1. Tribut que consistia en la desena part de fruits, de rendes o de beneficis. 2. Impost que es pagava a l'Església per al manteniment del clero i dels edificis religiosos, i que consistia en un deu per cent sobre els productes de la terra
1.- Desena. Grup de deu unitats.. 2. Cada una de les parts en què es divideix el rosari, composta d'un parenostre, deu avemaries i un glòria. 3. Gra de rosaris més gros que els corresponents a les avemaries, i que serveix per a comptar els gloriapatris. 4. Muntó de deu gavelles que arrepleguen els eixarmentadors. 5. Tanda, grup de persones o d'animals que fan un treball. 6. Part de les deu en què es pot dividir un terme
Infecció vírica, epidèmica i contagiosa, que produeix febre, dolors articulars i musculars, inflamació dels ganglis limfàtics i erupció ocasional de la pell. 2. Delicadesa afectada o menyspreu fingit
1. Proporcionar, posar a la disposició d'algú. 2. Treure el parament d'una cosa. Normalment la fem servir per referir-nos a la taula i concretament per a menjar: a) Desparar la taula: desguarnir la taula dels utensilis necessaris per a menjar. b) Desparar l'altar: llevar-li els paraments que l'adornen en les funcions solemnes, principalment en les de Setmana Santa.
Idea fixa que incita persistentment a fer alguna cosa i que condiciona el seu comportament
1. Abandonat; deixat anar. Especialment: Abandonat per vell o inservible. 2. Cansat, esgotat
1. Desllomar, baldar. 2. Posar malament una cosa trencant-li els petges o peces de sosteniment, fent-li perdre allò que li dóna estabilitat o bona presència
1. Desmesurat; que excedeix tota mesura. 2. Molt excitat; fora de si. 3. Propi d'una persona boja
Mancat d'amor, d'afecció; que obra sense delit, de mala gana
Guardar. 1. Posar en lloc segur (alguna cosa) mentre no s'haja d'usar. 2. Gravar (una informació) en un suport adequat, generalment per a donar-li un caràcter definitiu o per raons de seguretat.
No avingut, malavingut. Cadascuna de les persones que no s’entén amb les altres, que no hi està d’acord.
1. Destruir l'ajust o la connexió de les peces de què es compon (un mecanisme o un objecte armat). 2. Desbaratar (un propòsit). 3. Desfer (una nau, un vehicle o un aparell) per a aprofitar-ne les parts que poden ser útils. 4. Perdre el trellat, trastornar-se.
1. Posar en desordre. 2. Desfer, tirar per terra les coses coordinades cap a un fi. 3. Produir greus trastorns en el funcionament [d'un òrgan, etc]. 4. Posar en confusió, derrotar. 5. Descompondre [un mecanisme]. 6. Fer perdre la fe, els bons costums o altres valors morals. 7. Dir o fer desbarats o coses fora de raó o regla. 8. Descompassar-se, parlar o obrar fora de raó
1. Desordenat; posat en desordre. 2. Derrotat; posat en fuita desordenada. 3. Pervertit; que ha perdut els bons costums, la fe o altres valors morals
1. Perdre la moderació. Dir inconveniències o disbarats. 2. Dislocar les barres [mandíbules] a una persona o animal
1. Deixar anar bruscament, descarregar, allò que hom porta dins. 2. Rebentar, trencar a colps.
1. Perdre, un líquid, la força, el gas o l'olor [especialment a un vi o licor espirituós]. 2. Alleujar l'ànim donant eixida a un sentiment, satisfent un desig contingut
1. Atrotinat-ada. Que actua sense reflexió, amb pressa, sense mirar el que fa. 2. Que diu bestieses o les fa
1. Trencar el cap [a algú]. Ferir qualcú en el cap, produir una contusió al cap. 2. Fer un dany molt greu [a algú o a alguna part del cos]. 3. Perjudicar greument
1. Trencar una cosa llevant-li el cantell o cantells [normalment de terrissa I especialment la vora]. 2. Llevar una part (d'una quantitat exacta o d'un nombre que es considera complet). 3. Dir més coses de les que caldria
1. Separar la carn de l'os. 2. Perdre la carn; aflaquir-se molt. 3. Llevar la terra als bancals, a la muntanya, a qualsevol terreny, deixant predominar les pedres
Despartir. Separar, especialment dos o més persones que es barallen agafades.
1. Desencaixar, treure del seu lloc un os o altra peça que estava unida i articulada amb altres. Luxació. 2. Desencaixar les juntures, les peces que componen [un tot]
1. Fet sense posar-hi la cura deguda, que no guarda la cura deguda.
Persona altiva i antipàtica, que menysprea els altres
1. Desposseir (a algú) de tots els diners que porta o que té. 2. Consumir completament, algú, els diners que porta o que posseïx. 3. Gastar molts diners.
1. Negar, dir el contrari d' allò que diu un altre, desmentir. 2. Dir el contrari d'allò que abans s'havia dit. 3. Tornar arrere la paraula donada en promeses, contractes, coses convingudes abans. 4. Refusar, no acceptar de fer una cosa. 5. En gran abundància, en quantitat extraordinària. A desdir: En abundància
Distreure's, divertir-se, prendre expansió del cos o de l'esperit
Cambra, local, etc., per a posar-hi el que faria nosa en un altre lloc, per a fer-hi el que no vindria bé de fer en un altre lloc, etc.
