`
Obrir. Posar-se amb les cames molt separades
Esquifit -ida. Persona prima, minsa, perquè passa gana o per manca de salut. 2. Avar, mesquí. 3. Que denota falta de generositat
1. Cruixit que produeixen les dents quan es freguen les de dalt amb les de baix. 2. Soroll aspre
Gatinyar-se. Barallar-se a arraps, disputar violentament
1. Trencat o aplanat per efecte d'una pressió violenta o d'un colp. 2. Molt malament de salut. Mancat de forces físiques o psíquiques
1. Soroll sec i sobtat produït per un cos que es trenca, que es dispara amb força. 2. Colp violent, galtada
1. Fer [alguna cosa] més entenedora. 2. Arribar a conèixer la veritat [d'una cosa] buscant-la fins a descobrir-la. 3. Entendre's, tindre una idea clara sobre alguna cosa o comprendre-la perfectament. 4. Deixar lliure [un lloc] de les persones o coses que constituïxen un destorb o un perill. 5. Rentar. Llevar amb aigua el sabó [d'allò que s'ha ensabonat, escurat o llavat]
1. Rebentar, trencar, amb soroll fort i projecció de fragments. 2. Descarregar, desencadenar-se, una tempestat, un ruixat, etc. 3. Sentir i mostrar sobtadament i amb violència ira, alegria o una altra passió. 4. Obrir-se, les flors, les plantes, etc. 5. Passar-se'n, l'arròs, per excés de cocció. 6. Manifestar-se, alguna cosa, sobtadament i violentament
Badall, clevill. Obertura estreta entre dues peces que no ajusten o entre dues parts d'un objecte trencat
1. Examinar [una cosa] minuciosament, tractant d'arribar al fons, de conèixer tots els seus detalls, totes les seves circumstàncies. 2. Dotorejar, tafanejar
Sagristà. Persona que serveix en una església o monestir per a ajudar a missa i altres ministeris de l'altar i per a guardar el temple i la sagristia. 2. Persona, generalment un xiquet o un jove, que ajuda a missa i fa altres funcions auxiliars en les cerimònies religioses. 3. Membre d'una escolania. 4. Deixeble, alumne
Escolà petit; xiquet que serveix missa i ajuda a altres ministeris de l'alta
1. Desplaçar-se per una superfície. 2. Passar una cosa, una persona o un animal a través d'un lloc estret o vencent algun obstacle. 3. Transcórrer el temps
Partir-se, baquejar-se de riure. Riure amb moltes ganes.
Acció de dir una confidència en secret a l'orella, en veu molt baixa
1. Disparar escopetades. 2. Ferir d'escopetada. 3. Anar molt ocupat per excés de feina. Anar escopetejat: Anar molt de pressa, estar molt ocupat
1. Saliva que s'escup d'una vegada. 2. Ser una escopinyada [d'algú]: Semblar-li molt. 3. No valdre una escopinyada: Ser menyspreable
Examinar minuciosament una cosa cercant-hi quelcom o tractant de veure què hi ha
1. Pellofa, corfa, fulla o capa que recobreix un cereal, una hortalissa, una ametla, etc. 2. Conjunt d'estes corfes, fulles o capes. 3. Peça de roba que porta una persona
Lloc per on s'escorre o es filtra l'aigua. Mena de rec, que l’aigua de la pluja fa, en un camp o en un camí
1. Fer anar-se'n [el líquid d'un recipient, d'un lloc] fins a l'esgotament. 2. Fer xorrar o gotejar el líquid que queda [en un recipient], que banya o xopa [alguna cosa]. 3. Caure o desprendre's, una cosa, del lloc on estava esvarant sobre una altra com un líquid per un pendent. 4. Esprémer. Pressionar una cosa per a treure`n el suc
1. Últimes gotes d'un líquid que queden en un recipient, solatge. 2. Últims residus que queden d'alguna cosa
1. Llevar la pell. 2. Treure la pell i la budellada a un animal, per poder-lo menjar. 3. Malfamar; parlar malèvolament o ridiculitzant qualcú. 4. Llevar els diners o altres béns, cobrant més del que es deu o sostraient-los enganyosament. 5. Escorçar . Llevar l'escorça
1. Fer crits; parlar cridant, sia per renyar, sia per fer-se sentir de lluny. 2. D’esgargamellar-se. Fatigar-se o fer-se malbé la gola a força de cridar
1. Persona que es dedica a escriure per compte d'un altre, especialment al dictat o copiant. 2. Persona que porta la comptabilitat d'una empresa. 3. Persona que treballa en una oficina com a administratiu
1. Recipient fondo d'obra i en forma de casquet esfèric, on se servix sopa o caldo. 2. Plat d'arròs, fideus o qualsevol altra pasta, cuit amb el caldo de l'olla o solament amb aigua i algun condiment
