dites

Fer niga.

dites

Fer-ho tot herba.

dites

Fer-s'ho venir tot a l'ull de la mola

Fer-s'ho venir bé, de manera que tregui el màxim profit en benefici propi

dites

Fill sense ramals, madeixa sense cap

dites

Fins el pecar vol sort

dites

Fins que a la meta no hagis arribat, els llorers no tinguis ficat

dites

Foll de tonto!

dites

Fonyel / Folis !!! .

Eufemisme de fotre

dites

Força i trotar, i a vegades còrrer

Indica que, davant d'una necessitat imperiosa o una obligació, tothom s'esforça tant com pot per aconseguir els seus objectius.

dites

Força més un gruny que un puny

Indiquen que és millor la realitat que la ficció.

dites

Forta és la roca, però més fort qui l'enderroca

Ningú no es pot confiar en la seva sagacitat, perquè sempre hi ha algú que el supera.

dites

Fotre quin tocat !

dites

Fugir cridant visca el rei

Dit d'algú que ha de fugir d'un lloc on el persegueixen o que ha de plegar un negoci perquè els acreedors li demanen que faci efectiu el deute contret amb ells

dites

Guaaai xico !!! / Guaaai xica !!!

dites

Guaai, "lo" més gran !!!

dites

Guaai, recontradeu !!!

dites

Ha fet la fi d'uns calçotets estrets

Acabar malament en la fortuna, en la salut; anar de mal borràs.

dites

Hem anat i hem vingut i res hem tingut

dites

Hi ha que acaba abans de començar

dites

I anem anant...

dites

I conte contat ja està explicat

Es diu humorísticament com a punt final d’alguna narració per tal que ningú torne a insistir sobre el tema

dites

I seguit igual, i seguit igual...

dites

Ieeeeeep fill de puta, a on vas?

Aquest "Ieeeeep!" és el crit de guerra per excel·lència de la confiança! Aquí l'expressió perd tota la càrrega d'insult i es converteix en una salutació fraternal, gairebé un elogi a la camaraderia. És la manera de dir "Hola, amic!" o "On vas, tros d'ase?" entre gent que es coneix de tota la vida. Al País Valencià i a moltes zones de l'Ebre, aquesta frase és el pa de cada dia als bars o pel carrer quan vols cridar l'atenció d'un col·lega amb contundència.

dites

Ignorància indeguda no té disculpa

dites

Ja vindrà el coixo que et dirà la veritat

dites

Ja, ja... res va acabar

dites

Jesús Pequí, a fotre a l’eixir d’aquí

dites

Jou que plau, no pesa

Per dir que fem alguna cosa amb gust i que per tant no hi planyem esforços ni sacrificis.

dites

Julivert, julivert, qui tot ho vol, tot ho perd

Va contra els ambiciosos. L'ambició excessiva de vegades fa perdre les empreses, les cases, etc.

dites

Junt a la xafada, darrere l'exclamació

dites

L'abatiment és el pitjor turment

dites

L'emoció està en el perill

dites

L'espasa del compte Arnau fereix sempre que la trau

És un element popular de la llegenda del comte Arnau. Aquest proverbi o dita destaca la temible virtut de l'espasa d'aquest personatge mític, que es diu que sempre aconsegueix el seu objectiu, ferint en ser desembeinada. Aquesta expressió s'associa sovint a contes populars catalans on la màgia i les qualitats extraordinàries de les armes formen part del relat fantàstic.

