Aigualir; aclarir massa un guisat o altre menjar per excés d'aigua
Descarat, que no té mirament ni moderació a l'hora de parlar o d'obrar
Disbarat, desgavell, destrellat. Dita pròpia de gent sense seny
1. Conjuntura, articulació. 2. Allò que ens dóna la solució d’una qüestió, un afer, etc., difícil, complicat.
Desconjuntar, dislocar. Treure un os del seu ballador, de la seva conjuntura amb un altre
Pati interior d'una casa que ventila i il·lumina les habitacions immediates
1. Llevar el mànec. 2. Desballestar, desajustar. 3. Crebantar, desgavellar. 4. Embolicar (un assumpte, una qüestió).
1. Que no té mànec. 2. Malcompost o mal coordinat. 3. Desballestat, desorganitzat. 4. Desairós. faltat d'elegància..
Que ha perdut vigor físic i moral, el bon orde o el bon funcionament, que està desordenat i desendreçat.
1. Que no té gana, que no troba gust a menjar; desganat. 2. Displicent, desdenyós, que mostra desinterès per coses a què el conviden o que haurien de ser agradables. 3. fer el desmenjat Fingir desinterès per allò que en realitat és desitjat.
1. Rompre una cosa, especialment un recipient de terrissa o de vidre llevant-li un bocí de la boca o vorera. 2. Desbocar [una peça de roba])
Parir una dona. Expel·lir el fetus al final de la gestació
Confusió, desordre, en què no hi ha manera d'entendre's, especialment el que es produeix quan tot el món crida, escarota, plora o s'insulta
1. Fer que (una cosa) deixe d'estar parada o preparada, llevar-li el parament. 2. Desparar taula: Llevar de damunt de la taula les coses que s'han servit per a menjar.
Separar o allunyar persones o animals que estan barallant-se
Molt cansat i dolorit dels peus per haver caminat massa
1. Llevar la pellofa al panís. 2. Conèixer, descobrir [un assumpte]
Al País Valencià, cercavila amb banda de música i llançament de coets que recorre els carrers a primera hora del matí els dies de festa, especialment durant les Falles. Col·loquialment, despertà.
1. [usat generalment en plural] Cos o part d'un cos mort. 2. [usat generalment en plural] Allò que queda d'una cosa destruïda o desfeta. 3. [usat generalment en plural] Objectes mobiliaris o vestits que deixa un mort. 4. [usat generalment en plural] Allò de què algú és despullat o desposseït. 5. [usat generalment en plural] Conjunt de vestits o d'armes presos a l'enemic vençut. 6. [usat generalment en plural] Pell d'un animal, pellorfa d'un cereal o d'un llegum que s'ha llevat o que s'ha després
1. Començar a eixir o a manifestar-se. Començar a donar claror el sol. 2. Començar a manifestar-se un sentiment. 3. Excel·lir o mostrar-se superior
Desfaenat, desocupat, ociós. Que no té res que fer i s’avorreix
1. Mancat de sabor, desagradable al gust. 2. Sense simpatia, ni gracia
1. Llevar [a algú] la son. 2. Perdre la son, no tindre son
1. Que ha perdut la substància, la part principal o millor. 2. Es diu de la persona que no té gràcia ni vivor
Treure a una persona o cosa la seva part millor, desposseir-la d'allò que li dóna valor [riqueses, treball, etc.]
1. Enorme, molt gran. 2. Atabalat-ada. Mancat de reflexió; que obra amb massa vivesa i sense pensar bé el que fa
1. Escarada, treball a preu fet, sistema de treball en què es paga a proporció a la quantitat de feina feta i no a tant per unitat de temps. 2. Té també el sentit figurat de fer alguna cosa de pressa, sense descans, per a acabar prompte
Desbaratat, que parla o obra en forma exagerada o desraonable; que diu o fa disbarats
Desconcertar; fer perdre la serenitat de judici; torbar (algú) desbaratant els seus plans, les mesures preses, els projectes, etc.
Destemprat. Es diu d’una persona que no està molt bé, que no està en forma
1. Immoderat; mancat de temperància. 2. Desafinat [parlant de veus o d'instruments de música] 3. Que té el cos indispost, especialment el ventre
Desfer els terrossos que presenta [un terreny o una substància], sia a cops de maça, sia passant-hi per damunt l'aplanadora o esterrossador
1. Pertorbar; interrompre el bon ordre. 2. Impedir, evitar. Posar obstacles o dificultats en l'execució d'una cosa. 3. Entretenir, fer perdre temps. 4. Desllorigar-se un os o un membre
1. Esburbat, tarambana, persona que obra irreflexivament
1. Tallar o treballar amb la destral. 2. Pegar destralades. 3. Estralejar. Parlar molt i exaltadament; malparlar, criticar.
