animals

Lluert ajupit, pluja de seguit

Es diu referint-se a la presència dels lluerts com a precursors de pluja o com a indicadors de bon temps.

animals oratge

Lluna lluent, poc peix i molt vent

Com més blanca és la lluna, més neta està l’atmosfera i més es condensa la rosada sobre la terra, mentre que els peixos busquen aigües més profundes i càlides

oratge mar animals

Lluna morta poc peix porta

Indica que quan la lluna té una lluminositat feble o està ennuvolada (lluna morta), no és un bon moment per a la pesca, ja que s'associa amb humitat freda i els peixos busquen aigües més profundes. A més, "lluna morta" sol augurar temps inestable o pluja.

animals oratge mar

Lluna mussolera [la d'agost]

oratge animals mesos

Lluna roja, peix a la clotxa

[clotxa = clot, cau, amagatall]. La vermellor lunar sempre és indicativa de mals auguris relatius a la pesquera

animals oratge

Lo bou garrut i el mosso barbut

La llaurada i altres feines demanen força de bèsties i d’homes

animals

Lo burro creix, l'albarda no

animals

Lo cabridet d’un mes i el corder de tres

Són les edats en què tenen la carn idònia per a ser menjada

animals menjar

Lo gat prega pels descuidats; Prop d'un home descuidat, sempre hi trobaràs un gat

Vol dir que aprofitant-se de les distraccions d'algú, els més eixerits els perjudiquen

animals

Lo gos i el gat se mingen lo mal adesat

animals

Lo mateix mor l'ovella que el corder

Vol dir que no sols moren els vells, sinó també molts de joves

animals

Lo més guardat, s'ho menja el gat

Significa que sovint es perd primer allò que més s'estima

animals

Lo peix, allí a on naix

animals mar

Lo que hi ha en el cove és peix, i lo demés és peixquera

[peixquera = il·lusió, fantasia, ganes]. Cal distingir entre la realitat palpable i les pretensions

animals

Lo qui sol se minja el gall sol s’aparella [o ensella] el cavall

Significa que voler tenir un tot sol el profit d'una cosa, sovint produeix perjudicis

consells animals

Los animals són com les persones, fora la crisma

Sobretot els mamífers, solem comportar-nos similarment en tots els actes de la vida; només ens diferencia la cultura adquirida

persones animals

Los fills de gats, tard o prompte, acacen rates

Es diu de la persona que té iguals o similars defectes que els seus progenitors

animals parentiu

L’abella i la vaca, en març estiren la pota

Sobretot, els insectes que naixen abans de la calor solen morir de fred

animals mesos mort

L’abellerol menja set vespres cada vol

Destaca cóm és de beneficiós aquest ocell insectívor

animals

L’abellerol, menja set abelles cada vol

Ocell afeccionat a les vespes i a les abelles.

animals

L’abril té cara d’abat i urpes de gat

Com que sol fer un clima suau, ens confiem en la vestimenta i en la roba del llit i acabem suats o refredats

animals mesos persones salut indumentària

L’aigua fa cucs

Menyspreu de l’aigua en favor d’altres begudes

beure aigua animals

L’aigua, per als patos

Menyspreu de l’aigua en favor d’altres begudes

animals aigua beure

L’aigua, per als peixos

Menyspreu de l’aigua en favor d’altres begudes

aigua animals beure

L’anguila, agafa-la pel coll i no per la cua

Adverteix com s'ha de caçar. Com que l'anguila és tan escorredissa, si intentes agafar-la per la cua, se't relliscarà dels dits a la primera sacsejada. En canvi, pel coll (la part més rígida a prop del cap) és l'única manera de dominar-la. En sentit figurat vol dir que els problemes o els assumptes difícils s'han d'atacar pel punt clau o per l'arrel. Si t'hi poses pel costat equivocat o per les branques, perdràs el control de la situació.

animals caça

L’anguila, com més fort s’agafa més s’escapa

Adverteix alhora de caçar-la. Ens adverteixen que la força bruta no serveix de res amb un animal tan escorredís. Com més pressiones l'anguila, més s'escorre a causa de la seva mucositat i de la seva força muscular. La pressió excessiva és, precisament, el que la fa saltar de les mans. En sentit figurat s'usa per explicar que hi ha coses (com l'amor, els diners o certes persones) que com més intentes retenir o controlar per la força, més ràpid les perds.

animals caça

L’animal més avorrit, perquè beu vi, és el mosquit

Es tracta de l’anomenada “mosca del vinagre”, que, atreta per l’emanació alcohòlica, acaba ofegant-se dins el recipient

animals beure vinya

L’arc de Sant Martí de la matinada treu el bover de la llaurada

La visió de l’arc a punta de dia denota molta humitat ambient i és un avís de pluja pròxima. El bover (qui mena els bous) ha de plegar veles ràpidament. Llaurar amb la terra xopa és impossible: l'arada s'embussa, els bous pateixen i la terra es fa malbé ("es pasta").

animals camp oratge

L’ase em fum!