1. Distribuir , posant-lo en les escudelles o els plats. I si ho fa per a un mateix, aleshores l'acció és servir-se en el plat. 2. Declarar o xarrar una cosa, especialment aquella que caldria mantindre secreta
1. Estructura formada per un o més prestatges per a posar-hi els plats, els gots o altres atifells de cuina. 2. Persona que fa o que ven escudelles, plats i altres utensilis d'obra
Rascafumerals. Persona que neteja xemeneies [fumerals]
1. Persona que enganya a algú per a fer-li gastar els diners en profit propi. 2. Carterista. Lladre que sostrau els diners que es duen damunt
1. Acció o efecte d'escurar. 2. Conjunt d'objectes bruts que s'han d'escurar o que ja estan escurats. 3. Conjunt de plats, gots o olles utilitzats en la cuina o en el menjador
1. Vaixella de joguina. Reproducció a escala reduïda d'atifells d'ús domèstic [plats, gerres, perols], amb què juguen els xiquets. 2. Mercat especialitzat en objectes de fang i de ceràmica
1. Pica de pedra, poc fonda, on hi ha els gibrells o conques que serveixen per a escurar els plats i altres objectes de la cuina. 2. Persona que escura pous, canals o sèquies
1. Netejar [els plats, els gots, els coberts i la resta d'atifells de cuina o de menjador]. 2. Netejar [un receptacle o un conducte] traient-ne els residus adherits a les parets per la substància que ha passat per allí. 3. Llevar-se alguna molèstia de la gola tossint. 4. Buidar completament [un recipient] de menjar o de beguda. 5. Consumir completament
1. Arrancar [una branca] d'una planta o d'un arbre. 2. Esgarrar. Rompre, separar les parts d'una cosa estirant-la. Fer a trossos [un teixit, un paper, la pell] d'un estiró
Desgargamellar-se. Fatigar-se o fer-se malbé la gola cridant excessivament
Dragó. Rèptil saure [Tarentola mauritanica], de cos escamós i de color gris amb taques fosques, d'uns quinze centímetres de llargària i amb una formació adhesiva en els dits
Malfeiner, un peresós, que fuig de la faena, que li agrada estar sense fer res
1. Arrap fet en la pell. 2. Esgarró, tros esgarrat, especialment en una tela
1. Esquinçat, estripat. Fet a trossos. 2. Esparracat, vestit de parracs. Persona mal vestida, de pocs recursos econòmics
Acte i efecte d'esgarrifar; tremolor amb impressió de fred; estremiment causat pel fred, per la febre, per una emoció molt forta
1. Eriçar, aborronar, per efecte del fred, de la febre o d'una emoció intensa. 2. Commoure intensament l'ànim. 3. Produir [un soroll estrident] una sensació d'esmussament en les dents. 4. Avalotar, escandalitzar. 5. Esvarar, un vehicle, i desviar-se lateralment
1. Ferir superficialment la pell o altra cosa fent-hi un tall prim i de poca profunditat. 2. Arrapar. Esgarrapar, fregar amb les ungles. 3. Obtindre [alguna cosa], especialment per mitjans il·lícits o poc delicats
1. Tall fet esgarrant, especialment en una tela. 2. Excés, despesa desmesurada. 3. Cosa mal feta. 4. Esquinç, estripadora. Torcement violent i dolorós d'una articulació, menys greu que la luxació, amb possible ruptura de lligaments o de fibres musculars
1. Descalçar [a algú que ens va davant] xafant-li el taló per darrere. 2. Seguir [a algú] molt de prop
Por causada per la imminència d'un perill, d'una desgràcia o sorpresa que torba profundament
1. Sobresaltat, espantat. 2. Que no té [un color] intensitat, difuminat
Deixar anar arrossegant per un sòl llis. 2. Desgargamellar-se. Fatigar-se o fer-se malbé la gola a força de cridar
1. Desfer de gra en gra; treure els grans a una cosa que els conté o que n'és formada. 2. Esbrinar, adquirir coneixença detallada d'una cosa
1. Mirada, ullada. Mirada, cop de vista; allò que es pot veure amb una ullada. 2. Forma de mirar, expressió dels ulls. 3. Aspecte; manera de veure's una cosa. 4. Semblança, aspecte en què una persona o cosa sembla a una altra. 5. Consideració, esment a veure les coses. Atenció que es dedica a una persona o a una cosa per raó de la seua importància. 6. Relació. Pel que fa. Pel que es referix a
1. Rompre, separar les parts d'una cosa estirant-la. 2. Arrancar [una branca] d'una planta o d'un arbre. 3. Aplicat a una persona es diu quan peca per excés, quan normalment peca per defecte. 4. Esgarrar. Fer a trossos un teixit, un paper, la pell d'un estiró.
