dites

Matar [o Anar a matar jueus]

Desori davant l'esglesia amb garrots, i representava una matança hipotètica de jueus

dites

Matinet i de pressa com els de la FESA.

dites

Mentre vaig i vinc, no faig altra cosa

dites

Més cremat que un caporal de realistes

Molt irritat

dites

Més cremat que un dobler de mistos

Molt irritat

dites

Més cremat que un misto

Molt irritat

dites

Més es trau llepant que mossegant

S’obté més, o més fàcilment, actuant a les bones que no a les males

dites

Més val llepar que mossegar

S’obté més, o més fàcilment, actuant a les bones que no a les males

dites

Més val perdre que besperdre

Aconsella desfer-se de coses o problemes, acceptar una pèrdua petita i retirar-se a temps, en lloc de persistir i acabar perdent molt més. Ensenya a ser prudents i evitar riscos innecessaris per no empitjorar una situació negativa.

dites

Més val segur que salvatge

És preferible acontentar-se amb el que es té a abandonar una cosa segura per una d’insegura

dites

Més val SIDA que pansida.

dites

Més val un fart que tres desdijunis.

dites

Més val un pam que una cana [cana = mida longitudinal de 8 pams]

Més val poquet i segur que molt però insegur

dites

Mira que la cosa té "saragüeis" !!!

dites

Molta ufana i poca grana [o Molta ufana i poca llana]

Es diu d'una cosa ostentosa però que té poca substància

dites

Moltes candeles fan un ciri i molts ciris un blandó

[Blandó=Atxa de cera d'un sol ble. Ciri a partir d'un Kg. i cent cm. de llargària]. Aforismes que signifiquen que la constància en l'estalvi de petites quantitats arriba a fer estalviar cabals grossos.

dites

Moltes lletres i poc suc: també les escriuria un ruc

Dit dels qui es fan el sabi.

dites

Molts amens arriben al cel

Qui no es manifesta oportunament, passa desapercebut. Significa que, a força de pregàries, insistència o peticions reiterades, s'acaba obtenint allò que es demana.

dites

Molts partits i cap sencer, entre tots ens han de fotre

dites

Moros se'n duen Na Catalina i ella no plora? És perquè és mora

Es diu referint-se a algú que no protesta d'allò que sembla perjudicar-lo, però que tal vegada en el fons li és un benefici

dites

Mosso mana mosso

Es diu referint-se al qui, havent rebut l'encàrrec de fer una cosa, el transmet a un altre perquè la faci en lloc d'ell

dites

M´ha comprat un bitxo d´eixos...

dites

N'hi ha més a fora que a dintre

dites

Nacions germanes, llengües germanes

dites

Ni aprofita en tir ni en barres

dites

Ni en faltà, ni en sobrà, ni n'hi hagué prou

dites

Ni pelat ni pelut, i això apren-lo des ben menut

dites

Ni tan pelut, ni tan pelat

dites

Ni tap fluix, ni passera sense gruix

dites

Ni tros, ni tisora

dites

No adelanta un raoret.

dites

No caga bonyigos perquè no té motle

dites

No contes com segur el que encara ha de venir

Adverteix contra la precipitació i l'optimisme excessiu, ja que cal tenir total seguretat en aconseguir alguna cosa abans de donar-ho per fet.

dites

No costa gaire portar barret.

Elogia la bona educació, la cortesia i el respecte envers els altres, destacant que fer un bon gest és fàcil i no suposa cap esforç físic ni econòmic, però que en canvi aporta molts beneficis en la convivència diària.

dites indumentària

No diguis de l'absent, el que no diries del present

No critiquis qui no es pot defensar. Es diu per no parlar malament de ningú.

dites

No eixir-se de la regla

Fer les coses sempre de la mateixa manera, tal com s’ha decidit de fer-les en començar una activitat

dites

No es castiga amb presó el crim de l'adulació

dites

No és el mateix de cantó que de manró

dites

No és igual a vegades que a voltes

Significa que allò que a simpre vista sembla una cosa, en realitat és una altra que no ens havíem imaginat. S'utilitza per matisar que les coses no sempre succeeixen de la mateixa manera, ja que les circumstàncies són diferents.

dites

No es poden fer truites sense tocar els ous

Aquest refrany ens adverteix de la necessitat de seguir uns passos determinats per arribar als nostres objectius.

dites

No és tot u, portar banyes o fer-les dur.

dites

No es va al cel amb carruatge

És una expressió per indicar que no es pot tenir tot, que la vida requereix esforç i que no tot s'aconsegueix fàcilment o amb comoditat.

dites

No espantar vent ni aigua

Estar ben segur d'ell mateix i de la araó que l'assisteix

dites

No està en començar, sinó en acabar

dites

No haver-hi obres a fer

Indica que una situació és inevitable o irreversible i que qualsevol esforç per canviar-la serà en va.

dites

No hi ha com voler per a les coses fer

dites

No hi ha drecera sense costera

Vol dir que les innovacions solen esser perilloses.

dites

No hi ha futur sense interogants

dites

No hi ha més gran despreci que no fer apreci

dites

No hi ha ningú inútil del tot, sempre pot servir de mal exemple

A cada u se l’ha de valorar més per les qualitats que pels defectes

dites

No hi ha refrany que mentisca.

dites

No hi ha regla sense excepcions

No hi ha res eternament immutable. Si una cosa no tinguera excepcions, no podríem considerar-la regla.

dites

No hi ha res més fort que el fet

dites

No hi ha res més lleuger que un forat

Es diu a manera d'endevinalla: «Què és una cosa que, com més n'hi ha, manco pesa?» (Resposta: «Els forats»).

