Refranys animals

Ho diuen els joves que no es volen casar amb una viuda

Que el seu niu és el més bell és el que pensa cada ocell

Tots solem estar pagats de les nostres coses

Què entèn l'ase de llibres, si mai no ha anat a escola?

Què et pareix, t'agrada el peix

Què importa que el pardal estiga en gàbia d’or, si està tancat?

Raona que els diners no donen la felicitat

Què sap el gat de fer culleres, si mai ha estat cullerer?

Recomana no confiar un treball o un assumpte a qui no n’es professional o no hi té res a veure

Què sap el gat de fer culleres?

Ho diuen referint-se a un qui vol fer coses que no entén

Què sap lo gat [o l'ase] què és safrà, si mai ha estat adroguer [o ha menjat especiat]

Es diu referint-se a un que vol fer coses que no sap fer o que parla d'allò que no entén

Que visca la llibertat, crida aquell que a casa té un ocell engabiat

És una crítica a qui manifesta una cosa i fa la contrària

Quedar-se com un poll [o més gelat que un poll]

Tindre molt de fred

Quedar-se un més prim que les rates de sagristia

Quedar-se molt prim

Qui a bèstia o planta fa mal, és un gran animal

Certament. La maldat és resultant de mentalitats diabòliques

Qui a prop de la vaca està alguna cosa mamarà

Les persones pròximes al poder solen aprofitar els avantatges que d’altres no poden

Qui amb dones va i burros mena, sempre [o tot l'any, o tot el camí] va amb pena

Qui té per missió vigilar i controlar els altres, no té un moment de descans, perquè els altres mai no s'estan quiets.

Qui amb llop va, aprén a udolar

Qui s’ajunta amb gent inconvenient acaba imitant-la i fent com ella

Qui amenaça i no pega, per bèstia es queda

D'aquell que crida molt i no fa res.

Qui bat la mata, que mengi el conill

Vol dir que és de justícia que qui treballa tingui el profit del seu treball

Qui bé ama la terra, poc ama la guerra

vinya be beure animals cos huma bona

Qui bé beu bé alluca, qui té bon cap bé suca, qui té bons peus bé truca i el bon vi mata la cuca.

Qui bèstia [o ase] va a Roma, bèstia [o ase] en torna

Vol dir que a qui és poc intel•ligent no li valen les ensenyances

Qui bon peix vol menjar, sa bossa s'ha d'escurar

Els millors productes són més cars que els corrents

Qui burro neix, burro fineix

Qui no obra bé de bon començament arrossega el defecte fins al final, si no hi posa remei

Qui burro va a Roma, burro se'n torna

Vol dir que si una persona és de poc enteniment, no li val de res tenir contacte amb gent sàvia i refinada.

Qui caça ocells, poca remor té de fer

A qui pregona les seues intencions, o l’eviten o li roben la idea

Qui carro unta, el matxo ajuda

Qui s’ocupa de mantenir netes i en bon ús les seues coses, està allargant-los la vida

Qui cerca porc, les orelles li grunyen

Vol dir que quan algú du una idea forta a trobar o obtenir una cosa, sempre es pensa veure-la o descobrir-la

Qui compra cavalls se busca treballs

Certament, com qui té qualsevol altre animal

Qui convida al taverner, està gat o no té diner

[Estar gat: Vol dir estar begut].

Qui cria animals de bec, no es fa ric

Qui cria fills, cria canaris

És una inversió de la qual es trau poc rendiment

Qui criatures, ases i dones mena, tot l’any va en pena.

Qui té per missió vigilar i controlar els altres, no té un moment de descans, perquè els altres mai no s’estan quiets

Qui de gat neix, de cap o de cua s'hi pareix

Vol dir que els fills solen semblar als pares

Qui de jove es menja la gallina, de vell es queda sense plomes

Significa que el qui s'aprofita de les coses agradables també ha de sofrir les conseqüències desagradables.

Qui de l'ase menja el pa, mai de fam se morirà

Vol dir que el qui treballa, sempre adquireix mitjans de subsistència

Qui de matxo d'altri es refia, sovint ha d'anar a peu

Cal confiar només en les pròpies forces.

Qui de ruc d'un altre se'n refia, sovint ha d'anar a peu.

