Refranys dites

Refranys dites

Amb la llança dels armats molts sorolls i pocs combats

dites

Amb menys, també es passa [o passaria] (Vol dir que no cal tenir moltes coses per estar bé. Amb menys coses també es passa, val més menjar poc i pair bé)

dites

Amb paciència i una canya, no en queden ni les verdes (Amb paciència i sacrifici s’arriba a assolir algun objectiu)

dites, menjar, plantes

Amb un rupit, agafen grua (Significa que amb mitjans modests es poden assolir efectes importants)

dites

Amidar, moltes; serrar una

dites

Anar fent caps de guaita

dites

Anem a Colaaaaaaaaar !!!

dites

Anem a colar / M'ho cole tot.

dites

Aniràs i vindràs i mai arribaràs (Es diu quan es fan gestions o viatges infructuosos)

dites

Aquell que cau de terra no passa (És una frase que reflecteix una obvietat i és una manera de dir que no hi ha pressa per recollir-lo o de treure ferro a la caiguda)

dites

Aquell que no fa res escodrinya allò que fan els demés

dites

Aquell que s'encanta no les tasta

dites

Arruixa i no facis fang

dites

Ate,ate.../ Bate quin ...

dites

Augmentem, però no millorem

dites

Avemaria curta, sermó llarg (Es diu referint-se a esdeveniments en què una part bona queda compensada per una altra de dolenta)

dites

Balota, beleta, baló, balobet i bel: tot això vol dir Isabel

dites

Barranc excusa de vellesa

dites

Bon dia, Pau. I era Pere (El que importa és la intenció, encara que a vegades mirem més el detall per a poder criticar)

dites

Botet menut, prompte està ple (Dita de les persones que s'enutgen per poca cosa)

dites

Bufar molt i aventar poc (Se diu quan se parla molt i no es fa res)

dites

Cada gerreta té la seua fargaladeta (Fargalada: Depòsits o solage de l’oli o del vi] Cadascú s'ha d'associar o ha de tenir tracte amb els de la seva mateixa classe. Específicament es diu de que cada persona pot trobar la seva parella amb qui casar-se)

dites

Cada olla té la seva tapadora (Ens ve a dir que tot té esmena o solució, encara que en determinats moments ens sembli impossible de trobar la clau que obre una porta determinada)

dites

Cada porta té el seu colp

dites

Cada porta té la seua anella

dites

Cadireta de la Seu, qui és devot no sabeu (Les catedrals tenen cadires per als clergues amb paraments laterals que no deixen veure qui s’hi asseu)

dites

Cafè, teatre i hostal, molts devots i cap com cal

dites

Camí començat, mig acabat (Una bona recomanació de com emprendre una tasca llarga i feixuga)

dites

Cap bruixa s'atura on hi ha ferradura

dites

Cap per avall la merda corre (Vol dir que per a davallar tothom té facilitat)

dites

Capa esquinçada no guarda del fred [esquinçada = esgarrada, descosida, estripada] (Les coses o les persones inadequades no són la solució dels nostres problemes)

dites, indumentària

Capsa oberta, dit alerta

dites

Caritat, ompli'm el plat.

dites

Carta en terra no mou guerra (Es refereix a que no s'ha de preocupar pel passat)

dites

Carta escrita, passatge espera (Vol dir que les coses començades o posades així com cal per a ésser emprades, requereixen ésser posades en servei)

dites

Cartes són ales pesades (Antigament, en les guerres, els coloms transportaven breus missatges lligats en una pota, mentre que les cartes, que pesen més, tarden més a arribar)

dites

Caure-li a un la llàntia de pernoliar

dites

Cavador de marges, no et fies gens d’ell (Els marges no es caven)

dites

Cerca pau i fuig de guerra, perquè talla més que serra

dites

Coix, assegut es coneix que és coix (Es diu per significar que és fàcil conèixer els defectes morals i materials d'una persona)

dites

Coixo morroixo, cama de figuera; quan te moriràs? A la primavera

dites

Coixo, balles bé?—En una cama, tot lo que sé

dites

Colp de canya, més sona que danya

dites

Com és l'ama, així mana (Es diu referint-se al bon o mal govern d'alguna cosa, causat per les bones o males condicions del governant)

dites

Com esteu? Patint i rabiant.

dites

Com ho he comprat ho veno (Ho diu el qui conta una cosa que li han contat a ell, com per declinar la responsabilitat de l'afirmació que fa)

dites

Com més alts estan, més bon esclat peguen (Com més amunt volen, més fort peguen s'esclat)

dites

Com més espardenyes, més n'espenyes (Es diu quan un vol tapar una malifeta i quant més s'esforça per tapar-la més culpable apareix)

dites, indumentària

Com més pressa, més vagar (Quan hi ha pressa, s’ha de recapacitar molt per a no errar i eixir perdent)

dites

Com més triaré, més m’enllardaré

dites

Pàgina 3 de 15.