`
1. Que té poca vista, que només s'hi veu amb els ulls mig tancats. 2. Que té els ulls carregats, rojos i plorosos o lleganyosos
Que té les celles molt poblades, que es toquen l’una amb l’altra en l'entrecella; especialment, que té les celles unides per una contracció produïda per disgust o preocupació greu.
Pati interior d'una casa que ventila i il·lumina les habitacions immediates
Racó aïllat d'un cementiri on se soterraven les persones malvistes per l'església
1. Traç lluminós en zig-zag o ramificat, d'una duració molt curta, que acompanya una descàrrega elèctrica instantània entre dos conductors separats per l'aire. 2. Com una centella. Molt ràpidament, a gran velocitat. 3. Viu com una centella. D'una vivor extraordinària, molt espavilat
1. Centèsima part de la pesseta i d’altres unitats monetàries. 2. Centèsima part de l’euro. 3. (en plural). Moneda, diners en general.
De constitució robusta, d’ampla ossada i forta musculatura.
Parany de filferro que es despara per l'acció d'una molla i serveix per a caçar ocells, conills i altres animals petits
Panadís sub-epidèrmic. Inflamació aguda del teixit cel·lular dels dits al voltant de les vores de les ungles
Cercapous. Peça de ferro proveïda de ganxos i fixada al cap d'una corda que servix per a arreplegar les coses caigudes en el fons d'un pou o d'una cisterna.
(Si és de naixença). 1. Que té una malformació física que produïx un encorbament del cos, especialment si és de naixement. Tenen un fill cercoladet. 2. Que té un retard mental.
1. Passar pel sedàs (farina o qualsevol matèria reduïda a pols) per a separar-ne les parts més grosses o les impureses. 2. Plovisquejar a gotes molt menudes.
1. Matèria viscosa que s'aferra com el visc, composta de cera, pega i oli, que els sabaters empren per untar el fil de cosir per tal que sia fort i aguanti bé en el punt. 2. Por excessiva. 3. Excrement humà
Floca de cotó, llana, cànem o lli, ja pentinada i neta, a punt d'èsser filada amb la filosa
1. Copeta o gotet de licor. 2. Rebentat. Beguda que consisteix en cafè amb un raig de licor, especialment conyac
Cadascuna de les branques principals, que surten de la mateixa soca de l'arbre. 2. Part més alta d'un arbre o d'un arbust. 3. Cim d'una muntanya
Pedra Codissa. Pedra llisa de riu o de platja, arredonida per la fricció contínua que provoca un corrent d'aigua o l'embat de les ones
Espadat de roca vertical formant precipici, situat al cim o al pendent d’una muntanya, format en roques resistents a l’erosió.
1. Es diu de qui s’enorgulleix de no creure en cap valor moral i menysprear les convencions socials. 2 Desvergonyit, mentider, escèptic.
1. oc d'habilitat propi d'infants que es fa amb cinc pedretes o boletes, una de les quals és més gran que les altres i la tiren amunt, i mentre està en l'aire fan diversos moviments i combinacions amb les altres quatre boletes i pronuncien certes paraules formulàries. 2. Colp pegat amb la mà tancada, colpejant de raspalló amb el nuc del dit del mig
Xut molt alt, en el qual la pilota puja i baixa verticalment caient pràcticament en el mateix lloc
Bossa de tela que els pagesos porten penjada a l’esquena per dur-hi l’esmorzar o la berena (bossa per donar de menjar les mules, cavalls, etc.).
Clafoll. La part exterior, més o menys dura i poc comestible, que fa d’embolcall a certes fruites.