dites

L'espill és el retrat més recent i exacte

dites

La baioneta tot ho aquieta

Vol dir que qui té la força armada pot aturar sempre els qui li fan oposició

dites

La bugada d'En Ballarussa: mata el poll i deixa la puça

Ho diuen parlant de bugades o neteges mal fetes

dites

La capa no sempre tapa

dites indumentària

La capa, tot ho tapa

Vol dir que els bons vestits poden mostrar un home molt més impressionant del que és en realitat. Les aparences enganyen i recomana no precipitar-se a donar opinió de persones o coses per la primera impressió rebuda

dites indumentària

La culpa confon

Ho diuen perquè els culpables d'un delicte sempre sembla que s'amaguin de la gent, com si recelessin que els descobresquin

dites

La culpa és negra i ningú la vol

Significa que ningú vol que li atribuesquen la culpa de les coses dolentes o desgraciades

dites

La culpa la té el manxaire

Es diu per significar que generalment es carrega la culpa de les coses dolentes a la persona més humil

dites

La desunió destrueix, i la unió fa la força

Molts braços o moltes voluntats juntes poden més que una sola persona

dites

La forca és feta pel desditxat

Vol dir que molta gent fa mala fi més per dissort que per maldat

dites

La forca és la trona dels malvats

dites

La ignorància no excusa de pecat

Significa que desconèixer una norma o la maldat d'un acte no eximeix responsabilitat. Si la ignorància excusés, n'hi hauria prou amb no informar-se per cometre actes il·lícits sense conseqüències.

dites

La il·lusió fa cega la raó

L'emoció pot fer que no veiem les coses com són realment

dites

La joia d'un present dura fins que et passen factura

dites

La mentida fa figa

[fer figa = fallar, desfer-se, desmoronar-se, que perd la força]. Significa que la mentida té els peus molt curts i que, tard o d'hora, acaba fallant o descobrint-se.

dites

La merda, com més es remena més put [o pudor] fa

No convé preguntar massa en les desgràcies alienes ni intentar posar remei a allò que no en té perquè, cada vegada que es recorda s’afecta l’esperit

dites

La missa i la caritat borra tot pecat

Destaca la importància de la pràctica religiosa (la missa) i les bones obres (la caritat) en la tradició cristiana per a la remissió dels pecats. Reflexa la creença que la devoció i l'ajuda al proïsme netegen l'ànima. Suggerix que a través de la participació en l'eucaristia i l'exercici de la generositat, es pot obtenir el perdó diví i esborrar les faltes comeses.

dites

La muntanya qui la porta la guanya.

Significa que els muntanyesos són persones astutes, llestes i difícils d'enganyar. Suggereix que qui intenta enganyar un muntanyès sovint acaba sent enganyat ell mateix, perdent el seu avantatge en l'intent.

dites

La novetat d'avui serà antiga demà

dites

La paella no va, sense el mànec

Vol dir que les coses han de ser raonables, adequades i lògiques, cosa que no és una paella sense mànec

dites

La palla a l’estable; la flor al got

dites

La pintura i el bastó, com més lluny millor

Les obres pictòriques s’aprecien millor de lluny que de prop, i el bastó, indicatiu de la vellesa, també convé que quede lluny

dites

La por, cadascú se la fa

Destaca la naturalesa subjectiva i personal de la por. La por no és universal; allò que aterra una persona pot ser indiferent per a una altra. Cadascú construeix la seva pròpia percepció del perill. Suggerix que som nosaltres mateixos qui, amb els nostres pensaments, imaginació o experiències passades, alimentem i creem les nostres pors. Implica que, igual que construïm la por, també tenim la capacitat de deconstruir-la o gestionar-la.

dites

La pràctica fa mestres

Dita popular amb què s’expressa que qualsevol ofici s’aprén amb la pràctica i l’experiència

dites oficis

La primera idea és la que val

Quan tenim un primer impuls i canviem d’idea o hi fem modificacions, el resultat no sol ser tan bo com el que havíem imaginat al primer moment

dites

La primera, i clavillada

[clavillada = clivellada, badada, esclatada]. Es diu quan alguna cosa ha resultat infructuosa al primer intent

dites

La raó d'un poble és la seua identitat

dites

La raó, per qui la té

Vol dir que cal reconèixer la raó en quisvulla que la tingui, sense fer accepció de persones ni atendre a influències o subornaments

dites

La raresa, coixa i vella

dites

La regla manté el convent, i la disciplina, el regiment

dites

La Seu no espera parròquies

Vol dir que els superiors no han d'esperar els inferiors quan aquests arriben tard

dites

La sort és de qui la troba

És una cosa aleatòria, que es presenta quan vol i a qui vol

dites

La sort és de qui l’arreplega

És una cosa aleatòria, que es presenta quan vol i a qui vol

dites

La unió fa la força

Molts braços o moltes voluntats juntes poden més que una sola persona

dites

La ventura d'En Samarró, que pensava batre i bateren-lo

dites

La veritat és verda; es torça però no es trenca

Cal anar sempre amb la veritat per davant, la qual agradarà o no, però no es podrà desmentir mai

dites

La voluntat està en el parenostre.

