dites

Per força va el moro a missa

Vol dir que les circumstàncies obliguen a fer coses que de cap manera faríem per propi impuls

dites

Per haver-ne prou, ha de sobrar

Les coses massa ajustades, per ban calculades que estiguen, poden no ser suficients per circumstàncies imprevistes

dites

Per no fer, no fa ni ombra

dites

Per sa un descarat... un altre

dites

Per si de casés el misteri a cada pas

dites

Per un clau es va perdre una guerra

Va saltar un clau d’una ferradura d’un cavall conduït per un missatger que anava a demanar reforços. L’animal, coix, es va parar. El missatge no va arribar a temps i es va perdre la batalla decisiva de la guerra

dites

Per un punt el penjaren

Les coses mal fetes o mal acabades són feina perduda o motiu de perjudici

dites

Perdonar no és oblidar

dites

Perxa llarga i fitora curta

dites

Pica, pica i faràs pou

Destaca la importància de la perseverança, la constància i l'esforç continuat per assolir un objectiu, per difícil que sembli. Indica que, encara que una tasca sembli lenta o costosa (com cavar un pou a picades), si es continua treballant amb constància, finalment s'aconseguirà el resultat desitjat.

dites

Pitjor és el remei que la malaltia

Significa que, a vegades, per intentar evitar un perjudici, ens procurem un mal més gran

dites

Plaça sitiada, plaça guanyada

dites

Porta'm pau i em donaràs or

Significa que la tranquil·litat, l'harmonia i la pau són béns molt més preuats i valuosos que la mateixa riquesa material (l'or). Suggerix que la pau no és només un estat d'ànim, sinó una forma de riquesa real. Qui viu en pau ja és ric, encara que no tingui diners.

dites

Primer jo, després jo i sempre jo

dites

Quan el babau va al mercat, el mercat ja s'ha acabat

Vol dir que les coses s'han de fer quan sorgeixen i no demorar-les, en evitació de perjudicis.

dites

Quan hi ha una cadira buida, tots hi volen seure

Vol dir que tothom vol ser el primer a aprofitar una oportunitat

dites

Quan jo seré mort, ja en serà tothom

Expressa una actitud egoista

dites

Quan l'encerten, l'endevinen

Es diu d’aquelles persones que no solen encertar gaire les seves prediccions o no les mediten prèviament

dites

Quan la desditxa es declara, és en va plantar-li cara.

dites

Quan les coses són ben espatllades és quan s'adoben

Vol dir que, generalment, no es posen solucions fins que les coses no poden tirar més

dites

Quan li ha vist el cul diu que és femella

Es fa servir quan un diu una cosa que és més que evident, perquè ja s'ha acabat o ja es veu com s'acabarà

dites

Quan més dolç, més pinyol

Es diu de qui és fàcil de tractar.

dites

Quan n'has vist un, ja els has vists tots

Es diu quan es parla d’alguna cosa molt monòtona i repetitiva

dites

Quan no es troben es busquen

Es diu de les persones que sempre discuteixen o es barallen, però que no poden estar separades i sempre se les veu juntes

dites

Quan no ho varen fer de seguida, costarà

Si no es fan les coses quan s’han de fer, després costa més de posar-s'hi

dites

Quan passa, passa

Hi ha coses que s'han de fer de seguida que es pot

dites

Quan Pepa fila, Pepe cabdella

dites

Quan s'acabi: punt i ratlla; no tothom és de cal batlle!

dites

Quan siga mongeta et donaré una estampeta

dites

Quan un és tot sol, fa el que vol

dites

Quan vages a fugir, tu almenys corre

dites

Quant major és la ventura, tant està menys de segura

Els moments feliços, de glòria, duren poc perquè s’emmarquen dins la quotidianitat i la rutina, que continuen sent la tònica general

dites

Quanta merda Severino, on caguem Sento...

dites

Quants en va deixar el rei Herodes!