dites

No hi ha res que valga

dites

No hi ha superior sense inferior

dites

No hi ha una mentida més grossa, que una veritat a mitges

Afirmació que té una part de veritat i una altra part que no n'és

dites

No ho podem tenir tot, s'estopa i el cul calent

Vol dir que no podem esser completament feliços o tenir tots els avantatges

dites

No me la pegaràs moreno/a

No m'enganyaràs

dites

No passa res, i si passa que passe

dites

No perdis la coratgia de la continuïtat. El sol bé ix cada dia i encara mai se n’ha cansat

Aquesta és una reflexió profunda sobre la perseverança, la constància i l'esperança davant les dificultats. Ens anima a no desistir, prenent com a exemple la inalterable naturalesa del sol, que surt cada dia sense defallir, recordant-nos que la continuïtat és la clau per superar el cansament i els obstacles diaris.

dites

No poder ni olorar.

dites

No pujar un grell de nou [o un grell d'ou]

Tenir una importància mínima, no valer la pena d'esser comptat

dites

No s'ha fet mai un pet que pudi

Es diu per a indicar que la persona de la qual es parla no ha fet mai res de bo o res rellevant

dites

No són tot misses lo que surt de la sagristia

dites

No sortir d'es dos i dos

No sortir del mateix assumpte, o de la mateixa mania o manera de veure les coses

dites

No t'acluques que cauràs.

dites

No tenir agarraor.

dites

No tenir por de frares ni grameneres

Estar ben segur d'ell mateix i de la raó que l'assisteix

dites

No tindre prou pebrots de fer alguna cosa.

Ser un covard.

dites

No tot lo que es diu són misses

Significa que no cal creure com a veritats tot el que diuen

dites

No tothom pot esser al carrer ample

Vol dir que cadascú s'ha de limitar a fer les coses que la seva posició econòmica li permet. No tothom pot tenir una posició econòmica elevada, viure amb grans luxes o gaudir de grans privilegis.

dites

No tots poden estar enmig de sa plaça

Significa que no tothom pot prosperar

dites

No treure ni posar pes a la balança

Dit d’una acció que no aporta cap conseqüència, ni positiva ni negativa, per a qui la fa, que no té efectes secundaris

dites

No volia eixir per la finestra i ix pel finestró

dites

O ferrem o llevem el banc

dites

O ho prens o ho deixes

dites

Obres vull, que no raons

dites

Ocasió que s'escapa, poques voltes s'atrapa

dites

Oci: per alguns negoci

dites

Ociós, rara volta virtuós

dites

Oferir molt, espècie és d'enguany

dites

On van pantalons, no paguen "sinagües".

dites

Ous i colomins, fulletes de carrasca

dites

Paracota

dites

Pareix l' animeta del plateret

dites

Parèixer una cosa i ser-ne dos

dites

Pareixes "Paco l´explicaor".

dites

París bé val una missa

Frase atribuïda al rei Enric IV de França. Al·ludeix al pragmatisme polític i la voluntat de compromís per tal d’assolir un objectiu, tot i que sovint també s’usa per a justificar cínicament un canvi de parer o de bàndol

dites

Passar per davall un arc de Sant Martí és tan bo de fer com un home tornar dona

Aquesta dita popular reflecteix la creença tradicional que passar per davall d'un arc de Sant Martí és un fet impossible, de la mateixa manera que antigament es considerava impossible el canvi de gènere. Des d'un punt de vista físic, és realment impossible travessar-lo perquè l'arc de Sant Martí no és un objecte tangible en un lloc fix, sinó un fenomen òptic que depèn de la teva posició respecte al sol i la pluja.

dites

Pastanaga... encara! Girgolaire... mira! ara: en Parera de girgolaire se'm esqueixa

dites

Patentoooo !!!

dites

Pecat confessat, és mig perdonat

Indican que la sinceritat de regonèixer la pròpia culpa ja és un mèrit per al perdó. Subratlla la importància de la confessió i l'honestedat per alleugerir la consciència o reparar un error.

dites

Pecat perdonat, no deixa de ser pecat

Indica que, encara que una falta hagi estat perdonada o absolta, l'acte en si mateix va ocórrer i la seva naturalesa reprovable no desapareix. Subratlla que el perdó no esborra la realitat de l'acció feta.

dites

Per a caure no cal llum [o còrrer]

Significa que els accidents, els errors o les caigudes (tant físiques com metafòriques) poden passar en qualsevol moment [en ple dia, per un descuit o per una mala passa, igual que si fos fosc), sense necessitat de fer les coses de pressa o amb imprudència.

dites

Per ahí per la "banda´ls" ous !!!

dites

Per ahí per la banda de darrere !!!

dites

Per allò que no es coneix, la curiositat creix

Fa una descripció de la naturalesa humana: l'atracció pel misteri i el desig innat d'explorar tot allò que ens és aliè o desconegut. Allò secret, ocult o desconegut desperta un interès molt més gran que les coses que ja tenim vistes. La dita té un punt positiu, ja que la curiositat és el motor de la ciència, de l'aprenentatge i de la descoberta de nous mons. En un sentit més quotidià, també adverteix que la falta d'informació sobre un tema fa que la gent s'en cotillegi més del compte.

dites

Per amarg i pudent, li ficaren Felipet

Aquesta dita popular és un joc de paraules basat en la sonoritat i el significat per descriure algú o alguna cosa molt desagradable. Es refereix a la combinació de fel (amarg) i pet (pudent), unint els dos conceptes en el nom propi "Felipet". S'utilitza per qualificar una persona d'un caràcter molt amargat, desagradable o de mal geni.

dites

Per davant la gara-gara, i per detràs la punyalada

Es diu per aquells qui fan la bona a algú mentres d'amagat d'ell li causen perjudici

dites