parentiu

Amor, de pare o mare; que tot altre falla

Significa que l'amor dels pares és l'únic incondicional i veritablement fidel, ja que la resta d'amors o afectes poden fallar amb el temps. Representa la idea que el suport de la mare o el pare és l'únic que no s'acaba mai.

amor parentiu

Amoretes pel gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer

25 desembre. És una dita que destaca la rapidesa del festeig i la formació d'una família. L’enamorament porta a la boda i al naixement de fills. Amoretes pel gener: Un enamorament o festeig ràpid a principis d'any. Per Pasqua muller: El casament arriba pocs mesos després, coincidint amb la primavera (Pasqua). I per Nadal bolquer: El naixement del primer fill o infant es produeix abans d'acabar l'any (per Nadal).

amor festivitats mesos parentiu

Anar ben vestida fa a la xica divertida

És un bon consell que sobretot els xics solen agrair

consells be parentiu indumentària

Anar d'hereu a hereu

Es diu d'una propietat que passa de l'avi a un nét [el pare no se la pot vendre]. Deixar-ho al nét

maneres de dir parentiu

Any i vida, creix la família

Fa referència al pas del temps i a l'arribada de fills, reflectint com la vida avança i les llars s'expandeixen.

any temps parentiu

Apanya’t, sogre, per a qui t’herete, dol a la roba i el cor alegre

Confirma que, en general, els sogres solen ser apreciats només en aparença

cos huma parentiu

Aquest xic, et xucla per un garró

parentiu

Ara que parlem d'escopetes, mon pare tenia un trabuc

Es diu com a crítica a algú que ha aportat a la conversa un tema que no té res a veure amb el que s’estava parlant

parentiu parlar

Arrapa't, Jep, que ja hi tornem!

Fa referència a un fet: compartien llit un matrimoni i dos fills

parentiu dormir

Auelo que guanya, nét que s’encanya

[encanyar-se = encanar-se, plorar intensament]. Els xiquets solen enfadar-se molt quan no guanyen en el joc

parentiu

Bancalet feia el meu sogre i pobre que pobre

parentiu

Baralla de parents dura llarg temps

Sol ser així perquè generalment les baralles entre parents són per qüestió de diners i ningú vol amollar

diners parentiu

Baralles entre muller i marit, de la taula al llit

Vol dir que les qüestions entre marit i muller s'han de dirimir dins la casa, sense que hi intervingui gent externa. Significa que les discussions o baralles entre cònjuges solen ser passatgeres, curtes i sense conseqüències greus, ja que de seguida es reconcilien (passant de la taula al llit).

amor parentiu

Bé volent o mal volent, de la dona sigues parent

Tant si et ve bé com si et desagrada, convé que tingues tracte amb els parents per part de l’altre cònjuge, i això en favor de l’estabilitat del matrimoni

mal parentiu be

Bell és el fill en l’ull del pare

Ningú vol reconéixer defectes en els seus pròxim

parentiu cos huma

Bell és fill en ull de pare

En té una visió idealitzada

parentiu cos huma

Beneit sigui el meu pare que em va fer ser sastrinyol que així quan plou no em mullo ni em cremo quan fa sol

parentiu oficis

Béns mal adquirits, si passen als fills, no arriben als néts

Les coses mal fetes acaben pagant-se un dia o un altre

diners parentiu

Benvingut el pretendent de ma filla, bo o dolent

Fa referència a la ironia de casar una filla. Mostra, de manera humorística, l'alegria dels pares en la possibilitat que la filla s'independitzi i marxi de casa.

bona mal parentiu

Besos de minyons, amors de plorons

Un bes infantil no té un gran valor perquè per als xiquets és un acte quasi irreflexiu. Besos de minyons: Indica que les mostres d'afecte dels nens petits (minyons) no tenen una intenció madura o profunda, sinó que sovint són un acte quasi irreflexiu, passatger o espontani. Amors de plorons: Fa referència al fet que els enamoraments o plors de les criatures de seguida passen. El sentiment d'un infant pot canviar ràpidament de la tristesa o l'enuig a l'alegria en pocs minuts.