Cal confiar només en les pròpies forces.

Qui de tots els peixos sap el nom, és mirat savi per tothom

Hi ha moltes espècies i cada peix es diu d’una manera en cada lloc

Qui de xicotet furta un ou, de major furta un bou.

Qui del llop ha esment, prop se'l se'n.

Es diuen quan una cosa es fa realitat només d'anomenar-la.

Qui del llop parla, a prop li ix

Es diu quan, en una conversa, s’ha anomenat algú que es presenta en aquell mateix moment o poc després

Qui del llop parla, a prop se li apareix

Ho diuen quan, en el moment de parlar d'algú absent, compareix aquest per casualitat

Qui diu mal del burro [o ase], aquell el compra

És una crítica a qui malparla i despotrica d’alguna cosa i, al final, claudica. En els tractes comercials, és habitual buscar defectes per a intentar abaratir el preu

Qui diu me’n vaig i no mou, té més paciència que un bou

Qui diu que ja sap prou, té el cap més gros que un bou

Se sol dir burlantse d'aquells que's pensen ser uns set ciencies. Expressió per a designar una persona amb l'enteniment molt curt, que té poca llestesa mental.

Qui dóna a l'ase pitral i al gosser cabal, perd la glòria d'aquest món.

Qui dóna pa al gos d'un altre, perd el pa i perd el gos

Per commiseració; perquè no ha gosat dir que no. Perquè feia pena, per compassió

Qui el carro unta, als seus bous ajuda

Qui s’ocupa de mantenir netes i en bon ús les seues coses, està allargant-los la vida

Qui el juny no pot mantenir l'ase, ni el setembre el ca, ja pot dir que va a captar [o més val que plegui]

És una al·lusió a l'abundor d'herba i de figues.

Qui en camí ha sembrat, cansa els bous i perd el blat

Qui entre llops va, després a udolar

Expressa l'eficàcia de les males companyies

Qui es baralla amb animal, no té pas el seny cabal

D'on no hi ha no es trau.

Qui es burla del burro, aquell el compra

Se'n burla perquè ningú no el vulgui, i així se'l quedarà ell. És astúcia comú del comprador no mostrar interès pel que de veritat voleu, per tal d'obtenir millor preu.

Qui és burro, l’albarden

Adverteix que convé ser llestos per a no resultar perjudicats en la vida

Qui és de mel, les mosques se'l mengen

Vol dir que l'amabilitat o condescendència excessiva és causa que els altres abusin d'aquelles qualitats.

Qui es fa ovella, el llop se'l menja

Indica que el qui obra amb massa bondat sol ser víctima dels dolents

Qui es fill d'ase, una hora al dia brama

Els fills solen heretar més els defectes dels pares que no les virtuts

Qui és fill del gat, li retira de la cua o del cap

Vol dir que els fills solen assemblar-se als pares

Qui és parent del gat, li sembla, de la cua o del cap

Significa que els parents sempre s'assemblen de qualque defecte o qualitat, sia físic, sia moral

Qui es pentina per Sant Joan, no té polls en tot l’any

24 juny. És una dita vinculada a les creences màgiques de la nit de Sant Joan. Aquesta tradició oral suggereix que pentinar-se durant aquesta data especial actua com a remei preventiu contra els polls que s'associa a la creença que la revetlla de Sant Joan té propietats curatives, purificadores i protectores.. És una creença antiga amb poc fonament, ja que només la higiene continuada és efectiva contra els polls.

animals

Qui està gat, que vagi a jeure

Es diu referint-se a algú que parla sense bon sentit

persones animals

Qui fa majordom a l’ase, perd la fama i perd la casa

No s’han de confiar coses de molt interés a persones inadequades

animals

Qui fa tres, ase és

Ho diuen del qui ha comès una falta dues vegades i encara hi torna caure

animals diners riure/plorar

Qui fica diners en arnes i en bestiar, perd son cabal sense plorar

animals menjar

Qui fuig del moltó fuig de la raó

Recrimina aquells a qui no agrada aquesta saborosa carn

persones animals

Qui furta un ou, un bou [o Qui de xicotet furta un ou, de major furta un bou]

