Clafoll. La part exterior, més o menys dura i poc comestible, que fa d’embolcall a certes fruites.
1. Queixa; expressió de malcontentament; al•legació formal contra qualcú presentada al tribunal o funcionari apropiat, per demanar reparació d'un greuge. 2. Clamor: a.- Crit fort, sorollós i prolongat. b.- Crit tumultuós i vehement de descontentament o de censura d'una multitud
1. Muntó de llenya, de pedres o d'altres matèries. 2. Cau artificial per a la cria de conills. 3. Munt de pedres que s'han tret d'un terreny per a poder conrear-lo
1. Lladrar amb crits secs, com a trencats, el ca que persegueix caça, que encorrala les ovelles, etc. 2. Emetre un so intentant parlar
Tros de cel sense núvols; es diu esp. del cel net i brillant de quan acaba de ploure i es preveu que farà vent.
Bescoll. Part posterior del coll a l'indret on s'uneix amb el cap
Bescollada. Cop al clatell [Bescoll. Part posterior del coll a l'indret on s'uneix amb el cap]
1. El bocinet de ferro que va ficat a la part inferior de la baldufa, i damunt el qual aquesta balla. 2. Cadascuna de les dents més punxegudes, situades entre els incisius i els queixals. 3. Interruptor de la llum
1. Persona que té a càrrec seu les claus d’un lloc de confiança, sobretot d’una corporació, especialment de la caixa on es guarden els diners comunals. 2. Membre de la junta encarregada de regir una confraria i d’organitzar la festa del sant patró.
1. Exactament a la mida. Que té la mateixa mida o la mateixa forma que una altra cosa. 2. Idèntic o molt semblant. 3. Exacte, precís
Clavilla, especialment la que, en un fusell o una barra que s’introdueix per un cap en el forat d’un objecte (roda, jou, etc.), s’hi clava travessant-lo a fi que no puga escapar-se. Es diu principalment de la clavilla de les vares del carro i de la que subjecta el cap del fusell dins els botó de la roda
1. Obertura rectilínia més o menys profunda, com les que es fan en la terra, en la paret o en certs cossos sòlids quan es contrauen. 2. Xicoteta fissura produïda en l'epidermis i en la part superficial de la dermis
Peça cilíndrica o cònica, de fusta, de metall o altre material, que s'introduïx en un orifici fet en un objecte per a subjectar alguna cosa
1. Carxot. Colp fort al bescoll pegat amb la mà oberta. 2. Soroll d'una cosa que es trenca. 3. So que fa una persona quan riu. 4. Espècie de botó compost de dues peces que es tanquen ficant-se la part convexa d'una dins la part còncava de l'altra. 5. Ferramenta de ferrer consistent en un trepant col•locat en l'extrem d'un mànec, que servix per a fer forats en llocs poc accessibles
1. En un espectacle, especialment en una representació teatral, grup de gent que entra al local sense pagar o pagant més barata l'entrada a canvi d'aplaudir i assegurar-ne l'èxit. 2. Grup de persones que aplaudix, defén, seguix i lloa les accions d'un altre a fi d'aprofitar-se'n.
Bufetada, bescollada, carxot. Colp fort al bescoll pegat amb la mà oberta
Cadena amb ganxos, penjada a la xemeneia de la llar, que serveix per a penjar-hi les olles, els perols, etc., que s’han de posar a escalfar al foc
1. Línia que deixa al descobert la pell del cap, que es fa en separar els cabells amb la pinta cap a costats oposats. 2. Franja. Floc de cabells de la part davantera del cap que es pentinen cap avant deixant-los caure sobre el front
[Clenxa: Ratlla al llarg de la qual resta al descobert la pell del cap, que es fa en els cabells tirant els d’una banda cap a l’un costat i els de l’altra cap al costat oposat]. Fer la clenxa o pentinar d’una manera formal.
Closca del cap, especialment la que no està coberta de cabells. 2. Intel·ligència, talent
1. Obertura rectilínia més o menys profunda, com les que es fan en la terra, en la paret o en certs cossos sòlids quan es contrauen. 2. Xicoteta fissura produïda en l'epidermis i en la part superficial de la dermis
1. Tancat, aïllat completament de l'exterior. Ametla closa. 2. Poc comunicatiu, retret. 3. Molt núvol, tapat de núvols.
1. Excavació feta en un terreny per servir de receptacle, especialment per a plantar-hi una planta. 2. Fossa per als morts. 3. Fer clot (en un lloc): Residir-hi durant molt de temps.
1. Concavitat xicoteta, clot de poca profunditat on s'arreplega l'aigua de la pluja. 2. Cantó de pa buidat parcialment de molla i farcit de menjar. A la Vall d’Uixó es diuen ximos. 3. Rosa. Gra de dacsa que s'obri en forma de flor quan es torra. 4. Clotet. Joc de xiquets en què els jugadors tracten de ficar una moneda, una pedra, una bala, etc., en un clot circular fet en terra tirant-la-hi des d'una certa distància, i guanya el que la hi fa anar dins o més a la vora
1. Mol·lusc lamel·libranqui marí (Mytilus edulis), de color negre per fora i un poc nacrat per dins, amb la closca constituïda per dos valves simètriques, convexes i d'uns set centímetres de longitud, que forma colònies sobre les roques i s'alimenta de plàncton, de carn comestible i molt apreciada. 2-. Vulva. Part dels òrgans genitals femenins dels mamífers que envolta l'obertura externa de la vagina.