amor riure/plorar parentiu

Bo és tindre parents en corts

Un parent important, ric o influent pot ser de gran ajuda en cas de necessita

parentiu bona

Boca jove tota sola riu i cul de vell sol peta

Constata que els xiquets de pit riuen de no res i els vells peten molt sovint

vell riure/plorar parentiu cos huma

Bofetada em vols pegar, no ho crec, germana

parentiu

Bon marit o mal marit, a la cara ho porta escrit

Es refereix a que el caràcter de les persones es reflecteix en el seu rostre

bona parentiu

Bon marit, la muller sana

Significa que el benestar o la bonança de la muller reflecteix la bona cura i l'estimació del seu marit. Indica que l'estat físic o la felicitat d'una dona (anomenada "sana" en el sentit de cuidada, ufanosa o radiant) demostra que viu en una bona llar i té un marit que se n'ocupa bé.

amor bona salut parentiu

Bon ofici dóna al teu fill i podrà sortir de tot perill

Recomana educar i preparar la descendència perquè siga autònoma en el futur

treball parentiu bona donar

Bon tabac fumau, germà

Es diu a un qui en demanar una cosa vol esser atès i servit totd'una, tant si cau bé com no al qui l'ha d'atendre

parentiu

Bona dona portau, comte; ella dirà

S'utilitza en un to de broma o ironia per fer referència al fet que l'esposa és qui realment té la darrera paraula o qui mana en les decisions del matrimoni. «Bona dona portau, comte...»: S'adreça a l'home amb un tractament de respecte o importància («comte»), lloant la parella que ha triat o que l'acompanya.«...ella dirà»: Trenca la formalitat per recordar que, per molt noble, que es consideri l'home, al capdavall serà la dona qui acabarà decidint, triant o expressant la realitat de la situació

amor bona parentiu

Bona és la sogra si no mou guerra, però millor si la cobreix la terra

Confirma la mala fama que té la figura de la sogra en la cultura mediterrània

parentiu bona mort

Bona és la sogra, però millor si la terra la cobra

Significa que les sogres són mal mirades per principi, i sovint se'ls atribueix mala intenció quan no en tenen

parentiu

Bona mare cria bona filla

Així hauria de ser

parentiu bona

Bona pota i bona orella, bon animal té el meu sogre

És una alabança a l’animal de tir, d’arrossegament o de càrrega que és obedient i intel·ligent en la interpretació de les ordres que se li donen

bona parentiu

Bona sogra o mala sogra, venturós qui no n'hi troba

Expressa, amb ironia, que el millor estat per a la convivència matrimonial és no tenir sogra, independentment de si és bona o dolenta. Subratlla la creença popular que la figura de la sogra sol generar conflictes o interferències en la parella, sent millor l'absència d'aquesta relació.

bona mal parentiu

Bons costums i diners, fan els fills cavallers

No es naix educat, sinó que l’educació i el comportament s’adquireixen per experiència, i la formació, amb diners

parentiu ensenyar bona diners

Botifarra, cansalada i ous fregits fan perdre la vista als marits

De la llegenda que expica que un dia una dona sentia desafecte pel seu marit i va acudir a una novena de la Mare de Déu, perquè l'inspirés per a desfer-se del seu marit. Un sagristà es posà darrera la imatge i va dir-li aquest refrany, que ho aconseguiria si cada dia li donava bon menjar.

menjar parentiu

Cabres virades fan cabrits virats

Vol dir que els fills solen semblar als pares, també en la part moral

animals parentiu

Cada ase s'enamora del seu bram

Cada persona s’enorgulleix de les seues coses o dels seus familiars més pròxims, per lletjos o desagradables que siguen, per egoisme i per curtedad intel·lectual

parentiu animals

Cada casa és un món, i cada persona, un misteri

Vol dir que cada família té els seus costums i la manera pròpia de veure les coses, i que no és prudent judicar les coses de casa d'altri segons el criteri dels externs

casa mon parentiu

Cada criatura fa segons sa natura

Els xiquets molt menuts obren irreflexivament segons els dicta la naturalesa, per això es fan les necessitats damunt i sense avisar

parentiu

Cada criatura que neix es porta un pa

Quan naix un xiquet o un animalet, els progenitors fan el possible i l’impossible per alimentar-lo

parentiu

Cada cul, uns calçons

Cada persona i cada família té un comportament, uns gustos, una filosofia, una economia... diferent d’una altra

parentiu cos huma

Cada fill té pare, encara que no l'ampare

parentiu

Cada ocell el seu cant [o la seua cançó]

