1. Ganivet. Instrument per a tallar que consistix en una fulla, generalment d'acer, amb una vora esmolada, proveït d'un mànec de fusta, de metall o d'altres materials, que a vegades forma una sola peça amb la fulla. 2. Instrument que consistix en una fulla d'acer aproximadament semicircular amb un o dos mànecs en diverses posicions, utilitzat en diversos oficis.
Recipient de terrissa que serveix per a refrescar l’aigua. [Es diu a La Vall d’Uixó]
1. Padrina d'un xiquet en relació amb els pares i el padrí. 2. Tècnica sanitària especialment preparada per a assistir les dones durant el part. 3. Veïna, especialment dona xarradora, xafardera
1. Activitat festiva, diversió col·lectiva. 2. Entusiasme, il·lusió
[Castellanisme]. Calaixera. Moble de cinc pams d'altària, acabat per la part superior en un tauler horitzontal, i que conté tres o més calaixos posats un damunt l'altre i que ocupen tota la llargària del moble destinat generalment a alçar-hi la roba
1. Acompanyar amb pa (un menjar). 2. Menjar de manera que s'acabe al mateix temps (el pa i el companatge). 3. Menjar a poc a poc (una vianda), perquè dure més temps. 4. Compartir (una cosa) proporcionadament a una altra, o restringir el seu consum en la proporció necessària perquè siga suficient.
1. Mullar-se amb la pròpia orina [alguna cosa o alguna persona]. 2. Riure
1. Braser. Recipient metàl•lic, generalment circular, que conté brases enceses o en el qual es fa cremar molinada o carbonet, utilitzat per a calfar l'ambient i especialment les cames en el tendur. 2. Rotlana de fusta amb un forat enmig, on va encaixat el braser. 3. Recipient gran, a manera de gibrell, destinat a tenir aigua per a escurar els plats, rentar els peus o la roba, etc. 4. Fadrina vella
1. Dolor per la pena d'un altre. 2. Testimoniatge d’aflicció, de participació en el dolor d’una altra persona, particularment amb motiu de la mort d’algú proper.
Bocí de sucre fi endurit, esfèric, de molt poca grossària, o bé gra d’anís, comí, pinyó, avellana, ametlla, etc., envoltat d’una capa de sucre fi endurit, amb altres substàncies aromàtiques o colorants o sense.
En sentit figurat, guardar o retenir avariciosament alguna cosa; quedar-se-la tant si es vol com si no es vol.
Formar (alguna cosa) per acumulació de diversos elements.
Aconhortar. 1. Fer passar la pena (a algú) dient-li paraules de consol. 2. Conformar-se d'una desgràcia o d'una pena superant-la amb ànim coratjós.
Nuet. Completament despullat, sense vestit o cobertura. En conill: Nuet.
Fórmula màgica per a allunyar els mals esperits o per a atraure els benèfics
1. Matrimoni legal. 2. Sistema d'intercanvi matrimonial que s'establix entre dos o més grups.
1. Que consent, permetre o tolera. 2. Que pot ser consentit, tolerable
1. Aviciat. Que té el consentiment per a fer qualsevol cosa, excessivament contemplat. 2. Permès, tolerat. 3. Home casat que consent que la dona l'enganyi. 4. Lleugerament clavillat, sense separació visible. 5. Adolorit. Que pateix dolor o mal físic
Pensarós, absorbit per un pensament, per una preocupació.
Barra horitzontal de les baranes dels carros on van emmetxats els extrems inferiors de les estaques i dels contratirants
Barrot de ferro que es col·loca entre la contraperna i la banda superior per a reforçar la barana superior d’un carro
1. Convivència o consorci censurable, il·legal o il·lícita entre persones de diverses classes i que van amb mal fi. 2. Habitació que es compartix amb una altra persona o amb altres persones
Aquell que només mira la seua conveniència, que sempre va a la d’ell, que només mira el profit propi sense preocupar-se gens pels altres. Persona interessada, egoista i amb pocs escrúpols
Tracte o maquinació, entre dos o més persones, per a obrar en benefici propi o en perjuí d'un altre.
1. Vulva. Òrgan sexual femení que envolta l'obertura externa de la vagina. 2. Forat que es fa en el calcetí. 3. Cagant tomaques: Molt de pressa. 4. Roig com una tomaca: Molt roig, molt ruboritzat. 2. Exclamació usada per a expressar enuig, admiració, entusiasme, etc.
