1. Proporcionar, posar a la disposició d'algú. 2. Treure el parament d'una cosa. Normalment la fem servir per referir-nos a la taula i concretament per a menjar: a) Desparar la taula: desguarnir la taula dels utensilis necessaris per a menjar. b) Desparar l'altar: llevar-li els paraments que l'adornen en les funcions solemnes, principalment en les de Setmana Santa.
Idea fixa que incita persistentment a fer alguna cosa i que condiciona el seu comportament
1. Abandonat; deixat anar. Especialment: Abandonat per vell o inservible. 2. Cansat, esgotat
1. Desllomar, baldar. 2. Posar malament una cosa trencant-li els petges o peces de sosteniment, fent-li perdre allò que li dóna estabilitat o bona presència
1. Desmesurat; que excedeix tota mesura. 2. Molt excitat; fora de si. 3. Propi d'una persona boja
Mancat d'amor, d'afecció; que obra sense delit, de mala gana
Guardar. 1. Posar en lloc segur (alguna cosa) mentre no s'haja d'usar. 2. Gravar (una informació) en un suport adequat, generalment per a donar-li un caràcter definitiu o per raons de seguretat.
1. Posar en desordre. 2. Desfer, tirar per terra les coses coordinades cap a un fi. 3. Produir greus trastorns en el funcionament [d'un òrgan, etc]. 4. Posar en confusió, derrotar. 5. Descompondre [un mecanisme]. 6. Fer perdre la fe, els bons costums o altres valors morals. 7. Dir o fer desbarats o coses fora de raó o regla. 8. Descompassar-se, parlar o obrar fora de raó
1. Desordenat; posat en desordre. 2. Derrotat; posat en fuita desordenada. 3. Pervertit; que ha perdut els bons costums, la fe o altres valors morals
1. Perdre la moderació. Dir inconveniències o disbarats. 2. Dislocar les barres [mandíbules] a una persona o animal
1. Perdre, un líquid, la força, el gas o l'olor [especialment a un vi o licor espirituós]. 2. Alleujar l'ànim donant eixida a un sentiment, satisfent un desig contingut
1. Atrotinat-ada. Que actua sense reflexió, amb pressa, sense mirar el que fa. 2. Que diu bestieses o les fa
1. Trencar el cap [a algú]. Ferir qualcú en el cap, produir una contusió al cap. 2. Fer un dany molt greu [a algú o a alguna part del cos]. 3. Perjudicar greument
1. Trencar una cosa llevant-li el cantell o cantells [normalment de terrissa I especialment la vora]. 2. Llevar una part (d'una quantitat exacta o d'un nombre que es considera complet). 3. Dir més coses de les que caldria
1. Separar la carn de l'os. 2. Perdre la carn; aflaquir-se molt. 3. Llevar la terra als bancals, a la muntanya, a qualsevol terreny, deixant predominar les pedres
1. Desencaixar, treure del seu lloc un os o altra peça que estava unida i articulada amb altres. Luxació. 2. Desencaixar les juntures, les peces que componen [un tot]
Persona altiva i antipàtica, que menysprea els altres
1. Negar, dir el contrari d' allò que diu un altre, desmentir. 2. Dir el contrari d'allò que abans s'havia dit. 3. Tornar arrere la paraula donada en promeses, contractes, coses convingudes abans. 4. Refusar, no acceptar de fer una cosa. 5. En gran abundància, en quantitat extraordinària. A desdir: En abundància
Distreure's, divertir-se, prendre expansió del cos o de l'esperit
Esbargir-se o distreure’s per a aclarir el cap, per a descansar d’una faena o situació
Fer cessar d'estar embotit. Desinflar, en tots els sentits
Deslliurar-se d'alguna persona o alguna cosa que impedeix d'obrar o cohibeix, que constituïx una molèstia
Ignorant, que no té esment o advertència d'una cosa. Fer-se el desentès: No donar-se [algú], per al·ludit
Disbarat. Cosa feta o dita contra la raó o el sentit comú, fora de propòsit
Neguit. Agitació produïda per un mal físic o moral, per una passió, un desig, etc.
1. Desordre complet, gran confusió. 2. Despropòsit, cosa absurda
1. Desfer de gra en gra; treure els grans a una cosa que els conté o que n'és formada. 2. En sentit figurat es diu de esbrinar, adquirir coneixença detallada d'una cosa
1. Desfer de gra en gra; treure els grans a una cosa que els conté o que n'és formada. 2. Esbrinar, adquirir coneixença detallada d'una cosa
1. Desembarassat; que va descarregat i té llibertat de moviments. 2. Deseixit; que obra amb llibertat i sense cohibir-se per vergonya, por, etc.
Aigualir; aclarir massa un guisat o altre menjar per excés d'aigua
Descarat, que no té mirament ni moderació a l'hora de parlar o d'obrar
Disbarat, desgavell, destrellat. Dita pròpia de gent sense seny
Desconjuntar, dislocar. Treure un os del seu ballador, de la seva conjuntura amb un altre
Pati interior d'una casa que ventila i il·lumina les habitacions immediates
1. Rompre una cosa, especialment un recipient de terrissa o de vidre llevant-li un bocí de la boca o vorera. 2. Desbocar [una peça de roba])
Parir una dona. Expel·lir el fetus al final de la gestació
Confusió, desordre, en què no hi ha manera d'entendre's, especialment el que es produeix quan tot el món crida, escarota, plora o s'insulta
Separar o allunyar persones o animals que estan barallant-se
Molt cansat i dolorit dels peus per haver caminat massa
1. Llevar la pellofa al panís. 2. Conèixer, descobrir [un assumpte]
1. Començar a eixir o a manifestar-se. Començar a donar claror el sol. 2. Començar a manifestar-se un sentiment. 3. Excel·lir o mostrar-se superior
Desfaenat, desocupat, ociós. Que no té res que fer i s’avorreix
1. Mancat de sabor, desagradable al gust. 2. Sense simpatia, ni gracia
1. Llevar [a algú] la son. 2. Perdre la son, no tindre son
1. Que ha perdut la substància, la part principal o millor. 2. Es diu de la persona que no té gràcia ni vivor
Treure a una persona o cosa la seva part millor, desposseir-la d'allò que li dóna valor [riqueses, treball, etc.]