Expressió amb què es dóna per segura una cosa

animals maneres de dir

L’ase peresós, fa la faena quan l’han feta tots

Qui no compleix amb les seues obligacions quan toca, ho ha de fer tard, quan tots li han passat davant i segurament li han deixat la feina més dura

animals

L’ase [o el burro] sempre va davant

Es diu per ridiculitzar aquells qui s’anomenen primer a ells que als altres

maneres de dir animals

L’eixam d’abril, el vull per mi, l’eixam de maig el dono a raig

En aquesta època de l'any els eixams estan en gran activitat i hom creu que s'inicia l'elaboració de la mel més selecta.

animals mesos

L’erisipela es cura portant a la butxaca un cavall de mar

[erisipela = afecció de la pell]. És un remei casolà

animals salut

L’escorpra, la sogra i les cunyades tenen punxes metzinades

[escorpra = peix de carn saborosa i espines verinoses al llom / metzinat = verinós, tòxic]. Sentencia que el parentiu polític no sol ser apreciat igual que el parentiu carnal

animals parentiu

L’esperança era verda i se la va menjar un burro

És preferible admetre la realitat a confiar en quimeres, somnis i fantasies, que difícilment s’acompliran

animals

L’estiuet de Sant Martí els ocellets fa venir; com més fort és l’estiuet, guarda’t més del fred

11 novembre. Té dues parts molt clares que ens parlen de l'engany del temps a mitjan novembre: Els ocellets fa venir: La suavitat tèrmica de l'estiuet confon els ocells migradors, que es pensen que la primavera ha tornat i es deixen veure més, refiant-se del solet. Guarda't més del fred: Aquí ve l'advertència! Ens diu que la natura sempre busca l'equilibri. Si l'estiuet és càlid, el contrast serà molt més brusc i perillós.

animals estacions mesos oratge sants

L’estorlit no pot volar fins el dia de la Mare de Déu d’Agost

15 d'agost. [Esatorlit = Torlit: Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels burrínids (Burhinus oedicnemus), de color brunenc amb taques fosques, franges blanques a les ales, ulls grossos i grocs i la punta del bec negra]. No es fa adult fins al 15 d’agost

animals festivitats mesos

L’home i l’ós, com més pelut, més hermós

Ho diuen les persones peludes per fer creure que aqueix defecte és més aviat una gràcia

persones animals

L’home neix per sofrir, com l’ocell per volar

Cada u serveix per a una cosa

persones animals

L’home neix per treballar i l’ocell per cantar

Cada u serveix per a una cosa

animals treball persones

L’home per la paraula i el bou per la banya

Significa que a les persones se les aprecia per la sinceritat i pel manteniment de la paraula donada, i als bous de lídia, per la grandària i disposició de les banyes

animals parlar persones

L’ocell matiner troba el cuc primer

Qui és més diligent que un altre li porta avantatge

animals

L’ocell que no és ací per Sant Martí, s’ha quedat pel camí

11 novembre. Aquesta dita és la sentència definitiva sobre la migració dels ocells i l'arribada del fred rigorós! Pels voltants de Sant Martí, totes les aus que han de marxar cap a terres més càlides ja haurien d'haver volat. Si un ocell migrador no ha arribat al seu destí o no ha marxat a temps, el refranyer és implacable: "s'ha quedat pel camí", volent dir que difícilment sobreviurà al fred que ve o que s'ha perdut durant la travessa.

animals mesos oratge sants

L’octubre acabat, mosca i mosquit enterrat

Passada la calor de l’estiu, molts insectes moren de fred

oratge animals mesos

L’òliba viu amb les bruixes i bruixots

És una manera de dir que es tracta d’una au solitària i noctàmbula

animals

L’òliba xucla l’oli de les llànties de les esglésies.