Esbargir-se o distreure’s per a aclarir el cap, per a descansar d’una faena o situació
Fer cessar d'estar embotit. Desinflar, en tots els sentits
Deslliurar-se d'alguna persona o alguna cosa que impedeix d'obrar o cohibeix, que constituïx una molèstia
Ignorant, que no té esment o advertència d'una cosa. Fer-se el desentès: No donar-se [algú], per al·ludit
1. Despulles; allò de què hom és despullat o desposseït. 2. Allò que resta d’una cosa destruïda.
Disbarat. Cosa feta o dita contra la raó o el sentit comú, fora de propòsit
Neguit. Agitació produïda per un mal físic o moral, per una passió, un desig, etc.
Destalonar: 1. Descalçar a algú que ens va davant xafant-li el taló per darrere. 2. Seguir [a algú] molt de prop.
1. Desordre complet, gran confusió. 2. Despropòsit, cosa absurda
Esgavellar. Destruir el degut enllaç, l’ajust, de les peces de què es compon un mecanisme, un objecte armat, etc.; desconjuntar, desballestar.
Desgel. 1. Fosa de la neu, del glaç, quan la temperatura puja per damunt del punt de congelació. 2. En política, clima de distensió en les relacions entre grans potències.
1. Desfer de gra en gra; treure els grans a una cosa que els conté o que n'és formada. 2. Esbrinar, adquirir coneixença detallada d'una cosa
1. Desfer de gra en gra; treure els grans a una cosa que els conté o que n'és formada. 2. En sentit figurat es diu de esbrinar, adquirir coneixença detallada d'una cosa
1. Desacordar, desballestar. 2. Desgavellar, desbaratar (una acció o un esdeveniment).
1. Desembarassat; que va descarregat i té llibertat de moviments. 2. Deseixit; que obra amb llibertat i sense cohibir-se per vergonya, por, etc.
Aigualir; aclarir massa un guisat o altre menjar per excés d'aigua
Descarat, que no té mirament ni moderació a l'hora de parlar o d'obrar
Disbarat, desgavell, destrellat. Dita pròpia de gent sense seny
Esllomar, Malmetre els lloms, fer malbé la ronyonada (d'una persona o d'un animal).
1. Conjuntura, articulació. 2. Allò que ens dóna la solució d’una qüestió, un afer, etc., difícil, complicat.
Desconjuntar, dislocar. Treure un os del seu ballador, de la seva conjuntura amb un altre
Pati interior d'una casa que ventila i il·lumina les habitacions immediates
1. Llevar el mànec. 2. Desballestar, desajustar. 3. Crebantar, desgavellar. 4. Embolicar (un assumpte, una qüestió).
1. Que no té mànec. 2. Malcompost o mal coordinat. 3. Desballestat, desorganitzat. 4. Desairós. faltat d'elegància..
Que ha perdut vigor físic i moral, el bon orde o el bon funcionament, que està desordenat i desendreçat.
1. Que no té gana, que no troba gust a menjar; desganat. 2. Displicent, desdenyós, que mostra desinterès per coses a què el conviden o que haurien de ser agradables. 3. fer el desmenjat Fingir desinterès per allò que en realitat és desitjat.
1. Rompre una cosa, especialment un recipient de terrissa o de vidre llevant-li un bocí de la boca o vorera. 2. Desbocar [una peça de roba])
Parir una dona. Expel·lir el fetus al final de la gestació
Confusió, desordre, en què no hi ha manera d'entendre's, especialment el que es produeix quan tot el món crida, escarota, plora o s'insulta
1. Fer que (una cosa) deixe d'estar parada o preparada, llevar-li el parament. 2. Desparar taula: Llevar de damunt de la taula les coses que s'han servit per a menjar.
Separar o allunyar persones o animals que estan barallant-se
Molt cansat i dolorit dels peus per haver caminat massa
1. Llevar la pellofa al panís. 2. Conèixer, descobrir [un assumpte]
Al País Valencià, cercavila amb banda de música i llançament de coets que recorre els carrers a primera hora del matí els dies de festa, especialment durant les Falles. Col·loquialment, despertà.
1. [usat generalment en plural] Cos o part d'un cos mort. 2. [usat generalment en plural] Allò que queda d'una cosa destruïda o desfeta. 3. [usat generalment en plural] Objectes mobiliaris o vestits que deixa un mort. 4. [usat generalment en plural] Allò de què algú és despullat o desposseït. 5. [usat generalment en plural] Conjunt de vestits o d'armes presos a l'enemic vençut. 6. [usat generalment en plural] Pell d'un animal, pellorfa d'un cereal o d'un llegum que s'ha llevat o que s'ha després
1. Començar a eixir o a manifestar-se. Començar a donar claror el sol. 2. Començar a manifestar-se un sentiment. 3. Excel·lir o mostrar-se superior
Desfaenat, desocupat, ociós. Que no té res que fer i s’avorreix
1. Mancat de sabor, desagradable al gust. 2. Sense simpatia, ni gracia
1. Llevar [a algú] la son. 2. Perdre la son, no tindre son
1. Que ha perdut la substància, la part principal o millor. 2. Es diu de la persona que no té gràcia ni vivor
Treure a una persona o cosa la seva part millor, desposseir-la d'allò que li dóna valor [riqueses, treball, etc.]