1. En les aus, extremitat movible on estan les plomes de la cua. 2. Còccix. Os propi dels vertebrats que no presenten cua, curt, imparell, central i simètric, constituït per la unió de les últimes vèrtebres i articulat per la base amb el sacre
1. Empomar. Atrapar al vol. 2- Entendre, percebre bé. 3. Aconseguir (alguna cosa) d'una manera ràpida i inesperada.
Impuls amb què hom es llança a executar el que el cor li diu de fer, sense parar-se a considerar les dificultats, els perills, etc., de l’empresa.
1. Conjunt de vísceres, cor, fetge, pulmons, d'un animal, especialment dels de llana i cabriu. 2. Les mateixes vísceres considerades com a òrgan de l'amor o del valor. 3. Calma, fredor d'esperit; carència de pressa i de commocions fortes.
Sensació de cremor a l’estómac o païdor, acompanyada d’eructes i de regurgitació d’un líquid àcid i coent; pirosi
Pirosi. Acidesa, cremor d’estómac. Sensació de cremor que partix de l'epigastri i remunta l'esòfag fins a la gola, generalment acompanyada d'eructes i de regurgitació d'un líquid àcid i coent.
Cadascun dels segments corbs de fusta, que, units uns amb altres per llurs extrems, formen l’encorbat de la roda del carro
Varietat de falç de fulla corba en pla distint del mànec, usada especialment per a segar herba i treballs d'horta
Cadascuna de les vèrtebres del porc amb la carn que porta adherida
Debilitat,sensació de buidor a l’estómac, produïda per la falta d'aliment
Corpenta. Cos d'una persona o d'un animal sense incloure-hi les extremitats
1. Pati clos immediat a la casa, a cel obert, totalment o en part, destinat a tenir-hi el bestiar, amb departaments per als porcs, els conills (conillar), les gallines (galliner amb ponedors), els coloms (colomar amb nials), etc. 2. A València, a Mallorca i, especialment, a Castella, recinte on es representaven les comèdies des del final de l'Edat Mitjana. 3. Lloc on es tanquen els bous en les festes taurines. 4. Corral de vaques: Lloc brut i desordenat.
Corral aïllat per a tancar el bestiar, propi de les terres de masos. 2. Corral menut
1. Regall. Excavació produïda en un terreny que fa pendent per l'escorriment de les aigües de pluja. 2. Barranc. Excavació profunda de vessants abruptes que es fa en la terra, generalment produïda pels corrents d'aigua, especialment en zones que presenten materials fàcils d'erosionar.
1. Correguda curta. 2. Acció de córrer un grup que fuig o que es dispersa. 3. En una corredissa: Ràpidament.
Divertir-se, anar de festes, generalment nocturnes i acompanyades d'excessos, de falta de moderació en el menjar, en el beure, en les diversions i els plaers; ús immoderat d’alguna cosa.
1. Flexible i elàstic, que es doblega fàcilment sense trencar-se. 2. Que resulta [un aliment] gomós i difícil de mastegar
Carter. Persona que distribuïx les cartes i la resta d’objectes enviats per correu postal.
Camí estret pel qual només pot passar una persona darrere l’altra.
1. Marrucs de coloms. 2. Afalacs, moixaines d'enamorats
Grup de persones, d'animals o de vehicles que avancen els uns darrere dels altres formant una llarga filera.
Trobar-se en una situació anguniosa. 2. Afanyar-se. a.- Actuar, obrar amb rapidesa, amb pressa. b.- Treballar amb molta diligència, sol•lícitament. c.- Entregar-se a una faena, a una acció, de manera molt activa. d.- Fer diligències actives per a aconseguir alguna cosa
Presses, afanys, atrafegament. Ansietat i precipitació per fer una cosa que no és prou important per a justificar tal comportament. No diríem que una persona «va amb corruixes» si actua d’una manera ansiosa i precipitada davant del risc de mort d’un ésser volgut, però sí que direm que «va amb corruixes» si actua així perquè vol arribar a l’estació amb temps de sobra abans que isca el tren.
Volantí. Volta completa del cos, especialment recolzant el cap o les mans en terra, que es fa fent anar el cap avall amb força i pujant els peus enlaire
Fill d’un cosí o d’una cosina del pare o de la mare.
1. Que es fa apegalós cercant carícies, afalacs, manyagueries, etc. 2. Home efeminat.
1. Cenyir el vestit al cos. 2. Vestir-se ajustant la roba al cos. 3. Donar cos o consistència (a alguna cosa).
Peça de vestir que cobreix el cos o el bust, generalment sense mànigues.