Està formada amb els dos mateixos monosíl·labs que ullcluc però invertits, i com a significat vol dir: becaina, dormida curta.
Desitjar fortament o immoderadament la possessió (d’una cosa o d’una persona).
1. Peça de tela de drap, de pell, etc., que s'estén damunt el llit o un moble per tapar-lo o perquè faci més goig de veure. 2. Teulada construïda sobre el portal, per a resguardar-lo de la pluja
1. Estrofa; conjunt d'alguns versos, que sol constituir la lletra d'una cançó popular. 2. Composició poètica breu que sol servir de lletra en les cançons populars. 3. Petit grup de músics que acompanyen amb llurs instruments, especialment de vent, les danses populars i altres passos de les festes
Peça de roba, de tapisseria, etc., amb què hom cobreix un llit
Cadolla. Clot natural obert en la roca, dins el qual es posa aigua quan plou o quan hi arriba la mar
1. Fragment de roca dura, de dimensions variables i de forma més o menys arredonida per l'acció de les aigües i del redolament. 2. Persona molt ignorant i amb moltes dificultats per a ensenyar-se noves coses
El codonyat és una confitura de codony de sabor agredolç que es fa tradicionalment a partir de mitjan octubre, quan es recull el fruit, fent bullir els codonys pelats i trossejats, afegint-hi sucre i aigua, i tornant-los a coure. La pasta que en resulta es posa en uns motlles i es deixa reposar uns dies per tal que prengui forma i consistència. Se sol consumir per postres, acompanyat de formatge tendre, però també forma part de nombroses elaboracions dolces.
Cursileria, vulgaritat. Que vol aparentar una elegància o una finor que realment no posseïx.
1. És una estora circular trenada en la tècnica de “trenat continu”. 2.- Mena de senalla planera d'espart que serveix per a contenir figues, panses, peix o altra cosa. 3. Recipient format per un disc d'espart, en el qual es posa la pasta d'oliva o la brisa del raïm per a premsar-la. 4. Com a figues en cofí. Molt estrets, molt ajustats en un espai reduït
1. Posar alguna cosa dins un clot i cobrir-la amb la terra, la sorra, la cendra, etc., que hom havia tret en fer el clot. 2. Cobrir completament o quasi completament (alguna cosa), amuntonant coses damunt. 3. Amuntonar terra (sobre certes hortalisses), perquè es facen blanques i tendres. 4. Pondre's, el sol. 5. Gitar-se. Ajeure’s entre les robes del llit; anar al llit.
Guarniment constituït per un gran anell de cuiro o de lona ple de palla o de crin i subjectat per dos costelles de fusta, que es posa envoltant el coll de la bèstia que ha de junyir-se al carro o a l'aladre, i que s'articula per mitjà d'anelles i de sivelles amb les corretges que servixen per a dirigir els moviments de l'animal, com per tirar a carro, per llaurar, per batre amb carretó, etc
Classe de collera de bèstia de més grossària que la collera ordinària
1. Got xicotet de beguda alcohòlica. 2. Quantitat no massa gran de qualsevol beguda alcohòlica que sovint es beu d'un colp
Que colpeix, que fa una impressió forta, remarcable, sorprenent
1. Commoure l'ànim [d'algú] una impressió forta, sobtada. 2. ocar, encertar, amb una certa força
1. Ganivet. Instrument per a tallar que consistix en una fulla, generalment d'acer, amb una vora esmolada, proveït d'un mànec de fusta, de metall o d'altres materials, que a vegades forma una sola peça amb la fulla. 2. Instrument que consistix en una fulla d'acer aproximadament semicircular amb un o dos mànecs en diverses posicions, utilitzat en diversos oficis.
Recipient de terrissa que serveix per a refrescar l’aigua. [Es diu a La Vall d’Uixó]
Col·lisionar. Topar, dos cossos, de manera violenta. Anar a parar amb força contra una cosa, algú o quelcom que es mou.
Xarrada, conversació. Enraonament que es té per passar l’estona.
1. Padrina d'un xiquet en relació amb els pares i el padrí. 2. Tècnica sanitària especialment preparada per a assistir les dones durant el part. 3. Veïna, especialment dona xarradora, xafardera
1. Activitat festiva, diversió col·lectiva. 2. Entusiasme, il·lusió
[Castellanisme]. Calaixera. Moble de cinc pams d'altària, acabat per la part superior en un tauler horitzontal, i que conté tres o més calaixos posats un damunt l'altre i que ocupen tota la llargària del moble destinat generalment a alçar-hi la roba
1. Acompanyar amb pa (un menjar). 2. Menjar de manera que s'acabe al mateix temps (el pa i el companatge). 3. Menjar a poc a poc (una vianda), perquè dure més temps. 4. Compartir (una cosa) proporcionadament a una altra, o restringir el seu consum en la proporció necessària perquè siga suficient.