Cada persona i cada família té un comportament, uns gustos, una filosofia, una economia... diferent d’una altra

parentiu cantar animals

Cada persona és un món

Cada persona i cada família té un comportament, uns gustos, una filosofia, una economia... diferent d’una altra

parentiu mon

Cada qual s'aparella amb son igual

Significa que les persones tendeixen a buscar la companyia, l'amistat o la parella en algú que té els mateixos gustos, valors, caràcter o posició social.

amor parentiu

Cada u en sa casa sap on se penja el cresol

Vol dir que cada família té els seus costums i la manera pròpia de veure les coses, i que no és prudent judicar les coses de casa d'altri segons el criteri dels externs

parentiu casa

Cada u és cada u

Cada persona i cada família té un comportament, uns gustos, una filosofia, una economia... diferent d’una altra

parentiu

Cada u és d’un pare i una mare

Cada persona i cada família té un comportament, uns gustos, una filosofia, una economia... diferent d’una altra

parentiu

Cada u és fill de sa mare.

Afirma que cada individu té personalitat pròpia

parentiu

Cada u és un món

Cada persona i cada família té un comportament, uns gustos, una filosofia, una economia... diferent d’una altra

mon parentiu

Cada u sap a casa seva on s'hi plou

Vol dir que cada família té els seus costums i la manera pròpia de veure les coses, i que no és prudent judicar les coses de casa d'altri segons el criteri dels externs

parentiu casa

Cadascú estornuda com Déu l’ajuda

Significa que cada persona actua, es comporta o resol els seus problemes segons les seves pròpies capacitats, mitjans o maneres de fer. Fa referència a la diversitat de comportaments, gustos i filosofies de vida.

déu parentiu

Cadascú sap en sa casa lo que es crema

Vol dir que cada família té els seus costums i la manera pròpia de veure les coses, i que no és prudent judicar les coses de casa d'altri segons el criteri dels externs. . Aconsella no jutjar la vida dels altres, ja que ningú coneix realment les intencions o situacions internes d'una llar com els seus habitants.

casa parentiu

Caigut lo cull al cistell se van acabar els parents

parentiu

Cansalada i ous fregits lleven la vista al marits

Vol dir que les dones enganyen llurs marits donant-los bon menjar

menjar parentiu

Cap home savi i discret, diu a la dona un secret.

Un dels defectes tradicionalment atribuïts a les dones és el de xerrar massa, el de no saber guardar un secret.

parentiu

Cap pare enfillat no mor enfitat

Els fills porten feina i dedicació, però tota aquesta dedicació queda compensada per l'amor que en rebs

parentiu mort

Casa de pare, vinya d'avi i oliver de besavi

vinya parentiu plantes casa

Casa el teu fill amb igual i ningú no en dirà mal

Recomana no emparentar fora de la pròpia classe social, ja que les actituds socials inhabituals solen ser molt criticades

amor parentiu

Casa governada per dones i camp llaurat per vaques, sempre puden a pixats

Critica l'alteració de l'ordre domèstic i agrícola establert pel masclisme d'èpoques passades. Casa governada per dones: Critica que l'home renunciï a la seva autoritat o posició de cap de família. Camp llaurat per vaques: Indica que les vaques són pitjors que els bous o els cavalls per a les feines de llaurar, ja que el resultat del treball és pitjor. Sempre puden a pixats: Expressa de manera grollera l'opinió negativa o el fracàs d'aquestes situacions.

animals camp casa parentiu

Casa governada per dones put a pixum

Perquè hi ha el costum d'atribuir a la dona una manca total de directiva.

