes que es fan per celebrar alguna cosa
1. Qui festeja o té relacions amoroses. 2. Pedrís que hi ha a cada costat de finestra, en les cases antigues, per a seure-hi i conversar o festejar
1. Tindre relació, dos persones, amb la intenció de casar-se o de viure juntes. 2. Parlar privadament o passar l'estona junts, els enamorats. 3. Parlar privadament, dos persones, com si foren enamorats. 4. Celebrar una festa. 5. Celebrar [un fet, una data important] amb una festa. 6. Fer festes [a algú]. 7. Fer festes [a algú], dedicar-li afalacs, per a enamorar-lo
1. Acció assenyalada. 2. Malifeta. Mala acció. 3. Succés contrari al que s'esperava. 4. Quantitat d'alguna cosa que es fa d'una vegada
Sotmetre [a algú o alguna cosa] a la influència d'un malefici, d'un sortilegi
1. Estugós, que es fa escrúpol de molts menjars i cal donar-li'ls triats. 2. Persona que practica la fetilleria. [Fetilleria: Conjunt de pràctiques màgiques per a posar al servei de l’home les forces sobrenaturals, a càrrec d’individus que es mouen impulsats pels esperits]
Conjunt de pràctiques màgiques per a posar al servei de l’home les forces sobrenaturals, a càrrec d’individus que es mouen impulsats pels esperits
Pudor. Olor forta, especialment de substàncies orgàniques en descomposició
Persona parada, ximple, beneït, sense energia ni caràcter, sense malícia, que no s'adona de res del que passa al seu voltant
1. Volantí. Volta que es fa amb el cos, especialment recolzant el cap o les mans en terra. [Fer la figuereta: Posar-se amb les mans en terra i el cos vertical amb els peus cap amunt]. 2. Irritar-se. [Pujar-se'n a la figuereta: Enfadar-se molt, perdre la contenció, el control de si mateix]
Villamarquí. Peça de ferro aproximadament semicircular, giratòria, que en els extrems forma colze i que en un d'ells permet de subjectar-hi una broca i en l'altre té un mànec o pom, i serveix per a perforar matèries dures, com fusta, ferro, pedra, etc
1. Persona irritada, enutjada. [Estar fet un filadís: Estar molt irritat]. 2. Persona vanitosa. [Estovar-se com un filadís: Unflar-se de vanitat]
1. Fil de cànem, de lli o de jute, filat a un cap i destinat a ser teixit o retorçut. 2. Fil gros i desigual
1. Nom donat als activistes que en el segle XVII treballaven per l'emancipació de les colònies espanyoles de les Antilles i les Filipines. 2. Pirata del mar de les Antilles del segle XVII. 3. Persona sense escrúpols, deshonesta
1. Obra feta de fils d'or o de plata, units i soldats amb molta perfecció i delicadesa. 2. Acció o obra feta amb molta delicadesa i perfecció
1. Xiquet. Persona que està en la infància, que té pocs anys. 2. Nom afectuós amb què es parla a qualsevol persona volent-li demostrar bona estimació
1. Persona considerada en relació als seus padrins, especialment de baptisme. 2. Camí, sèquia o fil conductor que arranca o naix d'un camí, d'una sèquia o d'un fil conductor principal. 3. Brot o renou que ix en la part baixa d'una planta. 4. Part blanca i comestible del margalló. 5. Peça d'un baixant d'aigües brutes que serveix per a acoblar un tub inclinat amb un tub vertical
Vibrar, una biga, una vara flexible o un altre objecte semblant, per l'acció d'una força que obra en sentit transversal i a intervals
1. Acabar, finalitzar. 2. Acabar-se la vida d’una persona o una cosa
Que té el costum de finestrejar o passar el temps guaitant per la finestra