1. Petita quantitat d'aigua, de fang, etc., que es desprèn d'alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la violentament, colpejar-la, etc. 2. Xicoteta porció d'una cosa. 3. Cosa o persona molt menuda
1. Fer esguits. [Esguit: Esquitx; petita quantitat d'aigua, de fang, etc., que es desprèn d'alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la violentament, colpejar-la, etc.]. 2. Banyar o embrutar d'esguits. 3. Arrosar, arruixar, banyar. 4. Tacar, macular. 5. Entregar [alguna cosa, especialment diners], sense tindre'n ganes
Que esguita. [Esguit: Quantitat reduïda d'un líquid o d'una substància semilíquida que es desprèn d'alguna cosa o s'escampa a una certa distància a conseqüència d'un colp o d'un moviment violent. 2. Bròfec, repelenc, aspre
1. Perdre l’equilibri en xafar una superfície banyada, llisa o greixosa. 2. Incórrer en una falta moral o faltar a una obligació
1. Facultat d'estimar o calcular [la vàlua, la quantitat, la direcció, la distància, etc.] a palpes. 2. Aptitud per a caminar o obrar instintivament, maquinalment, sense veure o atendre. 3. Seguretat o fermesa en la mà per a executar una acció que requereix precisió. 4. Trellat, seny en el govern i la direcció d'un assumpte. 5. Força, coratge
1. Fer torteres o marrades; desviar-se del camí. 2. Passar-se’n. Excedir-se, especialment en el parlar
1. Cura, atenció. 2. Menció; al·lusió a una cosa recordant-la. 3. Record, memòria)
Mencionar. Recordar, fer present a la ment una persona o una cosa. 2. Adonar-se, formar-se idea. 3. Citar, anomenar
1. Aplicar-se atentament a fer les coses bé. Millorar [alguna cosa] llevant-ne les imperfeccions, els defectes o les equivocacions. 2. Corregir. Suprimir, rectificar, advertir, reprendre, castigar els errors, defectes o conductes equivocades. 3. Referit a la roba que està molt usada i a punt d’esgarrar-se
Persona que esmola, fent agut el tall o la punta [d'una ferramenta, una arma, etc]
1. Fer agut el tall o la punta [d'una ferramenta, una arma, etc]. 2. Gastar (una cosa) a causa d'una fricció contínua. 3. Fer més aguda o més perspicaç (una facultat sensitiva o anímica)
1. Esmolador -a. Persona que té per ofici esmolar ganivets i altres eines. 2. Es diu quan un xiquet és molt revoltós. 3. Persona molt llesta, espavilada
1. Mancat aparentment de vida; que ha perdut la vitalitat. 2. Mancat de vivesa, d'agudesa, d'energia
1. Retallar les parts sortints d'una cosa. 2. Retallar la vora d'una cosa de manera que formi un entrant; fer més corb o més entrant el tallat d'una peça de roba, especialment en la part del coll, de l'aixella, de les mànegues. 3. Tallar els caps de branca o brancons d'un arbre. Retallar les murteres dels jardins per igualar ne el perfil
1. Fer passar esvarant per una estretor. Fer anar llis. 2. Anar-se'n lliscant per una estretor. 3. Anar-se'n d'amagat, com insensiblement, o burlant la força que s'hi oposa. 4. Esllavissar-se un terreny o paret. 5. Abstindre's d'intervindre en el tema que es tracta. 6. Munyir. Traure la llet [d'una femella] prement-li la mamella. 7. Collir fruits, fulles o flors cenyint la branca amb la mà i fent-la córrer al llarg d'aquella.