parentiu

Casa no farà, qui molts fills tindrà

casa parentiu

Casa obrada, vinya plantada i sogra oblidada

Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar la gent

parentiu vinya casa

Casa per ton estar, i dona que sapi filar

Són les coses necessàries perquè un home estigui ben cuidat

casa parentiu

Casa sense dona i barca sense timó, el mateix són

Una dona és clau, si no imprescindible, en el regiment d’una casa; per això els fills tarden cada vegada més a deixar la casa paterna

casa parentiu mar

Casa sense dona, barca sense timó

Una dona és clau, si no imprescindible, en el regiment d’una casa; per això els fills tarden cada vegada més a deixar la casa paterna

mar parentiu casa

Casa sense foc i sense dona, cos sense ànima

La llar o l’estufa i la dona són el centre i l’element més important de tota casa o família

casa foc parentiu

Casa sense mare, riu sense mar

Una dona és l’element central i principal d’una família, sobretot si hi ha fill

casa mar parentiu

Casa sense muller, cent [o vint] ulls té de menester

Expressa la importància de la dona com a pilar i ànima de la llar. Indica que una llar sense figura femenina està desatesa i necessita molta atenció, cura i supervisió (cent o vint ulls) per funcionar correctament i evitar el seu deteriorament.

casa cos huma parentiu

Casa tancada fa veïnat bo

La família ens ve donada, però els amics i els veïns els triem nosaltres i hem de saber fer bona tria. Significa que el millor veí és aquell que no molesta ni s'interfereix en la vida dels altres, representat per la discreció de mantenir la seva casa tranquil·la i tancada.

amistat casa parentiu

Casa ton fill quan voldràs, i la filla quan podràs

Explica que casar un fill depèn de la voluntat pròpia, mentre que casar una filla depèn de tenir els diners necessaris. El fill es podia casar quan la família volia. L'home solia tenir independència econòmica o continuava amb el patrimoni familiar. La filla s'havia d'esperar. La família necessitava estalviar prou per pagar el dot. Mostra la desigualtat econòmica del passat entre homes i dones. Recorda que el matrimoni antic funcionava sovint com un acord econòmic familiar.

amor parentiu

Casa't Pere, que mal any t'espera

Aquesta dita és un avís carregat d'ironia sobre les obligacions i maldecaps que comporta la vida conjugal, especialment quan algú hi entra sense estar-ne gaire convençut o en un moment poc propici. S'utilitza per dir a algú que, un cop casat, se li acabaran les llibertats i començaran les preocupacions familiars i econòmiques.

amor parentiu

Casa't, i et diran vós

S'utilitza de manera irònica per indicar que en casar-se una persona guanya una certa categoria o consideració social, però alhora s'enfronta a molts inconvenients i obligacions. Antigament, als joves solters se'ls parlava de «tu» de manera habitual, mentre que en casar-se passaven a rebre el tractament de «vós» com a signe de maduresa i respecte social.

amor parentiu

Casada i amb fills et voldria veure, que donzella i formosa qualsevol ho és

parentiu

Casament de ventura: dona, llit i criatura

Significa que allò que es fa irreflexivament sol reportar aviat complicacions de vida Fa referència a un matrimoni improvisat, a la ventura o sense pensar-ho bé. Representa les conseqüències immediates que se n'deriven (la vida en parella, la llar i l'arribada d'un fill de manera sobtada o ràpida).

amor diners parentiu

Casament d’alforja sempre està a la porta

Significa que el matrimoni per interès o fet de manera precipitada sense pensar-s'ho bé és una cosa fàcil de fer o de desfer, o bé que s'aconsella de seguida. L'alforja a la porta indica que és tan lleuger com agafar les pròpies pertinences i marxar, o que està a l'abast de qualsevol a la mínima ocasió.

amor parentiu

Casament i mortalla, del cel baixa

Significa que el casament i la manera de morir estan predestinats i no depenen de la voluntat dels homes. Assenyala la falta de control sobre el destí.

parentiu

Casament sense fills, dia sense sol

Significa que un matrimoni sense descendència perd l'algreria i la llum de la llar, comparant els fills amb el sol que dona vida. Antigament, es considerava que la raó de ser i la plenitud d'una parella casada eren els fills. Igual que un dia tímid i fosc no té sol, una llar sense infants manca de l'alegria i l'escalf essencials.