Per tractar d'innocent la persona amb qui es parla

dites

Quatre més cinc nou, bufa'm un ou.

Retrucs.

dites

Que et lloe l'estrany, tu mai

dites

Què farà el cec. Davant l'espill?

dites

Què hem de fer? Cagar i no poder

dites

Què li fa la cua per a còrrer

Significa literalment què té a veure una cosa amb una altra. S'utilitza per indicar que dos temes no tenen cap mena de relació o connexió entre ells.

dites

Què t'estimes més: un moro penjat, o una coca calenta?

Pregunta que es fa als infants, i si contesten que s'estimen més una coca calenta, els diuen: "Bé, però el moro penjat és un raïm que penja de la parra, i la coca calenta és una buina de bou"

dites

Que un gust no et porti un disgust

Ensenya la inconstància i poca duració dels béns humans, perquè després d'un succés favorable i feliç, ve regularment altre trist i desgraciat.

dites

Què val al moro la crisma si no coneix la sua error?

Es refereix a la ineficàcia de les pràctiques externes mancades d'esperit vertaderament religiós o moral

dites

Qué, ens piquem o què?

dites

Què? Co, què és més "reó".

dites

Qui agrana i no plega el munt, quan caga no es torca el cul

dites

Qui alça troba

Per significar que tot esforç comporta una gratificació.

dites

Qui amb ximples es fa, si no ho és, s’hi tornarà

dites

Qui arma tem, i qui tem no arma

dites

Qui burla al burlador, cent dies de perdó

dites

Qui camina amb el corrent fa camí que no se’l sent.

dites

Qui camina fa camí

dites

Qui caminant porta pressa, en camí pla ensopega.

dites

Qui cau i s'aixeca, no peca

Significa que tothom té flaqueses i que ningú es pot considerar superior als altres

dites

Qui cau s'alça com si no haguera caigut

El qui mostra penediment de la falta feta demostra ser un cavaller. referit a la moral, el dolent no és fer la falta, sinó la reincidència i la falta de voluntat per no tornar a pecar.

dites

Qui compra el blat s'hi veu (dels dos ulls), el que compra la farina és borni (veu d'un ull) i el que compra el pa és cec.

Significa que com més elaborat o processat es compra un producte, menys control es té sobre la seua qualitat real, el preu s'encareix i s'és més fàcil d'enganyar. Comprar el gra permet controlar millor l'elecció, la qualitat i el cost (veu de dos ulls). Comprar un producte ja processat, el venedor hi pot haver barrejat farines de pitjor qualitat ( la visió es torna borni). I a l'enfornat es poden amagar defectes de la farina, no saps exactament què està menjant (cec).

dites

Qui darrere va, darrere es queda

dites

Qui davant va, no veu el que darrere es fa

dites

Qui desitge perill que es faça Guàrdia Civil

dites

Qui diu prou feix no vol escreix

dites

Qui diu vida regalada, bon bescoll i sacsonada

dites

Qui el d’altre ha de cuidar, ja té prou amb què bregar

Qui ha adquirit el compromís d’encarregar-se de les coses d’una altra persona, ha d’atendre coses que no entén o que desconeix, perquè cada persona té els seus costums i la seua manera de procedir

dites

Qui en volta tres, un puro.

dites

Qui és present, veu més que no l'absent

dites

Qui està avesat a saltar, quan camina, troteja

dites

Qui està davall, para [o Qui està davall, pateix, i qui està damunt, se deverteix]

Es diu per significar que el qui no té mitjans per a defensar-se s'ha de resignar a tenir la part més dolenta en tot

dites

Qui està de pega, a cada punt ensopega

Vol dir que el qui té mala sort, contínuament topa amb adversitats

dites

Qui fa en pau la suca-mulla, no està per gresques ni bullanga

[Suca-mulla: l'acció de sucar pa o galeta en un suc]. Significa que qui gaudeix de tranquil·litat, comoditat i benestar (fa en pau la "suca-mulla" o esmorzar/àpat) no té ganes de participar en conflictes, xivarri o problemes. Es refereix a prioritzar la pau personal i la bona vida per sobre de la gresca o la bullanga (enrenou).