1. Enorme, molt gran. 2. Atabalat-ada. Mancat de reflexió; que obra amb massa vivesa i sense pensar bé el que fa
1. Escarada, treball a preu fet, sistema de treball en què es paga a proporció a la quantitat de feina feta i no a tant per unitat de temps. 2. Té també el sentit figurat de fer alguna cosa de pressa, sense descans, per a acabar prompte
Desbaratat, que parla o obra en forma exagerada o desraonable; que diu o fa disbarats
Destemprat. Es diu d’una persona que no està molt bé, que no està en forma
1. Immoderat; mancat de temperància. 2. Desafinat [parlant de veus o d'instruments de música] 3. Que té el cos indispost, especialment el ventre
Desfer els terrossos que presenta [un terreny o una substància], sia a cops de maça, sia passant-hi per damunt l'aplanadora o esterrossador
1. Pertorbar; interrompre el bon ordre. 2. Impedir, evitar. Posar obstacles o dificultats en l'execució d'una cosa. 3. Entretenir, fer perdre temps. 4. Desllorigar-se un os o un membre
1. Esburbat, tarambana, persona que obra irreflexivament
1. Acció o dita fora de propòsit propi d'una persona destrellatada; disbarat. 2. Destrossa, absurd
1. Ple de vanitat. 2. Molt satisfet. Content. Orgullós
1. Evaporar-se l'alcohol o el gas, d'una beguda. 2. Eixir-se l'aire d'un lloc on està tancat. 3. Perdre la saó, la terra
1. Peça tubular de metall o d'altre material dur, a vegades tancada en un extrem per un casquet esfèric i generalment coberta per tot de clotets, dins la qual es fica el cap del dit que pitja l'agulla en cosir, per tal de protegir-lo contra la pressió dolorosa del cap de l'agulla. 2. Peça de cuiro amb què els segadors es protegeixen el dit gros, i cadascun dels canonets de canya amb què es protegeixen els dits contra els talls de falç o corbella i contra les espines
Cosa malintencionada que es diu entre la gent, especialment allò que es diu murmurant dels altres. Rumor infundat
Que li agrada discutir. Persona a qui no costa gaire de barallar-se, que de seguida és a punt per fer-ho
d'alguna cosa
Mesura corresponent al gruixut d’un dit [seria aproximadament 1,65 cm]
Dit índex. Dit segon de la mà, més pròxim al polze.
1. Colp de dit. 2. Porció d'una cosa que es pot emportar adherida en el dit. 3. Senyal o taca que deixa la pressió d'un dit o el contacte d'un dit brut
1. Que té molta ciència o que posseeix molts coneixements en una matèria determinada. 2. Que manifesta molts coneixements, molta saviesa. 3. Que pretén passar per molt instruït, que manifesta arrogància o altivesa, que es considera més important que els altres
Pedra tallada més estreta d'un cap que de l'altre, per a formar arcs o voltes
Persona que té una drogueria o que hi despatxa. Comerciant d'articles de drogueria.
1. Astut que obra amb males arts. 2. Gandul. Peresós; que no vol treballar
Amant, amistançat. Concubí-ina; home o dona que comet adulteri
1. Cubell, cossi per a rentar o bugadejar la roba. 2. Forat que tenen a la part inferior certs recipients [bóta, cup, cossi] per a donar sortida al líquid que contenen. 3. Forat que hi ha en el fons d'una embarcació que va tapat amb un suro i que serveix per a desaiguar-la. 4. Anus. Orifici situat al final del canal digestiu, a través del qual s'expulsen les matèries fecals
Dues. 1. U més u, 2. 2. El número dos, 2. 3. Individu o objecte designat amb este número.
1. Ramat format per caps de bestiar propietat de diversos veïns portat a la pastura, sota la vigilància d'un home llogat que s'anomena duler. 2. Colla de joves o de gent esvalotada
Pastor llogat per a recollir el bestiar de cada casa i vigilar la dula
1. Magatzem o tenda on es venen més barats els articles de primera necessitat per a benefici dels treballadors d'una empresa o d'una institució. 2. Càrrec d'ecònom
Mot que es fa servir per cridar l’atenció a algú, per saludar o en entrar en una botiga o en una casa particular, a fi que hom sàpiga que hi ha algú [es diu, però quan l’altra persona és davant i se li vol cridar l’atenció]
1. Introduir-se a poc a poc un líquid pels foradets o les porositats d’un cos sec, humitejant-lo. 2. Perdre una cosa part del líquid que conté, començar a assecar-se
1. Obrir les anques per un colp, caiguda, cansament o altra causa de lesió. 2. Separar-se les potes d’una cadira o d’una taula. 3. Posar amb les cames molt separades
Curar per eixarm. Pràctica supersticiosa per a curar malalties que combina precs i oracions amb l'aplicació de certs remeis empírics.
1. Ressec; mancat de la humitat normal; endurit per dessecació. 2. Mancat de delit, d'humor, d'amenitat