1. Queixa; expressió de malcontentament; al•legació formal contra qualcú presentada al tribunal o funcionari apropiat, per demanar reparació d'un greuge. 2. Clamor: a.- Crit fort, sorollós i prolongat. b.- Crit tumultuós i vehement de descontentament o de censura d'una multitud
1. Muntó de llenya, de pedres o d'altres matèries. 2. Cau artificial per a la cria de conills. 3. Munt de pedres que s'han tret d'un terreny per a poder conrear-lo
1. Lladrar amb crits secs, com a trencats, el ca que persegueix caça, que encorrala les ovelles, etc. 2. Emetre un so intentant parlar
Tros de cel sense núvols; es diu esp. del cel net i brillant de quan acaba de ploure i es preveu que farà vent.
Bescoll. Part posterior del coll a l'indret on s'uneix amb el cap
Bescollada. Cop al clatell [Bescoll. Part posterior del coll a l'indret on s'uneix amb el cap]
1. El bocinet de ferro que va ficat a la part inferior de la baldufa, i damunt el qual aquesta balla. 2. Cadascuna de les dents més punxegudes, situades entre els incisius i els queixals. 3. Interruptor de la llum
1. Persona que té a càrrec seu les claus d’un lloc de confiança, sobretot d’una corporació, especialment de la caixa on es guarden els diners comunals. 2. Membre de la junta encarregada de regir una confraria i d’organitzar la festa del sant patró.
1. Exactament a la mida. Que té la mateixa mida o la mateixa forma que una altra cosa. 2. Idèntic o molt semblant. 3. Exacte, precís
Clavilla, especialment la que, en un fusell o una barra que s’introdueix per un cap en el forat d’un objecte (roda, jou, etc.), s’hi clava travessant-lo a fi que no puga escapar-se. Es diu principalment de la clavilla de les vares del carro i de la que subjecta el cap del fusell dins els botó de la roda
1. Obertura rectilínia més o menys profunda, com les que es fan en la terra, en la paret o en certs cossos sòlids quan es contrauen. 2. Xicoteta fissura produïda en l'epidermis i en la part superficial de la dermis
Peça cilíndrica o cònica, de fusta, de metall o altre material, que s'introduïx en un orifici fet en un objecte per a subjectar alguna cosa
1. Carxot. Colp fort al bescoll pegat amb la mà oberta. 2. Soroll d'una cosa que es trenca. 3. So que fa una persona quan riu. 4. Espècie de botó compost de dues peces que es tanquen ficant-se la part convexa d'una dins la part còncava de l'altra. 5. Ferramenta de ferrer consistent en un trepant col•locat en l'extrem d'un mànec, que servix per a fer forats en llocs poc accessibles
1. En un espectacle, especialment en una representació teatral, grup de gent que entra al local sense pagar o pagant més barata l'entrada a canvi d'aplaudir i assegurar-ne l'èxit. 2. Grup de persones que aplaudix, defén, seguix i lloa les accions d'un altre a fi d'aprofitar-se'n.
Bufetada, bescollada, carxot. Colp fort al bescoll pegat amb la mà oberta
Cadena amb ganxos, penjada a la xemeneia de la llar, que serveix per a penjar-hi les olles, els perols, etc., que s’han de posar a escalfar al foc
1. Línia que deixa al descobert la pell del cap, que es fa en separar els cabells amb la pinta cap a costats oposats. 2. Franja. Floc de cabells de la part davantera del cap que es pentinen cap avant deixant-los caure sobre el front
[Clenxa: Ratlla al llarg de la qual resta al descobert la pell del cap, que es fa en els cabells tirant els d’una banda cap a l’un costat i els de l’altra cap al costat oposat]. Fer la clenxa o pentinar d’una manera formal.
Closca del cap, especialment la que no està coberta de cabells. 2. Intel·ligència, talent
1. Obertura rectilínia més o menys profunda, com les que es fan en la terra, en la paret o en certs cossos sòlids quan es contrauen. 2. Xicoteta fissura produïda en l'epidermis i en la part superficial de la dermis
1. Tancat, aïllat completament de l'exterior. Ametla closa. 2. Poc comunicatiu, retret. 3. Molt núvol, tapat de núvols.
1. Excavació feta en un terreny per servir de receptacle, especialment per a plantar-hi una planta. 2. Fossa per als morts. 3. Fer clot (en un lloc): Residir-hi durant molt de temps.