dites

Qui fa lo que vol, espera lo que li ve

Qui critica, parla sense fonament o no actua segons les normes socials, haurà de suportar les crítiques que faran d’ell els altres, o algun castic o alguna venjança

dites

Qui faci el cogombre, que se’l tregui a l’ombra

Es diu per ressaltar o recordar les obligacions que cadascú ha adquirit a la vida. Indica que el causant d'un problema ha de ser qui el resolgui. S'utilitza per recordar a algú que assumexi la responsabilitat de les seves accions o decisions.

dites

Qui ha fet, ha fet; i qui ha dit, ha dit

S'utilitza per referir-se a coses que ja han succeït i que, per tant, ja no tenen remei ni es poden canviar. El seu significat equival a acceptar els fets consumats o assumir que allò que s'ha dit ja no es pot desdir.

dites

Qui ho acerta, ho endivina.

dites

Qui ho té al néixer, no ho deixa al créixer

Virtuts i defectes ens acompanyaran tota la vida

dites

Qui llig el text, que faça la glosa

dites

Qui l’ha feta que la gronxe

Significa que les conseqüències han de recaure sobre els responsables

dites

Qui mana, mai té culpa

Vol dir que les equivocacions dels superiors solen esser imputades als súbdits

dites

Qui més alts està, està en més perill

dites

Qui molt viu, molt veu

La vida té, per a tots, inevitables moments difícils que superarem millor dotant-nos d’humor i llevant-los importància

dites

Qui no coneix la raó, és perquè no vol

Es diu per aquells qui s'obstinen a no manifestar que l'adversari té raó

dites

Qui no en fa, no s'explica

dites

Qui no ho creu, no peca

Es diu referint-se a alguna cosa que es conta, però de la qual no es garanteix la certesa

dites

Qui no lluca, topa

dites

Qui no té pèl, no va al cel

Al·ludeix a la bellesa masculina, en assenyalar que, en l'home, la bellesa no és important per a la seva virilitat i atractiu.

dites

Qui no vol quan pot, no pot quan vol

Explica que a vegades, per interessos contradictoris, no es fan les coses

dites

Qui no vol tenir raons preveu les ocasions

Vol dir que cada circumstància vol la solució adequada.

dites

Qui passa ja fa prou

dites

Qui peca i s'esmena, bona via pren

Vol dir que els pecadors penedits obtenen l'auxili diví.

dites

Qui pot el més, també pot el menys

Qui té el poder o la capacitat per a fer grans coses, amb més motiu pot fer-ne de més menudes

dites

Qui s'alaba, es desalaba

dites

Qui s'assegura dura

dites

Qui s'excusa, s'acusa.

dites

Qui sap fer un paner, en sap fer cent

Significa que el qui té habilitat o coratge per a fer una cosa, també en tindrà per a fer-ne una altra de semblant

dites

Qui s’alça prompte, pixa on vol

Qui s’avança als esdeveniments té avantatge sobre ells

dites

Qui té art, va a qualsevol part

Amb gràcia i bones maneres es pot aconseguir el que altres no poden

dites

Qui té bons padrins és ben batejat

Indica que les influències són molt necessàries

dites

Qui té bons padrins, té bons barrons

Indica l’efecte inqüestionable de les influències de l’església

dites

Qui té la culpa, que pagui la pena

Es diu der a reclamar per al culpable el càstig, i no desviar-lo cap als innocents

dites

Qui té padrins el bategen dues vegades

Indica que les influències són molt necessàries

dites

Qui té rampa, poc rampa

dites

Qui té raó, que s'afaiti

Es diu irònicament quan algú presumeix excessivament de tenir raó

dites

Qui treu son cap d'un lloc brut, sempre put

dites