1. Mullar-se amb la pròpia orina [alguna cosa o alguna persona]. 2. Riure
1. Braser. Recipient metàl•lic, generalment circular, que conté brases enceses o en el qual es fa cremar molinada o carbonet, utilitzat per a calfar l'ambient i especialment les cames en el tendur. 2. Rotlana de fusta amb un forat enmig, on va encaixat el braser. 3. Recipient gran, a manera de gibrell, destinat a tenir aigua per a escurar els plats, rentar els peus o la roba, etc. 4. Fadrina vella
1. Dolor per la pena d'un altre. 2. Testimoniatge d’aflicció, de participació en el dolor d’una altra persona, particularment amb motiu de la mort d’algú proper.
Bocí de sucre fi endurit, esfèric, de molt poca grossària, o bé gra d’anís, comí, pinyó, avellana, ametlla, etc., envoltat d’una capa de sucre fi endurit, amb altres substàncies aromàtiques o colorants o sense.
En sentit figurat, guardar o retenir avariciosament alguna cosa; quedar-se-la tant si es vol com si no es vol.
Formar (alguna cosa) per acumulació de diversos elements.
Aconhortar. 1. Fer passar la pena (a algú) dient-li paraules de consol. 2. Conformar-se d'una desgràcia o d'una pena superant-la amb ànim coratjós.
Nuet. Completament despullat, sense vestit o cobertura. En conill: Nuet.
Fórmula màgica per a allunyar els mals esperits o per a atraure els benèfics
1. Matrimoni legal. 2. Sistema d'intercanvi matrimonial que s'establix entre dos o més grups.
1. Que consent, permetre o tolera. 2. Que pot ser consentit, tolerable
1. Aviciat. Que té el consentiment per a fer qualsevol cosa, excessivament contemplat. 2. Permès, tolerat. 3. Home casat que consent que la dona l'enganyi. 4. Lleugerament clavillat, sense separació visible. 5. Adolorit. Que pateix dolor o mal físic
Pensarós, absorbit per un pensament, per una preocupació.
Barra horitzontal de les baranes dels carros on van emmetxats els extrems inferiors de les estaques i dels contratirants
Barrot de ferro que es col·loca entre la contraperna i la banda superior per a reforçar la barana superior d’un carro
1. Convivència o consorci censurable, il·legal o il·lícita entre persones de diverses classes i que van amb mal fi. 2. Habitació que es compartix amb una altra persona o amb altres persones
Aquell que només mira la seua conveniència, que sempre va a la d’ell, que només mira el profit propi sense preocupar-se gens pels altres. Persona interessada, egoista i amb pocs escrúpols
Colxa. Peça de roba del llit que se sol posar damunt de la manta.
Tracte o maquinació, entre dos o més persones, per a obrar en benefici propi o en perjuí d'un altre.
1. Vulva. Òrgan sexual femení que envolta l'obertura externa de la vagina. 2. Forat que es fa en el calcetí. 3. Cagant tomaques: Molt de pressa. 4. Roig com una tomaca: Molt roig, molt ruboritzat. 2. Exclamació usada per a expressar enuig, admiració, entusiasme, etc.
1. En les aus, extremitat movible on estan les plomes de la cua. 2. Còccix. Os propi dels vertebrats que no presenten cua, curt, imparell, central i simètric, constituït per la unió de les últimes vèrtebres i articulat per la base amb el sacre
1. Empomar. Atrapar al vol. 2- Entendre, percebre bé. 3. Aconseguir (alguna cosa) d'una manera ràpida i inesperada.
1. Covard, sense fortalesa d'esperit. 2. Avar, agarrat.
Impuls amb què hom es llança a executar el que el cor li diu de fer, sense parar-se a considerar les dificultats, els perills, etc., de l’empresa.
1. Conjunt de vísceres, cor, fetge, pulmons, d'un animal, especialment dels de llana i cabriu. 2. Les mateixes vísceres considerades com a òrgan de l'amor o del valor. 3. Calma, fredor d'esperit; carència de pressa i de commocions fortes.
Sensació de cremor a l’estómac o païdor, acompanyada d’eructes i de regurgitació d’un líquid àcid i coent; pirosi
Pirosi. Acidesa, cremor d’estómac. Sensació de cremor que partix de l'epigastri i remunta l'esòfag fins a la gola, generalment acompanyada d'eructes i de regurgitació d'un líquid àcid i coent.
Cadascun dels segments corbs de fusta, que, units uns amb altres per llurs extrems, formen l’encorbat de la roda del carro
Varietat de falç de fulla corba en pla distint del mànec, usada especialment per a segar herba i treballs d'horta
Cadascuna de les vèrtebres del porc amb la carn que porta adherida
Eufemisme per collons.. Es diu quan s’expressa sorpresa per una cosa sobtada, agradable o enutjosa.
Debilitat,sensació de buidor a l’estómac, produïda per la falta d'aliment
Corpenta. Cos d'una persona o d'un animal sense incloure-hi les extremitats