1. Causar una impressió aspra i desagradable a les dents pel contacte d'una cosa àcida, per un soroll estrident. 2. Fer menys agut; llevar agudesa al tall o a la punta d'una eina, d'una arma. 3. Fer menys viu o menys penetrant
1. Raspall. Utensili format per un gran nombre de cerres, crins o brins rígids, fixats a una base de fusta o d'algun altre material dur, amb o sense mànec, que serveix per a netejar, fregar alguna cosa o pentinar-se, entre altres usos. 2. Persona que es dedica a espalmar
1. Fregar amb un raspall per llevar la pols o brosses de la roba, de les sabates, etc. 2. Netejar de brosses el caixer d'una sèquia, o del cavalló o el marge, la part o galta que recau a la finca. 3. Netejar i cobrir d'una capa de seu o de quitrà [el fons o el buc d'una embarcació]
Aüixar. Fer fugir [els animals] amb crits i gestos d'amenaça. 2. Causar espant, por 3. Admirar profundament
Escarafalls. Demostracions exagerades, insinceres, de reprovació, de refús davant algun fet, una reacció que hom expressa verbalment amb paraules i físicament amb movent de les mans o posant carasses
Calçat de sola de cànem trenat (o espart o jute), puntera i taló de tela grossa, empenya feta amb vetes i generalment amb dos vetes que es lliguen al turmell o també amb tela grossa
1. Colp pegat amb una espardenya. 2. Paraula o expressió que diuen els valencians quan parlen una llengua que no dominen, especialment el castellà, o paraula o expressió usada pels qui no dominen el valencià quan intenten parlar-lo. 3. Guisat fet amb anguiles i altres ingredients com ara conill, pollastre, ànec, caragols, ou o creïlles
1. Caminar molta estona calçat amb espardenyes. Per extensió, caminar, anar a peu. 2. Anar els polítics de casa en casa a sol•licitar els vots dels electors
1. Fer-se mal en un bac, en un accident. 2. Posar-se en mal estat, una cosa, inutilitzar-la. 3. Alterar el bon estat, la bona marxa [d'algú o d'alguna cosa]. 4. Esllomar. Malalt de desviació de les espatlles o de l'espinada.
1. Revifar un llum o un foc remenant-lo, atiant-lo, llevant-ne els caramells, etc. 2. Avivar l'enteniment, l'enginy [d'algú], fer tornar espavilat. 3. Animar, deixondir, avivar, llevar la son. 4. Castigar per fer entrar en raó, per corregir.
1. D'enteniment viu, despert. 2. Desaprensiu, aprofitat
1. Indagar minuciosament. 2. Prendre [les coses, sobretot coses de menjar] d'una a una o a miquetes. 3. Espigolar. Collir o plegar [els fruits que han quedat en el camp després de la collita general]
Candela, antigament feta d'esperma de balena i de seu o d'estearina, normalment curta i grossa, d'ús generalment domèstic
1. Esqueixar [una branca d'un arbre] pel pes d'un excés de collita, de neu o per una ventada. 2. Fer penques [d'una cosa], esguellant-la longitudinalment. 3. Tallar a penques [un pimentó, un tros d'abadejo, de cansalada]
1. Penjar-se d'un lloc determinat amb les mans, suportant tot el pes del cos amb aquestes. 2. Descendir del seu nivell natural, alguna cosa. 3. Agafar-se d'algú o d'alguna cosa per a recolzar-s'hi
Estripar, espatllar, malmetre, trencar, destrossar o fer malbé [especialment la roba]. 2. Fer mal [a algú]. 3. Deteriorar la salut o l'aspecte físic [d'una persona]
Dispersat, escampat, separat del lloc on estava o on hauria d'estar
1. Excitar-se en grau molt alt; manifestar gran excitació. 2. Posseït per un esperit maligne
1. Esclat de claror. 2. Esclafit. Soroll sec, com de cosa que esclata. 3. Arruixada. Xàfec, pluja forta i de poca durada. Espetec d'aigua. 4. Colp violent, galtada
1. Esclafir. Fer un espetec o espetecs. 2. Xocar violentament, estavellar-se
1. Part llenyosa interior de la panolla de blat de moro després de desgranada. 2. Flor que ix en el cap del tronc de les cols i altres hortalisses, una vegada complit el seu cicle vegetatiu. 3. Massís ixent de pedra, de formigó, de fusta o metàl•lic construït perpendicularment a la vora d'un riu o de la mar per a protegir els marges o modificar la direcció del corrent