Atifell gran, en forma de tronc de con, destinat principalment a fer la bugada
1. Recipient de terrissa, de forma acampanada, dins el qual posen terra i hi sembren plantes de jardí. 2. Recipient en forma de tronc de con, més menut que un cossi, i a vegades proveït d'un mànec llarg. 3. Recipient on cau l'oli en brollar de la premsa. 4. Orinal. Recipient d'obra, metall o plàstic per a orinar o fer altres deposicions corporals. 5. Capell de forma troncocònica invertida, que portaven els homes de poble valencians
1. Feix gran de llenya, com els que es cremen en un forn de coure pa o de rajoler. 2. Càrrega que porta una bèstia a cada banda del bast. 3. Sac gran fet de xarpellera teixida amb cànem o jute. 4. Conjunt de 35 garbes de cànem. 5. Taleca de cinc barcelles on es posava la farina
Rost, que fa costa o pendent considerable (un terreny).
1. Inclinat avall, cap a terra. 2. Cap cot (o amb el cap cot): Trist, capficat.
Corset. Faixa ampla de tela reforçada amb barnilles que serveix per a sostenir el pit i els costats de les dones.
Autobús. El que fa regularment viatges entre dos punts fixos
1. Desenrotllar una malaltia des del moment en què es contrau fins que apareixen els primers símptomes. 2. Estar-se a casa ben calent o fent llit, per poder curar-se d’una malaltia. 3. Reposar excessivament, un menjar, que ja s'ha apartat del foc. 4. Ser una cosa mantinguda gairebé apagada, latent, fins a l’hora d’esclatar. 5. Preparar (alguna cosa) detingudament sense manifestar-la fins que sigui l’hora oportuna.
Recipient gran, de més o menys fondària, més ample de dalt que de baix i fet de vímens o de canyes, que servix per a diferents usos
1. Ferida xicoteta en forma de tall, que sol fer-se al voltant dels dits, però també en altres parts del cos, com ara els llavis, com a conseqüència de la sequedat o del fred. 2. Clevill que es fa en els unglots de les cavalleries. 3. Clevill profund en una roca
1. Tauleta, prestatges, armariet, on es posen els objectes que es volen tenir a mà per al servei de taula, de l’altar, etc. 2. Conjunt dels sis canelobres grans que hi ha damunt de l'altar, enmig dels quals es posa la creu. 3. Llibre de credença: Llibre de comptes d'una confraria.
Llum de ganxo, compost essencialment de dos platets de metall posats un dins l'altre, el superior dels quals és llevadís i conté l'oli i el ble
Fer cresps els cabells, rissar-los, ondular-los
Receptacle que té el fons ple de forats iguals que serveix per a separar objectes de grandària desigual, deixant passar els uns i retenint els altres
Garbellar. Passar pel garbell; netejar o porgar amb un garbell
1. Tros de pa o de formatge en el qual abunda la crosta. 2. Extrem d'una barra de pa. 3. Dau menut de pa fregit que se servix com a guarnició de sopes, cremes, purés o ensalades
Conjunt d’aliments vegetals que es consumeixen crus en un àpat. Poden estar adobats o no, però mai cuits, com per exemple: alficòs, ceba, encisam, carlota, rave, tomaca, olives, cebetes en vinagre, pebrera en aigua-sal, etc.
1. Soroll que fa un cos quan cruix. 2. Baldat, fatigat fortament, amb els músculs adolorits. 3. Lesió lleugera d'ossos o estirament muscular en l'esquena.
Residu que queda quan es cola el sagí del porc després de fondre'l
1. Tros de pedra de dimensions variables i de forma més o menys rodonenca. 2. Persona molt ignorant i amb moltes dificultats per a aprendre coses noves
Manoll de sarments de quatre a sis pams de llarg, que són molt bons per a fer foc viu
Mosquit. Insecte dípter (Culex sp), de cos cilíndric, cap amb dos antenes, i una trompa llarga i prima proveïda, en les femelles, d'òrgans punxants amb què travessen la pell dels fruits i dels animals per a xuplar el suc o la sang.
1. Instar vivament (a algú) a fer alguna cosa. 2. Afanyar-se a fer alguna cosa, donar-se pressa.
1. Moure o remenar el cul. 2. Fer ziga-zagues. Oscil·lar la part posterior, d'un vehicle, per excés de velocitat, per una mala maniobra o per falta d'estabilitat.
1. Pedaç que es cus en les peces de les calces, faldilles, pantalons, etc. quan estan foradades en la zona que va sobre el cul. 2. Part de la roba que tapa i protegeix el cul. 3. Agarrar la forma del cul una peça de vestir