1. Concavitat xicoteta, clot de poca profunditat on s'arreplega l'aigua de la pluja. 2. Cantó de pa buidat parcialment de molla i farcit de menjar. A la Vall d’Uixó es diuen ximos. 3. Rosa. Gra de dacsa que s'obri en forma de flor quan es torra. 4. Clotet. Joc de xiquets en què els jugadors tracten de ficar una moneda, una pedra, una bala, etc., en un clot circular fet en terra tirant-la-hi des d'una certa distància, i guanya el que la hi fa anar dins o més a la vora
1. Mol·lusc lamel·libranqui marí (Mytilus edulis), de color negre per fora i un poc nacrat per dins, amb la closca constituïda per dos valves simètriques, convexes i d'uns set centímetres de longitud, que forma colònies sobre les roques i s'alimenta de plàncton, de carn comestible i molt apreciada. 2-. Vulva. Part dels òrgans genitals femenins dels mamífers que envolta l'obertura externa de la vagina.
Està formada amb els dos mateixos monosíl·labs que ullcluc però invertits, i com a significat vol dir: becaina, dormida curta.
Desitjar fortament o immoderadament la possessió (d’una cosa o d’una persona).
1. Peça de tela de drap, de pell, etc., que s'estén damunt el llit o un moble per tapar-lo o perquè faci més goig de veure. 2. Teulada construïda sobre el portal, per a resguardar-lo de la pluja
1. Estrofa; conjunt d'alguns versos, que sol constituir la lletra d'una cançó popular. 2. Composició poètica breu que sol servir de lletra en les cançons populars. 3. Petit grup de músics que acompanyen amb llurs instruments, especialment de vent, les danses populars i altres passos de les festes
Peça de roba, de tapisseria, etc., amb què hom cobreix un llit
Cadolla. Clot natural obert en la roca, dins el qual es posa aigua quan plou o quan hi arriba la mar
1. Fragment de roca dura, de dimensions variables i de forma més o menys arredonida per l'acció de les aigües i del redolament. 2. Persona molt ignorant i amb moltes dificultats per a ensenyar-se noves coses
El codonyat és una confitura de codony de sabor agredolç que es fa tradicionalment a partir de mitjan octubre, quan es recull el fruit, fent bullir els codonys pelats i trossejats, afegint-hi sucre i aigua, i tornant-los a coure. La pasta que en resulta es posa en uns motlles i es deixa reposar uns dies per tal que prengui forma i consistència. Se sol consumir per postres, acompanyat de formatge tendre, però també forma part de nombroses elaboracions dolces.
Cursileria, vulgaritat. Que vol aparentar una elegància o una finor que realment no posseïx.
1. És una estora circular trenada en la tècnica de “trenat continu”. 2.- Mena de senalla planera d'espart que serveix per a contenir figues, panses, peix o altra cosa. 3. Recipient format per un disc d'espart, en el qual es posa la pasta d'oliva o la brisa del raïm per a premsar-la. 4. Com a figues en cofí. Molt estrets, molt ajustats en un espai reduït
1. Posar alguna cosa dins un clot i cobrir-la amb la terra, la sorra, la cendra, etc., que hom havia tret en fer el clot. 2. Cobrir completament o quasi completament (alguna cosa), amuntonant coses damunt. 3. Amuntonar terra (sobre certes hortalisses), perquè es facen blanques i tendres. 4. Pondre's, el sol. 5. Gitar-se. Ajeure’s entre les robes del llit; anar al llit.