animals

L’oreneta porta sort, i qui les empaita és bord

Les oronetes fan el niu en les cases on hi ha pau i tranquil·litat, i es diu que porten sort a la família que habita la casa. Perseguir, molestar o destruir els nius d'aquestes aus (empaitar-les) és un acte ignorant, groller o de mala persona ("bord").

animals

L’ull de l’amo engordix lo cavall

persones animals cos huma

L’un l’ha fa; l’altre l’ha té, i l’altre li mira si li va bé

animals

M'ha dit un ocellet que

Portar notícies injurioses o malèvoles respecte d'algú

maneres de dir animals

M'ho ha dit un pardalet

Es fa servir per dir a algú quelcom que se sap d'ell o que hi té a veure, sense fer-li saber per qui hom ho ha sabut. Se sol usar parlant amb la mainada o en un context de familiaritat i confiança, mig en broma i mig de debò

maneres de dir animals

Magre com un rupit

Es diu d'una persona molt magra

maneres de dir animals

Mai guitza d'euga ha mort cap pollí

Es diu quan una mare pega el fill.

animals

Mai no facis el mussol quan convé parlar

parlar animals consells

Mai no són de la mateixa opinió, el gat i la rata.

animals

Mai un cavall amb cua de rata, ha deixat al seu amo a l'estacada.

animals

Mai van junts corbs i cadarneres

Confirma que mai no s’avenen caràcters o coses contràries

animals

Mal any de sardines, Vinaròs a la ruïna

Municipi castellonenc de la comarca del Baix Maestrat

llocs mar animals

Mal any, quan el pollastre pica el gall

Adverteix de l’anormalitat de la situació quan algun jove intenta imposar-se als majors

animals any

Mal company i llop, ni de lluny ni de prop

Hem de saber triar bé els amics o ens poden portar pel mal camí. En aquest sentit és millor estar sol que no pas envoltat de mals companys.

animals consells mal persones

Mala cara fan els gossos al temps que no hi ha raïm

mal animals vinya

Malaventurat [o mal va] l’ocell que queda al niu

Qui no deixa el niu o la casa paterna quan correspondria és per alguna causa anormal o inhabitual

animals

Maleït febrer, que t'emportes l'ovella i el corder

La gelor mata molts animals

animals mesos oratge

Mana gos, mana gat, fes-ho tu que ho has manat

Es diu quan, fracassats els intents de fer complir les ordes als súbdits, el superior es veu obligat a fer allò que havia manat als altres

animals

Manar al porc

Manar a algú fòra de la teua vista en to despectiu

maneres de dir animals

Mansuet com un anyell

Mots dòcil, fàcil de manejar

animals maneres de dir

Mar bonaire, no és pescaire

Com més quieta està la superfície, menys peix té

mar animals

Mar de fondo per la costa, dolent per la llagosta

El marisc sol habitar els fons no molt profunds, però si hi ha corrents forts es refugia pel rocam

mar animals

Mar sense peix i muntanya sense lleny, és Cullera

Municipi de la província de València en la comarca de La Ribera Baixa. Conten que ho digué Sant Vicent Ferrer, perquè els cullerots no volgueren ferrar-li l'ase. Aquesta dita popular valenciana fa referència a la localitat de Cullera (Ribera Baixa), utilitzant la ironia per destacar l'aparent contradicció entre els seus recursos naturals i la percepció popular de la seva escassetat en el passat. És un refrany que, sovint, s'utilitza per fer broma sobre la localitat.

animals llocs mar

Març aborrascat, ni ovelles ni corders ha deixat.

animals mesos oratge

Març aborregat, ni ovelles ni cordeta ha deixat

oratge mesos animals

Març marcell, no m'has mort cap vaca ni vedell, truja ni porcell, cabra ni cabrit; malhaja, ara que ets finit

La dita adverteix del perill que té el temps, força variable i encara fred, del mes de març.

animals mesos oratge

Març marçó, al matí cara de gos i al vespre galant minyó

Descriu la gran variabilitat del temps durant el mes de març. Fa referència al fet que els matins poden ser freds, desagradables o tempestuosos ("cara de gos"), mentre que els vespres es tornen suaus, càlids i agradables ("galant minyó").