1. Batent, generalment de fusta, que serveix per a tapar la part vidrada de la porta d'un balcó, d'una finestra, etc., i privar, així, el pas de la llum. 2. Finestra menuda, per on es pot mirar però no abocar el cos. 3. Obertura a manera de finestra molt menuda feta en una porta
Escuradeta. Reproducció a escala reduïda d'atifells d'ús domèstic [plats, gerres, perols, tasses, etc.], amb què juguen els xiquets
Xafarder. Qui tot ho sap, tot ho vol saber 2. Dotorejar. Exercir, algú, la curiositat [en coses que no li importen, en els assumptes dels altres]
1. Senyal de pedra més o menys treballat, o bé d'obra, que indica la terminació d'una propietat immoble o d'un territori o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera. 2. Moment o fet important
Instrument musical rústic, consistent en un canó de canya, de entre 12 i 35 cm. de llarg, tallat obliquament a un extrem i amb forats pel llarg, que produeix un so semblant al de la flauta i sol ser emprat pels pastors i per acompanyar en festes
Persona decidida, amb un aspecte o un to airós, viu, molt desimbolt, que fa o diu coses poc habituals sense por de si li diran alguna cosa
Pastís fet de farina farcida de brull o de formatge, amb diversos ingredients dolços i amb diferent forma segons les comarques
Peça quadrangular teixida de llana o de cotó, generalment amb ratlles de diferent color, que s'usa com a tapall de llit
Blasfèmia, maledicció; paraula o expressió injuriosa contra Déu o els sants; despropòsit injuriós
1. Malsofert, queixós, que sempre gemega i no està satisfet mai. 2. Vanitós, presumptuós
Posar un genoll o tots dos genolls en terra en agenollar-se
Flema. Temperament calmós, impassibilitat. 2. Mancat de caràcter, de decisió; que fa les coses sense coratge o delit o que no gosa fer-les
1. Petita porció de llana, cotó. seda o altra matèria tèxtil. 2. Adorn de passamaneria. Cadascun dels fils o cordons adherits i penjats a la vorera d'un vestit, cortina o altra peça de roba, a la qual serveixen d'adorn. 3. Conjunt de fils units per un cap, que serveix d'adorn, d'emblema, etc. 4. Veta lligada formant baga, sia per a subjectar, sia per a adornar una peça de vestit. 5. Conjunt d'uns quants animals que pasturen
1. Borralló; porció despresa d'una massa de neu, de foc, de núvol, etc. 2. Porció espessa despresa d'una massa líquida. 3. Encenalls; porcions molt primes de fusta o altra matèria, arrancades en ribotejar o llavorar. 4. Porció petita de cabells. 5. Conjunt de fruites o de llegums, especialment faves o avellanes, units pel capoll. 6. Embolcall de l'avellana. 7. Senyal que deixa una porció d'excrement en la roba interior
1. La millor part o la part més selecta d'una cosa. 2. Paraula o expressió afalagadora, d'elogi, afectuosa o amable. 3. Persona delicada, molt fina o malaltissa. 4. Anus. Orifici situat al final del canal digestiu, a través del qual s'expulsen les matèries fecals. 5. Vulva. Part dels òrgans genitals femenins dels mamífers que envolta l'obertura externa de la vagina
1. Conjunt dels fruits millors o més escollits. 2. Conjunt de persones o de coses que destaquen entre les millors
Persona que avalua i tria els melons que estan bons per a collir
1. Triar, prendre entre algunes coses aquella o aquelles que agraden més. Com per exemple triar els millors fruits d’un camp. 2. Dir floretes [a les dones]. 3. Estar a flor de terra o d'aigua
1. Que es caracteritza [un llenguatge, un estil] per l'ús abundant de recursos retòrics, per la profusió d'ornaments. 2. Selecte, molt escollit. 3. Que té floridura. Taca produïda per una colònia de florit o d'algun organisme saprofític similar. 4. Ple de floridura.
