`

Refranys dites

dites

Fer-s'ho venir tot a l'ull de la mola

Fer-s'ho venir bé, de manera que tregui el màxim profit en benefici propi

dites

Fonyel / Folis !!! .

Eufemisme de fotre

dites

Força i trotar, i a vegades córrer

Quan la necessitat és imperiosa, ens hem d’esforçar més de l’habitual

dites

Fugir cridant visca el rei

Dit d'algú que ha de fugir d'un lloc on el persegueixen o que ha de plegar un negoci perquè els acreedors li demanen que faci efectiu el deute contret amb ells

dites

I conte contat ja està explicat

Es diu humorísticament com a punt final d’alguna narració per tal que ningú torne a insistir sobre el tema

dites

La baioneta tot ho aquieta

Vol dir que qui té la força armada pot aturar sempre els qui li fan oposició

dites

La bugada d'En Ballarussa: mata el poll i deixa la puça

Ho diuen parlant de bugades o neteges mal fetes

dites indumentària

La capa, tot ho tapa

Vol dir que els bons vestits poden mostrar un home molt més impressionant del que és en realitat. Les aparences enganyen i recomana no precipitar-se a donar opinió de persones o coses per la primera impressió rebuda

dites

La culpa confon

Ho diuen perquè els culpables d'un delicte sempre sembla que s'amaguin de la gent, com si recelessin que els descobresquin

dites

La culpa és negra i ningú la vol

Significa que ningú vol que li atribuesquen la culpa de les coses dolentes o desgraciades

dites

La culpa la té el manxaire

Es diu per significar que generalment es carrega la culpa de les coses dolentes a la persona més humil

dites

La desunió destrueix, i la unió fa la força

Molts braços o moltes voluntats juntes poden més que una sola persona

dites

La forca és feta pel desditxat

Vol dir que molta gent fa mala fi més per dissort que per maldat

dites

La il·lusió fa cega la raó

L'emoció pot fer que no veiem les coses com són realment

dites

La mentida fa figa [fer figa = fallar, desfer-se, desmoronar-se)

Més prompte o més tard acaba descobrint-se la veritat

dites

La merda, com més es remena més put [o pudor] fa

No convé preguntar massa en les desgràcies alienes ni intentar posar remei a allò que no en té perquè, cada vegada que es recorda s’afecta l’esperit

dites

La paella no va, sense el mànec

Vol dir que les coses han de ser raonables, adequades i lògiques, cosa que no és una paella sense mànec

dites

La pintura i el bastó, com més lluny millor

Les obres pictòriques s’aprecien millor de lluny que de prop, i el bastó, indicatiu de la vellesa, també convé que quede lluny

dites oficis

La pràctica fa mestres

Dita popular amb què s’expressa que qualsevol ofici s’aprén amb la pràctica i l’experiència

dites

La primera idea és la que val

Quan tenim un primer impuls i canviem d’idea o hi fem modificacions, el resultat no sol ser tan bo com el que havíem imaginat al primer moment

dites

La primera, i clavillada [clavillada = clivellada, badada, esclatada]

Es diu quan alguna cosa ha resultat infructuosa al primer intent

dites

La raó, per qui la té

Vol dir que cal reconèixer la raó en quisvulla que la tingui, sense fer accepció de persones ni atendre a influències o subornaments

dites

La Seu no espera parròquies

Vol dir que els superiors no han d'esperar els inferiors quan aquests arriben tard

dites

La sort és de qui la troba

És una cosa aleatòria, que es presenta quan vol i a qui vol

dites

La sort és de qui l’arreplega

És una cosa aleatòria, que es presenta quan vol i a qui vol

dites

La unió fa la força

Molts braços o moltes voluntats juntes poden més que una sola persona

dites

La veritat és verda; es torça però no es trenca

Cal anar sempre amb la veritat per davant, la qual agradarà o no, però no es podrà desmentir mai

dites

La voluntat mou muntanyes

Que la voluntat és el que canvia més coses en aquest món

dites

Les armes són jornaleres

Vol dir que les lluites són incertes

dites

Les coses són com són

Assevera que per més que intervinga la voluntat, la naturalesa de les coses és immutable

dites

Les desgràcies, mai vénen soles

Quan algú es veu afectat per la mala fortuna, està més sensible i para més atenció que de normal a qualsevol altre infortuni, de manera que li fa l’efecte que les desgràcies se li acumulen

dites

Les misses surten de la sacristia

Vol dir que les coses han d'explicar-se per llurs causes naturals, i no cercar-hi explicacions misterioses

indumentària dites

Llençol [o vestit] apedaçat, n'estalvia un de nou

Les coses s’han de ponderar per la seua efectivitat i no per la seua aparença

dites

Llepant llepant, puja el llibant [llepant = fregant / llibant = cable, corda]

Les coses més grosses o pesants poder ser superades a poc a poc

dites plantes

Lo que es dóna ja no es torna; i el que es perd, és julivert

Es diu a qui reclama alguna cosa que abans havia regalat

dites

L’enveja trenca el sac

L’enveja pesa tant en l’ànima de l’envejós com un sac carregat de pedres, cosa que no serveix més que per a amargar-se

dites

L’esperança és l’últim que es perd

Es diu com a consolació davant l’adversitat

dites

Malaventurat quan diuen 'aquest gos és rabiós'

Es considera una desgràcia que una persona tingui mala anomenada, perquè li costarà molt de treure-se-la del damunt, encara que sigui net d’allò que l’acusen