animals mesos oratge

Març marçol, tant te temo a tu com al cargol

Forma part d'una rondalla. El mes de març i els caragols perjudiquen les plantes. Rondalla dels dies emmanllevats. Els tres primers dies d'abril reben el nom de "dies emmanllevats", perquè encara hi sol fer el mal temps propi del mes de març; i ho expliquen amb la següent rondalla (de la qual donam diferents variants en la part de fórmules o diàleg): Una vella (o un pastor o un pagès) expressa la seva satisfacció perquè hagi passat el Març sense fer molta destroça, dient una d'aquestes fórmules.

animals mesos oratge

Març marçot no m'has mort ovella ni borregot; dos-cents borrecs tinc a la muntanya, tots amb un pam de banya; dos-centes ovelles a l'Urgell, totes amb son anyell. Ja vindrà mon pare abril i te'n matarà més de mil

Diu la tradició dels dies manllevats que, a començaments d'abril, una vella es reia del març amb aquessts mots: «Març, marçot, no m'has mort cap ovella ni ovellot. Cent borrecs tinc a Cerdanya, tots ells amb un pam de banya; cent ovelles a l'Urgell, totes amb el seu anyell. Cara de gos, de març marcell, que no m'has mort cabra ni anyell, truja ni porcell, arri allí, mala pell.» Aleshores, el març va demanar uns dies a l'abril i va fer tanta fred que va matar tots els animals de la vella.

animals mesos oratge

Març marçot, mata l'ovella i l'ovellot, i a la vella a la vora del foc i a la jove si li trob

Refereix la tradició que diu que un pastor es va riure del mes de març perque no li havia mort cap ovella i com a venjança va produir molt de fred i les matà

oratge animals mesos persones

Març marçot, no m’has mort cap ovella ni cap corderot

Els mesos de canvi estacional causen modificacions perjudicials en els éssers vius: al·lèrgies, depressions, defuncions...

oratge mesos animals

Març ventós i abril plujós fan l'abellar ruïnós

oratge animals mesos

Març, falsa primavera que enganya al bestiar

És el mes de transició entre l’hivern i la primavera, i per tant d’oratge incert, amb ullades o estones de sol

oratge mesos animals

Març, marçai, cada ovella amb lo seu xai

Es per aquesta època quan les ovelles han criat

animals mesos

Març, marçàs, de l'ovella en fas pedaç

Un bon mes de març invita els animals a criar

animals mesos

Mare de Déu de març passada, arriba el falcó i se’n va la becada

25 març. És temps de migracions

animals festivitats mesos

Marejar la perdiu

Complicar les coses

maneres de dir animals

Marxar com un gat capat

Eixir escarmentat

maneres de dir animals

Mascle llavorer

Animal mascle, o home, bo per a reproduir, per a fecundar

animals persones

Massa bo vol dir burro [o ruc]

Quan s’és massa bo, molts s’aprofiten de l’excés de bondat

animals bona

Massa pluja per Nadal, aplana l'herba i al bestiar fa mal

25 desembre.

animals festivitats mal oratge plantes

Massamagrell, la corda nova i el burro vell

Poble valencià de la comarca de l'Horta

llocs animals

Mata el porc en lluna vella i a la bacona en la nova

És una creença popular

animals oratge

Mata el porc pel gener [o per la lluna de gener], si vols que es conservi bé

Abans de l’existència dels frigorífics, la carn es conservava bé en gel o penjada a l’exterior en temps molt fred, o bé salada, o bé coberta d’oli d’oliva

oratge mesos menjar animals

Mata més una ploma que cent canons

Vol dir que la diplomàcia o la dialèctica poden ser més fortes i eficaces que la violència

animals

Mata millor la serp un cop de canya que la barra de ferro

animals

Matant una mosca per l’abril, se’n maten deu mil

Es diu perquè l'abril és el temps en què les mosques tenen tendència a augmentar

animals mesos

Matar aranyes, porta desgràcia

animals

Matar el cuc de l'orella

Molestar molt amb la insistència d'una cosa que es repeteix

animals cos huma

Matar el porc en lluna plena fa dolenta l'escudella

Els qui es dediquen a anar a matar porcs per les cases, procuren avisar a les famílies que no facin les matances en lluna vella.

animals menjar

Matar el vedell gros

Celebrar alguna cosa amb grans despeses

animals maneres de dir

Matar es porc en divendres, [a algú]

Fer-li una feta inconvenient per a ell, desbaratar-li els seus projectes, fer-li una mala passada

maneres de dir setmana animals

Matar un gat a casa, porta desgràcia

animals

Matar una dona és matar un gat a xurriacades

animals mort persones