1. Pa gran, redó i pla. Massa de farina pastada, generalment de forma rodona, de diferents dimensions i amb diversos ingredients, segons les comarques. 2. Pastís fet de farina, a manera de coca. També es diu fogasseta. 3. Peça de formatge, pareguda a un pa
1. Foguer. Lloc on es fa foc; suport on es col•loca allò que es vol coure o escalfar, i que té un dispositiu adequat per al combustible. 2. Fogar instal•lat en les cuines en un buit fet en un massís d'obra en forma de taula, amb un forat lateral per on entra l'aire i se'n trau la cendra i un forat damunt, on es posa allò que cal calfar. 3. Forat que hi ha a la part posterior del canó de les armes de foc i que servia de conducte per a comunicar el foc a la càrrega
1. Es diu de qui sent calor. 2. Ple d'impuls vital, ardorós. Es diu de qui té desig de sexe
1. Sufocació, calrada, rojor que puja a la cara. 2. Feix de llenya prima, principalment de branques de pi o d'olivera, per a cremar en un forn de pa o de calç, en una cuina, etc.
1. Treure foc; cremar com foc. 2. Sotmetre a l'acció de la flama o d'un cos incandescent. 3. Aplicar ferro roent o altre cauteri. 4.Anar amb extraordinària fúria, velocitat, violència. 5. Ferir o procurar de ferir disparant armes de foc. 6. Habituar les persones, els cavalls, al foc de la pólvora. 7. Avesar o exercitar en coses difícil
1. Fogó per a escaldar o coure alguna cosa i que té un dispositiu adequat per a la combustió d'un combustible qualsevol o bé va proveït d'unes resistències elèctriques que produeixen la calor necessària. 2. Esclavó. Peça de ferro, semblant a una anella de cadena, que serveix per a traure foc d'un tros de sílex quan es colpeja
1. Foc que fa molta flama. 2. Rojor que puja a la cara, acalorada. Afluència sobtada de la sang a la cara, principalment per avergonyiment o per excés d'ira
1. Boig. Mancat totalment de la raó, que la té greument pertorbada o que pateix una malaltia mental. 2. Que obra irracionalment, contra el bon seny. 3. Que experimenta un sentiment molt intensament, amb un grau extrem. 4. Desenraonat, excessiu, desmesurat
1. Instrument format d'una bossa de tela o de pell amb un cordill a cada extrem, dins la qual es posa una pedra o altre projectil, i fent-la voltar ràpidament se li dóna impuls per a llançar aquell contra un enemic o contra un objecte. 2. Gastar pròdigament, sense miraments. [Tirar amb fona]. 3. Molt ràpidament, a gran velocitat. [Com una fona]. 4. Que no és de fiar. [D'esclafit i fona]
1. Eixem. Mida equivalent a la distància entre el cap del dit polze i el del dit índex, tan separats com sia possible. 2. Trena d'alls o de cebes composta de dues cames unides per un extrem
1. Instrument format per un pal de fusta acabat per un extrem en dues o més puntes, que serveix per a alçar o regirar la palla, l'herba, etc., especialment en les operacions agrícoles de ventar a l'era i d'apilar la palla o l'herba. 2. Pal acabat per un extrem en dues puntes, que els forners empren per a ficar la llenya dins el forn. 3. Barra de fusta bifurcada per un extrem que els vidriers utilitzen per a agafar i transportar peces que tinguin coll
1. Bastó acabat per un extrem en dues puntes, que serveix per a sostenir alguna cosa, com les branques d'una parra, les barres d'una peanya de sant en les processons, la pena de l'antena d'una barca, etc. 2. Pal acabat per un extrem en dues puntes, que serveix per a penjar i despenjar objectes del sostre o per a collir fruita de les branques altes dels arbres
Anus. Orifici situat al final del canal digestiu, a través del qual s'expulsen les matèries fecals
Seriós; vertader; que no és de burla; que se'n poden fiar com de persona o cosa que no enganya
1. Feix de llenya i brossa cobert de terra, al qual peguen foc i el deixen cremar sense flama per escampar després la terra i cendres com a femada. 2. Formigam. Multitud de formigues