Aquesta expressió, segons la tradició cristiana, representa la confiança del creient en el projecte d'amor de Déu, posant la voluntat divina per sobre de la pròpia.

dites

La voluntat mou muntanyes

Significa que una determinació ferma i un esforç personal intens poden superar els obstacles més grans i fer possible el que sembla impossible. És una expressió que destaca el poder de la motivació, la perseverança i l'actitud proactiva en la consecució dels objectius.

dites

Les armes són jornaleres

Vol dir que les lluites són incertes

dites

Les condicions són eixes; o ho pren, o ho deixes

dites

Les coses canvien, ara guanyes i ara perds, la vida va a rogles

Expressa els vaivens per on passa la vida

dites

Les coses fetes per força, ixen malament... generalment

S'han de fer amb ganes i amb alegria.

dites

Les coses més val fer-les que manar-les.

dites

Les coses són com són

Assevera que per més que intervinga la voluntat, la naturalesa de les coses és immutable

dites

Les desgràcies, mai vénen soles

Quan algú es veu afectat per la mala fortuna, està més sensible i para més atenció que de normal a qualsevol altre infortuni, de manera que li fa l’efecte que les desgràcies se li acumulen

dites

Les Índies no passen més que un camí

dites

Les misses surten de la sacristia

Vol dir que les coses han d'explicar-se per llurs causes naturals, i no cercar-hi explicacions misterioses

dites

Les obres són l'espill de l'ànim

dites

Li va dir pringue de sorra

dites

Llarg camí una palla pesa

Per poca que siga la càrrega o la feina, si necessita un cert temps d'execució, acaba cansant.

dites

Llençol [o vestit] apedaçat, n'estalvia un de nou

Les coses s’han de ponderar per la seua efectivitat i no per la seua aparença

indumentària dites

Llepant llepant, puja el llibant [llepant = fregant / llibant = cable, corda]

Les coses més grosses o pesants poder ser superades a poc a poc

dites

Llevar-se l’espart de l’ala

dites

Llonganissa ves a missa, botifarró ves al sermó

Sembla que ens estimem tant els embotits que els ddiquem un refranyer

dites

Lo que es dóna ja no es torna; i el que es perd, és julivert

Es diu a qui reclama alguna cosa que abans havia regalat

dites plantes

Lo que uns llancen, altres ho arrepleguen

dites

L´embromat li besa el cul al content.

Enfadat

dites

L’enveja trenca el sac

L’enveja pesa tant en l’ànima de l’envejós com un sac carregat de pedres, cosa que no serveix més que per a amargar-se

dites

L’esperança és l’últim que es perd

Es diu com a consolació davant l’adversitat

dites

L’un m’unfla, l’altre em desunfla i l’altre em fa la punyunfla

dites

M'agrada més ella vestida que tu despullat

Es diu per riure, entre homes

dites indumentària

Mai m´en toca, hasta en la soca.

dites

Mal n'eixiria pel broc si no n'hi ha en el càntir

Es diu a un que no te enteniment.

dites

Malaventurat quan diuen 'aquest gos és rabiós'

Es considera una desgràcia que una persona tingui mala anomenada, perquè li costarà molt de treure-se-la del damunt, encara que sigui net d’allò que l’acusen

dites

Mama i no arrapes...

dites

Mana, quin rosegó!

Es diu d'una persona molt xerraire i que ens molesta.

dites

Mare, a on està el batidor? / -En el seu puesto: en el saquet de pa

dites