Vol dir que el qui és capaç de cometre un furt de poca importància, sol esser capaç de robar coses valuoses

diable animals

Qui guarda cabres, guarda diables

animals

Qui guarda cabrits, guarda mals esperits

animals

Qui guineus vol enganyar, molt de matí s'ha de llevar

Expressa que qui vol enganyar a algú qui sigui llest, ha de ser-ho molt més que ell.

menjar animals

Qui guisa dolç guisa per molts; qui guisa salat guisa pel gat

Es diu perquè si no hi ha prou sal sempre es pot afegir després i per contra, el menjat salat és incomestible

animals

Qui ha perdut l'ovella, busca l'esquella

Es refereix als qui cerquen remeis tardanament, quan la desgràcia ja s'ha esdevingut

oficis estacions animals

Qui ho vol fer bé, a l'hivern de pastor i a l'estiu de porquer

animals joc

Qui juga, guarda cabres

Adverteix sobre les conseqüències negatives del joc o de la manca de responsabilitat a la feina. Indica que qui malgasta el seu temps, diners o energies en jocs d'atzar o vicis acaba en la pobresa o fent feines dures i poc valorades, com tenir cura de cabres.

animals mar

Qui li fa por la mar no menja peix

Qui vol algun benefici ha de fer algun sacrifici

animals mal

Qui mal diu de l'ase, comprar-lo vol

Es diu perquè el qui vol obtenir una cosa, procura dir-ne mal a fi que un altre no li sostregui.

animals

Qui maltracta un animal demostra mal natural

Certament

animals

Qui maltracte un animal, demostra mal natural.

animals persones

Qui martirisa a les bèsties no compadeix a les persones

Certament

animals

Qui mata una mosca en abril, en mata cent mil

Qui s’avança als esdeveniments té avantatge sobre ells

aigua animals menjar mort be

Qui menja besuc i beu aigua al darrera, la mort l’espera

[besuc = peix d’escata i carn blanca]. És una exageració que es diu per a destacar que el peix s’ha d’acompanyar amb vi, habitualment blanc o rosat

menjar mort mesos animals

Qui menja caragols per l’abril, que es prepare per a morir

Ho diuen perquè és un aliment molt indigest

animals menjar mesos sants

Qui menja caragols per Sant Joan no arriba a Sant Pere

Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Té un punt de superstició barrejat amb un consell pràctic de salut! Tradicionalment es deia que a finals de juny, amb l'arribada de la calor forta, els caragols comencen a "purgar-se" o a menjar herbes que poden ser tòxiques o indigestes per als humans. Com que només hi ha cinc dies de diferència entre Sant Joan i Sant Pere, la dita fa broma (o por!) amb la idea que una mala digestió o una intoxicació et pot portar a l'altre barri en temps rècord.

menjar mesos animals mort

Qui menja cargols per l'abril, que es prepari per a morir

animals any diners menjar mesos sants

Qui menja cargols per Sant Joan, té diners tot l'any.

24 juny. Diuen de la nit del 23 de juny que té molta màgia. Molts rituals i creences envolten la nit de Sant Joan. Aquesta dita suggereix que menjar cargols per la revetlla de Sant Joan porta bona sort, prosperitat i diners durant tot l'any. És una tradició gastronòmica arrelada on els cargols, sovint acompanyats de vi i salses picants, es converteixen en un símbol de bon auguri. La dita vincula la tradició culinària de la caragolada (menjar cargols) amb l'atzar i la riquesa.

aigua animals menjar salut beure

Qui menja peix i beu aigua no té la vida llarga

És una exageració que es diu per a destacar que el peix s’ha d’acompanyar amb vi, habitualment blanc o rosat

animals menjar salut

Qui menja peix, salut té

Es tracta d’un aliment molt sà que nodreix però no fa gros

animals

Qui menja sardina, que cagui l'espina; Menja, menja, gat, sardina, que ja cagaràs l'espina

Significa que el qui s'aprofita de les coses agradables també ha de sofrir les conseqüències desagradables

animals menjar salut

Qui menja serp no té ronya

La serp s'utilitzà en la medicina popular de molt diverses maneres, algunes d'elles de tipus supersticiós o intimidatori, com podria ser en aquest cas: o com en el dels que pateixen d'incontinència nocturna, fent-los menjar rata o ratolí. Qui creu en coses rares, fa disbarats.