amor parentiu

Casar-se no es sols portar el ram

Significa que el matrimoni implica una gran responsabilitat, compromís i despesa econòmica, més enllà de la il·lusió o l'aparença festiva del dia del casament. S'utilitza per aconsellar o fer reflexionar les parelles joves quan tenen pressa per casar-se sense pensar en el futur.

amor parentiu

Casaràs ta filla i vendràs el vi si ho vol et teu veí

Les coses no depenen moltes vegades de la pròpia voluntat, sinó de la dels altres o de les circumstàncies

vinya parentiu

Casats de nou, en la bossa los cou

Les segones núpcies se les paguen íntegrament els contraients, mentre que les primeres són costejades parcialment pels pares

parentiu amor diners

Caseu-la i poseu-la amb sogra, i sabrà el que és bo

Fa referència de manera irònica a les dificultats i complicacions de la convivència familiar després del matrimoni. Antigament, compartir llar amb la família política (especialment la mare de la parella) es veia com un repte difícil. L'expressió "saber el que és bo" s'utilitza aquí amb ironia per indicar que vindran problemes o situacions complicades.

amor bona parentiu

Castiga fort ton fill quan és poc

[poc = jove, menut]. Recomana el correctiu abans no siga massa tard

parentiu

Cent d’un ventre i cada u de son temple

Cada persona té un caràcter, uns gustos i una manera de veure el món diferent d’una altra, inclús els mateixos germans

cos huma parentiu

Cent fills d’un ventre, i cadascú té el seu temple

Cada persona té un caràcter, uns gustos i una manera de veure el món diferent d’una altra, inclús els mateixos germans

parentiu cos huma

Cinc filles i una mare, sis lladres de casa

Una família reduïda es regeix mal que bé, mentre que massa gent arruïna l’economia de la casa o es baralla de tant en tant

casa parentiu

Cobraràs sense ser dissabte!

Se sol dir per amenaçar a les criatures que no creuen. Picar els dits!, estirar les orelles!

parentiu

Com criaries els teus fills? -Volent als més xicotets

parentiu

Com el fill d'en Sans, que volia ensenyar al seu pare a fer infants

Hi ha inconscients que pretenen saber més que els que els seus mestres i atrevits que no tenen por al ridícul

oficis parentiu ensenyar

Com el fill d’en Perot, que ensenyava a fer culleres a son pare

Hi ha inconscients que pretenen saber més que els que els seus mestres i atrevits que no tenen por al ridícul

parentiu ensenyar

Com els fills de l'amo en Pere, que volien ensenyar el seu mestre

Aquesta dita popular s'utilitza per referir-se a persones inexpertes o inconscients que, per atreviment, pretenen ensenyar o donar lliçons a qui en sap més que ells. Critica l'arrogància de voler instruir el mestre o el mestre d'ofici, tot subratllant la manca de prudència i el ridícul que comporta.

oficis ensenyar parentiu

Com en casa no hi ha res

És on millor s’està, amb totes les comoditats i les persones estimades

casa parentiu

Com la Manovella, que tenia tres fills i era donzella

Hi ha inconscients que pretenen saber més que els que els seus mestres i atrevits que no tenen por al ridícul

ensenyar parentiu

Com més bruta és la criatura, més grassa està la mare

Quan les criatures estan brutes és perquè les mares no se n’ocupen

parentiu

Com més cosins, més endins

Significa que sovint els parents ens porten més mala voluntat que els externs

parentiu

Com més parents, més dolents

Significa que sovint els parents ens porten més mala voluntat que els externs

parentiu

Com que tinc tan a prop les dents, no em recordo dels parents

Indica que les necessitats personals tenen prioritat sobre qualsevol altra consideració

parentiu

Companyia bona, amb la dona

Expressa la idea que la millor companyia que un pot tenir és la de la seva esposa. Reflecteix la importància de la parella per damunt d'altres companyies o amistats segons la cultura popular d'èpoques passades.

amor bona parentiu

Content està el nebot que l’oncle ho guarde tot

Qui espera heretar s’alegra que el parent acumule patrimoni

parentiu

Corona dels vells són els nets; i glòria dels fills els pares d'ells

Els néts s’ho passen d’allò més bé amb els iaios perquè no castiguen, i els iaios es diverteixen amb ells perquè no els han d’atendre i suportar tothora

parentiu