1. En els batallons, soldat que és destinat principalment a desembarassar el pas en les marxes, per a la qual cosa porta pales, destrals i escodes o magalls. 2. Llenyataire. Persona que es dedica a fer llenya en el bosc. 3. Barroer. Que treballa malament, poc mirat en la faena, grosser, sapastre.
1. Acció o dita fora de propòsit propi d'una persona destrellatada; disbarat. 2. Destrossa, absurd
1. Ple de vanitat. 2. Molt satisfet. Content. Orgullós
1. Evaporar-se l'alcohol o el gas, d'una beguda. 2. Eixir-se l'aire d'un lloc on està tancat. 3. Perdre la saó, la terra
1. Pluja molt forta. 2. Gran multitud de coses, aglomeració.
1. Peça tubular de metall o d'altre material dur, a vegades tancada en un extrem per un casquet esfèric i generalment coberta per tot de clotets, dins la qual es fica el cap del dit que pitja l'agulla en cosir, per tal de protegir-lo contra la pressió dolorosa del cap de l'agulla. 2. Peça de cuiro amb què els segadors es protegeixen el dit gros, i cadascun dels canonets de canya amb què es protegeixen els dits contra els talls de falç o corbella i contra les espines
Successió rigorosament cronològica dels fets que componen un relat.
Cosa malintencionada que es diu entre la gent, especialment allò que es diu murmurant dels altres. Rumor infundat
Que es ven per un diner. Especialment usat en l’expressió «clau dinal» (o simplement «dinal»): antigament, clau gros, que valia un diner, i que servia per a clavar portes grosses, embarcacions, etc.
Falta de moderació en el menjar, en el beure, en les diversions i els plaers; ús immoderat d’alguna cosa, excés.
Que li agrada discutir. Persona a qui no costa gaire de barallar-se, que de seguida és a punt per fer-ho
Casa on es dóna allotjament i menjar a un grup reduït de persones per un preu convingut.
d'alguna cosa
1. Augmentar l’extensió d’un cos elàstic per mitjà d’una tensió. 2. Relaxar, reduir la tensió entre persones o col·lectivitats.
Mesura corresponent al gruixut d’un dit [seria aproximadament 1,65 cm]
Quart dit de la mà, en el qual es posen habitualment els anells.
Dit índex. Dit segon de la mà, més pròxim al polze.
1. Colp de dit. 2. Porció d'una cosa que es pot emportar adherida en el dit. 3. Senyal o taca que deixa la pressió d'un dit o el contacte d'un dit brut
1. Sala de recepció en les cases turques, perses, etc., guarnida tot al voltant de coixins per a seure-hi. 2. Espècie de sofà baix, sense espatller, guarnit de coixins solts, que hom aplica contra la paret.
1. Moneda antiga que valia dos diners i era la mitat d'un sou. 2. Diners en general.
1. Que té molta ciència o que posseeix molts coneixements en una matèria determinada. 2. Que manifesta molts coneixements, molta saviesa. 3. Que pretén passar per molt instruït, que manifesta arrogància o altivesa, que es considera més important que els altres
1. Roll. Raig d’aigua o d’un altre líquid que brolla amb força d’un orifici o obertura. 2. A doll (o a dolls): En abundància.
Gerra o càntir de terrissa, de fusta o de metall on es guarda aigua, oli, vi, llet, etc.
Pedra tallada més estreta d'un cap que de l'altre, per a formar arcs o voltes
Que presenta (una llei o una mesura) una severitat excessiva.
1. Persona que comercia en draps vells, paperassa i altres objectes de rebuig. 2. Fabricant de teixits que, posseint pocs telers, teixia per a una altra persona.
1. Travessa. Camí lateral més curt que el camí principal. Senda o camí que porta dret a una banda, especialment que serveix per a abreujar el camí. 2. Mitjà o manera per a fer o aconseguir més aviat una cosa.
1. Que va dret, en línia recta. 2. Es diu d’algú que té dretura, rectitud.
Persona que té una drogueria o que hi despatxa. Comerciant d'articles de drogueria.
1. Astut que obra amb males arts. 2. Gandul. Peresós; que no vol treballar
Amant, amistançat. Concubí-ina; home o dona que comet adulteri
1. Cubell, cossi per a rentar o bugadejar la roba. 2. Forat que tenen a la part inferior certs recipients [bóta, cup, cossi] per a donar sortida al líquid que contenen. 3. Forat que hi ha en el fons d'una embarcació que va tapat amb un suro i que serveix per a desaiguar-la. 4. Anus. Orifici situat al final del canal digestiu, a través del qual s'expulsen les matèries fecals
Dues. 1. U més u, 2. 2. El número dos, 2. 3. Individu o objecte designat amb este número.
1. Ramat format per caps de bestiar propietat de diversos veïns portat a la pastura, sota la vigilància d'un home llogat que s'anomena duler. 2. Colla de joves o de gent esvalotada
Pastor llogat per a recollir el bestiar de cada casa i vigilar la dula
Promontori de sorra d’origen eòlic que es forma en llocs àrids i desèrtics o a les platges.