Guarniment constituït per un gran anell de cuiro o de lona ple de palla o de crin i subjectat per dos costelles de fusta, que es posa envoltant el coll de la bèstia que ha de junyir-se al carro o a l'aladre, i que s'articula per mitjà d'anelles i de sivelles amb les corretges que servixen per a dirigir els moviments de l'animal, com per tirar a carro, per llaurar, per batre amb carretó, etc
Classe de collera de bèstia de més grossària que la collera ordinària
1. Got xicotet de beguda alcohòlica. 2. Quantitat no massa gran de qualsevol beguda alcohòlica que sovint es beu d'un colp
Que colpeix, que fa una impressió forta, remarcable, sorprenent
1. Commoure l'ànim [d'algú] una impressió forta, sobtada. 2. ocar, encertar, amb una certa força
1. Ganivet. Instrument per a tallar que consistix en una fulla, generalment d'acer, amb una vora esmolada, proveït d'un mànec de fusta, de metall o d'altres materials, que a vegades forma una sola peça amb la fulla. 2. Instrument que consistix en una fulla d'acer aproximadament semicircular amb un o dos mànecs en diverses posicions, utilitzat en diversos oficis.
Recipient de terrissa que serveix per a refrescar l’aigua. [Es diu a La Vall d’Uixó]
Col·lisionar. Topar, dos cossos, de manera violenta. Anar a parar amb força contra una cosa, algú o quelcom que es mou.
Xarrada, conversació. Enraonament que es té per passar l’estona.
1. Padrina d'un xiquet en relació amb els pares i el padrí. 2. Tècnica sanitària especialment preparada per a assistir les dones durant el part. 3. Veïna, especialment dona xarradora, xafardera
1. Activitat festiva, diversió col·lectiva. 2. Entusiasme, il·lusió
[Castellanisme]. Calaixera. Moble de cinc pams d'altària, acabat per la part superior en un tauler horitzontal, i que conté tres o més calaixos posats un damunt l'altre i que ocupen tota la llargària del moble destinat generalment a alçar-hi la roba
1. Acompanyar amb pa (un menjar). 2. Menjar de manera que s'acabe al mateix temps (el pa i el companatge). 3. Menjar a poc a poc (una vianda), perquè dure més temps. 4. Compartir (una cosa) proporcionadament a una altra, o restringir el seu consum en la proporció necessària perquè siga suficient.
1. Mullar-se amb la pròpia orina [alguna cosa o alguna persona]. 2. Riure
1. Braser. Recipient metàl•lic, generalment circular, que conté brases enceses o en el qual es fa cremar molinada o carbonet, utilitzat per a calfar l'ambient i especialment les cames en el tendur. 2. Rotlana de fusta amb un forat enmig, on va encaixat el braser. 3. Recipient gran, a manera de gibrell, destinat a tenir aigua per a escurar els plats, rentar els peus o la roba, etc. 4. Fadrina vella
1. Dolor per la pena d'un altre. 2. Testimoniatge d’aflicció, de participació en el dolor d’una altra persona, particularment amb motiu de la mort d’algú proper.
Persona amb qui es té un cert tracte, una certa relació, però sense arribar a l'amistat.
Bocí de sucre fi endurit, esfèric, de molt poca grossària, o bé gra d’anís, comí, pinyó, avellana, ametlla, etc., envoltat d’una capa de sucre fi endurit, amb altres substàncies aromàtiques o colorants o sense.
En sentit figurat, guardar o retenir avariciosament alguna cosa; quedar-se-la tant si es vol com si no es vol.
Formar (alguna cosa) per acumulació de diversos elements.
Aconhortar. 1. Fer passar la pena (a algú) dient-li paraules de consol. 2. Conformar-se d'una desgràcia o d'una pena superant-la amb ànim coratjós.
Nuet. Completament despullat, sense vestit o cobertura. En conill: Nuet.
Fórmula màgica per a allunyar els mals esperits o per a atraure els benèfics
1. Matrimoni legal. 2. Sistema d'intercanvi matrimonial que s'establix entre dos o més grups.
1. Que consent, permetre o tolera. 2. Que pot ser consentit, tolerable